Tres minuts, arribarem al punt d'un quart de dotze del migdia.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Temps, com hem explicat ara mateix en el sumari de continguts,
de parlar de diferents qüestions relacionades amb el món de les lleis,
amb l'actualitat de l'administració de la justícia.
Avui saludem el director dels Serveis Territorials de Justícia de la Generalitat,
el senyor Ramon Gutiérrez.
Senyor Gutiérrez, bon dia.
Molt bon dia.
Amb ell volem parlar de diferents qüestions d'actualitat.
Si li sembla, li preguntem en primer terme per un dels anuncis que coneixíem recentment,
l'anunci de creació de dos nous jutjats a la demarcació,
que es posaran en marxa a finals d'any.
Quins seran exactament aquests jutjats i què s'ho posarà per la demarcació?
En primer lloc, destacaríem la creació del jutjat de primera instància,
número 8 a la ciutat de Tarragona,
i seguidament també el jutjat de violència sobre la dona, número 1 a Reus.
En aquest segon cas, el que implica és una major especialització en una matèria absolutament sensible,
que constitueix tota una demanda social i que permetrà fer front a tota una xacra social
en recursos molt més adients.
Recordem que en el cas de Reus, aquestes funcions seran compartides per un jutjat d'instrucció,
la qual cosa permetrà no només guanyar un òrgan judicial adicional,
sinó sobretot una especialització concreta en aquesta matèria.
I pel que fa a Tarragona, en tenim fins ara set jutjats de primera instància,
porten bàsicament temes civils,
alguns ja tenen especialització com ara l'àmbit mercantil o l'àmbit de família,
i per tant aquest nou òrgan també ajudarà a tenir una resolució més àgil dels problemes en aquesta matèria.
Pel que fa a jutjats de violència de gènere, ja n'hi havia un que funcionava des de,
corregeix-me, aproximadament un any a la ciutat de Tarragona.
Quin balanç en fan?
És molt positiu i és un jutjat que l'experiència demostra que és una eina bastant útil,
tot i que té una especialització perquè en altres demarcacions aquesta matèria està compartida en funcions diverses,
el funcionament, com l'hi deia, específic i concret permet una atenció més adient tant a les víctimes
com a la resolució dels diversos aspectes que concorren en aquest àmbit de tipus civil, penal, etc.
Pel que fa a l'obertura d'aquest 8T jutjat de primera instància,
d'aquesta manera es podrien resoldre el problema del temps, de la demora?
Estarien cobertes amb aquest 8T jutjat les necessitats de la justícia a la ciutat?
Bé, això seria molt agosserat dir que totes les necessitats queden cobertes,
però sí que és evident que és una bona notícia.
I aquesta bona notícia de la creació de dos nous òrgans judicials
s'afegeix al que ja és tradició per part del Departament de Justícia
i de les altres administracions competents en la matèria
de treballar per la resolució d'aquesta problemàtica.
A tall d'exemple, li diré així una mica ràpidament
la sèrie de creació d'òrgans judicials
perquè els seus oients ens facin una idea de què estem parlant.
En l'any 2004, ja aquí, a la demarcació del Camp de Tarragona,
ja es van crear dos jutjats,
l'any següent tres, l'any següent dos, dos, dos,
i aquesta és la sèrie que portem els últims anys.
Això a ningú se li escapa, que és un esforç molt, molt, molt gran
per tot el que implica, no només del que és l'equipament material,
la búsqueda de locals, etcètera, etcètera.
Això també per les plantilles, personal especialitzat,
recursos de tipus material, informàtic,
tecnologies de la comunicació, etcètera, etcètera.
Òbviament, doncs, la pròpia creació,
el que està dient és que tenim un problema
i el que fem és treballar de la millor manera possible
per resoldre aquesta problemàtica.
Aquests jutjats, si no tenim malentès,
es posaran en marxa a finals del mes de desembre,
a finals d'any.
La previsió és que, de cara al 2009,
de cara als propers anys,
es pugui mantenir aquest ritme de creació de nous jutjats
a dos, tres per any, com ha comentat ara?
Efectivament.
