.
Ens atem una altra aventura aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Com cada divendres parlem del món audiovisual, de videojocs, de cinema.
Com cada divendres i estem encantats que ho facin.
Ens acompanyen en David, Víctor, Juanjo, molt bon dia.
Molt bon dia, bon dia.
Benvinguts.
Avui amb un programa fet a mida que fugirem una mica o bastant
del que són les estrenes pròpiament dites, perquè al cap i a la fi
es pot entrar a internet i trobar comentari, i es troba de tot.
I avui voleu posar l'accent en bona part en el tema dels Òscars.
També parlarem una miqueta de videojocs, poquet,
perquè ja vindran programes que n'haurem de parlar més.
Vosaltres sou d'aquests que es queden a la matinada a veure la cerimònia i tot plegat.
I és que m'adormo, sóc com les sàvies, aquestes que ens escolten,
que es queden adormides al sofà.
Jo ho faig per masoquisme, però sí, em quedo, em quedo.
És a dir, el tema, vosaltres molt alternatius, però el tema Star System us va.
Home, és...
Sí, sí, digués, digués, digués.
Jo, ara diré una cosa, que jo ara l'estic deixant, eh?
O sigui, jo ara l'estic deixant directament.
Perquè et fas gran també i t'entra la som, com a mi.
Sí, sí, sí. Deu ser per això.
Ja no disfruto tant com abans, de veritat.
Abans havia més masoquisme, com deia el Víctor.
Jo nunca me he planteado ni siquiera verlo.
Este año te vas a quedar conmigo.
Alguna vez he visto un trozo,
però mi novia lo ve, además con toda la familia, haciendo apuestas y tal.
És que hi ha molta gent que s'ho pren així.
De totes maneres, jo no ho veig, per les hores.
Després veig els tràilers i a vegades ho escolto per la ràdio.
I el que sento, a més, hi ha persones que fan unes retransmissions
per ràdio dels Òscars a nivell de cadena, que són extraordinàries.
Sí, sembla un partit de futbol.
I sempre diuen, en les últimes edicions,
sempre diuen que això ha perdut l'amor.
Sí.
Mira, de fet, jo me'ls miro amb la console al costat,
amb els amics jugant a l'Xbox i el portàtil amb l'ordinador.
No sé si tindreu molta credibilitat al que digueu ara, eh?
Ha perdut molta força i la cerimònia en si és avorridíssima.
A veure, a Hollywood, al món del cinema,
per vides normals ja tenim les nostres.
Sí, esclar.
Per tant, que posin molt d'Europel, no?
I molt de glamour, i molt de ximpunt.
Tot el que vulgui més.
Perquè és que si no, no té gràcia.
No té gràcia.
El que passa és que amb la cerimònia dels Òscars és com les collites.
O sigui, depèn molt de l'any...
Una cosa és Berlín i Venècia.
Sí, exacte.
I això és molt seriós.
I una altra cosa és Hollywood.
I Hollywood és disfrutar, per exemple,
de totes les excentricitats dels presentadors,
que a més la nòmina de presentadors és absolutament notable.
Però això també ha baixat en friquisme, que era bastant necessari.
Jo era molt del Billy Crystal i també de la Woody Gruber,
perquè m'agradava molt la seva ironia,
moltes vegades una ironia molt canyera.
Però això, darrerament, i aquest any serà un any particularment preocupant,
perquè no hem tingut gaire temps per fer tot el guió
del que serà la cerimònia dels Òscars.
I el que més m'agrada, a banda de les cançonetes i tot això,
és els moments emotius, aquests moments dels acomiadaments,
que són molt emocionants i diuen adéu al sector.
Això, diguem-ne, que a nivell local i a tot arreu també passa, no?
Aquell actor, aquell actriu, amb una carrera absolutament brillant,
de veritat, mai premiada, i quan ja no s'aguanta,
que ha de pujar quasi arrossegant-se les escales,
li donen el premi, la satisfacció de dir
«sabeu què? Que ara no el vull».
I te'n vas a casa i dius «ara no el vull, me l'haguessis donat
quan no el podia disfrutar».
