És l'aventura de la vida.
El matí de Tarragona Ràdio, com cada divendres,
comença l'aventura de la vida, un espai que els arriba
a través de la col·laboració de les conselleries
d'ensenyament i salut de l'Ajuntament de Tarragona,
amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
I, com sempre, diem, insistim i no ens cansem
a partir de la feina que fan els mestres i les mestres
de les escoles, dels centres educatius de la ciutat,
que prenen part de l'aventura de la vida.
També ens agrada recordar, sobretot per a aquelles persones
que no se sap mai i es puguin incorporar ara a la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat, que l'aventura de la vida
no és un programa de ràdio.
L'aventura de la vida és tot un programa que s'aplica
al llarg del curs, adaptant-lo al currículum de cada escola
com una eina perquè els nens i nenes aprenguin hàbits saludables,
a socialitzar-se, en fi, tots aquells amb valors
que són imprescindibles per tirar endavant a la vida.
A través de diferents materials, insistim,
i a través de les iniciatives que aprenen les mateixes escoles
que adapten el perfil de cada grup
a aquelles necessitats que tenen.
El que passa, que tot això val la pena que els pares,
les mares, els ciutadans en general,
coneguin què és el que es fa a l'escola
a través de l'aventura de la vida
i per això un cop a la setmana venen alguns nois i noies.
I no poden venir-hi tots perquè aquest estudi és prou ampli
però no podríem encabir-hi a tots els alumnes d'una escola.
Per tant, venen un grup una mica en representació.
Això també aprofitem per dir-ho que els nois i noies
de la salla de cinquè de primària, concretament,
que ens puguin escoltar des de l'escola,
sàpiguen que estan representats
i que ells també són presents a l'aventura de la vida.
De moment, avui ens acompanya el Pol, la Teresa, l'Adrián,
en Joan, Jorge, Laura, Olivia, Àngela, Eva, Núria, Sara, Pau Sants i el Pau.
Bon dia a tots i totes.
Bon dia.
Benvinguts.
Avui parlarem d'un tema que és un tema molt important i molt interessant.
Saber relacionar-nos, que no és fàcil,
però no només per vosaltres, per als adults a vegades,
i això vosaltres ho observeu, que som molt observadors,
els adults a vegades tampoc no sabem relacionar-nos gaire, no?
No.
Oi que els adults no ho sabem tot?
No.
Oi que no ho fem tot bé?
No.
Tots ja està.
Partim d'aquí i així sí...
És que clar, per exemple, venim aquí a donar-vos lliçons
i jo crec que cada divendres ens doneu unes quantes lliçons amb vosaltres,
un altre dels objectius de l'aventura de la vida.
El col·legi La Salle, des que participa a l'aventura de la vida,
treballa amb uns materials que elaboren ells mateixos.
És a dir, els contes que escoltem prèviament en algunes ocasions a iniciar el programa
són contes que escriuen i que venen a la ràdio prèviament i enregistren.
El conte d'avui l'ha escrit la Núria.
Hola, Núria.
Hola.
Com es titula el conte?
El primer dia de col·le.
El primer dia de col·le.
Ja ens apunta una miqueta com pot anar-hi.
un noi, una noia que arriba per primera vegada a una ciutat, a una aula i es pot trobar de tot, no?
Sí.
L'escoltem i després en parlem, d'acord?
Sí.
Doncs vinga, endavant.
Avui és el primer dia a escola.
El cinquè hi comença una nena nova, la Laura.
Penseu que quan arriba una nena nova a una escola, no sap quina és la seva classe, on es fan les files...
Només falten deu minuts perquè toqui el timbre de les 9 i la Laura pensa,
amb qui en faré amiga? Serà simpàtica? Serà amable? Aguista?
Quan va tocar el timbre, a la Laura li van començar a tremolar les mans, els veus, i se li feien nussos, els veus.
Estava molt tensa perquè és una nena molt vergonyosa.
Quan estaven tots a la fila, va sentir una veu que deia...
Va, no, és que la Marga ens espera.
La Laura va entrar a classe i es va seure en el lloc que li va indicar la mestra.
La senyoreta es deia Margarida, però tothom li deia Marga.
Bé, nois, suposo que heu passat un bon estiu i ara us presentaré a la nostra nova companya.
Laura, vine aquí, sisplau. Ella ens acompanyarà durant tot el curs.
Si la Laura es va posar nerviosa quan va tocar el timbre,
imagineu-vos com estava quan la senyoreta Marga li va dir que sortís davant de tot el grup.
Quins nervis!
Després d'una estona, va tocar el timbre de l'hora del pati.
La Laura va agafar l'esmorzar i va anar cap al pati caminant i menjant-se'l.
Va veure com una nena se li acostava i li va dir...
Hola, jo sóc la Maria.
Hola, jo em dic Laura.
Ja ho sé, t'he vist a classe.
Tens algun amic en aquesta escola?
No, però em vull fer tant o més com a l'altra escola.
Total, que no tens cap amic.
No, i em sento incòmode.
Vols ser la meva amiga?
Esclar que sí.
Doncs, amigues per sempre.
