.
Si serà per activitats aquesta setmana,
tot aquest mes de novembre a la ciutat de Tarragona.
Recordem que tot just avui, des de l'auditori del Camp de Mar,
amb aquella iniciativa de caràcter internacional
Llibre Persona, Persona Llibre,
s'inicia la tardor literària.
Però centrem ara la nostra atenció, com cada dilluns,
aquesta hora a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Núria Gondolbeu, bon dia.
Hola, bon dia.
Parlem de cinema avui, d'una activitat que comenceu
dedicada al cinema de terror.
Exacte.
Sí, aprofitant també la tardor literària,
que comentaves ara que avui estrenem,
a la Biblioteca hem organitzat una activitat
que relacionem literatura i cinema,
concretament al cinema de terror.
Tenint en compte que bona part de les pel·lícules de terror
provenen de novel·les, de narracions literàries,
doncs és lògic que es pugui fer aquest demaridatge.
És perfecte.
Sí, doncs exactament.
Sí, sí, si fem un repàs per la història del terror en el cinema,
ens trobem en els seus orígens durant l'època muda,
que el cinema de terror té les seves bases estilístiques
en l'expressionisme alemany.
Llavors, amb aquest gust pel simbolisme,
els temes macabres i sinistres,
una mica com, bé,
juntament amb el barroquisme expressiu.
Llavors, la literatura, com molt bé dius,
serà decisiva com en la font d'inspiració
de totes aquestes pel·lícules
i amb grans aportacions, doncs, des de Bram Stoker,
amb el Dràcula, la Marie Shelley, amb el Frankenstein
i molts altres, doncs, que influiran decisivament en el gènere.
Clar, amb aquesta monografia que proposeu des de la biblioteca
també voleu contemplar, no només els clàssics,
que és una dèria, en el bon sentit del terme,
que teniu a la biblioteca de recuperar aquelles velles pel·lícules
que potser no es troben als videoclubs,
d'aquí aquest esperit de servei públic.
Però, a més a més, també contempleu en aquesta proposta
del mes de novembre
tota l'evolució del cinema de terror
que hi ha hagut al llarg de la història.
Sí, exactament. Més que res per aquesta voluntat
que té el monogràfic, també, doncs, del racó del cinema
d'iniciar una mica, doncs,
en els diferents gèneres cinematogràfics
a, doncs, als usuaris, no?
O sigui, a gent que li agrada el cinema
però potser no s'ha plantejat, doncs,
de fer un repàs una mica més exhaustiu.
Llavors, com dèiem,
durant aquesta època muda que comencem
tenim dos títols interessants.
Un és El gabinete del doctor Caligari
i l'altre, que potser és més conegut,
de Nosferatu.
Són dues pel·lícules, doncs,
de principis dels anys 20.
I, sobretot, Nosferatu,
del director Friedrich Wilhelm Murnau,
de l'any 22, perdó,
és una de les que recull millor
l'expressionisme alemany que comentàvem, no?
Sobretot, doncs, pel joc, doncs,
de llum i ombres,
el rostre, les mans i el moviment del vampir
que potser ara ho veiem
i ens fa fins i tot una certa gràcia, no sé, no?
Però fa por, eh? Fa por, encara.
Què vols que et digui, eh?
No sé, ja em tampoc tan prim mirats,
que fa por.
No, no, no, evidentment.
Vull dir, és interessant veure-ho per l'evolució, no?
i realment s'ha considerat
un dels personatges més esgarrifossos
de la història del cinema, no?
Llavors, doncs...
Troba't aquest personatge pel carrer
i ja te'n riuràs, ja, eh?
Déu-n'hi-do.
Llavors entrem a la dècada dels anys 30
en el que juga un paper molt important
la productora Universal Pictures
que serà la que farà els grans títols,
diguem-ne, que marcaran els personatges claus
de la història, doncs, del cinema de terror, no?
Llavors ens trobem pel·lícules com el Dràcula,
Frankestein o La mòmia,
que dirien que són els tres títols així estrella
d'aquesta dècada
i que llancen a la fama uns actors
que es dindran mítics,
per una banda el Boris Karloff
i per altra el Bela Lugosi,
que són, doncs, dos o dos personatges
que surten, doncs, a la fama
en aquestes... gràcies, doncs, en aquestes pel·lícules
i que seran, doncs, referents
a l'hora de parlar, doncs, del cinema de terror.
