Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga deixa les paquetes d'aquest toc de bateria que obre el quart de català.
Bon dia, Enric.
Hola, bon dia a tothom.
Ha trigat 8 minuts, només 8 minuts, des de la part alta fins a l'Avinguda Roma.
Estàs fet un atlet, era una faceta que jo no et coneixia.
No, m'ha portat Superman damunt de la seva capa.
Comencem...
És que això té gràcia, jo li poso un safata perquè sigui brillant i després...
A veure, Enric, comencem amb informacions...
Quedem bé.
Ai, amb pelatós i tot.
Informacions diverses aprenem amb la cultura.
És un titular que no diu res però que deu dir molt,
que no sap exactament quin és el seu contingut perquè no m'has donat cap pista.
És el típic titular per...
Perquè fer-me quedar malament.
No, perquè tu tinguis curiositat i diguis què deu ser això.
Què és això?
I amb més directe.
Com a pròleg, abans de dir això, això és una cosa que té a veure amb els voluntaris lingüístics
i amb els alumnes nostres.
Relacionat amb això i abans d'entrar en matèria amb l'aprenent de la cultura,
recordo i torno a comentar que des d'ahir tenim oberta l'exposició.
Parlem-nos a l'entrada de l'antiga audiència,
que també va de tema voluntariat i tot això.
És molt maca.
Anava a dir en colors, no, és en blanc i negre.
Però són unes fotografies molt maques, hi ha un DVD, etcètera, etcètera.
Podeu passar a veure-la fins al 4 de novembre.
I llavors, tornant ja a Sant Andoza,
en aprenerem amb la cultura,
és el programa de visites dels alumnes dels cursos de català per adults
i de les parelles lingüístiques dels grups de tot això.
del Vendrell, servei comarcal de català del Baix-Penedès
i servei de català del Vendrell es pertanyen al centre nostre,
doncs aquest programa de visites culturals
a les entitats de cultura,
als grups de cultura popular i de patrimoni cultural i artístic del Vendrell.
És a dir, allò que fem per donar-los eines i activitats
per fer les parelles lingüístiques i als alumnes perquè conegu l'entorn,
doncs en aquest cas es fa, evidentment,
amb la col·laboració de l'Ajuntament del Vendrell
i totes les entitats que hi col·laboren,
que són pràcticament totes les entitats culturals del Vendrell i són,
s'organitzen unes visites guiades a cada una de les entitats,
aproximadament, una cada mes.
Cada mes hi haurà una visita a una entitat.
Per exemple, ara a l'octubre tindran una visita a l'assaig dels nens del Vendrell,
parlem de castells.
Un altre, al novembre, visita a l'assaig del so del Botafoc,
que no estic segur d'aquest, però sospito que és bestiari de foc del seguici popular.
Al desembre, visita a l'assaig dels Pastorets,
al gener, campanar i orga de l'església del Santíssim Salvador transfigurat,
al febrer, museu a Peles Fanosa i Vila Casals,
de Pau Casals, dos artistes il·lustres del Vendrell,
al març, visita a la colla sardanista d'ençà del Penedès
i conferències sobre l'Occità.
Pròximament no en parlarem aquí.
De què? En Occità? Jo no en sé.
No, no, farem un especial Occità,
que és un llengua oficial a Catalunya.
Ja ho he dit des de vegades.
Doncs jo no me la sé.
Jo no sé Occità.
La setmana que ve, especial Occità.
Tu en saps, Occità?
L'entenc.
El puc llegir.
I, bueno, unes quantes coses, ja en parlarem ja.
És molt xulo.
No, no, jo soc filòleg.
Com que és filòleg?
Hi havia un artista d'aquestes esbojarrades que era biòloga.
L'Enric és filòleg.
Clar, i a veure, hem de tenir en compte
que els que estudiem filologia estudiem literatura
i la literatura culta a l'edat mitja seria Occità.
No necessità, ja ho sé.
Per tant, per aquí en sabem tots una mica, els del meuremi.
L'abril, armats.
El maig, ball de bastons, ball de gitanes, ball de panderos,
gegants i nants del bandell.
