Enric Arriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Veig que no perds les formes.
Em comentaves ara que havies preparat un programa
d'aquells controvertits, d'aquells una mica guerrers canyeros.
Temes polèmics.
Temes polèmics, però com que ets una persona molt educada
per sobre de tot, i avui tenim una convidada,
has dit que allà fem un programa així com a més tranquil·let.
No espantar la concurrència.
Si no, no tornarà a venir.
És la Júlia Cantons, perdona.
Júlia, bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
Ella és voluntària per la llengua, més de les veteranes.
La seva companya és l'Elia, una noia argentina
que no ha pogut venir per la feina.
Després ens explicarà tota aquesta història
i tot el seu periple com a voluntària per la llengua.
Quantes edicions portes ja, si te'n recordes?
Sí, doncs em penso que és la cinquena,
o és el cinquè o el sisè any que hi participo
des que va començar aquí a Tarragona, des de l'inici.
Doncs tres coses per explicar.
En parlem després, perquè l'Enric, el primer que vol assenyalar
dins del capítol de les informacions diverses
és que la Generalitat ha donat 120.000 euros
a l'Ajuntament de Perpinyà
per posar les plaques dels carrers en català.
Sí, el graciós del tema...
Hi ha gent que no està gaire contenta amb això,
perquè dius, home, no sé, que dir-te si hem d'esmarxar diners...
En fi, no sé, nosaltres no tenim opinió.
Si més no, no l'expressem.
No, jo sí.
Sí? Ah, doncs jo també vull expressar-la.
A veure, a mi em sembla molt bé.
Et sembla bé?
Sí, el que em fa gràcia del tema és com el vaig descobrir.
El vaig descobrir perquè...
El Mundo.
Per el Mundo.
Jo també vaig descobrir el Mundo.
Com una cosa terrible i increïble,
i com un drama que la Generalitat es gasti pasta.
Tiempo.
Què feies tu llegint el Mundo?
No, jo no feia res llegint el Mundo.
Però sí, quan sempre que hi ha temes polèmics,
miro què diu la part contrària.
És a dir, miro l'ABC, el Mundo, la Rasson i totes aquestes coses estranys.
Jo també vaig llegir el Mundo, és curiós, eh?
Però no ho havia vist en cap altre diari.
Jo les notícies, generalment, les utilitzo al buscador Hoops.
I llavors, allà em surten titulars,
i vaig pel titular i la frase aquella inicial,
miro de què va el tema i dic,
ep, això em pot ser interessant.
I miro i vaig descobrir això.
Clar, des del Mundo ho venien com una cosa terrible,
però a mi em va semblar...
Mira, els del Mundo els emprenya,
però a nosaltres ens semblava molt bé.
Ja sé això.
Un conveni que vam fer al maig
des de la Generalitat amb l'Ajuntament de Perpinyà,
l'alcalde del qual és el Joan Pau Aldui,
atenció a 15...
Ah, que bo.
Els diaris catalans,
quan surt el senyor alcalde de Perpinyà,
li posen el nom en francès,
perquè es diu Jean-Paul Aldui.
I aquí com li posen?
I al Mundo li posen en català.
Són raros, eh?
Són raros, anava a dir de collons, però no ho dic.
Més que són complicats.
Complicats.
M'havia dit que són raros de collons,
però no ho podria dir, està mal dita això.
Però, si més no, és català correcte,
que aquest seria un altre tema.
I com li diuen aquí al Mundo?
Joan Pau, el duim.
Joan Pau, però no,
però aquest senyor s'enfadaria.
No, no ho crec.
Perquè és Jean-Paul, no?
Ell es diu Jean-Paul,
i no sé si és d'origen català o parlant,
però com a mínim com a alcalde,
la seva actitud és de potenciar
l'ús del català a Perpinyà
com a llengua pròpia que és d'allà,
i el procés de bilingüització públic de la ciutat
amb aquest alcalde ha anat endavant.
I aquest conveni que han fet la Generalitat,
concretament des de vicepresidència,
per tant, des del departament de Josep Lluís Carles Rovira,
es va fer un conveni el maig,
pel qual li donaven 120.000 euros
i a canvi l'Ajuntament es compromet
a promocionar l'ensenyament del català,
és allò de l'escola Bressola,
donar més recursos i potenciar-la,
i afavorir el progressiu bilingüisme de la ciutat.
I d'aquí a mena es pot fer això?
Per exemple, el tema plaques de carrers.
Així com aquí a la transició,
van canviar les plaques en castellà
per les plaques en català
i sovint amb el nom tradicional
que s'havia perdut
perquè havien posat noms de...
Calla de Maneslanda, per exemple,
pel carrer Unió.
Exacte, doncs a França
les plaques només estan en francès
i no les poden deixar d'estar en francès,
perquè el català no és oficiable a això,
però sí que poden estar en dos idiomes
i llavors la solució de la Generalitat
és posar les plaques en francès
i també en català.