Durant tota l'estona de pati que quedava,
la Laura i la Maria van aprofitar per conèixer-les millor i ser grans amigues.
Quan va acabar l'estona de pati, va tornar a sonar el timbre
i tots els nens van anar a la fila.
A la classe, la senyoreta Marga va preguntar a la Maria.
Has fet alguna amiga?
Sí.
D'aquí?
De la Maria.
En Raül és un nen molt egoista, desagradable i va dir...
D'aquesta?
En Raül tenia una penya que era en comè, egoista, desagradable i en Víctor va dir...
Ha, ha, ha.
D'aquesta poca solta.
Ha, ha, ha.
Sí, és molt egoista.
Ha, ha, ha.
Però si no els dutja cada dia.
Ha, ha, ha.
Si quan érem amigues se'n va dir que té por de la nit.
Ha, ha, ha.
Si quan fem gimnàstica no se'n corre molt ràpid.
Ha, ha, ha.
I així, un darrere l'altre, tots els amics d'en Raül van anar a dir en coses desagradables de la Maria.
A la Maria li estava agafant molt mal de panxa i estava a punt de plorar quan la senyoreta Marga va dir...
Ja n'hi ha prou. Quina falta d'educació teniu.
Una redacció de 50 línies explicant el vostre comportament i signada pel pare i la mare.
Ho heu entès?
Sí, senyoreta Marga.
Va tocar el timbre de l'hora d'anar a nina.
La Maria volia anar al lavabo, però la Laura li estava tallant el pas.
Però què et passa?
Deixa'm passar, haig d'anar al lavabo, deixa'm passar.
Va contestar la Maria a punt de plorar.
La Laura va anar amb ella corrents cap al lavabo.
Però què et passa?
Res, deixa'm.
I com és que plores?
Perquè aquella penya sempre es riuen de mi.
I perquè riuen de tu?
No ho sé.
Doncs haurem de fer alguna cosa.
Què vols dir amb això?
Deixa'm fer amb mi.
A la Laura, quan se li posa una cosa al cap, sempre la fa.
Va anar a mirar tota la penya i els hi va dir...
La Maria, sigui com sigui, faci coses que us agradi o no, sempre serà una persona.
i com a tal li deveu un respecte.
Ara mateix no en teniu ni idea del malament que ho està passant.
Vosaltres, en el seu lloc, també estaríeu plorant.
Així que si no li demaneu perdó, jo li diré als vostres pares.
M'heu entès?
Sí, sí.
Tota la penya va estar una estona pensant què podíem fer per a que la Maria els perdonés.
Podríem fer una festa sorpresa.
Ens serà més fàcil.
D'acord.
Així va ser com tota la penya es va posar a preparar la festa.
La festa la farem demà quan sortim de l'escola.
I la farem a casa meva.
No direm res a la Laura.
I així, quan vagin cap a casa seva, com que han de passar per davant de la meva,
tindran una gran sorpresa les dues.
Va arribar el gran dia.
I la Maria va estar tot el dia molt trista i encongida.
Quan va tocar el timbre de les 5 de la tarda, la Maria va acompanyar la Laura a casa seva.
Al passar per davant de la casa d'en Raül, la porta es va obrir i van dir...
Sorpresa!
Però què passa? El meu aniversari ja l'he fet.
És que volem que ens perdonis.
Però...
Ens volem disculpar tots i començaré jo.
Que sàpigues que no és una poca solta.
La veritat és que ho va ser jo. Em perdones?
Esclar que sí.
Tu no ets egoista, però jo sí, perquè et vaig insultar.
Ho sento. Em perdones?
Sí.
Ja sabem que et dutxes cada dia en crac i no els dintes el cap.
Em perdones?
Us perdono a tots, però no vull que m'insulteu mai més.
Ni a mi ni a ningú.
D'acord. Moltes gràcies.
I tots plegats van formar una gran penya, els Milubis.
Ai, com m'agraden els finals feliços.
A vosaltres us agraden els finals feliços?
Sí.
A les pel·lis i als contes?
Sí.
Però no sempre els finals són feliços.
No, de vegades.
No, però solen ser-ho.
Solen ser-ho a les pel·lis i als contes.
Sí.
I a la vida?
Depèn.
Depèn de la situació.
Totes les vegades són.
No sempre són feliços, oi?
No.
Aviam, nosaltres de moment ens quedem amb els finals feliços, que de finals tristos ja en parlarem, si cal.
Vosaltres, abans de treballar aquest tema de les habilitats socials, de saber relacionar-se, de com es pot sentir algú quan arriba a classe i no coneix ningú i se sent insultat, apartat,
avui heu pensat alguna vegada, abans de treballar-ho a l'aventura de la vida?
Sí.
Individualment, algú sí, potser, però així com a aventura de la vida.
Àngela, tu has arribat enguany al col·le?
Sí.
A veure, parlarem amb l'Àngela, la seva experiència i després podem parlar d'altres experiències, però només us demano una cosa, que no diem noms de ningú.
D'acord?
Conec algú, un noi, una noia, us ho dic perquè, a veure, el que importa és el que va passar i no assenyalar a ningú.
