Temps de Tertúlia, matí de divendres.
Avui estrenem més, avui és divendres 1 de febrer.
Tenim, per cert, també un canvi de temps
respecte als últims dies, que teníem molt de sol.
Avui tenim un matí amb núvols, però, en fi,
nosaltres, en qualsevol cas, obrim el temps de la Tertúlia,
que avui compartirem amb tres convidats.
Ens falta un, que ara arribarà.
Ens ha trucat, que de seguida s'incorporava.
Ja tenim Pitu Rovira,
president del Gremi de Llibretes de Tarragona.
Pitu, bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya l'advocat Javier Soler Poblet.
Javier, bon dia.
Molt bon dia.
I el tercer convidat, ara arribarà,
és el polític de la Tertúlia,
exregidor i actual diputat del Parlament,
Carles Sala,
que també estarà amb nosaltres una estona
per comentar les notícies de la jornada.
Unes notícies, o una actualitat,
la del dia i la de la setmana,
en bona part presidida per dues qüestions.
Una, molt festiva, molt lúdica,
que és el Carnaval, les festes.
Aquest cap de setmana tindrem el gruix del Carnaval.
I l'altre, l'altre tema,
del que estem parlant i molt en els informatius
i també en aquestes Tertúlies,
és de la promoció que la ciutat
està fent aquests dies a futur,
a la Fira Internacional de Turisme de Madrid,
amb tres actes,
tres presentacions que ja s'han fet,
la de la candidatura de Terraona
a ser capital cultural europea,
la dels Jocs del Mediterrani del 2017
i també la promoció de l'any jubilar.
Hem parlat molt aquesta setmana
de la promoció turística de la ciutat
i, en fi, d'això els hi proposo,
ja que podem fins i tot lligar
la qüestió de l'any jubilar,
perquè hi ha hagut algunes queixes
dels hotelers sobre la precipitació
en què ha arribat tot el tema de l'any jubilar.
Tot això, després, si volen,
ho podem lligar amb una qüestió més general,
com és la declaració dels bisbes
que van fer ahir
i de la qual avui en parla tothom.
Recordem que ahir va haver-hi
la comissió permanent
de la Conferència Episcopal Espanyola
amb un missatge molt dur
o bastant dur sobre alguns temes socials.
En fi, no sé si ara he barrejat moltes coses.
Comencem per l'any jubilar
i la promoció a futur.
No sé si consideren,
com deien alguns hotelers,
que ens han dit
això s'ha fet massa precipitatament.
Pitu, què et sembla?
1 de febrer, demà a la Candelera
i un diumenge a Sant Blai.
I deixa'm ja saludar el Carles Sala,
que ha arribat.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Això del Santoral està en la línia de les notícies.
Home, no.
No, no, no.
Però a vegades són aquelles tradicions que...
Pots tornar a repetir, demà a la Candelera.
Demà és la Candelera
i demà és Sant Blai.
I coincidés amb Carnaval.
Hi havia...
Hi ha un refrany que...
No són d'Escenals, eh?
Com?
No són d'Escenals de Valls.
No, en guany no són,
però sí que és la festa major a la Cala,
l'Emmella de Mar.
L'Emmella de Mar.
Potser faran la processó...
Bé, no.
Però faran una ruba paladela, no?
La processó de la Candelera,
molt celebrada a l'Emmella de Mar.
I de manera paral·lela a la Rua de Carnaval.
I després és la Rua de Carnaval, no?
Vull dir, la Lluna Plena té aquestes històries
que fan coincidir el Carnaval i la Setmana Santa
quan cau, no?
Bé, per on anàvem?
Això, l'any jubilar.
Jo estava pensant, any jubilar, futur...
Cal si sembla això d'anar a promocionar futur l'any jubilar.
Els hotelers diuen,
home, bé, però és que s'ha presentat tot això molt precipitadament,
aquestes coses s'han de planificar amb temps
perquè realment tinc un resultat turístic.
D'entrada no ens ha de sorprendre
perquè la societat actual va així
que un fet
íntimament i expressament religiós
es barreja amb la qüestió turística.