No, no es pot concebre
el cinema de terror sense aquests precedents.
Va evolucionar la història
i també els gustos, lògicament,
canvien, com canvia la pròpia societat, no?
Exacte.
Sí, durant els anys 40-50
hi ha una mica, doncs, de decadència del gènere,
diguem-ne que
la Universal Pictures
delega el cinema de terror
a pel·lícules de sèries B,
però amb tot i així, doncs, bé,
tot i ser aquest moment d'impàs,
també trobem títols interessants.
Per destacar-ne així, tres,
trobem La Mujer Pantera,
l'any 42,
Jo ando bé con un zombi,
i Los Crímenes del Museo de Cera,
serien, doncs, tres títols.
Que bé, que no...
Molta por no fan, aquestes,
una mica cartropedra.
Sí, sí, sí, sí.
Que es nota aquesta diferència,
així com als anys 30, doncs,
pel·lícules com molt de directors
de molt de pes i tal,
però bé, doncs, que també...
Els 40 m'apostaven més
per la comèdia, pel drama,
fins i tot pel cinema històric,
que no pas pel cinema de terror.
Exacte, pel cinema de terror
es va quedar més en un segon marge.
Llavors, no serà fins als anys 60,
que sí que hi ha, llavors,
ja un renaixement important,
doncs, del cinema de terror,
i que fins i tot en pel·lícules
que arribaran a esdevenir clàssics,
més enllà, ja, doncs,
del cinema de terror.
Es comença a incorporar
el cinema japonès,
que avui en dia, doncs,
també sabem que està, doncs,
al candeler.
Doncs ja als anys 60
ja comencen a haver-hi pel·lícules...
Llavors, jo pensava que era
un fenomen més recent, eh?
Ja des dels 60, aquest gènere?
Sí, sí.
I després també és interessant
aquesta dècada
perquè molts directors de pes
s'atreveixen, diguem-ne,
una mica amb el terror, no?
Llavors, perquè serveix així
només d'exemple,
trobem el Psicòsis,
de l'Alfred Hitchcock,
bé, també és un director
de culte en aquest gènere,
La semilla del diablo,
de l'any 68,
del Roman Polanski,
o Històries extraordinàries
de Fellini, de l'any 68.
Llavors, doncs, bé,
és una època en què, ja et dic,
el terror torna a agafar
molta embranzida,
també és una dècada
en la qual comencen a sorgir
festivals especialitzats,
per exemple,
el Festival de Cinema de Sitges
és de l'any 68,
la primera edició,
si no m'equivoco,
o sigui, en guany han fet
40 anys,
sí, 40 edicions,
i bé, doncs,
que aquí a Catalunya,
doncs, també aquest gènere,
doncs, va començar
a tenir interès, no?
Sí, no només com a espectador,
sinó que també
en les últimes dècades
hi ha hagut directors
i productores
que han apostat
pel gènere fantàstic
i, a més,
amb ressò internacional.
Exacte.
Els anys 70-80,
doncs, ja és
els anys
de les grans produccions.
Llavors, aquí entra en joc
també un escriptor,
ja que parlem, doncs,
també de literatura,
com és Stephen King.
Doncs, bueno, clar,
totes les...
Les grans pel·lícules
de la que dècada
estan basades
en novel·les d'elles,
és clar, sí.
Exacte.
Sí, trobem, per exemple,
El resplendor
de l'Stanley Kubrick
que és l'any 80
o L'esguerrifosa Carri
de l'any 76
del Brian De Palma
o Los chicos del Maí
de l'any 84,
és a dir,
tota una sèrie, doncs,
de pel·lícules
que també, doncs,
han marcat una mica,
doncs, aquesta època, no?
Tu creus que amb el canvi
de dècada
hi ha un canvi,
des del punt de vista estètic
però també de gustos
en quant al cinema de terror,
no?
A cada dècada
sembla que s'incorpora,
doncs, una altra manera
d'entendre
aquesta emoció
ens trobem en l'actualitat
en què el cinema de terror,
doncs, també continua
estant ben viu.
Aquí a casa nostra
tenim un bon representant
com és el director
Jaume Balagueró
que realment ha tingut
molta repercussió
a nivell internacional
i que també ens marca
una mica aquesta nova manera
de fer cinema de terror,
no?
Amb les tècniques aquestes,
doncs, de la càmera
a l'ombro, no?