Us sembla? Partim d'aquesta base i així estarem tots bastant més tranquils.
Àngela, on vivies abans?
A Barcelona.
A Barcelona, i has arribat aquest any, per tant, has canviat de col·le i de ciutat.
Sí.
I què tal?
Bueno, al principi estava molt nerviosa, perquè no coneixia ningú, però ja de seguida em vaig trobar millor, perquè les nenes eren molt amables
i em van anar explicant tot i com era.
D'entrada, quan a casa et van dir que venies a viure a Tarragona i sempre havies viscut a Barcelona.
Sí.
I allà tenies els teus amics, el teu col·le, la teva vida feta.
Quan et van dir que havies de venir aquí a Tarragona, què?
Bueno, no...
Va fer gràcia.
No em va fer molta gràcia, perquè allà tenia totes les amigues i tot, i fins i tot tenia una veïna que anava al meu col·legi, llavors.
I de cop i vols dir, vinga, cap a Tarragona, i dius, oi, què he de fer jo a Tarragona?
Tant de romà, que allà per allà a Tarragona està ple de romans tot el dia amunt i avall.
A veure, quan vas arribar el primer dia de classe, com et vas sentir? Nerviosa?
Sí, molt.
Sí? Recordes com va ser? Quan vas arribar, et van presentar a classe, com va anar l'experiència?
No, bueno, jo em vaig posar a fila de col·legi per pujar a la classe.
Quan em vaig pujar a la classe em vaig sentar amb una nena que estava sola.
i llavors la senyoreta em va presentar.
I estava sola perquè també era nova o no? Ja era de la classe de sempre?
No, ja era sempre.
Alguna dificultat?
Bueno.
No la podem explicar i parlar-ne, per això som aquí, per parlar-ne.
Això és important si ens diem les coses i després podem discutir-les ben en bones maneres, no?
No moltes, perquè quan vaig anar a buscar els llibres ja vaig conèixer una nena.
Es va presentar a ella? Et vas presentar a tu?
Es va presentar a ella.
Escolta, qui ets tu, no? Per una mica t'afanera allò. Qui ets tu? D'on has vingut?
Et va preguntar d'on venies i tot això?
Sí.
I ja aquí va ser el moment que ja vas començar a fer alguna coneixença?
Sí.
I a partir d'aquí més fàcil?
Sí, va ser més fàcil.
Jo recordo, no explicaré una aventureta de jaia, però jo recordo que quan a l'escola venia alguna alumna nova,
aviam jo, quan era petita només hi havia noies a classe, les noies estaven a una classe i els nois anaven a una altra col·le,
només érem noies, no hi havia nois. Aleshores, quan venia algú a classe, no és que rebutgessis,
però el que sí era cert és que el primer que ens passava a tots és que miràvem així d'esquit llevit perquè estaven molt encuriosits.
En principi, algú podia tenir mala intenció, que això a la vida hi ha de tot, però en principi el que despertava era molta curiositat.
I jo ara penso, aquella persona que arribava nova, que se sentia observada,
potser no entenia que el que despertava era curiositat i potser pensava que tothom la mirava per alguna raó.
o lletja o negativa, no? Teniu aquesta sensació? Us ha passat a vosaltres?
Sí.
No.
No?
Sí.
No.
A veure, aquí diu que sí, que ho expliqui una miqueta.
Tu no, Teresa, no tens ganes d'explicar-ho?
Quan va arribar l'Àngela a classe, què vau pensar? Si és que vau pensar alguna cosa.
A lo millor anàveu allò, buuu, i no vau pensar res.
Núria, què vas pensar?
No, jo quan estàvem fent les files, la senyoreta va dir que acollíssim a l'Àngela
i no me'n recordo amb quina entre nena i la vam acollir,
però llavors se va fer amiga d'aquella nena i llavors ja...
Que era la que et vas trobar quan vas anar a buscar els llibres.
No.
Era aquesta, o una altra.
A una altra classe.
A una altra classe.
Pau, tu també recordes com va ser el dia que va arribar l'Àngela, els primers dies de classe?
Sí, va ser... Jo estava encorregit i llavors vaig pensar com serà, quins sentiments tindria,
com seria, què li agradaria i bueno, vaig estar... Quan arriba un nen sempre a col·le nou,
jo soc molt curiós i sempre, eh, com serà? I si és un nen millor, perquè ara això ho farà meu,
jugarà amb nosaltres i...
I escolta, i fas el primer pas per parlar-ne o t'esperes una miqueta a veure el terreny com està la cosa?
Sí, jo m'espero primer.
Ets un home precavit, eh, com ha de ser.
Algú més em vol comentar quan va arribar l'Àngela si estaven curiosits,
si li va cridar l'atenció, si volia parlar, eh?
Eva, a tu et va cridar l'atenció, vas dir, qui és aquesta noia que no l'havia vist mai?
Sí, vaig pensar si seria amable o si em faria amiga i ara ja som bastant amigues.
Sou amigues per sempre, com el conte?
Sí.
D'allò que fas un pacte, eh, un pacte de germano per tota la vida.
A veure, sense posar-nos nerviosos, a tu no et va passar el mateix que li va passar a la noia del conte?
