Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Que contents que estem que estiguis aquí.
Gràcies.
Home, ja ho saps, que sempre ens dones alegria.
Tot i que tens l'audiència una mica abandonada amb els santets, ja t'ho dic ara.
Quan passi carnaval espero que ens portis unes quantes biografies d'aquelles dignes
i d'aquelles exemplaritzants.
Ja vols dir del temps de passió i tot això.
Tens raó, com que arribarà l'aquaresma i tot plegat,
vides exemplars les podem fer més endavant.
Sí, sí, sí.
I ara ens quedem amb vides així com a molt...
Ens demana allò dels programes aquells que fem de Setmana Santa
especials.
Enguany fareu algun programa d'aquestes, allò que recomanes anar a algun lloc o altre?
Home, queden moltes, però hem fet la de Sevilla,
hem fet Salsilló, me'n recordo,
que vam fer Murcia a partir de les seves escultures i la imagineria.
Déu-n'hi-do.
En fem, en fem. En farem alguna.
Però jo no em refereixo a això, tu ja saps a què em refereixo.
I a més, déus als oients, des de l'estiu,
una explicació del significat dels sants a través del telèfon.
Mira, avui, perquè no diguis que no toquem els sants,
avui podem dir quin sant és avui o quina festa se celebra avui.
Ahir a Sant Fructuós ho vam saber tots,
perquè a més van fer la lectura de les actes martirials i tot plegat.
Sí, sí.
I avui què és?
Avui és Sant Vicenç Màrtir.
I?
Avui és 22, no?
Sí.
Però teniu algun...
Doncs avui és un patró important de la ciutat de València.
No és Sant Vicenç Ferrer.
No, Sant Vicenç Màrtir.
Màrtir, és un altre Sant Vicenç...
Sant Vicenç Ferrer, Màrtir, sí.
Màrtir, d'acord.
Sí, sí, sí, sí, jo diria que sí.
Sant Vicenç, vaja, jo diria que sí que és.
Felicitats, els Vicenç, és l'únic que podem dir.
Sant Vicenç Màrtir, home, Vicenç n'hi ha d'haver més, home,
però això és com tots els... com tots els sants, no?
Sant Vicenç...
Dú la palma del martirí, que ho confirma, que era màrtir.
Sí, sí, sí, tenim aquí l'escultura i...
Molt bé, Dú la palma, no?
I sabem, mira, en aquest moment on està començant la processó general de la ciutat de València
i va ser martiritzant l'any 304 per ordre de l'emperador Dioclesià.
Home, aquest és el que condemnava tothom, ja ho sabeu.
I saps per què em fa gràcia, això?
Home.
Perquè, a veure, sabeu quin tipus de relíquia té aquest sang conservat a la ciutat de València?
No m'ho diguis.
Digue-ho.
No m'ho diguis per fer una mica de tempo radiofoni, però no tinc ni idea.
El braç, com Santa Tegla...
Podríem agermenar-nos amb València?
Sí, sí, amb Sant Vicenç Martí.
Però escolta, el de Santa Tegla no és un braç, és un trosset.
Això també és igual.
I el de Sant Vicenç és un braç sencer.
No, no, suposo que és un trosset.
I a més, aquesta relíquia, la diferència que té és que...
Quina gràcia, no ho sabíem, això.
I no es processona cada any, aquesta relíquia.
Només es processona cada 100 anys.
Rotllo la Candelera de Valls.
Però que són cada 10.
Cada 10, no, no, ja.
O en Montblanc, que també hi ha unes festes que són també així...
Bueno, festes que no són cada any, n'hi ha en molts llocs.
Quinquenals, escenals...
Home, cada 100 anys.
I en guany toca?
No, no, en guany no toca, no, no.
Doncs quan toques...
Normalment surt una escultura que porta Sant Vicenç amb una creu, que és...
És a dir, avui fan la processó.
Normal.
Però sense el braç.
No sé quin any és el que surt.
Però sense la relíquia.
Home, deu de ser...
Segurament, si va ser martiritzat l'any 304, ha de ser un any acabat en 4.