Va així la cosa i llavors
quan hi ha aquest
germanament, doncs és normal
que s'aprofiti un aparador
com és la Fira Internacional
Fitur, que sembla ser, que si no és la més
important del món, és quasi a casa la més important del món,
doncs s'aprofiti per promocionar
no tan sols l'any jubilar,
perquè home, jo no ho trobaria gaire lògic
que un any jubilar es promocionen...
Però que s'aprofités de la maneta d'aquest acte,
doncs promocionar la ciutat, que suposo que de què es tracta, no?
Més que anar a promocionar l'any jubilar,
és a promocionar la ciutat
i el seu entorn
i posar-li a l'aparador
totes les coses boniques
i agradables que presumptament
tenim en aquesta ciutat, no?
I l'any jubilar en profet o no?
Això ja...
Això és fer de tindre la bola
aquella de vidre, no ho sabem.
Jo tinc els meus dubtes
que un acte com aquest...
Jo aquest
any jubilar
el veig més aviat com una qüestió
local, i quan dic local no tan sols
de Tarragona, però sí de país,
jo entendria, doncs, que
si ha de vindre un turisme,
serà un turisme més domèstic,
o sigui, més de Catalunya
i algú de fora que no pas d'aquí,
per la implicació de la pròpia
església catalana i tot això.
Més enllà de les nostres fronteres,
ho dubto.
Javier, què?
Totes les activitats que es promocionin
entenc que és positiu,
promocionar la ciutat,
sigui del caire que sigui,
en aquest cas és...
A més, que no solament
ha sigut l'any jubilar, no?
També s'han promocionat altres coses.
Sí, sí, sí.
No, no, ara parlava expressament
d'aquest tema, que, clar,
la capital cultural europea
és un camí a recórrer
durant els propers anys,
el dels Jocs del Mediterrani també,
el camí de l'any jubilar ja ha començat.
I per això algunes queixes de dir,
home, potser tot això
s'ha fet massa precipitadament.
A veure, jo crec que,
tal com està actualment l'Església,
i més el nostre país,
i després de les manifestacions
i les coses que estan dient...
Cuidado, quan parlo de l'Església,
parlo de l'esgiverquia de l'Església,
no parlo de l'Església,
un ente de creients, etcètera, etcètera.
Parlo dels capdavanters de l'Església.
Doncs és normal que s'hagin de promocionar,
perquè entenc que estan seguint, doncs,
una política bastant equivocada,
i, clar, doncs, han d'aprofitar qualsevol moment
per sortir a la palestra
i que es parli d'aquests temes, no?
Jo, si no recordo malament,
quan va sortir a l'Església l'actual Papa,
en aquesta casa, jo vaig dir que
per la trajectòria d'aquest senyor,
per la trajectòria d'aquest senyor,
s'està tornant al Tridentí.
I la prova és que s'està promocionant ara
que les misses s'han de dir en llatí,
que es tornin a fer d'esquena el poble,
com es feien, doncs, quan ja era petit, no?
Tot és preconciliat, no?
I després, l'actitud que té l'Església espanyola,
la Confèntia Episcopal espanyola,
tampoc és la més adient,
fins i tot, hasta pel nostre país, no?
Per tant, que es vulguin promocionar,
doncs, jo trobo bé,
perquè, al fi i al cap, també ajuda a fer ciutat,
també ajuda a promocionar la ciutat.
Que ha sigut precipitat o no ha sigut precipitat,
escolta, a vegades les mosques s'han de caçar el vol, no?
I si tens l'oportunitat de fer-ho,
no tens per què perdre.
És més, tens l'obligació d'agafar-ho.
Per cert, que recordem que a Fitor,
en la inauguració, fins i tot el rei,
Joan Carles, va citar...
Va parlar l'any jubilat.
...com un dels grans esdeveniments del 2008 a Espanya.
Aquí, em suposo que aquí...
Li van passar una nota.
Aquí hi ha mà, mà darrere, vols dir?
Potser vindrà a guanyar el jubileu.
No, no, no, escolta,
els discursos del rei,
hi ha una mà al darrere sempre.
Home, està clar.
I suposo que aquí la diplomàcia eclesial,
que és molt subtil,
suposo que hi ha a jugar.
Suposo que és...
Escolta, la diplomàcia...
Anar a tocar el secretari aquí,
i dir-li, escolta,
és tu que salga.
Carles.
Patroneu, la diplomàcia vaticana
és de les més famoses del món, eh?
Què?
