Roser Luzano, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Feia temps que la directora de la Biblioteca Pública
no ens acompanyava, no per altres raons,
sinó perquè hi ha molta feina a fer
i no només la que és directament vinculada
amb el dia a dia i la rutina de la Biblioteca,
sinó que hi ha moltes reunions
i molt de posar-se en contacte amb altres entitats i institucions
per després veure de quina manera cada cop més,
costa una miqueta, però cada cop més institucions i entitats
s'agrupen per fer activitats conjuntes.
Sí, això és una cosa que jo denomino el buscar sinèrgies.
I què és el buscar sinèrgies?
Jo sempre dic que buscar sinèrgies és una cosa així com a dos més dos
igual a cinc, és a dir, que no és únicament de posar en comú
el que tu tens i el que l'altre té
perquè el resultat sigui el mateix, unit,
sinó de dir, ostres, jo què puc oferir a l'altre que em pot oferir
i anem a veure com el producte resultant, el ciutadà,
ha de ser un plus per sobre del que nosaltres podríem fer.
Jo penso que les ciutats, tots els serveis culturals,
educatius i socials, ja no estem sols.
Tot s'abarreja moltíssim, sobretot en el camp de les biblioteques.
Les biblioteques tenen unes funcions molt àmplies.
Molta gent pensa que la biblioteca és el lloc només dels llibres i de la lectura,
però nosaltres tenim un manifest, un mandat, donat per l'UNESCO,
que va des de l'any 94, ara està en revisió, però aquest,
que ens diu que la funció de la biblioteca pública
va molt més enllà del foment de la lectura.
té a veure amb la defensa de l'identitat i de la memòria local.
Té a veure amb la diversitat cultural,
la defensa de la diversitat cultural
enfront de l'homogenització cultural que s'està donant.
Té a veure amb la cooperació amb els altres agents de la comunitat.
Té a veure amb l'alfabetització informacional,
amb el fet de donar cursos de formació
per a tota aquella gent que no accedeix a la informàtica, a internet,
a saber dominar la informació en aquesta societat de la informació.
És evident que amb totes aquestes funcions tan àmplies
que té la biblioteca, no estem sols.
Per tant, intentar pensar que la biblioteca pública avui en dia
podria fer totes aquestes funcions tota sola és un absurd.
I nosaltres una estratègia que tenim des de fa molts anys ja,
que a més la tenim concretada en un objectiu estratègic,
és la de cooperar amb els altres agents de la comunitat.
Demà mateix, que per això estic aquí,
farem el conveni amb el Museu del Port de Tarragona.
Tenim també actuacions de col·laboració estables
i molt enriquidores amb el Museu Nacional Arqueològica de Tarragona,
amb el Teatre Magatzem,
amb el Consorci de Normalització Llingüística,
amb els centres d'estudis locals,
amb escoles, etcètera, etcètera.
A veure, en principi,
jo no sé què faran les altres biblioteques d'altres ciutats,
tampoc no és l'objectiu d'aquest espai parlar-ne,
però diguem-ne que aquesta voluntat
de ser un punt d'informació general
més enllà del format llibre
és un treball que feu des de fa molt de temps.
L'UNESCO ho va dir naturalment amb aquesta declaració,
però vosaltres ja fa temps que vau apostar.
Les noves tecnologies em van ajudar moltíssim
per tirar endavant aquesta iniciativa
i amb la incorporació d'altres formats
que no són el llibre,
que no és el CD-ROM,
que no és aquest tipus de coses.
Format, diguem-ne,
material sensible a persones,
en definitiva, no?
Sí, sí.
Jo és que tens molta raó.
La veritat és que la Biblioteca Pública de Tarragona
ja fa molts anys
que més que una biblioteca és una mediateca.
Jo sempre dic,
la biblioteca es va crear al segle XIX,
a veure,
i al segle XIX el llibre
era l'únic mitjà de transmissió de la lectura.
el llibre, les revistes, la Galàxia Empresa.
A mesura que van arribant els productes audiovisuals,
que va arribar en internet, els CD-ROMs,
la informació corre a molts altres mitjans.
Per això, la biblioteca
no és únicament una biblioteca,
és que ha de ser una mediateca,
perquè el nostre objectiu
no és estar al servei del llibre,
el nostre objectiu és estar al servei
de la informació de la cultura,
al servei dels ciutadans.
Per tant,
si la informació i la cultura
corren en altres mitjans,
les biblioteques les hem d'adaptar
i, fins i tot, a vegades canvia el nom.
