En aquesta ocasió, aquest dimarts, el temps dedicat a les tradicions i la cultura popular
pren en dues dimensions diferents en quant a la durada i en quant a l'espai
perquè tenim Jordi Bertran i Jordi Sorinyac a la Casa de la Festa, servidora aquí als Estudis de l'Avinguda Roma
i és justament la Casa de la Festa inaugurada aquest passat cap de setmana
que servirà d'escenari per parlar d'ella mateixa, però també d'altres qüestions relacionades
amb les tradicions i la cultura popular i que tenen a veure amb el calendari.
Jordi Sorinyac, Jordi Bertran, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Pensaves que et lliuraries dels refranys, Jordi Bertran, pel fet de no estar aquí?
Et recordo que acabem d'estrenar el mes.
Sí, sí.
En tens algun?
No, no, m'ho guanyes tu avui.
Jo sí.
És que avui hem vingut preparats per un altre tema.
Ja ho sé ja, però què? Deixa-ho anar algun?
Vinga, va, dispara.
Sí, espera, que és que n'hi ha tants. A veure, ai, ara m'han sortit els més tontets, ja veus.
A veure, pera, pera.
En tot cas, mira.
Ves fent, ves fent.
El maig passat se'n va complir un.
Quin?
Que és el maig cada dia un raig, no?
Ai, aquest no s'ha dit mai, aquest refran.
Per Sant Joan...
Però què no es va complir?
Sí, però per Sant Joan agafa les espardenyes i fot el camp, si no passaràs fam.
Vols dir?
Sí, home, perquè pensa que el mes de juny és el mes que s'ha de assegar.
Bé, bé, ben fet, ben pensat.
Veig que estàs desentrenat amb el món refranyer, eh, Jordi?
Avui estem en un altre context.
Ja ho sé, ja et diré una cosa, em feu molta enveja perquè jo he passat setmanes, què dic setmanes?
Mesos, que passava pel davant de la casa de la festa, aguaitava, no veia res i dic, ai, quines ganes tinc d'anar-hi.
I encara no he anat, eh, el Jordi Sorinyà, que és un privilegiat, que ja ha visitat i em penso que no és la primera vegada aquest espai.
No, no, ja repetim, eh, vam venir dissabte, vam venir diumenge i ja estem avui aquí.
Vaja, podríem ser dels visitants que més vegades ja han anat a sostenir, no tant com en Jordi Bertranca,
podríem dir que aquests últims dies, home, jo crec que el plegatín encara no el tenies posat aquí, però gairebé, no?
Quasi, quasi. Vam estar instal·lant aquí entre la consellera de Cultura i els tècnics del departament,
van estar aquí instal·lats, juntament amb l'empresa que ha muntat tot això.
I, vaja, realment van passar unes quantes estones llargues, diria.
Però al final s'ha acabat, vaja.
El primer de tot que hem de comentar, i si et sembla, Jolanda, perquè parlem de la Casa de la Festa
i molta gent ens ha preguntat aquests dies, però això exactament de la Casa de la Festa què és?
És un magatzem de les bèsties? És un museu? És un centre d'interpretació?
Ara farem una visita guiada amb el nostre micròfon inalàmbric,
anirem explicant cada alguna de les sales i dels plafons explicatius que hi ha instal·lats,
però si haguessin de buscar una definició d'aquelles a Diccionari, Jordi, què explicaria?
Bé, d'entrada dic que la Casa de la Festa passa a ser un equipament anomenat així
en el nou pla d'equipaments que està muntant el Govern de la Generalitat de Catalunya.
És a dir, aquest pla d'equipaments concep que igual que hi ha teatres o que hi ha auditoris
o que hi ha altres tipus d'espais culturals, com poden ser les sales d'exposicions
o els centres de cultura contemporània, doncs també pot haver Casas de la Festa.
Per tant, serà una etiqueta que...
Ens haurem d'anar acostumant.
Ens haurem d'anar acostumant i, de fet, enguany mateix veureu que Barcelona,
entre ara i les festes de la Mercè, inaugurarà la seva Casa de la Festa,
a més ara amb el pressing de Tarragona inaugurada allà,
i que ja han anunciat també inauguracions a les ciutats de Vilanova i de Reus.
Per tant, això crec que s'anirà estenent una miqueta com una taca d'aquelles que es van fent grans.
Un projecte que ha tingut, però, un part força llarga.
Els parts normalment duren nou mesos, aquest ha durat gairebé nou anys.
Déu-n'hi-do.
Jo et diria que més i tot, perquè el primer document que es va fer el va llegir l'actual Magí de les Timbales
l'any 96, per la crida de l'any 96 per Santa Tecla,
que va ser el moment en què es va declarar les entitats de la festa,
tant el Seguici com les Coyes Castelleres, perpetuadors.
Aquell any va ser un any excepcional perquè la Generalitat de Catalunya
va considerar que les festes de Santa Tecla eren festes tradicionals d'interès nacional,
va ser un gran pas endavant de les festes,
i més a més, perquè aquell és un decret conegut en el món de la cultura popular,
perquè, d'una manera o altra, va ser una festa que va rebre els mèrits de manera única,
en el sentit que després hi ha hagut moltes declaracions
en què s'han fet 10 o 12 declaracions alhora,
i en canvi, en aquell cas, les festes de Santa Tecla van haver de treballar-s'ho
per tenir una declaració que va ser analitzada per un comitè d'experts individualment,
la qual cosa que pots imaginar que van passar tots els controls de qualitat que havíem de passar.
Per tant, jo diria que des de l'any 96, com a mínim va sorgir la idea,
i després, a partir d'aquí, s'ha anat treballant,
fins a arribar a aquest espai que, com diu una mica la sala en què estem ara,
que és la sala de recepció vestíbul,
és un espai polièdric on poden sonar totes les tecles imaginables.
Juguem amb la paraula Santa Tecla,
en el sentit que aquí, evidentment, no és un contenidor només,
és a dir, evidentment, és un espai que contindrà tota la informació de les festes,
especialment en relació als elements del Seguici dels Castells,
però, a banda d'això, que serà la fase que falta,
doncs podríem dir que hi ha tota una part més interactiva,
que és la que encara queda per resoldre,
i on hi haurà tota una sèrie d'elements,
sobretot de tipus audiovisual o de tipus més intangible.
