És dimarts, ja saben que és el dia, després de les 11 del matí,
que fem un tomb pels tribunals de justícia,
és l'espai que fem en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona
i amb la presència gairebé habitual de Laura Picó.
Bon dia, Laura.
Hola, bon dia.
Víctor Roca, bon dia.
Molt bon dia.
El gairebé era perquè quan no veniu és perquè teniu judici.
I clar, entre venir a la ràdio i anar al jutjat,
està claríssim on heu d'estar en aquell moment.
Avui a Quorum tenim els dos col·laboradors habituals
amb un tema d'actualitat, tema delicat.
Un tema que traspassa a vegades el que és l'àmbit jurídic,
que entra en l'àmbit més ètic de la societat.
Parlem de l'avortament.
Hi ha una llei de l'avortament,
ara explicarem una miqueta els seus orígens,
però el que sí que és cert és que el debat sobre el dret de l'avortament
s'ha tornat a obrir aquestes darreres setmanes.
D'una banda, perquè hi ha hagut casos
que han entrat directament en procediments judicials
perquè tot apunta, en principi, que presumptament
s'han incomplert els termes en els que la llei
permet avortar.
D'altra banda, la campanya electoral ha posat també damunt la taula
la reclamació de diversos col·lectius de dones
que reclamen des de ja fa anys i no mesos
un canvi en el que és l'actual llei de supòsits
per una llei de plaços, de terminis.
Davant de tot aquest enrenou hi ha hagut formacions polítiques
que a dins del seu programa electoral
sí que han plantejat que caldria fer un canvi
i dins dels seus programes ho tenien
com era Esquerra Republicana i Izquierda Unida,
si no recordo malament.
Els altres partits no s'han pronunciat molt obertament
i el partit que actualment està al govern,
si no ens equivoquem, que creiem que no,
de moment és un tema que no es toca.
Hi ha diferents sensibilitats, lògicament,
una part de la societat que no estan ni tan sols d'acord
amb aquesta llei, altres que demanen aquesta llei de terminis
que ja la demanaven quan en el seu dia es va posar l'actual llei
i davant d'això hi ha una llei que s'ha de complir
i en marxa tot un seguit de procediments
que tot apunta que realment han incomplert la llei.
És que la llei és molt clara.
És una llei que contempla tres supòsits.
Primer, l'avortament legal es pot donar.
Quan hi ha una violació pots avortar
com a màxim a la setmana dotzena de gestació.
Això són dos mesos.
Quan hi ha malformació fatal, a la 24 setmana.
I després, que és aquí on venen els problemes més grans,
és quan hi ha risc per la salut física o psíquica de la mare
i això sense plaç.
Això vol dir que actualment molts avortaments,
el 90% estan inclosos dins d'aquest tercer supòsit.
Per tant, si no hi ha cap d'aquests supòsits,
ha de quedar claríssim que tal com està la llei segons el Codi Penal,
avortar és un delicte.
Avortar és un delicte.
Sí, no està dins d'aquests supòsits.
Sí, no està dins d'aquests supòsits.
Partim d'aquí perquè a vegades diuen,
no, no, si aquí hi ha dret a avortar.
Bé, hi ha dret a avortar dins d'aquests supòsits.
Sí.
El problema bé perquè en el primer cas,
en el cas de la violació,
està clar que ja hi ha hagut una violació,
per tant no hi ha problema.
En el segon cas tampoc.
I en el tercer, que hi ha aquest problema,
aquest risc per la salut física de la mare o psíquica,
és on hi ha els problemes.
Perquè en aquest cas que hi ha hagut aquest problema a Barcelona,
en les clíniques privades,
és on, a veure,
o sigui, hi ha d'haver un informe,
per exemple, quan és per la salut psicològica,
hi ha d'haver un informe metge,
aquests informes metges no s'ha de classe
tan ben fets o mal fets, etcètera.
I és per aquí on es colen
tota aquesta majoria d'avortaments.
