Aquí seguim amb tots vostès. Matí de Tarragona Ràdio.
Ens curem en salut, com cada setmana,
en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Ens acompanya el director de l'Hospital de Santa Tecla,
doctor Josep Mercader. Molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut i ens acompanya el doctor David Castander.
És el cap d'urgències. Bon dia, doctor Castander.
Bon dia.
Parlem de meningitis, perquè fa unes setmanes, uns dies,
es va fer públic, a més, també es va donar la informació
des del primer moment de tres casos de meningitis
sorgits a la ciutat de Tarragona.
Un d'ells amb un resultat fatal, un noi de 17 anys
que, disortadament, va perdre la vida.
Hi ha una nena ingressada a Barcelona
que sembla que evoluciona favorablement.
I després una altra noia,
sembla ser originària de Vilaseca,
que estava ingressada a l'Hospital de Santa Tecla,
però em deien ara que ha estat traslladada a Barcelona, no?
Sí, ahir la van traslladar a Barcelona,
a l'Hospital de la Vall d'Hebró,
a la unitat de cremats,
perquè les lesions que té a la pell
han de ser tractades
amb una unitat de cremats.
Provocades per la malaltia.
Provocades per la malaltia, sí.
Bé, doncs ja seguirem atentament
i de manera oficial,
perquè entenem que més enllà
donada la notícia
i seguits els protocols que s'han de seguir
per prevenir,
ja tot l'altre entra a dins
del que és la intimitat d'aquesta persona
i la seva família.
Per tant, si el sembla,
parlem de la meningitis
des d'un punt de vista genèric
per explicar exactament què és,
perquè sentim la paraula meningitis
i sembla una maledicció d'aquelles bíbliques.
Ens espantem moltíssim
perquè pensem que en aquest nostre primer món
estem lliures de qualsevol malaltia
d'aquestes que siguin contagioses
o que sembla que estiguin extingides, també.
No fa gaire també parlar amb el doctor Atzerà
de la tuberculosi,
que també es torna a la nostra societat,
amb benestan, etcètera.
Per què ens fa tanta por la meningitis?
És tan terrible com imaginem,
aquesta malaltia?
Bé, jo crec que hauríem de començar
per explicar
l'únic que és el que entenem per meningitis.
El problema de meningitis
és que és una inflamació
de les membranes que envolten el cervell.
Que el cervell és un òrgan vital
que a més està envoltat pel crani
i que això pot condicionar
una simptomatologia
o unes complicacions
que potencialment són molt greus.
En qualsevol cas,
ja dic, la meningitis
com a tal
és una inflamació
d'aquestes membranes
que envolten el cervell
que la majoria dels casos
és per causa infecciosa,
però hi ha d'altres.
I dintre de les causes infeccioses
hi ha unes causes virals
que habitualment són més banals
i unes altres que són causades
per bactèries
que sí que normalment
tenen un comportament més agressiu.
Les que són víriques
o bacterianes
són les més freqüents segurament
que no pas d'altres
que podria haver-hi
com a més estranyes, no?
Sí, aquestes són
les causes més típiques.
Dintre dels nens petits
que probablement
és el grup de població
més afectat,
hi ha moltes infeccions
de meningitis víriques
que fins i tot
poden passar
desapercebudes.
El que ens crida l'atenció
i el que moltes vegades
lògicament
els mitjans
es fan ressò
són els casos
molt greus
de complicacions
fatals
de la meningitis
que
no són
tampoc
l'evolució
més habitual
del procés.
Sí que és cert
que les meningitis
especialment
les bacterianes
si no porten tractament
sí que
tenen una mortalitat
molt alta
que pot arribar
fins al 50%
però
quan
desenvolupen
una forma
tan agressiva
com la d'aquests nois
en què ja no només
és la infecció
localitzada
a la zona meningia
sinó que
fan un procés
inflamatori
que afecta
tots els òrgans
del cos
diguéssim que
en aquests casos
sí que ja
estem parlant
d'una agressivitat
i d'una
i d'una
virulència
que pot condicionar
el que ha condicionat
aquests casos.
M'ha cridat la tensió
el fet que digui
que poden haver-hi
quadres de meningitis
que puguin passar
desapercebudes
no sé si és pel tipus
de virus
o pel propi
sistema immunològic
de la persona
perquè podria ser
que els pacients...