Ara podem dir que tenim la part d'imatgeria i la part més tangible de la casa.
Hem de dir, Joranda, que si sentiu soroll de fons,
són un dels primers grups de visitants,
que allà hi ha un grup de 50 nois francesos,
que estan aquests dies desveu per aquí, per les comarques de Tarragona,
i que de la mà dels seus responsables han vingut a veure aquí la casa de la festa,
perquè la casa, avui, Jordi, ha obert les portes ja com a museu,
en horari matí i tarda.
Tothom qui vulgui, per tant, pot venir a veure la casa de la festa allà.
Sí, sí, des d'avui, aquest cap de setmana han sigut portes obertes,
hem estat dissabte a la tarda i diumenge tot el dia oberts,
però realment aquest edifici obrirà en horari de museu,
el que seria els dimarts, des de dimarts fins a diumenge,
12 a 2 i a les tardes de 5 a 9, això horari d'estiu.
És un equipament que, com ahir remarcava la consellera de Cultura,
té accés gratuït, de moment,
i que aproximadament al voltant de les festes de Santa Tecla,
a partir de Santa Tecla, segurament,
per al que seran els visitants de fora de la ciutat,
tindrà una entrada simbòlica.
Però, de moment, l'operativa ens interessarà que es vegi, que es conegui.
També, d'una manera progressiva,
es posaran en marxa unes visites guiades.
De cara a Sant Magí, ja s'ha anunciat
que l'empresa que gestiona aquesta casa, que és Imaginautas,
portarà a terme unes proves de visita guiada
i, de cara al proper curs escolar,
alumnes, com els que estem veient en aquest moment aquí,
tindran unes visites pautades, específiques, a grups escolars,
que és una mica un dels objectius.
De totes formes, nosaltres creiem que, evidentment,
ara el que era important era rodar-ho i, de cap de les maneres,
no podíem defensar que això estigués tancat
o que estigués, d'una manera, d'una altra,
tots els elements aquí dins i que no es pogués visitar.
Per tant, s'ha tirat endavant el projecte i s'ha obert,
que és el que es tractava.
Ja veureu veure Bóquing a partir del mes de setembre
amb aquestes visites escolars,
segur que hi haurà molta cua.
Jolanda, què et sembla la cucafera,
com a carta de presentació del seguici popular?
Bé, tu ja saps que a mi el que més m'agrada,
bé, el Jordi també ho sap, són les bèsties més de foc,
però la cucafera, doncs, és molt simpàtica
i també dóna canya, eh?, quan la deixen.
Sí, sí, quan la deixen.
No hi ha gent de caramels, està, diguem-ne,
amb una actitud més tranquil·la, d'acord?
Està més passiva, avui, no?
Més passiva, això mateix.
Tot i que veiem ara alguns dels dents
com buscaven per l'interior a veure si pescaven alguna cosa,
tot i que dubto que aquests nois francesos
sàpiguen una miqueta de què va tot plegat,
però en qualsevol cas, la cucafera és, en certa manera, Jordi,
la carta de presentació de la Casa de la Festa.
És el primer element que ens trobem quan entrem a la porta.
Hem de dir que aquest recinte té dues plantes,
la planta baixa està dividida en quatre grans sales
i en aquesta primera sala ens hi trobem la cucafera i els gegants.
Aquesta distribució, òbviament, no està feta a l'atzar.
No, aquest és el gran aparador de la Casa de la Festa,
si, de fet, el visitant o el tarragoní que s'apropi
sap que el que s'ha volgut és,
des dels serveis d'arquitectura de l'Ajuntament,
donar aquesta sensació real
que estem en un gran aparador,
o sigui que la festa no és una cosa tancada,
sinó que realment s'obre a la ciutadania.
I aquesta és una idea d'aquest gran finestral.
A partir d'aquí hi ha aquests elements
que són els més alts d'entrada o els més voluminosos.
Aquesta primera sala té la característica
que estem en una alçada molt important
que permet que estiguin les peces més altes,
que, lògicament, són els gegants.
La cucafera també té un volum important.
De fet, hem de dir que és una peça
que a la porta de la Casa de la Festa
s'ha dissenyat a partir de la cucafera
perquè és la que marca l'amplada màxima
dels elements del seguici.
I els gegants són els que, en alçades,
la sala on els sis gegants,
els gegants d'uns negritos, els gegants moros
i els gegants vells o del cos del bou,
podien estar aquí perfectament exposats
sense problemes d'alçades.
Jordi, en principi, ha d'hostat ja
a tots els elements del seguici?
Sí, sí, aquí avui ja estan tots els elements
d'imatgeria, es poden veure perfectament
i, a banda d'això, també hi ha els panelats,
podríem dir, els plafons,
sobre l'explicació de les danses,
dels elements que no tenen imatges.
Però aquests elements que no tenen,
diguéssim, imatgeria física tangible,
el que sí que tindran és tot un seguit
d'elements simbòlics
que s'estaran treballant progressivament
perquè això pugui portar-se a terme.
Per exemple, els Estris dels Diables
tenen presència a la Casa de la Festa?
No, en aquest moment no,
però ja està previst que els tinguin.
És a dir, els Estris vol dir
que, a millor, doncs, els Diables,
conjuntament amb la Bola,
que és l'empresa que ha dissenyat això,
tria, en funció, en aquest moment,
dels espais, tal com ja els tenim distribuïts,
trien, per exemple,
se m'acudeix posar els setrots del Llucifero,
de la Diablesa, o una massa,
o, per exemple, les cuirasses
molt ben realitzades per l'Antoni Mas,
per l'escultor de Vilaseca,
de l'Arcàngel Sant Miquel,
que són una rèplica del retaule
de Pere Joan de la Catedral.
El mateix podria passar
amb els bastons del ball de bastons, etcètera, no?
Exacte, exacte.
