...una ràdio.
És un quart de dotze del migdia.
Ens agrada el dilluns fer una passejada per la biblioteca
que sempre, sempre té novetats.
El valor de la biblioteca no només està en aquest dinamisme, obvi,
sinó també en el que ja sabem què hem d'anar a buscar
quan necessitem qualsevol suport,
ja sigui en llibre, naturalment, revistes, diaris,
però també l'audiovisual, que té cada cop un pes més important.
Entre altres coses perquè es van incorporant novetats
i també perquè la biblioteca, en la seva línia habitual,
continua col·laborant amb entitats i institucions de la ciutat,
sense anar més lluny.
La passada setmana parlàvem d'aquesta col·laboració
que encetan amb el Port de Tarragona,
amb tot un seguit d'activitats que es donen a terme,
però també hi ha altres col·laboracions amb altres entitats,
com ara, per exemple, tot el col·lectiu de persones
que organitza el REC.
Per això i perquè hi ha novetats,
avui ens acompanya Núria Gondolbeu.
Hem pujat les escales a la primera planta de la biblioteca.
Núria, bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, d'entrada ens vols proposar algunes pel·lícules
que s'han incorporat.
Algunes d'elles, alguna és coneguda,
altres són d'aquelles que són conegudes més pels cinèfils,
que tenen una gran importància,
que són molt bones pel·lícules
i que no renunceu a tenir-les.
Vull dir, que si heu de triar,
dius aquí, allò ja ho tenen al videoclub,
nosaltres optem per aquestes altres, no?
Doncs sí.
I comencem per aquesta, París G.
Tem.
Sí, doncs la primera pel·lícula que us porto avui
és una producció feta per diferents directors,
que hi trobem des dels germans Coen
fins a Isabel Coixet,
la catalana Isabel Coixet,
o Auguste Bansant.
És un recull d'històries ubicades totes a París
i, com no, han de parlar de l'amor, no?
Llavors, és un film força curiós
que jo aconsello perquè, bé, és molt entretingut,
històries i punt de vistes d'aquests diferents directors
molt interessants i molt diferents.
Llavors, per tots aquells que heu visitat París
o que teniu intenció d'anar-hi,
també és bonic perquè surten els llocs més emblemàtics
i, bé, es passa una bona estona.
L'has vista ja, tu?
Sí, sí.
Quan anaves parlant, posaves una cara així, com a molt a l'edre,
molt tendreta, a dir, home,
doncs ha de ser una pel·lícula d'aquelles que es deixen veure.
Sí, sí, és que París és molt bonic
i, a més, hi ha actors de totes les nacionalitats
molt interessants, com des de la Leonor Walting
fins a la Juliette Vinoix, el Gerard Depardieu
o, fins i tot, l'Eliad Wood,
el del Senyor de los Anillos.
O sigui, que és força entretinguda.
Ens ha de cridar molt l'atenció.
Primer, el que deies, perquè és París,
perquè són històries d'amor
i, a més, la mirada diferent que fan de la ciutat
perquè entre els germans Coen i Isabel Cuixet
no tenen res a veure.
Per tant, pot ser una experiència molt interessant.
Molt bé.
Conversaciones con mi jardinero.
També l'heu incorporat al fons de la biblioteca.
Sí, aquesta és una altra pel·lícula
del director Jan Becker, del 2007.
És també molt nova.
I ha tingut molt, molt bona crítica.
És una pel·lícula diferent.
És a dir, per la gent que li agrada el cinema
més reflexiu, més paisatgístic.
I ens explica la història d'un pintor,
justament també de París,
que un cop ha guanyat una mica de fama
torna al seu poble natal,
a la França més profunda,
per instal·lar-se la casa on va passar la seva infància.
Llavors, allà es troba que una casa molt gran,
amb un jardí molt gran,
que ell no té ganes de cuidar.
Llavors, posa un anunci per oferir una feina
amb un jardiner.
I aquest jardiner resulta que és un antic company de col·legi
que es retroben, evidentment, després de molt de temps.
I la pel·lícula gira entorn a aquestes converses
que mantenen i que sorprenen el protagonista
per la franquesa d'aquest personatge,
d'aquest jardiner,
per la simplicitat de la seva mirada,
veure el món,
i realment amb uns diàlegs molt interessants
i un guió molt bonic.
Doncs, escolta, ja comences a posar-nos-ho difícil,
perquè dius, la primera ja era subgerent,
però aquesta, Déu-n'hi-do.
Hi ha una altra pel·lícula, també, que heu incorporat,
aquesta, diguem-ne,
que és d'aquelles pel·lícules més populars,
més conegudes,
entre altres coses perquè la figura
que relat és la de Jesse James
i perquè el protagonista és Brad Pitt.
Exacte.
També l'ho he incorporat a la biblioteca.
També l'hem incorporat
i també la portem com una proposta
de les noves incorporacions.
El títol és una mica llarg,
que és l'assassinat de Jesse James
per el covard de Robert Ford.