Això és molt lamentable, eh?
Es fa tot arreu, no només als Òscars.
No, però als Òscars més. Jo l'Òscar honorífic el trauria.
Jo també. És un insult.
Què és d'honorífic, honorífic?
Dones l'Òscar pel treball que fet i ja està.
T'estan dient que te queda poco tiempo de vida.
Sí, sí, tu carrera està acabada i...
Exacte.
Sí, és una necrològica directa.
És un senyal d'alerta per l'actor o l'actriod.
Eh, és l'últim any que vens, eh?
Ho sabem, ho sabem.
Que ja no hi ets...
Que tenim controlat.
Efectivament.
Comentem alguna estrena, ni que sigui una,
i després entrem en el tema dels Òscars.
Teníeu interès a parlar, ni que fos, no res,
un esment a la guerra de Charlie Wilson.
Sí.
Que és aquesta pel·lícula que a més porta una dona
que no sé a vosaltres,
jo al David em consta que li agrada molt.
A mi també, Julia Roberts.
A mi també.
També us agrada?
A mi no.
De tant en tant.
Ja m'estranyava que estiguéssim d'acord.
A ell no li agrada.
M'agrada dos vegades de cada 15.
Va, a tu no t'agrada Julia Roberts.
Però t'igua.
A veure, no especialment.
No especialment.
Però me parece muy guapa y buena actriz.
Mary Lestrick tampoc no t'agrada,
perquè plora molt.
Bueno, no la sigo demasiado.
En las horas está muy bien.
Bé, doncs escoltem una miqueta
un trosset de la guerra de Charlie Wilson.
És la sexta mujer més rica de Texas.
M'he implicado apasionadamente en la causa de los afganos.
Dime, ¿cuánto poder tienes como miembro del subcomité?
Los nueve repartimos 11.000 millones en ayuda exterior.
¿Quieres ver mi dormitorio?
Claro.
¿Qué quieres que haga por ti exactamente?
Quiero que salves Afganistán para los afganos
y gracias a ellos se acabe la Guerra Fría.
Volvamos al principio.
¿Qué puedo hacer por ti?
Una guerra que dicen
que si reciben armas de nosotros, podrán ganar.
¿Cuál es nuestra estrategia en Afganistán?
En realidad no tenemos, pero estamos en ello.
¿Quiénes?
Yo y otros tres.
Quiero que vayas a Pakistán y te reúnas con Zia.
¡Más, Dios, te veremos!
¿Presidente?
Zia tiene un historial muy poco espectacular.
Yo no diría eso.
¿No vio que 130.000 soldados soviéticos
entraban en Afganistán?
Sí, ahí mejor vamos.
No està malament sexe, política, diners, armes, guerres...
No està gens malament, no?
No està gens malament.
A veure, que aixecen la mà qui l'ha vist i pot comentar...
Ja l'has vist?
Sí, sí.
És que fan els deures, són tan aplicats, m'encanten.
És provocador, ara que els tinc, m'obliguen a coses que jo no havia fet mai.
No els deixis, eh, David, no els deixis, eh?
Sí, ja m'ho diràs.
Vinga, Víctor, què?
Que amb aquest conjunt sigui avorrida la peli...
És difícil.
Déu-n'hi-do.
És avorrida.
Per mi és avorrida.
És avorrida.
Tenim un cas d'un tràiler que un altre cop no sap vendre la pel·lícula,
com va passar amb el Sunitor, i passa normalment,
i la ven com una comèdia totalment desbojarrada.
I la pel·lícula no és comèdia, però és que no acaba de trobar el to.
No és un relat polític realista, no és una comèdia divertida,
tampoc el moment de drama no és...
No sé, jo crec que...
És que de mig camí de tot.
Està massa prop en el temps, al cas real, per trobar una personalitat pròpia.
Es veu que el personatge que fa la...
Bé, la persona que fa la Julia Roberts es va queixar i va influir bastant en el guió.
I sembla ser que la pel·lícula no troba el seu to per motius de fora de...