No, normalment
ja dic
són les infeccions
víriques
i les infeccions
víriques
moltes vegades
tenen una
simptomatologia
com incideixen
en nens petits
que lògicament
és molt més difícil
saber
o aclarir-nos
que realment
es creixen
dels símptomes
llavors
clar
es poden considerar
quadres gripals
però que
no queda clar
si realment
hi ha hagut
una inflamació
a nivell
de les meninges
i és per el que dic
que moltes poden
passar desapercebudes.
El contagi
és fàcil
contagiar
o traspassar-se
aquest virus
una cosa és un virus
una altra és una bactèria
en quines circumstàncies
es poden
transmetre
aquest tipus
de la meningitis
contagiar-la
en definitiva?
Les meningitis
perilloses
les meningitis
que potencialment
poden ser
més greus
que són les bacterienes
com he comentat
aquestes normalment
requereixen
un contacte
directe
i mantingut
amb la persona
que té
la malaltia.
Mantingut
són hores,
dies?
són persones
del mateix
context familiar
o en grups
tancats
tipus
guarderia
o col·legis
sobretot
en la canalla
o nens molt
petits
que lògicament
tenen
un contacte
molt més estret.
És raro
que per contactes
esporàdics
un es pugui
contagiar
d'aquest tipus
de meningitis.
Això és
un tipus
de meningitis
que és la que diem
meningocòsica
que és una mica
la que ha causat
aquests quadres.
Hi ha altres
meningitis
que poden venir
d'infeccions
de tot el que és
el tracte
otològic
o respiratorial
dels pacients.
La meningitis
per exemple
per neumococ
és molt característica
que hi hagi
una otitis
prèvia
i sigui una complicació
d'aquesta otitis
o d'una mastoiditis
secundària
a l'otitis
perquè al final
provoqui tot això.
No necessàriament
el primer cop de vista
hi ha el primer
pronòstic
que es pot
identificar
una meningitis
que ha de fer
la seva evolució
perquè sigui visible
a l'hora de fer
un diagnòstic.
Potser s'arriba
en un quadre
de febre
amb una otitis
i parlem
d'una criatura
diferent
és l'adult
que a partir d'aquí
fins que fas
el diagnòstic
com a meningitis
primer pot ser
una infecció
de qualsevol
altre tipus
les vies respiratòries.
Jo crec que el doctor
David Castander
ja ho ha explicat
el que popularment
coneixem com a meningitis
és la provocada
per una bactèria
que és el meningococ.
Aquest és el que
habitualment
produeix
aquests casos
greus
i que
amb un percentatge
elevat
poden acabar
amb la mort
de la persona.
Aquesta és la meningitis
diguéssim
que quan parlem
de meningitis
parlem d'aquesta.
Després hi ha
tota la resta
de meningitis
víriques
causada
per altres
bactèries
com tipus
tuberculòsiques
dit abans
que també existeix
la meningitis
tuberculosa
que tots aquests
també són meningitis
perquè és una inflamació
de les meninges
però són diferents
del que
popularment
coneixem com a meningitis.
La meningitis
el quadro típic
de la meningitis
és d'aquell pacient
que ve
amb rigidesa
de nuca
vull dir que
la dificultat aquesta
per doblar el coll
degut a una rigidesa
de nuca.
Nens i adults
això
igual.
Sí.
Vòmits
incohercibles
o sigui
vòmits repetitius
amb escopeta
no aquell vòmit
degut a una indigestió
sinó vòmits
injustificats
per el que és menjat
o per una indisposició
febre alta
normalment
i el que és molt important
o el que es diferencia
de moltes altres malalties
són les lesions
a la pell
que apareixen
de manera
sobtada.
Sempre surten
aquestes lesions
a la pell?
Sempre no.
Sempre no.
No necessariament.
De fet,
quan surten
aquestes lesions
sí que és un signe
d'alarma
perquè sí que
podem arribar
a pensar
que la malaltia
s'ha pogut estendre
i és quan ja
realment
pot ser perillós.
De fet,
la meningitis
no és una patologia
molt freqüent.
Tots els anys
hi ha uns casos
però que
no tenen
per què tenir
una evolució fatal.
Clar,
el que passa
és que
quan hi ha
aquests casos
doncs...
Han coincidit
tots tres també
aquesta...
I a més,
en una setmana
han coincidit...
Hi ha un molt greu
perquè el jove
va morir
finalment.
