Jordi Bertram, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Com portem les hores prèvies a...
Hores no, dies prèvis a Santa Tecla.
Fem-ne compte, no? Amb altres.
La compta enrere.
Clar, estem ja...
Comptant, comptant.
Quan s'acaba Sant Fèlix ja ho veus molt a prop.
Sí, sí, és imminent, és imminent.
Quan t'adones de la magnitud de la tragèdia
o del gòdi, en aquest cas.
Parlem avui precisament de Santa Tecla.
El dia 12 farem visita a la Casa de la Festa.
Farem el programa Parc del Matí de Tarragona Ràdio des d'allí.
Serà, de fet, el tret de sortida,
la programació de la ràdio de les festes
a la ràdio de la ciutat.
I centrem-nos en un dels punts
que hi ha gairebé al final de la visita
de la Casa de la Festa, Jordi,
que és un dels punts que ha suscitat
com a mínim més interès i més preguntes,
fins i tot en aquests mesos
que fa que està oberta la Casa de les Festes.
S'ha allí deixat com que haigut
fent un apunt i la gent té ganes de saber-ne més
i avui, home, no direm allò d'explicarem
tot el que s'ha de saber,
però sí que com a mínim n'explicarem quatre coses.
Sí, hi ha un apartat al final del recorregut
de la visita a la Casa de la Festa
que es va deixar, diguéssim, uns apunts
per veure que la festa no sempre ha estat igual,
sinó que hi ha hagut elements
que han anat entrant i sortint
i alguns d'ells s'han perdut.
De fet, l'altre dia, quan estaven als castells de Xile,
els hi explicàvem gràficament
que els castells no neixen amb la festa.
És a dir, ja, si segueixes la cronologia,
veus que Santa Tegla, d'una manera o d'altra,
s'instaura com a celebració religiosa
la demarcació cap a l'any mil i poc,
que s'expandeix al carrer el 1300,
és a dir, han de passar 300 anys,
però és que els castells encara ens tardaran
uns quants anys més, uns quants centenars d'anys més,
perquè primer ens arribarà a través del Vall de Valencians
i després, a partir d'aquí,
a través del progressiu desenvolupament del fet castellà.
Per tant, hi ha hagut tota una evolució sobre aquest tema.
L'altre dia, per cert,
ara que dic això del Vall de Valencians,
llegia un article que algú va escriure
dient que els valencians no havien actuat
en altres llocs de l'estat espanyol
i concretament parlava de la ciutat de Madrid.
Això va sortir en una revista de la Colla Jove
i, curiosament, ja hem trobat la imatge
dels valencians actuant a Madrid.
Ja hem trobat una imatge dels valencians actuant a Madrid
dibuixada, evidentment,
perquè és una imatge molt antiga.
Sí, òbviament, fotografia en aquell temps no n'hi havia.
No, però ja hem trobat igual que es va trobar a la de Tarragona
en un moment determinat.
Sí, sí, van aparèixer en notícies a vegades,
la gent es precipita
i vol tenir la possessió aquesta de l'exportació.
Jo sempre dic que el que va passar del fet del Vall de Valencians
va passar a molts llocs de l'estat,
però realment l'únic lloc que aquí,
que vam ser hàbils,
van ser en aquestes comarques,
no per desenvolupar-ho,
però això no nega que hi havia uns senyors
que eren com una mena de mercenaris acròbates,
molt semblants a les trups marroquines
que fan encara avui en dia acrobàcies
d'una manera continuada.
Hi ha persones a la Marroca
que parlen de set o vuit generacions continuades
que a la seva família
han estat fent construccions
de tres, quatre o cinc pisos,
si ens i tot se'n parla.
Per tant, jo penso que s'ha de ser molt prudent
perquè realment
un dels investigadors importants de la festa
que enguany és el blocaire oficial de Sant Arecla,
el PMB Molla,
sempre diu
que algun dia apareixerà la notícia
que enllaça, emparenta,
els inicis del Vall de Valencians
amb el món del circ.
I segurament alguna cosa
ha de tenir a veure.
No em refereixo al desenvolupament casteller,
però sí en els seus inicis.
El Vall de Valencians
no és un element perdut,
al contrari,
el tenim ben present
enguany més que mai segurament
a les festes de Santa Ticle.
Els castells tampoc
cada vegada tenen més protagonisme,
sí que hi ha,
però el que dèiem,
diferents elements
que al llarg de la història
van tenir el seu moment de glòria,
les seves dècades,
i que per un motiu o per un altre
van anar desapareixent.