Això és el projecte, diguéssim, simbòlic,
és l'últim, juntament amb l'audiovisual,
que un cop s'ha fet aquesta feina
molt important, ara,
d'aquesta primera fase de museïtzació
o del projecte expositiu,
com vulgueu anomenar-li,
doncs passarà,
doncs, seguidament d'aquesta passarà
a l'altra,
que reconec que, conceptualment,
és més difícil,
i ni els serveis municipals,
ni pròpiament les entitats,
ni l'empresa que ha portat a terme el disseny
encara la tenen prou interioritzada,
però, vaja...
Clar, és que jo ara pensant-hi,
aviam, és una cosa així,
una opinió molt personal,
però si comences a parlar
de Casa de la Festa,
tenint en compte
la quantitat de llibres i volums
que s'han publicat
al voltant de la festa de Santa Tecla,
també la de Sant Magí,
els volums de música,
també popular,
les tonades i els sons de la festa,
tot això en un futur
també s'aniria encabint aquí, no?
Sí, de fet,
els elements audiovisuals,
la música, ara amb el Jordi Sonià,
que abans de començar l'estaven comentant,
doncs que segur que hi tindran
un paper molt destacat,
perquè, doncs, bueno,
d'una manera o altra
el que es pretén
és que aquestes figures,
doncs també la gent pugui
entendre que estan
acompanyades amb les seves actuacions
de música en directe
i que, per tant,
doncs això es pugui també visualitzar,
és a dir,
que no és un museu
entès d'una manera estàtica, no?
sinó que és un museu
en aquest sentit interactiu, no?
Vull dir que això sí que es pretén
realitzar d'una manera immediata.
Vaja, el que hem de tenir clar, doncs,
és que la Casa de la Festa
s'ha obert en una primera fase,
en què tenim tots els elements aquí,
tenim diferents plafons explicatius,
però que la voluntat és progressivament
anar avançant i anar incorporant
altres elements de gaire més simbòlic,
amb també continguts més audiovisuals,
i en què això, el so de la festa,
la música de la festa,
les imatges de la festa
hi tinguin més contingut.
Hem anat avançant nosaltres,
Iolanda, per aquest recorregut,
hem avançat,
hem deixat ja enrere aquesta primera sala
en què hem dit
i trobem el punt d'informació central,
la Cucafera i els gegants,
i ens trobem en una segona sala,
aquesta de contingut més didàctic,
més divulgatiu,
en què aquí Jordi s'intenta,
de la millor manera possible,
comprimir, condensar la seqüència ritual de les fesses,
el calendari, els seus orígens,
una mica per acabar de situar-nos sots plegats.
Sí, bé, de fet, aquesta és la sala d'audiovisuals,
on anirà la projecció de l'audiovisual.
En principi, s'ha concebut un audiovisual curt
d'uns 5-7 minuts,
i després també,
depèn de l'interès de cada grup,
tenim l'audiovisual de la Generalitat
que es completarà amb aquells elements
que en aquest moment s'han incorporat a la festa,
per exemple, els darrers valls que van aparèixer,
al Vall de Cosis, la Moixiganga,
o els set paquets capitals,
o detalls concrets que s'han anat a sumar a base d'anys.
És a dir, recordem que aquest audiovisual de la Generalitat,
que ja el tenim en quatre idiomes,
anglès, francès, català i castellà,
és un audiovisual que va ser editat l'any 2000,
i per tant, la festa, com matèria orgànica viva que és,
va evolucionant.
En aquesta sala també, ara tenim unes cortines baixades,
però el que es pot veure és que és una sala completa,
que l'altre dia ja va servir, per exemple,
per fer l'acte d'inauguració i també el Vall de la Tarda,
perquè plovia,
i en aquest espai pot quedar totalment net,
i és una sala d'assaig per als diferents valls de festa major.
És a dir, un espai que realment aquí la gent pot assajar.
A banda del jardí de fora,
que també s'ha arreglat i s'ha asfaltat una zona,
perquè s'hi pugui desenvolupar les diferents evolucions.
Per exemple, aquí tenen també en l'altell,
com deies tu abans,
d'espatx aquelles entitats que en el moment de concebreix l'espai
no tenien cap mena de local.
Hi ha entitats que estan aquí i que estan assajant aquí al costat.
I a banda, hi ha entitats que probablement no tenen espai,
però ja s'utilitza també aquesta sala,
perquè és una sala, diguéssim, d'ús múltiple.
I respecte als plafons,
tenim una repassada molt simbòlica i molt ràpida.
Des de l'any 1991,
que es restableix la acció metropolitana de Tarragona
i que és declarada jornada de precepte
i celebració principal de l'any, la festa de Santa Tecla,
fins a les festes de Santa Tecla avui.
Repassant des de l'època medieval,
la incorporació any per any
dels diferents elements que surten actualment,
dels 26 elements que ja actualment els seguissin,
els anys de declaració de la festa d'interès nacional,
de festa d'interès estatal,
quan es va recuperar cada element...
Bé, una mica els trets essencials.
Evidentment, són set segles d'història
i, com bé deia la Iolanda,
es poden escriure molts llibres,
cosa que en aquest cas aquí no s'ha fet,
sinó que s'ha fet una cosa com a simbòlica.
Tampoc no es pretén que qui sortir d'aquí
faci una tesi doctoral sobre la festa,
sinó que es tracta de proporcionar nocions
i, vaja, dades d'interès per als visitants.
Sí, però, Jordi, escolta'm, hi ha una cosa.
Jo crec que, clar, com que ja sabeu
que quan arriba Santa Tecla ens mimetitzem amb l'espai,
i ara pensàvem, ah, com comenceu a penjar,
els bocadors, els demassos,
tot el merchandising de la festa de Santa Tecla.
Clar, no és la casa de la festa,
és una gran superfície el que hauríem de muntar aquí, no?
De fet, l'altre dia, una de les visitants em deia
que ella trobava que encara es podia haver més color,
que ella considerava que la festa té més colors, no?
I que, precisament, potser el disseny,
que juga sobretot amb els vermells, amb els grisos,
amb el negre, doncs potser podria augmentar, no?,
en quant a millores, en quant a color, no?,
a diversitat cromàtica, no?
Bé, és una de les possibilitats, no?
Nosaltres aquí el que hem intentat és posar una petita mostra.
Insisteixo que l'audiovisual donarà molt de joc
perquè permetrà que la gent entengui
que aquests elements tenen una funcionalitat,
vull dir, que no són uns elements que estan fixes aquí, no?,
vull dir, sinó que realment la gent els pot veure, no?