Doncs potser ja ha passat, ja fem tard.
I em sembla que no arribarem.
Bé, pots deixar en el teu testimoni, en el teu testament, que els teus descendants...
Puguin anar a veure aquesta...
Que s'adiquin als temes de Santa Tegla.
Que faci aquest programa...
Que faci aquest programa d'aquí 100 anys, que parli amb els organitzadors de la comissió de festes i se germani.
Però això sempre fa alguna cosa especial, perquè com quan hi ha una expo o coses d'aquesta sempre fan...
Mira, a Sevilla quan van fer...
Pel braç de Sant Vicenç faran una expo a València?
Sí, sí, sí.
Bueno, però facin alguna cosa a...
En el futur faran expos?
O alguna altra cosa, és igual.
Mira, a Sevilla, quan van fer l'expo de Sevilla, l'any 92, van fer una processó extraordinària que només es fa cada cert temps.
I no tocava?
Que va, però ho van fer, eh?
S'ho van fer venir bé.
S'ho van fer venir bé.
Ah, doncs mira, és una bona cosa.
Sant Vicenç Ferrer i Sant Vicenç Mart és un dels sants que va predicar més a la zona de la Mediterrània, té una llarga trajectòria.
I no m'estranya que tingui aquesta devoció a la ciutat de València.
És ben curiós això de la relíquia, eh?
Sembla mentida aquí que tenim aquesta relíquia de Santa Tegla, que no sabéssim bé tan bé.
Hi ha més, eh?
Hi ha més.
En el món de les relíquies n'hem parlat alguna vegada, ja de tot, qualsevol part del cos o de la roba,
del màrtir o la màrtirà.
Tot això serveix per fer una relíquia.
Ho hem estat llegint en aquest moment amb aquesta revista que tu anunciaves, que és una revista nova que es diu Fiestas para viajar y conocer.
Fa molt bona cara aquesta revista, eh?
És una revista que...
És el primer número.
És el primer número que ens han fet arribar i, doncs, mira, avui hem decidit estructurar el programa d'avui a partir de donar coneixement d'aquesta notícia que he dit en Periplo de Producciones,
que és una editorial que té seu alacant i que, bé, bàsicament és una revista que explica, pel que he pogut veure, amb certa rigorositat, doncs, festes de tot l'estat espanyol i que té alguns articles en profunditat d'alguns temes, no?
En aquest cas, nosaltres avui tocarem els temes de Carnaval, però n'hi ha d'altres, perquè com és bimensual, parla des de la cavalcada de Reis fins a la Setmana Santa.
Jo ja sé que penses que sempre em queixo de tot i que ho critico tot.
Fas bé.
Ah, pensava que sí, sí que ho penso, no? Si dius que faig bé.
Home, si t'he dit que fas bé, segur que ho penso.
No, no, però escolta, Jordi, és cert, perquè aquesta revista jo la veig de lluny, després me la miraré amb calma.
És una revista que es veu molt ben editada.
Tot el que és l'àmbit de les tradicions i la cultura popular, afortunadament hi ha webs molt bones, molt ben documentades i llibres, lògicament.
Però una revista especialitzada en aquests temes que cada cop tenen una presència més important en la vida col·lectiva de les ciutats, de les societats, no ens fa falta i està molt bé.
L'altre dia estava en un quiost que vaig anar a comprar el diari, allò que feia cua, i em vaig aturar i, home, has d'anar observant les coses.
Hi havia revistes de cinema, no te les acabaves. Revistes de fitness, aquestes ja, de tot.
Fitness per home, fitness per dona. Revistes d'estètica i liposuccions i coses d'aquestes, ja no t'ho dic.
Clar, hi havia tantes revistes especialitzades i no vaig aconseguir, segurament existeix alguna,
no vaig aconseguir veure, entre altres temàtiques que interessen a la gent, revistes, per exemple, de cultura popular.
Hi ha un parell que són interessants, que aquí hem anat utilitzant en el programa.
No hem fet mai un programa dedicat només a revistes.