És a dir, no sé si han fet una sola placa
en els dos idiomes
o com es pot trobar, per exemple,
aquí a Tarragona mateix,
al costat d'algunes plaques
de l'època franquista
es van considerar pel seu valor artístic.
Doncs potser a França, allà per Benyar,
no sé si han fet el mateix
i han deixat la placa en francès
i a sota li han posat en català.
Bé, com que segur que algú anirà a inaugurar
i tot això ja ho sabrem, Enric.
Tot això.
Amb seguretat.
És curiós que aquesta notícia
es trobés al diari El Mundo.
Sí, sí.
Joan Pau, el duí.
El Bocamoll tarragoní.
Sí, això és interessant.
Resulta que la setmana passada,
des de dijous passat,
hi ha una parella de tarragonins
que estan sortint al Bocamoll.
I no som nosaltres,
tot i que vam escriure.
Sí.
Però no ens criden.
Doncs mira, precisament,
un dels dos que hi és
és el Josep Maria Llord,
que és un dels concerts
que hi ha a l'antiga audiència
i que és un home
que acostuma a participar
en congú.
Ja, ja.
Se li dona bé, eh?
Se li dona tan bé
que en aquesta assistència
el Bocamoll ha batut tots els rècords.
I també va acompanyat
del seu amic Antoni Arravull,
que és un dels homes
de la botiga Mobles Vilavella
que va guanyar un premi
a la normalització lingüística.
Això és endogàmia.
Per tant, aquests dos
ja tenen un interès especial
en la llengua
i al Bocamolla estan batent rècords.
Ai, no els he vist jo.
Jo sí que els he vist
alguns dies.
I què tal, què tal?
Molt bé.
Quina prova se'ls dona millor?
La que se'ls dona fatal
és la dels telèfons mòbils.
Ah, és normal.
Però a mi que se'n van sub dins.
I se'ls donen bé
les proves de preguntes sobre temes,
les proves de jocs de paraules,
la del final,
aquella del final
de les llistes
d'allò d'on ho poso,
aquella l'han fet petar
quatre vegades.
És a dir,
que estan deixant
el pavelló tarragoní...
Aviso, sí, aviso.
Duren 11 programes
i això és el rècord.
Fins ara cap parella
havia durat tant.
Ells duren 11 programes
i van començar dijous passat
i per tant els tindrem
fins dijous de la setmana que ve.
Cada dia els veurem
i cada dia guanyen.
El dia que perdran
serà dijous que ve.
Avui no m'ho perdo
per veure'ls.
I a més a més,
el Josep Maria Llor,
que és molt tarragoní,
el primer dia
es va presentar al plató
amb l'armilla
de la Tarragona,
capital de la cultura europea 2016,
per promocionar la cosa.
Molt bé.
I tot Catalunya
ha de veure
la nostra candidatura,
cosa que també està bé.
Com ens hem de veure, eh?
Anar pels concursos
per promocionar les coses.
Està molt bé.
A més,
baten el rècord
de permanència de programes,
es fan petar el pot
final quatre vegades.
I què guanyaran?
No ho puc dir.
Un paston.
Guanyen un paston.
Al final,
en tants programes
acumulen una quantitat d'euros
que també bat rècords
del programa.
Però,
de moment,
simplement,
a les 8 i 10,
més o menys,
cada dia a bocamoll,
fins a dixous que ve,
parella tarragonina,
protagonista guanyadora.
No ens ho perdrem.
Fa gràcia, això.
No, sí,
a més,
en certes d'aquelles,
dius,
ostres,
xiquet,
m'has deixat parat.
Sí, sí,
tenen algunes sortides bones.
Es prendran enlloc, eh?
Els filòlegs.
No,
home,
tant com això no, eh?
Tant com això no.
Que també,
alguna pífia garrafal
també l'han fet.
Home,
i nosaltres aquí...
Nosaltres no sé què faríem.
Nosaltres aquí,
Déu-n'hi-do,
si n'hem dit algunes, eh?
Sí,
és bo que es digui.
Teníem una...
Truquem al senyor Martí
i ho veuràs tu, eh?
El Martí,
d'això també volia parlar avui,
és un altre tema polèmic
que volia parlar avui,
però tot això ho diré
la setmana que ve.
Sí,
però a mi aquest tema
a mi m'interessava
que el toquessis, eh?
El tocarem la setmana que ve.
Perquè jo tenia moltes ganes d'opinar.
La setmana que ve
parlarem d'això,
parlarem del Toni Soler,
parlarem de la Suïs Air
que fa les comunicacions en català
i els de la Rosa Díaz Esqueixen.
Parlarem de temes d'aquests polèmics.
Bé, bé, bé.
Parlarem de la revista The Economist.
Ara parlem de la conferència
de Bernat Joan, avalls?
Sí,
això és una cosa més senzilla
però té molt a veure
perquè demà
el secretari de Política Lingüística
i president del Consell,
si parlo,
el teu jefe suprem,
el meu ultracap,
Bernat Joan,
fa una conferència a Valls
a l'Institut d'Estudis Vallès.
Ja aniràs, esclar.
No.
Doncs és el teu jefe.