Però mai no s'havia parlat tant com ara
que no s'hagués complert,
des del punt de vista de les clíniques,
en aquest cas clíniques privades,
que no s'hagués complert aquests supòsits.
I ara, sorprenentment,
probablement és arrel d'alguna denúncia
interposada per alguna entitat o particulars,
perquè una mica és un terreny tan difús,
tan fràgil, el d'aquesta llei,
que dius, home, ja fa uns quants anyets,
perquè, Víctor, aquesta llei,
que és de la dècada dels 80, dels 90,
ens hem de remetre a l'any 85, 86,
si no vaig a l'hora.
No recordo exactament la data,
no sé si la Laura recordarà la reforma
del Codi Penal,
però jo recordo,
jo diria que eren els anys 80,
en la qual...
El 85, el 85, ho hem trobat ara,
sí, sí, és el 85.
Pràcticament, quan l'Aura recordarà,
som de la mateixa quinta,
estudiàvem encara i ens feien estudiar
els diferents tipus d'avortament,
el terapèutic, eugenèsic i ètic,
crec que era el tercer cas.
T'ho prenies ja per...
de carrerilla, una miqueta per l'examen,
cada un tenia la seva tipologia.
I era...
És...
Amb l'avortament passa alguna cosa semblant
en quant a la seva regulació legal,
i no vull fer comparatives
en quant a qüestió de fons,
sinó en quant a la seva evolució normativa,
doncs com el divorci, no?,
que va ser una llei de l'any 81.
Estem a la dècada,
a l'època de la transició.
Vull imaginar que sota l'any 85,
doncs el mandat d'un govern,
doncs, progressista, diguéssim,
en aquella època, d'esquerres,
i aleshores es va començar a regular l'avortament.
El divorci, de tota manera,
es va començar amb un govern
de l'OCD.
Recordo la llei...
Però la llei del divorci sí que s'ha reformat.
Sí, sí, sí, no,
i la de l'avortament també, sí,
perquè ara no recordo de memòria,
perquè és una llei,
una norma derogada,
era la reforma del Codi Penal,
però jo juraria que els terminis
eren diferents, eh?
De tota manera,
eren més estrictes.
Com tota llei,
també la llei del divorci
imposava en un principi
l'obligatorietat,
pràcticament,
amb el 90% de casos,
de separar-te abans de divorciar-te.
Ara hi ha el divorci,
entre cometes, express,
que et permet divorciar-te directament.
Anem a allò de sempre, no?
El divorci sembla ser que,
bueno, ja és un tema,
no diré d'un consens social absolut,
però a nivell de lo que és
la societat,
sobretot des d'un prisma,
doncs, bé,
hi ha l'Església,
l'Església catòlica
que encara manté la tesi
del matrimoni indissoluble,
però des d'un prisma social
potser està més acceptat.
el tema de l'avortament
porta més polèmica,
com poden portar altres temes,
eutanàsia,
altres qüestions
que tenen
unes connotacions
de tipus ètic
que provoquen,
doncs, bé,
que a vegades
les denúncies
s'hagin
no per
una persona
concretament perjudicada,
sinó per un grup
d'opinió
o un determinat corrent social.
Hi ha un col·lectiu
que no admet
l'avortament
independentment
de quina sigui
la cobertura legal,
però dins
d'aquelles persones
que creuen
que s'ha de regular
i que ha d'haver-hi
una legislació,
dins del que és
la pràctica
de la interrupció
de l'embaràs,
hi ha els metges,
hi ha els juristes
i naturalment
hi ha les dones.
I entretenc
aquests tres col·lectius,
diguem-ne,
que la llei
moltes vegades
s'ha posat en qüestió.
Jo penso que,
per exemple,
des del punt de vista
dels metges,
cap metge
queda obligat
a practicar
un avortament,
inclús els de la xarxa
pública
no estan obligats
encara que si ho
regula la llei,
perquè es poden,
hi ha una cosa
que es diu
clàusula de consciència
i es poden negar
a fer aquest avortament.
