Saludem a Anabel Lambea, que bé, arriba carregada de novetats,
i a més novetats així com molt variades.
Anabel, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda. Jo dic, vindrà amb un ull tapat, amb un així de ganxo.
Sí, no, de pirata, però no.
No, a tu no et toca departament, pirates i cursaris, no.
Avui és a la sala infantil, no?
Sí, m'ha tocat així de costat, saps?
No, però són històries ben xules, eh?
Sí, m'ha tocat, a veure, al Club Juvenil fem...
Aquest mes, els infantils i el juvenil fem llegir un llibre de pirates.
Ah, sí?
Està molt bé.
També em toca, però no...
Però no de la mateixa manera, eh?
A més no t'has de mimetitzar amb el món dels cursaris.
No, el dissabte, quan tingui la reunió, sí que farem un joc i alguna cosa així.
I us vestireu i tot. No, no, no.
No, no arriba. Ja tenim una edat, per segons què, no?
Sí, jo és que tinc els jovenets, o sigui...
Se n'enriurien. Si fossin els petits sí que els hi faria gràcia, eh?
Però els adolescents jo crec que...
Ima de la sala infantil sí que els té més petits, però clar, jo estic fent batxillerat i...
Perdries autoritat, Anabel.
Què ens has portat avui?
Un poti-poti.
Has fet una mica de tot, no? Molt bé, ja ens agrada que sigui així.
Sí, he portat un poti-poti, d'aquelles coses clàssiques...
Però tots són novetats, que has portat?
Sí, sí.
Sí, doncs vinga començar.
Estava pensant, espera a veure si hi ha algú que és una mica...
No, no, però si es cola una cosa que ja tingui uns quants mesos en el món, no passa res, eh?
Sí, hi ha un que té uns quants mesos, però la resta és tota, jo...
Vinga, apuntem un primer títol.
No, no, no. Mira, el primer, d'aquells que a mi m'agraden, eh?
De la divulgació.
Sí.
Molt bé.
El Club de la Misèria, es diu.
Ui, aquest té molt bona cara i molt bona crítica, eh?
A part, el subtítol ho diu tot, no?
És que falten els països més pobres del món.
L'autor, que és Paul Collier, va treballar pel Banc Mundial, va ser assessor del govern britànic
i està en un centre d'aquests estudis d'economies africanes i tal.
Llavors, ell fa un estudi dels països més, més, més, més pobres, que estan ubicats, evidentment, tots a Àfrica i a Àsia.
Ell, tot i que està al centre d'estudis d'economies africanes, també parla d'alguns països asiàtics.
I, sobretot, parla de per què es creen les guerres civils.
Allò que tots intuïm, però que necessitem veure el web escrit.
I per què costa tant la democràcia als països més pobres, no?
Llavors, dona pistes, no?
Sí, allò que tothom sap, però, bueno, li posa cara, ulls...
Home, i aporta informació, recerca, dades...
Llibre de molt d'interès, perquè aquests dies, com que tothom està així amb l'economia,
mai havien sortit tant als països africans pobres en les pàgines Salmón dels diaris.
Sí, Déu-n'hi-do.
I dius, home, com que sempre saps que hi ha veus interessades i plumes interessades,
no està de més, doncs, intentar llegir alguna cosa que arribi de la mà d'algun científic,
de les ciències socials, en aquest cas, no?
Sí, a més, ja et dic, és una persona que ha treballat molt com a assessor de governs,
i, vaja, que té una credibilitat, no?
Coneix les interioritats i com funciona l'assumpte.
I et dona aquella visió de per què, clar, hi ha països que no tenen tantes riqueses,
però n'hi ha que tenen riqueses naturals, però potser no tenen el mar a prop.
Tot això influeix, no?
Però, clar, després hi ha tot el tema, això, no?
De la provocació de les guerres civils per part de tercers països,
i per això aquests països no se'n surten, no?
Estan ofegats, no hi ha manera...
Llavors ja és que no és ni quarmona, això, no?
Parla realment dels més pobres i per què no se'n surten.
I molt encartat el títol del Club de la Misèria,
perquè d'entrada no t'enganya, no?, de què va el contingut del llibre.