És a dir, que un cop ja havia entrat en marxa tot el procés,
va haver-hi interferències que han fet que el producte final no sigui l'esperat.
Això sembla.
O tu l'has vist?
No.
Jo ara faré la rèplica.
Ara farem aquest moment emocionant en el qual un dels contratulis no està d'acord.
Molt bé.
Bàsicament, perquè realment...
A veure, estic d'acord en dues coses puntuals.
El tràiler té raó, en certa manera.
O sigui, la pel·lícula dona una mica menys del que tu esperaves,
sobretot venint d'una persona com és l'Aaron Sorkin,
que no deixa de ser el guionista de l'Ala Oeste de Casablanca,
una de les obres mestres de les sèries de televisió.
I jo penso que la pel·lícula té totes les bondats i totes les potencials
que aprofita Somn en base del seu guió perquè els diàlegs, el contingut,
el fet que estem parlant d'una història verídica,
això no ho tenim que oblidar.
O sigui, estem parlant realment d'un congressista que va influenciar.
Sí, perquè jo l'ho he trobat molt interessant.
O sigui, jo no m'he avorrit...
T'estàs estovant amb els anys, David.
Jo no m'he avorrit.
T'estàs estovant.
Els del sector David, o sigui, suposo que estaran amb mi
quan vegis la pel·lícula...
No, i si voleu parlar dels Òscars o comencem ja,
no tindrem temps, eh?
La setmana que ve el Juanjo em donarà la roba amb el Charlie Wilson.
I ara aniràs a veure, eh?
Ara la nostra guerra partida.
Tens deures.
A veure, per on voleu començar?
Pel·lícules nominades a Expiació, Pozos d'Ambició, Juno?
Jo me gustaría decir algo de Expiació.
Bien.
A veure, cuando la empecé a ver,
además coincidí con mi novia,
que parecía un anuncio de perfume.
Sí, ¿vale?
Unos planos superpensados, todo calculadísimo.
Bonic, des d'aquest punt de vista, bonic?
Sí, sí.
Perquè els anuncis de perfums ja sabem que...
Sí, sí, excessivamente bien planeado y excesivamente bonito.
Sí.
Que eso hace perder credibilidad.
Però és cinema.
Però és un excés de preciosisme.
Sí, jo estic d'acord.
Hay que conseguirlo que sea chulísimo, pero sin que se note.
Claro, como fotos de misión.
Sin que tú pienses...
Massa plástico fantástico, eh?
Sí.
Tú cuando ves una película no puedes estar pensando en el director de fotografía.
Tienes que estar pensando en la película.
Pero bueno, en la película es un poco...
Me resultó un poco aburrida.
Lo que pasa es que el final es buenísimo.
Merece la pena ver la película por el final.
També pots arribar al més tard.
Sí, sí.
Veure la versión reducida.
Jo li dic extenuación.
A mi em sembla avorridíssima.
Vas avorrir, també.
Però amb un final molt bo, també.
Sí, estic d'acord que el final és el que salva la pel·lícula.
Però igualment és una pel·lícula que crida necessitat d'Òscar.
És com, doneu-me a Òscars, que tinc una fotografia molt bona,
està molt ben dirigida, amb els planos-sequències superexagerats,
amb els actors fent paper d'Òscar.
No sé, és tot com massa prefabricat.
Té raó, tenen raó tots dos en aquesta apreciació.
És una de les pel·lícules que va més en el sentit academicista,
que tan agrada l'acadèmia.
I això ens farà dubtar en el moment de sàpiguer...
Bueno, trema d'època.
I a l'acadèmia, a aquestes alçades els agrada que es carreguin una miqueta
el propi sistema, perquè Pozos d'Ambició
està una mica tocant els fonaments, no?
I no està funcionant.
Pozos d'Ambició...
I és una pel·lícula magnífica, no?
Magistral.
O sigui, Pozos d'Ambició, no sé si has com que...
No t'ha agradat, Víctor?
La tenim pendent, encara.
Doncs no en parlem.
Tu l'has vist.
Jo l'he vista i jo la defenso perquè considero que és
por Thomas Anderson, un director que només els seus primers 20 minuts
ja és tota una declaració d'intencions.