Els metges
se senten molt
desprotegits
des del punt de vista.
El que passa és que
molts metges
que a la xarxa pública
no practiquen avortaments
és possible
que a la xarxa privada
sí,
no perquè siguin
mals metges
ni mals tal,
sinó
simplement
perquè se senten
més protegits
de la xarxa privada,
perquè
tot va més ràpid,
és a dir,
en una xarxa privada,
per exemple,
en el cas
de malformació
del fetus,
i això segur
que a tu
em coneix
algú que li ha passat,
quan es fan proves
per veure si el fetus
està bé,
al cap de dos,
tres dies,
truquen per telèfon
ràpidament,
els plaços
van molt més ràpids,
llavors a la xarxa pública
això no passa així
i els metges
s'hi senten
més desprotegits.
Si es passen
aquests plaços
poden tenir problemes.
Fins i tot
algunes dones
a partir
d'aquests procediments
han sortit
també als mitjans
de comunicació
o algun que altre cas
de dones
que tenien,
que complien
aquest supòsit
de malformació
del fetus
i justament
per aquesta lentitud
provocada per,
no se sabia exactament què,
han hagut d'interrompre
l'embaràs
fora del nostre país.
Sí,
això passava
fa molts anys
però ara
quan passen aquestes coses
també han de marxar
fora del país.
I aquesta dona
podria denunciar
el sistema sanitari públic
si està dins
del supòsit
de la llei?
Jo penso que podria
fer reclamació
davant del sistema sanitari
perquè si no,
o sigui,
si les proves,
si ella ha posat
en coneixement,
o sigui,
s'ha somnès
a les proves
reglades
per conèixer
si el seu fill
tenia malformacions o no
i simplement
per qüestions
de plaç
no ha pogut fer-ho,
no veig,
crec que podria
fer-ho això.
circumstància paradoxal
que jo ara mateix
desconec
en profunditat
o desconec
en definitiva
el funcionament
de la sanitat pública
amb aquests temes
però
si la sanitat pública
té
o pateix
un retard
en moltes intervencions,
en molts tractaments,
quan ens trobem
en aquestes situacions
d'avortament
com molt bé deia Laura abans,
esclar,
tens 12 setmanes,
és a dir,
3 mesos
per,
per exemple,
en cas de violació
poder avortar.
Esclar,
si tens aquestes
12 setmanes,
bé,
si la sanitat pública
segueix,
el retard que segueix sempre,
és molt difícil
que es pugui
dur a terme
una intervenció
en aquella dona
amb estat de gestació
en un període tan curt
perquè ja sabem
com funciona
el tema de terminis,
no?
jo desconec
si se li donarà
un caire preferent
o un caire urgent
per aquests motius,
no?
Perquè es pugui
dur a terme
aquest avortament
dintre del principi
del que està prescrit
legalment.
A vegades les dades
són molt reveladores.
El Principat
es calcula
que es practiquen
anualment
uns 20.000
interrupcions
de l'embaràs.
El 97%
dels avortaments
a Catalunya
perquè a Andalusia
es veu
que pràcticament
el 100%
es fa a la xarxa pública,
es fan en clíniques
privades.
És una dada
que realment
frapa, no?
Perquè
el 97%
és quasi
la totalitat.
Potser
es deu
amb aquesta petita
reflexió
que he fet abans
que parteix
del meu desconeixement
sobre el funcionament
però aplicant
una mica
els criteris
de la lògica
del funcionament
de la sanitat pública
doncs esclar
és molt difícil
quadrar
una intervenció
amb 12 setmanes
o amb 24
dintre d'aquest
plantejament
que feia abans
Laura
del possible risc
també fins i tot
d'incomplir
la legalitat
vigent
per part
dels facultatius
no?