El juny, caramot i tallot, que són dues bèsties de foc,
i juliol, diables.
Totes aquestes entitats i elements del seguici,
del folclore i de la cultura popular
i també més elevada, per exemple, el cas de Bau Casals del Vendrell,
cada mes hi haurà una visita per als alumnes i als voluntaris.
Això, dèiem, es fa en col·laboració amb totes aquestes entitats.
Podeu trobar informació i el calendari i el fulletó que tinc jo aquí a les mans,
el podeu trobar a la nostra web en forma de PDF
i també hi posarem els enllaços, ara no els hi tinc,
però els hi posarem els enllaços en les webs d'aquestes entitats,
les que et diguin que no totes entenen, que això sí que ho sé,
però anirem posant els enllaços perquè a qui li interessa el tema
s'hi pugui informar.
Recordar que la borsa de voluntariat és oberta constantment,
bé que és cas d'apuntar-s'hi, de trobar una parella
que sigui compatible en quant horaris, interessos i tot això,
i és una cosa molt dinàmica.
I ja que parlem de tot això, dimecres que ve, dia 29,
és quan posem ja, fem la presentació d'aparelles aquí a Tarragona,
però doncs com que és dimecres ja ho explicaré.
És una posta de llarg.
Sí, això, les presentacions,
les presentacions i il·lustració i tot això ho farem dimecres i ve,
per tant, al matí ja ho explicarem aquí amb tot detall.
Anem cap a Europa, que fa dies que no hi anem,
ens donarà una alegria o una tristor, en aquest cas.
No sé com dir-ho, és un santurnemi,
ja ho he dit aquí,
o el santurnemi de Brussel·les.
Continuem amb la cosa aquella de webs i coses oficials
de l'Europarlament en català o no.
Fa un temps va sortir una...
Va haver-hi una mica de xou,
un xic que es diu...
A veure si ho tinc per aquí, com es diu aquell xic?
El xic aquell que li va donar per traduir la web de l'Europarlament
en català perquè no existia en català.
No l'havien multat o alguna cosa?
Li volien clausurar,
es diu Miquel Català,
això és un xic del Segrià que té 27 anys, em sembla,
i joanet,
i que quan va veure la web de l'Europarlament
traduïda 22 llengües però que no hi havia en català
perquè no és oficial,
doncs va dir, eh, ja ho faré jo.
La va fer, la va posar en marxa,
i llavors van venint els problemes,
des de l'Europarlament han intentat tancar-li la web,
van plantejar-se si denunciar-la o no,
al final no el van denunciar però li van demanar que ho tanqués,
no ho ha tancat,
continua en actiu,
i el que ha fet és que l'Europarlament ha dit
que ja faran ells una web oficialment feta,
una web en català de l'Europarlament.
Però, oh, quina cosa,
aquesta web de l'Europarlament no serà igual que les altres 22,
no serà una versió més...
igual que totes les altres idèntiques,
que veuen les altres 22 llengües, no.
I per què no agafen el translator del Google?
Ah, doncs mira, per exemple, no?
O per què no simplement...
Seria gratis.
O per què no simplement donen per bona hora d'aquest xic?
No, han dit que en faran una,
però que no serà,
com que el català no és oficial,
doncs no pot ser la web oficial,
sinó que serà una cosa que serà en català,
que serà oficialment de l'Europarlament,
però doncs que serà una mica diferent de les d'allò.
Llavors ja hi tornem a ser,
ja tornem a ser ciutadans de segona.
Per tant, de totes maneres,
això encara no està funcionant.
Havia d'estar en marxa ara,
i jo aquest dematí ho he comprovat,
aquesta web encara no està funcionant.
La web de l'Europarlament,
europa.eu barra Barcelona,
aquesta encara no funciona.
La del europarl.cat,
que és la del Miquel Català,
aquesta sí que funciona.
I ara hi ha una nova cosa
en tot aquest serial,
que és,
i mai millor és serial,
perquè es tracta que l'Europarlament
també ha estrenat una televisió.