Per rectificar
el diagnòstic
un cop hem vist
aquest símptoma
hi ha algun altre
tipus de prova
que es pugui fer?
Bé,
aquest és un dels problemes
que tenim
a la meningitis.
Realment,
el diagnòstic
de certesa
només el tenim
en un cultiu
del líquid
cefalorraquidi.
El líquid cefalorraquidi,
perquè mantengui la gent,
és el líquid
que envolta
totes les estructures
del sistema nervió central,
el cervell
i la mèdula.
Llavors,
per fer això
s'ha de fer una punció lumbar
que moltes vegades
no és un procediment
massa senzill.
Ni còmode
pel pacient tampoc,
no?
Normalment,
quan el pacient
està molt malament
ni se n'entera.
Es deixa fer
el que sigui.
Clar.
Però,
vull dir,
aquest és una mica
el hàndic.
Per això,
normalment,
quan nosaltres
veiem casos
que ja des d'un primer moment
ens impressionen
per la gravetat,
l'antibiótic
es comença
abans
de fer
aquesta
punció lumbar,
que és com se diu
la tècnica.
Si el pacient
més o menys
pot aguantar
o si hi ha
algun dubte
diagnòstic,
sí que podem
esperar-nos
a l'anàlisi.
Però això,
la tendència,
sobretot
en els últims anys,
és que
l'antibiótic
es comenci
l'abans possible
perquè sabem
que quan abans
es comenci
és més improbable
que puguin sorgir
complicacions greus.
El tractament
és antibiòtic
exclusivament.
Bé,
no exclusivament
però diguéssim
que per
acabar amb el
micro-organisme
és el que
és el prioritari.
I després imagino
que altres tractaments
en paral·lel
per apaivagar els símptomes,
perquè no
afecti
altres organismes.
Sí,
hi ha
fàrmacs
que s'utilitzen
per
merament
per controlar
tota la simptomatologia,
la incomoditat
que provoca
analgèsics,
antiinflamatoris
i després
en casos
concrets
en què sospitem
que hi ha
repercussió
a nivell
del cervell
perquè no oblidem
que ni que estigui
dins del crani
el que afecta
són les membranes
que protegeixen
el crani,
perdó,
el cervell.
Quan realment
pensem
que hi ha
afectació
cerebral
perquè són
pacients
que estan
molt
confusos,
que tenen
fins i tot
quadres
d'agitació,
diuen
coses
incongruents
o coses
d'aquest tipus.
Llavors,
en aquests casos,
moltes vegades
ens plantegem
posar
un tipus
d'antiinflamatori
molt potent,
corticoides
en concret,
que tractem
que aconsegueixen
controlar
tota aquesta
reacció
inflamatòria
que moltes vegades
es produeix
quan un posa
l'antibiótic.
Després hi ha
altres tractaments
que ja són
més infreqüents
quan
algun d'aquests
pacients
presenta
alguna
crisi
epilèptica,
que és una
de les complicacions
que es poden
tenir,
en què,
lògicament,
el que utilitzem
són fàrmacs
antiepilèptics.
Què passa
amb les vacunes?
Perquè n'hi ha vacuna
per això?
Es parla
de la vacuna
de la meningitis?
Sí,
hi ha una vacuna
per una part
per un tipus
de meningococ.
Vull dir
que
meningococ
n'hi ha
bàsicament
tres tipus,
tres tipologies,
el que se n'hi diu
meningococ A,
el B
i el C.
Llavors,
desgraciadament,
aquests casos
més greus
són
habitualment
meningococs
del grup B
que són dels
que no hi ha,
dels que no tenim vacuna.
Per la resta sí,
però per aquest,
el grup B aquest,
no hi ha vacuna.
Dins dels calendaris
de vacunes,
de la canalla,
es contemplen
aquestes altres,
esclar,
si no fora il·lògic
que no es posés aquesta.
Dins del calendari
vacunal
de tota la canalla.
Quan hi ha aquests casos,
lògicament,
es comunica
a les autoritats
sanitàries
i es posen
tota una sèrie
de dispositius
i protocols
per intentar
cercar
d'alguna manera
el que puguin ser
els casos
i els virus
i els virus
que es fan
fent un tractament
també antibiòtic
a l'entorn
del malalt,
tot i que
per toca
de les autoritats
sanitàries,
però des del punt
de vista mèdic,
fora aquesta
la prevenció.