És cinema en estat pur.
I no parlem d'interpretacions, o sigui, és una pel·lícula
en majúscula en tot el que presenta.
Molt dura, però això sí que és veritat.
Val a dir que ens acompanyen les bandes sonores de les pel·lícules
de les que anem parlant.
Detall de qualitat per als nostres oients.
Juno.
Meravellosa.
Tots coincidim, me sembla.
Esteu d'acord?
Aquesta és la meva tria.
Aquest és un dia fantàstic.
Tots tres estan d'acord amb la mateixa pel·lícula.
Escoltem un palet de la banda sonora.
A més, la banda sonora ens agrada també.
És que a mi m'ha tornat a somriure la cara.
Ja t'hi visc, eh?
Només amb la música.
T'has transformat.
Jo vull que una pel·lícula com Juno guanyi un Òscar,
de bon rotllo, amable,
que no té un gran drama al darrere per fer-te entrar a la història.
No és una pel·lícula de, com dèiem,
l'extenuació, l'expiació.
Que busca l'Òscar fent el drama molt gran.
Aquí és el contrari.
És molt natural.
A vegades les emocions no cal magnificar-les tantes
perquè arriba a l'espectador.
A mi és una de les pel·lícules,
m'ha passat poques vegades,
i en pel·lícules molt estranyes,
a més,
que et fan creer ser millor persona.
I que, encima, la pel·lícula et demuestra que poden ser.
i m'ha passat con Juno
i con una que us vais a reir,
con Bad Santa.
No, no, estoy de acuerdo, estoy de acuerdo.
M'encanta Bad Santa.
És la pel·lícula més bèstia que hi ha en el cine,
creo jo.
Però, en canvi,
té una ternura i un fondo que...
Sí, sí, sí.
Aposta claríssima, tu també, Juno.
Sí, no, no.
Bé, tu ho dius amb la boca petita, eh?
El que passa és que jo tinc por
que és una d'aquestes pel·lícules
que l'Acadèmia la té
absolutament conceptualitzada
com una pel·lícula petita,
una mica com Little Miss Sunshine.
Però aquesta pot ser la sorpresa.
O sigui, jo també desitjo internament
que aquesta pel·lícula es porti més Òscars
que moltes altres que no s'ho mereixen tant.
Bones històries, bons guions,
bones interpretacions.
Senzillessen les emocions, el que dèiem, no?
Que arriba una banda sonora
que realment acompanya
i aquest sentiment d'abonomia, eh?
Que deia el Juanjo,
doncs la veritat és que arriba.
No hem posat la banda sonora
de No és País para Viejos
perquè no té aquesta pel·lícula banda sonora.
Podríem repassar
algunes que altres bandes sonores
que han guanyat, no?
Per exemple, a veure,
aquesta no és cap sorpresa,
la de Titanic, per exemple.
A mi no m'agrada
ni la pel·lícula ni la banda sonora,
però...
Bueno, està més bé del que...
A Lluís l'encanta
perquè és un romàntic.
A vosaltres us agrada?
A mi m'agrada,
però es va inflar massa.
La banda sonora o la pel·lícula?
La pel·lícula, la pel·lícula.
A mi no.
Tu ets...
Estem d'acord tu i jo, Juanjo?
Jo mig mig.
No ens agrada, no?
No ens agrada.
Jo mig mig, si em permeteu,
és una pel·lícula molt dura.
Tu ets una mica pel·liceu, eh?
Tu et col·loques allà on...
Al costat del mig.
El que passa és que Titanic
és més petita del que es va vendre.
O sigui, Titanic no és per guanyar 11 Oscars,
però està bé.
Està bé, està entretinguda
i emociona fins on intenta.
Forrest Gump.
Uah.
Forrest Gump va guanyar
a Cadena Perpètua.
Ja que va suposar, eh?
Va guanyar a Cadena Perpètua.
Quin món és aquest?
Clar, ara vosaltres que esteu
en el món del videojoc,
això de que posin imatges antigues
i dins i fora,
això diu, ah,
quina tonteria en aquell moment.