L'àmbit de la justícia és un àmbit una mica peculiar
respecte a altres actuacions de l'administració
perquè concorren actors o agents o col·lectius molt diversos.
M'agradaria explicar als seus oients
que la creació d'un jutjat no depèn exclusivament
de la voluntat del Departament de Justícia,
sinó que també intervé el Consell General del Poder Judicial.
No oblidem que estem parlant d'un poder,
com és el legislatiu, és l'executiu,
també intervé el Ministeri de Justícia, etc.
No és una cosa que es faci d'un dia per l'altre.
No, efectivament.
Això són coses que s'aparlen al llarg de l'any
i que finalment en revestell és la forma d'una norma
que és la que aprova la creació d'aquests òrgans
i en aquest cas concret la data exacta de creació
serà del 30 de desembre cap a final d'any.
Segurament en anys successius
les necessitats, perquè la societat que tenim
és una societat molt complexa,
que deriva part del conflicte social
i un conflicte judicial,
i per tant les necessitats de creació d'altres òrgans
continuarà, jo crec, a mig termini.
Vostè parlava d'aquest problema
que hi ha amb l'administració de la justícia,
aquesta lentitud, aquest col·lapse
que malauradament s'ha denunciat
des de diferents sectors en moltes ocasions.
Una situació que deriva en moltes ocasions
també amb una mala percepció,
amb una percepció de l'antitud
que segurament està generalitzada
en bona part de la societat.
Creu que és justa que realment
la situació és tan problemàtica
com segurament està estigmatitzada
avui en dia en la societat?
Bé, això implica fer una generalització
i per tant és una mica complicat.
Òbviament, segurament els oients coneixen casos
en què la justícia és molt lenta,
extraordinàriament lenta,
i per tant en podíem parlar fins i tot
que ja no és justícia.
Una resolució tardana,
doncs en ocasions és una resolució
fins i tot injusta.
Però, i això també hauríem de baixar
a jurisdiccions diverses,
té uns terminis que tots voldríem escursar,
però jo crec que sí que efectivament
podem dir que el temps de resolució
dels conflictes judicials
en terme mig és bastant llarg.
És vostè optimista?
Creu que aquesta situació pot millorar,
pot tendir a la millora a curt i mig de termini?
S'està treballant i en tenim moltes eines
per fer front a aquesta dinàmica.
És una dinàmica que, com li deia,
cada vegada es fan més litigis,
això tradicionalment no era així,
la societat acaba confiant en tercers,
en resolucions de conflictes
que tenen altres alternatives.
Per exemple, estic pensant en la qüestió
dels conflictes amb família,
i n'hi ha eines que el propi Departament de Justícia
ja gestiona, que és la mediació familiar
i que dona molts bons resultats,
però mentre l'afectat no ho entengui d'aquesta manera,
aquesta intervenció mitjançant un tercer,
el mediador que li pot ajudar
i decideixi en resol de la seva problemàtica
en seu judicial,
això, òbviament, el que implicarà
serà un impacte sobre els mitjans
que el Departament de Justícia,
com a competent que és en la matèria,
en tot moment intentarà fer front
de diverses maneres,
ja no només en els edificis judicials,
sinó sobretot en aspectes
que de vegades no se li donen tanta importància,
però que són realment capdals,
com són àmbits organitzatius,
tecnologies de la informació, etc.
Ja fa anys el Departament va aprovar
un projecte de renovació del parc informàtic,
que es deia JustCat,
que va suposar que tots els organitjals
disposin d'ordinadors d'última generació,
accés a internet,
correu electrònic, etc.,
com és habitual en qualsevol oficina.
Però n'hi ha altres aspectes
que també són susceptibles de millora,
que són bàsicament de caire organitzatiu.
N'hi ha projectes per modificar
el que seria el funcionament habitual
d'una oficina judicial,
que és una oficina que té les seves arrels
en tradicions ja una mica superades,
d'aquest aspecte,
i que bàsicament comporta
anar fent nous orgrans judicials
que venen a ser còpies
d'altres orgrans judicials.