Alguna experiència negativa?
Que vingués algú i et digués alguna cosa que no et va agradar?
Perquè fossis nova, eh?
Ja no dic un cop ja estaves en el dia a dia, que a vegades ens diem coses entre nosaltres,
que no cal ser nou, eh, per dir-nos coses inconvenients.
Alguna experiència negativa?
No, no...
No, en principi no.
No et van dir res.
No et van dir res.
Res de dolent.
Sí.
Res de dolent.
Vosaltres coneixeu algun cas, ja sigui a l'escola o de fora de l'escola d'amics que tingueu,
que hagin tingut alguna situació difícil amb els seus companys de classe?
Jorge.
Quan jo vaig arribar nou al conservatori, va arribar també després un nen i els dos
estaven una mica com neguitosos per com seria la resta de la classe i com si ens podríem
fer els seus amics i coses així.
És que costa una miqueta, veritat, quan el grup ja està fet, arribar i dius, bueno,
a veure què passarà, però vas tenir alguna experiència negativa o en principi ho vas
anar fent bé?
Vaig anar fent amics.
No vas tenir cap problema significatiu?
No.
Molt bé.
I Laura, tu quina experiència es vols explicar?
Bueno, que hi ha un nen que va arribar l'any passat aquí i que els primers dies, bueno,
tot el curs en si, no tenia molts amics i es quedava sol, però aquest curs ja té molts
amics i ja no es queda tant apartat d'altres de més.
Ho devia passar malament, eh?
Sí.
No ho heu pensat alguna vegada?
Adrià, Adrià, Adrià, em perdona.
Quan anem a arribar al futbol, al Nàstic, i estàvem molt nadic i tots, no sabia
qui érem, sempre teníem d'estar amb l'entrenador i no volia anar a ningú.
Sempre teníem d'apoyar, d'apoyar-li.
I què tal, tot bé?
Sí.
I ara està bé?
Ara ja tot funciona en condicions?
Sí.
Núria?
Hi ha una nena que encara ho fa, que està sola, li preguntem a veure què li passa per ajudar-la
i el contesta de mala gana i nosaltres no sabem què fer, i a més, perquè...
Però vosaltres ho intenteu.
Sí.
Sí, segurament.
Què podem fer per ajudar aquests nens?
Perquè ara el que diu la Núria és molt important, clar, anem allà i parlem, però ho rebutja
perquè no ens contesta bé.
Jo estic segura que es mor de ganes de tenir amics, que passa que probablement no sap com fer-ho.
Per això avui parlem de saber relacionar-se.
Hi ha moments en què, per molt que sàpigues relacionar-te, si dones amb nois així una miqueta desagradables
i egoistes com els del conte, per molt que t'ho vulguis és molt difícil.
I existeixen aquests nens, eh? No només són aficció i vosaltres ho sabeu millor que jo.
Però què podem fer? Perquè això, Déu dir, que té algun problema, aquesta noia. Digues, Pau.
No quedar-te sol i així, anar-li a preguntar i agafar-li confiança.
i tu estar sols, què vols ser meu amic? Jo tampoc no tinc amics.
I agafar-li confiança. I així és cada dia, cada dia, i al final ja tindrem, ja sereu amics.
Ja s'anirà construint aquesta relació. Molt bé. Adrià.
D'aquesta nena, per exemple, si tu tens uns quants amics, quants d'aquests amics, ajudar-li a ella.
Per exemple, d'ella, dir-li qui són tots, com podrien ajudar-la.
i també serien amics seves.
Clar. Jorge?
Doncs quan un nen arriba a nova classe, també li tindries cada dia com es diu tota la classe
i que si hi ha algun problema, que no sap on són els llocs, que ho pregunti algú, que li digui.
Però no deu ser fàcil, eh? No deu ser fàcil. Jo no sé si us heu trobat, perquè bona part de vosaltres segurament ja des de petits
que us coneixeu, la majoria, no? I aleshores, doncs clar, vinga, al col·le, ja conec a tothom, ja no tinc aquest problema.
La situació de la Maria, el personatge del conte, creieu que passa a les classes?
El cas de la Maria? Sí.
Sí? Coneixeu algun cas? Ho heu vist? Ho heu presenciat? O us ho han explicat?
Sí.
Sí? Pol, ens ho vols donar quatre pistes?
Bueno, hi havia una nena, que va arribar i no tenia gaire amics.
Bueno, per no dir cap. No sé.
I ella ja es va quedar sense els amics, no?
Es va quedar blanc i ara ja té una amiga.
Però bé, que li està costant un cert temps.
Era molt tímida.
És que, clar, passa molt amb el caràcter de cadascú, depèn del caràcter que tinguis, és més fàcil o molt difícil.
Creieu que realment el grup de nois del conte són tots males persones?
No.
Com que no?
No.
No són males persones? I aquesta manera d'actuar? Adrià?
Perquè aquests nens fan a vegades coses sense consciència i les fan malament. O sigui, que ho fan sense pensar. Però en veritat són bones persones.