A més
recordem
que els possibles
imputats
en un procediment
d'aquest tipus
quan a facultatius
poden ser tots
tant el ginecòleg
com l'anestesista
com qualsevol
persona
fins i tot
que participi
en aquell
avortament il·legal
és a dir
la imputació
pot dirigir-se
contra qualsevol
d'ells
no?
Ara
diré una opinió
molt personal
meva
penso que
quan es va fer
la llei
del divorci express
entre cometes
molts col·lectius
estaven en contra
perquè deien
que molta gent
aniria
amb manada
a divorciar-se
perquè era molt fàcil
més barat
més ràpid
Tu et divorcies
en funció
de si trigaran
molt o no
a divorciar-te
això no ha estat així
i el que passa
és que la gent
és més fàcil
divorciar-se
directament
la decisió
de separar-se
de fet
o de trencar
el matrimoni
costa exactament
el mateix
que fa 5 anys
en l'avortament
penso que passa
una mica el mateix
aquests col·lectius
que diuen
que si s'obre
una llei
de plaços
sense condicions
que diuen
que moltes dones
anirem a avortar
penso que s'equivoquen
la decisió d'avortar
inclús diria
que és més dura
inclús que la de separar-se
per segons qui
i penso
que les dones
haurien de confiar
una mica més
en el nostre
sentit comú
i en la nostra manera
de fer
i no pensar
que ens llançarem
totes en bloc
a avortar
és com el fet
que hi hagi una llei
de matrimoni
o de regularitzar
legalment
una relació
entre homosexuals
no vol dir
que tothom
s'hagi de
de canviar
diguem
la seva tendència sexual
i fer-se homosexual
i casar-se
és que la llei no t'obliga
una cosa són els drets
i una altra els deures
de tota manera
Laura ha dit una cosa
molt important
que no és el mateix
una situació matrimonial
que els plantejaments
que et fas
amb la interrupció
d'un embaràs
que intentant ser objectiu
no mirar-s'ho
ni des del prisma d'uns
ni dels absolutament liberals
ni dels més conservadors
en aquest aspecte
doncs no és el mateix
la interrupció
d'un embaràs
que un matrimoni
aleshores
és el que abans deies tu
Laura
clar
home
crec que indubtablement
canviar una llei
no implicarà
una situació
d'anar en massa
doncs
dur a terme
aquest tipus de pràctiques
perquè no és
crec jo
doncs
el mateix
que el tema
de divorcis
que tens raó
no ha vingut la gent
en massa a divorciar-se
hi ha hagut un increment
dels divorcis
òbviament és una miqueta
més fàcil
perquè hi ha hagut
un detriment
de les separacions
també
n'hi ha hagut menys
efectivament
però bàsicament
el tant percent
de persones divorciades
és el mateix
de totes maneres
si tornem a l'àmbit
estrictament jurídic
amb l'actual llei
diguem-ne que
que el jutge
o la jutge
en aquest cas
que parlàvem de Morín
que és una jutgessa
ho ha de tenir claríssim
perquè si les proves
demostren
que no s'han complert
els tèrminis
que no hi havia
doncs aquesta avaluació
psiquiàtrica
de la dona
que havia d'interrompre
l'embaràs
està claríssim
de quina ha de ser
doncs finalment
la sentència
de la jutgessa
la llei és ben clara
és fràgil
però molt clara
com que en el cas
de la salut psicològica
de la mare
diguem que
les proves
no són tan objectives
com per exemple
en el cas
amb la formació
del fetus
diguem que
la cosa no és tan clara
es tracta una mica
d'investigar
si aquests informes
psicològics
estan ben fets
si no s'han fet
a posteriori
de la interrupció
de l'embaràs
etcètera
i és aquí
on la jutge
ha de tenir problema
haurà de provar
no ella
sinó a les parts
que aquests avortaments