És que no teniu memòria històrica,
erau molt joves.
No, sí, sí, va marcar molt.
Però allò va marcar moltíssim.
La gent ens ho miràvem com dient,
oh, quina tecnologia, no?
Clar, s'ha de contextualitzar
en aquella època, segurament.
A mí me gustó más que Cadena Perpètua.
Sí.
La disfruté mucho más.
Jo també.
Cadena Perpètua,
lo piensas y dices, joder,
és que és una obra maestra,
tiene un final sorprendente,
però és que en Forrest Gump
disfrutats des que empezaste a acabar.
I Crèix, Crèix,
us n'ha d'agradar.
Pedant.
Molt pedant.
Molt pedant.
I va guanyar a Brockback,
a Múnich,
però...
Ai, la banda sonora m'encanta.
Sí.
M'encanta,
però no gastaré mal temps
en escoltar música.
Mira,
sap que més m'agrada la pel·lícula.
A mi també,
la banda sonora d'aquesta pel·lícula
és extraordinària.
Repassem bandes sonores maltractades,
d'aquelles que s'ho mereixien
i no els han fet cas.
És a dir, sí que...
Dina, ens posem alternatius.
És a dir,
mereixien un Òscar.
Sí, han marcat molt.
Home, i realment,
aquí hi ha bandes sonores
que se'ls mereixien.
No com la de Crash,
que se la mereixien.
Però sí, les altres,
per exemple,
la banda sonora de Conan el Bàrbaro.
Jo sé que un de vosaltres
està indignat encara
a aquestes alçades
que no li donessin cap reconeixement.
Sí, la verdad es que
para mí es una de mis películas preferidas
de toda la historia.
Segundo la emoción.
Y de hecho,
ningún crítico
le he hecho ninguna mala crítica
desde que se hizo.
Y aparte,
le tendrían que haber dado
más Oscars,
aparte de la banda sonora,
que es un hecho,
que yo creo que es
la mejor banda sonora
que se ha hecho.
Yo estoy de acuerdo.
Tiene la labor de investigación
más profunda
que se ha hecho nunca
para no dar sonora de cine.
No us ho creureu,
però no fa ni 15 dies
que vaig tornar a veure
Conan el Bàrbaro.
I què et va semblar?
No m'havia caducat
com d'altres.
Mai caduca aquesta pel·lícula.
És a dir,
hi ha d'altres d'aquella època
que les veus i dius
uff, no m'havia caducat
com una Chris Jones,
una cosa...
És la millor òpera
de la història del cinema
per mi.
Sí.
És una òpera pura.
La banda sonora
és magnífica.
I además que l'han copiado
hasta la extenuación.
Sí, sí, sí.
L'han esgotat.
Cada vez que ponen
un partido de fútbol
ponen...
o la econa
o una imitación de córrer.
Sema central, sí, sí.
Drácula de Bram Stoker.
Extraordinario.
La versió de Cópola,
naturalment,
una altra banda sonora
que ha passat a la història
dels amants
de les bandes sonores
del cinema,
però no pas
als palmarers de premis, no?
Una poesia visual,
una pel·lícula
que és gairebé
una bogeria
en el seu concepte
i que per mi
rehabilita
tot el que era
el clàssic
de Bram Stoker
des del punt de vista
més fantasió,
cinematogràfic,
fidel,
inclús diria,
a lo que és
l'esperit real de Drácula.
Quina gran banda sonora.
Va redignificar Drácula
la pel·lícula
i la banda sonora
va tenir molta culpa.
Per això Drácula
tornava a ser seriós
i imponia.
Aquesta cosa
és magnífica.
Jo el que ve un poco
de la banda sonora
de Drácula
és que quizás
no funciona
sin la pel·lícula.
La de Conan,
te compras el CD
i lo escuchas
i...
Ese bocador.
I alucinas igual.
Escuchar esta,
la estáis oyendo
sin ver la pel·lícula,
pues pierde.
Més acompanyament,
no?
No té autonomia pròpia.
Té força
com acompanyament.
Realment és una banda sonora
respectuosa
amb la pel·lícula
i les imatges
que representa.