Hi ha, per exemple, també el mapa d'itineraris que tenim aquí, no?,
dels diferents actes principals,
o quins són, per exemple, doncs,
l'estructura organitzativa de la festa,
amb les comissions, amb el protocol,
l'ordre de tot el seguici,
les referències, per exemple, les actuacions simultànies
del ball de dames i veig, per exemple,
que és un ball que actua, doncs,
al marge del conjunt del seguici,
amb uns altres, doncs, horaris i tal.
Aquesta sala una mica explica això,
i, evidentment, en l'altra part,
que hi hauria aquesta pantalla,
doncs, aquestes pantalles audiovisuals,
ens permetrà veure aquesta activitat en directe, diguéssim, no?
Hem de dir, Jolanda,
que les explicacions estan en català,
en castellà i en anglès,
i que els diferents panells, per exemple...
Tu, Jolanda, d'anglès, com anem?
Anem.
Vinga, va, no direm...
Bueno, és igual.
Diguem que s'està...
Bueno, va millorant, progressa adequadament.
Progressa adequadament, sí.
Imagina't que si, en un dels exàmens que tens aquests dies,
et demanen que diguis la paraula nanos, capgros,
com ho diries en anglès?
The big head.
Vinga, va, aniríem per aquí.
En costa el cas, mira, recomanem...
Bueno, dwarfs, deixem-ho així.
Ets molt dolent, Jordi.
Quan tornis a casa ja ho veuràs, eh?
Big heads podria ser una traducció,
però encara han trobat una més específica.
Quina, a veure?
Que és...
Exactament la pronúncia, jo controlo en anglès també,
però aquest és difícil, és dwarfs,
que sembla que vol dir també aquesta referència
a personatges que són una mica estrafets o diferents.
Ah, sí, sí, sí, és veritat.
Bueno, és una de les possibilitats.
Bé, ara això ho tallegíem
perquè ja estem entrant a la tercera sala,
que és la sala pròpiament del conjunt de bestiari dels nanos, no?
És la sala, si em permeteu, a priori més espectacular,
perquè entres en una sala d'unes grans dimensions,
això que deu fer, 250 metres quadrats aproximadament?
Bé, en total a l'edifici aquests dies ha sortit,
comptant els metres edificats,
són 1.200 i escaig metres,
realment, doncs, ocupats n'hi ha 825,
de cara al públic,
després s'ha de tenir en compte que hi ha l'Altell també,
són uns quants metres més,
però aquesta és la més gran.
És la sala més gran, això,
deu fer pel cap baix uns 200 metres quadrats tranquil·lament
i tens aquí les diferents bèsties de foc,
el lleó, l'àliga, la morassa...
Està l'àliga, està l'àliga?
Està l'àliga presidint, en certa manera, aquesta sala.
I la vibria, la vibria al costat d'aquí està?
Doncs mira, de l'àliga i de la morassa.
Òbviament, la col·locació no és arbitrària, en aquest cas,
i tenim també totes les diferents parelles de nanos.
És la sala Jordi, que segurament per la gent,
pels que coneixem la festa i també pels que no coneixem,
fa més petxoca.
Sí, a mi m'agrada molt també l'entrada,
perquè és una mica l'obertura de la festa
quant a elements molt estimats,
com són els gegants.
Per mi em sembla que també té molt de joc.
O aquest joc dels caramels,
que és un joc molt infantil,
que tenen tots els nens.
Llavors, jo penso que això és molt interessant.
Aquí, en aquesta sala, el que es juga és,
d'entrada, amb el concepte important,
que per mi ha presidit la festa de Santa Tecla
des del seu origen,
però que en el segle XIX,
en aquell moment,
l'Ajuntament de Tarragona va decidir reformar,
igual que molts altres ajuntaments,
per exemple el de Berga, amb la seva patum,
van decidir reformar a mitjans de segle
el que eren els elements del seguici.
I aquesta reforma,
per una banda,
va suposar una certa implicació municipal extraordinària,
però per altra banda,
responia al moviment romàntic
que pretenia idealitzar una mica tots aquests elements.
Aquest moviment el que va fer
és encarregar a escultors importants
la confecció d'aquestes peces.
De fet, Joan Amades deia
que els nanos vells de Tarragona,
el Capità, els negrets, els arlequins,
els marquesos, el metge i senyora,
tots aquests personatges, els pagesos,
són els nanos,
la comparsa més maca de tots els nanos
existent als països catalans.
Això realment aquí es veu,
perquè la bola,
l'empresa que ha gestionat això,
ha fet un disseny amb maniquís extraordinari,
i els nanos vells,
l'agrupació de portadors de nanos vells,
els ha sabut posar d'una manera molt, molt bonica.
Jo penso que són una mica aquests elements
que la gran majoria de ciutadans
han vist tota la vida.
El meu nen ja ha vist tots els elements
complets del seguici,
però els nanos i els gegants
són els que jo diria que tots els tarragonins
hem vist sempre.
Per tant, tenen un valor especialment important,
els nanos.
Penso que se'ls ha donat, a més a més,
un tractament molt acurat,
perquè fins i tot hi ha panels que expliquen
a qui representen,
com a mínim, dues de les versions,
que són els que donen Joan Salvat i Bové
i l'altre l'Adolfo Alegret,
que són dos estudiosos que van existir
en el segle XX,
i de fet encara podríem explicar
més anècdotes i més coses concretes.
A mi sempre m'agrada explicar
que hi ha un dubte,
que és realment l'Ajuntament va encarregar
en el seu moment
12 nanos i en canvi
figuren 13, que és el capità.
Hi ha diferents argumentacions
de qui és aquest personatge.
i després jo personalment
m'interessa molt
aquesta presència
que va al costat del capità,
del nano arlequí,
que és un nano absolutament,
o els nanos arlequins,
que són uns nanos
molt estrafets
i molt diferents,
que hi ha diferents llegendes,
jo vaig participar
en difondre en una,
que en part una mica
hi ha la discussió
que es veu
que en aquell moment
l'Ajuntament va apretar
molt a l'escultor
Bernat Berderol
per acabar els nanos,
i que es veu
que si no els acabava a tots
no cobrava l'encàrrec.