Bé, home, jo crec que...
A veure, l'any jubilar que planteja en el seu moment
l'Església Catalana i l'Arc Abisbat de Tarragona
no ho planteja des d'un punt de vista
per treure un profit
o pensar que se'n pugui treure un profit
economicista o clientalista a la ciutat, no?
Jo crec que aquí algú s'ha despistat
i no crec que sigui precisament l'Arc Abisbat.
Algú s'ha despistat
i no s'ha d'anar a compte
de la possible importància
que podria tenir la celebració d'un any jubilar
a la nostra arxidiócesi,
que per tant això pot portar moltíssima gent
a la nostra ciutat
i per tant jo crec que hi ha gent
que efectivament s'ha despertat tard.
No vull repartir culpes,
però això crec que és una evidència.
A mi de l'any jubilar el que em crida molt l'atenció
és que es va fer la celebració
fa un parell de diumenges
de la inauguració de l'any jubilar
i em va sobtar moltíssim
que no hi hagués cap representant
de la Generalitat de Catalunya.
De ben segur que si és un dels fets més importants
amb mal darrere o no amb mal darrere
que s'ha de produir l'Estat
doncs crec que un acte com aquest
hi havia d'haver representació de la Generalitat,
representació institucional,
perquè de ben segur que si hagués estat un acte
del Dalai Lama
o hagués estat la festa del Cordé
de no sé què,
doncs de ben segur que hi hagués hagut
aquesta representació institucional
com hem pogut veure en diferents ocasions
al llarg dels darrers anys.
Crec que estem en una situació
molt complicada pel que fa a la relació
església-estat.
La jerarquia de l'església,
jo coincideixo amb algunes de les opinions
que s'ha dit aquí,
doncs crec que no està a l'alçada
de les circumstàncies.
El clima polític enrarit que es viu a Madrid
és absolutament brutal.
Sembla que la jerarquia de l'església
no se n'hagi assabentat
que estem en un estat laic
i sembla també que qui governa
no hagi entès que estem en un estat laic
i que per això no cal tenir
una actitud absolutament laicista,
que és el que hi ha en aquest moment.
I per tant,
el que no pot ser és també
que tindrem una actitud absolutament
en contra de tot i cada una
de les opinions de l'església,
que com la d'ahir, per exemple,
jo personalment no comparteixo
de cap de les maneres,
però que respecto.
I dic que aquesta actitud del govern
hi ha vegades una imatge
val més que mil paraules.
Allà al Parlament de Catalunya,
el 21 de desembre,
quan acaba l'últim ple de l'any,
habitualment es fa una recepció
als mitjans de comunicació,
a tots els diputats,
una miqueta per celebrar
les festes de Nadal.
Jo només n'havia assistit a una
i havíem ficat les habituals Nadales,
tradicions ben catalanes.
doncs bé, doncs enguany,
per exemple,
el Parlament ens va obsequiar
en lloc de Nadales
amb una sessió de jazz.
Per tant, jo crec que a vegades
ens passem de frenada
i s'estan passant de frenada
pels dos costats
i el que comporta
doncs és una confrontació,
confrontació que ahir va tornar,
evidentment,
no hi ha,
sinó jo diria fins i tot
el 30 de desembre,
a reobrir,
en aquest cas,
l'església catòlica.
Certs sectors,
jo diria,
els més conservadors
de l'església catòlica.
Aquesta seman hem sentit
en les tertúlies d'aquesta casa,
una mica barrejant
les dues qüestions,
ja que sé que potser
no barrejar aquests temes
l'any jubilar
i les opinions de l'església
potser no seria el més adequat,
però sí, això, no?
Criticar, per exemple,
que l'arquivisba de Tarragona
estigués en la manifestació de Madrid
del 30 de desembre,
que ara esmentava el Carles Sala,
i, en fi,
per contra,
doncs promoure
el de l'any jubilar.
Sobre el tema d'opinions
de l'església d'ahir,
algun comentari?
Pitu, Xavier?
Jo no he llegit la nota
i tinc interès de llegir-la.
Avui sentia unes declaracions
del bisbe de la Seu
i copríncep d'Andorra
amb una altra emissora de ràdio
i ella, d'alguna manera,
la justificava,
evidentment, no?