I què?
És a dos quarts d'avui del vespre
i jo tinc altra feina.
I a més és a Valls.
I, doncs bé,
parlarà del català llengua d'Europa.
Així mai tindre amics.
És que és normal.
Amb aquest caràcter.
Cal ser amic del cap?
Jo ho sé.
Tu ho sabràs.
Jo crec que no.
Bé.
És el cap.
Ja està bé que ho sigui,
però no cal que sigui amics.
Molt bé.
Millor ser amic
i amigues
dels voluntaris per la llengua
que tenen una relació
molt estreta al centre
que són una bona colla.
Quants voluntaris o voluntàries
deveu ser?
Molts, no?
Aquesta dada jo la desconec.
Però molts.
L'última tongada, diguem,
de presentació de parelles
que era l'onzena
que vam fer ara
a finals d'octubre.
En vam fer 48.
48 parelles.
Sí, però com que ara
la cosa és oberta,
no hi ha termini de caducitat,
doncs des de llavors,
fins ara,
al mes de noves,
se n'han fet 5 o 6 més ja.
aquí a Tarragona,
després en tot el centre
en portem 260 o 270
en tot l'any,
més o menys.
Ja fa 5 anys.
De parelles, eh?
De parelles.
De parelles,
de 2 persones.
De parelles,
de 2 persones.
Per tant,
multiplica per 2.
5 anys que fas de voluntària
per la llengua.
5 o 6 anys.
Com vas arribar
a fer cap al centre?
Eres alumna,
et vas assabentar,
no sé,
per algun conegut?
Com va anar la cosa?
Jo me'n vaig assabentar,
soc sòcia d'Òmnium Cultural
i a Òmnium Cultural
a tots els associats
ens van enviar
la revista que rebem normalment
o les comunicacions que rebem.
Em vaig assabentar
per aquest mitjà
i vaig fer voluntària
de seguida.
I de seguida
es van posar en contacte
amb mi
els del consorci.
Vas haver d'omplir
tota una sèrie de dades
per poder,
doncs,
allò...
Com que vas a una agència matrimonial,
no?
Que siguessiu compatibles
les dues persones.
Doncs sí,
perquè també una de les preguntes
era,
ara que parles
d'agència matrimonial,
si preferies un voluntari
o un aprenent
o una aprenenta.
I tu què vas preferir,
que era indiferent.
Era indiferent.
Enric,
jo sé que hi ha gent
que no li és indiferent
i que posa expressament
aprenent-ho aprenent-te.
No,
i fins i tot n'hi ha
que demanen...
Que triem nacionalitat, eh?
Sí,
pot ser
que sigui
de tal idioma parlant,
perquè el que volen
és fer un canvi lingüístic
i llavors els hem d'explicar
no,
escolti,
si vostè vol practicar rus
ho haurà de fer
d'una altra manera.
No pot demanar...
Pot anar a Moscou
al centre de Moscou,
al centre de normalització
lingüística del rus.
vols dir que entenen d'això?
Jo,
per exemple,
les centres de normalització
lingüística de l'espanyol
no existeixen.
No?
No.
Potser és que no cal.
Les llengües que tenen
un estat al darrere
no necessiten això,
normalment.
Ja em parlàvem
l'altre dia d'allò
de les normes,
la manera d'imposar la llengua
amb una sola llei
o posant-la
a totes les lleis.
Escolta,
et dono el dit
i m'agafes el braç.
Ja,
prou.
Vale, vale.
És que el...
Has vist, Júlia?
És com si li donessis un botonet.
Jo li li diria una cosa,
la Júlia.
D'això,
has dit que de l'Òmnium,
justament,
aprofito per comentar
que des d'Òmnium Cultural,
des de després d'aquest estiu,
organitzen també
activitats,
diguem,
on es poden apuntar,
activitats aquestes
complementàries
com les que fem nosaltres,
doncs ells també ho fan
per a les parelles de voluntaris.
I em sembla que la pròxima
és a principis de desembre,
el dia 13 de desembre,
no me'n recordo exactament la data,
però em sembla que és el 13 de desembre
i és una visita guiada,
no sé si a l'amfiteatre
o una cosa d'aquestes,
en qualsevol cas,
a la nostra web
ho posem
com a agenda
perquè les parelles de voluntaris
sàpiguen
i s'hi puguin apuntar
i és una cosa que fem
amb col·laboració,
ells ens envien la programació,
nosaltres comuniquem amb ells,
vull dir,
no és que ens fem la competència,
sinó que ens complementem
en aquest sentit.
Tu ja t'hi has apuntat
a aquestes activitats?
No,
perquè el dia 13 de desembre
la meva agenda està
plena.
Em deixes parlar amb ella?
Sí.
Gràcies.
Deies que
la primera
parella lingüística
que no tenies cap problema
que fos un noi o una noia
que va ser al final.
No, no, no,
va ser indiferent
i va ser un noi
i a part va ser
el meu primer aprenent
i...
I d'on era?
De Madrid.
De Madrid.