Hi ha moltes biblioteques modernes
que es creen ara per primera vegada
que ja es diuen mediateques,
perquè realment,
més que una biblioteca,
que a mi no m'importa
aquest acus de conservar el nom,
perquè va ser l'eix que ens va crear,
també el llibre,
i també és bonic, no?
I penso que la lectura
és una funció molt important.
Home, no canvieu, eh,
el tema de biblioteca.
En tot cas,
poseu dos punts
i diuen mediateca
i tot el teca que voleu després.
Consti que hi ha moltes biblioteques avui en dia,
les noves que creen,
que ja no els diuen biblioteca,
que els diuen mediateca,
perquè estan més en aquesta funció.
Clar, amb aquesta introducció que feies,
esmentaves la col·laboració
que era parlament del Museu del Port,
el Nacional Arqueològic,
però val a dir que aquesta tasca
no només la feu
des de la vessant-ho
amb aspiracions culturals,
sinó que també hi ha tot un servei
de caràcter social important,
perquè no tothom té accés a internet,
no tothom té accés a la informació,
per tant,
des d'informació útil
que tingui a veure
amb temes socials,
en general,
també ho poden trobar a la biblioteca.
Quantes vegades s'acosten al taulell
i jo, escolta,
informació sobre cases d'acollida,
informació sobre colònies d'estiu,
vull dir que també doneu
tota una sèrie d'informació.
Fins i tot on està el cap
que m'he d'adreçar al meu barri,
amb moltes parts d'immigrants,
per exemple,
la biblioteca és el seu lloc d'acollida
i d'informació.
Pensa que la biblioteca,
és que anem pujant,
és molt curiós,
perquè quan va arribar...
Teniu moltíssimes altes d'immigrants
en carnets, eh?
És tremendo.
Ara crec que està cap al 30%
d'usuaris de la biblioteca, ja.
Sí, sí.
Però, a més,
amb el bon rotllo, eh?
Vull dir que la gent ve allà
i penso que se troben
amb una funció
que és una funció d'acollida
i d'integració que també fem, no?
Tenim una guia,
que és la guia de Benvinguts a Tarragona,
on hi ha tot un ventall
de totes les opcions.
És posar-se la pell
d'una persona que arriba a Nova Tarragona
i pensar en tota la informació que tindrà
i la tenim recollida allà.
Tenim una guia cap a la tercera edat,
tot el que poden fer,
des de programes de voluntaris,
estudis,
aigües termals,
tot el que pensem...
Des del lleure fins a treball social...
Tot, tot, tot.
Treballem molt amb segments,
que diem nosaltres,
de ciutadans.
És aquí,
quan recolliu la informació,
que jo m'imagino que agafeu el llistat
i digui,
escolta,
anem una mica més enllà
i anem a col·laborar
amb aquesta institució o entitat
i normalment trobareu les portes obertes
i amb moltes ganes també de...
Sí, sí,
completament.
De crear aquest vincle.
Si no hi ha ganes,
no val la pena iniciar una col·laboració.
Jo penso que Tarragona
a vegades s'ha comentat,
que no és una ciutat
massa donada a la col·laboració
i penso que és perquè...
Però també hi ha una mica
de llegenda negra, eh?
Jo penso que sí.
Perquè en general ho parles,
però quan vas parlant
a casos particulars...
Tothom està content.
Sí, sí.
A nosaltres,
en totes les col·laboracions
que hem proposat
o que ens han proposat,
perquè també ens han vingut
en vies també.
En totes estem encantats
i els objectius,
si estan ben...
Se sap bé el que es vol
i el que pots aportar
i el que et pot aportar l'altre
i quin és el producte final
que vols donar als ciutadans,
de normal no n'hi ha cap problema.
Diguéssim,
no et dona més feina
en relació als resultats
perquè són molt més amplis
dels que podries aconseguir
tu sola.
Fem referència
a aquesta previsió més immediata
de demà,
que signaré un conveni
amb el Museu del Port.
Amb quin objectiu?
Amb l'objectiu
d'apropar
i de fer col·laboracions
al voltant de la lectura
d'activitats culturals
amb el que és
el món marítim
i el Port de Tarragona.
Això ja serà un luxe, eh?
És un luxe.
Nosaltres pensàvem
que realment
cada vegada més
estem movent
tot el que és
el tema dels clubs de lectura
i les activitats
tan infantils
com audiovisuals
amb temes.
I llavors,
un dels temes
que penso que no podíem
estar d'esquena
era la importància
del món marítim
a Tarragona.