Més bandes sonores
magnífiques
i no reconegudes.
Aquesta és de
Clint Mansell,
Requiem por un sueño.
Uf.
o tots de peu.
I vosaltres,
vosaltres deiau Titanic,
per favor.
No, no, no,
que Titanic
no té res a veure.
Ara menti això.
Per mi,
Clint Mansell
és el millor compositor viu
que hi ha.
És una màquina.
No és increïble,
no, no,
és increïble.
Hi ha moments
que també s'ascendeixen.
O sigui,
és una de les peces
que moltes vegades
per la nit
en la solitud
d'un estudi
te la poses
i magnifica
qualsevol cosa que fas.
Estàs d'acord, Juanjo?
Sí, sí.
Oh!
Però és magnífic.
És un tema alucinant.
Doncs Clint Mansell
serà un dels nostres icones
perquè us posa d'acord
a tots tres
i això és una cosa
senzàpica.
I a més és que l'utilitzen
en tots els tràilers
de pel·lícules medievals
o èpiques.
Sí, sí, sí.
I era el tràiler
de Sunshine,
la pel·lícula...
Jo deia,
o esta banda sonora
amb aquestes imatges
és que sembla
escrita per aquestes imatges.
O sigui,
realment impressionant.
I del Señor de los Anillos.
També.
Aquest tema
és de la banda sonora
de Riqui en Ponsueño
però aquest remix
també el va fer Clint Mansell
per tràilers èpics.
O sigui,
és un tio que sap fer
una pel·lícula dramàtica
i reconvertir la música
en èpica.
Això és.
Doncs fem una altra
de Clint Mansell,
en tot cas
la de La Fuente de la Vida.
Juanjo,
aquesta sí que pot anar sola,
no?
Sí.
O què?
Sí,
jo crec que sí.
com a aquesta va...
Le vamos a perdonar.
En mi MP3 va sola siempre.
I em fa plorar la cançó aquesta.
Només la cançó,
la pel·lícula és perfecta.
Jo recomano des d'aquí
La Fuente de la Vida de Fonti.
Que no es va estrenar a Tarragona, eh?
No, no es va estrenar
ni tan sols.
I ho va comentar el David,
va dir com pot ser
que no estrenin aquesta pel·lícula
a les sales comercials.
Jo la portava esperant
tres anys o més
i quan va arribar
i no es va estrenar aquí
gairebé vaig plorar.
Escolteu una cosa
del tema d'actors,
actrius,
tot això,
com ho veieu vosaltres?
Ara diré una cosa polèmica.
Jo no vull que guanyi verdem.
M'agrada molt com ho fa,
però fa...
És un Terminator
amb matisos
i jo estic totalment
amb Hal Holbrook,
el vellet de
Cerut de Salvages
que amb vuit minuts de pel·lícula
em va emocionar
i va mostrar
tot un espectre
d'interpretació
gegant.
És que Hal Holbrook és...
Mira,
m'abono absolutament
el que acabava de dir el Víctor
perquè és veritat
que aquesta interpretació
que és notable
i que a més dignifica
molt la pel·lícula,
diguem-ne que aquest moment
és la pel·lícula en si,
doncs mereix
un reconeixement.
A nivell de secundaris
ja sabem
que no moltes
de les pel·lícules
són favorites,
però des de l'hora
el que és veritat
és que verdem
en aquest cas
no ha ajudat fora.
Aquest any hem de secundaris.
Clar, exactament.
A més que Cerut de Salvages
es va quedar fora
de tot el joc.
Mira,
et va agradar a tu aquesta pel·lícula
et va encantar.
de senyores,
què tal?
Com anem?
Heu vist alguna
que us hagi cridat l'atenció?
Panjo,
a tu que no t'agrada
de la lliure de la lliure de la lliure.
De principal o de secundari?
Oh, del que vulguis.
A mi m'ha gustado mucho
la protagonista de Juno,
no sé com se llama.
Tiene que ganar.
El M.Page.
És que és la revelació.
O sigui,
si estic tenia una revelació
seria aquesta.