I el director és Sam Peckinpah.
Llavors, doncs, bé,
com tu deies,
el Brad Pitt,
doncs, sempre és una mica, doncs,
de...
Crea una mica d'atracció, no?,
a l'hora de veure la pel·lícula.
Molta, Núria, no ens enganyem.
De mica res, molta atracció.
I bé, doncs,
també té bastanta bona crítica,
sobretot,
al·logiant el director
en el sentit, doncs, dels detalls.
És una pel·lícula, doncs,
sembla ser, doncs, molt ben feta.
I, doncs, bé, també l'hem portada aquí,
doncs, ja la podeu també consultar a la biblioteca.
A la biblioteca,
el que és la secció d'audiovisual,
hi ha moltíssims fons dedicats
al cinema de la guerra i de la postguerra.
Aquí afegiu un altre títol,
una pel·lícula del 2007,
Trece Roses.
Exacte,
de Trece Roses,
de l'Emilio Martín Lázaro,
d'aquest també passat 2007,
i que recentment, doncs,
ha guanyat diferents goies
el 2008 com a millor música original,
millor fotografia o millor vestuari.
I, doncs, bé,
aquestes d'aquelles pel·lícules
que, bé,
que no s'han de deixar de veure
perquè ens relaten, doncs,
un tros, doncs,
de la nostra història més,
malauradament, més recent, no?
I explicar la història verídica, doncs,
de 13 noies,
13 noies ben joves.
Nenes, pràcticament.
Nenes, pràcticament,
que, doncs, van ser detingudes
i, bé, doncs, finalment,
bé, executades,
això ja se sap.
Disortadament,
quan es tracten aquests temes,
al final ja els sospites, no?
Sí, ja els sospites, oi?
I, bé, penso, doncs,
que també és una bona pel·lícula
i la recomanem, doncs,
que tothom la vegi.
Doncs ja estan adquirides,
ja estan fitxades
i a disposició dels usuaris
de la biblioteca.
La biblioteca, com dèiem,
que treballa amb totes,
pràcticament,
les entitats de la ciutat.
I, en aquest sentit,
també us heu posat en marxa
des de la secció d'audiovisuals
amb la gent del REC,
del Festival de Cinema de Tarragona,
del REC 08.
Sí, sí.
Doncs, nosaltres volíem col·laborar
també amb el festival,
com tu deies,
en la línia aquesta,
doncs, de col·laborar
amb les entitats
i amb les activitats
que es fan, doncs,
a la ciutat.
I, per això,
hem preparat el proper dijous,
dijous 17 d'abril,
a les 6 i mitja de la tarda,
a dos quarts de set,
una xerrada amb el Javi Garcia,
que és, doncs,
president ara mateix,
doncs, del festival
i principal, doncs,
ja des dels inicis
programador, doncs,
d'aquest certamen.
I, bé,
perquè ens explica una mica
quin ha estat, doncs,
l'evolució d'aquest festival,
que enguany arriba
a la vuitena edició
i que ens expliqui, doncs,
les novetats
i, bé,
tot allò que hi podrem trobar.
Sobretot de cara, doncs,
als cinèfils
i tothom que vulgui, doncs,
escalfar motors una mica
per aquest festival,
que coincidirà
amb la setmana, doncs,
de Sant Jordi,
que, per tant,
hi haurà moltes activitats
i serà una manera, doncs,
de saber, doncs, bé,
de fet tot és interessant, no?
Però, bé,
fer una mirada propera, doncs,
al festival.
I el festival,
la seva proposta
ha anat creixent
en quant a la qualitat,
en quant al format,
les apostes que han fet
i, en aquest sentit,
doncs,
voleu fer referència
a alguns dels títols
i protagonistes
que ha tingut el festival
en edicions anteriors, no?
Sí, sí, exacte.
Que mostra aquesta evolució ascendent.
Exacte.
Doncs, per exemple,
una de les pel·lícules
que també recomanàvem
era Bajo las Estrelles,
que justament, doncs,
es va presentar
en el festival REC l'any passat
i que en guany
ha guanyat també
dos golles,
un el millor guió adaptat
i l'altre el millor protagonista,
Alberto San Juan.
Doncs, clar,
tots els que seguim
una mica el festival,
doncs,
l'any passat ja vam poder veure
una mica en primícia
aquesta pel·lícula
que després, doncs,
ha tingut un reconeixement
en el panorama espanyol.
I Bajo las Estrelles
de Félix Vizcarret
és una pel·lícula
molt divertida,
és una comèdia,
bé,
és una comèdia així
una mica agradolsa
que explica, doncs,
la història
d'en Benito Lacunza,
no?,
que és, en aquest cas,
l'Alberto San Juan,
una aspirana,
músic de jazz
i un cambrer
una mica així
peculiar, no?,
que torna
al seu poble natal,
a Estella,
i que descobreix,
amb sorpresa,
que el seu germà,
un xic així
una miqueta,
doncs,
aficionat a les escultures
i tot plegat,
s'ha enamorat,
s'ha enamorat
i té una nòvia, no?