Comencem per un molt, molt, molt històric
que precisament s'ha presentat ara
un projecte a l'Ajuntament
per començar els tràmits
de la seva recuperació,
però que ara està en fase embrionària,
que és el Vall de Titans.
El Vall de Titans,
els historiadors romàntics
el van emparentar amb els castells,
perquè això dels titans
semblava que era com uns gegants
que eren capaços
de fer unes construccions increïbles.
De fet, és un vall
que a Tarragona
podem dir que és
de les poques ciutats
que coneixem
que tingués
una perllongada viva vida.
Sabem que és del 1577
fins al 1804
que va existir.
Tot i que
hi ha algunes investigacions,
com per exemple
una que va realitzar
el professor Sánchez Real,
ja desaparegut,
que emparenta
aquesta construcció,
aquesta dansa,
aquest ball,
amb un joc del drap,
que és una forma
d'actuar,
dansant també,
en què hi ha uns personatges
que d'una manera o altra
anirien fent
com una mena de siga-sagues
i que d'una manera o altra
el Sánchez Real
emparenta aquests personatges
del joc del drap
posteriorment
amb aquest Vall de Titans.
Què en sabem?
Com podia ser aquell ball de titans?
Hi ha moltes incògnites,
però el que està clar
és que no tenia res a veure
amb el món dels castells.
Sabem que
tenia
en les èpoques més esplendoroses
fins a un centenar
de balladors,
és a dir,
les xifres oscil·len
entre els 40
aproximadament
i els centenars,
que era
una còrrua
de personatges
mitològics
com una mena
de capgrossos,
podria ser
l'element
més descriptiu,
uns nanos
que representaven
animals mitològics.
És a dir,
d'una manera o altra,
aquest ball
amb certesa,
amb tota certesa,
ja deixant de banda
aquesta teoria
anterior del joc del drap
del senyor Sánchez Real
que l'emparenta
amb l'edat mitjana,
el que sí que sabem
és que hi ha un pes
molt important
en el segle XVI
quan a nivell cultural
en general
es desenvolupa
el renaixement.
El renaixement
s'inspira molt
en les mitologies
gregues i romana
i realment
els titans
no eren altra cosa
que els dotze déus
del fill d'Urà,
Déu del cel
i de Gea,
d'Esa de la Terra.
I les persones
que han analitzat
aquests personatges
els han interpretat
realment
com els déus
de les estrelles
del firmament.
Aquest seria,
per tant,
un joc mitològic,
una dansa mitològica
que ens emparenta
cap a una cultura
en bona part perduda
però que té un sentit
molt clar
a la ciutat.
d'una ciutat
de llarga tradició romana
i, per tant,
de llarga tradició
de mitologia grecorromana
o mitologia clàssica,
tot que, evidentment,
no són exactament
les mateixes.
Si hagués aquí
algun especialista
ens podria dir
que, evidentment,
són parentes
però que tenen
les seves diferències.
També s'ha vist
una relació
d'aquest ball
vinculat a això
del joc del drap
amb una imatge
que després
el Joan Amada
es va interpretar
com el ball de la balleta
de manera que
aquests personatges
amb els caparrots
anirien enllaçats
com per una mena
de roba
de dos colors
sobretot vermells
i blaus.
Jo
més aviat
he anat pensant
que aquests colors
vermells i blaus
podrien semblar més
dels colors
dels moxiganguers
del GMSI
que són aquest element
tan característic
de les festes
de la Mare Déu
de la Salut
que algunes vegades
hem referenciat aquí
al programa
i que realment
són tratges ratllats.
A vegades
les interpretacions
dels historiadors
d'aquella època
són una mica
fantasioses.
Jo em centraria
sobretot en dir
que és
una gran suma
de personatges
mitològics
que podrien portar
no sé si
un nano
a la dimensió
dels que coneixem
avui en dia
o més aviat
una màscara
tipus dels 7 peques
capitals
per exemple.
Estim parlant per tant
d'un ball espectacular.
De molta dimensió
de gent.
No he dit
que és un ball
vinculat
al gremi de pescadors
i
és important dir-ho
perquè
durant
la història
de la ciutat
sempre està vinculat
amb aquest gremi.