El mes de setembre ha estrenat l'Europarl.
I que fan realitis amb els europarlamentaris.
No, no,
informació sobre informació institucional.
Informació del Parlament,
doncs a l'europea, no?
Exacte, a l'europea.
Sessions parlamentàries.
I també en les 22 llengües
d'oficials i tot això.
I què ha passat?
Doncs allò que podíem esperar
del Miquel Català.
Oh, web de la televisió.
Jo vull una tele europea en català.
Doncs jo la poso en català.
Ell l'ha traduït al català
i ja hi tornem a ser.
Els de l'Europarlament
s'han adonat...
Però com que ha traduït la tele al català?
La tele, no, clar.
El que surt en...
Ell es posa a fer doblatges de les coses.
No, però tot el que surt
escrit a la web, sí.
Tot el que surt a la web i això.
Ai, home, que ja ho sé.
Ai, és que no ets gens de la broma, eh, xaval?
No, però jo també ho vaig dir
com que ha traduït aquest païs?
No, el que surt en pantalla encara...
Fins aquí no hi arriba
encara la seva habilitat informàtica.
Però almenys la pàgina...
Llavors ja des de l'Europarlament
ja l'han tornat a amenaçar.
Escolta, i vostè què fa?
Això no ho pot fer?
Això és il·legal?
No sé què?
Llavors, típic,
depèn de quina corda sigui.
Aquest personatge té un gac, eh?
Sí, sí.
Aquest noi té un gac amb els europeus
que te l'imagines que està allà a la guaita
es prenavera.
A veure, a veure, què els tradueixo al català?
Aquests del Parlament, no?
A veure què tradueixo.
Té un gac, té un gac, aquest xic, sí.
Bé, hi ha europarlamentaris d'aquí nostrats
o no tant nostrats, no ho sé,
que estan a favor de la postura del Miquel Català
i d'altres, a més, és que es diu català, el paio.
És que es diu català.
I d'altres que troben que aquest xic
és que aquest xic va per lliure,
és anarquista,
és un franc tirador,
fa les coses a la seva manera
i això no el pot fer
perquè l'Europarlament és una cosa seriosa.
El nom és nom artístic o real?
No, no, nom real.
Es diu Miquel Català.
Ja no sé si ho fa per ego
o ho fa per fidelitat lingüística.
Per confirmar el seu nom.
Total, de moment,
la web existeix, que consti.
La versió catalana és europarl,
P-A-R-L, punt cat barra TV.
Llavors, això ho veureu en català.
Però, com que l'han amenaçat,
doncs ha dit, bueno,
transitoriament ha penjat un formulari
en els 22 idiomes oficials
perquè des de qualsevol país,
qualsevol ciutat d'aquests països,
entengui el formulari
i pugui un formulari per demanar
sisplau, volem les coses en català,
volem ser oficial a Europa i tot això.
Li demanem, quan pugui,
el Lluís, un aplaudiment de plàstic
pel Miquel Català,
mentre la meva pregunta és
les 5 pel·lícules del cicle 5
les ha doblat Miquel Català
canviant la veu de cadascun dels personatges?
Bé, si tinguéssim el qüestionari
si tinguéssim el qüestionari
podria ser motiu de pregunta i de...
Aplaudiment per Miquel Català
no ha sortit,
li han sortit les monedes d'abans en pes.
Euroaplaudiment.
Euroaplaudiment per Miquel Català,
sí, senyor.
Mira, per aquí he sentit clarament
la del president del Parlament Europeu,
aplaudint-ho, eh?
Perquè aquest paio, quins collons, eh?
Jo crec que al final
els faran alguna cosa.
Sí, sí, és que...
Un homenatge.
El que passa és que, a Bèlgica,
a Brussel·les,
l'Europarlament és allò tan...
I no tenen sentit de l'humor.
Sí, però és que ja saps tu,
l'humor belga és com és.
Sí.
I a la Unió Europea...
Com l'humor català?
No, perdó, és que a la Unió Europea
els belgues són l'equivalent
dels de l'EP a Espanya.
