Un minut, tres quarts d'una del migdia,
temps per la natura, per l'aventura en aquest espai
que fem en col·laboració amb Neil Travel.
Avui el Pep Calvet no està entre nosaltres,
però sí que tenim un amic del programa,
també és l'Àngel Samaniego.
Àngel, molt bon dia.
Bon dia.
Ja saben vostès que l'Àngel Samaniego,
jo no sé perquè sou un col·lectiu molt actiu,
ara dins del que és el CIAT, Àngel,
diguem-ne, de què tens càrrec o ara vas de paisat?
No, ara vaig de paisat.
Ara vas de paisat, d'aspecte?
Sí.
El que a mi m'agradaria preguntar-te,
primer que tot, perquè si no se'ns passarà,
és les darreres fites que s'ha aconseguit,
perquè has estat imparable dins de l'àmbit de l'Espelio, no?
Has guanyat algun altre títol, has fet moltes coses?
Sí, sí, he estat en cinc campionats fora de Catalunya
i en un dels campionats he tingut el rècord d'Espanya en corda,
60 metres.
60 metres, jo no ho vaig fer?
Ho vaig fer aquí a Granollers.
I llavors la resta de campionats,
i heu d'aguantar que no me'l prenguessin.
Déu-n'hi-do.
Jo l'últim dia me'l van prendre per dos segons.
Com va anar la cosa?
Bé, quasi m'amenjo el que me va...
Explica'm una miqueta en què consisteix aquesta especialitat dins de l'Espelio.
Ho dic perquè, clar, potser hi ha oients que no entenen la dimensió de fer aquests 60 metres, no?
Bé, el campionat es tracta de...
És un circuit, com si fos un circuit d'escalada, a l'aire lliure o en rècordroms.
El que passa és que és amb tècnica d'espeologia.
Hi ha uns àrbits que et controlen i si fessis una tècnica d'escalada, penalitzat.
O et podrien descalificar.
I llavors fas un circuit i quan ja has acabat el circuit,
te fan amb una corda que es diu cinc-fin,
que va des de terra,
un company va donant corda amb una politxa i baixa,
i amb una altra politxa de terra l'altra es tira.
I jo he d'estar al mig,
amb unes marques de 30 i 60 metres.
I llavors quan els àrbits ja estan a punt,
i jo també,
llavors diuen,
un, tres, dos, un, bum!
Començo a tirar de la corda
i sense ni pujar dalt de tot ni tocar el terra.
I així, anar fent.
No res?
No.
No res, no, clar.
Per tu, no?
Que estàs tot el dia sota terra, a les coves.
A veure, jo m'imagino que aquesta participació tan activa
que teniu la gent del CIAT,
parlem de tu en particular,
però a altres companys també, Déu-n'hi-do,
afavorirà i afavoreix que se celebri a Tarragona,
poca broma,
perquè estem parlant del Campionat d'Espanya d'Espeliologia,
que està previst que se celebri a Tarragona al novembre.
Al novembre.
Però això és molt important.
Jo crec que sí.
Home, i pel món de l'espeleologia, evidentment, no?
Després de barallar amb jo en clubs i en federacions,
no barallar amb, entre cometes, no?
Perquè vam agafar molta amistat amb els campionats que he fet,
i quan ho vam comentar, que podria ser aquí,
doncs...
Quasi totes les federacions van estar contentes de què es fes.
Es pensaven que Catalunya seria Barcelona.
Clar.
Llavors jo, entre la propaganda que he fet,
amb el llibre que tenim i el DVD que vam editar,
doncs...
No, no, que es farà a Tarragona i tal,
i me faria il·lusió.
A més a més, com jo els guanyava les medalles,
doncs encara me tenien més per dir,
quan vinguis a casa, a teva, t'apel·larem.
Aleshores, això què suposa per la ciutat de Tarragona que es faci...
Perquè és segur que es fa?
Per mi i pel club, sí.
Però has de buscar recolzament, en tot cas, institucional.
Esponsors, esponsors ja en tinc.
Ara me falta, doncs, la xispeta.
No ho sé, a veure...
Aviam.
A veure, si algú diu alguna cosa.
Però, en principi, la idea és celebrar-ho,
si tot va com s'espera, al novembre.
Al novembre.
I això què suposa per vosaltres com a SIAT?
A l'hora d'organitzar-ho, què és el que heu de fer, exactament?
Perquè organitzar un campionat d'aquestes dimensions, Déu-n'hi-do.
Comporta molt de treball.
Ja estic també a tot el club, està conforme.
Hem estat buscant esponsors, que en tenim ja uns quants.
Hem buscat un company que és d'això que fa propaganda.
Publicista.
Un publicista.
Han fet un estudi.
M'he dirà d'aquí uns dies com s'ha de fer.
i jo crec que això està més que xupat.
Ara, ens falta la xispeta aquesta, que no cal comentar.
Tenir la cova urbana també deu afavorir, no?
