Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Acabo de posar el crono en marxa.
Quinze minuts.
I es caig.
Et puc donar una miqueta de marge amb el tema musical.
Bé.
Perquè a més ens agrada el que has portat a bé.
És un tema barrejat, no?
Barrejat.
Carnaval, festa, l'Enric aquesta setmana no ens vol amargar la vida.
Per tant, ha portat tot de notícies positives.
Increïbles, sí, però cert, totes són positives.
Quin fallo, no?
Sí, vas pel meu camí, eh?
Bé, però la pregunta serà difícil.
Serà difícil, la pregunta?
Bé, tinc alternativa fàcil.
Bé, és que el regal és magnífic.
Ja saben, la motxilla de la Queta, plena de velcros.
Com a mi m'agrada, amb butxaquetes, amb compartiments secrets per guardar, coses que ningú t'ha de trobar.
El Buf, no miris així.
Al cap i a la fi ets tu qui ha de vendre la motxilla de la Queta, no jo.
Que jo no tinc cap...
Tinc interès però no comissió.
Jo de comissió tampoc.
El Buf.
Anem-la.
Ajuda'm, enric.
Ah, sí, sí, el Buf, els adhesius, els punts de llibre.
Els punts de llibre, els adhesius.
Dues modalitats, modalitat voluntària i modalitat que te s'encarri.
Eh, punts de llibre a mi man.
A mi man.
No punts de llibre a un cartronet, allò que ho deixes a qualsevol lloc.
No, no, d'aquells que s'enganxen i no cauen.
Macos perquè sí.
Alguna cosa més?
Adhesius.
Passatems difícils.
Que jo només els he acabat de difícils que són.
Per quin capítol vas, tu?
Pel 3, pot ser?
Ja estàs al 3?
Sí.
L'1 i el 2 ja els has liquidat?
El més alt de tots.
És l'ultranivell.
L'ultranivell, molt bé.
Ultranivell.
Comencem des de Constantí,
que obre la cinquena temporada de voluntariat per la llengua.
No diria mai qui ve a obrir la temporada.
Un que ja l'haurem de fitxar com a soci.
Matthew Tree.
Matthew Tree.
Que el portaran perquè ell sempre té problemes
per venir amb tren o amb autobús
i com que no condueix, doncs ja esperem que arribi a temps.
Sí, bé, això és veritat.
Esperem que no hi hagi més problemes de trens i tot això.
Que els trens funcionin.
Sí, home, sí.
Per l'última vegada va ser crític.
Però va arribar.
La inauguració del curs era al final d'octubre.
Va arribar i esperem que demà...
No, divendres, que és el divendres, arribarà.
Però què li heu fet?
Un preu sencer per tot l'any?
O és que li agrada molt venir aquí?
Un, a ell li agrada anar als centres de normalització.
A nosaltres ens agrada i que vingui el Matthew Tree.
Els centres de normalització ens agrada
perquè, a més a més, és un paradigma de la integració lingüística.
i no només això, sinó que es publica en català i tot això, etcètera.
Per tant, ens va bé.
I a ell li agrada i com que la xerrada que va fer aquí el novembre,
el 31 d'octubre era,
doncs va agradar i els llocs en el mig,
doncs ja hi ha uns quants centres que s'han apuntat a la llista
i el tenen a la llista de fer-lo anar a fer xerrades en guany.
I quan el feu venir?
Aquest divendres, a dos quarts de set de la tarda,
la sala Pau Casals de Constantí
és on se fa la presentació de la cinquena temporada del voluntariat a Constantí,
que és un d'aquests llocs on sempre tenim desenes de parelles,
no unes quantes, no?
Sempre n'hi ha, les comptem per desenes a Constantí, les parelles.
I no només això de Constantí aquesta setmana,
abans de divendres, demà mateix, que és dijous, dijous gras,
hi haurà també allò que vam dir l'altre dia de la visita guiada
per al voluntariat i als alumnes de Català de Constantí
i també convidats, hi estan els de Tarragona,
que també se n'han apuntat uns quants,
a fer la visita guiada al Mausoleu de Sencelles.
Ah, que a més feien baranar amb coca de llardons, molt bé, dijous gras.
Àngeli Quà, dijous gras, coca de llardons i mosquatell.