Bé, jo he conegut persones de l'EP
que no són gracioses ni saben acudir.
Ja, igual, vull dir,
així com el tòpic dels acudits graciosos de l'EP,
a Europa els fan dels belgues.
Els belgues, ja, ja, ja ho sé.
Llavors, a Bèlgica, clar,
els sentits de l'humor el tenen difícil.
A mi, que seria molt més fàcil
que diguessin aquest xic,
els lingüistes diuen que està bé,
doncs vinga, fem l'oficial,
li posem aquí el nostre domini
i tots contents.
Però no perquè la reglamentació, etcètera, etcètera.
Ja, ja, ens perdem en els països
i en la burocràcia, sempre el mateix.
A veure, Enric, cinc,
però tenim pel·lis aquesta setmana a Tarragona, també?
Sí, aquesta setmana a Tarragona i al Vendrell.
Molt bé.
I a altres llocs de Catalunya,
però que no ens afecten, que no hi anirem.
I què tenim?
Aquesta setmana tenim una pel·lícula d'animals,
però aquesta vegada unes de dibuixets,
ni d'animació, ni amb 2D,
és de carn i ossos, animals i persones en carn i ossos.
Va d'un porquet, es diu Rudy, el porquet de carreres.
Però això ja havien fet el porquet aquell
que anava a la ciutat, no te'n recordes?
No, aquell era Baby, el porquet valent.
Però era un porquet.
Era un porquet.
I també era de la bo.
Aquell era valent, sí.
Però aquell era es deia Baby, o sigui, Baby.
Sí, però és igual.
I era valent.
Aquest és que és de carreres, aquest és que corre.
I es diu Rudy, no és Baby.
Potser són cosins.
De fet, pel que dius i pel que jo he llegit d'aquesta pel·lícula,
ja vol ser una continuació de l'èxit d'aquella.
Potser és família, vés a saber.
Vés que no sigui el basnet, perquè la vida del porc és més curta,
sobretot per Sant Martí.
Per tant, aquest pot ser que sigui basnet de Baby,
que mantingui la nissaga.
El Baby ja és el vancrespir fa temps,
els pernils ja estan bé digerits i tot.
No ha passat poc Sant Martí des de llavors.
I aquest té els dies comptats.
Aquest no durarà fins a cap d'any.
Però, de moment, vagi corrent.
Que vagi corrent.
Escolta, doncs els pernils seran bons, eh?
Seran cosa dura.
I que estem parlant de pel·lis de criatures.
No podem parlar d'això,
que es mengem el porquet després.
Bé, és horari infantil.
Perquè no ho saben els nens, que es mengen els porquets.
No, no.
I totes les bèsties que surten a les pel·lícules,
els porquets, els conills,
fins i tot els cavalls els mengem.
Això ho mengem tot.
Vinga, més pel·lis.
Els gossos no, que encara no som tailandesos,
i gossos no en mengem.
Bé, no, més pel·lis no.
Pròximament, aquest cicle també començarà a Vimbudí.
El mes de novembre ja el començaran a fer amb Vimbudí
i a l'espluga de Francolí.
Convenientment, ho direm.
De moment, no dic més.
Fem una petita pausa
i després obrim el capítol de l'U social del català,
el treball de camp,
que avui dedicarem a la llengua del quiosc.
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la llengua.
Ajuda'ns.
Comencem, doncs, aquesta segona part
o segon apartat d'un quart de català
amb l'U social del català, el treball de camp,
del qual l'Enric Garrigues fa ressò
d'un treball periodístic que ha publicat el diari Avui.
I avui ens situa en un territori
que jo m'imagino que les xifres són molt baixes.
És evident que publicacions en català...
És un territori altament depressiu.
Si al cinema ja hem vist que ha d'anar a subvencionar
i fent cicles i tot això, he imaginat el quiosc.
El quiosc, encara pitjor.
De totes maneres, tampoc és nou, ja ho sabem, això.
Tot i que a vegades hem parlat, per exemple,
de la web aquella que plega tota l'associació
de la vista general.
De la vista s'hi ha moltes, eh?