Que es diu.
Sí, sí, sí.
Que volen, doncs,
realment crear
aquesta sensació, doncs,
que l'espectador
està vivint
en primera persona,
doncs, la història, no?
I bé, de títols
el més recent
que tenim
és el de Rec,
que marca
una mica
doncs,
aquesta línia
iniciada potser
pel projecte
de la Bruixa de Blair.
Sí, que va ser
el precedent
d'aquesta manera
d'entendre
el cinema de terror.
Exacte.
I que, doncs, bé,
que a partir d'aquí
ja veiem
que és un gènere
que es va
evolucionant,
que es va reinventant
i que, bé,
que segueix fent
molta por.
Molta.
De Balagueró
teniu altres títols
a la biblioteca, no?
Sí, sí, sí.
De fet, hi ha una trilogia
que nosaltres
hem anat recomanant
sempre en el racó
del cinema.
La primera va ser
el Sense Nom,
després va venir
Darkness
i la tercera
Fràgils.
I després, doncs,
aquesta darrera
que dic de Rec.
Tot es fa molta por, eh?
A tu t'agrada
l'Escena de la Por, Núria?
A mi m'agrada, però...
Però no el pots veure.
No el puc veure.
Em costa, em costa.
És el problema
que tenim molts, no?
Que ens agradaria
que un cop acabés la peli
oblidant-la,
però no, no, eh?
En Romana allà
en la memòria
i ens fa que de nit
ens faci por sortir al carrer
i aquestes,
que suposo que és l'objectiu, no?
Si no ho imagino.
Sí, sí.
Us vull recomanar
un llibre
del qual hem tret
part d'aquesta informació
que es titula
Història del terror
a través del cine
de Fernando Alonso
i que realment
està molt bé
per veure això, no?
Aquesta evolució
del cinema
al llarg de la història.
És aquest que tens
damunt la taula?
Sí, és aquest d'aquí.
Deu-n'hi-vem
molt ben il·lustrat.
Sí, sí, sí.
I després hi ha un repàs
molt exhaustiu
del que són les pel·lícules clau
doncs des de l'època mura.
Aquest és el de la matança de Texas?
Sí, la matança de Texas.
Sí, de l'any 74.
L'original, eh?
Sí, sí, sí.
No, està molt bé
perquè bé,
de cada pel·lícula
doncs en fa un...
Aquí veig una altra fotografia.
Aquesta és de
Frankenstein
i el monstre de l'infierno.
És una d'anèssima
versió més de Frankenstein
i un pobroma
que me'l posaven
per tot arreu.
Es veu un llibre
molt interessant, eh?
Bé, aquí el Frankenstein original
de la primera versió.
Ah, no, no.
Aquesta és
La criatura en la cíncara
i els monstros.
És a dir, els títols
seria per fer un llistat
de títols divertits també, eh?
Sí, sí, sí.
És interessant.
Recordem el nom del llibre
i tot plàgat
que el teniu a la biblioteca
lògicament
i està a la secció de préstec.
Sí, sí,
és a la secció de préstec.
Es titula
Història del terror
a través del cine.
Pis de dalt, pis de baix.
Pis de dalt.
Pis de dalt.
Molt bé.
És per orientar, eh?
Sí.
Bé, doncs, jo dic,
en principi aquest monogràfic
estarà sis mesos.
Per tant, doncs,
trobareu una secció
específicament dedicada al terror
i bé, de fet,
com que hi ha fa uns dies
que funciona,
té força d'èxit.
Jo m'imagino
que els prestatges
deuen estar justets
de pel·lícules
perquè totes
deuen estar en préstec.
Doncs sí, sí, hi ha molt de préstec.
Aprofitem, Núria,
per recordar quantes pel·lícules
en DVDs, CDs
ens podem endur
en cada préstec.
Sí, doncs ara
des de fa ben poquet
que hem augmentat el préstec,
són ara quatre pel·lícules
i quatre discos de música.
Que no es poden prorrogar,
com els llibres?
Que no es poden prorrogar
i que es deixen una setmana.
Molt bé.
Per cert,
això pel que fa
a la visita habitual
de la biblioteca,
adquirir material de préstec,
però en quant a activitats
teniu una agenda molt atapada
i abans comentàvem
el tema de la tardor literària.