El ball de titans
el vam tenir
durant molts anys
a Santa Tecla
fa molts anys
que no el tenim
i qui sap
si en un futur
proper
el tornarem
a tenir
al Seguici
va desaparèixer
concretament
amb una onada
que és molt curiosa
això de la festa
va per onades
i al principi
no te'n dones
molt compte
però quan passen
uns anys
pots analitzar-ho
i el 1804
és un any
que és
l'última arribada
d'un personatge
il·lustre
a la ciutat
després d'això
ya entrem
en la guerra
del francès
pràcticament
al cap de 4 anys
i de fet
Tarragona
llavors
fins a l'any
1813
viu amb un conflicte
podríem dir
permanent
dins d'aquesta
guerra del francès
i després de la guerra
del francès
no aixeca cap
durant molts anys
exacte
llavors
aquesta situació
va fer
aquest parèntesi
del 1804
podríem dir
1808
fins a
que va aixecar cap
com bé deies
doncs van passar
molts anys
i realment
van desaparèixer
moltes estructures
gremials
que existien
i van ser substituides
en part
per d'altres
no vull dir
que es desapareixés
el gremi de pescadors
no és el cas
sinó que
quan es van
refundar
o recrear
aquests gremis
doncs
van inspirar-se
amb altres
modes del moment
podríem dir
i així
i així el vall de pescadors
o el gremi de pescadors
i el gremi de pagesos
van crear
les colles castelleres
locals
que són les que
realment
desenvoluparan
la tècnica
d'enlairar-se
uns sobre els altres
aquest principi
del XIX
és un segle
molt
és un moment
del segle XIX
molt
molts de liu
podríem dir
quin altre element
del seguir
semaneta
perdent
amb el pas dels anys
un altre
que
és curiós
també aquest
a diferència del de titans
que no existeix enlloc
existeix en d'altres poblacions
sobretot
doncs
podríem dir
al País Valencià
a Navarra
a l'Aragó
en alguns llocs
de Castella
és el vall d'espases
el vall d'espases
és un
simplificant-ho molt
és una mena de vall
de bastons
que es pot ballar
amb una o dos espases
si és
doncs
amb dues espases
doncs
normalment
doncs ja
es pica molt més
en blanc
que els bastons
a vegades
si és en una
canvia molt
i a vegades
pot ser
un espasa
i un escut
pot ser
una de les variables
aquí Tarragona
està
també
bastant
de temps
documentat
uns 200 anys
entre el segle XV
i el 1687
i
sembla
que en aquest cas
no estava
vinculat
amb cap estructura
gremial
és a dir
aquí Tarragona
conviuen
durant
molt de temps
elements
que són dels gremis
i elements
que no són dels gremis
alguns semblen
vinculats
a l'Ajuntament
d'altres
semblen vinculats
a iniciatives
absolutament privades
com per exemple
en el moment
que neix
el Vall de Bastons
és a dir
té una coincidència
molt clara
és a dir
les primeres notícies
de Vall de Bastons
no estan vinculades
a Tarragona
els gremis
s'ha parlat
moltes vegades
dels 12
valls
gremials
perquè van haver
12 valls
que realment
van ser els que
més característics
més característicament
van estar
vinculats
a aquesta
estructura
dels gremis
o de les cèl·lules
aquestes
organitzatives
gairebé sindicals
això seria
un dels altres
elements
curiós
a partir d'aquí
podríem parlar
una mica
per blocs
més que entrar
en detall
per detall
hi ha un bloc
molt important
que la gent
és un dels que més
que s'ha quedat
sobtada
que és el
dels personatges
bíblics
els personatges
bíblics
són
una mena
de personatges
de teatre
que sortien
a les processons
en aquests
en principi
només
sortirien
en els actes
més estrictament
eclesiàstics
m'explico
a la cercavila
de vigília
segurament
no sortirien
però en canvi
a la processó
del dia 23
sí
no només
per Santa Tegla
sinó que també
en aquella època
pel corpus
també
aquests personatges
bíblics
sortien en un altre
moment de l'any
curiós
i aquí va ser
la seva permanència
molt més duradera
sabem que sortien
a la processó
del sant enterrament
del divendres sant
fins al segle XIX
com a mínim
estem parlant
de personatges bíblics
no sé
una persona
vestida
vestida
per exemple
sí
aquí
dels que tenim
els que tenim
amb claretat
són
Adam i Eva
Jesús
la corporació
dels àngels
la corporació
dels apòstols
la corporació
dels profetes
i la corporació