Unes 60 o 70.
I de totes les temàtiques.
Però no totes es troben al quiosc,
ja que ni tan sols es surten al quiosc,
sinó que només existeixen en forma digital.
Hi ha la vista d'aquestes que existeixen en català,
però que només es distraueixen en una comarca o una altra, etcètera.
Bé, el Francesc Puig Palat,
que és l'autor d'això,
de la sèrie de repuntatges de l'U social del català,
avui anem al capítol 3,
un capítol molt depriment,
perquè les dades són les que són.
Avui concretament el Francesc Puig Palat se'n va,
se'n va anar per a fer aquest capítol,
se'n va anar a un quiosc bastant grandet, eh?
a mirar i a comptar revistes, DVDs,
col·leccionables, facicles, diaris i tot això.
I les xifres, grosso modo, diu...
Quantes revistes?
Diuen castellà 472 revistes.
En català, 8 n'hi havia.
Passat de percentatge,
representava un 1,67% de revistes en català
i un 98,93% de revistes en castellà.
Això dèiem, allà a la web de l'associació aquella
n'hi ha una siscentena de revistes,
però que es trobin els quiossos
en un quiosc generalista a Barcelona,
un quiosc gran a les altres zones,
mira, aquell dia només n'hi van trobar 8.
Hi ha revistes del cor en català?
No.
Per exemple, no n'hi ha.
Pornogràfiques?
Però del cor ben bé no, però...
I pornogràfiques en català?
Tampoc.
També en parlarem.
Del cor ben bé no,
però n'hi ha una que es diu Casar-se a Catalunya,
igual que conèixer Catalunya i cuina a Catalunya.
Ah, però això ho deu ser de restaurants, esglésies...
No, clar, és allò, no, no.
És una revista que va ser del gremi
i del negoci del casament.
Clar, deu ser una guia útil, però no...
El pack que et fan restaurant, església, viatge, hotel,
i si convé t'hi posen el comiat de sulda i tot,
aquest tipus de coses hi ha en aquesta revista.
Però bé, la xifra desoladora era aquesta,
en canvi llavors posa exemples de revistes,
de coses, diries,
però d'això es pot fer una revista?
Doncs sí, hi ha unes coses raríssimes
que es poden fer de vistes,
perquè clar, perquè n'hi hagi 472 en castellà
hi ha d'haver varietat temàtica, etc.
Bé, llavors, per exemple,
en quant a revistes infantils,
la cosa està una mica millor,
perquè diu, de 15 capçaleres diferents,
no, aquí en aquest cas no,
però la proporció no és tan bèstia,
de 15 capçaleres diferents
només n'hi havia una en català,
que era la revista dels súpers,
en el quiosco,
les altres 14 eren en castellà.
Hi havia el cavall fort,
que jo no sé si existeix encara o no,
em sembla que sí,
però els quioscos em sembla que no es ven,
es ven només per subscripció.
Exacte, per subscripció.
Com moltes altres revistes en català,
hi ha una revista molt xula
que es diu Reporter Doc,
que és en català per nois i noies
d'aquesta edat,
en 8, 12 anys,
que es ven també per subscripció,
però no la trobaries mai als quioscos.
En català són naturalesa,
viatges, reportatges.
Doncs veus,
és això,
de 60 televistes,
la meitat no es troben als quioscos.
Jo dic 60,
grosso modo,
que recordo d'aquell web
d'associació de publicacions
periòdiques en català.
Després,
altres àmbits,
l'única cosa
on les compensa una miqueta més
és amb el tema dels diaris de cada dia,
que diu,
agafant les 10 capçaleres més vistes
i més visibles,
més conegudes,
n'hi ha 3 que són en català,
que són l'avui,
el punt i el periòdico,
i, doncs,
òbviament,
les altres 7 són en castellà.
En quant a esportius,
en quant a esportius,
n'hi ha un diari esportiu en català,
que és el 9,
que va encartat amb el punt,
però també és ben separat,
i 4 en castellà.
Jo d'acord que hi havia una època
que l'esport o el munt de deportiu...