Però saben que no ho estan fent bé. Això de sense consciència, a vegades l'amaguem en una butxaca, eh? Com passava als dibuixos animats, que sortia l'Angelet Bo, l'Angelet Dolent, pam, empenta. El Bo i ens quedava amb el Dolent. Laura.
Que jo crec que aquesta penya, el que passa és que si un comença a fer la brometa, els altres el segueixen i, clar, doncs tots ho fan i l'altre se queda una mica apartat.
I jo crec que si un fa la brometa i els altres no seguissin, doncs no seria tant.
Clar. Pol.
Moltes gràcies. La dia són els nens que fan coses dolentes però en realitat per a dintre són bons.
Home, doncs ho podrien demostrar.
Sí.
Jo suposo que és que a vegades no mesurem la dimensió dels nostres actes. Vull dir, potser pensem que estem fent una broma i aquella persona se sent ferida.
A vegades utilitzem unes paraules pensant que és una brometa i mira així de risa i aquella persona se sent ferida.
Jo crec que aneu per aquest camí, que no és que ho facis allò per malícia, però vaja, a vegades per covardia s'actua d'aquesta manera.
I entrarem immediatament en aquest tema. Per aquí, a veure, Pau i després Jorge, d'acord?
El que ha dit el Pol i l'Adri. Van ser molt insensats, però després la reacció de fer-li una festa que normalment no passa...
Mira, ara aquí allò que dèiem dels finals feliços, això no passa.
Normalment no passa, doncs després ja van saber reaccionar bé.
És a dir, van reconduir una mica el tema, encara sort, no? Perquè si no, imagina't quin infert de curs tota l'estona.
Jorge, endavant.
Que això que van fer els nens de disculpar-se va estar molt bé i la Maria també ho va fer molt bé de perdonar-los,
perquè així serien més amics, perquè és millor disculpar-se i fer amics que no estar tot el curs apartat a tots.
A vegades no creieu que, per exemple, i ara us podria preguntar, la resta de la classe no insultava,
però tampoc ajudava, és a dir, es mantenia al marge.
Per què creieu que es mantenen al marge a vegades quan passen aquest...
És a dir, que hi ha un grup que és, doncs, diguem-ne, que no té aquesta habilitat social
i probablement aquesta sensibilitat, que insulta, que fa la vida impossible a un altre company de classe
i la resta de la classe no s'apunta, com si diguéssim, però tampoc no fa res.
Pau Sants.
Doncs jo crec que de vegades no es comporten bé, perquè no actuen ni els diuen
que calia ja, no veus que els estàs molestant, però tampoc els insulten i diuen, clar, no els segueixen.
No segueixen però tampoc no fan res.
Sí, una mica covards.
Clar. Adrià, covards és la paraula probablement que ara traurem.
Ja no vull l'embolicar més la troca.
Tu creus que és per això, perquè no hi hagi més conflicte.
Joan?
I perquè tampoc no estiguin involucrats amb els insults dels altres.
Jorge?
Perquè de vegades, si un grup està insultant a un altre, els altres no volen actuar
perquè, si no, potser es pensaria la senyoreta que de vegades al pati, com estan vigilant,
es pensaria que ells també estan insultant i els castigarien.
I jo crec que és una mica de covardia.
Estem parlant de por, segurament. Laura?
Que també és per... no volen insultar, però tampoc volen quedar malament de dir-li a la senyoreta
no sé, que els estan insultant o que... així.
Clar, que la senyoreta pensi, mira, quina classe que tinc, no?
Que estan tot el dia amb baratlles i coses.
Per aquí han sortit dues coses, covardia i por.
Però també han sortit dos aspectes que són interessants que parlem.
L'Adrià em deia, no, no, perquè encara no es faci la pilota més grossa,
i acabem aquí amb una festa important.
I el Joan era, no, no, perquè, a veure, no és el meu problema, no?
En definitiva, és el que estem dient.
A veure, jo em mantinc al marge perquè això a mi no m'afecta.
Jo no insulto, tampoc soc la persona insultada, per tant, jo miro cap a una altra banda.
Són diferents, diguem-ne, d'actituds que preneu i que prenem els adults, no?
Sí.
Perquè, per exemple, quan emprem la paraula solidaritat,
normalment l'emprem quan veiem, doncs, persones d'altres països que tenen una vida terrible, no?
En determinats països que no estan...
Som solidaris perquè amb aquella pobra gent de l'Àfrica, jo m'hi solidaritzo.
Clar, solidaritzar-se a milers i milers i milers de quilòmetres és molt fàcil.
No ho creieu?
Sí.
Solidaritzo, soc estupendo.
Ara, solidaritzar-te amb el que tinc a un metre al meu costat,
això sí que és difícil, eh?
I és compromès.
Què en penseu?
Adrià?
Que això que diuen de...
Que has dit tu, dels 11.000 quilòmetres,
ho intentarien fer, però no ho farien.
És que no cal que facis res, només que ho diguis.
A més, no t'afecta per res, no et crea cap problema.
Socialment quedes molt bé.
Sí, igual.
I, escolta, ets estupendo.
Ara, solidaritzar-te amb un company que té problemes posant en risc
la teva imatge davant de la classe
i arriscar-te a quedar-te sense amics
perquè aquest grup digui
Ah, que tu te'n vas amb aquest...