Perquè, a més,
ella és part important
de la Conferència Episcopal Espanyola,
que és la que ha generat
aquesta nota, eh?
Ella diu una nota,
i és veritat.
No l'he llegida,
i llavors tindran una opinió
sobre això,
només és la que he sentit,
d'alguna reacció
dels partits polítics,
que sembla ser que tots,
excepte un,
l'han criticada
d'una manera clara,
llavors cal llegir-la
i a veure realment
el que en diu.
Home,
de cop sembla que
volgut o no volgutament,
d'una manera,
pel damunt,
doncs que...
sembla que estiguin fent campanya
per un partit polític determinat.
Home,
això és tan lleig
com,
i coincideix amb el Carles,
com el que deia ell al principi,
a l'obertura,
que no a la inauguració,
sinó a l'obertura
de l'Ange Vilan.
Desculpeu,
desculpeu.
A l'obertura...
S'ha de l'inauguració
de Pitu,
i és veritat.
Està en tot,
està en tot,
el Pitu.
L'obertura de l'Ange Vilan
no hi hagués representació
del govern de Catalunya,
no?
Jo no sé si havia de ser-hi
el president,
penso que sí,
però jo crec
un greu error polític
que la primera autoritat
del país
no estigui a la inauguració
d'un fet que...
Una obertura.
A l'obertura.
Disculpe, però...
De l'obertura
d'un acte tan significatiu
per una part important
de la societat,
perquè, a veure...
Però enteneu que l'absència
pot ser per una qüestió religiosa,
per una qüestió territorial?
És a dir,
el fet que...
Si no pot venir el president,
que vingui el vicepresident,
tu.
Suposo que un o l'altre
si hem pogut venir.
Jo encara tinc la...
Mira,
en guany per Nadal,
per Nadal...
No sé si era títol personal
o en representació
del govern, eh?
Però en guany per Nadal
la missa del Gall
per TV3
es va retransmetre
des del monestir
de Pallona de les Monges
i hi havia el vicepresident
del govern.
Jo no sé si era títol personal
o en representació del govern,
però hi era.
Llavors, home,
tu, a l'obertura
d'una història
com és un any jubilar
que no hi hagi
la màxima representació
del govern
del país,
jo trobo, doncs,
una relliscada, eh?
Més i tot una relliscada.
Home, doncs,
segurament que sí
que es va sortir
a les notícies, no?
Jo amb això
ho argumentar...
Jo ho intento argumentar.
A veure,
d'acord que som
un estat laic,
però, esclar,
també hem de mirar
l'estrat cultural, no?
I hi ha molta gent
involucrada
en aquesta història, no?
Vull dir que...
I les institucions
han d'estar-hi
on han d'estar-hi
en el moment.
Tot té uns ritus.
Tot té uns ritus, no?
I jo no sé
si amb la festa
del Cordell
hi aniran o no hi aniran.
No ho sé.
No ho sé
si el de l'Ailama
vindrà o no vindrà
i li faran
l'agara-agara.
No ho sé.
Però, esclar,
no ens podem oblidar
del nostre
substracte cultural, no?
I això lliga
amb el que ha estat
de les Nadales, no?
Sembla que hem perdut
una miqueta el nord.
I això que a moltes escoles
no vulguin posar el passeig
perquè si ho ofendran...
Hòstia,
que ens hem tornat bois.
Sí, sí.
És que arriba un moment
que dius
on anem a parar?
Perquè, esclar,
si amaguem
les nostres tradicions
com volem integrar
en aquests nouvinguts?
Ja ens anem
amb una altra,
però és igual.
Com volem integrar
en aquests nouvinguts
si el que fem
és adoptar la seva cultura
i no transmet-los-hi la nostra?
En un moment
que ja no saps...
Més enllà
de les pròpies creences
i de la fe que pugui
o no pugui tenir cadascú, eh?
Això jo crec
que va molt més enllà, no?
Eh?
Això que ara comentaves...
Escolta,
i això ens lligaria...
I això ens lligaria...
En evidència.
I això ens lligaria
amb tota aquesta qüestió de vegades
de barrejar una cosa a l'altra
amb els carnavals, no?
Vull dir,
la lua del carnaval
que veurem demà a la tarda
desfilar per Tarragona, eh?
Tradicionalment
no és el carnaval
del nostre país.
Certo.
No ho és.