De Madrid,
era un noi de Madrid
que estava treballant
a Isenda,
aquí a Tarragona,
ja feia molts anys,
però clar,
com que a casa
no socialment
ni familiarment
parlava el català,
doncs tenia molt interès
en parlar-lo,
tot i que el parlava bastant bé,
però tenia molt interès
perquè estava apuntat
al consorci
a no sé quin nivell
de català feia.
Per tant, havia fet classes
i tot, eh?
Sí, sí, no, no,
molt interès,
però esclar,
tant a Isenda
com a casa seva,
o sigui,
a nivell social
ni familiar
ni del treball,
doncs practicava gaire
i per això s'hi va apuntar
i molt bé,
doncs en tinc també
un molt bon record.
De què parlàveu?
Doncs mira,
amb el Jesús,
com que va ser el primer,
va ser fa uns sis anys,
parlàvem molt del tema polític,
o sigui,
parlàvem molt de política,
molt, molt, molt.
Tots dos us anava al tema
i vau arreglar el món, eh?
Mentre anàveu practicant.
Va ser una parella curiosa
perquè era de les parelles
que, així com sempre,
després les altres parelles
que he tingut,
els altres aprenents,
doncs un dimarts
ens hem hagut de comunicar
molt per telèfon
perquè, doncs,
avui aquest dimarts no pot ser,
quedem pel dimecres,
doncs amb el Jesús
era una cosa ja,
cada dia al mateix,
cada dimarts
em venia a esperar la feina
dos quarts de set,
que jo soc funcionari
i treballo els dimarts a la tarda,
doncs ja el tenia
allà cinc minuts abans,
puntual,
feia amb la nostra xerradeta
d'una hora,
quasi de vegades també
ens esplaiàvem una mica més,
però era bastant,
molt regular,
molt regular.
Vau fer una bona amistat, no?
Doncs sí, sí,
a part érem veïns,
ah, també va conèixer,
però no ho sabíem,
no ens havíem vist més
i a partir que vam ser parella
ens veiem alguna vegada,
però no massa.
Ell va prendre la llengua
i jo m'imagino
que una mica també
doncs es van desformar
o es van anar a retirar
aquells topis, no?
un perfil d'un funcionari
marileny que ve a Tarragona,
des d'aquí nosaltres
que també tenim
els nostres perjudicis
de dir
aquest home segur que...
Doncs mira,
segur que res,
perquè s'ha apuntat a classes.
Què em pensava
de la imatge
que projectàvem
els catalans fora?
Vau parlar d'aquest tema?
No, no parlàvem
d'aquest tema.
El que passa és que...
Però ell se sentia còmode.
Sí, no, no,
molt còmode
i ja et dic
que el parlava molt bé.
Doncs tot el contrari
de la parella de l'Èlia,
que és la parella
l'actual que tinc ara.
Que repetiu.
Repetim,
doncs ja és la segona,
ja hem repetit,
o sigui,
i penso que triplicarem
perquè totes dues
ens trobem molt bé
i és tot el contrari
del Jesús,
del meu primer aprenent,
perquè ja et dic,
amb l'Èlia
és una relació
ja més d'amigues,
fins i tot,
i doncs quedem,
igual quedem per anar
a prendre un cafè,
com quedem per anar
a anar de compres,
com quedem per anar
a visitar,
doncs una exposició,
un museu...
És a dir,
que no quedem un cop
a la setmana puntual,
ja ho he fet a mixta.
No,
no quedem un cop a la setmana,
quedem quan ens ve de gust,
cada dos,
tres setmanes,
i ens hi podem estar
tres hores i quatre hores,
i ara hem de quedar
per anar al cinema,
que és una cosa
que tenim pendent.
L'Èlia és argentina?
L'Èlia és argentina.
Porta molt de temps aquí?
No,
és que és el que vull comentar,
l'Èlia és de Mendoza
i porta tres anys,
em penso que encara
no fa tres anys,
i l'hauríeu de sentir parlar,
és que és una llàstima
que no hagi pogut venir,
perquè parla el català
perfectament,
molt bé,
tot i que tant el seu marit
com la família del seu marit,
com amb els primers àmbits
que es va moure,
doncs eren de castellanoparlants,
no?
Ah, per tant,
o l'ha pres aquí?
Ella l'ha pres aquí,
perquè a part,
com que té molt d'interès
en aprendre'l,
doncs de seguida
es va apuntar a classes
del consorci
i així vam arribar a ser...
Per això que has dit
que anireu al cine,
suposo que la portaràs
a veure una pel·lícula en català,
Clar,
però malauradament Enric...
N'hi ha alguna,
hi ha alguna aquesta setmana?
Sí, exacte,
Malauradament Enric saps
que l'oferta de cinema en català
doncs no és la que hauria de ser
i per això encara
no hem pogut trobar un dia
que faci una...
Estàs mirant la cartellera cada vegada
a veure si en fan alguna en català
que no sigui de nens.
Malauradament,
doncs també des d'aquí...
Fan poques còpies
i l'han de repartir
per tot el territori
i arriba quan arriba,
quin deu ser el problema?