Pel que has vist d'aquest llibre, Nabel, és un llibre, vull dir,
allò que accessible a tothom, és un llibre de divulgació per a la població en general,
no és un llibre especialitzat, no?
No, no, no, és de fàcil lectura.
De fet, aquesta col·lecció de la Turner, no sé ben bé com se diu aquesta col·lecció,
jo el reconec pel físic, no?, perquè són uns llibres tots negres,
i tenen aquesta part, sobretot molta part d'Àfrica,
d'Àfrica tenen molta cosa, no?
I té aquell to de voler ser una mica divulgatiu, no?,
però amb gent amb cert nom al darrere i amb contundència, no?,
és allò de anem a explicar perquè Àfrica, perquè clar, és un tema molt complicat, no?
És d'una quatre pistes, no?, de realment...
Perquè tu mateix et vagis construint una idea, no?, de la situació general d'aquests països.
Sí, no et deixa el tema rodó, però, evidentment, com has de deixar un tema com Àfrica, no?,
com la fam o com la pobresa...
L'important d'aquest llibre és que et faci qüestionar coses
i que vulguis saber més coses i vagis a buscar altres llibres, eh?
És una mica un punt de partida.
No, i que més parla claríssimament de la provocació de guerres civils
per part d'altres països, o sigui, per això hi ha molta crítica
que diu que és un llibre molt provocador.
Bé, provocador perquè posa nom a coses d'aquelles que sempre es diuen,
però no posen nom, no?
Hi ha països, hi ha interessos, i ell col·loca, no?, quins països, quins interessos.
Posa cares, noms, cognoms, a totes les coses.
Això està molt bé i és un llibre valent, d'altra banda, pel que dius, eh?
Sí.
Hem començat molt serioses, llibre de divulgació, però en seguim...
I aquest és nou, eh?
Aquest és novetat, sí, perquè aquest l'hem vist fa poc allò com a novetat,
també en revistes especialitzades de llibres.
Llavors, un altre, aquest de ciències, dic, vaig a portar alguna cosa de ciències
que fa temps que no em porto, eh?
Et veig per començar la setmana allò potent, eh?
amb transcendent.
Després hi haurà hora del recreo, suposo, no?
Sí, després coses més...
Mira, hi ha un llibre que es diu Incertidumbre.
És física, física, física.
Però...
T'has passat aquí, eh?
No, està molt bé.
Vaja, a mi m'ha resultat molt curiós, no?, el llibre.
L'ha escrit un físic, eh?
Com dius que es titula?
Es diu Incertidumbre.
Incertidumbre.
Que, de fet, és una teoria.
Sí, la teoria.
És com la relativitat, no?
És la teoria de la incertesa.
Doncs es diu Incertidumbre, però té subtítol,
i és Einstein, Eisenberg, Bohr i la lucha por la essencia de la ciència.
Llavors, ell ha volgut fer-ho com a tipus novel·lat,
perquè no sigui una cosa...
Allò, feixuga.
Feixuga.
En canvi, realment, el que explica està molt documentat,
hi ha darrere un índex, hi ha tots els treballs científics
amb els que s'ha vessat.
De fet, si tu busques per internet el que diu els entesos,
és que és un llibre molt ben escrit i que el que diu és correcte,
però ha volgut fer-ho una mica més entretingut.
Llavors, el que ve a explicar així d'una manera simple
és que com va acabar el determinisme i la física de Newton
quan va començar els anys 20 i 30,
quan es va començar a parlar amb converses entre físics,
perquè hi havia coses que Newton i el determinisme no les explicaven.
I a partir d'aquí ho explico perquè jo, per curiositat,
no és complicat d'entendre això.
No cal ser de ciències, per entendre-ho.
Es van dividir en dos bàndols,
uns que deien que realment Newton tenia raó,
però no hi havia coneixements suficients com per...
Tenia raó, però es va quedar curt.
Faltaven coneixements.
Per tant, quan la ciència arribés amb aquest coneixement,
llavors podrien explicar el que en aquell moment
no explicava el determinisme.
hi havia uns altres que deien no,
és que aquí hi ha alguna cosa que falla.
No pot ser tot tan determinat.
No és veritat que l'univers es pugui...
Hi ha factors que desconeixem que són els que poden crear alteracions,
perfectament, que és el que estem veient.