Llavors,
aquesta nòvia resulta
que és una antiga
coneguda d'ell
i el que fa
és vol convèncer-lo,
doncs,
perquè s'allunyi,
no?,
perquè...
Ah, ja està l'embolic,
eh?
Sí,
aquí ja hi ha un embolic,
no?
I bé,
tot canvia
quan ell coneix
la filla
d'aquesta noia,
de la Ninés,
que és una nena,
doncs,
introvertida,
rebel,
i amb la qual es traveixen
una relació molt peculiar
i molt entranyable.
És una pel·lícula
molt divertida.
Un altre dels títols
pels quals va apostar
el rec va ser
Azul Oscuro Casi Negro.
Exacte, sí.
Aquesta ja estem parlant
de l'any 2006,
del Daniel Sánchez
d'Arébola,
Arévola,
perdó,
que ja havíem comentat
fins i tot aquí a la ràdio,
que és una pel·lícula
també en aquesta línia,
doncs,
d'un noi jove
que veu,
doncs,
que el seu context,
doncs,
és dur,
no?,
té el pare malalt,
ha de continuar
amb una feina
que no li agrada,
estudia al mateix temps,
i bé,
és una mica
la història d'ell,
doncs,
per sortir una mica
d'aquest destí
que sembla una mica predestinat
i bé,
doncs,
també és un interessant títol
i que també ha passat,
doncs,
pel rec.
I el rec,
a més,
va apostar molt fort
quan va haver-hi,
doncs,
l'album
de l'Aberinto del Fauno
amb una exposició
que van organitzar
i que va tenir
moltíssima anomenada
i molt bona acollida,
esclar,
no?
Sí, sí,
sí,
és un altre dels títols
que també va passar
pel festival,
l'Aberinto del Fauno,
el 2006,
de Guillermo del Toro
i, doncs,
bé que,
doncs,
també la teniu disponible
a la biblioteca
per veure-la
i passar una bona estona,
no?
És també una pel·lícula
que barreja,
doncs,
la fantasia
i la crua realitat,
no?
Ja que també està marcada,
doncs,
en aquells anys durs
de la guerra.
Doncs,
aquestes són les pel·lícules,
els títols que hi ha a la biblioteca,
però em val la pena també,
doncs,
parlar d'aquesta cita,
d'aquest acte
obert al public en general
que vol dibuixar,
traçar una miqueta
el que serà
el rec d'enguany.
L'acte el feu dijous.
Exacte, sí,
dijous 17 d'abril
a dos quarts de set de la tarda
a la planta primera
de la biblioteca.
Tothom hi pot participar,
no?
No és un acte
ni per la premsa
ni per...
Bueno,
pot anar a qui vulgui,
evidentment,
però és un acte
adreçat al públic en general.
Això seria dijous,
però aquesta setmana
que ja que tenim l'agenda
davant de l'activitat
de la biblioteca
hi ha algunes coses,
ja,
per exemple,
demà teniu visites concertades,
però el dimecres
també teniu,
doncs,
l'hora del conte
i altres actes, no?
Sí,
justament dimecres,
dia 16 a les 6 de la tarda,
l'hora del conte
pren un caire especial,
ja que anirà a càrrec
dels alumnes d'animació
de l'Institut
Vidal i Barraquer de Tarragona.
Per tant,
doncs,
també amb la línia
aquesta de col·laboració
també pot ser molt divertit
per tots els nens i nenes.
Després a les 7
hi ha l'activitat
de literatura
i patrimoni
i diàleg
entre el director teatral
Àlex Rigola
i Joan Cavallé
sobre l'obra
Juli César
de Shakespeare.
Llavors,
aquesta activitat
es durà a terme
amb el museu,
a la plaça del Rei,
el Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona,
i bé,
doncs,
també
s'hi pot
obert a tothom.
Sí, sí.
Que això és una activitat
que s'embarca
en el club de lectura,
d'adults.
Exacte, sí,
el club de lectura d'adults.
Sí, sí.
I el dissabte
el club de lectura juvenil.
Exacte,
pels més joves
amb la lectura
de Frank Stein
de Marie Shelle
i un clàssic també.
Doncs deu-n'hi-do, eh?
I a tot això
preparant Sant Jordi.
Exacte.
Com tothom en aquesta ciutat,
que ara la setmana vinent.
El fet que Sant Jordi
també impliqui
per vosaltres
tot aquest enrenou de feina
no fa que atureu l'activitat
ni de contros?
No, esclar.
Sempre anem fent cosetes, això.
Molt bé, doncs,
escolta,
ens donem per més
que informats
de com està
el tema audiovisual
a la Biblioteca Pública
de Tarragona, perdó.
Núria Gondolbeu,
com sempre,
un plaer
passar aquesta estoneta.
Moltíssimes gràcies per venir.
Igualment a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!