No, però l'hem fet dedicada als calendaris i almanacs, que no està malament.
Als calendaris i a publicacions sempre fem referències, però potser de revistes no donaria, no?
Però sí que hi ha una revista que té unes seccions fixes, que és la revista Descobrir Catalunya,
que alguna vegada l'hem utilitzat aquí.
Sí, però aquí t'entra en el terreny de la gastronomia, també, de la cultura popular,
vull dir, barreja moltes coses, està molt bé, a més, aquesta revista.
I després hi ha una altra revista que es troba amb els quioscs també normalment,
que és la revista Castells, que és específica del món casteller, que també està molt bé.
I en aquest cas, a partir dels castells, també toca altres temes de cultura popular.
Després, en altres circuits, no tant de quiosc, hi ha la revista Fiesta Cultura,
que és més per gestors d'espectacles.
Però és més especialitzada, que aquesta és una revista per a tots els públics.
Sí, això sembla per a tot tipus de públics, sí, sí, correcte.
Hi ha un article en el primer número dedicat al carnaval, esclar.
No, hi ha diversos articles, sí, sí, que és el que més m'ha interessat,
perquè hi ha un article que podria explicar els orígens del carnaval,
que potser ja hem tocat aquí en altres ocasions,
i no m'estendré, però que et dona una explicació d'on ve la festa
i quines són les referències històriques més interessants a nivell, podríem dir, europeu.
Dóna una cosa també molt interessant, que això és el que també em va dir,
augura un bon nivell, que és que la bibliografia que hi ha,
hi ha tres llibres, però penso que estan molt ben escollits,
i que són també d'aquests llibres que es troben amb facilitat,
que vostès poden trobar en qualsevol llibreria una mica digna.
I és molt interessant, hi ha un que és un clàssic,
que és el Julio Caro Baroja, el carnaval.
Aquest és el nostre llibre de capçalera, en aquest espai.
Editat per l'editorial Taurus, jo crec que...
A més es va reeditant, per tant sempre trobem edicions actualitzades i molt complertes.
El primer any que vam fer el programa de Carnaval,
bueno, vam fer aquest programa i va coincidir també amb Carnaval,
recordo que vam explicar el Carnaval segons Caro Baroja,
perquè és el primer que s'ha de fer quan expliques el Carnaval.
I després hi ha alguns altres d'autors europeus
que estan traduïts al castellà i que crec que són molt interessants.
Un altre autor clàssic és Michael Bahin,
que és la cultura popular en l'edat mèdia i en el renacimiento.
El contexto de François Ravalès, que és d'Alianza també aquest llibre,
que ens explica com el Carnaval és desenvolupant les festes,
enmig de les festes medievals.
La cultura popular en l'edat mèdia i el renacimiento, de Bahin.
O un altre clàssic de Jacques Herz,
Carnavales i fiestes de locos, de la editorial Península de Barcelona.
En aquest cas explica les festes dels bojos,
que també hem tocat en aquest programa en altres ocasions,
i són aquelles festes que aquí hem anomenat més aviat festes dels folls,
que són aquests ajuntaments, carnes tultencs, podríem dir,
que d'una manera o altra...
Que partien d'aquell bisbató de Montserrat,
que alguna vegada també ho havíem explicat.
Que sortia cap al 28 de desembre, coincidint amb els Sants Innocents.
Comencen amb Sant Nicolau i es van desenvolupant durant tot el mes de desembre
en diferents festes, evidentment els Sants Innocents entre elles,
però hi ha altres poblacions que els fan ja coincidint amb Carnaval.
Són aquests ajuntaments de la Farsa, ajuntaments de folls,
que en el fons no té gran diferència
respecte al que podríem dir que és l'estructura del Carnestoltes,
que ja aquí pren un nivell una mica superior,
que és aquest rei Carnestoltes, no realment,
però és tan poc rei com els reis mags.
Els mags realment són més mags que reis
i el Carnestoltes és més Carnestoltes que rei,
però té aquest nivell una mica superior
al que podríem dir ajuntament foll o ajuntament boig.