Exacte, d'aquí va sortir el relativisme,
d'aquí va sortir la física quàntica,
i aquestes coses que ja ens comencem a perdre.
Però el concepte,
el llibre el que ve a explicar és aquells moments de discussió,
per què uns es posicionaven en un lloc,
quins experiments van portar a terme...
Això és molt més important que crear teories,
plantejar les preguntes, el que deiem abans.
Ve a explicar aquell ambient que es va donar en aquell moment
i les discussions que ells tenien, no?
Ah, doncs ha d'estar bé, eh?
Llavors, retiro el que t'he dit abans.
Per això dic que sí,
que d'entrada és un llibre rigorós,
perquè el que explica és rigorós
i és tot tret d'estudis científics publicats,
d'articles, de converses, de llibres,
de moltes coses,
però ho fa així, tipus com a novel·lat, no?
Que ells se troben i per què discuteixen
i per què es barallen, no?
I anècdota, sobretot d'Einstein,
que era com un... d'aquells personatges que dius...
Estranyós, que ell sí, tenia les seves coses.
Inclús va arribar un moment que ell mateix es contradia.
I estan sortint un munt de biografies
i d'històries més personals
que no pas des del punt de vista de la ciència,
que el posen verd, eh?
Sí.
L'estan posant a baixar d'un ruc, pobre home,
o no, no ho sé,
però està caient un mite, eh?
Des del punt de vista personal.
Ah, bueno, és que personalment...
Però què trist, eh?
Que et moris i després comencin a treure històries teves
i que no et puguis defensar, no?
Bueno...
Sempre ho he pensat, però...
Expliquin el que passarà com el geni, no?
També certs, si no hi ets, és igual.
Bueno, doncs, aquest llibre és això.
Molt bé, incertesa, i quin és l'autor?
L'autor es diu, ara t'ho diré,
que el tinc per aquí apuntat,
Lindsay Lindley.
Bueno, doncs, incertesa,
jo crec que ja no crec que hi hagi molts títols
de llibres que parlin de física.
No, no, només acaba de sortir...
És una novetat, també.
David Lindley.
Molt bé.
I ell és un físic, eh?
És un físic que és editor de revistes d'aquestes,
de ciències del Nature i revistes d'aquestes.
Hi havia fet algun altre llibre, també.
Però vaja, el curiós és que l'ha volgut fer amb tipus més novel·lat, no?
Jo per arribar a més gent.
Una altra novetat és...
Veig que rius.
Una mujer valmédico.
A veure, a veure.
Una mujer valmédico.
Divulgatiu, de què hem de fer per anar...
No, no, és una novel·la.
Ah, ja, vull dir que a veure si també...
És una novel·la, però és un...
El títol és prometedor, però és prometedor el títol, eh?
Llavors, és d'un holandès que...
L'he portat més que repressió, no?
Perquè normalment no portes holandèsos, no?
És un tipus de...
I m'ha sobtat perquè, a més a més,
el llibre consta que s'ha publicat amb l'ajuda d'una entitat
que, ara no recordo com es diu,
però vaja, que ajuda a traduir autors holandèsos, no?
Per tant, ja per curiositat ja dius,
mira, tenim un autor holandès que no és fàcil de trobar, no?
El títol és molt bo, una mujer va al mèdico.
Què ve a explicar?
No, de fet, és un fet real,
és un...
L'autor que es diu Ray Klun,
era un director d'una agència de màrqueting
i llavors perd la seva dona,
mor la seva dona d'un càncer.
Això és real? Això és real de l'autor?
Amb 36 anys tenia la dona.
Llavors, a partir d'aquí fa...
Llavors, allò de gir absolut i total de vida,
deixa't l'empresa, agafa la nena que té 3 anys
i se'n va a Austràlia amb ella.
I allà escriu aquest llibre.
Llavors, és tot el procés...
A part, no és de riure, eh?
No és de riure, que va, al contrari.
Ni molt menys.
El que passa és que és un plantejament interessant
perquè ell, per exemple, intercala...
Tots els capítols comencen amb un tros,
amb una frase d'alguna cançó,
de grups molt coneguts,
i a partir d'aquí va explicant.
I un llibre que físicament no l'he portat,
però llavors tu l'obres
i té, doncs, molts quadrets,
molta cosa com anotacions...