Però demà teniu
una activitat molt atractiva
perquè a més vindrà
a la biblioteca José Carlos Suárez
que ja aprofitem per dir
que demà serà aquí
a la una del migdia,
al matí de Tarragona Ràdio,
per parlar d'aquesta activitat
i d'altres que s'aniran fent,
però en tot cas
podem avançar-la,
si et sembla, Núria?
Sí, sí.
L'activitat l'hem titulat
La literatura del segle XIX
en el cinema de terror,
que tindrà lloc
demà dimarts, dia 4,
a les 6 i mitja,
a dos quarts de 7,
a la biblioteca.
Llavors,
la idea és aquesta,
el José Carlos Suárez,
que bé,
doncs,
que ja...
Bueno,
coneixem, diguem-ho.
És el director
de l'aula de cinema
de la URB.
Exacte,
de l'aula de cinema.
És professor titular
de la Facultat de Lletres
de la Rubí i Virgili
i bé,
doncs,
que dintre de les seves
línies d'investigació,
una és la història del cinema
aquí a casa nostra,
aquí.
I llavors,
doncs, bé,
l'hem convidat
i ens farà aquest repàs
pels grans clàssics
de la literatura
que han orientat
o han...
de les quals,
diguem-ne,
el gènere de terror
ha begut,
no?,
durant tota aquesta...
És una activitat,
com sempre,
oberta a tothom lliure.
A quina hora començarà?
A les 6 i mitja.
És que no oblidem que,
a més,
José Carlos Suárez
és una persona
que està molt acostumada
i li encanta anar
pels llocs fent xerrades,
conferències,
projeccions,
i és una persona molt amena
i tots aquells coneixements
que té,
doncs,
els posa a l'abast de tothom
i val la pena anar-hi.
Però teniu moltes més activitats
a la biblioteca
aquesta setmana.
Doncs sí,
doncs,
continuant una mica
amb el calendari,
bé,
a partir d'avui
fins al dia 15 de novembre
a la sala infantil i juvenil
s'inaugura
la segona degustació poètica
i...
No es menja això.
No es menja,
no es menja.
Alimenta l'esperit,
no el cos.
Exacte.
Doncs és per fer,
doncs,
petits tarts de poesia,
en aquest cas
de Miquel Martí Pol,
fins al dia 15.
Que bonic,
no?
Sí, sí, sí.
Serà molt bonic això, eh?
Sí, sí,
a la sala infantil i juvenil.
També demà,
a les 6 de la tarda,
dimarts a les 6 de la tarda,
faran l'hora de la poesia
amb un espectacle
que es titula
L'Aigua Dolça
de Cinta Molet,
que és poetessa,
i també col·laboraran
nois i noies.
Llavors,
dimarts,
a les 6 de la tarda.
Demà també,
recordant altre cop,
a les 6 i mitja,
l'activitat amb José Carlos Suárez.
Dimecres,
dia 5,
a dos quarts de 7,
l'activitat
Conegueu la Biblioteca Pública
de Tarragona,
els tresors de la biblioteca,
en la qual la directora
de la biblioteca,
José Lozano,
farà una visita
al Fons Patrimonial.
Per tant,
obriu la cambra cuirassada
de la biblioteca
on estan aquells incunables,
tot aquell material
realment extraordinari,
que no sempre es pot veure,
es fa de tant en tant
amb aquestes visites guiades.
Sí, sí,
doncs aprofitant també
la tardor literària,
doncs també s'obrirà
aquesta visita.
I per acabar,
doncs el divendres 7,
que tindrem la taula
al vestíbul,
llibres i material divers
en torn de la ciència.
No està gens malament, eh?
Exacte.
I això només és un abans
de la primera setmana
de novembre,
perquè la tardor literària
recordem que estarà en marxa
fins al dia 30
i a la biblioteca
doncs gairebé cada dia
també teniu activitat,
no, Núria?
Exacte, sí, sí.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
de tant en tant
dins de l'espai de la biblioteca.
Ja saben que des del racó
del cinema
arriba Núria Gondolbeu,
que ens ha encantat
en retrobar-te.
Gràcies, Núria,
i bona setmana.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Quatre minuts,
en dos quarts de dotze,
una petita pausa
i anem una miqueta
més enllà de la biblioteca.
Ens anirem fins als Estats Units.
Bé, ens quedarem a casa
perquè aquí
també hi viuen
nord-americans
i nord-americanes.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.