Amb el tonto, com si diguéssim.
Doncs vés-te'n amb ell.
I et deixen de banda.
Ui, això és molt difícil solidaritzar-se així, no?
Vaja, jo és el que penso, eh?
No sé si esteu d'acord.
Jorge.
Una vegada, uns nens estaven insultant a un amic meu,
i jo els hi vaig dir que apareixin.
I em van dir que jo era amic d'un tonto,
que no servia per res,
era amic d'un tonto i coses així.
Que no tenia que ser el seu amic,
que tenia que anar amb ells.
I jo els vaig dir que no.
que si ells l'insultaven,
jo no tenia per què insultar-li,
perquè era el seu amic.
Digues, Pau.
Que de vegades, per defensar una altra persona,
al final també t'acaben insultant a tu mateix.
Jo vaig tindre una experiència al col·le i al conservatori,
que jo vaig defensar a un nen,
perquè l'estaven insultant
i l'estaven discriminant tota el rato,
i jo vaig defensar perquè era el meu amic,
i al final també em van estar una temporada insultant.
Et van anar apartant, no?,
i insultant-te, clar, és que...
A veure, ara ens han posat aquí estupendos,
però ara mirarem l'altra banda.
Laura.
Però això que diu el Pau,
a vegades també quan defenses a un nen,
t'acaben insultant a tu,
però a vegades només t'insulten a tu,
i a l'altre no,
i doncs a l'altre potser no t'ha defensa.
O sigui, t'ha deixat apartat.
Clar, això és un risc,
gira cua i marxa.
Digues, Joan.
Però si l'amica aquest fos...
Bé, si el nen aquest fos amic teu,
al final t'acaba, no sé,
quedant com un bon gust de boca,
pensant que he ajudat a...
Que has fet el correcte, no?
Sí.
Jorge?
De vegades, tu quan ajudes a un nen,
que l'estan insultant,
t'insulten a tu,
i aquell nen no et vol ajudar,
perquè si no veu que li tornaran a insultar,
i no vol que li tornin a insultar,
i després no t'ajuda,
però en canvi tu tens l'alegria
que has aconseguit que aquell nen,
el teu amic, no l'insultin,
però en canvi t'insulten a tu,
i ell tens aquell remordiment que dius...
No et quedes bé, vaja, Adrià.
També hi ha algunes vegades que, per exemple,
tu ajudes a un nen,
però ell no t'ajuda.
Ah, però això és un risc, eh?
Això és un risc que correm sempre.
A veure, ens posàvem ara estupendous dient
que si la solidaritat,
que si defensar el company...
No som superherois.
Oi que no?
No.
No som superherois.
És a dir, aquí que estem molt a gust,
i molt bé,
i tots estem en harmonia.
És molt bonic parlar d'això.
Però quan ens hi trobem,
quan ens hi trobem,
tot i que sabem
què és el que hem de fer,
el correcte,
ens envaeix la por.
Per allò que dèiem al començament del programa,
que no som perfectes,
ni vosaltres, ni els adults.
I no som superherois.
Per això, a vegades,
tenim realment un problema
que hem d'anar solucionant,
de dir,
el defensaria,
però és que tinc por també
que a mi em pugui passar això.
I això diuen que,
a mesura que vas madurant
i et fas gran,
ho soluciones.
Creieu que s'ha solucionat?
Sí.
Vosaltres que mireu el món adult
i el comportament dels adults?
Sí.
Sí?
Crec que sí.
Alguna vegada,
no dic allò de constantment,
que vinga,
que et tinguin una miqueta apartat,
però a vegades jugant
o perquè t'enfades,
tots hem insultat,
com dieu vosaltres,
i ens han insultat.
Com ho sentiu?
Després d'insultar
o després de rebre l'insult?
Com ho sentiu?
Malament.
Adrià.
Malament,
perquè, per exemple,
si t'insultes,
per exemple,
l'altra pot fer una altra cosa.
I en lloc de l'insulta
podran anar
o la senyoreta,
o els teus pares a dir-li.
Recordes l'última vegada
que has passat
per una situació desagradable?
Sí.
Pots explicar com va anar?
Si pots, eh?
Si no, cap problema.
Bueno,
va ser en les colònies,
que un nen estava allí,
m'estava contant una cosa,
m'ho estaven parlant aquí,
i jo el vaig escoltar
i m'ha dit una cosa.
I tu et vas sentir fatal?
Sí.
Jorge?
Que una vegada,
si tu estàs parlant amb un
que no és amic de l'altre
i no t'han vist parlar mai,
igual,
si aquell ja el tenen mal considerat,
també et insulten a tu
i, clar,
et sents molt malament
i, de vegades,
per culpa d'un altre,
deixes de ser amic d'un amic
que ets amic
des de tota la vida.
Es crea un problema.
És que són problemes, eh?
Que els pares i mares
que ens escolten,
que tinguin memòria
i se'n recordin
quan anaven a l'escola,
aquest tema dels amics,
les amigues,
de deixar de ser amic,
és un tema molt important.
Laura?