Com un diari, com si fos un dietari, més aviat, no?
Sí, la manera d'estructurar el llibre és diferent, no?
I, de fet, comença...
A veure, comença tal qual
que ell acompanya la dona al metge, eh?
Vull dir que...
I al metge ja li diagnòstica
i a partir d'aquí tot el periple fins que la dona mor.
Sí, però llavors també hi ha aquest...
Ell va explicant...
Una de les coses que explica
és que ell té un problema amb la monogàmia
i sempre l'ha tingut, no?
Llavors s'intercala realment anècdotes
i coses que han passat divertides.
Perquè té un problema perquè és monògam o perquè no ho és?
Perquè no ho és, no?
No ho acaba d'assumir, no?
Llavors, clar, la publicitat d'aquest llibre
et crida una mica l'atenció
en el sentit que la venen com una novel·la una mica arriscada
perquè intercala, doncs, això,
aquesta part de la mort i del dol,
però parla de l'eutanàsia,
d'una eutanàsia positiva,
parla de menaixatruà, de...
Saps? Barreja...
No, no, és el procés en la vida d'un home
amb tots els seus pensaments i la seva experiència, no?
Si el noi és espaviladet
i té trassa escrivint, doncs pot estar molt bé.
Sí, i de fet ha sigut...
Vaja, bé, hi ha països
que s'ha col·locat el número 1
en no res, no?
Aquells fenòmens que passen a vegades.
Per què? Doncs...
Mira, Ruiz Zafón, eh?
La seva novel·la que es va col·locar també així al boca-orella.
Sí, això s'ha d'esbrinar, per què, no?
Per què realment?
És curiós, Anabel, que a vegades quan porteu autors com ara holandesos
o d'altres orígens, diguem-ne, que no estem tan familiaritzats,
sempre venen avalats pel premi,
pel premi llibreter, no sé què, són premis així com a més de lectors
i no tant d'editorials, però aquest no, aquest ve suelto, eh?
De solet.
Sí, aquest ha sigut...
Ja veus.
Sí, és d'aquells que no saps ben bé per què, no?
Llavors dius, bé, com a mínim per curiositat
me'l miro, no?
Què és el que té, no?
I té alguna cosa.
Alguna cosa ha de tenir, jo crec que sí, no?
Si no, per què un èxit tan...
En un llibre amb una estructura...
I que parles realment del dol i de la mort
no és un tema que diguis, ostres, és que...
Sí, per petar-se de riure, no.
Llavors, alguna cosa ha de tenir.
I...
Què porto més?
Sí que porto, sí.
Què t'explico? Mira, mira.
A veure, ja passem a la divertida, va, després d'això.
Sí, sí que després d'aquest llibre de dol jo m'he quedat així una...
A veure què, t'ho ets?
Mira, és l'hora del taper sex.
Oh, fantàstic això.
Deixa'm veure aquest llibre, és que ha portat el llibre.
Hi ha fotos?
Hi ha algun dibuixer?
Ei, ei, oh, oh, és tremendo aquest llibre, senyores i senyors.
Aquesta tarda cua a la biblioteca.
Guia pràctica de joguines eròtiques, cosmètica sensual,
il·lustracions pràctiques i experiències personals.
Ah, a veure.
Que bo, és que hi ha dibuixos de com s'han d'utilitzar determinades joguines.
Ai, no acabarem l'espaia avui si continuo mirant els dibuixos.
A veure, és un llibre...
Que s'ha posat molt de moda a les reunions d'etapes sexes, eh?
Dius, a veure, és una cosa que existeix, que la tenim al voltant,
que ja ha deixat de ser allò, no del sexox, aquells amagats i tancats,
i que ningú sabia on era, i qui...
Vaja, una cosa fosca i cutre, i llavors ara s'ha fet...
Vaja, hi ha moltes cadenes de botigues.
I a les farmàcies també venen determinats articles
que són per a la plaer sexual, i ho venen a les farmàcies,
i allò, i estan en els expositors, vull dir que anem avançant, anem avançant, eh?
Llavors, ve a ser una explicació tal qual, una guia pràctica,
no hi ha de dir, vinga, anem a parlar, no?