Que se celebrin, perquè és com una icona dins del món de l'espeleologia.
A més a més, els que no facin el campionat, els visitants i això,
tenim previst que la família, que no...
Com tothom sabem què és el campionat, doncs molts...
Va, ja que estem a Tarragona, aprofitarem per la cova.
Hi haurà uns companys que faran de guia per visitar la cova de Tarragona.
Per tant, ara estem una miqueta pendents d'aquesta resposta institucional,
ja posar fil a l'agulla, fixar el calendari i acabar d'organitzar-ho.
I passat l'estiu tindrem aquí a tots els bons espeliòlegs del país.
Jo crec que sí, de fet, cada campionat hem estat cinc comunitats entre nosaltres,
vull dir, competir entre tots.
Pel que fa a la societat, al CIAT, com esteu ara, de socis, d'activitat, esteu en forma o què?
Bé.
Particularment ja veiem que sí, que vas guanyant premis i tot plegat, però...
Sí, sí. Hem incrementat i som ja 80 i alguna cosa.
Més de 80 ja, al CIAT, ara?
Sí, sí. Però en poc temps, eh?
En poc. Un dels clubs de Catalunya ja puc dir que és bastant important,
que la resta de clubs de Catalunya.
L'Àngel és fantàstic perquè sempre que ve ens porta les fotografies de la cova urbana,
bueno, hi ha el llibre aquest magnífic, i l'ha portat perquè, clar,
sempre ens agrada parlar de la cova urbana, d'aquesta cova que cada cop coneixen més persones,
que cada cop han visitat més...
Sembles aquí, campió olímpic, que portes un munt de medalles i de coses, a veure?
Ara continuarem parlant de la cova, però l'Àngel ens...
Home, per favor, una medalla increïble, primer campionat de progressió en vertical,
segunda, classificació en resistència a veteranos B.
Escolta, amb tot això, jo no sé com pots carregar tanta medalla i tant de trofeu.
Aquestes són les més recents.
I en tinc més encara perquè no les hi hauràs portat.
T'hauràs de canviar de pis o què, per poder penjar tots els trofeus, eh?
Jo crec que sí. I a més a més trofeus d'aquests com de vidre, bonics.
De l'Expel·lió Esportiu d'Aradeles, del 2007, de Vigo...
Aquest és de Granollers.
De Granollers.
Aquest també. Aquest és de Sevilla.
Sembles un almirall, eh?, amb tanta medalla.
I aquesta de Sevilla me la va posar una diputada de la Diputació de Sevilla.
Ja veus.
I jo dic, jo soc de la Diputació de Tarragona.
I vol dir una mica de germano, no?, entre Sevilla i Tarragona.
Sí, un poquito.
Escolta, Àngel, què passa amb la cova? Ha baixat l'aigua amb la sequera?
Home, sí, ha baixat.
En quines zones ho heu notat més?
Amb aquesta famosa estal·lectita que tu ja coneixes.
Sí.
Aquí tinc la foto. Ja fa això del 97, que va baixar bastant.
Quasi un metre del que era el màxim, que s'havia assolit, no?
Sí.
I aquests dies ha baixat un...
Res, mig metro no arriba.
Vull dir, el que vam dir al diari és el que hi ha, però, bueno...
Mig metro, però que és normal que va baixar a causa de la sequera?
A veure, és normal perquè hi ha hagut molta sequera, en guany.
Bueno, en guany i l'any passat.
Llavors, clar, les aigües, si no entren, va baixant una miqueta.
Ara, l'alarmisme, no...
No passa res.
Vull dir, del fet que baixi el nivell d'aigua.
El que és interessant és que, diguem-ne, es conservi un cert nivell.
Es conservi aquest aigua.
Per què és necessària l'aigua a la cova?
És necessària l'aigua a la cova.
I aquests invents que deien que se sentia, rumors,
d'aprofitar-la i de treure-la...
L'aigua de la cova?
Aconsellaríem-te que no es toqués.
Home, però és que, a més, amb l'aigua de la cova
no tenen ni per rentar-se els peus.
Jo crec que no.
També hi ha...
Això és més llegenda urbana, eh, Angel, segurament?
Sí, jo crec que sí, però, bueno,
més que res, com ja hem vingut per explicar això del campionat,
doncs, bueno, aprofitem la benentesa.
Que la cova està estupenda, que ha baixat el nivell d'aigua,
mentre es conservi, doncs, un cert nivell no hi ha cap problema.
No hi ha cap per allà.
I que continueu fent les visites guiades a la cova.
Sí, sí.
Amb quina periodicitat? Tanta demanda hi ha?
Sí, avui, a partir de les 8, tinc un grup reduït de 5,
però, bueno, dissabte tenim un altre grup de 6.
La setmana que ve, amb dissabte, també un altre grup.
Després tenim col·laboració, que col·laborem amb l'Ajuntament,
més ben dit, amb la joventut, amb la secció de joventut o l'àrea.