L'únic que és un baranar no apte per a musulmans.
Clar, perquè els llardons són tossino, directament.
Sí, exacte.
Però ja vam comentar que es portin el baranar de casa
o quatre fruits secs, no sé, quatre coses.
I el mosquatell, tal qual.
Doncs això, parlem de cinema en català.
Sí, avui m'he fet una mica de recull de cosetes
que estan passant i que estan bé
i que m'assemblen positives.
Comencem amb una de...
No ets el que eres, eh?
Tranquil·la.
Que ets estàs preparant un programa bomba?
Estic preparant un programa terrorífic.
Bé, bé.
Ja l'hi barallà.
Doncs que ho dimmè el que tenim avui?
Avui no, avui fem carnaval.
Carnaval de cinema.
Cinemalacarta.cat.
És un nou portal d'emissions en streaming en català.
I diràs, què és l'estreaming?
Exacte.
És una paraula en anglès.
Com seria en català?
Traduïda adequadament, segons la terminologia aprovada
avui el tancat, seria flux o corrent de dades.
Flux o corrent de dades.
Clar, llavors ho he de dir.
Portal d'emissions de flux o corrents de dades en català.
Es fa difícil.
Encara no està prou consolidat socialment aquesta paraula.
En canvi, l'estreaming, els internatres l'entenen.
És aquell sistema que...
A veure, és una web que és com un videoclub.
Tu t'hi subscrius, via internet ingresses una pasta, tens el teu saldo.
Llavors, a partir d'aquí tu pots llogar pel·lícules.
La diferència respecte a un videoclub és que no hi ha suport físic, sinó que tot va per internet.
La gràcia d'això és que la pel·lícula la llogues i en menys d'un minut ja la comences a veure.
Veus que bé.
La diferència d'haver-se-la de baixar per sistemes d'intercambi tipus...
I legals.
Tipus...
I legals o no, tot això.
Doncs aquí no cal.
Aquí és tot legal.
Tu llogues, tu pagues i la pel·lícula et baixa en menys d'un minut, la comences a veure.
La cosa aquesta...
És a dir, per a aquells que tinguin escrúpols que facin servir aquest sistema.
El preu de lloguer és entre dos euros i mig o tres, depèn de si és una pel·lícula molt nova.
I la pots veure a l'instant.
De manera...
Hi ha un catàleg de...
I quant de temps tens per...?
Uns quants centenars de pel·lícules.
Quant temps tens?
Oh, és que la veus al moment que la vols veure.
No, però em refereixo, per exemple, a això que han fet ara els senyors aquests d'Apple.
Ah, sí, bé, és una altra variant.
Que la pots tenir un més, però al moment que comences a veure-la només tens 24 hores per acabar-la.
Sí, aquí això no...
O si et posen el cuirassat potenquim no hi ha manera d'acabar-te-la amb 24 hores.
Ah, no ho sé.
Però, vaja, o si t'allogues la trilogia del Senyor dels Anells amb versió extesa...
Quines tres, eh, si les has de veure un, de pressa.
Són 11 o 12 hores.
Bé, en aquest cas, la cosa és que tu la comences a veure al mateix temps que es comença a baixar.
No has d'esperar que hagi baixat tota per poder-la veure.
Sobre això, si tens un termini de poder-la veure...
Perquè entrin a la web i ho mirin.
Exacte.
Que llegeixin la lletra petita i ja està.
L'adreça és senzilla, eh, 3B2, punt, cinemalacarta.com, eh, encara que el nom de la web sigui cinelacarta cat, l'adreça és cinelacarta.com, eh.
Llavors, es tracta d'això, et subscrius i ja et dic, hi ha més de cent, hi ha uns quants centenars de pel·lícules, es tracta que tinguis un ordinador una mica potentet, eh, amb ADCL, amb Windows Media Player 9 o més,
que tinguis Flash i que tinguis els navegadors més típics, el Netscape o el Mozilla, Firefox, o l'Explorer, qualsevol d'aquests, eh, i llavors bé, hi ha la resta, investigueu vosaltres mateixos.
Una altra notícia, que es pot valorar de moltes maneres, jo no penso valorar-la, el govern augmenta les ajudes per activar els rodatges en català.
Sí.