De totes maneres, Jordi, deixa'm preguntar-te una cosa.
Així com hi ha una bibliografia extensa,
moltes monografies dels orígens del Carnaval,
avui no entrarem en allò de la Saturnàlia romanes
i totes aquestes coses...
Això és el Caro Baroja.
Caro Baroja, ni aquest paper dels carnavals a l'edat mitjana,
aquesta reconversió dels valors pagans
amb la cultura cristiana i religiosa.
A mi em crida molt l'atenció en aquests últims 120 anys
com han anat evolucionant els carnavals,
què ha conservat i recuperat aquesta part,
naturalment adaptada a l'època d'ara,
parlem de la bota, per exemple, aquí a Tarragona,
un munt de coses,
i si hi ha monografies o treballs que expliquin,
que parlin d'aquests carnavals més urbans,
més d'ara, més de rua, més de lluentor,
i més, podríem dir, eclèctics, no?
Perquè hi ha tota barreja.
Hi ha documentacions?
Comença a treballar?
O encara ha de passar una miqueta més de temps
perquè pugui haver-hi coses?
Hi ha poblacions que ho han fet ja.
En el cas de Tarragona,
jo et diria que aquesta fase del segle XX-XI
no està feta, aquest anàlisi.
Aquí a Tarragona hi ha un bon treball del segle XIX.
Aquí ho ha fet molt proper de nosaltres.
Aquesta evolució ha sigut Sitges.
Sitges té un treball editat per Arola,
del Jordi Cubillos,
que explica molt bé aquest tipus de carnaval
que estàs reflectint tu.
I un llibre de fotografies.
Amb fotografies molt espectaculars i tal, no?
I estan molt bé.
Jo diria que és l'únic que està fet en aquest nivell.
Aquí tenim una assignatura pendent
del carnaval del segle XX-XI, no?
Sí, sí, aquest no està fet.
No està fet aquí.
I després hi ha un altre...
Si algú s'anima.
...que és curiós,
que no és un carnaval,
diguéssim que se celebra aquests dies,
sinó que és un carnaval dels que es va estructurar
per escaquejar-se de la prohibició franquista
de l'any 39, no?
Que és el carnaval,
bueno, la festa de primavera
de Palafrugell,
que és el carrosser al Costa Brava,
que en diuen,
que és una gran desfilada de carrosses.
Una vegada n'hem parlat aquí...
Podria ser una mica com el cos blanc de Salou,
que se celebrarà aquest proper cap de setmana.
Sí, sí, però té una gran diferència.
Alguna vegada n'hem fet referència aquí al programa.
Jo els recomano,
si volen veure bones carrosses,
han d'anar en aquest carnaval...
A Palafrugell.
Això es fa per la Pasqua,
segona Pasqua,
per la Pasqua Granada,
i es fa un diumenge,
i és extraordinari.
És l'art de la carrossa
ha portat a uns extrems increïbles.
Menys espectaculars els vestits,
menys espectaculars les coreografies,
no vagin a veure això,
però sí que volen veure
unes bones carrosses
que han d'anar en aquesta població.
Tu deies que,
si sabíem fer treball,
ara jo n'he dit un de català,
hi ha un altre que ha anat més enllà,
que és un carnaval murcià,
que precisament surt reflectit
en aquesta revista
que estem comentant avui,
que és el Carnaval d'Àguiles.
El Carnaval d'Àguiles
és un carnaval...
Una població costanera,
si no m'equivoco,
així turística, no?
Turística,
té el mateix nivell
que les festes de Santa Tecla,
d'interès estatal,
l'any 1997.
Jo els hi recomano,
si no volen marxar per Carnaval,
tenen una altra oportunitat
de veure les millors comparses
del Carnaval d'Àguiles
en la festa de l'enterrament de la Sardina,
que també està desplaçada
a la ciutat de Múrcia,
és a dir,
les colles o comparses d'Àguiles
van a les festes de primavera,
que són el cap de setmana
després de la Setmana Santa,
el dissabte,
a Múrcia,
i no van totes les colles,
però van les colles més espectaculars.