Realmente tiene 16 años o...
Sí,
creo que tiene 17 ahora,
però, vamos,
tiene la edad.
Sí, sí, sí.
I lleva tres pel·lícules,
bueno,
una SX-Men 3
que hace un papel flojito,
pequeñito,
pero en Hard Candy,
Déu-n'hi-do, eh?
Ahí es la pel·lícula
en la que la vaig descobrir
i que realment
m'assembla
que està magnífica.
I d'actors
jo estic amb el Johnny Depp,
ja que s'un i tot
també s'ha quedat fora,
no m'ho explico,
però s'ha quedat fora,
estic amb el Johnny Depp.
Canta,
interpreta,
és perfecte.
Sabeu que el Lluís
que també sabeu
que participa
darrere del vidre
diu una cosa
que estem tots d'acord,
que el Johnny Depp,
amb el jove que,
sisplau,
que no li donin l'Òscar
amb l'honorífic.
No, no.
Perquè, a veure,
aquest senyor jo crec
que demostraria
moltes coses.
Ni com li van donar
a Infiltrador
a San Martín Escórsas,
per una de les pel·lícules menors.
Sí, sí.
El director de Toro Salvaje...
Això dels Òscars
no s'acaba mai,
avui és un llistat
perquè allà donen Òscar
la millor sabata
que porta la dona
que surt de cambrera
en un restaurant,
per dir alguna bajanada.
Algun aspecte més
que us agradi comentar,
que us crida l'atenció,
animació,
efectes especials,
no sé.
De efectos especials
creo que estaba nominada
Transformers.
I Pirates del Caribe,
el fin del mundo,
també, no?
Transformers
és una de las peores cosas
que he visto en mi vida.
De nuevo estamos de acuerdo.
Sí.
Es una de las pocas películas
que he dejado de ver a mitad.
Yo me dormí en el cine,
pero voluntariamente.
De hecho,
no sé cómo saben efectos especials
porque lo que se supone
que tiene que estar bien,
que son las peleas
entre robots,
enfocan a otros sitios.
Son a masijos de cables
que no se distingui
una cosa de otra.
Fatal.
A nivel técnico,
yo estoy con el ultimátum
de Born.
Muy bien editada,
la fotografía muy buena.
Born
es una saga
que está marcada,
está marcant
el món de l'acció
y de aquí a un temps
ya hablaremos de Born
en más respecte.
Es una épica contemporánea.
Es de mis a las preferidas.
Sí, sí.
Vale.
La recomaneu,
aquí hi ha una trilogia,
afortunadament
es pot fer
aquest seguiment.
Alguna cosa més del Sosca?
Portàveu alguna cosa
del món del videojoc,
breument?
Fem algun comentari
perquè els seguidors
d'aquest espai
que esperaven alguna cosa
del videojoc,
avui és especial,
ja en parlarem.
Si cal la propera setmana
per equilibrar
parlarem més del món
del videojoc,
però algun comentari
volíeu fer?
Aquesta setmana
hem vist que el Gremi
d'escriptors dels Estats Units
ha donat els seus premis
que dona cada any
i ha inaugurat
la categoria
de millor guió
per videojoc
i li han donat el premi
a un joc que es diu
Deadhead Fred
de la PSP,
la PlayStation portàtil,
Cabeza muerta Fred,
Cap mort Fred.
I, bueno,
amb la idea aquesta de...
A més que investigarem
sobre el joc
de videojoc,
ara que es comença a reconèixer,
estem preparant un programa
parlant de les històries
que més ens han agradat
a tota la història
dels videojocs.
Això és magnífic,
perquè a mi em treus
d'aquells que van a comprar
amb cilèretes al camp
i creuen el riu
i se'n van,
i ara no en sé més,
però hi ha històries fascinants
dins de...
Sí, de hecho,
podríem fer la...
Tenim pensada
fer els millors guiones
i els peors.
A mi m'agrada
aquesta para allò
com a més umbri volà,
del Juanjo,
m'encanta allò,
el que ens agrada
però també el que no ens agrada
i per què.
No, però el que no ens gusta
no serà reir.