Jo em sento més malament
quan insulto
que no pas quan m'insulten.
I et costa molt demanar disculpes?
Home.
A vegades, no?
Sí.
Sobretot si penses
que l'altre no te les acceptarà
perquè a vegades l'altre diu
doncs no,
no les vull les disculpes.
Núria?
Jo recordo que tenia
una amiga
que des de P3
fins a segon
era la meva millor amiga
i ara
a tercer i a quart
s'han separat de classe
i no sé què ens ha passat.
I costa parlar-ne, no?
Sí.
Allò de dir
vinga, va,
anem a seure un ratet
i parlem.
Això no costa molt de fer-ho.
Clar, quan us deia això
de parar els peus
als companys de classe
que no actuen correctament
i parlàvem de la por,
de la covardia,
de que no som superherois.
A veure,
a vegades
hem de demanar ajuda
i
l'ajuda aquí
jo no sé si
els mestres
i els pares
tenen alguna cosa a fer
o heu de resoldre
entre vosaltres sols.
Què creieu?
A vegades.
Digues, Pau.
A vegades
quan tens un problema
o té un altre problema
o una altra persona
i tu ho saps,
li vas a dir a la senyoreta
perquè és el correcte
però després
et diuen xivato.
És el que t'anava a dir.
I ja et tenen fixat a tu.
I quan t'acostes
diu, no, no diguis res
que ve el xivato, no?
Sí.
És que
correu, e-mail
que no ho veu ningú
no sé on ha buscat fórmules.
Núria.
Que la senyoreta
ja s'ho diu
que si tenim algun problema
amb els companys
que els tenim de comentar amb ell
a veure si
si ho pot arreglar ella
i si no tenim gaire confiança
doncs els pares
que en tenim més.
Algú més vol parlar
del paper dels pares
i els mestres?
És que
en el moment
si vosaltres
no us veieu capaços
que és molt normal
d'afrontar una situació
perquè és molt grossa
a veure
el que diu el Pau
és veritat
si saben què ho he dit jo
diran que soc un xivato
però potser val la pena
discretament
parlar amb els mestres
o amb els pares
no deixar que la cosa
vagi més enllà
perquè d'una anècdota
d'un mal dia
d'una tonteria
es pot fer una pilota
molt grossa
no ho penseu
que podria ser així?
Pausa, ens digues.
Sí, de vegades
el que passa
és que hi ha gent
que els insulten
i no els hi volen dir
els professors
i llavors clar
cada cop diuen
ai mira aquell nen
no els hi diu
els professors
i els pares
Vinga, tots anar a ficar-nos
amb ell
i segueixen insultant-lo
i el problema
no s'arregla
clar
digues Adrià
t'anirà a parlar
amb aquest nen
vaig estar insultat
parlar amb aquest nen
amb el grup
o comentar-ho
a la senyoreta
els pares
i ficar una nota
o alguna cosa
els pares
perquè
els professors
és que jo crec
que ningú us demana
que sigueu herois
ningú us demana
que us poseu
en una situació difícil
probablement per això
estan els mestres
i els pares
perquè quan una situació
és difícil
que no la pugueu resoldre
primer penseu
si la podeu resoldre
i si no
els mestres no
i els pares
Jorge
que de vegades
si a un nen
li insulten
i tu ho veus
si va ser la senyoreta
o aquell mateix nen
que li ha insultat
va a la senyoreta
li encara l'insulten més
perquè saben
que els castigaran
i llavors
clar
li insulten més
perquè saben
que
com ells
se li han insultat
i li han anat
aquell nen
que li insulten
li han anat
a la senyoreta
i les castigaran
llavors
li insulten més
perquè
perquè s'empenedeixi
coses així
pregunta molt difícil
dificilíssima
i què podem fer
perquè clar
si ens hi encarem
correm el risc
que nosaltres
també ens facin el mateix
si li diem a la senyoreta
o als pares
que ens diguin xivatos
doncs què hem de fer?
comencem per aquí
i seguim a l'ordre de la taula
Pol
el que volies fer
és no ficar-te en coses
perquè si no després
et pots enrotllar
i pots fer moltes coses dolentes
i així
t'estalvies
que et diguin xivato
etc.
mira cap a una altra banda
tu opines d'aquesta manera
digues Adrián
afrontar-se a aquesta situació
i intentar fer-ho millor
Jorge?
que en canvi de dir-li
a la senyoreta
o als pares
i que la senyoreta
li digui als nens
el que es pot fer
perquè no et diguin xivato
és dir-li tu directament
que no t'agrada
que li insultin
i que et demanin perdó
perquè si no
sí que li diràs a la senyoreta
però t'estàs posant en perill
no?
sí
Laura?
jo crec que li has de dir
a la senyoreta
i després
passar dels nens
i ja està
que et diguin xivato
si volen
i si no no
ja se'ls hi passarà
no?
ja s'oblidaran
Angela?
primer que no insultar a tu
i si t'insulten a tu
passar d'ells
perquè ho fan
per fer-los cas
i quan més cas
li facis
més t'ho faran
ignorar-los no?
en principi
Pau?
