El matí de Tarragona Ràdio.
12 de 10 minuts, David Serra, Víctor Rabarro, bon dia, bona hora.
Bon dia.
Bon dia.
Avui a Juanjo el tenim mig de vacances, vaja, mig de vacances no,
però no ens pot acompanyar en qualsevol cas.
Tenim molta teca per endavant.
Com sempre.
Com sempre, perquè a partir del setembre ja saben que les pel·lícules,
les estrenes, el nombre es multiplica.
Si us sembla, David, comencem fent un repàs del que tenim actualment a la cartellera,
del que es va estrenar, per exemple, la setmana passada,
perquè ara sí que ja ho hem vist tot i ja podem parlar amb més coneixement de causa.
Exactament.
Per on comencem la criba?
A veure, jo començaria per la pel·lícula espanyola,
la pel·lícula de José Luis Cuerva, la de los chines foles ciegos,
que de fet ha complès les expectatives.
O sigui, havíem parlat d'un guió, d'una bona adaptació literària,
perquè és una peça, per exemple, que és una novel·la d'Abbillac.
De històries curtes.
Sí, exacte.
És una bona adaptació.
Aquí a Azcona ha fet una obra...
Jo penso que no és el seu millor guió,
però realment complès les expectatives
perquè era complicat aunar totes les històries.
Maribel Verdú és punt i a part,
o sigui, està escollint molt els seus papers.
Aquí no sé com el dic a les queix.
Jo ho parlava la setmana passada.
O les que eren comparacions odioses.
Sí, no, realment sí, però...
Maribel Verdú amb ella es ficaria aquell pantí.
Evidentment.
I a més la cuiden molt.
I fa un paper complicat perquè és una pel·lícula
que es parla tota a sotobotge.
O sigui, tot es té que dir amb un to de veu
que està molt per sota del nivell acostumat.
Llavors, en aquest sentit,
el que té de veu aquesta pel·lícula
és que és una bona història,
està feta com a les pel·lícules d'abans
i Maribel Verdú realment funciona.
O sigui, és la protagonista absoluta de la història,
convéns i el seu dramatisme està assegurat.
És una pel·lícula realment per a mans del cinema clàssic,
del cinema, diguem-ne, del segle XX.
Sí, que ho negui al Cuerta i a l'Azcona
ja és que no canviaran d'estil ara.
No, no, però a més és una història.
A mi m'agrada destacar aquestes pel·lícules...
Però és que dius això de cinema clàssic
pot sonar una mica pejoratiu
i no és així.
No, però jo enverteixo
perquè hi ha molta gent que té prejudicis
com va aquest tipus de pel·lícules
i probablement el que vulgui un cinema
de planificació entre cometes
moderna, accelerada,
és una pel·lícula que es pren el seu temps
per contar una història.
O sigui, hi ha molts temps,
El Tempo Morto,
que realment s'agraeix
perquè és una història de desitjos continguts.
Guerra Civil, evidentment,
un altre rostre de la Guerra Civil,
però veritablement una pel·lícula
molt agradable de veure.
El Cuerda és com la versió no avorrida
d'El Garci.
Sí, fa ràmpl.
Aquest cinema...
El Garci sí que és cinema clàssic
però pejoratiu.
Farragós, farragósíssim.
No, no, no, no té aquesta...
No endolceix la història d'amor.
Al contrari,
Cuerda sap explotar
tot el que són els canals dramàtics.
Garci, segurament,
és una opinió molt personal,
tindríem un problema de pretensiositat,
però aquí ja estaríem a un altre nivell.
David,
li tens moltes ganes
a la pel·lícula de Star Wars,
però no per deixar-la bé.
No, no, no.
Al contrari,
jo penso que ja s'ha de dir directament
el senyor Lucas
ho va demostrar a la Guerra de les Galàxies.
Digo, no,
ho va demostrar
quan vam fer l'adaptació
de l'Indiana Jones.
És un home que va directament
per la pasta.
O sigui,
todo por la pasta,
perdona Urbizu,
però realment
Lucas,
ara l'únic que li interessa
és fer guanyar calés,
explotar,
adnausem
tot el que és
el món de la Guerra de les Galàxies.
Jo he fet una pel·lícula
que a mi,
francament,
després de haver vist
la sèrie de dibuixos animats
que no estava gens malament,
doncs em va horripilar.
És que recordem que no és pel·lícula,
que és una sèrie nova
que s'estrenen
els 3-4 primers capítols
en forma de pel·lícula.