El Berderol era un cert pàjaro,
perquè era un escultor
que entre altres coses
el va ser contractat
per la cor del rei a Madrid,
però tal com va anar
va tornar,
perquè després d'estar
i uns quants anys
no va fer gran cosa,
era una mica particular.
Però és un escultor
que penso que cal reivindicar,
perquè per exemple
la façana de l'Ajuntament
les escultures
que els ciutadans
poden veure,
els visitants poden veure
van ser construïdes
o creades per aquest artista,
i és un personatge
d'una certa importància.
En tot cas,
jo sempre he tingut dubtes,
diuen que un dels personatges
representa l'alcalde de l'època,
sempre he tingut dubtes
si realment l'alcalde
és el nanocapital
o el nanoarlequí,
perquè el Berderol
realment era un personatge
molt sarcàstic,
i va bé com tota una llegenda
al voltant de tot aquest tema.
De fet,
les dues versions existents
ja ens expliquen
les diferents opinions
que tenen els estudiosos
i que realment
va haver-hi tota una sèrie
d'imaginari
que va envoltar
la sortida d'aquests nanos,
perquè no van sortir
per Santa Tecla,
sinó que van sortir
amb motiu d'una visita
d'un arquivisbe.
És a dir,
que es van haver d'acabar
a córrer cuita,
diguéssim,
la qual cosa va comportar
molts problemes
per l'escultor.
Mentre anem cap a l'altra sala,
deixa'm preguntar-te
per un dubte.
El dia de Santa Tecla,
vaja,
durant les fes de Santa Tecla,
22 i 23,
en què surt el seguici,
òbviament,
aquestes peces
que estan exposades
participen en la cercavila
i en la processó,
els grups vindran aquí
i, vaja,
les hauran de treure
aquests dies.
La casa funcionarà
d'una banda a ple rendiment
perquè hi haurà
molta gent que voldrà venir aquí,
però de l'altra
hi haurà elements
en què no hi seran.
En tots els museus
hi ha elements
que no hi són.
Jo no sé si us ha passat mai
anar al Louvre
o anar
a un museu d'aquest tipus.
I les haurà
que al quadre
s'haurà
amb una exposició temporal
a l'Ondra.
La joia de la corona
de la cervesa Guinness
a Irlanda,
Dublín,
és una galeria
que hi ha a dalt de tot.
Jo el dia
que vaig anar
a aquesta fàbrica
a veure
que hi havia
uns 3 milions
de visitants
des que es va obrir,
no vaig poder entrar
en aquesta galeria
que és una galeria
panoràmica
que es veu tot Dublín.
Vull dir que això passa,
és a dir,
és la realitat.
De fet,
la pregunta que em feies
té una certa resposta
que puc donar jo
i una altra
que serà la que li donarà l'ús.
Aquesta sala
està prevista
que durant Santa Tecla
pugui ser més casa
que mai
en el sentit
que totes les cases
tenen celebracions
i per tant
aquells dies
aquí hi haurà
més vida que mai
perquè la gent
s'haurà de canviar
i haurà d'organitzar-se.
Ara bé,
hi ha una sèrie d'elements
que no sortiran
perquè per sort
en aquest cas
es van fer còpies.
Els nanos vells
tenim les còpies originals
que són les que estan exposades
del 1864-65
que ja no es mouran.
Fins i tot
en la indumentària
la primera
que vaig conèixer jo
que és una indumentària
que va arribar
fins a finals dels anys 80
principis dels 90
i que es va canviar.
Després n'hi han tingut
dia 2
però aquesta és la més antiga
que s'ha conservat
que sort vam tenir
d'en aquell moment
guardar aquestes peces
perquè realment
jo sempre he tingut
la intuïció
que tenen un valor
i avui exposades
encara la gent
que sap de modistes
i hi havia una senyora
a l'altre dia
que m'explicava
la puntilleta exacta
que porta en el coll
la marquesa
que té un valor
impressionant
i són coses
d'aquestes
que s'han d'anar a conèixer.
Però la resta d'elements
tant els nanos nous
que no tenen rèpliques
com tots els elements
del bestiari
doncs no estaran aquí
evidentment
des del dia 21
fins al dia 24
en els elements de foc
23 els que no són de foc.
Aquí al darrere
d'aquesta sala
una sala que ara està tancada
i dona el jardí
un jardí
en el qual ja hi vam poder
a l'altre costat
al costat
hi vam poder estar
per les fes de Santa Tecla
si va fer algun acte
i aquest jardí
ens comentava també
que es preveu
que pugui fer ser servit
utilitzat per les entitats
per dur algun terme
algun tipus d'assaig
és en qualsevol cas
un racó més
que es podrà utilitzar
a mesura que es vagi necessitant.