És important
actuar
el més ràpid
possible
perquè no
s'estenguin
els possibles
casos.
Llavors,
el que es fa
habitualment
és donar
un tractament
antibiòtic
profilàctic
a totes les persones
que han estat
en contacte
estret.
Aquí a vegades
és molt difícil
delimitar
qui li has de donar
a qui no.
El que ens diuen
als llibres
és que
se requereix
un contacte
estret
i mantingut,
però esclar,
quan sorgeix
una mica
la por
col·lectiva
és difícil
controlar-la
i a tots
ens consta
que moltes vegades
reben
medicació
d'aquest tipus
persones que no
han tingut
un contacte
per contagiar-se.
Però,
clar,
jo també
hem d'entendre
que són
patologies
que provoquen
una mica
aquesta por
col·lectiva.
Això
és a curt termini.
Lògicament
el que fem
sempre
és comunicar-ho
a les autoritats
sanitàries
més que
perquè
s'estudien
els casos
i es valora
si realment
es tracta
d'un brot
aïllat
o és
un brot
epidèmic.
Després hi ha
una altra fase
però que això
ja ho porten
des de sanitat
és si
realment
hi ha
algun grup
un cop
s'ha tipificat
el tipus
de microorganisme
que ha causat
la infecció
si val la pena
vacunar
a persones
que puguin
estar
en el context
no necessàriament
en contacte
amb la persona
que ha patit
la infecció
però sí
doncs bueno
imagina't que
he sigut
a un col·legi
fer una campanya
de vacunació
en aquest nivell
però sempre
són
profilaxis
més a llarg termini
la immediata
la que no
és convenient
que es difereixi
és la que
han tingut
les persones
que han estat
en un contacte
més estret
a veure
no ho sabem tot
lògicament
però sabem
per què
afecta més
a unes persones
i no pas
a unes altres
perquè afecta
més als nens
als nadons
també als adults
pot afectar
però jo crec
que majoritàriament
com més jove és el pacient
hi ha més incidència
de la malaltia
sabem per què
afecta més
a un grup de població
que no pas a un altre
des del punt de vista epidemiològic
o no
no tenim cap certesa
home
no
realment
sempre
els nens
quan estan
en una fase
de creixement
igual que creixen
els músculs
els ossos
i tot el que és
el seu organisme
també creix
el seu sistema
immunitari
i lògicament
hi ha períodes
dels nadons
molt petits
i dels nens
lactants
en el que
aquest sistema
immunitari
està començant
a créixer
llavors
sempre en aquests casos
som entre cometes
més vulnerables
més infeccions
tothom sap
que
els nens
a partir de certa edat
i sobretot
quan estan en contacte
amb les guarderies
i tot això
3 o 4 infeccions
a l'any
tenen
i és precisament
per aquest procés
de formació
vas adquirint
aquestes defenses
que un adult
ja té
es van adquirint
al llarg dels anys
a base de virus
i per tant
aquesta etapa
en què vas adquirint
aquests virus
a vegades
és quan ets
més
és més fàcil
d'agafar una malaltia
l'evolució de la malaltia
és molt particular
lògicament
en el cas
de les persones
que se'n surten
que són moltes
pot quedar
algun tipus
de seqüela
pot quedar
que la persona
tingui algun tipus
de problemes
ja
per sempre
sí
sí que és possible
alguna discapacitat
alguna
és una de les
entre cometes
de les drames
que provoca
aquest tipus
d'infecció
no necessàriament
però sí que hi ha
un tant per cent
relativament petit
en què poden tenir
algun tipus
de dèficit
hi ha alguns
que són
que afecten
els nervis
que controlen
la musculatura
del cap
perquè mantengui
la gent
de la musculatura
de la cara
i tot això
i és molt més raro
que pugui haver
més afectació
a nivell perifèric
dels membres
o d'alguna altra
sònia
les capacitats
de la persona
també és relativament freqüent
sobretot quan hi ha hagut
aquest component
d'encefalitis
o sigui
d'aquesta repercussió
al cervell
que puguin
passar
uns períodes
de
doncs
de persones
que és que
com que els veus
raros
perquè mantengui la gent
sí sí sí
un comportament estrany
diferent
un comportament
que no és el més típic
que estan més despistats
que se n'obliden
de coses
que els passen
de forma recent
i això pot ser
de forma
provisional
entre cometes
o durarà uns quants mesos
o de forma
definitiva
imagino que des de la vostra
experiència hospitalària
sobretot quan arriben
pares i mares
amb nens petits
de seguida
us pregunten
no serà meningitis
no?