Resulta que les dues pel·lícules fetes a Catalunya l'any 2007 han sigut les que han rebentat la taquilla a tot l'estat,
però eren dues pel·lícules rodades en castellà. Una era rec i l'altra l'orfenat, o si no m'equivoco.
Sí, eren aquestes dues, doncs aquestes dues. Llavors, des de l'ICIC, que és l'Institut Català de Instituts Culturals,
hem vist que la cosa no va gaire bé perquè sí que es fan pel·lícules a Catalunya, però no es roden originalment en català.
Llavors hem decidit, què podem fer? Donem més pasta perquè els productors, els productors que són els que paguen, s'atreveixin a fer-ho.
Però que mirin bé els guions, perquè després surt cada bunyol. No he dit que no diria res.
Com diu Fito i Fittipaldis, pot la boca viu el peix.
Això mateix.
Doncs l'ICIC ja s'ha posat d'acord amb les tres associacions que agrupen totes les productores catalanes.
Segurament sempre n'hi ha alguna aliena i alguna outsider d'aquestes, però la majoria estan...
La culpa és de l'estreaming.
Sí, estàs molt streamal.
M'estic streamant.
Ja et veig, ja.
Doncs això. Llavors, resumidament, la Generalitat assumirà el 20% del cost de cada pel·lícula
amb un límit de 200.000 euros. Això és una pasta llarga, eh?
Fem una pel·li i ho demanem?
Home, no és tan fàcil, eh?
No?
No. No és tan fàcil. Pregunta-li al Jesús Montlló.
Ui, i tant. Però ell sí que en sap de fer de pel·lis.
I les fa curtes.
Sí, curtes.
Les fa curtes perquè fem d'una tallada que costa molt més.
Molts diners.
Doncs bé, la cosa és més o menja aquesta. També intervé TV3, que també aportarà una subvenció
al marge d'aquests màxims de 200.000 euros de la Generalitat, etcètera.
Llavors, podríem dir una mica de... Sembla que no, però l'any passat se n'han estrenat
bastantes de pel·lícules cantades, encara que com sempre passa...
Tens títols.
Sí, tinc tots els títols. De les que s'han estrenat i de les que estan rodades i no s'han estrenat encara.
Els diem?
Els diré, els diré.
Però no vol posar-hi estrelles de valoració, eh?
No, no, perquè és que la meitat jo tampoc les he vist.
Home, alguna ha passat de la pantalla del cinema els 15 dies a la tele, ja.
Sí, per començar, el Coronel Macià.
És una de les grans estrenes de l'any passat, del Josep Maria Forn, també hi ha una eminència
del cinema català del segle XX i ja el XXI també, que es va estar en el màgic i que
fins i tot ja s'ha vist per TV3, ara ja la van fer per TV3.
Una altra de les pel·lícules més famoses i més vistes de l'any en català és el documental
Llac, la revolta permanent, eh? Que fins i tot s'ha estrenat així en català a Madrid, etcètera.
Altres pel·lícules que s'han estrenat i que potser no et sonaran, però que s'han estrenat en català.
No et sonaran.
Sitges Nagasaki, de l'Ignasi P. Ferrer.
No, no, que dic que no tinc ni idea.
Sí, no, l'Ignasi P. Ferrer, que si no me equivoco és de Valls, eh?
Sí.
La venjança del proscrit, de Carles Benpar, Barcelona Capital, d'Òscar Sánchez,
Road Spain, de Jordi Vidal, amorós veus, està en títol en anglès, però la pel·lícula està
feta en català, eh?
Robelló, un darrer al sense Noel, de l'Antonio.
Això dels robellós, allò dels dibuixos animats, que no m'agradava, el gosset aquell.
Aquell gosset.
A la soledat, de Josep Maria Núñez, el quart viatge de la llum de Salomón
Xang, i encara em deixava Barcelona, un mapa d'Aventura Pons, també un altre dels
importants i més famosos i més coneguts.
Aquesta és la del Josep Maria Pou, no?
Sí, sí.
Aquesta té bona pinta.
Aquí tinc la foto.
Déu-n'hi-do, el Josep Maria Pou i la Núria Espert.
Sí, amb inversió de papers.
Ell fa d'ella i ella fa d'ell.
I s'han d'estrenar encara?
No, no, aquestes totes se n'estrenar.