Per això, per això.
El guion de Toki
és el que me viene a la cabeza,
que és un hombre prehistòrico
que va con su novia
i llega a una mano gigante
y lo convierte en mono
y rapta a su novia.
I aquí no le ha pasado.
Lo convierte en un mono
que lanza bolas por la boca.
Aquí no le ha pasado.
Un mono que lanza bolas?
Sí.
Però un mono real,
com si diguéssim.
Bueno, sí.
No real,
dic que no és un mico de fira
ni res d'això.
No, és un monete.
Un monete extraño, no?
Ratatouille...
Mira, ara diré jo una cosa,
que suposo que el Juanjo
estarà d'acord amb mi.
Jo crec que l'Òscar
a la millor pel·lícula d'animació
es va inaugurar
perquè tenien por de Pixar.
Van dir,
el 91,
La vella i la bèstia
va quedar nominada
a millor pel·lícula.
I van dir,
Xec, no volem
que una pel·lícula d'animació
guanyi el gran premi.
I van fer aquest Òscar
per anar contentant
els fans de l'animació,
però Ratatouille
també hauria d'estar
a millor pel·lícula.
És grandiosa, és grandiosa.
Li van parlar moltes vegades,
és una obra d'art
i que realment
és reverencial,
però m'ho va sorprendre
ahir els comentaris
del Ferran Adrià
quan comentava
que l'únic que ha vist
cinematogràficament
proper a la realitat
del món de la cuina
és Ratatouille.
Doncs ja veus,
i mira si s'han fet pel·lícules
de cuines i de restaurants.
Moltes.
Acabem amb una cançó
precisament del món d'animació,
una cançó Disney,
no pot faltar
en cap convocatòria
dels Òscars.
Que bonic.
És marca de la casa ja.
Però és l'enmenken.
Que torna l'enmenken.
La Pequena Tienda de los Horrores
que a mi m'encanta
aquest musical.
Va fer l'Aladín.
Oh, l'Aladín.
Que bonica que és l'Aladín.
La U, eh?
La primera.
La U, les altres ja no res.
Sempre la U.
Oja, és veritat, l'Aladín.
Molt xula, eh?
No me'n recordava de l'Aladín.
La millor pel·lícula de Disney
para mi la Sirenita.
Sí.
I para mi està en una
de les millores pel·lícules
en general.
En general,
del món mundial de les pel·lis,
la Sirenita.
Juanjo, et sentim molt raro.
És una organización impecable.
un cop a la setmana,
com a mínim.
Calde un repasso
a la secuencia del lago
que és espectacular.
A mi m'agrada la del cuiner
amb el ganivet aquí de Norma.
Sí.
També, no estàs gens malament.
Sí, sí, sí.
Doncs acabem amb una de les cançons
que és candidata, no?
Aquesta és candidata
a una de les millors cançons
en aquesta categoria
i és de la pel·lícula
Encantada.
Sí, Encantada.
Us veig tan ensucradets avui.
Venim feliços amb Juno.
Us veig ja.
David, Juanjo, Víctor, gràcies.
Fins la propera setmana.
A vosaltres.
Adeu, adeu.
How does she know
that you love her?
How do you show her
you love her?
How does she know
that you really, really,
truly love her?
How does she know that you love her?
How do you show her you love her?
How does she know that you really, really, truly love her?
It's not enough to take the one you love for granted.
You must remind her or she'll be inclined to say,
How do I know he loves me?
How do I know he's mine?
Well, does he leave a little note to tell you you are on his mind?
Send you yellow flowers when the sky is gray, hey.
He'll find a new way to show you a little bit every day.
That's how you know, that's how you know he's your love.
You've got to show how you need her
Don't treat her like a mind-reader
Each bit puts something to need her
To believe you love her
Everybody wants to live happily ever after
Everybody wants to know their true love is true
How do you know he loves you?
How do you know you?
How do you know he's yours?
Well, does he know, dedicated song with words meant just for you
Ooh, he'll find his own way to tell you
With the little things he'll do
That's how you know, that's how you know
He's your love
He's your love