Sens dubte, moment esperat, moment emocionant per vostè, segur,
i per servidora, Jordi Bertran.
Molt bon dia, benvingut.
Benvingut.
Mira, les gallines i tot han deixat anar per saludar Jordi Bertran.
Més mal que és un programa de cultura popular, aquest, eh?
Has vist, home, cultura popular, ens acostem a la terra, eh?
A la cosa així com a més nostrada.
A Lluís per a cara de pillo, ja l'he vist.
Mira, ale, butzines i tot, com si fóssim al futbol,
és que no ens falta de res en aquesta casa, com que és barat,
això dels efectes sonors, saps?
I els pots fer servir d'una vegada a l'altra, podem quedar bé.
Escolta, que t'hem enyorat moltíssim, i em consta que els oients també, eh?
Ara em deies, només he estat un mes fora.
A mi se m'ha fet una eternitat.
Ara, Lluís, tocava un piano romàntic.
No has estat el cas, eh? En fi.
Que hem canviat el programa i és d'humor?
No, no tenim traça nosaltres, no fem humor, no tenim gràcia,
no tenim aquesta virtut, fem el que podem, però graciosos no en som.
El que sí som, som agraïts, i ens encanta que hagis tornat el matí de Tarragona Ràdio.
La millor manera de celebrar la tornada, el Jordi, doncs, que ha pensat,
doncs, escoltar, recuperar el que és la línia habitual del programa,
i ha tingut un detall amb vostès i amb servidora que saben que ens agraden els centets.
Hi ha un centet, però diguem que no és el protagonista,
és el pretext per parlar d'un ball que, curiosament,
després de tants anys en aquest espai no n'hem parlat,
que és el ball de faixes.
Sí.
De faixes, de faixes.
Sí.
Allò que es posa a la cintura.
A la cintura es posen moltes coses.
Bé, entre altres coses, una faixa també es pot posar un cinturó.
Es pot posar una faixa.
Ja et dic que el programa d'humor no tenim pressupost ni habilitats per fer-ne.
Sí, sí.
És un ball.
Aprofitant que el dia 11 de novembre, que no és aquesta setmana, és l'altra,
però ja saben que de vegades els programes d'actes, de festes,
es fan coincidint també en caps de setmana.
I com donat que el segon cap de setmana de novembre,
que és el proper, doncs, celebra una població el seu cap de setmana festiu, diguéssim,
i després ja en Palma amb el dia de Sant Martí, que és el dia 11 de novembre,
com dèiem, serà la setmana vinent, doncs, hem decidit enfocar la festa major d'aquest poble,
que concretament es diu Sant Martí de Tous,
precisament coincidint amb un municipi en què el sant i el nom del poble és el mateix.
Saps tu que hi ha coses que no es perden en aquest programa,
com, per exemple, mira, aquí tenim, veiem una imatge,
si vostès busquen a través d'internet Vall de Faixa Sant Martí de Tous,
trobaran i veuran que hi ha, doncs, això fantàstic d'internet, un vídeo...
El té el YouTube i tot, eh? El YouTube i tot, això.
No hi havia pressupost per fer-te una rebuda a majorets.
Escola, que fareu la tele, per què?
Si farem la tele.
Per què?
No, no, escolta, és una simple pantalla d'ordinador.
No, no, el que deia, per no perdre els costums,
Sant Martí de Tous, però és que avui és Sant Martí de Porres.
Sí, això és una cosa que no teníem prevista.
Per tant, hi ha dos Sant Martíns, però no tenen res a veure un a l'altre, no?
A veure, Sant Martí de Tous és el sant, diguéssim, per excel·lència,
que a Catalunya deriva amb el nom, diguéssim, propi de Martí, no?
És un sant d'origen molt antic,
perquè realment, ara veurem la llegenda,
la tradició explica, doncs, que s'ubica en temps romans,
però, a banda d'això, va tenir un pes molt important
en el moment en què Catalunya comença a configurar-se com a país a l'edat mitjana
i, per tant, és adoptat com un patró,
fins i tot anterior a Sant Jordi, per exemple,
com el patró de les gendarmes de cavalleria, no?
Ja, ja.
Per tant, això a l'època medieval, en què, doncs,
el món estava una mica remogut, com ara, però vaja, també...