Abans d'aprofundir en aquesta matèria
i per tancar el capítol anterior,
vostè parlava que cada vegada segurament
la societat dels ciutadans
tenim tendència més a acudir a la justícia
per qüestions que o bé abans no hi acudíem
o bé es poden resoldre per d'altres vies.
Per què creu que s'ha produït aquest augment
d'interès dels ciutadans
per tal per dir-me les qüestions directament als jutjats?
Bé, això no sé si és un àmbit
que m'afecti a mi molt directament,
fer aquesta anàlisi de tipus sociològic o psicològic,
però sí que hi ha,
ara parlaré una mica des d'un punt de vista
més personal que no institucional,
jo crec que hi ha una certa falta
de resistència a la frustració,
una falta de comunicació de les persones,
n'hi ha aspectes organitzatius
que cada vegada són més complexes
i que per tant són susceptibles
de generar més problemes.
L'impacte judicial jo crec que és un reflex
de la societat en la que vivim
i és una societat complexa
perquè és una societat moderna i desenvolupada,
no ho oblidem.
Altres societats que tenen una dinàmica
de creixement econòmic, social, diferent,
no tenen la problemàtica que es donen
en les societats avançades com la nostra.
De certa manera, vull dir que aquesta situació
és una situació que és coherent
amb el nostre desenvolupament.
Tenint en compte aquesta situació,
aquesta complexitat de la societat,
que segurament tendeix a expandir-se,
com a mínim a mantenir-se,
la dinàmica pot ser aquesta,
que se segueixi mantenint
o fins i tot incrementant aquesta tendència
que ho dic cada vegada més a la justícia
pels referents, pels estudis que tenen vostès,
per les seves previsions
i per la comparació també amb d'altres països,
amb d'altres estats?
Jo confio en que la societat espanyola
i catalana en particular,
com diria que considero que és una societat avançada,
acabarà atuant les eines,
ja no només de tipus de resposta judicial,
sinó sobretot de funcionament educatiu, social, etcètera.
I per tant, aquest creixement,
que potser oveix el desenvolupament econòmic dels últims anys,
arribarà un moment que s'estabilitzarà
i jo crec que estem situats
en parametres absolutament comparables
amb els nostres estats veïns,
de la Unió Europea, etcètera.
Estàvem parlant abans de millores en els òrgans judicials.
Quines són les millores que s'han produït recentment?
Doncs miri, d'una banda,
la que seria la creació de noves estructures físiques,
com són edificis judicials,
jo si em permet una mica la frivolització,
diguem-ho així,
de vegades tinc la sensació
que més que dirigir un servei administratiu,
dirigir això una empresa immobiliària,
perquè entre visites d'obres,
parlant tècnics de tota mena, etcètera, etcètera,
la realitat és que en algun moment,
aquí al Camp de Tarragona,
hem tingut intervencions en els cinc partits judicials.
Hem fet la reforma completa del jutjat de Falset,
hem actuat amb els tres jutjats de Valls,
hem ampliat l'edifici judicial de Reus,
que ja està operatiu des de l'estiu passat,
tenim un edifici nou al Vendrell
que confiem que estarà operatiu,
ja està la construcció pràcticament acabada
i confiem que estigui operatiu a final d'any
i com parlàvem al començament,
hem estat creant òrgans judicials cada any
i pel que fa a Tarragona tenim un gran projecte,
un maco projecte que resoldrà problemes diversos
que és la ciutat judicial.
Està en fase molt avançada
i confiem que després de superar la tramitació
i tot el que és propi d'aquest projecte és complex,
també arribi a veure la llum.
Parlem, doncs, ja que vostè ha obert aquest capítol,
parlem d'obres, d'aquesta secció immobiliària,
si em permet continuar amb la frivolització,
aquesta ciutat judicial,
aquest projecte que ocuparà una superfície
de prop de 40.000 metres quadrats,
una inversió important de vora 36 milions d'euros,
quin és el timing previst,
quin és el calàndari previst als propers mesos
i quan calculem finalment que la ciutat judicial
pot ser una realitat de darragona?