Hem adoptat,
i tu ho saps ben bé,
hem adoptat
un tipus de carnaval,
tipus canari,
que no té res a veure
i va bé...
I és espectacular
de fugint de la crítica,
de fugint de la ironia...
Molt bé.
De fugint
del transformar-se
en allò que voldria ser.
És a dir,
cony, vestir-te de guàrdia civil?
No.
No.
És a dir,
ara anem,
doncs,
a les fantasies aquestes,
hem adoptat aquest model?
És el d'aquí?
No.
I va haver un intent
fa uns anys
de les bars Santa Téria
que la de fer la mascarada
de Carnaval
va sortir un any o dos
i, esclar,
allò és que...
Què hi feia allà?
Era el mig,
després,
quan venien les plumes i allò.
Aquest tema em sembla interessant,
però no sé si de l'església,
tornant per un moment,
hi ha alguna cosa,
Javier,
que vulguis comentar?
I després,
si volen,
parlem d'això del Carnaval
i de la tradició del Carnaval
d'aquí
i el que s'està fent ara.
A veure,
jo,
en quant a la presència
o no presència
de les institucions
en un acte
que pot ser
que és un acte religiós,
doncs,
no...
L'obligatorietat
no la veig
en absolut
que hi tingui que ser
de cap manera.
Què hi podria haver anat?
Perfectament.
Què no hi ha anat?
Doncs,
em sembla...
No li trec
la punxa al llapis
per el fet
que les institucions
no hagin participat
de l'obertura
o no sé què
d'un fet
que pertany
a una religió determinada
i a un acte determinat.
Què és la religió majoritària
del país?
Bueno,
doncs molt bé.
Però què?
Jo crec que no...
Que si jo hagués sigut
o si hagués aconsellat
escolta,
és que hi hauríem
d'anar com anem
amb els altres poestos
i tal.
Doncs segurament
que hagués dit que sí.
Para d'això,
fent
i volguer treure
suc
de per què
no hi ha anat
que Mónica Vall...
Jo crec que això és...
Igual que el president
va a la festa
de l'Espanitat
i va a la desfilada militar
del 12 d'octubre
i el 6 de gener
i no sé què,
doncs jo tampoc
em crec
que el nostre president
de la Generalitat
sigui...
Tot això
que m'estàs parlant
són festes civils
i que pertanyen
a la ciutadania
i són coses
de l'Estat.
Aquí estem parlant
i llavors
si ara
s'obre
una capella
protestant
també tindrà
que anar
el president
allí
perquè porten
aquí una...
Home,
doncs crec
que si no hi ha anat
no passa res
en absolut
i no podem fer
uns safarets
pel fet
que no hi hagi anat.
Amic Soler, Amic Soler.
I després
una altra cosa,
parlant un segon.
Tornant
a la nota
de la Conferència
Episcopal
Espanyola.
Home,
a veure,
a mi em sembla
que és
d'una gravetat
tremenda
perquè
és
la intenció
i entenc
que la intenció
d'aquesta nota
només és
induir
a la gent
que tinguin
aquesta obediència
a l'algebraquia
i tot això
a anar
a depositar
un determinat vot.
Perdona, Javi,
però és criticable
sobretot pel que diu
o pel moment
en què es fa pública?
Ambes dues coses
a la vegada.
Per les dues coses.
Pel contingut
i pel moment.
No és el moment
i el contingut
és, escolti,
el que té
que fer
l'algebraquia catòlica
és dir,
escolti,
un ciutadà
com Déu mana,
encara que l'abstenció
sigui tan legítima
com anar a votar,
vostès el que
han de fer
és anar a votar
i votin
amb consciència
el que es pensin
que ho farà millor
i el que necessita
aquest país.
Aquesta
és la postura
que hauria d'haver adoptat
l'Església.
No aquesta
de què
el que hable
i coneta
i quan ho va fer
el senyor Aznar
de parlar
suposo que deu estar
bueno,
condemnat
a les penes eternes
de l'infern
perquè aquest senyor
hi va dialogar.
Cosa que d'això
ho han estat amagant
i tal
però és un fet.
Ara ho fa
un altre senyor
que la tallada
és un mal espanyol
aquest
és molt
l'anticatalanitat
que estan utilitzant
és que és tremenda
és que és tremenda.