Bé, però a la seva manera, no?
A la seva manera, doncs, tenia una certa importància.
Per ara no hi ha sants, ja ho saps tu.
No, ara hi ha...
No hi ha sants.
No hi ha sants.
Obamas i coses d'aquest tipus.
Escolta una cosa, aquest Sant Martí,
és el Sant Martí de quan s'ha de matar el porc?
Sí, bé, normalment,
el mes de novembre és un dels períodes,
això sí que ho hem explicat en altres programes,
és un dels períodes igual que el de Carnaval,
en què es mata el porc, per tant,
no és ben bé que s'hagués de matar un dia, eh?
Això també...
És donant aquest període de tardor.
Exacte, el legendari...
Final de la tardor, pràcticament.
Exacte, el legendari explica que abans d'arribar
al fred terrible, doncs, es mata el porc.
Té una derivació, també,
i potser té un cert sentit amb aquesta pregunta que fas tu,
que al voltant de Sant Martí,
la climatologia,
veurem si és complex o no,
però diu que hi ha un cert període d'abonança
meteorològica,
com pel que he vist,
el tornado,
encara no s'han portat els estudis de Tarragona Ràdio.
No, no, no,
són sòlids,
estem en bons fonaments.
Sembla que després d'aquest període,
doncs, de tanta pluja i tal,
doncs, al voltant del dia 11,
es parla del fenomen de l'estiuet de Sant Martí,
en relació amb...
Que fixa-t'hi, eh?
Sant Martí, la matança del porc,
el Baig de Faixes,
l'estiuet de Sant Martí...
L'art de Sant Martí...
L'art de Sant Martí...
L'art de Sant Martí,
que ens porta directament a explicar la llegenda, no?
I Martí és un nom que es torna a posar ara, eh?
Sí, ja fa un cert temps.
S'està recuperant, és a dir,
fa un cert temps que el nom de Martí s'està...
És un nom, diguéssim, com a molt català, no?
Entès com a tal.
De fet,
ho és perquè té una vinculació també territorial,
que ara veurem, no?
En tot cas,
és un nom guerrer, també,
perquè prové del nom Martínus,
que és un nom en honor del déu de la guerra,
que va ser Mart,
amb la cultura, doncs, clàssica,
que és un personatge que ens porta, doncs,
al segle IV,
després de Cris,
ens porta a uns territoris que serien
l'Europa de l'est,
més o menys en uns països que,
aleshores, no tenien aquests noms,
però que serien Romania i Hongria,
aleshores aquests territoris es deien Panònia.
Panònia?
Panònia, eh?
Bé, els territoris, com tot, doncs,
canvia, no?
És a dir...
Déu-n'hi-do,
que ens ho diguin a nosaltres,
el que hem vist en els darrers anys, no?
Sobretot en aquesta part d'Europa.
Sí, per tant, vull dir, doncs,
allà ja es veu que ja fa anys
que està canviant.
Sí, sí.
Bé, en tot cas,
el personatge de Martí
és un personatge que,
en la tradició explica,
que està vinculat
a l'exèrcit,
ja per antecedents familiars,
és fill d'un soldat romà
que es mou entre aquesta Europa de l'Est
i, podríem dir,
la zona d'Itàlia, no?
Llavors,
és un personatge
que es dedica igual que el seu pare,
doncs,
a l'exèrcit,
llavors la tradició,
en funció de qui l'explica,
doncs ens dona compte
d'un munt de batalles,
de proeses,
de miracles, etcètera, no?
Vinculats a l'art de la cavalleria.
Amb algú miracle no t'has apuntat?
Saps que m'agraden molt els miracles?
No, no, no,
ara explicarem ara
el punt central,
però vull dir que
al voltant de la seva història,
doncs,
també hi ha moltes coses
que tenen a veure
amb l'art de la batalla,
que moltes vegades
són gairebé miraculoses,
però això són moltes versions
que hi ha d'aquesta història, no?
El que realment s'ha donat
com a,
el que podríem dir,
el best seller
de la seva llegenda,
de la seva llegenda
com a patró,
diguéssim,
que el port a ser anomenat patró,
és curiosament
el primer patró
que rep aquest títol
sense ser martiritzat,
és un personatge
que no va ser martiritzat.