Què tenim, què hi ha al mercat, molt simple, no és una gran explicació,
però molt simple.
Perdona, és una gran explicació.
Els dibuixos que jo he vist, no hi calen paraules.
Són explícits.
Són molt explícits i molt pràctics, les coses com siguin.
Determinades andròmines i joguines que es puguin comprar en aquestes reunions,
què diuen, que majoritàriament continuen sent femenines,
com les del tàper tradicional?
Sí.
Les coses com siguin.
Sí, jo de...
Dona ha arribat a la cuina, però el tàper encara no.
Doncs això que té moltes seguidores.
Elba també s'aprofitava per parlar d'altres coses,
una d'aquelles reunions...
Sí, però escolta, te n'anaves a casa carregada de fiambreres,
de carmanyoles d'aquelles, eh?
Bueno, doncs això és per gent que, bueno,
si encara no ha fet una reunió d'etàper sex,
o per curiositat, a veure, jo realment hi ha coses que dius...
Ara m'imagino els oients que diuen...
Ai, que mojigates, que no diuen res, que només riuen i fan allò...
Doncs no, no diem res.
Se'n van a una reunió d'aquestes o se'n van a buscar el llibre?
Però nosaltres som dues persones molt serioses.
A veure, per exemple...
Ja sabia jo que tard o d'hora posaria un exemple.
Anem a posar, anem a posar.
Jo m'acosto a tu perquè així també miro els dibuixets i...
No, dic que hi ha coses que són molt conegudes,
com les boles xineses, que tothom coneix, no?
Justament jo el que he vist era el dibuix
que s'estava la senyora instal·lant les boles xineses en el seu cos.
Però clar, després hi ha altres coses que dius.
Papayones.
Eh?
Què?
Dildos.
Que tontes, ens agafa el riure com els crios.
Dildos.
Dildos.
No tinc ni idea què és.
Les papayones m'imagino que no vol dir els bitxets aquests
que van pel camp, sinó que deu dir una altra cosa.
Sí.
Busca veure que són papayones en el món del tapet.
El que passa és que té forma de papayona, per això es diu papayona.
Ah, i és una joguina d'aquestes.
Sí, sí, sí.
Et farà volar, diu.
Hi ha un dibuix, eh?
Oi, ai, per favor, el dibuix aquest és que els dibuixos són tremendos, eh?
Mira.
Clar, el dibuix...
Vinga, intentem reproduir-ho, però finetes, eh?
No ens posarem orulles.
Aquí hi ha un senyor que està...
Està cuinant, però està despullat amb un davantal i un barret de cuiner
que té una forma d'orga sexual masculí.
Està fent una truita davant de la cuina, tot despulladet,
i la seva companya s'ha posat una papayona, que és aquesta joguina sexual.
Tipo calça, diem.
Tipo calça, però que deu fer coses.
Sí.
Té piles i fa coses.
Però amb comandament.
I aleshores ell té una mala paella fent la truita i l'altra mala comandament.
i quan ell vol, li dóna el comandament i la senyora es posa contenta.
Sí.
Ja veus tu.
I després diuen que cuinar el sopar és avorrit.
Sí, però jo penso, tu t'imagines...
Jo no m'ho facis imaginar.
Si veig algú cuinant amb aquest barret, jo és que casi que no...
Jo a mi m'agafa el riure.
Jo no m'agafa el dia de riure.
No caldi papayona ni res.
Jo crec que quan dèiem que hi hauria hora del recreo, és cert...
Oh!
Me'n vaig del costat de l'Anabel, ara em retiro perquè l'altre dibuix que ha sortit.
Però deixa'm el llibre, que ja ho anirem mirant mentrestant.
Bueno, és divertit el llibre, és per això, és per riure.
Però a part té la informació correcta.
Saps que hi ha un joc d'aquest de l'enredor, però sexual, per molta gent.
És que hi ha una varietat en això de...
Sí, perquè és això, que és a part de joguines, t'explica altres històries.
Però és una informació correcta, eh?
O sigui que a part de riure, que pots riure més o menys,
perquè evidentment segur que hi ha coses que la majoria de gent no coneixia amb alguna cosa.
Hi ha moltes que sí que són conegudes, però les altres no.
A part que és un món que també, ara, no?