O sigui,
és més cutre encara.
És pagar una entrada de cinema
per una sèrie
de segona categoria
i per 4 capítols.
A veure,
aquí té una cosa molt clara,
la història és avorrida,
avorreix a tothom.
I surt el fill del Java.
Del Java,
que no entén realment
què fa aquesta criatura.
O sigui,
si havíem odiat els iogs,
ara tenim una altra criatura
però odia...
Jo tenia,
la pel·lícula no l'he vist,
però com veia el tràiler
tenia una mica la sensació
que en les últimes pel·lícules
allò segurament no funcionava
perquè hi havia segurament
una saturació d'efectes digitals
que amb els actors de Cardiosos
no es complementava bé.
I dic,
a veure si ho fem
amb dibuixos animats
i ara amb dibuixos animats
realment aquest senyor
pot fer el que li doni la gana
de manera que visualment coli.
Tampoc no ho servem.
Tampoc,
perquè a més,
inclús a Sats Units ha passat,
els fans i redentos
de la Guerra de les Galàxies
n'hem donat l'esquena.
S'han emprenyat moltíssim.
Aquells senyors que van a veure
serenes basits a Darth Vader
és que és l'estrena més rebutjada
de la història del cinema americà,
crec jo.
No li ha agradat a ningú,
ni als nens,
ni als pares,
ni al fan d'Star Wars de 40 anys
que va amb el casco d' Darth Vader.
Coincidim que la Guerra de les Galàxies
és una pel·lícula
per al nostre col·lectiu,
una dels 40 o així,
que vam veure la primera.
Per això dic que és...
Exacte.
El factor nostàlgic...
No entra en aquesta pel·lícula.
A més,
està feta de tal manera
que el dibuix animat,
i això és llàstima
que no estigués amb el Juanjo,
no sé si coincidiríem,
és una mica,
gairebé una projecció
del que pots trobar
moltes vegades
en les plataformes.
És de molt mala qualitat.
El 3D de la pel·lícula,
a nivell artístic,
és una còpia dolenta
de la primera sèrie d'animació
que sí que estava molt bé,
aquell era el Gendi Tartacops,
que era el creador
de les Supernenes,
del Samurai Jack,
grandíssim Samurai Jack.
És aquest estil,
però en 3D cutre,
de videojoc de segona,
directament.
i en quant a qualitat d'animació
tampoc és gens espectacular,
les lluites amb espaces làser...
És ensupida,
és ensupida,
és ensupida.
Aquesta pel·lícula
realment t'avorreix,
és això que no entres
perquè no t'interessa,
ja directament dius
no vull veure
cap pel·lícula més d'aquest senyor.
Saps quina em va avorrir
l'altre dia?
No.
Vaig tornar a veure
la de Hellboy,
la primera,
i la vaig trobar avorridíssima.
I per això estic molt content
que la segona...
Va ser el mateix dia,
per la tarda,
la primera,
amb un amic,
amb el mateix amic
anem al cinema
i veiem el Hellboy 2.
I el salt de qualitat
és amb els mateixos defectes
d'adaptació
que l'humor
de vegades es passa de rosca
i tot el que vulguis,
però la segona
és divertidíssima.
Jo tinc una opinió
d'aquesta pel·lícula.
No sé què penses tu,
però...
I la diré...
Van parlar amb el Juanjo,
el Juanjo la va...
Bueno,
li va donar un toc d'atenció.
Un, dos i tres.
I tres,
i per això jo anem una mica
acollonit,
en el sentit que a mi
m'ha agradat molt la primera,
jo potser no em vaig avorrir tant,
però he de reconèixer
que aquesta pel·lícula
és més de Guillermo del Toro.
A veure,
jo veig que té tres punts
que la fan una pel·lícula honesta
i per mi això és molt important,
no enganya ningú.
Primer punt,
és una bona pel·lícula d'acció.
Sí.
O sigui,
d'entrada,
és el que podem demanar
per la majoria del públic
que no connecta amb el còmic.
A la primera li falta d'acció.
Exacte.
No hi havia les grans tortes
de Hellboy
contra un monstre
que és el clàssic del còmic,
un monstre igual que el Hellboy
i foten-se dos ties
durant cinc pàgines.
Exacte.
I després té un punt
que agradarà molt
i a mi m'agrada moltíssim,
i suposo que aquí coincidem amb el Víctor,
que abunda redonda molt més
a la fantasia.