Aquí han fet un pas més enllà del llibre
i han editat...
Perdó,
han construït un museu del Carnaval,
una mena de casa del Carnaval,
amb els millors vestits
d'aquesta població
i també explicant-nos
quin era el Carnaval d'abans,
és a dir,
perquè en aquestes poblacions també...
També per les fotografies,
perdona,
veig molta Lloentó,
molt de rotllo Tenerife,
també, no?
Sí, sí, però no cal...
Hem de tenir ben present
que no...
En aquesta festa,
vull dir,
té 200 anys d'antiguitat
en aquesta població,
han anat passant
de generació en generació
i hi ha el que ells anomenen
el Carnaval tradicional,
que era el Carnaval d'abans,
no?
Per tant,
aquí poden veure imatges.
Aquesta revista també,
a banda que tu deies
que efectivament es veuen
molts Carnavals
d'aquest tipus de plomes,
hi ha una altra
que ara parlarem,
però hi ha un apartat
molt interessant
que és la imatge antiga,
no?,
del mascarot,
no?,
del fardo,
que en diuen
en algunes poblacions.
Home,
i aquesta fotografia
que ens ensenya el Jordi,
difícil d'escriure.
Carnaval de Xixona,
el País Valencià.
Però Xixona total.
Xixona total.
Perquè, clar,
surt un senyor vestit de xino
com anaven abans,
un senyor vestit de pallasso
dels d'abans
i la fotografia és en blanc i negre.
Carnaval de l'any 55,
no?
És a dir,
bé,
el Carnaval d'abans
es caracteritzava
per preparar una...
No es deia disfressa,
entenc jo,
perquè la disfressa...
Però molt elaborada, eh?
Sí,
però quan s'estilitza...
La disfressa apareix
quan s'estilitza, no?
Jo penso que primer aquí
el que hi ha és
la voluntat d'amagar, no?
Trastocar la personalitat
per uns dies,
que és l'esperit, no?
Exacte, no?
Llavors amb robes velles,
barrets vells,
s'estructura això
i el que sí que es construeix
més artesanalment
i després es compra
és la màscara, no?
Aquesta imatge del passat
que tampoc és tan llunyana, no?
És en aquest cas
Carnaval de Sissona
l'any 55
pensint que moltes vegades
s'ha caigut amb el tòpic
de dir
no, no, no hi ha hagut
trajectòria postguerra
de Carnavals.
Aquí n'han anat sortint
i hi ha uns quantes poblacions
que van tenint Carnavals
que es van sobre...
van sobrepassar
el període del franquisme
amb diferents, doncs,
estratègies, no?
Deixa'm entrar en el terreny personal
un moment.
Digue'm, digue'm.
Un moment només, eh?
Sí, sí.
Breu.
Ara que aquesta fotografia
ha estat inspiradora,
com que mai, i em sembla legítim,
ens vols dir d'aquest disfresses,
sí que ens podries dir
si ets tan amable, Jordi.
De què t'has disfressat
en anys anteriors?
No als 50,
que no havies nascut,
ets molt jovenet encara.
Jo m'he disfressat
de moltes coses.
Per exemple?
Sempre m'ha agradat
disfressar-me,
o sigui,
a trastocar l'ordre
en el sentit allò de
disfressar-me d'autoritat.
I jo he de dir
que he tingut especial...
Caporal de la Guàrdia Civil,
coses d'aquestes.
Sí, sí,
per les autoritats militars
i eclesiàstiques,
sempre he tingut especial...
Sí, sí, recordo...
Doncs anaves molt ben disfressat,
perquè jo mai t'hi he vist, eh?
Jo recordo un any
que en l'ecclesiàstic
un any vaig arribar
disfressat de papa,
i això sí que és veritat.
Tinc companys
que poden certificar-ho.
T'agrada, t'agrada.
En el fons t'agradaria...
Sí, bueno,
a mi m'agrada més això,
però llavors
aquest tipus de disfressa.