És enorme, no?
I de vegades
pensàvem que des de la biblioteca
estava bé
dedicar-li
un conveni
són dos anys
de col·laboració
en què farem
quatre activitats
quatre projectes
la primera d'elles
que és la que
et puc parlar
ara que ja la tenim ja
completament feta
a la difusió
farem demà
fem el conveni
i ja el juny
és la primera
és la setmana
de Pirates i Cursaris.
Oh!
Ja comença bé la cosa, eh?
Sí, molt bé.
La veritat és que
en aquesta setmana
de Pirates i Cursaris
hi ha de tot
hi ha des de xerrades
hi ha conferències
i hi ha un itinerari
per les Torres de Guaita
que també és molt interessant
a càrrec del senyor Menchon
que ens farà tot una...
perquè una de les coses
que podem fer
amb aquest tipus de...
No estem parlant d'activitats
per a petits?
No, no, no.
Perquè quan parlem
de Pirates i Cursaris
que no es pensi
algú que és un joc, no?
No, no, adults petits i tot.
Mira, si vols t'hi dic una mica
aquí amb el programa a la mà
tenim la primera activitat
comença el 9 de juny
i que es diu
va de Pirates
i és un oro del conte
per infantil.
La segona és una conferència
que es diu
Pirates, Cursaris i Esclavitud
a càrrec de Josep Maria Sanet
que se fa al Museu del Port de Tarragona
El tercer és
Moros a la Costa
lectura comentada
de llegendes
a la biblioteca
Sí, sí
Fem una recopilació
de totes les llegendes
sobretot el que són
Pirates i Cursaris
a la costa de Tarragona
i es fan comentaris
en comentaris
crítica
en lectures
L'altra
Marxant una de Pirates
el cinema de Pirates
és una xerrada
de José Carlos Suárez
i un visionat
d'una pel·lícula
El Capitán Blut
de 1935
al Museu del Port
Un altre
El dia 13 de juny
la Mar de Contes i Rondalles
un taller per a nens
que fan també al Port
i després
Torre de Moros
a la Desembacadura del Gaià
que és una visita itinerari
a càrrec del Joan Manchor
Oh clar, hi ha
les torres de Guaita
de la Mora
la torre de la Mora
tota aquesta zona
tot el que és
la línia costanera
de Tarragona
Déu-n'hi-do
quina manera forta
d'iniciar
aquesta col·laboració
també previst
fer també
una altra setmana
una mica com aquesta
al voltant del Serrallo
com a barri de pescadors
també
tenim un altre
al voltant dels Fars
el Fars de la Banya
dels Fars?
Sí
és una cosa molt simbòlica
i després l'altre
que és al voltant
de la sortida
de les naus
per la conquesta de Mallorca
el 1229
això serà l'any vinent
tothom celebra
el 800 aniversari
del naixement de Jaume I
i nosaltres
que som moltes ragonins
i que pensem
que val la pena
però saps què vas a fer
aquí al sopar
abans de la sortida
de les naus
cap a Mallorca
amb el premartell
i tot això
nosaltres som moltes ragonins
que posava els quartets
el comerciant
que va posar els diners
i nosaltres celebrarem
allò
l'any que ve
com a molt distintiu
de Tarragona
per tant clar
estàs parlant
d'una col·laboració
en principi
que ja està tancada
per dos anys
dos anys
ja està garantida
l'activitat
i la col·laboració
sí
normalment els convenis
que fem
són sempre de dos anys
a prorrogar
si a les dues institucions
els sembla convenient
penso que sempre
és molt interessant
fer després
una avaluació
mirar realment
l'impacte que he tingut
els resultats
i després en tot cas
tornar
però sí fer-ho ja
des de l'inici
quan hi ha un se fa el conveni
no és només fer el conveni
i a veure què apareix
i a veure què va sortir
fer el conveni
ja molt clar
amb el que volem
els objectius que tenim
i una mica
les previsions que tenim
i segurament
doncs s'implicaran
en un moment determinat
quan ho considereu oportú
el club de lectura
perquè nosaltres tenim
el mar
però el món de la literatura
pel que fa a temes marítims
no ens ho acabaríem
tampoc
sí
per tant
el problema
el problema
ho tindran
els responsables
dels clubs de lectura
per triar les lectures
de tantes com n'hi ha
això per descomptat
els clubs de lectura
estan sent també
un element
molt dinamitzador
a lo que són
les biblioteques
tant els que són infantils
o juvenils
com els d'adults
a més
estan oberts a tothom
són clubs de lectura
tancats
però que intentem
que no estiguin