Aquestes.
Tinc les que estan rodades en català i no se n'estrenar, que són
El final de la vida, de Carles Bampart, també.
Anònims domèstics, de Luis Miramiñarro.
Arropiero, el vagabund, de Carles Balaguer.
Tu mateix, d'Eduardo Gracia.
Les dues vides...
Arropiero, això era un criminal.
Sí.
Les dues vides d'Andrés Rabadan, de Bonaventura d'Urall.
Màscares, d'Esteve Rovira.
Nedar, de Carles Sobirana.
La piga de Maria, de Ricard Figueres.
Això...
Ja t'ha agradat aquesta, eh?
No ho sé.
Té títol de secció X del videoclub, eh?
Sí, sí.
La piga de Maria.
Suau, light.
El rescat de Santiago Lapeira.
El retir de Lluís Miramiñarro.
Aquest, en té dues que no les estan a tancar.
El retir i Anònims Domèstics.
Doncs fins que no es trenin aquestes, que no li donin més diners.
Que no en faci cap més.
Que no en faci cap més.
Vinya ecològica a Sant Martí, de Quim Penedès.
Oi, aquest...
Vinya ecològica i es diu Quim Penedès.
Sí, què hi farem?
Perdona, és un acudit fàcil, però realment té el seu punt, eh?
I ja només ens queda una cosa de tot això, del cinema.
L'estrena de la setmana.
Casualment aquesta setmana s'estrena una pel·lícula.
La piga de Maria.
No, no s'estrena encara.
S'estrena My Way, que malgrat que el títol sigui en anglès,
és en anglès perquè fa referència a la famosa cançó...
Fran Sinatra.
Famosa del Fran Sinatra i famosa del Johnny Rotten.
I és una de les cançons més versionades de tots els gèneres i tal.
En reggae i en punk, en tot s'ha fet.
La pel·lícula és de Josep Antoni Salgot, que em diràs, qui és aquest home?
No té res a veure amb el Fuet.
No, no té res a veure amb el Fuet, ni el My Way, Fuet, tal, no, no.
El Josep Antoni Salgot és aquell que fa més de 20 anys va fer Mater Amatíssima.
Home, aquesta sí que recordo.
Aquesta a tothom li sona, eh?
Sí, home.
Com nosaltres i més grans els hi sona.
Calla, aquesta pel·li no era aquella de...
La Victòria Abril.
De la Victòria Abril d'un nen autista?
Sí.
Magnífica, pel·lícula aquella, eh?
Doncs mira, aquesta setmana s'estrena My Way.
Doncs l'anirem a veure.
I que també promet pel que explica la cosa.
Veuen com que sí que ens agraden coses, que no critiquem tot.
Una cosa important que per això també m'ha interessat destacar-la
és que la banda sonora d'aquesta pel·lícula l'ha fet el Joan Miquel Oliver,
el d'Antònia Font,
en la seva primera incursió en el món del cine fent bandes sonores.
Doncs pinta bé, eh?
Pinta bé i s'estrena aquest divendres.
No ho sé.
I preguntarem al David divendres.
He descobert una cosa,
que en cartell era la del mortador i Filemon.
També l'han fet, també s'ha doblat en català.
No ho facis fer l'acudit.
No, no.
Mortadella i Filemon.
No, mortadella i Filemon.
Amb la geminada.
En català és mortadella, amb la geminada i Filemon.
M'estàs dient que mortadella s'escriu amb la geminada.
T'ho juro.
A mi s'ha de veure.
T'ho juro.
Jo he llegit còmics del mortadella i Filemon en català.
Vale, vale.
Queda demostrant, no?
Existeixen i jo n'he llegit.
I la pel·lícula, tot i que no s'ha sabut gaire,
però de la pel·lícula també s'ha estrenat, s'ha doblat al català
i hi ha llocs on la fan en català.
A Tarragona, no?
A Mortadella.
A Tarragona, no.
Quan el crida Filemon, li dius mortadella.
Segurament no ho deu dir d'una altra manera, més salvatge.
Però és igual.
Existeix la pel·lícula en català,
però a Tarragona de moment no la veurem en català.
I acabem amb el cinema.
Deixa'm el cinema allà, eh?
Fora cinema.
Hi ha 25.000 usuaris de la llengua de signes catalana.