Què dius ara?
No va patir martiri?
No va patir martiri,
però curiosament
és el que va desencadenar
precisament
que l'Església cristiana
nomenés també patronatge
sense necessitat de martiri.
Ja veus,
és a dir,
que és un precedent
en el que després
s'aniria afegint
en el central d'Església.
És un personatge curiós
en aquest cas
i amb certa influència.
El fet és que
en una d'aquestes batalles,
d'aquestes històries
que tenen els portants
de la seva figura,
la tradició explica
que amb un paixatge
molt gèlid,
com aquells
que normalment
n'hi havia abans
al mes de novembre,
si també està en novembre,
si quan...
Home, que n'hi havia abans, eh?
Fes un tomb al Pirineu
aquest cap de setmana.
Déu-n'hi-do.
Bé, vinga, va,
situem-se'n aquesta època, va.
En tot cas,
el Martí,
vestit de soldat romà,
doncs es troba
amb un vagabund, no?
Aquest vagabund
doncs està gelat,
perquè estem
en un mes de novembre,
gèlid,
i Martí
té, doncs,
pietat per ell
i li dona, doncs,
part del menjar
que porta...
Ui, això no havia passat mai.
Això no havia passat mai.
És la primera vegada
que passa a la història,
aquesta llegenda.
I li dona també
part de la seva capa,
no?,
que la talla,
doncs,
i la dona, no?
No li dona tota,
li dona la meitat.
Sí, bueno,
de la tradició
diu la meitat...
Sí, sí,
bé, un trosset de capa.
I, bueno,
doncs,
en aquest moment,
doncs,
sembla, doncs,
que
es va fer com
la llum del dia, no?
Perquè aquell vagabund
era...
Bueno,
aquí hi ha les versions,
eh?
Perquè hi ha versions
que diuen que
el mateix Martí
ja era un personatge
convençut,
que estava a l'exercit romà,
però va dir
en nom de Crist
et dono, tal,
i sembla que era
un personatge de vot
i, per tant,
també una de la part
d'aquesta història
doncs explica,
doncs,
que aquest simple fet
de pronunciar
per part del soldat romà
va obrir el cel,
no?,
va fer aquesta visió.
Bé, en tot cas,
el que sí que està clar
és que el primer
Ar de Sant Martí
es va produir
en aquest moment
de la llegenda.
I per això es diu
Ar de Sant Martí.
Quan es talla la capa
i per això es diu
Ar de Sant Martí,
no?
De fet,
el tema de la capa
és un...
no n'hem parlat mai aquí,
però les capes
amb la iconografia
doncs i amb la cançó,
amb les llegendes,
tenen molt a veure.
Però tant
el que és la vessant
més de tradició catòlica
com en general
del que és
la cultura popular.
Sí,
però la nostra,
la nostra tradició
que és...
vivim en un país
clarament vinculat
a la tradició cristiana
doncs hi té moltíssim
a veure les capes.
Aquest cas és evident,
no?
O sigui,
l'Ar de Sant Martí
sorgeix en el moment
que es talla una capa
d'un soldat romà
i es dona a un pobre,
no?
Que pot ser...
Quin moment,
eh?,
haguer-ho viscut en viu,
Jordi?
T'imagines allà
amb Sant Martí
tallant la capa
el cel que s'obre
de colors?
Un espectacle.
Però també hi ha
altres moments,
per exemple,
hi ha una escena
doncs que la passió
identifica clarament
que és el moment
en què
doncs
Crist està clavat
a la creu,
no?
I hi ha uns soldats
que...
soldats o seions,
depèn de les versions,
és a dir,
que es juguen,
els soldats
eren els que ajudaven,
diguéssim,
els que portaven
doncs una presa
Jesús,
mentre que els soldats
eren els que
teòricament,
segons també,
doncs,
vigilaven
que això funcionés
com tocava
o evitaven
que la gent
s'aboqués al damunt,
no?
En tot cas,
hi ha una escena
que la iconografia
identifica molt també
que és el...
Normalment
en uns daus
se sortegen
aquella capa,
no?
Que l'havien posat,
no?
En el camí del Calvari,
no?