Segons les meves notícies,
en aquest moment estaríem ultimant el que seria
el projecte executiu i que, posteriorment,
a la fase administrativa que li correspon
és la licitació de les obres,
després examinar les ofertes que es presentin
vindre a l'adjudicació i després una execució
que, si no recordo malament,
es contemplava un període aproximat de 20 mesos.
A la pràctica, aquest període d'execució,
les empreses que concorren acaben rebaixant el nou una mica.
Però, en tot cas, ja es veu que la disponibilitat efectiva,
si comptem el període d'execució,
més el que falta i la tramitació administrativa,
estaríem parlant d'uns 3 anys ben bé.
Convé precisar perquè els oients sàpiguen
exactament per què això és així,
explicar en què consisteix aquesta ciutat judicial
i per què això té els terminis que té.
Com li deia anteriorment,
hem fet actuacions diverses arreus,
això ha implicat una ampliació d'uns 4.000 metres quadrats,
ja està operatiu.
En el cas del Vendrell,
estarem parlant d'uns 8 metres quadrats de construcció
i en els propers mesos ho serà.
I en el cas de la ciutat judicial,
com vostè diu,
estarem parlant d'uns 35.000 metres quadrats,
com a mínim.
Perquè també els oients tinguin un referent,
pensem que el Corte Inglés,
que també en la seva gènere,
si guarda un cert paral·lelisme a aquest projecte,
doncs si no recordo un element,
estarem parlant d'un volum d'obra d'uns 25.000 metres quadrats.
A banda de l'acord previ que va possibilitar
la disponibilitat dels terrenys,
també s'ha d'explicar tota la tramitació
que després va generar-se de tipus urbanístic
per possibilitar que es poguessin fer determinats equipaments.
Això té una tramitació que va fer l'Ajuntament.
Després té el disseny funcional,
saber què és el que volem, què és el que necessitem.
Després s'ha de parlar també amb diversos operadors,
perquè com li deia abans,
això no és un edifici de la Generalitat exclusivament pel seu servei,
sinó que ho posa a disposició dels operadors judicials,
els quals també entenem que tenen molt a dir.
I finalment també és important constatar
que hi ha projectes que encara no estan ultimats
de gaire organitzatiu,
que és la reforma de l'oficina judicial,
que això impacta de forma molt, molt, molt important
en l'estructura física.
Com li deia, el model que tenim actualment judicial
és duplicar, com si fossin clons,
un jutjat i un altre i un altre,
que venen a tenir la següent estructura,
un jutge, un secretari i una plantilla d'entre 8 i 10 persones.
Això cadascú coneix dels seus temes
i en principi no hi ha gaire comunicació entre un jutjat i l'altre.
Hi ha projectes perquè això se superi
i es creï una sèrie de serveis comuns.
Per tant, el que seria la tramitació,
el que seria les comunicacions,
el que seria actes d'impuls,
tot això es posa en uns àmbits,
independentment de quin jutjat li correspongui,
i per tant s'obtenen tota una sèrie d'eficiències.
Això afecta singularment a l'estructura física,
perquè ja no tenim compartiments tancats,
despatxos i àmbits d'un jutjat, d'un altre,
sinó que el que es fan són espais diàfans.
Tot això requereix també, òbviament,
plasmar-lo en aquests projectes.
La nova ciutat judicial, per tant,
aquest nou complex a la zona de Jón XXIII,
facilitarà també l'organització a nivell intern,
en aquestes qüestions que segurament no són tan palpables
pels usuaris de la justícia, pels ciutadans de peu,
però que a nivell intern, a nivell d'organització,
els facilitarà molt la tasca?
Efectivament.
Pensi que l'actual situació que tenim a la ciutat de Tarragona,
on els diversos jutjats que presten servei
estan en seus diferenciades,
no només no suposen unes molèsties pel ciutadà,
que ha d'esbrinar on està el jutjat al qual ha d'anar,
i els operadors jurídics,
que també de vegades han de recórrer d'un jutjat cap a l'altre,
sinó que també comporten moltes eficiències
de tipus procedimental i, sobretot, organitzatiu.