Sí, i és un tema, breument, aquest cap de setmana.
Bonic, perquè a més en van parlar quan es va néixer
i tota la polèmica que hi havia i al final va arribar a Bon Port.
Amb el tema de l'oficialitat, que finalment ha estat reconeguda oficialment.
Doncs bé, ara aquest cap de setmana l'Institut d'Estudis Catalans
i la Federació de Persones Sordes de Catalunya, FESOCA,
han fet un seminari auspiciat per l'Institut d'Estudis Catalans
sobre les perspectives, com funciona, amb comunicacions i intervencions
a nivell legislatiu, per exemple, això de l'oficialitat,
a nivell històric, lingüístic i tal.
I bé, una dada interessant és que d'aquestes 25.000 persones que l'usen,
12.000 són persones sordes, que l'utilitzen perquè el necessiten.
I els altres són les persones no sordes,
però que es comuniquen, que es relacionen amb aquest col·lectiu,
o que són parents, familiars, etcètera,
i que, per tant, per interès també de relació social,
l'utilitzen.
Per cert, a la Llibreria de la Generalitat d'aquí Tarragona,
he vist recentment que hi ha un, a l'apartat de didàctica,
hi ha uns quants manuals de llengua de signes catalanes.
Aquests?
Sí, n'hi ha un de la Universitat de Barcelona,
n'hi ha dos o tres,
la majoria porten DVD o CD
perquè també, doncs, per poder-ho veure visualment, etcètera.
I és un tema de normalització de l'idioma.
I on sembla que queda molt per normalitzar,
i això és ben cert, és en el camp de la música,
que aquí, doncs, seguim molt a la gent que fa música a Catalunya,
que exporten moltes coses, que a vegades n'hi ha de saber en temps,
i és una notícia que hi ha, que és del dia,
Frasquetes, està celebrant el Midem,
i es vol impulsar, doncs, tot un seguit de programes,
iniciatives,
perquè la presència de la música catalana estigui al món, no?
Exacte. Justament,
una de les coses rellevants és que això de la Catalan Music,
que en els últims temps s'ha anat veient per les botigues de discos,
als hipermercats també hi ha uns cups amb promoció de discos editats.
Des de quan, això?
Jo fa uns quants mesos que en veig.
Perquè, no sé si te'n recordes que vam comentar,
i perdona el parèntesi,
que potser fa un any, i no ens volem equivocar,
en coneguts hipermercats d'aquí de Tarragona,
no hi havia ni un disc en català.
Ah.
Fa un any o cosa així.
Ara no ho sé si...
Doncs, en canvi...
S'han incorporat, però no n'hi havia ni un.
Doncs ara jo sé que n'hi ha,
perquè jo de tant en tant fa irratsies als llocs aquests,
perquè en aquests llocs trobes ofertes,
i segons com trobes gangues.
Sí, sí.
Perquè en aquests llocs els que s'encarreguen de posar la música i tal
potser no són gaire especialistes,
i a vegades trobes gangues.
Jo sóc així i a vegades ho faig.
I n'hi ha, eh?
Els hi pedenarcats n'hi ha,
i en botigues multimèdia,
sense dir noms,
però la veritat és que hi ha una botiga multimèdia a Tarragona
que és on més discos en català es troben
i a millor preu.
I tots aquests discos que es promocionen a les revistes
com l'Anderrock o el Tindal,
amb l'anunci de la doble pàgina de Catalan Sounds,
la majoria els tenen allí i a bon preu.
El que posarem avui al final, per exemple,
és d'allí i a un preu molt reonat.
Molt a aquest disc que posarem al final.
Doncs bé, la cosa del Catalan Sound
és destacable també perquè els últims dos anys
el Mídem,
que és aquest mercat de música internacional
que es fa a Canç, Occitània,
o l'Occitània és llengua oficial a Catalunya, eh?
Però no a Canç.
No, a Canç no, però aquí sí.
Aquí sí.
Doncs l'ICIC,
l'Institut d'Indústries Culturals de Catalunya.
Aquells del cinema?