A veure, Carles.
Home, jo crec que
la veritat
la nota de...
Després vull fer un altre comentari
sobre el que deia abans
l'amic Soler.
La nota que va treure ahir
la jerarquia
de l'Església
al PSOE
el PSOE li va molt bé.
No ens enganyem.
El PSC i el PSOE
li va molt bé.
Perquè després
d'una setmana
una mica nefasta
on
doncs
les sudamericanes
s'han promès
400 euros
que a mi
això no em sembla
cap operació pròpia
d'enginyeria financera
pròpia dels gurús
de l'economia
que ha de regir
aquest estat.
Després de la broma
dels 400 euros
i després de la trobada
del G8
d'una part del G8
a Londres
on el senyor Zapatero
no va ser especialment convidat
doncs
la nota
de la Església d'ahir
doncs
és un regal
beneït
pel Partit Solista
com va ser la trobada
del dia
30 de desembre.
Això crec jo
que no es pot negar.
Però evidentment
i tornant una mica
al començament
de la teva intervenció
jo insisteixo
hi havia d'haver
en l'obertura
de l'acte
de l'any jubilar
representació
de totes les institucions.
jo ho crec
de la mateixa manera
de la mateixa manera
que quan va venir
i que va venir
el Dalai Lama
fa uns mesos
i abans ho he dit
doncs
tots els partits polítics
estaven
doncs
donant-se bufetades
per poder-hi ser.
Fins i tot
hi ha una anècdota
molt curiosa
que és que algú va dir
quan presentaves
d'iniciativa
algú li va dir
el Dalai Lama
diu
són els comunistes
no?
El Dalai Lama
evidentment
es va ràpidament espantar
i ràpidament
no, no, no
nosaltres els ecologistes
els verds
van fer ràpidament
una renúncia
als seus principis
per no recordar-los
l'opressió comunista
que pateix
que pateixen
els amics
dels budistes
en el seu lloc d'origen
no?
Al Tibet
Al Tibet
per tant
doncs
hi ha la situació
que hi ha
i escolteu-me
nosaltres també
ens hem equivocat
moltíssimes vegades
i ara escoltarem
com després dels 5.000 euros
a les rodalies de Madrid
escoltarem
que nevindran
50.000
per les rodalies de Barcelona
i se n'oblidaran
una altra vegada
dels trens regionials
i dels mitges distància
que fa fàstic
de la manera que van
entre Tarragona
i Barcelona
per exemple
Jo si no he trucat
de malament
i he dit
a la meva intervenció
que jo
si m'haguessin
demanar l'opinió
hagués aconsellat
anar-hi
però d'aquí
a treure'n
i a fer punxa
i que això
amunt i cavall
considero que
tot això és folclòric
Ara podríem parlar
dels trens
perquè han tret
el tema dels trens
o podem parlar
del carnaval
com ha dit el Pitu
avui m'estan fent
allò
barreja de temes
parlem una mica
del carnaval
el carnaval
primer que res
el Javier
el Pitu
el Carles
el viuen
el carnaval
no els interessa gens
és una festa
que ara s'ha desmarcat
d'alguna manera
de la tradició
en fi
de la pròpia ciutat
com ho veuen
el carnaval
no és una festa
que hi participi
al principi sí
potser les dues
primeres edicions
o tres
el carnaval
que es va recuperar
a principis dels 80
amb l'època democràtica
no té res a veure
l'actual
no
els dos o tres primers
carnavals
jo recordo
que això eren
i tenien el seu pèl
irònic
inclús hi va haver
uns certs conflictes
amb una guerra
de la farina
que es feia
i tot aquell
home déu-n'hi-do
hi va haver problemes
problemes
jo penso que liens
fins i tot
sí però bé
que en tot cas
es complica
amb la mort
d'una persona jove
i llavors
es va rebentar
tota aquella història
però bé
el que era la rua
i el carnaval
era d'una altra mena
vull dir
abans
després
d'una manera
no sé
si organitzada
o voguda
o no voguda
el que fos
doncs
s'ha anat tirant
cap a aquest tipus
de carnaval
de pluma
de l'entejuela
és més aviat canari
i això
perquè quina diferència
hi hauria
entre els canaris
i els brasilenys
home el brasiler
el color
a part del color
un tema
de talls
no
no
no és tant
tot i que hi ha més pluma
i més
la música és una altra cosa