Per tant, tenim molta esperança
en què la disponibilitat d'un edifici adaptat
a aquests nous models,
realment contribueixi molt en millorar el funcionament en general,
a la qual cosa esperem que es tradueixi
precisament en una més agilitació de les causes pendents.
En qualsevol cas, aquesta ciutat judicial
seria una realitat,
com comentava ara el senyor Ramon Gutiérrez,
pels vols del 2011,
si es compleix aquest calendari previst d'aquí a tres anys.
Parlem, si li sembla, d'un altre projecte també d'obra,
un altre projecte en el qual el seu departament
ja està directament implicat,
com és el de la nova presó de Tarragona.
En aquest cas, com es troba aquesta infraestructura?
La transcendència tant d'un com d'altres equipaments
són bastant similars als seus respectius àmbits
i, per tant, la tramitació d'un i l'altre
també té certs paral·lelismes.
Estaríem en una situació,
des del punt de vista procedimental i de calendari,
bastant similar.
M'explico, en 2004,
l'equip directiu del Departament de Justícia,
després de fer una avaluació,
una diagnosi de les diverses problemàtiques
que ell considerava que existien
en l'àmbit judicial, en l'àmbit penitenciari,
va elaborar el que se'n digui
un pla d'equipaments judicial 2004-2010,
que en el cas penitenciari suposava
la construcció de diversos nous centres penitenciaris,
altres de característiques no de règim tancat,
sinó de medi obert,
i, finalment, la reforma d'alguns altres.
Això no és un pla que es vagi quedant en un calai,
sinó que s'està executant.
Brians II ja és operatiu,
des de fa un any,
ja Doners, el centre de joves,
el centre de menors de Can Llupià
també és operatiu,
i es continua treballant en tota una sèrie d'equipaments.
Com li deia,
el volum de projectes que tenim
en l'àmbit penitenciari, d'una banda,
com el volum que tenim de projectes
en l'àmbit judicial,
realment és absolutament espectacular.
Espectacular,
vol dir que mai en la història
del Departament de Justícia,
com a mínim des de la democràcia,
s'havien fet tants projectes,
tan importants,
amb un volum d'inversió tan gran.
Tant és així,
és que el volum d'inversió
del Departament de Justícia
en aquests anys
s'ha costat molt
als departaments tradicionalment
grans inversors,
com són educació o sanitat.
I no és d'estranyar,
jo, si no li sembla malament,
li podria fer una petita
en relació de temes
executats a l'últim exercici,
només des del punt de vista il·lustratiu.
s'està fent un edifici judicial
a Manresa,
que això implica,
doncs,
una inversió
d'uns 18 milions d'euros,
un nou edifici judicial
a Rubí,
l'audiència
provincial de Lleida,
un centre penitenciari
a Figueres,
un edifici judicial
a la Cerdanyola,
un centre penitenciari
de joves
de Quatacamins,
un edifici judicial
nou a Granollers,
un centre de preventius
a la zona franca
a Barcelona,
un nou edifici judicial
a Igualada,
un altre a la Bisbal,
un altre a Olot,
un altre a Vilanova,
un altre al Prat,
el del Vendrell,
que els comentava,
la reforma de Falset,
un altre edifici judicial
a la Sampolla.
I això només
en aquest últim exercici.
A ningú se li escapa
que aquest volum
de projectes,
doncs,
òbviament,
s'ha de fer un calendari
raonable.
Tot això està en execució,
és a dir,
no són projectes
que s'han de fer.
Estan fets alguns
i altres en execució.
I altres,
com el comentàvem abans,
pel que fa a Tarragona,
ciutat judicial,
doncs estan en la fase
que li correspon
i esperem que tan bon punt
com sigui possible
doncs vegi la llum.
En alguna ocasió,
quan es parlava
de l'actual centre penitenciari
de la ciutat de Tarragona,
s'havia denunciat
la massificació,
l'ocupació massiva
de les cel·les
per la manca d'espai
d'aquesta infraestructura.
La nova presó
de Tarragona,
el que hi ha
amb aquestes 500 cel·les
per a vore 700 interns,
han de fer
que aquesta situació
desaparegui
i que es pugui millorar
ostensiblement
en aquest sentit?