Quin deu ser el problema?
Perquè no sé si l'arribarem a arreglar.
N'hi ha molts,
però no ho arreglarem ara ni avui.
Però sí,
home,
de cara,
com que s'acosten d'altres nadalenques
és fàcil que ara hi hagi estrenes...
Per la canalla.
O per tots els públics d'aquests de cinema,
per tota la família
de pel·lícules en català
ara n'hi haurà alguna segur.
Mira,
llàstima que no ho tinc estudiat,
per la setmana que veia
miraré les ofertes.
Ara,
d'aquí fins a Nadal,
cada setmana et diré
quines pel·lícules hi ha en català.
No, també,
bé,
tots sabeu que hi ha un web
que ho diu al cinema en català
i...
Allí ho mirem,
però esclar,
no sempre hi ha l'oferta que voldríem.
Quan el teu entorn familiar o social
has presentat l'Èlia
i et preguntant qui és,
doncs mira,
com que soc voluntària per la llengua,
és la meva companya lingüística,
hi ha gent que ha preguntat
què és això,
de voluntaris per la llengua,
no?
Escolta,
però què fas ara amb aquestes coses?
Al començament potser sí,
però ara ja,
clar,
amb el meu àmbit,
doncs com que ja fa tant temps
que m'hi dedico,
doncs sempre tant a l'àmbit familiar
com social o de treball,
doncs ja t'hi han trobat alguna vegada,
els hi has presentat,
la coneixen
i no,
ara ja no és cap estranyesa,
ja em penso que
el tema del voluntariat
ja és molt conegut,
si més no,
aquí Tarragona,
doncs...
Home,
i és aquelles coses
que quan l'Enric
dona les dades
dius,
encara hi ha esperança,
hi ha moltíssima gent
que s'hi dedica
desinteressadament,
amb ganes,
i bé que és una bona manera
de treballar,
no?
Sí,
és que és tan còmode
que quedes amb una persona
que a part,
doncs és això,
no?
El que està molt bé
del voluntariat
és aquesta flexibilitat
que tenim,
o sigui,
podem deixar de tenir
la parella
o repetir,
i doncs,
això et dona
una certa comoditat
de dir,
doncs mira,
ara m'hi trobo bé,
ens avenim,
doncs continuem una temporada més
i et dic,
penso que triplicarem.
Clar,
la teva experiència
com a voluntària
segur que ja has pogut
començar a elaborar
una mena de catàleg
d'anècdotes,
alguna en veus tenir,
no?
Doncs sí,
tinc alguna anècdota,
sí,
sí,
mira,
casualment,
amb l'Èlia
va ser molt curiós
perquè vam quedar
un dia
de la festa major
de Santa Tecla,
doncs vam quedar
amb les parelles,
no?
Jo vaig quedar
amb el meu marit
i ella va quedar
amb el seu marit
i ens vam trobar
quan vam acabar
de nosaltres
fer el cafè
o la passejada
o la compra del dia,
doncs llavors
ens vam quedar
amb els marits
i vam anar
a prendre alguna cosa
o vam anar a passejar.
Doncs el seu marit
que és castellano parlant
i que amb ella
sempre...
Que és argentí també.
No, no, no,
ell és d'aquí de Tarragona,
ell és de Tarragona
i tot i que ha estat
escolaritzat en català
i ha fet els seus estudis
en català
i que el parli
també molt bé,
doncs amb el seu nivell
és l'hàbit,
ell és castellano parlant.
Doncs va ser molt curiós
perquè fins i tot
l'Èlia
doncs es va posar
a riure de seguida
quan ens vam conèixer,
ens va presentar
i va començar a parlar
doncs fins i tot
a l'Èlia
li parlava en català
i l'Èlia estranyada
doncs li va dir
i diu
Carlos,
què fas parlant en català?
Oh, diu
que no,
hem de parlar català avui,
que no.
Ell s'hi va apuntar ràpidament
al tema del voluntari.
No, no,
toca veure si em crida
la atenció o no.
A veure si el convenç
perquè t'havies apuntar
al voluntari en lingüístic.
Va ser curiós perquè
si va ser com vulguem dir
no, no,
que ara estem aquí
amb tema de voluntaris
i aquí hem de parlar
tots català.
Si ens trobem
en altra circumstància
ja parlaré castellà
però de moment
continuo parlant en català.
I va ser curiós.
Per una vegada
es va produir
aquell efecte
que sol passar
a l'any revés
que és quan es troben
uns quants catalans
i castellans tots junts
que acostumen
a acabar parlant
tots en castellà
aquí va ser l'efecte contrari
com que la majoria
parlava en català
i només n'hi havia un
que normalment no ho feia
doncs aquell dia
aquell un de mes
va parlar
a calaparadora
majoria de l'entorn
potser es va posar
per l'en català
sense pensar-s'ho
perquè si ja en sap
doncs no li gostaria.