Doncs el tema dels preservatius que es mengen no és tan, tan, tan, no.
Però continua sortint coses.
I la informació que dones és correcta.
Per tant, a part de riure...
És en català, es titula És l'hora del tàper sexx.
Guia pràctica de joguines eròtiques.
Està escrit per Eva Moreno.
I és molt divertit perquè hi ha un dibuix d'una senyora així molt posada
que va amb el clàssic i típic carrito de la compra.
Però, clar, el que sobressurt no són precisament enciams,
ni xilets de vedella, ni lapi, ni tot allò,
sinó que sobressurten altres tipus d'elements i de joguines.
Molt divertit, sobretot molt divertit.
Fem un altre així perquè vegin els oients que són persones serioses i amb credibilitat.
Una novel·la, he portat una novel·la, novetat, novetat.
Segur que és una novel·la històrica?
Home.
Com totes les que surten?
Pàjaros negros sobre la catedral.
El títol és bonic.
Ara.
Aquest el tens fitxat per ser...
L'autor...
Ara parlem de los pájaros sobre la catedral.
L'autor és Philip Vandenberg,
que ja ha fet alguna cosa coneguda.
De fet, a la biblioteca tenim alguns llibres d'ell.
Sombras Púrpores és un que és bastant conegut.
O l'informe Golgotha, que...
I tot són novel·les així històriques.
Sí.
Sí, de fet, a la portada mateix ho posa el Dan Brown alemany.
Que no li deu fer gaire gràcia a l'autor que li diguin això,
però bé mentre els vengui...
Jo crec que en aquest cas és de planeta, això.
Ell no té res a veure, no?
A més, li ha dit un altre autor, eh?
O sigui, en algun moment algú l'ha posat com el Dan Brown alemany, no?
De fet, a veure, com que les històriques sempre tenen el seu públic,
quan hi ha una catedral també crida més l'atenció,
doncs bé, té la pinta de ser un d'aquests que segurament sortiran.
Quedarà alguna catedral al món mundial
que no hagi estat escenari d'una novel·la històrica, aquestes alçades?
Poques catedrals deuen quedar-hi.
Bueno, de fet, aquí, tots els fets passen a l'edat mitjana,
o sigui, no és una cosa d'aquelles que des de l'actualitat es parla...
Que és contemporània a la seva època, a l'escenari i tot.
Sí, i llavors el personatge és una filla d'un bibliotecari
que troben un pergamí, no?
I a partir d'aquí, doncs, s'adonen que és un pergamí
que pot posar problemes a l'Església catòlica, ta, ta, ta, ta...
I llavors ja ho té tot, té elogies d'aquelles que...
És un llibre exclusivament...
L'elogia no s'ha posat, ara tothom...
Però és un llibre exclusivament per a ús de les persones que els agrada el gènere,
perquè tampoc no crec que aporti gran cosa dins del que és el gènere, no?
L'entreteniment i aquests escenaris que hi ha gent que els agrada molt, no?
Sí, sí, sí.
No ve la d'estiu, eh?
D'aquelles perquè deu ser gruixudeta.
Sí, vaja, no és allò...
No són els pilars de la terra, diguem, però...
Però està bé, està bé.
Sí, sí.
No, i de fet, dic que un parell que tenim d'ell realment surten, no?
Quan d'un autor busquen un altre, com a mínim vol dir que...
que la gent que comença li ha agradat, no?
Per tant, no deu ser, però sí, novel·la d'aquesta d'estiu.
Molt bé.
Doncs, escolta, des de les ciències socials, les ciències físiques,
les ciències sexuals, que també és una ciència,
i passant per unes quantes novel·les.
No està gens malament, eh?, la selecció, com sempre.
Aquesta setmana esteu de bolos a la biblioteca,
activitat a la biblioteca, la setmana de Pirates i Cursaris,
activitats al Museu del Port,
però la biblioteca continua la seva activitat habitual,
també de cada dia, el seu horari, els prestes, tot plegat.
No podem plegar per anar a fer de Pirates, no ens deixen.
No, no, no, no, no, no us deixen cadascú a la seva feina.
Anabel Lambea, bibliotecària de la Biblioteca Pública de Terrona,
com sempre, un plaer i moltíssimes gràcies.
Fins la propera.
Fins la propera.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.