Efectivament,
aquest és l'objectiu.
Pensi que Espanya
i Catalunya
s'han convertit
sorprenentment
en un dels països
més penitenciaristes
de l'àmbit occidental,
d'Europa en particular.
En tenim
unes taxes
de 123 interns
per a cada 100.000 habitants
i això és molt.
I això és així
perquè en algun moment
el legislador
ha decidit
que determinades conductes
havien de tenir
com a conseqüència jurídica
el tancament
o la privació
de llibertat
i això
òbviament
té un impacte
sobre la construcció
de nous centres penitenciaris.
En el cas
de Tarragona Ciutat
els equipaments
que hi havia
obeïen
en una planificació
de fa molts anys
i la realitat
el que ha fet
és superar
aquestes previsions
en tenim
Catalunya
al voltant
de 10.000 interns
i això és una quantitat
molt, molt important.
Per això
d'aquí
ve la planificació
que es va fer
el 2004
que el que vol
és posar precisament
solució
a aquesta situació.
Deixi'm que li expliqui
també
que és molt important
que aquest centre
que a algú
li pot semblar
que són molt grans
tenen funcions diverses.
No només
la que és
de contenidor
de persones
privades
de llibertat
pensin
que aquestes persones
en algun moment
acabaran
la seva condemna
i retornaran a la societat
i amb el favor
li farien
des del Departament
de Justícia
a la societat
i aquestes persones
torneixin exactament
a les mateixes condicions
que van entrar.
S'ha de dur a terme
a la tasca de reinserció.
Fonamental
i això vol dir
que necessitem
estructures
de caire educatiu
perquè aquestes persones
majoritàriament
tenen mancances
estructures
de tipus sanitari
moltes persones
tenen dificultats
de tipus
relacionades amb malalties
amb addiccions
etcètera
i sobretot
sobretot
estructures
orientades
al treball
productiu.
La reinserció
d'aquestes persones
està cada cop més
acreditada
que tenen
molt més èxit
si es fa mitjançant
el treball.
Per això
el Departament
de Justícia
té una empresa pública
que es diu
CIRE
Centre d'Iniciatives
per la reinserció
que treballa
amb els interns
no només
dins dels centres
penitenciaris
amb els tallers
productius
sinó també
a l'exterior
quan la situació
jurídica o penitencià
d'aquestes persones
ho permet.
En aquest ambient
jo crec que
és a destacar
intervencions
que s'han fet
al nostre territori
per exemple
col·laboracions
amb l'Ajuntament
de Salou
que van permetre
disposar
de l'escola
oficial d'idiomes
l'estiu passat
s'ha fet
la reforma
de l'antic
Ajuntament
i tenim
projectes
diversos
perquè aquestes
tasques
es puguin
arribar
i diversificar
per tot el territori
tenim contactes
amb els principals
ajuntaments
al nostre àmbit
i estan
il·lusionats
i a l'espera
de tancar
negociacions
perquè això
sigui així.
Altres actuacions
que també s'estan fent
una mica més
de caire domèstic
dins de la pròpia
identitat
els diversos
departaments
com el Departament
d'Educació
també ha confiat
a l'interès del CIRE
fer determinats
treballs
per a la instal·lació
d'estructures
provisionals
és a dir
el treball
dels interns
és una eina
essencial
i necessitem
la col·laboració
no només
de les administracions
públiques
sinó també
del sector
privat
perquè això
sigui tot una realitat
i tots els interns
que estiguin
en condicions jurídiques
i ho desitgin
puguin tenir
aquesta eina
que és en definitiva
la que més
ens ajuda
a la societat
que és la d'evitar
reiteracions
en aquestes conductes
que no desitgem.
Hem parlat molt
d'internament
en centres
penitenciaris
però també
segurament no sé
si atrevir-me a dir
una de les prioritats
del departament
però sí
en qualsevol local
una de les línies
d'actuació important
és tot allò
que té relació
amb les mesures
penals alternatives
en aquest sentit
s'han dut a terme
actuacions significatives
quines són?