de les verges
corporació
en aquest
en aquest argot
podríem dir
és com una mena
de dir colla
però per no dir
la colla
dels apòstols
segurament
li perda part
de l'element
secat
exacte
se li diu
corporació
corporació
dels apòstols
són alguns
dels més característics
hem tingut
clares
pervivències
d'aquestes
corporacions
per exemple
dels apòstols
en diferents zones
de l'estat
fins i tot
a Catalunya
Catalunya per exemple
hi ha una corporació
d'apòstols
vigent a Besalú
per la processó
del
divendres de Dolors
hem tingut
també corporacions
de profetes
per exemple
al corpus
de la ciutat de València
i ballen aquests elements
no
només desfilen
i
en alguns casos
en bona part dels casos
porten màscares
que amaguen
la identitat
del personatge
i
sobre la màscara
o a vegades
fins i tot
amb un rètol
que sosté
l'apòstol
o el profeta
o la verge
porten el nom
perquè sigui més clar
encara
realment
encara hi ha
algunes pervivències
en petites poblacions
per exemple
en les comarques
de Tarragona
encara es pot veure
en persones de Setmana Santa
les tres maries
representades
per tres nenes
normalment
que acompanyen
dos les processions
del divendres sants
o els briacrucis
això encara existeix
i també
serien una resta
d'aquest tipus
de corporacions
per exemple
els armats
els armats
són
de Setmana Santa
bàsicament
però
en algunes poblacions
també surten
a la resta
de l'Estat
en moments puntuals
això
podem trobar
des de la zona
d'Andalusa
o per exemple
la zona d'Andalusa
és molt habitual
per Setmana Santa
sobretot
a la província
de Córdoba
al País Basc
en canvi
és molt destacada
una ciutat
una població
que es diu
Oñati
que va estar
un any
a la mostra
folclore viu
de Tarragona
i en aquest cas
s'ajunten
la corporació
dels apòstols
Jesús
i Sant Miquel
és una cosa
bastant curiosa
és a dir
podria ser d'una manera
o altra
que fos la suma
de tres corporacions
Jesús
la corporació
dels àngels
que en tindria
d'altres
però que només
es mantindria
Sant Miquel
en aquest cas
i la corporació
dels apòstols
que en aquest cas
sí que desfila
íntegrament
i per exemple
una modificació
d'aquestes personatges
podrien ser
el grup
que ens va visitar
fa un parell d'anys
el grup de Sant Cataldo
dels gegants
de Sant Cataldo
que eren
l'apostolat
però amb gegants
amb gegants
un grup italià
a la mostra
folclore viu
de Sicília
això mateix
seria una variable
segurament
que en lloc
d'extingir-se
es va desenvolupar
amb el pas dels anys
en aquell cas
al voltant de la Pasqua
és un grup
bastant desconegut
i bastant interessant
curiós si més
imagina
els personatges bíblics
persones
que s'emmirallaven
amb personatges bíblics
a la processó
de Santa Tecla
quin altre grup
podríem de ser
que Jordi
i un altre
per allò
de desconegut
també
i perquè
no té
pràcticament
pervivències
podria ser
el grup
de les Roques
les Roques
són
un fenomen europeu
que té
diversos noms
surten en processons
de diferents poblacions
ara quan dic
a Europa
també
hem de recomanar
necessàriament
l'exposició
del bestiari festiu europeu
fotografies
que podrem veure
per Santa Tecla
que inaugura
la ruta
a les exposicions
el dia 14 a la tarda
1870
i veuran
que a vegades
els catalans
es mirem
molt en malic
però en aquest cas
també tenim
que mirar
aquest punt
de connexió
que tenim
amb Europa
perquè hi ha
imatges
del bestiari
fantàstic
i popular
a poblacions
alemanyes
poblacions italianes
poblacions
portugueses
poblacions
espanyoles
per suposat
poblacions
suïsses
poblacions
franceses
a diferents
territoris històrics
de França
poblacions belgues
holandeses
penso que és
una exposició
amb un gran treball
de recerca
darrere
que ha fet
el fotògraf
Ramon Saumell
però que realment
té a més a més
tot una
una dimensió
de descobriment
molt important
d'aquesta
jo crec que
és l'exposició
per mi
que crec
que millor
descobrirà
a la gent
coses noves
a aquesta Santa Tecla
en tot cas
en això
no són bestiaris
sinó que són
una mena
de grans carros
però quan parlem
de roques
parlem de pedra
el cas de la roca