Sí, aquí en aquest cas
la conselleria
que gestiona
tot el tema
de parcs
amb la Carme Crespo
al davant
han portat una feina
a descentar aquest espai
perquè realment
li convenia
s'ha fet una neteja integral
s'ha reposat la sorra
s'han canviat papereres
de fet aquests dies
s'estan afegint
moltes papereres
a la ciutat
però aquí s'han anat
afegint també
ha anat
millorant la seva estètica
i és un espai
que ja se va utilitzar
l'any passat
i que se continuarà utilitzant
en guany
amb aquests efectes
és a dir
és un espai
que realment
es pretén complementar
i després també tenim un altre
que aquest no està obert al públic
de moment
però que es preveu també
integrar en les visites
que de fet està construït
és el taller
la casa de la festa
té com una petita sala de cures
que els ciutadans no veuen
però si van als lavabos
al costat hi ha una porta
que posa privat
que és el taller
aquest taller
és una sala
en què els diferents elements
podran rebre els primers retocs
aquests elements
tenen un desgast diari
quan surten al carrer
és a dir
doncs es donen un cop
les peces de foc
se malmeten
tot això requereix
un manteniment
que el que seria
la primera sala de cures
està aquí
fins ara s'havien de prendre
arreglar
l'UCI
podríem dir
si és d'UCI
no sé si arribarem
que si del 22 al 23
hi ha alguna petita reparació
aquest és el lloc on fer-la
i durant tot l'any també
i de fet
estem parlant
amb diferents artesans
que són els que s'encarreguen
d'això
per integrar
alguna d'aquestes possibilitats
no tot és
diguéssim útil
per una visita didàctica
però sí que és bo
que els nens coneguin
que això realment mereix un respecte
i s'ha de cuidar
com ells mateixos
quan hi ha una rascada
doncs s'ha de curar
anem cap a la quarta
i darrere de les grans sales
dels principals racons
d'aquesta Casa de la Festa
i és aquesta sala
on es concentra
la informació dels valls
que participen
en el seguici popular
en la processó
també hi ha informació
de les colles castelleres
i és aquesta la sala
on les fotografies
prenen
doncs un protagonisme capdalt
Sí, aquesta sala
té aquesta part
d'elements
que no són tangibles
és a dir
que no
que no tenen
una imatge
d'una bèstia
o d'un nano
o d'un gegant
i hi ha la repassada
per una banda
de tots els valls
parlats i no parlats
hi ha parlaments
sense parlaments
per altra banda
de la part de la música
i per altra banda
de les colles castelleres
com a elements actuals
llavors en aquest cas
el que s'ha fet
és donar la referència
de la descripció bàsica
del ball
i al mateix temps
dir quin any
el bar s'ha recuperat
i quin any
i qui ho va fer
aquesta recuperació
això està complementat
també amb alguna referència
històrica
que diu
quin gremi el portava
per exemple
o algun origen
més simbòlic
per exemple
en el cas
dels bastoners
es parla dels seus orígens
possiblement guerrers
doncs en el cas
del Vall de Valencians
com un precedent
del fet casteller
tot això
acompanyats
de les fotografies
del Pep Escoda
i del Rafael López
que són dos dels
nombrosos fotògrafs
que treballen a la ciutat
però que en tot cas
els va seleccionar
l'empresa La Bola
doncs per il·lustrar
aquestes imatges
i que jo penso
que evidentment
permeten que avui en dia
estiguin aquí ja
visualment
és a dir
que la gent els pugui veure
però realment
falta el moviment
que és una mica
el que us comentàvem
després una sala
que si els espectadors
doncs els visitants
veuen
comproven
s'en donaran
compte
que està tècnicament
molt equipada
per col·locar
en les parts superiors
fins i tot
diferents connexions
que és el que permetran
donar un joc interactiu
també al visitant
escoltar una peça
de música
apropar-se a un element
d'una manera
una mica diferent
que no sigui només
llegir un text
o veure la part
doncs
de la imatge
i amb la part
per exemple
aquesta de la música
doncs
s'han fet
alguns destacats
doncs
apareixen
elements que són
molt anecdòtics
si voleu
com és l'emperitor
roca
aquest famós
pas doble
que realment
ha tingut
molta mitologia
des de
moltes
llegendes
però realment
és un
en aquest cas
hi ha hagut
qui ha arribat
a trobar
fins i tot
descendents
d'aquesta persona
que es deia
Ampar Roca
que era una persona
valenciana
que els seus fills
doncs
encara
són vius
per tant
hem pogut localitzar
fins i tot
aquesta persona
i això
en les visites
didàctiques
s'explicarà molt
o per exemple
expliquem
qui és el Magí
de les Timbales
donem la primera referència
que el 1587
ja anaven
homes
a cavall
acompanyats
per trompetes
tocant amb el Seguissi
per exemple
el Magí de les Timbales
i Holanda
no té traducció
en anglès
no li han sabut trobar
doncs mira
sort que m'ho has dit
perquè jo estava ja
absolutament boja
per internet
intentem dir
que no sigui
que em facin
una altra pregunta
trampa
i el ball
del patatuf
tampoc
de patatuf dance
de patatuf dance
està bé
el moment
ho fem així
escolta'm
com a guies
com ens veus
allò a Holanda
home jo us veig bé
a més molt informadets
i molt bé
sí sí
jo crec que Jordi
un sobresau
aquest estiu
et podries treure aquí
home mira
tot és qüestió
de parlar
amb el Jordi
ja ho veurem
escolteu nois
aquest tema
ja els hi hem passat
perquè només ens faltaria
vindre aquí
explicar això cada dia
us sembla que fem
una petita pausa
i tornem
molt bé
doncs vinga
fem una pausa
perquè pugueu agafar aire
no no
nosaltres estem ben orientats
i sabem que Jordi Bertran
Jordi Sorinyac
estan a la casa de la festa
i a través de la unitat mòbil
estan fent
jo diria que gairebé
hem finalitzat
aquesta visita
a un nou equipament
que a partir d'avui
obre les portes al públic
com si es tractés
que de fet es tracta
d'un museu
Jordis
continueu aquí no?
sí sí
continuem
deixa'm de remarcar
efectivament
ja teníem la visita
pràcticament finalitzada
deixa'm remarcar
però que
també
si
t'hi busques una mica
pots veure
els sospitosos habituals
qui són?
jo t'he vist
crec
mitja
Jolanda García
he vist un Joan Maria Bertran
he vist un Ricard Laoz
vaja
pots
si ja en clau
més una mica més
un anista
si se'ns permet
l'expressió
també
la gent de la ràdio
també
hi sortim de resquit jo
perquè formem part
del mobiliari urbà
de Santa Tecla
ens agradi o no?
ves que no et muntin
aquí un plafó
jo a veure
aquí no hi ha
faltes modesties
hi ha un fet constatable
i tots els oients
ho saben
que durant
des de dies abans
que comenci oficialment
la festa
fins a l'últim moment
Tarragona Ràdio
està present
per tant
modestament
ni modestament
és que formem part
del mobiliari urbà
és un fet
ara pactarem
que ens deixin encendre
un any la traca
el que jo no sé
si la casa de la festa
ja ha existit
un dels drets d'imatge
que tenim
no Jordi?
no
tu què creus?
no han fet res
jo com a mínim
no rebuig res
jo com a mínim
encara no rebuig res
home doncs és bonic
que també ni que sigui
de resquit jo
doncs
estiguem aquí
la veritat
és que fa il·lusió
clar que sí
mira i l'última part
ja i Holanda
és que quan surts
hi ha una
s'ha de saber trobar
però hi ha un
en pla on és Wally?