s'han fet
realment
perquè la salut
psicològica
de la mare
corria perill
el que passa
és que això
no és
per exemple
en el cas
d'una malformació
de fetus
molta gent
que en el cas
de la interrupció
de l'embaràs
no està plenament segura
perquè té
problemes ètics
ho té més fàcil
en aquest cas
que en el cas
de perill
per la salut
de la mare
perquè
no només és un informe
psicològic
que la mare
està molt atabalada
que no vol tenir el nen
no, no
té que ser un informe
psicològic
amb cara i ulls
i un informe psicològic
de veritat
que hi hagi perill
per la salut
de la mare
no, que la mare
tingui una mica
de depressió
o que estigui
una mica nerviosa
i és aquí el problema
que hi ha hagut
en aquest cas
de totes maneres
em deixen
una mica aparcat
el tema
de la llei
de l'avortament
ens hem trobat
quan heu abordat
altres qüestions
que no estan
vinculades
amb el dret penal
també altres tipus
i altres camps
del dret
i és que
moltes vegades
i el Víctor
a més ho diu
aviam
les lleis a vegades
són tan interpretables
perquè han de servir
per tothom
no podem fer lleis
particulars
però a vegades
sí que hi ha lleis
que queden
com a molt tancades
molt acotades
i el jurista
doncs ho té
més o menys fàcil
entre cometes
a l'hora de decidir
hi ha altres lleis
que sempre tenen
algun serrallet
algun punt feble
que fa que després
es produeixi
aquest debat social
vull dir
si determinades lleis
que són
que diguem-ne
donen
en la línia
de flotació
de la consciència social
les poguessin
tancar una miqueta més
voleu dir que
no ens
podríem
deixar de banda
totes aquestes
polèmiques
a veure
és que
anem a l'ho de sempre
com deia
la salut psicològica
de la mare
això és molt elàstic
és el que diu Laura
com acotes
aquest punt
de la llei
mira com deia
un professor meu
a la universitat
es referia
al tema docent
al tema estudiantil
però ho aplicaríem
a la llei
segons ell
feia una espècie
de metàfora
i deia
el 10
és la llei divina
el 9
és la llei humana
és a dir
no hi ha una llei
humana perfecta
esclar
la llei
o la norma
és tan imperfecta
com ho som nosaltres
aleshores
és impossible
i ho dic
impossible
amb negreta
i sobre allà
fer una llei perfecta
per què?
perquè una llei
crec que ho parlàvem
la setmana anterior
referint-nos a l'elaboració
del legislador
molt bé
una llei
és impossible
una llei
i el desenvolupament
de la llei
per això hem d'acudir
a altres mecanismes
i encara així
segueix la imperfecció
és impossible
que reculli
els milers
i milions
de casuístiques
perquè
aquí
tractem
els temes
d'una manera
el més profunda possible
però relativament
concreta i superficial
és clar
si aprofundim
en un procediment
judicial
encara que pugui
ajustar-se
en un d'aquests
aspectes
tan taxats
de 12 setmanes
de 24
etc
i veiem
que aquell procediment
potser té
en fase d'instrucció
mil folis
amb declaracions
amb intervencions
amb proves pericials
metges
amb valoracions
cada un
en una versió
és clar
és que
és tan
tan
tan complicat
i és impossible
que la llei
contempli
Sí, però a vegades
Víctor, perdona
això crea una situació
de vulnerabilitat
entre les persones
afectades
és molt important
i ara em ve al cap
perquè algunes vegades
al temps de salut
ho hem parlat
la vulnerabilitat
de la situació legal
en la que es poden trobar
molts metges
que davant
de determinades
de determinats
casos com aquest
diguin
a veure
jo sí que m'ajusto
a la llei