perquè és de les
aquelles malalties
que provoquen una certa
i no ens agrada
gens dir això
perquè creiem
que s'ha de anar
amb molta cura
alarma social
si es dona tota la informació
ens podem estalviar
aquesta alarma
però tot i així és una d'aquelles malalties
força temudes socialment
no?
sí, sí
clar
perquè evidentment
les repercussions
potencialment
poden ser molt greus
a veure
jo crec que
lògicament
el grup poblacional
més exposat
és l'acanatge en general
i de fet
tot pacient
ni que arribi
per qualsevol
altre tipus
d'infecció
de l'arbre respiratori
o del nas
o de la gola
o de qualsevol
d'aquestes parts
sempre
tot pediatra
està entre cometes
obligat
a descartar
els signes meningis
el pacient pediàtic
amb febre
tothom
li ha d'explorar
a veure si
aquesta rigidesa
que parlàvem abans
en qualsevol cas
també és cert
que
és molt difícil
en els nens
petits
valorar tots aquests signes
que en una persona adulta
són més fàcils
de trobar
a veure
una persona
amb meningitis
normalment
està molt afectada
el seu estat
general
està molt afectat
i
normalment
hi ha algo
que
ens posa
en sobrevist
al metge
quan veiem
un cas d'aquests
ni que
moltes vegades
no té
tots els signes
típics
que venen
als llibres
hi ha alguna cosa
que et fa sospitar
que allò
no és
un simple
quadre
gripal
o un cadarro
de vides altes
i uns més
jo diria
que els més
afegint
amb el que diu
el doctor
Castandert
que els més
els casos
més complicats
són aquells
que no venen
amb aquests
signes típics
lògicament
i ojalà
tots vinguessin
amb rigides de nuca
ojalà tots vinguessin
amb rigides de nuca
perquè doncs
els que
han tingut
desgraciadament
una evolució
més desfavorable
han sigut els que
no han vingut
amb rigides de nuca
potser
immediatament
aplica el tractament
i llavors
doncs clar
sempre et queda
una sospita diagnòstica
i bé
comencen
comencen
ja
quan els apareixen
les taquetes
aquestes que hem dit
vermelletes al cos
que és quan hi ha
la infecció
s'ha generalitzat
al cos
i llavors
és molt més difícil
també
perquè ja provoca
una sèrie de canvis
amb la coagulació
i amb les cèl·lules sanguínies
que fan
que sigui
molt més complexa
de curar-la
les xifres
diguem
que deixen
clares
les coses
no té una incidència
importantíssima
en la nostra societat
ens parlàveu abans
que es poden donar
tres casos
quatre casos
l'any
en una comunitat
com ara la nostra
de cent mil habitants
cent i pico mil habitants
per normes generals
seria aquesta
la incidència
en general?
home
jo crec que és una mica
més gran
més gran
sí
aquí hem tingut
aquests casos
una mica desgraciats
i molt seguits
clar
però
tampoc tinc
les dates
concretes
en qualsevol cas
és molt baixa
i pots veure
mil grips
per una meningitis
clar
el problema
és
que
no se t'ho pot escapar
això
llavors
sempre en aquests casos
és millor
actuar
com si fos
ni que no tinguis
la confirmació
que esperar
a una confirmació
deixar un temps
que pot ser molt valiós
la rapidesa
és fonamental
a veure
el risc zero
no existeix
ni en medicina
ni absolutament
en res
i convivim
amb tot
i també convivim
amb els virus
i les bactèries
i en uns moments
determinats
es manifesten
doncs esperem
que es recuperin
aquestes dues persones
que encara resten
afectades
totes dues
s'han d'aquí
de Tarragona
però en aquest cas
hospitalitzades
a Barcelona
doctor Mercader
doctor Castander
moltíssimes gràcies
per venir avui
i explicar-nos això
perquè després
cadascú ja farà
si li fa
més recansa
menys recansa
conviure amb aquests
virus i bactèries
però en principi
la informació
creiem que és
el millor antidot
i sobretot
la millor
medicina preventiva
gràcies
moltes gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies