És el temps que dediquem cada dilluns, al matí de Tarragona Ràdio,
a la Biblioteca Pública.
Recorre els seus prestatges, llibres, però també cinema i música.
Per això avui ens acompanya Núria Gondolbeu.
És l'encarregada del cinema, de la música d'aquell record del cinema
i podríem dir també record de la música,
que ja saben que presta una especial atenció als grups locals,
però també als grups i als intèrprets de Parla Catalana.
Núria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, has fet una selecció molt maca.
Així que ara a l'estiu, més enllà de tot el que podem fer,
parlar sobretot de les noves incorporacions que hi ha al fons de la biblioteca.
Sí, exactament, perquè ara a l'estiu tenim potser més temps lliure
i bé, hem seleccionat alguns títols dels molts que es van introduint al fons
i que he intentat recollir coses ben diferents per tots els gustos
i perquè tothom hi trobi alguna cosa que li faci gràcia.
Vols començar per la música o pel cinema?
Heu dit perquè per la música has portat fins i tot una miqueta de música
que ens has preparat amb una cançó que està sonant molt,
que és una versió, que és un intèrpret que està tenint molt d'èxit
i que lògicament està també a la biblioteca.
Doncs sí, doncs si voleu comencem per la música.
He portat una selecció de quatre títols de música catalana,
música feta aquí.
I la primera d'elles és l'últim disc de Manu Guix dels Onze Llacs
que inclou les versions de dotze cançons del cantautor de Lluís Llac, oi?
Llavors bé, la veritat, ara sentirem un...
Està fent de disc jockey la Núria, no sé si us adoneu,
però està actuant i ha estat debutant com a disc jockey.
Poca broma, eh?
Ai, no sé si ho tindré gaire futur.
Sí, dona, sí.
A veure, vinga, explica'ns, a veure, és una versió que està tenint molt d'èxit a Cavall del Vent, no?
Sí, la veritat és que Manu Guix ha estat, doncs, fins i tot, jo diria que atrevit, no?
Doncs de versionar una persona, un músic tan mític com és aquí a Catalunya,
com és, doncs, Lluís Llac, doncs ha de ser força valent.
I trobo que pel que he llegit, també, doncs, dels crítics, se n'ha sortit prou bé,
perquè ha sapigut donar-li el seu aire, ha sapigut ser, doncs, força contundent
i força valent en les seves versions, i la veritat és que els que són incondicionals de Lluís Llac,
doncs no els ha desagrat del tot.
A més, cal recordar que a Manu Guix hi hagi algunes persones que el coneguin
per la seva aparició als programes televisius, en particular el famósíssim programa Operación Triunfo,
però val a dir que Manu Guix és un home de formació musical consolidada, acadèmica,
va ser un dels creadors d'uns dels projectes més magnífics que s'ha fet a Catalunya,
com és el musical més petit, que organitzaven i preparaven obres realment espectaculars,
i, insistim, és un músic de formació acadèmica importantíssima.
Fa un any o dos va passar pel matí de Tarragona a ràdio,
i realment té molt i molt de talent, i la prova és aquest a Cavall del Vent.
L'escoltem una mica, Núria.
A veure, a mi m'ha agradat molt, eh?
Sí, sí, sí, de veritat, Déu-n'hi-do.
Molt bé, doncs Manu Guix, que continuï, en tot cas que ens ajudi a posar música,
aquest temps en què repassem els prestatges de l'audiovisual de la biblioteca.
Què més ens has portat?
Un altre disc també potser desconegut, i per això també m'ha cridat l'atenció,
és el darrer treball de Miquel Mariano, és un menorquí,
que ens presenta el seu segon disc, Rumba a Menorca,
i que és música molt desenfadada, molt així, molt ballable, rumbes,
i que recullen una mica la frescor i la tradició també de la música menorquina.
Allà el coneixen molt, eh?
Allà...