i tal
sí
no
a veure
què més
Carles
no
escolt home
jo
durant els anys
que he estat regidor de festes
la veritat
jo
del carnaval
no en participava
no en participava gaire
però un cop ets regidor de festes
et contagies
de
l'esperit
d'aquests milers de persones
que viuen aquesta festa
però és un model una mica
important
com diu el Pitu
creus tu
això és evident
tot i que
nosaltres hem fet
al llarg dels anys
esforços
des de l'ajuntament
van fer esforços
per intentar
anar portant
allò
qüestions
més
allò
pròpies
del carnaval
de la ciutat
no
des de
la bota
fins a la mascarada
que vam intentar ajudar
de Santa Tecla
i intentar recuperar
certs elements
però
però bé
és un model
absolutament
important
però que insisteixo
que la gent
que hi participa
molta gent
que hi participa
després te trobes
que no participa
d'una forma tradicional
de les activitats
de la festa
de Santa Tecla
és una altra
és una altra dimensió
i l'entusiasme
és similar
perquè
molt més
jo penso que hi participa
molta més gent
al carnaval
que no pas a les fes
de Santa Tecla
bé bé
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
estaríem a parell
parella
em sembla
fa setmanes
fins i tot
abans de Nadal
que hi ha molta gent
que s'està preparant
les disfresses
s'està preparant
la coreografia
les carrosses
que porten
una feinada
doncs increïble
i per tant
jo moltes d'aquests anys
m'he contagiat
de l'entusiasme
d'aquesta gent
i crec que tots
hem de valorar moltíssim
demà la Rua de l'Artesania
i diumenge
l'allumiment
doncs l'esforç
que és pluma
hi ha molta pluma
hi ha molta fantasia
però que ningú pensi
que és fàcil
no, no, no
doncs dissenyar
i ficar la pluma
ni és fàcil
ni és barat
i ni
ni falta
molt d'esforç
tu saps que aquest carnaval
d'aquí de Tarragona
té un condicional
en el meu modus de veure
molt especial
algun diu
que és la festa major
dels barris
algú diu això
però sí que és cert
que és la festa
que aporta més gent
diguem-ne dels barris
de Ponent
per entendre
cap al centre de la ciutat
és aquí quan jo em referia
de la participació
en Santa Tegla o no
la festa de Santa Tegla
potser és la festa
més del centre
de la ciutat
diguem-ne així
en quant a participació
o sigui gent que participa
directament
que desfila
evidentment que per Carnaval
li dóna tres voltes
a Santa Tegla
tot i que
hi ha aquests intents
de dispersió
a veure
el Javier
vull saber si participa
o no participa
al Carnaval
i si també considera
que és un Carnaval
una mica
poc tradicional
o poc
vinculat
a la tradició
de Tarragona
tal com està actualment
el Carnaval
és el que estaves dient
tu
s'ha convertit
en una
imitació
o vol imitar
o s'inspira
no passa tan sols
aquí a Tarragona
no no
generalment
el coso blanco
de sol
de saló
allò
també volia
ja veiar
per aquesta mateixa línia
podríem dir que ha triomfat
en general
aquesta versió
del Carnaval
s'ha posat de moda
és que
climatològicament
no té cap mena de sentit
anant poca roba
no
a veure
és possible que demà
a la tarda
faci fred
diuen els del temps
que sí
recordo una lua
com a la vana
un carnestaltes
de febrer
que aquell aigua neu
i veies
aquelles
sí que sí
aquelles senyores
entrades
i amb una certa edat
amb malles
i amb vestidets
d'allò tan finet
que dius
noi tu
va ser el dia
que climatològicament
va perdre
l'obric
tapant
amb una senyora
s'ha importat
d'un lloc calorós
cap un lloc
que al mes de febrer
ara tenim el canvi climàtic
de totes maneres
Pitu
jo crec que hi ha
una cosa important
que a la ciutat
li convindria
no solament amb això
que ho ha aconseguit
el Carnaval
amb altres coses
també ho hauria
d'aconseguir
que és que
quan sigui una festa
de la ciutat
tots els barris
siguin
de la direcció
que siguin
els barris
de Ponent
els de Llevant
etc.