O...
que la juguen
que comença
a obrir-se el cel,
no?
I comença
a haver-hi
aquella tempesta
i aquella cosa.
Té, veus,
com té molt
a veure
amb la meteorologia.
Ara ho penso,
l'art de Sant Martí,
la tempesta,
quan Nostre Senyor
està la creu...
La capa té molt
a veure,
per tant.
Ai,
quina capa
ens hauria fet falta
aquest cap de setmana,
amb el temporal
que hem tingut.
Déu-n'hi-do.
Bé,
en tot cas,
aquest moment
és el clau,
no?
Llavors,
això també
dona lloc
a que es parli
i, en tot cas,
a partir d'aquest fet,
Sant Martí,
doncs,
es considera
el prototip
del cavaller medieval
pròpiament
i la iconografia
l'ha representat
normalment
igual que Sant Jordi,
doncs,
posteriorment,
com un guerrer
dalt d'un cavall blanc
normalment
i amb un espasa,
en aquest cas,
que serveix
per tallar
la capa seva
i donar-la cap d'aire.
El fet és que
Martí va acabar
la seva vida militar,
es va jubilar,
es va llicenciar,
com el diuen
a l'exèrcit,
a l'exèrcit
també,
vaja,
i va ser anomenat,
doncs,
bisbe de la ciutat
occitana
de Tours,
aquesta ciutat
fa,
precisament,
que sovint
a Sant Martí
se l'anomeni
Sant Martí
de Tours,
suposo que aquesta
és la diferència
respecte al que tu dius,
és a dir,
també la procedència
geogràfica,
no?
I és un personatge
que mou,
mort,
perdó,
el 8 de novembre
de l'any 397,
però,
en canvi,
el seu cadàver,
doncs,
no va arribar
a la seva ciutat
on tenia la seva episcopal,
perquè el va agafar fora,
doncs,
fins al dia 11,
no?
normalment sabeu que
les dates,
l'Església,
doncs,
les posa a coincidir
no bé amb el dia
del naixement del Sant,
amb el dia de la mort,
en aquest cas és el dia
en què,
no mor,
sinó que és el cap
de tres dies,
sinó que arriba,
doncs,
al seu cos
a la ciutat
de la qual era bisbe,
no?
Per tant,
l'11 de novembre
és el dia
que se celebra
aquesta festa,
no?
Com dèiem abans,
va ser
nomenat,
doncs,
sant,
sense haver estat
màrtir,
això és el primer cas
en la història,
i va ser
patró
de l'Horda
de la Cavalleria,
fins i tot,
abans,
com deien,
de Sant Jordi,
però també de Sant Jaume,
que com sabeu també apareix
amb aquesta imatge
del cavall.
De soldats
aclergues
amb càrrec, eh?
Sí, sí, sí, sí,
però,
de totes formes,
posteriorment,
l'Església
i l'exèrcit
van tenir
una llarga
vinculació
en moments
diferents,
i per tant,
tampoc
és estrany.
També,
el fet
d'aquesta vinculació
amb l'Ordre de Cavalleria,
l'Ordre de Cavalleria
vindria a ser,
doncs,
les armes
vinculades,
l'exèrcit vinculat
a la Cavalleria.
Va ser
anomenat també
protector
dels cavalls,
les mules,
els rucs,
és a dir,
bestiar de ferradura
i de peu rodó,
no?,
que precisament
també té la seva
conseqüència
en que al mes
de novembre
hi hagi
un alt índex
de fires
de bestiar
en el nostre país,
no?
Això, per tant,
s'ha de tenir present
que també hi ha
aquesta vinculació
amb aquest sant
del mes de novembre
que és Sant Martí,
no?
també els forjadors
i els manyans
van tenir
en el seu moment
doncs també
aquesta vinculació
amb el patronatge
com a protector
directe
a Sant Martí,
no?
Per tant,
això és important,
no?
Aquí
la devoció
doncs es va estendre
perquè aquest Sant Martí
era bisbe
d'on s'excita,
occitaix el país,
podríem dir,
els territoris
al nord dels Pirineus
i de la Catalunya Nord
que tenim
doncs al sud
de l'actual estat francès,
doncs aquest
Sant va entrar aquí
sobretot
en el moment
en què
occitans,
els occitans
ajudaven
les tropes catalanes
a reconquerir
diguéssim
les terres
que els musulmans
doncs havien pres,
no?