Sí, aquells, doncs aquells,
com que és l'Institut Català de les Indústries Culturals,
també s'ocupen del tema musical i són els que munten l'estand allà
sota el logo del Catalan Music i s'ha de dir que els dos últims anys
les discogràfiques catalanes i tot això
havien anat sota el paraigües dels Sounds of Spain,
amb un sol stand englobats dintre de l'estand espanyol.
Ara s'han tornat a divorciar per diferenciar la cosa
i per això ara s'estrenen i es presenten allà independentment
amb el Segell de Gara de la Música,
que es va presentar internacionalment al Popcorn de Berlín
la tarda passada, molt a prop de Frankfurt.
Sí, que en van parlar també.
La cosa va per aquí i de moment es tracta de projectar.
Per això hi han posat aquest nom de Catalan Music,
per poder anar a altres països.
Si no pertenguessin sortir fora,
potser haurien posat música catalana.
Fem una pausa, en tot cas per recordar allò dels voluntaris,
tot i que poc recordatori necessita,
perquè afortunadament, com deia l'Enric,
cada cop hi ha més parelles.
Doncs fem una falca i tot seguit obrim el temps de la qüestió.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
45 segons en dos quarts d'una.
El crono marca, lògicament, més d'un quart,
però, de totes maneres, com que ja estem acabant,
jo crec que podem estirar una mica més, no, Enric?
Amb la vostra avènia.
Home, i l'avènia meva la tens sempre.
Pregunta, la qüestió...
Avui la faig difícil, eh?
Difícil?
Sí.
Ja tenim una trucada.
Vols que saludem aquesta persona abans de fer la pregunta?
Sí, perquè si per la pregunta potser penjadar i no s'atrevirà.
Clar, per això, quasi que la fem passar i així no ens quedem sense oient.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb el Jordi Olomar.
Què tal, Jordi?
Ara assustat.
No, home, no, però tu et creus a l'Enric, quan diu difícil.
Bueno.
Pobre d'ell, pobre d'ell, que no et tracti bé
i que no et faci una pregunta en condicions
perquè puguis guanyar la motxilla de la queta.
A veure.
Home, era una persona, el vaig conèixer...
Bueno, l'any passat estava cursant un cicle formatiu
de grau superior al dies Vidal i Barraquer.
I vas conèixer l'Enric?
Sí, em va donar un cop de mà amb un treball de recerca
que fèiem de normalització lingüística amb el comerç.
Ah, que bonic.
Eres tu?
No, bueno, jo estava allí.
Tu estaves allí.
Doncs mira, ara, per haver dit això...
I et va impressionar, l'Enric, quan la vas conèixer?
Sí, sí, deu-n'hi-do.
I que s'hi imposa, però després no és res, eh?
No és res, és com la gasosa, puja, però bona persona.
Doncs mira, ara m'has tocat la fibra
i te faré la pregunta fàcil,
que tenia preparada la pregunta fàcil.
Digue'm quin és l'últim disc que t'has comprat en català.
No que t'has baixat amb l'emolè, que te l'has comprat.
L'últim comprat?
Sí.
Això és molt difícil.
Ui, ui.
Vinga, va, l'últim disc en català
que t'has incorporat a la teva discoteca.
És igual, l'origen?
Ara, l'últim va ser dels pets
i no va ser per mi, va ser per la meva xicota.
Ah, bé, tot un detall.
Aquell del cel i tornar i tot això, l'últim?
Tu li vas regalar el disc i ja no vas tornar del cel, no?
No, i bueno...
I és que sóc fan de l'emolè.
Molt bé, molt bé.
Però què farem?
Bé, ja has vist que hi ha una...
Allò amb això no hi entro.
Ja sabeu allò de la sentència, no?
Que es veu que...
Sí, la telefònica...
Telefònica, per primera vegada,
s'ha liat amb els usuaris, eh?
Sembla mentida, però s'ha liat
i no donarà dades confidencials
perquè puguin caçar aquests delinqüents en potència
que baixen coses de l'emolè.
Jordi, anava a preguntar-te el cognom,
però després de què has dit...
Però ho dius, després de la confessió que acaba de fer.
Home, aquí dient que Telefònica no donarà dades i ell...
Faig còpies de seguretat.
Molt bé, Jordi.
Ben fet.
Doncs tu has tingut ocasió de veure
aquesta magnífica moixilla de la Queta?
Doncs no.
És la nova, la vermella i negra, i és preciosa.