Sí.
Així com la primera
hi havia un punt urbanita
que, bueno,
que estava bé,
però en aquesta pel·lícula
ja va directament
al món de Hellboy,
d'aquest dimònic,
diguem-ne bo,
que va ser...
Bueno,
els còmics
és veritat que parlen
d'un altre univers.
És un univers molt més clàssic.
Aquí anem a un món fèric,
a un món realment fascinant,
que és el que...
Surt ja en molts personatges
que semblen sortits directament
de l'Aberinto del Fauna.
De l'Aberinto del Fauna.
Extraordinari.
I després és una pel·lícula
que hi ha molt autònom.
O sigui,
tenim primer,
sobretot pel·lícula d'acció,
segon,
una pel·lícula de fantasia.
Molta fantasia.
Moltíssima.
I tercer,
se pot reconèixer
a l'univers propi
del diàmode.
El sagei del del Toro.
És que a la primera
li mancava acció,
emoció,
moltíssima.
O sigui,
no connectaves amb res,
ni amb les escenes d'acció,
ni amb les dramàtiques,
ni amb l'humor.
Li faltava imaginació,
li faltava ritme.
I aquesta pel·lícula,
tot i tenir defectes
com deia el Juanjo,
té molta imaginació,
molta emoció
i molt de ritme.
O sigui,
és molt recomanable
per passar una molt bona estona.
A mi em va il·lusionar
perquè em va reconciliar
una altra vegada
després de la baralla
que vam tindre aquí
dialèctica amb el Juanjo.
La pel·lícula em va agradar
o vaig passar molt bé.
Vaig anar amb una nena,
si ho dic pels pares,
i la veritat és que
la nena li va fascinar
tots els elements màgics
i va sortir amb els ulls il·luminats.
Perquè realment té molta fantasia.
Es nota la fascinació
que té del Toro
per exemple,
els jocs com
el Shadow of the Colossus
que es fan reconegut
per pel·lícules
com la princesa Mononò
de Miyazaki.
Hi ha una referència
a Mononò
que és genial,
una escena molt
molt Miyazaki
que sembla feta
pel director japonès.
És un menatge.
I és pel·lícula
per passar-ho bé.
I surts del cinema
i dius
ja s'ha passat.
I a més
l'amistat,
la camaraderia
que tenen entre els personatges
aquesta vegada
sí que connecta.
És un grup
de quatre personatges
que t'agraden tots
i tots cauen bé
i tots van
una quadrilla.
Sí, van fent
una progressió
comú.
La primera
eren les comparses
del Hellboy
i ja està.
Aquí no.
I la història
d'amor
ja està establerta.
El que diguem
és que això funciona
molt bé
la història
entre la dona mortal
que té aquest polèdol
de la piroquinesis
de Linda Blair
que és una actriu
extraordinària
que té molta debilitat
d'altor per ella.
Realment és una pel·lícula
fascinant.
És una pel·lícula
molt bonica de veure
molt agradable
i que jo penso
que
enforteix
el panorama cinematogràfic
d'aquesta setmana.
Doncs vinga va
la salvem
la salvem de la crema
i és més
la recomanem
la recomanem
amb força.
Si us sembla
parlem de les estrenes
d'aquesta setmana.
Comencem pel Che
per la pel·lícula
protagonitzada
per Benicio del Toro.
Hem seleccionat
un fragment del tràiler
per fer-nos una idea.
Déjame decirle algo
aunque le pueda parecer ridículo.
Un revolucionario verdadero
está guiado
por grandes sentimientos
de amor.
Amor a la humanidad
amor a la justicia
y la verdad.
¿Piensas quedarte en Cuba
cuando triunfó la revolución?
Tengo a mi esposa
y a mi hija en México
y tengo que tener las 50.
Todavía tienes ese complejo
extranjero
que eres tan human
y tan revolucionario
como todos los que estamos haciendo.
¡Viva Cuba Libre!
¡Viva!
Viva el Cuba Libre, sí.
Això mateix.
Bueno,
és el que allà
es tracta d'una pel·lícula
que reflecteix
la participació del Che Guevara
en els primers compassos
de la revolució cubana.
Què n'hem d'esperar?
Són dues pel·lícules.
És una obra
de megalomania
absoluta.
El Soderbergh
s'ha cascat
quatre hores i pico
de pel·lícula
les ha partit en dues.
Una és l'argentí
i l'altra és
el revolucionari.
Aquesta és la primera part.