Vull dir, no, no, hi ha festa que no estigui Miquel Mariano allà tocant les seves rumbes.
També s'ha de dir que va ser fundador del grup de música Folk Salvaida, a Menorca,
i que el seu primer disc, Ritma d'Illa, també recull una mica
tot aquest vessant més tradicional de la música de Menorca.
Llavors, doncs, trobem que bé, és també una aposta interessant.
De les illes a l'Empordà, continuem per la Mediterrània amb més música?
Exacte, és que això de l'estiu i el mar trobo que lliga molt, eh?
Ja ho té.
Que és d'Avaneres, això que ens parla?
Sí.
Vull dir que l'Empordà, l'estiu, el mar, Avaneres, segur.
Sí, sí. Bé, potser us porto una mica un clàssic ja del cinema,
ai, del cinema jo, de la música de Veneres, com és el grup de Calella, Port Bo,
que ha editat un últim disc que es titula Busca amb l'Empordà.
I bé, l'he portat també una mica com a reconeixement, doncs,
en aquest grup que ha fet molt per la recuperació de la música de Veneres
i que bé, doncs, que continua sent avui, doncs, un referent en aquest àmbit, no?
Ells van ser els impulsors, fins i tot, doncs, del festival de Calella, d'Avaneres,
que va tenir lloc fa poquet.
I bé, doncs, ens recull aquest últim disc amb, doncs, més cançons i més avaneres, més música.
Si abans parlàvem d'un exemple, com el Manu Guix, que té una amplia experiència musical,
que ho fa molt bé, hi ha una altra dona, una de les millors veus d'aquest país, diria jo.
És una opinió personal, però que segur que comparteixen moltíssims oients,
que és Lídia Pujol, ja la vam conèixer amb Sílvia Comas, en un disc magnífic,
també les seves col·laboracions amb moltíssimes formacions catalanes.
I ara ha tret un disc que, a més, podrem escoltar-lo en directe aquest cap de setmana,
perquè el passat divendres, si se'n recorden els oients del matí de Tarragona Ràdio,
parlàvem amb la responsable, la coordinadora de la Ruta del Sistè,
amb motiu del quart cicle de concerts d'Estiu a la Ruta del Sistè,
es tracta de Lídia Pujol, com dèiem, que dins de l'apartat música d'autor
tocarà a Santa Escreus el seu treball als amants de Lílid.
Que vosaltres teniu el disc.
Sí, també tenim el disc.
I també com a proposta, crec que original i interessant, de Lídia Pujol,
que es dedica a recollir tota la vessant més de tradició oral,
la música que ella ha anat recollint per diferents contrades de Catalunya, de València, fins i tot em sembla,
i que ha recollit en aquest espectacle, i que trobo que també és força interessant,
que explica petites històries de dones, d'amors i desamors,
i que recull això, la tradició oral, que si no es fan treballs d'aquest tipus s'acaben perdent.
Un registre, el de Lídia Pujol, magnífic, que canta des de rock català,
versiona poetes com Gil de Vietma o García Lorca,
i a més ara entra en aquestes històries de dones.
El disc és magnífic, jo m'imagino que el concert que podem veure a Santa Escreus aquest cap de setmana també ho serà.
De música ja estem.
De música, sí.
No està malament, eh? Has fet una tria molt variada.
Variadeta, sí.
Pel·lícules. De les últimes que s'han estrenat en format DVD, també a la biblioteca les heu adquirit, no?
Doncs sí, doncs d'entre totes elles us hem portat també cinc títols.
El primer d'ells, bé, un clàssic del cinema musical i de suspens, com és el son i tot,
el barber diabòlic del carrer Fleet, dirigida per Tim Burton.
Bé, és una pel·lícula interessant, interpretada pel Johnny Deeb,
que és molt, ja sabem, que és molt polifacètic
i que aquí encarna, doncs, el paper d'aquest personatge
que és desterrat injustament de casa seva, no?