Hi ha un fet
molt emblemàtic
també dins de Catalunya
que hi ha un monestir
doncs precisament
el Pirineu
que és Sant Martí
del Canigú,
no?
Que diu en ells?
Sant Martí del Canigó
que és
un epicentre
cultural
i simbòlic
molt important
del país, no?
Això
va fer
precisament
que hi hagi municipis
com aquest municipi
que es diu
Sant Martí
de Tous
de la derivació
clara del Tous
diguéssim
clar, de Tours,
eh?
Exacte,
doncs
a la Noia
que és
al voltant
de la zona
d'Igualada
podríem dir
que és un municipi
que té el nom
exacte
del municipi
o sigui
del sani
del municipi
del qual era bisbe
per tant
fan festa major
i és festa
tradicional
amb més
moltes activitats
no?
Exacte, llavors
en aquest cas
hi ha un ball
les danses a Catalunya
igual que se van
estenent
doncs a l'edat mitjana
aquests patronatges
es van estenent
tota una sèrie
de danses
que van configurant
el mapa actual
n'hem parlat
de moltes
i de variades
en tot cas
aquí hi ha una
que
s'ha mantingut
d'una manera
molt reduïda
pràcticament
només en aquest municipi
hi ha dos comarques més
són les dues
lleietanes
en aquest cas
en aquest cas
és Barcelona
el que dèiem
nosaltres a Sant Martí
de Tous
però
a l'Urgell
o a la Sagarra
amb una sèrie
de municipis
poquíssims
Belianes
Maldà
Nàleg
Sant Martí
de Maldà
Vallbona
de les Monges
on està en un estir
Verdú
o Vallbona
de Riucó
a la Sagarra
doncs
hem mantingut
aquest ball de faixes
és un ball molt senzill
molt senzill
semblava allò
quan ho miràvem aquí
a través d'internet
a veure
que em perdonin els entesos
que Servidor
és un absolut ignorant
però visualment
a mi em semblava
allò com
tipus
ball de gitana
si a més no
perquè
s'encreuaven
i anàvem fent
hi ha nois i noies
tot i que
esteixen tots igual
és un ball
que curiosament
a diferència d'altres
doncs
que hi ha
balls
que tenen
un estri
com per exemple
pot ser
el bastó
o unes cintes
o el ball
d'espases
amb altres territoris
aquí són les faixes
sí però
hi ha estris
que es porten a la mà
en aquest cas
doncs
és una peça
de la indumentària
seria una mica
com el ball
de cosis a Tarragona
doncs
el ball de cosis
el cosi
realment és el barret
que porten els balladors
del ball de cosis
per Santa Tecla
un ball doncs
recent
relativament fa poc temps
recuperat
aquest ball
és el mateix
és a dir
el ball de cosis
és un ball medieval
en aquest cas
és un ball
que no tenim
notícies exactes
de quan va néixer
però evidentment
el municipi
és de projecció
d'història medieval
i utilitzar
una peça
de la indumentària
per ballar
és a dir
que en aquest cas
és la faixa
i amb la faixa
el que es fa
és jugar
diguéssim
aquí agafaríem
pràcticament
un element
més que dansa
és un element
molt de joc
i fer una sèrie
de figures
amb aquesta peça
de la indumentària
això
posat el cas
de les coses
de Tarragona
no és un cas inusual
és a dir
moltes vegades
ni s'agafava
un extri extern
sinó que s'agafava
una peça
de la pròpia
indumentària
en alguns casos
per exemple
hi ha els mocadors
és a dir
agafar un element
propi
i ballar
amb aquest element
propi
convertir aquest element
propi
en mestri del ball
i en figura
protagonista
d'aquest ball
es fan tota una sèrie
de figures
la més destacada
és una figura
que es diu
l'estrella
que ve a ser
el moment
en què es creuen
totes les faixes
i té dues parts
una
que serveix
per encerclar
podríem dir
el capità
o cap de colla
del grup
com si
el degollessin
queda pel coll
això és una figura
també molt semblant
en el cas de Catalunya
però en altres
per exemple
el territori andalús
hi ha
algun municipi
que té
una degolla
una figura
anomenada
la degolla