sempre tancats
sinó que sempre
hi hagi llistes obertes
i cada vegada
es fa un nou club
que es puguin apuntar
persones diferents
que hi hagi una mica
de rotació
molt bé
doncs això ja començarà
immediatament
com aquell que diu
i continua
o comença també
una col·laboració
d'aquelles
que ja comencen
a ser veteranes
entre la biblioteca
i el museu nacional
arqueològic
aquest és molt més recent
demà fem el conveni
del port
i per això hem presentat
les activitats
que seran el juny
o sigui
la setmana de pirates
i cursaris
amb el museu del port
serà el juny
ja té tothom
a la biblioteca
pot tenir
tota la informació
ja disponible
però molt més recent
molt més recent
ja ja ja ja
el que tenim
és una de les col·laboracions
que fem
ja des de fa molt de temps
aquest es diu
Roma Mor
i és amb el museu nacional
arqueològic de Tarragona
i són els dies
16, 22 i 26 d'abril
per tant
per tant
és el que més immediatament
té la persona
és una lectura
és una lectura
en club de lectura
de Juli César
i després
tot l'altre
el Juli César
de Xespir
em penso
que ens ho va comentar
un dels treballadors
de la biblioteca
i llavors
se fa primer
una sessió introductòria
el dimecres 16 d'abril
a les 7 de la tarda
pensem que
aquestes són públiques
sempre
és un diàleg
entre l'Àlex Rigola
que és el director del Teatre Lliure
i l'escriptor Joan Cavaller
després
el dimarts 22 d'abril
és una sessió
de comentaris
la porten
l'Esther Ramon
per part del museu
i la Cristina Barber
i l'Esteve Massalles
per part de la biblioteca
aquesta és tancada
perquè qui no hagi llegit
el llibre
difícilment
pot seguir
i reflectir
els comentaris
i després
hi ha una
activitat complementària
que és per tota la gent
que hagi col·laborat
o que hagi entrat
dins del que és
el club de lectura
que és una visita
comentada a l'exposició
Roma Mort
a càrrec de la Pilar Sada
una exposició
que s'inaugura
el 10 d'abril
justament
a dos quarts
de vuit
del vespre
escolta
imparables
clar
a l'abril
val la pena
restar pendents
de Roma
i el juny
com deies
doncs mirant el mar
que ja farà bo
que ja estarem
plenament immersos
a l'estiu
i mentrestant
el dia a dia
de la biblioteca
que continua
perquè a banda
d'aquestes activitats
n'hi ha moltes més
moltíssimes
ara dins de poc
dins de poc dic
espero que en una setmana
màxim
tindrem el calendari
d'activitats
que es dona
de manera impresa
penjat a la web
perquè tothom
que pugui entrar
tingui ja les activitats
pel que és
abril-juny
són calendaris
quadrimestrals
que penjarem ja a la web
perquè tothom
pugui veure
i situar-se
la veritat és que no parem
les persones
que van a la biblioteca
ja són conscients
que dia si dia no
en tenim
moltes d'activitats
i estem molt contents
de la rebuda
que tenen
entre els ciutadans
no parem de pujar
pugem de préstecs
pugem d'usuaris
ara ja tenim
ja a prop
de 340.000
préstecs a domicili
que es diu de seguida
això
a domicili
a domicili
ja no parlem
de consultes
a la biblioteca
que són els llibres
o el material audiovisual
que compten
comptabilitzat
per l'ordinador
que la gent s'emporta
i tenim
més de 1.000 persones
cada dia
de 1.000 a 1.500 persones
al dia
atenem a la biblioteca
i al final
al cap de l'any
n'hi ha més
de 500.000 persones
que han utilitzat
la biblioteca
home i no són
les cues de Port Aventura
però alguna vegada
ho hem comentat
que una biblioteca
que la gent faci cua
a les 10-5
perquè obrin les portes
i una biblioteca
que vas agafar material
o vas a tornar
a un préstec
o el que sigui
que també t'hagis d'esperar
dona gust
dona gust realment
i això que dins
de la filosofia
de la biblioteca
està desfer cues
o sigui
que el que tenim
el tracte
a l'usuari
sí que tenim
molt interioritzat
que primer de tot
està el tracte
al client
el tracte
a l'usuari
i tot ens movem
tota la gent es mou
per deixar fins i tot
feines internes
per tal
que l'usuari
estigui ben atès
en el moment
que l'usuari
ho necessita
i això és una cosa
que tenim molt interioritzat
per això la biblioteca
de Tarragona
és referència
i no parlem
al país
perquè ningú