Llavors també
l'autoritat
diguéssim militar-policial
també l'he repassat
gairebé tot
amb tots els cursos policials.
Aquest gremi també?
Sí, sí.
I què et queda ara?
Mossos d'Esquadra també?
Sí, sí, sí.
També s'ha anat
de Mossos d'Esquadra?
Tots els d'això.
I què et queda ara?
No, ara ja s'acaba.
més pasturil.
Bueno,
també podria ser
una paraula, sí, sí.
Bé, tanquem el parèntesi.
Com a mínim
no sabrem de què va aquest any,
però sí que m'has brinat
de què anaven anys anteriors.
Ens has d'explicar
les teves imatges
aquelles de...
De què t'has vestit també?
Ja sabrem.
Tu també.
Jo fa molts anys
que no em disfresso.
Però tu també t'has vestit.
Sí, home, i tant.
Bueno, tornem al comentari.
En la revista aquesta hi ha...
Aquí qui entra
en el terreny personal
sóc jo, no tu?
Sí, sí, sí.
Hi ha unes quantes fotos
de tot a l'Estat.
En poca mirament a Catalunya
no hi ha cap població catalana.
Això és una crítica
que s'ha de fer a la revista.
Però, bueno,
hi ha un patit recorregut
per carnavals,
doncs més o menys,
podríem dir, urbans,
com poden ser
aquest d'Àgui,
els que comentàvem, no?
Però també per carnavals
molt rurals,
els de Berín,
d'Obrència, Galícia,
que van...
Bueno, és un carnaval
amb els fustigadors, no?
En els elements
que amb diferents estris
van fustigant la gent
i que van amb escallots,
també, no?
Enguany vam tenir
una mena de...
també d'aquestes peces, no?
Aquí a Tarragona
on la mostra folclora viu
que va organitzar
el Vallèset de Gascapitals
i que en aquest carnaval
més rural
on la disfressa
cada any és la mateixa
però hi ha uns altres elements
d'inversió...
Va ser per carnaval
que van venir...
No sé, sí,
va ser per carnaval
l'any passat
que van venir els escallots
i tot això que dius?
No, no, això va ser per Santatecla
la mostra folclora viu.
Va ser per Santatecla, exacte,
que a mi va ser extraordinari allò.
Un element carnestultenc, no?
Van haver altres, eh,
també, a banda d'aquests gallecs
però vull...
Però li dava moltíssim l'atenció, eh?
Sí, hi ha altres tipus de carnaval
com per exemple
el de Ciudad Rodrigo a Salamanca.
Ciudad Rodrigo a Salamanca
és una festa de bous,
el carnaval.
És a dir,
això és un dels altres elements
poc comentat,
del carnaval poc conegut,
però per exemple
aquí a Tarragona
si vostès
doncs passen pel carrer
del cos del Bou
doncs pensin
que estan passant
no per un carrer
que fa referència
al cuerpo del toro
sinó que fa referència
al lloc on es corren
o es corrien
les curses de bous.
El cos és el coso
en castellà
lògicament
i d'aquí ve.
Llavors, això es feia
en aquesta ciutat
especialment al carrer
es feia
amb motiu del carnaval
i una de les notícies
que tenim històriques
del carnaval
és aquesta mena
de correbous populars
pels carrers.
Això avui en dia
la població més característica
és la població castellana
en aquest cas
Salamanca, Ciudad Rodrigo
que li diuen
el carnaval del toro.