Portes un quart,
és un quart de català,
es titula l'espai,
perdona,
jo només t'aviso,
et dono una miqueta de marge.
Dimecres més.
No, no, home,
acaba,
però t'ho dic perquè,
si no...
Acabo, acabo,
si només queden 4 dades d'aquestes,
tu volies saber allò de la pornografia,
no?
Ara arribarà.
Volies saber allò de la pornografia.
Ara arribarà.
Ho has dit d'una manera,
has manipulat les meves paraules,
perdona.
Sí, sí,
i què?
Tinc les que regaleu
als voluntaris del centre.
Però aquelles no es ven.
Aquelles ni es ven.
Aquelles les regaleu.
És molt xula, eh?
I no es ven als quioscos,
està molt bé.
A veure si en feu més, eh?
D'avui n'hi ha el número 3,
esperem aviat el número 4.
Doncs jo no en tinc el número 3.
De passar temps,
el que puguis comprar el quiosco,
de 40 que n'hi ha,
5 en català,
les altres no.
Home,
proporcionalment altre tipus de publicacions,
què vols que et digui?
De col·leccionables,
ni una en català.
Tots en castellà,
o, en alguns casos,
en altres idiomes,
perquè si són col·leccionables d'idiomes...
Quasi millor, eh?
Col·leccionables en català,
no n'hi ha.
És igual, és igual, no cal.
No n'hi ha.
No cal.
I després,
de DVDs,
tres quarts del mateix,
les novetats,
ni una en català,
en català, perdó,
totes són en castellà i anglès,
i només alguna antigüalla
d'aquestes de clàssica,
que s'han realitat modernament en DVD,
existeix alguna pel·lícula d'aquestes en català.
I en quant a porno,
ni una.
Ni una en porno.
Ni una.
A internet, sí.
I ja teniu el Saló del Sexe aquell
que no era en català,
tot allò?
Sí, mira,
no ho volia dir,
però el Saló del Sexe en català
d'enguany s'ha fet
i la notícia...
No ho vas anunciar, eh?
No.
Què passa?
Estàs malalt.
No, perquè l'han fet més aviat en guany
i em vaig despistar.
Ah, perquè cada any
li dediques un programa.
Sí, vaig pescar la notícia del Balans
i el Balans,
justament la notícia
que parlava del tema lingüístic
i deia,
sexe sí,
però en català res.
Sí, però cal parlar?
Sí.
En aquesta situació?
No, no, vull dir,
els estants,
les publicacions,
els speakers,
l'escenari,
tot això,
el català era absolutament minoritari,
encara que fos el Saló del Sexe en català.
Sí, això sí que crida molt l'atenció.
Ja en parlarem.
Això no és normal, eh?
No, no anem bé en aquest camí.
Un país que no té pornografia
ni rock and roll en català,
malament.
No és ni país ni res.
No té.
Ni Eurotelevisió en català,
malament.
Tira.
Salam al català
és una novetat editorial
i informàtica
que edita
la Plataforma per la Llengua
i el Consell Islàmic
i Cultural de Catalunya,
40 pàgines,
20 en català,
20 en àrab, no?
Sí, sí.
I això es va presentar
divendres passat,
exactament a Barcelona,
justament a la seu
del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya.
És una publicació
que han fet conjuntament
el Consell Islàmic i Cultural de Catalunya
i la Plataforma per la Llengua.
Per tant,
el grafisme
és el que ens podem esperar
de la plataforma
amb aquells colors
els grocs, vermells
i molt de coloret per dintre.
I, en aquest cas,
el fet que la literatura
àrabs s'escrigui al revés,
que vagin de...
el que per nosaltres
seria el conte de portada
i s'obri de dreta...
De dreta cap a esquerra.
De esquerra a dreta
i es llegeixi
de dreta a esquerra.
Obrim
d'esquerra a dreta.
A dreta.
I llegim
de dreta a esquerra.
Per tant,
la guia
és perfectament
girable.
Nosaltres l'obrim
de dreta a esquerra
i la llegim en català
per la part del davant,
per nosaltres,
al nostre davant.