jo crec que
en el cas de Tarragona
és molt bona
l'explicació
i jo
vull creure
o cada vegada
penso més
que aquest nom
és un nom
típicament
tarragoní
perquè
els noms
aquests
posaré alguns
exemples
de la resta d'Europa
per exemple
a Florència
aquests carros
s'anomenaven
edifici
és a dir
edificis
hi ha
a Anglaterra
en diferents ciutats
com York
Townley
Chester
Wakefield
Norwich
Cobrentree
s'anomenaven
pageant
pageant
wagon
pageant cart
és a dir
vol dir
un carro
o un vagó
de diferents característiques
és a dir
un carro transportable
als Països Baixos
wagons
pel
a València
roques
també
però
en el cas
de Tarragona
hi ha una roca
d'aquests carros
que és molt
significativa
i que podria
realment
ser una bona part
de l'origen
d'aquesta
denominació
és a dir
que fins i tot
d'aquí
s'hagués traslladat
al País Valencià
perquè
el passatge
de la llegenda
de Santa Tecla
doncs
que es té
constància
a Tarragona
com a mínim
l'any 1424
en endavant
hi ha
el martiri
dels lleons
aquest martiri
encara el podem veure
en guany
cada any
a banda del retaule
de l'altamajor
es pot veure
escenificat
també pel retaule
de Santa Tecla
que representa
el Santa Tecla
el dia 20
a la nit
a la catedral
en tot cas
aquesta roca
de Santa Tecla
representava
aquest martiri
de Santa Tecla
i sabeu que
hi ha aquest passatge
en què
la
la
santa
és engolida
per una cova
per una roca
en definitiva
la imatge
popular
va pensar
que la terra
s'obria
i quedava
el braç
a fora
això és una mica
llegendari
però el que sí que és cert
és que
la tradició
explica
que els soldats
van anar a perseguir-la
a la cova
on Santa Tecla
ja molt velleta
doncs s'amagava
i aquesta idea
de la roca
que s'obre
podia ser perfectament
vinculada
amb aquest passatge
de fet
la descripció
de la roca
de Tarragona
que es tenen alguns detalls
es parla dels lleons
de la roca
de Santa Tecla
és a dir
que sembla que hi havia
diferents escenes
i realment
la vinculació del lleó
també a la festa
en el cas de Tarragona
ve per aquesta roca
de Santa Tecla
no per altres coses
com eren
aquests carros?
hi ha de dos tipus
és a dir
els més durs
eren estirats
per esclaus
és a dir
aquestes
algunes de les notícies
a més
la crònica
ho diuen
diferents poblacions
parlen d'esclaus
i després
hi ha una altra versió
ja més humanitzada
podríem dir
que és la que es pot veure
a València
encara
que és
les roques estirades
per cavalls
normalment
per un tiro
de dos cavalls
d'aquests cavalls
de carreter
realment
per fer força
són roques
que tenen una base
que ve a ser
una mena d'escenari
també
sobre el qual
a banda d'haver figures fixes
que es representen
aquests martiris
venen a ser uns passos
de Setmana Santa
van entendre'ns
abans que existissin
els passos
de Setmana Santa
perquè realment
els passos de Setmana Santa
com a tal
es desenvolupen
molt posteriorment
a banda d'això
i encara es pot veure
per exemple
a València
es representaven
escenes teatrals
de text
això és cert
en el cas
de Tarragona
n'hi ha moltes
però per exemple
el Vall de Diables
que avui coneixem
que quan compleix
25 anys
de la seva recuperació
antigament
en el segle XV
no sortia
com se'l coneix
avui en dia
sinó que sortia
acompanyat
de la roca
de l'infern
que en altres poblacions
és anomenada
la roca diablera
o la roca de Plutó
és a dir
tenia la seva
pròpia cenografia
sembla que aquesta
cenografia
sovint
i aquí a Tarragona
tenim constància
per exemple
l'any 1442
surten
la roca
de l'infern
contraposada
a la roca
del vell paradís
del bonic paradís
que portava
la confraria
de Sant Salvador
i que
doncs
sembla que representava
una escena
més aviat
doncs
del bé
i que en alguns casos
doncs havia estat
doncs
se li havien col·locat
àngels
per representar
aquest enfrontament
hi ha diferents
per exemple
coneixem
a banda de la Santa Tegla
allà esmentada
coneixem
com a castell
també és una de les denominacions
que s'utilitza
en aquest cas
a Tarragona
surt com a castell
el castell
de les majestats
que representava
l'escena
dels tres reis
d'Orient
i això