Continuaràs doncs
pel que veig
en Júlia
i ho recomanes
a tothom
Sí, sí, sí
ho recomano
perquè és això
o sigui
és que no tinc
no tinc cap cosa
en contra que dir
és favorable
és que mira
si li dones
és molt positiu
té alguna cosa negativa
això?
No, no, no
és que tot és positiu
que ja és difícil
amb els temps que corren
trob una cosa
que no tingui pegues
Doncs bé
també vull esmentar
ja que parlem dels voluntaris
doncs una mica
les parelles que he tingut
doncs he tingut
argentines
Déu-n'hi-do
tres o quatre
i després una xilena
i el Jesús
que era de Madrid
Sí, alguna vegada
perquè un cop al mes
passen voluntaris
per aquest programa
la majoria són
d'Amèrica Llatina
la bona part
i de Madrid
de Castella
no parlo d'estadística
una mica
del que heu comentat
alguna vegada
les parelles
que hem portat aquí
pot ser molt això
però també és que
és una mica difícil
trobar
aprenents
i també voluntaris
que puguin venir
en aquest horari
aquí
però
home, sí que hi ha
una bona part
de gent que s'hi apunta
que són
de Sud-amèrica
però també n'hi ha
bastants
de diferents
països europeus
Senegal també
Quan diem Sud-amèrica
fem un sol paquet
però en realitat
són de molts països
diferents
i llavors
està bastant repartidet
i d'europeus
també n'hi ha
una cosa repartideta
de tenim francesos
anglesos
romanesos
etc.
Per cert, un dia d'aquests
hem de mirar
com va la campanya
del xinès
Bé, va bé
puc avisar
puc anunciar
ja que m'ho dius
que pròximament
a principis de desembre
farem una roda de premsa
en què s'explicarà
tot això
és a dir, que el company
va captar
sí, sí
xinesos que volen
aprendre català
perquè ho tenia difícil
està ensenyant català
amb uns quants xinesos
molt bé
doncs n'haurem de parlar
fem una petita pausa
i de tornada
parlem d'un nou capítol
de l'ús social del català
el treball de camp
aquest que avui
dedicat a la llengua
de les ràdios
i les televisions
Atenció
Si disposes d'una hora
lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
A veure, l'ús social del català
el treball de camp
recordem que aquest és un treball
que l'Enric recull cada setmana
des de diferents àmbits
de la societat
que no és un treball
que tingui valor estadístic
ni sociològic
senzillament
Però il·lustre
Però il·lustre
és un treball
que va fent al seu dia
un periodista
que anava d'on s'alló
escorcollant
tots els àmbits
de la vida quotidiana
per saber exactament
quin és l'ús
que fem del català
I ai
l'ús social del català
a les ràdios
i a les televisions
Sí, el titular
diu ràdio
És com havíem de parlar
del senyor Martí
Sí
També tocava per això
però és igual
ja en parlarem la setmana que ve
del senyor Martí
i tot allò
Però sí
avui és el capítol 7
del Francesc Puig Palat
i la seva sèrie
il·lusió social del català
sense valor científic
però sí il·lustratiu
i el titular d'avui
és ràdio ok
tele cao
i això és una cosa
que més o menys
ja tenim en ment
de tothom
que hi ha
a les emissores
de l'AVM és català
i a la tele no tant
Bé, ell va fer
el seu treball
de camp habitual
en aquest cas
un dia es va dedicar
al tema
de l'oferta radiofònica
es va aixecar
a les 7 del matí
i es va començar
a moure pel dial
tot el dial
des del 87.5
de l'FM
fins al 108
de l'FM
A veure, aquest senyor
viu a Barcelona
Per tant
Aquest home
no es va tornar
a poig
perquè hi ha moltíssimes
Sí, 32 en concret
en va trobar
però vull dir que
com que això ho va fer
Barcelona
va captar unes emissores
i no unes altres
que si ho haguéssim fet
des de l'AVM
no haurien captat unes altres
però bé, de totes maneres
més o menys
és il·lustratiu
Sí que n'hi ha unes quantes
d'aquestes
que les captem
a tot el territori
però suposo
per exemple
a Tarragona Ràdio
segur que no li va entrar allí
Perquè no ho escoltava
per internet
Clar, és que no
però és que
per internet
seria una altra cosa
però de fet
la prova havia de ser
Vostè quan engega
la ràdio
què pot trobar?