hi ha un lloc que posa
la mamadeta
llavors has de saber
com apretar
perquè si tu apretes
i apretes bé
aquest rètol
et surt una mamadeta
llavors això ho has de saber
fer
té una mica d'intrínculis
però se pot arribar
però se pot arribar a descobrir
llavors si apretes aquí
aquí et surt la mamadeta
aquí et surt la mamadeta i és el premi final
que tens per la visita
això no m'ho crec
això és veritat
però que et donen una mamadeta
però que et donen una mamadeta
per veure-la
de moment
has de saber
com
com se produeix
però tu
tu primer has de localitzar el cartell
i quan el localitzis
vens
i el setmana que ve
saps què passa?
que com que et conec
no sé si m'estàs prenent el pèl
directament Jordi
ja t'ho dic ara
per un moment
m'he convertit
en un personatge
de dames i vells
ja ho sabia jo
potser aquí
no hi ha un sortidor
però sí que
si trobes el cartell
que està força amagat
sí que et poden donar
un bal de descompte
o alguna cosa
o alguna cosa d'aquestes
escolta en Jordi
com s'aprofita
que no el tinc al costat
com s'aprofita
la distància
i quanta covardia
hi ha al món
en alguns casos
ens queden
pocs minuts per la una Jordi
però a banda
d'aquesta visita
a la casa de la Fessa
insistim
avui heu obert les portes
pel gran públic
en horari de museu
obert de dilluns
de diumenge
de matí i tarda
també volíem dedicar
uns últims minuts
a fer la secció
podríem dir
tradicional
de cada dimarts
perquè estem
de celebració
de bicentenari
de celebració
d'una guerra
de la guerra del francès
n'hem parlat
i en continuarem
parlant de ben segur
però vaja
ja hi comença
a haver-hi
els primers actes
de commemoració
sí perquè de fet
la guerra del francès
avui també
venia una mica
a tom
amb això perquè
d'una banda
va tenir una influència
en moltes festes
del país
per exemple
aquí a Tarragona
va suposar
doncs
el final real
del període gremial
podríem dir
perquè a l'entrar
al segle XIX
doncs
del 1808
fins al 1811
doncs
que finalitza
aquí a la ciutat
aquesta guerra del francès
doncs
és un període
doncs
molt complicat
que dóna pas
a un altre període
totalment diferent
en què els gremis
ja tindran un pes
molt més sucedant
i la festa
caminarà
cap a una altra banda
fins i tot
hi haurà
tota una revolució
podríem dir
industrial
que comportarà
per exemple
el naixement
del que serien
les colles castelleres
enteses
com avui en dia
les tenim
això creiem
que és una data
important també
amb l'evolució
de la festa en general
llavors
aprofitant això
cada primer cap de setmana
de juny
al voltant
del dia 6 de juny
que és el dia
commemoratiu
d'una de les batalles
més importants
que hi ha hagut
en la guerra del francès
que se celebra
la festa
del timbaler del bruc
aquest personatge
del bruc
del timbaler del bruc
jo tenia un conte
Jordi
quan era petita
sempre acabava plorant
perquè veies
aquella criatura
pobreta
que al final
era l'heroi
tot s'allà
caient
i ell vinga
donant-li el timbal
allò era dramàtic
i terrible
és una mica
forma part
d'aquestes llegendes
romàntiques
que es va establir
tot un corpus
de llegendes
en què no només a Catalunya
sigui al conjunt de l'Estat
hi ha una sèrie de personatges
que són els grans enemics
dels francesos
un dels nostres
per excel·lència
va ser aquest timbaler del bruc
que la llegenda
explica
que animava les tropes
gràcies a aquesta empenta
que va tenir
doncs allò
els soldats
prenien més valor
exacte
i a més era un briball
un nen
que va tenir
un doble valor
de fet també hi ha
la part contraposada
que els francesos
també tenen
els seus elements
més negatius
un d'aquests elements
és el general
Xabran
el general Xabran
és un general
que es va caracteritzar
per la seva beligerància
i per exemple
aprofitant
que estem a la casa
de la festa
la població
de l'Arbós
el seu gegant
més antic
és el gegant
més enemic
que és el Xabran
el Xabran
és aquest general
francès
que en l'Arbós
va infligir
un càstig importantíssim
per tant es va mitificar
amb aquesta curiosa paradoxa
el van fer gegant
el van fer gegant
igual
si fixeu
de fet els gegants
són una mica
tot allò desconegut
o alien
avui en dia
no és així
però
perdoneu
però en alguna festa
major
així una mica tronada
allò que fan nanos
i gegants
una miqueta
molt artesanals
hem vist algun president
Bush
i coses d'aquestes
també
sí
hi ha una part de crítica
important
però de fet
els gegants
neixen com aquesta por
al desconegut
o al llunyà
que a poc a poc
la gent
ho transforma
en una estimació
increïble
vull dir
avui en dia
ni el general
Xabran
a l'Arbós
ni els gegants
moros
ni els gegants
del cos del bo
ni els negritos
tenen cap sensació
de por
al contrari
perquè la gent
se'ls ha acabat
estimant
i fent propis
però realment
l'origen
és aquest
és a dir
donar-li
una sensació
gairebé mítica
però a més a més
de por
aquesta és una
de les característiques
que té la guerra del francès
Jordi
perdona
em deixes dir
com se suposa
que es deia
el timbaler
sí
Isidre
Llussà
i Casanovas
molt bé
veus
jo hauria
hagut de buscar
aquí
perquè a més
porto unes notes
però no sé
si l'hauria trobat
se suposa
perquè clar
això era un minyor
de sampador
que encara tens
el compte
de la tauleta
ni l'Holanda
sí
me'l llegeixo
cada dia
i sobretot
ara que estem
de bicentenari
del començament
de la guerra del francès
tinc cops amagats
en tot cas
en aquesta
aquesta festa
del Bruc
que es fa
en aquesta comarca
que és l'Anoia
realment
on va passar
aquesta batalla
que va ser
una emboscada
que es va fer
als francesos
i que va ser
que es considera
una de les grans derrotes