encara tenim
una pervivència
per exemple
amb la roca
o cada fal
del rei
Herodes
que surt
encara a València
és a dir
sembla que
significava
aquest passatge
en què els reis
mags
doncs
negaven
haver vist
Jesús
i s'escaqueixaven
per no trair-lo
bé
hi ha diferents
i que tenen diferents noms
però vaja
que és un dels blocs
penso més interessants
que hi ha
a la ciutat
i fins i tot
el pas dels anys
fa pensar
que aquest pes de Tarragona
hauria pogut estar
molt important
hi ha d'altres ciutats
que en tenen
n'he posat
algunes de tota Europa
però
realment
era un fenomen
molt estès
i
que aquí Tarragona
fins i tot
va motivar
que existís
la primera casa
de la festa
en el segle XV
perquè s'havien de guardar
tots aquests carros
i aquesta casa
de la festa
estava més o menys
ubicada
on actualment
els xiquets de Tarragona
i
el carrer Sant Pan
aproximadament
per aquella zona
sí, aproximadament
aquella zona
plaça del rei
plaça del rei
al segle XV
evidentment
tenia una altra configuració
per això
ens parlem d'aquella zona
entre el local
de les xiquets de Tarragona
l'actual església
de la Trinitat
hi ha hagut elements
perduts
durant molt de temps
hi ha hagut elements
que s'han anat recuperant
però tampoc
s'ha de tenir
aquesta obsessió
per recuperar-ho tot
suposo
perquè
vaja
cada element
és fruit
d'un moment històric
d'unes circumstàncies
hi ha coses
que avui en dia
tenen sentit
hi ha d'altres que no
hi ha algunes
que ara val la pena
recuperar-la
d'altres no
com més gran sigui
la festa
segurament
tots ens sentim millor
però tampoc
no s'ha de
destapar una febre
per recuperar-ho tot
no
avui l'objectiu
era
una mica
no incitar
que hi hagin
recuperacions
aquí massives
sinó
explicar
que la festa
és evolutiva
això
penso que és important
i que
no sempre
per entendre'ns
jo
quan era petit
el que sempre
havia vist
eren uns elements
el meu nen
ja n'ha vist uns altres
sempre n'haurà vist uns altres
jo penso que això
és la diferència
és a dir
que cada generació
reté allò
que
doncs
ha vist
en una època determinada
que no vol dir
el que s'hagi vist
sempre tota la vida
i després també
s'ha de tenir molt present
que hi ha molts moviments
interpoblacionals
el cas de Valencians
que explicàvem
o per exemple
un que potser
a la casa de la festa
no queda
no queda reflectit
però
és important també
aquest costum
que hi ha hagut
a la ciutat de Tarragona
com a mínim
a termes
diria jo
de convidar
colles de fora
els músics
per exemple
segles XIV
segle XV
venien convidats
en el segle XIX
sabem
que les colles castelleres
venien convidades
les xiquets de valls
fins i tot
alguna altra colla
com la de Montblanc
per exemple
les moxigangues
sabem la moxiganga
de Vilafranca
que venia convidada
quan va desaparèixer
la moxiganga
de Tarragona
o per exemple
molts valls parlats
que trobaven
a Tarragona
i potser
no dins
de l'itinerari
propi
només de la professora
sinó com actualment
venen a fer
damas i vells
les seves representacions
sabem que hi havia
al segle XIX
per exemple
valls de Rodobarà
de Bràfim
de Picamoixons
de Sant Jau
dels Garidells
perdó
molts valls
variats
és a dir
que també utilitzaven
la festa major
per exhibir-se
elements perduts
elements recuperats
elements que venen
de fora
vaja
Santa Tecla
ha estat
i és una barreja
una barreja de tot
fins a arribar
a aquesta Santa Tecla
del 2008
qui sap
com serà ja
la Santa Tecla
del 2009
i la d'aquí uns quants anys
vaja
ni ens ho imaginem
mira hi ha un ball
que imagina't
que encara no m'acabat
d'aclarir
un ball que es deia
el ball de xinos
i algun dia
hauríem d'averiguar
què era
però segurament
devia ser un ball
molt exòtic
que va sortir
al segle XIX
que devia ser
una mena
de comparsa
més aviat
carnavalera
però això també va sortir
Jordi ho deixem aquí
si et sembla
ens la retenim
amb aquesta idea
de la festa evolutiva
de la festa
que ha anat canviant
al llarg dels anys
i vaja
ens tornem
a parlar dimarts vinent
d'acord?
perfecte
una abraçada
de la festa evolutiva
de la festa evolutiva
de la festa evolutiva