Allunyat de la seva esposa i de la seva filla
per un jutge del qual, doncs, evidentment es vol,
bé, evidentment es vol venjar, diguem-ne, oi?
Llavors retorna al seu poble, a la seva casa,
sota l'aparença, doncs, d'un barber.
I a partir d'aquí, doncs, clar, el seu objectiu és poder-se, doncs, venjar del jutge, oi?
Aquesta volarà, si no volarà, ja, no?
Sí, la veritat és que...
Són d'aquelles que més venen, doncs, avalades per una campanya important
i són pel·lícules que al cinema, doncs, també se n'ha parlat molt,
doncs, ja hi és a la biblioteca.
I los crímenes de Oxford també teniu, ja, no?
També, sí.
Aquest cop, doncs, dirigida per Àlex de la Iglesia,
ens explica, doncs, la història, també, de suspens i d'intriga, no?,
d'una dona, una vella que apareix assassinada a casa seva a les afores d'Oxford.
Llavors, el seu cos és descobert per dos homes que en aquell moment es troben,
per primera vegada, que seran un prestigiós professor de lògica
i un jove estudiant que justament arriba a Oxford, doncs,
perquè li porti la tesi a aquest professor.
Llavors, bé, a partir d'aquí, doncs, tota la trama.
Pel·lícules actuals, aquestes, no?
Sí, sí, sí.
Però continueu apostant per cada cop ampliar més el fons de cinema clàssic
i, en aquest sentit, heu introduït un clàssic, clàssic Laura,
d'Oto Preminger, una gran pel·lícula, d'aquelles de les d'abans, eh?
Exacte.
Sí, sí, doncs, per contrarrestar també una mica amb el més nou, no?
Doncs, com deies tu, un dels clàssics del cinema, diguem-ne, policíac,
o dintre, doncs, del subgènere del cinema policíac,
que crec que Otto Preminger va fer aquí un treball,
segons, doncs, la crítica, i també, doncs,
perquè ha passat una mica la història, aquesta pel·lícula,
que és que, més enllà, doncs, de la simple trama policíaca,
el director aprofundeix molt en les relacions socials,
les motivacions emocionals dels personatges.
Llavors, doncs, realment és una pel·lícula d'aquelles que diem rodona, no?
Que tant els guions com, bé, tota la part tècnica,
doncs, és molt aconseguit
i fa poquet que està editada en DVD, si no m'equivoco,
amb la qual cosa, doncs, també aprofitem aquí per presentar-la.
Doncs una d'aquelles d'Andreus, Vincent Price,
aquells actors, doncs, tan característics d'una època molt determinada del cinema.
Tornem una mica al present
i pel·lícules que s'han anat fent,
d'aquelles com a més desenfadades,
La Torre de Susso va ser també una de les pel·lícules
que es va estrenar aquest any, si no m'equivoco, no?
Sí, el 2007.
O l'any passat, sí, probablement.
El 2007, sí, és una pel·lícula de Tom Fernández
que en plan, doncs,
a cavall entre la comèdia i el drama, també, una mica, no?
Ens parla, doncs, d'un personatge, del Kundo,
que torna a Astúries, al seu poble natal,
després de deu anys d'absència.
I el porta, malauradament, al seu poble,
una mala notícia, que és la mort
d'un dels seus millors amics, que és el Susso, no?
Llavors, allà es troba amb tota la pandilla d'amics de sempre,
i, bé, doncs, sembla el que sembla, doncs,
un comiat i ja està, es converteix en una nova aventura, no?
Perquè el que no saben els seus amics
és que el Susso els tenia previst, doncs,
una sèrie, doncs, d'uns últims favors,
diguem-ne, unes últimes voluntats.
I a partir d'aquí, doncs, es va
es va tramant la pel·lícula.
I, bé, està protagonitzada pel
José Luis Alcobendas,
La Malena Alterio,
i, a veure si no m'equivoco,
l'actor aquest tan famós...