Llavors
va trobar 32 emissores
en la franja
de l'AVM
de les quals
21 emeten en català
i 11 en castellà
en percentatges
vol dir 65,6%
en català
i 34,4%
en castellà
cosa
que és
un dels pocs àmbits
i casos
on
en algun cas
el català
supera el castellà
Sí, perquè ni als diaris
ni a les televisions
trobem aquesta proporció
i s'anava a dir
si parlem en el tema
de mitjans de comunicació
aquesta proporció
només es dona
en la premsa escrita
a internet
segurament
és així
o més
però internet
és diferent
en aquest aspecte
no parlem d'internet
com a mitjà de comunicació
Tu deixes el senyor català
que comenci a traduir en línia
els diaris en castellà
que ja va començar
amb la vanguardia
De moment ja teniu
la vanguardia i l'esport
De moment la vanguardia
Ja ho veus
No, però ara uns altres
uns joves
d'estudiants
d'enginyeria informàtica
Ah, és veritat
el senyor català
és altra cosa
que tradueix
Els catalans
el que tradueix
les coses europees
la tele europea
Doncs bé
amb les emissores de ràdio
la cosa va quedar així
per una vegada
i després explica
unes quantes anècdotes
de coses
com fins i tot
escoltant emissores
de Santa Coloma
de Gramenet
o de Cornellà
que a priori
la gent imagina
que com que són
d'aquell bàdi
que tenen l'estima
que són molt gassetants
doncs les emissores
d'aquestes dues
la de Santa Coloma
i la de Cornellà
amatien en català
i no tenen problema
i tenen audiència
etcètera
Llavors
la segona part
és l'estudi
de la televisió
com ho va fer?
Es posa un diumenge
al vespre
davant de la tele
en horari de prime time
encara s'ha de dir
en anglès
i fa el mateix
com que té
TDT
es dedica
a anar provant
tots els canals
que pot captar
en capta 27
entre analògics
i digitals
dels quals
21 en castellà
i 6 en català
o sigui
percentatge
22,2 en català
i 77 en castellà
a les botigues
i coses d'aquestes
no, no
a les
però els TDT
i tot això
això sí
però
no, no
telebotigues
amb teledigital
no sé si hi ha
has dit telebotiga?
sí
telebotiga
a teletienda
serà telebotiga
sí, clar
dic jo
no cal que ho pregunti
el TNCat
em sembla
total
de les 6
que troben català
cal dir que 4
són de televisió de Catalunya
les analògiques
i les digitals
i llavors
que no siguin
les públiques
per tant
només n'hi havia dues
una era la xarxa de televisions locals
i l'altra
Canal Català
que també és una xarxa de televisions locals
aquestes són les úniques 6
que hi havia en català
i sort que no tinc televisions
d'aquestes de pagament
com Digital Plus o Imaginio
perquè llavors
ja sabem que el percentatge
en aquestes cadenes
també s'hi ha
i televisió espanyola
no tenia alguna cosa
del circuit?
no
ja veus
no
el diumenge
el desfrenor
de part time
no
total
que després
es dedica a mirar
quin tipus de programa
es veu per cada lloc
i per cada cadena
i al final
les va quedar mirant
una pel·lícula
en una cadena
en què la pel·lícula
era en castellà
total
per això ho va fer
perquè va voler
que podia tancar la tele
va anar remenant
a veure què hi havia
d'interessant
en aquella hora
i al final
es va quedar
amb una pel·lícula
no sé quina
diu per aquí
total
la seva conclusió
les televisions catalanes
no li agraden a aquest senyor
i així és com passa
una vetllada
de diumenge a la nit
en una llar catalana
i catalano parlant
mirant una pel·lícula
en castellà
molt bé
tinc una edat
complementària d'això
i després les novetats
editorials informàtiques
me les hauràs de fer
molt breus
les faré breus
apuntarem els títols
relacionat amb això
hi ha un estudi
que hem fet
des de la Universitat
Ramon Llull
sobre
quin ús fan
els immigrants
quin ús fan
dels mitjans de comunicació
quins mitjans de comunicació
miren, llegeixen
escolten, compren
la conclusió és que
els mitjans audiovisuals
en català
no en fan gaire cas
i tampoc
fins i tot
tampoc gaire
dels espanyols
diguem
perquè tant en televisió
com en ràdio
com en premsa
predominen els mitjans
via satèl·lit
per tant agafen
les emissores
dels seus països
sobretot en televisió
passa això
entre els sud-americans
i els nord-africans
també
i els asiàtics
no et dic
els asiàtics
els restaurants xinesos
de Tarragona
tots tenen tele en xinès
ah sí
els que tenen tele
estan xinès
jo ho he vist
i la tenen posada en xinès
sí, clar
és el que ells els agrada
i en tenen
sí, però els clients
la majoria no són xinesos
però ens ho mirem
per curiositat
no entenem res
però ens ho mirem
i després
amb televisió
en general
els sud-americans
no miren
sobretot els sud-americans
no miren gens
de la TV3
ni aquestes coses
i amb emissores de ràdio
escolten les seves pròpies ràdios
eh
fan associacions
d'immigrants
etc
i en premsa
tres quarts del mateix
fan els seus propis diaris
o llegeixen
els que els hi havia
li van via internet
però
els mitjans
locals
no els miren gaire
i
en qualsevol cas
el que resumeix
l'informe
és que
la qüestió