Efectivament
les mesures penals
alternatives
són un catàleg
molt ampli
des de localitzacions
permanents
des de seguiment
de programes
etcètera
però d'aquestes
jo destacaria
una que és l'estrella
quantitativament
ni perquè és molt interessant
que són els treballs
en benefici
de la comunitat
habitualment
una de les conseqüències
jurídiques
de comportaments
asocials
és la privació
de llibertat
però això està indicat
en uns casos
i en altres
no ho és tant
Últimament
per exemple
les mesures
penals alternatives
i en particular
els treballs
en benefici
de la comunitat
estan experimentant
un creixement
molt gran
com a conseqüència
de determinades
modificacions
de cara legislatiu
que tenen molt a veure
amb la circulació
de vehicles
a motor
això és una cosa
que està bastant
d'actualitat
hi ha alguns límits
que abans
sancionaven
de manera administrativa
doncs arriba un moment
que això ha passat
al codi penal
a canvi la circulació
i la conseqüència
que es considera
que és adient
és que aquestes persones
que fan un il·licit
que tenen un comportament
que no desitgem
però que en principi
no són persones
que diríem
delinqüents habituals
serien delinqüents primaris
en l'argot tècnic
nostre
doncs la conseqüència
és que el que li fem
és en lloc de tancar-los
a la persona
els hi fem
fer activitats
que tinguin
un cert interès social
i aquí el catàleg
al ventell
és amplíssim
des de per exemple
col·laborar
en Creu Roja
en clíniques
que fan tractaments
especials
per les conseqüències
de circulació
de vehicles
com és la Goodman
en centres
del tercer sector
en la pròpia
administració pública
etcètera
aquestes persones
tenen l'oportunitat
mitjançant
el seu treball
de retornar
a la societat
allò que d'alguna manera
li ha provocat
i això
entenem que és més eficient
és molt més educatiu
per a la persona
i confiem molt
en això
això té un repte
per a l'administració
perquè precisament
per la definició
de què prestació
que és
en el medi comunitari
no es fa
dins les estructures
administratives
i el repte
és disposar
de la col·laboració
ciutadana
de les entitats diverses
per acollir
aquestes persones
això és un tema
capdalt
i per tant
el departament
en particular
aquí
al Camp de Tarragona
doncs
ja fa anys
que va fer
tota una sèrie
d'actuacions
per buscar
complicitats
i col·laboracions
i en tenim
tota una sèrie
d'institucions
que ja col·laboren
com el Port de Tarragona
fundacions diverses
ajuntaments
etcètera
Falta
però més
la col·laboració
ja gairebé
per tancar
aquesta entrevista
senyor Guterres
falta però
la col·laboració
de més entitats
de més institucions
per encara ampliar
una mica més
si un cas
l'oferta
d'aquestes mesures
penals alternatives
sí
seria del tot desitjable
perquè pensi
que aquestes mesures
aconsegueixen
el seu objectiu
quan més il·lustratives
siguin
més educatives
i més facilitin
la seva realització
per tant
disposar d'una xarxa
que estigui homogèniament
distribuïda
per territori
la qual cosa
vol dir
properes
al domicili
de la persona
que ha de fer
aquesta prestació
i que a més a més
tingui un contingut
que en la mida del possible
s'acosti
al fet
que ell ha ocasionat
això entenem
que és molt positiu
a hores d'ara
tenim una bona xarxa
però que sempre
és susceptible
de ser millorada
per tant
faig una crida
a la col·laboració
de totes les entitats
que s'hi vulguin
afegir
a aquests programes
que portem a terme
senyor Ramon Gutiérrez
director dels serveis territorials
de justícia
de la Generalitat
ho hem de deixar aquí
però en qualsevol cas
crec que hem tingut
l'oportunitat
de fer un bon repàs
a aquestes diferents qüestions
d'actualitat
que segurament
preocupen més també
els ciutadans
en l'àmbit
de la justícia
més a prop de casa nostra
en la nostra demarcació
gràcies senyor Gutiérrez
i fins la propera
bon dia
moltes gràcies
i a la vostra disposició
a veure gràcies