Javier Càmara.
Ah, això! Ai, em sortia.
El Javier Càmara, que també, doncs, bé,
és una pel·lícula divertida i entretinguda.
I una que, de divertida, no en té res,
d'entretinguda tampoc, però,
jo diria que imprescindible i necessària,
si considerem que el cinema, doncs,
té moltes vessants, la del lleure,
la de la diversió,
la de passar por, passar-ho bé, passar-ho malament,
també és una eina, sens dubte.
No descobrirem ara la sopedalla per la reflexió
i per fer una mirada diferent a la que sovint
donen els mitjans de comunicació
de determinades situacions.
Aquestes pel·lícules que ens comentava la Núria
han basat per les pantalles dels cinemes,
n'ha fet molta publicitat, ara estan en DVD,
i hi ha una que també se n'ha parlat,
però potser no tant, perquè, clar,
quan es toquen segons quins temes,
és una pel·lícula d'una realitzadora molt jove,
Buda explotó por vergüenza.
Molt i molt recomanable.
Doncs sí, ja només amb el títol
ja ens deixa una mica com a parats,
el títol de la pel·lícula
és una producció de l'any 2007
de la iraniana Hanna Magmalbaf,
que, com deies, és molt jove,
que pertany d'una tradició
ja a la família en el món del cinema,
i bé, doncs, que ens explica la història
d'una nena
que vol aprendre, vol anar a l'escola,
vol aprendre a llegir i a escriure.
i bé, es troba amb una sèrie
d'entrebancs propis
del lloc, d'una zona
en què s'ha viscut la guerra,
l'Afganistan, exacte,
s'ha viscut el terror una mica
i on els nens, diguem-ne,
que s'han hagut de fer grans una mica de cop,
i la violència i tot plegat
doncs està molt a flor de pell.
Llavors, és una pel·lícula dura,
però crec que...
Dura però no per les imatges,
dura per les idees,
probablement, que explica,
i és una pel·lícula que, a més a més,
malgrat tot,
i que està feta amb uns mitjans bàsics,
la càmera allò,
Ull viu,
amb un to de documental,
tot el periple...
Quan diem la nena,
la nena és molt petita,
no estem parlant d'una adolescent,
n'estem parlant d'una nena molt petita,
que té sis anys,
i una miqueta té aquella vessant de conte infantil,
vull anar a l'escola,
primer he d'arribar,
necessito un llapis,
no tinc diners pel llapis,
ho canviaré per uns ous,
que agafo del gallinet,
és una pel·lícula, de veritat,
que si tenen oportunitat,
no se la perdin,
i ara la tenen perquè està a la biblioteca.
Exactament.
Jo crec que avui volarà, eh?
A veure.
Amb tanta emoció que li hem posat a aquesta pel·lícula.
Núria, en guany,
com que sou així a la biblioteca pública,
amb aquest horari que feu,
o intenció de matí, lògicament,
vau ampliar també alguna que altra tarda oberta.
Si abans tradicionalment era els dijous a la tarda,
també amb horari ininterromput,
ara hi ha un altre dia que també obriu.
Sí, doncs ara el nostre horari s'ha ampliat,
els dillums i els dijous
obrim de les 9 del dematí a les 8 del vespre,
sense tancar el migdia.
I llavors dimarts, dimecres i divendres,
de les 9 a les 3.
O sigui, obrim una altra tarda
i amb horari ininterromput.
El que no canvia són els exemplars de préstec
que ens podem endur, 6 llibres.
Exacte, són 6 llibres, 4 revistes,
3 discos i 3 pel·lícules,
o DVDs o vídeos.
El que dèiem, sempre s'ha d'anar
amb el carrito de la compra.
Núria Gondolbeu, com sempre, un plaer.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos
i per fer-nos aquest inventari
de tot el que s'incorpora de nou a la biblioteca.
Molt bé, igualment a vosaltres.
Adeu.