de l'idioma
és una barrera important
en aquest món
home
doncs és una llàstima
perquè realment
cadascú que ha de mirar
i escoltar el que vulgui
només faltaria
sobretot si tens la possibilitat
tècnica
però a vosaltres
no us passa
que si aneu a Anglaterra
a Holanda
allà on sigui
el primer que fas
és posar les ràdios locals
i les teles locals
perquè això et facilita
molt l'aprenentatge
de la llengua
perquè a més
és una manera
de parlar molt quotidiana
molt propera
vull dir que els mitjans
de comunicació
com a eina
de normalització lingüística
és una llàstima
que no els hagin descobert
encara
jo sí que ho faig
això quan vaig
per l'estranger
de mirar les teles
però si vaig a Holanda
i poso la tele en holandès
les teles ja veus
que a tot arreu
ho fan igual
i ho entens
ni que n'entenguis l'idioma
perquè a tot arreu
fan el mateix
no sé com es diu
gran hermano en holandès
però si no ho fan
jo si miro la tele en holandès
com que no entenc res
me'n cansaré aviat
ara si miro una tele
en un idioma
que no entenc gaire
però que més o menys
el vaig captant
jo què sé
en portugués
per exemple
doncs vas pescant
i escoltar
clar que sí
jo també quan vaig anar a Holanda
que vaig encendre la tele
com és el que diem
que vaig comentar
doncs vaig trobar
una emissora flamenca
i Déu-n'hi-do
però tu quedes escoltant
tu quedes escoltant
i res més
i si has de viure allà
dius calla
més val que em familiaritzi
que no sigui
que després em costarà més
novetats editorials
informàtiques
ahir la tarda
es va fer a Barcelona
una presentació pública
que es deia
ofercat 2000-2006
l'oferta lingüística
de 15 ciutats catalanes
això l'ofercat
és allò de l'estudi
de l'oferta en català
a Tarragona
és una d'aquestes 15 ciutats
es van fer unes presentacions
amb dades globals
i de conjunt
es pot trobar tot a internet
a la pàgina de la Generalitat
es busca llengua catalana
i busques
ofercat
i es troba de seguida
hi ha una nota de premsa
de 5 pàgines
amb el resum i tot això
es pot consultar
i el que ens interessa d'aquí
és que
ara s'ha presentat això
però al febrer
aquí a Tarragona
presentarem les dades
d'aquest informe
de l'estudi ofercat
la segona vegada
que ja l'hem passat
durant l'any 2007
a Tarragona
doncs al febrer
presentarem els resultats
concrets de Tarragona
ja els posarem en relació
amb aquestes 15 ciutats
he dit breu Enric
sisplau
ja està no?
punt número 2
cosa sociolingüística
però ja Enric
és que mira
que no fa tal
és un estudi
també es troba
baixable en pdf
227 pàgines
llengua i societat
dels territoris de parla catalana
a l'inici del segle XXI
l'Alguer
Andorra, Catalunya, Catalunya, Catalunya, la Franja
Illes, Balears
i Comunitat Valenciana
és la primera vegada
que es fa un estudi
comparable
en tots els territoris
perquè s'han utilitzat
mètodes diferents
mètodes iguals
qüestionaris iguals
i per tant
es pot comparar
i és la primera vegada
que es fa
es pot trobar també
a la web de la Generalitat
baixable i consultable
completament
227 pàgines
Júlia Cantons
l'Enric Garriga
no podria ser voluntari
per la llengua
perquè no deixaria parlar
la seva parella lingüística
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
ha estat un plaer
de veritat
i bé, ja saps que tens les portes
no només d'un quart de català
sinó d'aquesta casa obertes
gràcies i molta sort
gràcies a vosaltres
per convidar-me
adeu-siau, bon dia
música una miqueta només
que no hem fatal
hem de parlar amb l'Aranxa Sagardó
i d'aquí un moment
com que dissabte va tocar a Tarragona
l'Òscar Brit
avui el posarem
una cançó que es diu l'esmorzar
és una miqueta per esmorzar
però la cançó es diu l'esmorzar
has portat un cantant
que ja ha tocat
aquest cap de setmana no em treus
és que aquesta setmana
no n'hi ha cap de concert en català
aquesta setmana no n'hi ha a Tarragona
i no em treuràs
no, ja vam perdre l'ocasió dissabte
d'anar a veure l'Òscar Brit
a Tarragona
bé, bé, doncs ja serà l'altra setmana
amb el seu disc casi cronia
el proper dimecres canya, no?
dimecres que ve
més i contundent
molt bé
és un goig escoltar
i que conta la gent
tota mena d'històries fascinants
me'n vaig a esmorzar
el dia de clar i ras
i la frescor del matí
convida a aturar el pas
és un fet
força civilitzat
un regne masculí
popular i vedat
mediterrani
com la Grècia d'abans
tot un fòrum d'opinió i de debat
com la Grècia d'abans
de l'Òscar Brit
on és un Sócrates
un Aristòteles
entre brià i els exageren
anècdotes minuscules
els diners i la mort
les dones i la sort
tot passa per la taula
on on descansa
del seu esforç
del seu esforç
el sexe és primordial
el futbol essencial
la classe obrera s'alimenta
de pecats penials
avui me'n vaig a esmorzar
pel ser demà a plorar
les coses només tenen la importància
que li vulguis donar
la que li vulguis donar
na bàr
i
l'ol famigliat
i
canżen I
Fins demà!