se senti
menys tingut
ni de bon tros
però sí que podem
posar exemples
de països
iberoamericans
d'altres punts del món
en què la biblioteca pública
allò que dèiem
de les noves tecnologies
és un referent
i se mira allà
per crear el seu model
de biblioteca
com la de Tarragona
la veritat
és que és
una cosa especial
després de tants anys
considerar-te
no únicament
una bona biblioteca
entre els teus ciutadans
que jo penso
que això tenim
les avaluacions
i tenim les enquestes
que ens ho demostren
i que anem millorant
perquè mai te pots quedar
adormit i dir
ja hem arribat
no, no
nosaltres anem sempre millorant
tenim objectius de qualitat
treballem en qualitat
ens ho tenim molt cregut
de que realment
som un servei públic
que hem de ser bons
aquesta és la idea
aquesta és la idea
i llavors
la veritat és que
per mi és tot un orgull personal
i penso que per tot
el personal de la biblioteca
que treballa
que sigui un projecte
que sigui un referent
a Catalunya
a la resta de l'Estat
i en tots els països
de Llatinoamèrica
perquè tenen una cultura
més o menys similar
a la nostra
ja no parlem d'Europa
que també m'ho podríem ser
sinó perquè és molt difícil
molt més difícil
d'entrar a Europa
perquè tenen ja
la seva pròpia cultura
bibliotecària
des de fa molts anys
encara que ara
mira
recentment vaig rebre
una visita de França
després vam sortir
també
posava la gestió
a la catalana
ens deia
la gestió a la catalana
perquè és bo que ens coneixen
així com sent molt eficients
d'alguna manera
i també vaig tenir
la visita del director
de la Mediàteca de Fès
del Marroc
i nosaltres
el que fem a la Biblioteca
de Tarragona
és acollir moltíssimes visites
que ens venen de fora
a mirar realment
com ens podem fer tanta cosa
amb tan pocs mitjans
que aquesta és la gràcia
també
sí perquè de dineret
el dineret no creix
en funció del nombre
d'usuaris
no?
com que no
és a dir
no és allò com els ajuntaments
que si arribes a una quantitat
de població
reps més o menys
no
vosaltres no
no
aquest tipus de coses
encara no s'ha instal·lat
a la funció pública
el rebre pressupost
en relació als resultats
ja ja
a veure
algú pot pensar
clar
mira com que
parlant de la biblioteca
que bé
és un fet
que es pot parlar bé
de la biblioteca
des del moment
que els propis usuaris
ho constaten
i que encara hem d'escoltar
algú que es queixi
sí
i que es queixin
i que es queixin
sisplau
tant de bo
que si tenen algun problema
que es queixin
perquè una queixa
en el fons el que és
és que t'estan detectant
un problema
després ja veurem
si el podem solucionar o no
el pitjor de tot
és tenir un usuari
descontent
que no es queixi
perquè llavors és que tu no ho saps
així que a mi no m'importa
que es queixin
i que ens facin suggeriments
és una manera d'anar millorant
els serveis
una biblioteca
o una institució
que ningú es queixi
no és una biblioteca
que funciona bé
i no mira res en fer
en relació a la gent
que té
les queixes que deu tenir
mínimes
per què?
doncs perquè saps
que no val la pena
queixar-te
perquè no te la resoldran
en el moment
que una persona
perd el temps
presentant una queixa
en una institució
és perquè d'alguna manera
intueix
que aquella institució
li pot solucionar els problemes
doncs és una bona cosa
i també és un símptoma
de salut administrativa
i la gent
hauria de queixar més
insisteixo
i per escrit
per escrit
sobretot
Roser Lozano
un plaer que hagis vingut
com que funciona també
aquesta biblioteca
aquesta dona viatge
vam un i avall
i feia temps que no ens acompanyava
però avui ho ha fet
i a més com sempre
amb bones notícies
i sí que ens hem donat
un bany d'on tu compleença
però diguem-ne objectiva
que tothom pot constatar
que les xifres estan allà
i només cal que s'acosti
a la biblioteca pública
de Tarragona
si és que no ho han fet mai
i ja veuran el seu funcionament
i el grau de satisfacció
dels usuaris
o clients
com a vegades
li agrada dir a la Roser
per allò de servei públic
a la comunitat
Roser moltes gràcies
fins la propera
que vagi tot molt bé
moltíssimes gràcies
Gràcies