Els àrabs
la giren
i la veuen
exactament igual.
Hi ha 20 pàgines
de cada cosa.
És una guia
que es tracta
de posar,
presentar la llengua catalana
a la comunitat islàmica
i ara boparlant
a Catalunya
perquè sàpiguen
per què és important.
On la podem trobar?
Es pot veure
com sempre
a la web
de la plataforma
per la llengua
.cat
Allí hi ha
despenjable
el PDF d'això.
De moment n'han fet 3.000,
s'estan distribuint
als centres islàmics
i tot això
i tenen intenció
també de fer-la
perquè no tots
la gent
de l'islam
que viu a Catalunya
parlen àrab,
sinó que també hi ha
una gran quantitat
de gent
que parla amazic
i una gran quantitat
de gent
que parla urdú
sobre els que venen
del Pakistan.
I per tant,
pròximament la faran
també en aquests dos idiomes.
Aquesta és la cosa
del salam català.
El que sí que tenim
ja fa dècades
i anys
és música en català,
a Catalunya,
d'això no ens en falta.
Som un poble canterí,
som un poble musical.
Que donem el cante.
Que donem el cante
sempre que podem.
Escolta,
Enric,
Festival Insomni,
una oportunitat
xula,
atractiva
i absolutament econòmica
perquè el preu
de les entrades
és més que assequible.
A partir de dijous
a la ciutat de Tarragona
hi ha diferents formacions.
Va,
que això faci
tot tu que t'agrada.
A mi m'agrada
en aquestes coses
i per això
sempre li dono
una mica de marge.
Ja dèiem
pornografia,
rock and roll
i cinema en català.
Què més volem?
Del que més tenim
de moment
proposalment
és el tema
del rock and roll
en català.
N'hi ha.
I aquesta setmana
en tenim
cada dijous
a dissabte
en tenim uns quants
per triar cada dia.
El Festival Insomni
al qual s'ha adherit
també al sigle
pop d'autor
de Caixa de Tarragona
ens porta
grups catalans
i estrangers
cada dia.
Dijous
tenim a la sala zero
el grup
Filippo Landini
que canten en català
són aquells
que ara s'han fet famosos
per la cançó
de la tardor
de TV3
però que aquí
ja els van posar
l'abans de l'estiu.
Aquella cançó
de TV3
és Filippo Landini.
Doncs aquí
ja els van posar
a la primavera.
No mires gaire
la tele.
És igual.
Total,
Filippo Landini
demà dijous
a la sala zero
juntament amb un altre grup
català
però que ell canten
en anglès.
Divendres
a l'Auditori
Caixa Tarragona
Gossos.
Filippo Landini
i l'altre grup
5 euros.
els de l'Auditori
Caixa Tarragona
Fes-ho bé
Diverses.
Auditori Caixa Tarragona
Gossos
presentant oxigen
i tal.
Dissabte
Vitruvi
a la sala zero
Vitruvi són de la zona
de l'Ebre
i canten en català
i han guanyat premis
i actuaran
amb un grup francès
que és Experience
aquests ja valen 12 euros.
I dissabte també
a Caixa Tarragona
Roger Mas
Les cançons talúriques
amb les cançons talúriques
que ja va fer
abans que fes el disco
fa dos estius
ja va tocar aquí
amb allò del
què sé.
Doncs marxem ja.
i com que tenim
tanta música en català
aquest cap de setmana
acabem amb un missatge
optimista
que es diu
Un món de flors i violes
i és dels gossos
que encara no els havíem posat aquí.
A quin concert em portaràs?
De tots?
Amb algun d'aquests
que canten en català.
El més car, sisplau.
El més car?
Doncs haurem d'anar a veure Vitruvi.
Molt bé, doncs el més car.
Gràcies, Enric.
Bona setmana.
Sí, sí, sí.
I aquí no veu
perill el camí
I aquí no creu
que és hora de fer
feina
Mentre tu estàs dormint
ells decideixen per tu
Ells fan
desfan
i tu
I aquí no veu
I aquí no veu