que se li va fer
a l'exèrcit francès
en tot cas
dic que avui en dia
hi ha una recreació històrica
d'aquella batalla
i hi ha diferents elements
en part algú dirà
vostè molt a veure
amb el Vall de Serrallonga
perquè hi ha
trabocassos
hi ha un dels elements
que a mi sempre
m'ha interessat més
en tot el tema
de festes
en què es fan
referència
als francesos
que són els canons
els canons
de fet aquí a Tarraona
en tenim un
que és el canó
del cos del bou
precisament
els canons
són petits artefactes
de pirotècnica
que antigament
llogaven
les empreses
de pirotècnica
a les comissions
de festes
o als ajuntaments
o fins i tot
venien els pirotècnics
a disparar-los
és un tub
en el qual
es posa dins
una càrrega pirotècnica
i es dispara
hi ha dues possibilitats
o bé portar
pròpiament
una càrrega
de pòlvora
és a dir
a l'estil
de les armes
de bancarca
que té el vall
de Serrallonga
o les trabocàries
de Solsona
o per exemple
també col·locar
com és el cas
del cos del bou
un masclet
és a dir
un tipus
de producte
que ja
ve preparat
en sentit
pirotècnic
i se li dona foc
a través
d'una metge
aquests elements
són un dels
potser menys espectaculars
amb l'imaginari
nostre
però són molt tradicionals
i molt antics
i en aquest cas
a la festa del grup
tenen un pes important
i destacat
juntament
a tota la recreació
i reconstrucció històrica
que es fa dels fets
que sens dubte
és molt important
aviam
jo tinc entès
que el que explica
la llegenda
és que la reverberació
del so del timbal
en xocar amb les parets
de Montserrat
va fer creure
que el nombre
de soldats espanyols
en aquest cas catalans
val a dir espanyols
perquè hi havia
de tot arreu
era molt superior
al que realment
hi havia
perquè hi havia
si no
estan equivocades
les dades
prop de 3.500
soldats francesos
i 2.000
diguem-ne
de l'altra banda
sí, sí
eren inferiors
eren inferiors
a 1.000-1.500 soldats
i aleshores
doncs es veu
que el nen aquell
escolta amb una alegria
que li donava el timbal
que es reverberava
i bum, bum, bum
i que ells es pensaven
bueno
la repera
el que sempre
han jugat
les tropes catalanes
hi ha altres fets
també per exemple
que es situen
a falset
i que es commemoren
amb una festa
que hem parlat
en el programa
que és l'encamisada
que en aquest cas
també es juga
amb inferioritat
de condicions
però la boira
ajuda
la boira
de les muntanyes
ajuda
els falsetans
en aquest cas
és a dir
sempre la natura
en aquestes llegendes
se'ns presenta
com una aliada
amb les forces catalanes
en aquest cas
de Sant Pedor
del Bruc
realment
el fet destacadíssim
és que
hi ha una muntanya
que possiblement
és la muntanya
una de les més màgiques
de Catalunya
que és Montserrat
on hi ha
a banda de tot el culte
cristià
hi ha tot un
llegendari nacional
importantíssim
i aquest llegendari nacional
el que acaba
fent també
és afegint-se
en aquests fets
del Bruc
i acaba de configurar
una llegenda nacional catalana
a veure
el catàleg
de virtuts
i espais màgics
i llegendaris
de Montserrat
és un catàleg
que enriu
tot a tu
dalt d'una gran superfície
és immens
jo penso que en aquest cas
la llegenda
evidentment
també
es va venir bé
perquè
tingués
la benedicció
eclesiàstica
perquè aquí
es va unir
l'exèrcit català
amb
l'església
a veure
Txanxullos
que sempre hi ha hagut
i venen les llegendes
a tapar-los
sí, sí
però és una mica això
vull dir que s'ha produït
aquest fenomen
insisteixo
coincident amb el segle XIX
i una mica també
amb l'amplificació
que fan els romàntics
de tota aquesta
i coincideix amb aquesta
primera setmana de juny
sempre és al voltant
del dia 6
que és
si no recordo malament
el dia de la batalla
sí que
aquesta batalla va durar
diferents dies
va començar el dia 4
penso
i acabar el 6
és un fet central
llavors sempre es fa
aquest cap de setmana
més proper al 6
és una festa
que tampoc té molts anys
però vull dir que
és de les que s'ha considerat
doncs que està
bastant cuidada
i que ha tingut
doncs un cert
doncs resó
llavors d'una manera o altra
doncs
podíem
doncs utilitzar
i vosaltres que reu
de timbaler del Bruc
o d'en Patufet?
doncs
de compte
de tauleta
nosaltres en aquest moment
estem ja sota el gegant
a punt de ballar
molt bé
per cert que
aquest
el timbaler del Bruc
té monuments
m'han dit?
pensava que m'anaves a dir
com es deia en anglès
el timbaler del Bruc
doncs tu mateix
de Dreamer
Dreamer
no no?
escolta
hi ha empató fet?
de Little Boy
de Little Boy no serveix
perdona
de Little Boy
no és empató fet
no no no no
deu deixar com el patatuf
estem empatats eh?
de patatuf dents
aquest encara té un passi
però
a partir d'ara implantarem
la minissecció
digui digui
dins de la secció
a veure
jo crec que sí
que per contribuir
a la difusió internacional
i globalitzadora
de la festa major de Tarragona
hem de començar a fer
una feina de traducció
eh?
no literal
i absolutament desastrosa
com la que hem fet avui
al matí de Tarragona
a ràdio
sinó que ens deixarem assessorar
mira tenim la gent
de l'escola oficial d'idiomes
que segur que ens donarien
un cop de mà
ben segur
home per exemple
explicar això en àrab
deuria tenir la seva gràcia
si tu compliques la vida
encara més
va Jordi
escolteu que moltíssimes gràcies
Jordi Bertran
Jordi Sorinyac
per aquesta visita guiada
i Jordi Bertran
fins dimarts vinent
Jordi Sorinyac
fins d'aquí una estoneta
molt bé
avui has vist
del vagí de les timbales
al timbaler del Bruc
sí és que aquí ràpidament
ens organitzem
uns programes
de tradicions i cultura popular
que estupendos
gràcies
fins després
a les tres
a les tres