per el ball
d'Espaces
per la dansa d'Espaces
en aquest cas
hi ha aquesta similitud
però al final
el capità
se n'escapa
i fa
realment
fa un salt ràpid
que segons qui anomena
resurrecció
una mica
tenint en compte
que en definitiva
totes les danses
en el seu origen
van tenir una vinculació
religiosa
i fa cap
dalt de l'estrella
que
diguéssim
a base de tibar
molt les faixes
es converteix
en una mena
d'estrat
pla
que permet
que es pugui dalt
això
és comú
en el cas
de les nostres contrades
per exemple
amb el ball de Pastorets
que ho fa
per Santa Tegla
creuant els bastons
i fent aquesta figura
o el ball de Cerculets
que ho fa
creuant
els aros
per tant
en aquest cas
hi haurien
clares
coincidències
coreogràfiques
podríem dir
el ball aquest
es balla
una vegada
l'any
el segon dissabte
del migdia
del mes de novembre
que en aquest cas
és el dia
avui de novembre
al municipi
com dèiem
de Sant Martí
de Tous
de la Noia
i
té unes actuacions
del migmatí
al punt del migdia
en aquesta població
si en volen saber més
hi ha un llibre
de diversos autors
que es diu
el ball Cerdà
barra
el ball de Faixes
que explica dos tipus de balls
el ball Cerdà
que és el de la Cerdanya
i el ball de Faixes
que no és de la Cerdanya
que és aquest
d'estrat Martí de Tous
exacte
i d'altres
com aquests que hem esmentat
que
s'està editat
per l'editorial
Altafulla
i que s'explica
amb molt més detall
que el que hem fet aquí
totes aquestes figures
Abans d'acabar Jordi
quan has arribat
has trobat la simpatia
amb la qual et rebem
aquestes parafernalies sonores
no has trobat res a faltar avui
a la teva tornada
al matí de Tarragona Ràdio
avui
has trobat alguna cosa a faltar
a l'espai
has tirat la de sintonia
no?
has tirat la sintonia
t'han fet una mica d'homenatge
i no has trobat res
no et falta res?
una dita popular
home per favor
un refrany
sí, sí, sí
no m'ha donat
molt de temps
de preparar-ho
però te'ls he buscat
tematitzats
avui era 10 a 0
ja ho sé
Sant Martí i l'estiuet
d'acord?
diu
com més fora és l'estiuet
guarda't més del fred
els refrenys tan evidents
que fan tanta ràbia
l'estiuet de Sant Martí
revifa els vells
hi ha un altre
i aquells que fan molta
però molta ràbia
perquè és absolutament evident
és llarg eh
per Sant Martí
l'hivern va de camí
si s'entreté
arriba per Sant Climent
però encara que faci tard
per Sant Andreu
ha arribat
això que vol dir
Sant Climent és el dia 23
i Sant Andreu el 30
és una evidència
com tots els refrenys
t'ha agradat?
molta gent
Sant Andreu
són succes aquests
jo te'n buscaré
de més graciosos
Sant Climent no tant eh
Sant Climent no ha de tenir
tanta gent clar
el que era de Sant Climent
és el 23
que Sant Andreu
la data de Sant Andreu
és el 30
és un nom que es manté molt
però Climent
i Climent no
no tant
jo en conec uns quants de Climents
tu no?
no
per cert
que la temporada passada
no vas fer l'espai dels Santets
d'explicar
no n'hem fet molts
de Sant Andreu
no no
dic allà aquell
que la gent truca
i dius el significat del nom
et fa mandra
però ho hem de fer
que ho van prometre els oients
no no se'ns col·lapsen les línies
ja ho sé
però va
ho farem
abans que acabi l'any
m'ho promets
un dia d'origen dels noms
però m'ho promets eh
i ho promets els oients
que podran trucar en directe
i diràs el significat dels noms
han vingut més redactors
de Tarragona Ràdio
per aixecar i tot
tenim un elenca artístic
que és fantàstic
Anna Plaza
també voldrà que li diguis
el significat del seu nom
el dia que fem aquest espai
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
fins el proper dilluns
adeu-siau