I a més, quan la tinguis entre les mans,
veuràs que jo no exagero ni una mica,
que és molt xula, de veritat.
I t'hi cabrà l'Hipot o l'MP3 que tinguis
amb el disi dels pets i tots els altres.
Moltes gràcies.
Molt bé, Jordi, doncs pots venir a buscar la teva moixilla
i tot el parament que hi ha aquí a la ràdio quan vulguis,
que som a l'Avinguda Roma, d'acord?
D'acord, gràcies.
Una abraçada, gràcies a tu.
Adéu-siau.
Adéu.
Però tu tens enxufats.
A veure, tenies una pregunta difícil
i quan t'ha dit que vas anar a fer unes classes
i unes coses i que et va conèixer
i li fas-la fàcil.
I és que soc barato.
Sí, sí, jo em deixo...
Tens un preu, la vanitat.
Jo em venc ràpid, clar.
T'ha perdut la vanitat.
De dir, oh, va ser profe meu.
I benitós com és, de dir, vinga, va,
doncs li regalaré.
M'alegra ja que aquell dia
no vaig poder posar qualificatius,
doncs avui.
Molt bé.
Enhorabona, Jordi.
La pregunta difícil me la guardo.
I molt simpàtic.
Sí.
I molt xerradó.
I molt enrotllat.
Molt bé.
Novetats editorials informàtiques.
Tinc una cosa curiosa.
Interessant.
100 llibres de ciència.
És una cosa que ha editat el DURCI,
que és el Departament d'Universitats,
Recerca i Ciutat d'Informació,
juntament amb l'Institut de Cultura de la Sol,
una cosa així, vaja, l'Ajuntament,
que és una cosa que es diu 100 llibres de ciència
i és una guia que es pot agafar...
De fet, si la vols,
es pot trobar a les biblioteques,
però el més fàcil és veure-la a la web,
a les 3B de les 10,
el número 10,
3B de les 10.gencat.net barra DURCI
i aquí posem allò a buscar 100 llibres de ciència
i trobem el PDF,
que és un document,
la mar de colorir,
molt maco, com ho hem fet.
Amb això, 100 llibres de ciència,
recents, divulgatius,
triats per un comitè de científics
i de divulgadors.
Hi ha més d'un centenar d'autors,
per exemple, tenim el Eudal Carbonell
i llibres com els que fa ell d'aquest tipus.
Amb llibres en condicions.
En cada un hi ha una ressenya d'una pàgina,
la portada i unes explicacions
perquè la gent vegi que la ciència
no ha de ser necessàriament avorrida.
Aquests són llibres endevinguts
de tots els àmbits de la ciència
per triar i remenar.
Música, Enric.
Música.
Acabem amb el mesclat.
Mesclat, amb el disc.
Amb el nou disc,
cròniques colonials,
en honor a les famoses cròniques colonials
de Pedro Olo,
que algun dia se l'haurà de ressuscitar
en aquest home,
culturalment parlant, vull dir.
Crema Catalana.
Posarem la Crema Catalana
perquè és aquella cançó
que parla de la tradició
de cremar-ho tot que tenim aquí,
com que és carnaval
i ho acabem cremant tot,
inclòs els retrats
d'aquí està prohibit cremar,
doncs Crema Catalana.
Has cremat el teu temps,
fins i tot les cendres
ja les has esbandit.
T'esperem la propera setmana, dimecres?
Potser sí.
Ja haurà acabat el carnaval.
Oh, que pena.
Ho posarem música de quaresma.
Molt bé, gràcies Enric, adéu.
Diu la tieta
que el vas a dir
que era home de seny
Vigilant
per no fer agradi
va cremar
més d'un convenc
Fixa't
i bé, jo te l'encendré
Crema
Dins del cor ens crema
La ruïna és extrema
Encès pel nostre instint
Rebel
Crema
A cap turverge
Crema
La ruïna és extrema
A com per artigal
Adeu
Crusta seca
Cairats i mobles
Caixes velles i serments
És la festa del meu poble
És així la meva gent
Amb valets
Encén la foguera
Pot fer un bon servei
Bona flama
Fa l'estanquera
I el retrat del rei
Fixa't
I bé
Jo
T'agrada
Fixa't
Fixa't
Fixa't
Fixa't