els de Llevant
normalment participen més
però jo crec que és important
que per aquestes festes
o per qualsevol motiu
els barris aquests
que els considerem
doncs allunyats
perquè tens que agafar
l'autobús
o tens que agafar
el cotxe
i tal
que aquesta gent
baixin
el centre
per dir-ho d'alguna manera
a participar
de la vida ciutadana
jo crec que això
és una forma
d'integració
i de dir-los
escolta
és que a Valtos
viviu allí
però és que a Valtos
també sou la ciutat
i tens consciència
que formen part
però pel que esteu comentant
correm el risc
de separar
de que tenim com dues festes
separades
o paral·leles
una molt adreçada
amb un públic
o en què participa
bàsicament públic
del centre de la ciutat
i altres
i un altre
que és el Carnaval
en què participa
més aviat gent
de barris
perifèrics
encara que aquesta expressió
no m'agrada gens
però és que això
també ha anat
perquè ha anat així
amb el Carnaval
també hi participen
fins i tot entitats
comercials
i algun
cafè-bar
que organitzen històries
el que no m'agrada
que servia
és per això
vosaltres que viviu allí
no, no, no
cadascú viu un viu
i el que és evident
és que
hi ha unes festes
jo he dit això
pel sentiment
que puguin tirer
no, no, no
és que a vegades crec
i no parlo ara
per tu
i a vegades crec
que hi ha hagut allò
la voluntat
de crear
aquest sentiment
i ni molt menys
jo soc dels que defenso
que la festa de la ciutat
la de Santa Tegla
per exemple
i sé que els veïns
ho simbolista molt
que a més a més
jo soc nascut a la part alta
i per tant també sé el que és
i sé la tipologia
de persones
no menys gent gran
ara cada cop menys
que hi viuen
al entorn de la part alta
però
al voltant del nucli històric
és on s'han de desenvolupar
els actes més tradicionals
de la festa major
té el seu sentit
però no per la voluntat
de dir
és que els que viuen
a la Mora
Ferran
a Bonavista
a Sant Salvador
a Sant Pere
de Sant Pau
no poden participar
jo sempre m'he queixat
mentre he estat regió de festes
i crec que ho puc dir
en tranquil·litat
i l'Agustín Balló
ho sap
que calia tenir
un bon servei nocturn
de transport públic
i les festes
s'han de fer
de tal manera
és la meva opinió
i es fa a tot arreu
menys les falles de València
a tot arreu
les festes que tenen nom
és així
de tal manera
que hi hagi dos o tres escenaris
i que el públic
pugui traslladar-se
d'un espai a l'altre
sense tindre
que agafar un transport
sense tindre
que fer
fer anar el cotxe
i aquesta ha de ser
la voluntat
i crec que per aquí
hem d'anar
en guany s'ha fet
s'ha parlat moltíssim
d'això
de la dispersió
de la festa
la dispersió
o la descentralització
de la festa
només ha afectat
uns barris
i els barris aquí
ho som tots
hi ha molta gent
cada cop més
que viu a la perifèria
a veure que ens quedem
menys un minut
jo el que volia dir
és que me n'alegro
i estic content
que aquesta gent
no se sentin separats
perquè la ciutat
no és
la ciutat
no va
del port
a la catedral
i de Joan XXIII
al balcó
del Mediterrani
però quan dius
aquesta gent
això és mentida
aquests ciutadans
aquests ciutadans
m'encanta
que s'integrin
dintre de la ciutat
i és bo
que participin
i que ells
doncs ha imaginat
que hi hagi un grup
doncs de qualsevol barri
que digui
doncs l'any que ve
sortirem naltos
doncs fantàstic
i benvingut sigui
perquè la ciutat
és tot això
ho hem de deixar
això ens portaria
també a parlar
d'un altre tema
perquè el carnaval
ha perdut una mica
el que podia ser
la seva essència
d'un esperit de crítica
de sàtira
i s'ha convertit
doncs això
en una festa
de ploma
i de l'antejuala
però en fi
això
ho podem parlar
un altre dia
acabem aquí la tertúlia
Pitu Rovira
Xavier Soler Poblet
Carles Sala
gràcies a tots
que disfrutin o no
del carnaval
en fi
que vagi molt bé
i fins la propera tertúlia
adeu bon dia
moltíssimes gràcies