Hi ha molts altres
vull dir
de l'àmbit també rural
sobretot
per exemple
una altra població
de Orense
les pantalles
de Xinzo de Límia
també és un carnaval
amb molt escallot
els navarros
d'Ituren i Zubieta
molts escallots
és un carnaval
clarament euskaldun
aquest
amb un mercat
caràcter nacionalista
és la imatge
gairebé
que el País Basc
projecta
com a imatge nacionalista
més important
a nivell festiu
però ho podem dir
és a dir
aquest carnaval
s'hauran vist
alguna vegada
fins i tot
en mítings polítics
gent amb uns barrets
molt alts
amb un dels quals
pengen unes cintes
que a més a més
estan vestits
amb pells
d'ovella
normalment
i porten uns gossos
escallots
és aquest carnaval
molt nacionalista
del País Bascu
i al costat d'això
hi ha d'altres
desfilades més o menys
urbanes
que aquí hi ha
des de les més conegudes
que poden ser més tòpiques
o d'altres
que es poden anar descobrint
com per exemple
Santònia
que és el carnaval
més característic
que hi ha al nord
a Cantàbria
o al Bacet
el carnaval
de Villarrobledo
que també és d'aquest estil
més urban
són localitats petites
i curiosament
tenen carnavals
així com a molt coneguts
aquesta revista
destapa això
i després fa un reportatge
monogràfic
amb un carnaval
que tenen molt a prop
que és
el carnaval urban 100%
que és el carnaval
de Vinarós
tot i que té
algunes característiques
de carnaval antic
per exemple
mantenen
la guerra de la farina
en aquesta població
que té lloc
el diumenge 27
és a dir
aquest proper diumenge
quan fa que la vam treure
d'aquí de terra
no fa molt eh
aquí no tenim la notícia
però molts anys eh
aquí es fa aquesta població
però bàsicament
aquest carnaval
és un carnaval
amb estructura
de carnaval urbà
que arriba
al Carnestoltes
el divendres aquest
és el divendres
dia 25
i es perllonga
la seva estada
fins al dia
de la mort
que en aquest cas
a Vinarós
és el dilluns dia 4
és a dir
l'altra setmana
però el dilluns
i un carnaval
bastant
complet
amb grans desfilades
doncs
d'aquesta
de ploma
i lluentor
que etiquetem aquí
no
amb
també una mena d'acte
de disfressador
semblant a la que pot haver
aquí a Tarragona
no
vull dir
d'aquests nivells
espectaculars
molt espectaculars
i alhora
també manté una estructura
doncs
d'altres
elements característics
a mi
un dels que més
m'assopta
i que comenta
aquesta revista
doncs
de manera
destacada
són els temes
gastronòmics
per exemple
hi ha molts àpats
preparats
per 2.000 persones
de fideus
hi ha un entrepà
monumental
imagina't el braç
de Santa Tecla
aquest que es fa
amb entrepà
de 400 metres
de llarg
hi ha diferents temes
gastronòmics
i després
hi ha un
que
ja amb això
acabaríem
aquest carnaval
hi ha un que a mi
em fa gràcia
especialment
que és
la nit
del pijama
no és un acte gastronòmic
no és el pijama
però això és una mica
de festa
preadolescent
nit de pijames
sí
a casa teva
anem amb el pijama
és una nit
bàsicament
d'adolescents
però si vostès viatgen
a la nit
del dijous
1 de febrer
a la gran nit
del pijama
de Vinerós
doncs potser
riuran bastant
és a dir
surts al carrer
amb pijama
doncs és xulo
està bé
no el carrer
és en el recinte
propi
a la nit
a Vinerós
igual que a Tarragona
home
les coses es fan a cobert
perquè si no
fa una mica de fred
però vaja
és un carnaval
que tenim bastant a prop
bastant desconegut
i podríem dir
que dins dels carnavals
urbans
és el més conegut
del País Valencià
en aquest moment
ho deixem aquí
feies referència
als apats comunitaris
aquest cap de setmana
ja tenim el xerró
a Tarragona
tenim el xerró
el dissabte
al voltant
de la zona
del mercat
aquest escuderia
d'hivern
i carnestotent
que alhora
i bueno
a banda
que estarà
oficiar
oficiarà
com a mestre
de cerimònies
amb Pep Salsetes
Pep Salsetes
em sembla que
l'entrevistareu
aquí uns dies
ho intentarem
és un cuiner
és pagès i cuiner
com diu ell
i és la persona
que coneix més
jo diria
a tota Europa
el que són
les olles de carnaval
és un personatge
especialitzat
en això
és a dir
en les olles
de carnaval
i