doncs el que he dit a Jorge
tu dir-los
afrontar-te
però si et diuen que no
doncs
vale
continua
però jo ho he fet
jo he defensat aquell nen
doncs per lo menys
els que s'enteren
que aquell nen
ho està passant malament
entén Pau
que tu el que dius
intenta resoldre-ho
entre vosaltres
i si la cosa
doncs no té solució
aleshores ja plantejar-te'n
els pares
o els mestres
Pol?
no sé jo què sé
et diuen gallina
et diuen gallina
però tu ja saps
que tu no ets gallina
realment
tu no ets una gallina
ets un nen
és que a veure
d'entrada
és que clar
realment
realment
és que si t'ho pares a pensar
dius
quan actuen d'aquesta manera
dius
home
que espavilin
que molta imaginació
i tot plegat
heu après
alguna cosa
diferent
heu analitzat
després de treballar
aquest tema
a l'aventura de la vida
heu aportat alguna cosa més
aquesta motxilla
que porteu imaginària?
sí
sí
Pau?
sí
a saber relacionar-se
amb les altres persones
i
a parlar
a parlar amb elles
i
a no discriminar la gent
i a ni insultar-los
com a mínim
a pensar-hi una miqueta
escolteu
Àngela
per cert
és el primer any
que veuràs les activitats
de Tarracoviva
perquè és el primer any
que estàs a Tarragona
sí
fa gràcia o què?
aniràs a veure alguna cosa?
sí
els gladiadors
totes les reconstruccions
no?
el Pau està en una de les entitats
no?
sí
estic al grup de reconstrucció
tal ella
i bueno
avui
a les 10 en català
i a les 11
passem en castellà
va sobre la màgia
de Roma
la màgia
i tots els rituals
que feien
molt interessant
ja surto allí
i de què fas?
d'un nen
que jo parlo
i és un nen
que va avisar
els sacerdots
que hem vist prodígums
o sigui
un jove
amb el cap desfigurat
coses no habituals
i llavors els anem a dir
i què et sembla això
de la màgia dels romans?
és xulo no?
sí
és xulo
a mi m'agrada fer això
però
sort que no ho hem heredat
i ho fem ara
hem heredat el dret romà
i tot això
però això de la màgia no
sí
perquè al final
perquè
una senyora
es vol divorciar
del seu marit
però perquè se'n va
amb un altre
però
el seu marit
ho vol perquè
perdia tota l'herència
llavors
aquesta senyora
va anar a avisar
una bruixa
llavors al final
funciona
funciona
l'encantèri
i és molt divertit
jo ho recomano
que anem a veure
jo diria que
el Pau
és
dels millors divulgadors
de Tarraco Viva
perquè
amb el que acaba de dir
jo no sé vostès
però jo aquesta nit
estaré com un clau
per veure aquesta reconstrucció històrica
anireu a veure coses
de Tarraco Viva
nois i noies
que és el que més us agrada
així en general
a veure
d'altres anys que heu vist
Adrià
què t'agrada a tu?
la lluita
la lluita dels gladiadors
en guany també
hi ha una cosa molt especial
amb el deseo aniversal
i amb els gladiadors
no us ho perdeu
és el diumenge a la tarda
Jorge
a mi m'agrada
els espectacles que fan
a la carpa del camp de mar
perquè són molt entretenir
perquè són molt entretenguts
i fan el que fèiem abans
dels campaments
els legionaris
tot això
fan les tortugues
i t'expliquen tot el que fèiem
i és molt divertit
molt bé
a veure
jo he estat encantada
de la vostra companyia
heu triat una cançó
a més
una cançó
moderna
actual
xula
i amb una lletra
que té molt a veure
amb tot el que hem parlat avui
l'autoestima
el passar del que diuen els altres
pensar que nosaltres
som molt importants
i que ens hem d'estimar
moltíssim
a nosaltres mateixos
algú vol presentar la cançó?
vinga
quina és Laura?
eres tonto
del canto del loco
eres tonto
del canto del loco
del darrer disc
Paul
Teresa
Adrià
Joan
Jorge
Laura
Olivia
Ángela
Eva
Núria
Sara
Pau
Sants
Pau
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
ha estat un plaer
i en tot cas
per què no fem un aplaudiment
pels companys de classe
que no han pogut venir
què us sembla?
va
ben fort
que eres tonto
que eso es algo que nació contigo
y mañana
y mañana al despertar
saltar de la cama
luchar tu mañana
mirar a la cara
que no debes nada
eres tonto
salir a la calle
sin la tontería
sacando de dentro
entera tu vida
entera tu vida
parece que está de moda
ir de tontito
aparentar ser la persona
que siempre
que siempre
tú habías querido
dime por qué
no te quieres
aunque sea
solo un poquito
y por qué
no eres tú
mismo
y no algo
parecido
usando menos
el coco
y un poquito
más la piel
ya que somos
lo que somos
y si no
lo quieres
ver
eres tonto
si no te gustas
es que no estás vivo
eres tonto
eso es algo
que nació contigo
y mañana al despertar
saltar de la cama
luchar tu mañana
mirar a la cara
que no debes nada
eres tonto
salir a la calle