jo tinc uns principis ètics
però a lo millor
no actuo
com crec que devia actuar
perquè no me la puc jugar
i algunes vegades
s'ha parlat
per exemple
en el tema
de l'administració
de la píndola
de l'endemà
que disortadament
davant de la falta
de planificació
o anticonceptiva
que poden tenir
molts joves
els serveis d'urgències
i aquí a Tarragona
mateix
ho hem parlat
moltes vegades
amb la gent
de la xarxa
de Santa Ticla
joves que van
a urgències
noies
perquè li administrin
la píndola
com si es tractés
d'un anticonceptiu
quan realment
és un abortiu
i que si es pren
d'una manera continuada
pot tenir conseqüències
nefastes
per la salut
de la noia
el problema
quan són menors d'edat
quan són menors d'edat
i la majoria
són menors d'edat
aquest metge
d'urgències
d'una banda
sí que li pot facilitar
aquesta noia
aquesta píndola
però clar
és una menor d'edat
el pare
podria actuar
judicialment
contra aquell metge
que al cap i a la fi
està també
complint la llei
vull dir que
jo estic d'acord
que qui fa les lleis
deu saber moltíssim
però així com
no es poden crear
tants casos particulars
com
com casos
que es creen
els deixen
en una posició
molt difícil
molt
i això repercuteix
en el pacient
en l'usuari
perquè no trobo un metge
que lògicament
el que no serà
serà jugar-se
la seva vida
a la presó
per això
dèiem abans
que hi ha molts metges
que estan a la xarxa
pública sanitària
i que no
no fan interrupcions
d'embaràs
però sí la fan
a la privada
perquè se senten
més protegits
i està clar
que els metges
no només
en temes d'avortaments
sinó en altres temes
que potser no afecten
en aquestes qüestions
sempre
o moltes vegades
tenen un plantejament ètic
de com tractar una persona
la tracto
no la tracto
en moments
d'extrema necessitat
el metge
ha de reaccionar
i estem en l'eterna discussió
que si aquesta actuació
doncs està dintre
del que és l'alexartis
de lo que és l'ètica
i després
tornant a la imperfecció
de la llei
doncs bé
la llei
pot estar millor
o pitjor feta
més encertada
menys encertada
però clar
hi ha qüestions
per exemple
per el
el que se'n diu
el nastiturus
és a dir
el fetus
a partir de quin moment
té capacitat
jurídica
és a dir
a partir de quin moment
legalment
es considera
un ser viu
aquí podria haver-hi polèmica
amb el tema d'herències
probablement
si ja parlem des d'aquest punt de vista
no
qualsevol tipus de tema
i per no abordar
el tema més ètic
que és molt personal
també
clar però
estic parlant
en termes
o estem parlant aquí
com sempre intentem
en termes subjectius
dintre del que és la legalitat
òbviament la llei
es farà d'una manera
o l'altra
segons
com dèiem l'altre dia
quina tendència política
perquè els polítics
són en definitiva
els que fan
aproven
aquest tipus de lleis
lleis
doncs que
prevalen
dintre del sistema
seran els que
valoraran
i mesuraran
què creuen
respecte
de l'avortament
respecte
l'eutanàsia
respecte
el moment
en el qual
es considera
que hi ha
vida
fins i tot barrejant
termes biològics
termes ètics
és a dir
clar
és complicat
i es farà la llei
en funció
de
no ens enganyem
la ideologia
d'una tendència
o d'una altra
en el supòsit
que es canviés la llei
en el supòsit
que no diem
que ni que s'hagi de canviar
ni que no
això implicaria
si ens en mirallem
en altres reformes
que s'han fet
com ara la del divorci
implicaria una reforma
en el Codi Penal
seria molt complexa
des del punt de vista
tècnic?