I dins del CATA feu alguna cosa, no?
Sí, i baixarem, com l'any passat, el grupet de jovens.
I allí, l'any passat va ser Poemes, en un any no sé què serà.
hem fet una miqueta de...
A veure com ho diria això.
Bueno, perquè pugui baixar més gent, que l'Ajuntament pugui...
Clar, una mica de conveni.
Sí, en vez de baixar un grup o dos,
doncs mirarem reduint despeses que baixin més grupets de Tarragona.
Ha perdut encant el fet que es pugui baixar amb aquesta facilitat,
que fins i tot l'accés, abans s'havia de fer una miqueta de ràpel,
no re, ara doncs hi ha l'escala.
Ha perdut una miqueta l'encant?
No, al contrari.
Al contrari.
A veure, no fem propaganda, perquè no en fem gaire.
No, el boca a orella és el que funciona.
I això mateix.
Vull dir, hi ha molta gent que em truca i tal, per baixar i bueno.
Us ve gent de fora també, no, Angela, a veure la cova?
Sí, de tota Catalunya ens truquen.
I de Madrid també ens truquen.
Bé, de tota Espanya.
Però mira que és curiós, que és el que tu dius,
que no s'ha fet mai una campanya publicitària.
No.
Mai s'han posat en les guies aquestes turístiques.
Sí, sí que hi és.
Sí, sí que hi és.
Però com a una zona visitable i tot això?
Com tenim aquest marge obligatori de fer l'assegurança
una setmana i mitja d'antelació,
llavors és difícil que els que vinguin pels patronats de turisme
puguin baixar aquell dia.
Clar, s'ha de fer amb un cert temps, no?
Clar, cert temps.
I llavors, clar, la gent aquesta, doncs, bueno, s'hi queden amb les ganes.
I escolta una cosa, Àngel, tantes baixades a la cova,
ja teniu temps als caps de semana d'anar a veure les vostres coves
i a fer les vostres sortides, sí?
Sí, sí, sí, sí.
La setmana passada me vaig escapar i em vaig anar a fer Poetons.
Una cova magnífica, bonica, a Montserrat.
Al final de Montserrat.
Té 120 metres de profunditat, molt maca,
té unes aigües amb unes roques molt boniques,
té unes gateres molt gateres, molt estretetes,
jo me la corda passes justet, però disfrutes.
I amb els companys encara més.
En van més estretes millor, no?
Això mateix.
Això mateix.
I que han de portar després i empenya't perquè no hi ha manera.
I després van tenir una sorpresa perquè quan ja sortíem,
no cansats però relaxats i tot, sentíem unes veus.
i jo, hòstia, jo, chec, que sento unes veus.
Ara està sonant el mòbil.
Mira, semblava que fos una musiqueta que ens posaven de fons,
i és el mòbil de l'Àngem.
Ho sento, està a l'altra punta.
Està a l'altra punta de l'estudi.
Digues, no eren les veus del mòbil, eren les altres.
Estàvem pujant i sentíem unes veus, i jo els hi havia dos companys.
Ei, calleu, que sento veus.
Calla, home, calla.
Que sí.
I al final vam ser, vam trobar uns companys
que també fan, que són de la selecció catalana d'Espeologia.
Quants mòbils portes, Àngel?
Ui, uns quants.
Doncs t'estan trucant, et portes molts més?
No, ja no.
És a dir, que s'han sonat dos mòbils,
perquè qui et busca, potser et truca un tercer mòbil, i aleshores...
Aquest home fa els campionats amb mi,
i és de Barcelona.
I, a més a més, som de la selecció catalana,
que, a més a més, estic així, a la selecció catalana.
És un orgull, puc estar...
Ui, és massa.
Sentir allí la samarreta de la selecció catalana...
És que són molts anys, Àngel.
I molts anys en el món de l'Espeleo,
i molts anys des d'una discreció molt gran que es tenia a Tarragona,
i que ara ja finalment, doncs, mira, torna a trucar.
I ja finalment s'ha aconseguit que l'entitat augmenti,
sobretot, mira, ens portes també?
Hasta les malles.
Les malles també de...
No has vingut ben avillat, eh?, amb tot el material.
Molt bé, Àngel, finalment, qui vulgui anar a la cova,
què ha de fer?
Amb qui s'ha de posar en contacte?
Sí, trucam.
Bé, el club el tenim obert els dilluns i els dijous,
a partir de les 8 de la nit,
i està al carrer Ramon i Cajal, no morosset.
Doncs moltíssima sort a la proper campionat,
i, sobretot, que tiri endavant el fet que Tarragona sigui seu del campionat d'Espanya d'Esperiologia.
I ara tinc 3 campionats per fer primer, abans del final.
Que ara l'estiu ja?
Sí.
Doncs ja es diràs, vindràs amb més medalles, hauràs de venir amb un carro,
perquè, escolta, per traginar tanta cosa.
Gràcies, Àngel, molta sort.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.