Jo penso que no seria complexa
perquè si la llei
es canvia
a una llei de plaç
sense cap condició
s'hauria de fer
una reforma
en el Codi Penal
com es fan moltes
a diari
pràcticament
surten als mitjans
de comunicació
les reformes importants
les que ens afecten
a tot
però reformes legals
n'hi ha quasi cada dia
a laboral
a penal
a civil
etc
inclús a la Constitució
hi ha reformes mínimes
que no surten
sortiran
però vull dir que
no són tan transcendents
com podrien ser
doncs
com coses relatives
a la monarquia
etc
no és tan difícil
canviar una llei
no
comporta la dificultat
pròpia
d'un tràmit legislatiu
que ara per exemple
a nivell de l'estat espanyol
està una mica aturat
pel tema
que tots coneixem
de les eleccions
recents
i del canvi de Parlament
però una vegada
estigui novament
constituït al Parlament
doncs suposo
que es continuarà
amb aquest tràmit
cada dia es fan lleis
al Parlament
exactament
legislatiu
de tota manera
i entraríem a valorar
el tema
que si les lleis
s'aproven aquí
s'aproven a Madrid
etc
però una miqueta
tornant
insisteixo
el tema d'avui
és un tema
una vegada més
amb un rerefons
ètic
evident
una qüestió
de mirar-t'ho
des d'un punt de vista
o de l'altre
de fer diferents tendències
aquí per exemple
doncs
llegia abans
que
una querella
es va
interposar
per una associació
a cristians
i després per una altra
alternativa espanyola
a partit catòlic
confessional
contrari a l'avortament
és a dir
normalment
segons
quin tipus
de
denúncies
querelles
plantejaments
es fan des d'un grup
o des d'un altre
aleshores
el jutge
ha de valorar
si s'entra
dintre
de la legalitat
objectiva
recordo
crec que era
referent a l'avortament
i si no
m'esmaneu
si no m'he malament
a la memòria
hi va haver fa poc
un cas
a Madrid
d'una sèrie de metges
no recordeu vosaltres
a la comunitat de Madrid
que al final
van ser absolts
penalment
i que van passar
un calvari
no sé si era
pel tema
de l'avortament
no ho recordo
per l'eutanàsia
per una suposada
eutanàsia
que no era
eutanàsia
no recordo
potser em falla
la memòria
un servei d'urgències
en el qual
persones que podien estar
en estat terminal
pot ser
era eutanàsia
tens raó
però bueno
no deixen de ser
qüestions
d'aquest plantejament
és a dir
hi ha una sèrie de gent
que creu
que s'ha vulnerat
la legalitat
i un jutge
però és que per exemple
aquí hi ha acusacions
particulars
que són certs col·lectius
diguem
molt conservadors
cristians etc
que s'han constituït
en una acusació
particular
d'aquest assumpte
jo no soc
una persona radical
no soc una persona
diguem
dins d'aquests col·lectius
i també penso
que si s'han vulnerat
aquests plaços
i s'ha vulnerat la llei
també penso
que s'han de condemnar
si és que és així
s'han de condemnar
aquesta gent
és a dir
no s'ha de ser
de certs col·lectius
per entendre
que això és un delicte
però no hi hauria d'haver
uns mecanismes
des de la fiscalia
per exemple
que portessin un control
de com s'efectuen
aquestes interrupcions
de l'embaràs
que siguin entitats
privades
entre cometes
les que s'apersonin
com a acusació particular
per millorar la societat
podríem passar moltes coses
però no hi ha recursos
ni temps
i suposo que
va per aquí la cosa
acabo de dir una bajanada
ho entenc
no en el sentit
que havíem de controlar
els inspeccions
i tot això
no però tothom és lliure
de mantenir
una acusació
o una acusació
en aquest cas
o personar-se com a acusació
en un assumpte
si creu
que pot tenir
indicis de delicte
però bé
fiscalia
òbviament
s'encarrega
de perseguir
qualsevol actitud
presuntament delictiva
i d'averiguar
una miqueta el que ha passat
Víctor Roca
Laura Picó
gràcies
demà
demà no
la setmana que ve
setmana santa
estem fatal de calendari
això de les vacances properes
les que farem tots
sobretot vosaltres
que també vindreu dimarts
m'heu dit
vindrem molt bé
nosaltres estarem aquí
i esperem que els oients
també estiguin
moltíssimes gràcies
bona setmana
adeu
adeu
adeu