Aquesta és la primera part.
S'ha de tenir clar
que qui vagi a veure
és com el Kill Bill
que va veure
la primera part
d'una pel·lícula
que aquí sabem la història
però
és una història continuada.
I bueno,
no sé què penses tu.
A veure,
jo directament
penso que és obra de culte.
O sigui,
Soderbergh
és capaç
del millor
del pitjor
i això
és el que em fa
dubtar realment.
O sigui,
jo com a cinèfil
amb la cultura
i el background
que puguem portar
doncs aniré a veure
després que va tindre
una acollida
no va ser freda
va ser una acollida
potser inclús
diria optimista
perquè una pel·lícula
de tanta durada
doncs
les retines
estan molt cansades
darrerament
en el cinema.
La gent no aguanta
pel·lícules molt llargues.
És una llàstima.
Aquestes són dues hores
i poc només.
Sí, exactament.
L'han partit
és més faible.
Però tot i això
el nombre de pel·lícules
abans del matratge
era més important.
Sí, sí.
Jo crec que abans
el nombre de pel·lícules
que arribava tranquil·lament
a les dues hores
era molt més important
i ara...
No hi havia problema
perquè la gent anava
a la carmanyola
directament al cinema.
No, no, però és veritat.
No partia la pel·lícula
abans no sé si és
perquè es redueix pressupost
o perquè els exhibidors
volen fer pel·lícules
més curtes
i tenir més passes.
Suposo que
deu haver-hi una miqueta de tot
però ara les pel·lícules
rarament passen
dels 100 minuts.
És que les productores
no volen que passin
de les dues hores,
dues hores i pico
perquè són menys sessions al dia
i clar, com ara no aguanten
per nombre d'espectadors
sinó per temps,
és a dir, una pel·lícula
surt el cap de setmana
i el cap de setmana següent
com que ja no ve de gust
veure-la
i és una cosa
que el David i jo
intentem animar la gent
a fer-ho,
de veure la pel·lícula aquesta
que porta un mes,
que porta un mes i mig,
que és bona ocasió
perquè la sala està més buida
i vas més tranquil
però hi ha aquesta mentalitat
de cremar la pel·lícula ràpid,
de fer molts passis en un dia
i fins i tot
la prova és que
s'estrenen en dos,
tres, quatre sales
per cremar la màquina
rapidíssim
i fer-la fora
com ha passat amb el Hellboy
que ja no està sala gran.
És veritat.
Bueno, de totes maneres
és una pel·lícula
que ja en parlarem.
Tendrem temps de parlar-me
perquè trigarem a entendre el programa
però de totes maneres
la garantia està en que
Benicio del Toro
ha fet una transmutació
amb el personatge del Xe.
Com que és un actor
extraordinari,
o sigui,
té totes les garanties
per fer una interpretació
soberbia
i olorem Òscar,
directament,
és de les pel·lícules
que competirà.
Vaja,
dubto molt
que aquesta predicció
no es compleix.
Podríem dir que el personatge
és prou complex
en aquest sentit
per aportar-li
tots els matisos necessaris.
A veure,
és un biopic
i com a tots els biopics
si té un bon director
darrere i un bon guió
doncs hi ha garanties.
Penso que pot tindre
totes dues condicions,
o sigui,
tots dos ingredients.
Doncs jo la recomanaria
directament.
És una pel·lícula
que si algú me preguntés
sense veure l'avís
diria
vés a veure-la
perquè segurament
estarem davant
d'una bona pel·lícula.
Com a mínim
amb el Benicio del Toro,
no Guillermo del Toro.
Exacte.
Hi ha confusions.
Però nosaltres ho tenim clar
que un és l'actor
i l'altre és el director.
L'única pega,
entre cometes,
és que el Soderbergh,
que és un director,
quan està en el mode seriós,
en el mode comèdia,
en el mode seriós,
és una miqueta massa fred
i potser aquesta mirada
a la vida del Txer
com des de la distància.
Però bé,
jo la vull veure aquesta
i tinc bastant confiança
en que serà un bon treball.
Ens arriba també aquesta setmana
una pel·lícula
que ve també
amb el reclam
de dos actors importants,
Christian Bale
i Russell Crow,
diguem-ho bé.
Com ho podem dir,
el nom?
Les 3 i 10, no?
El tren de les 3 i 10.
L'hem batejat aquí.
Sí, no sabia el títol
en traduït.
És un remake.
Un remake?
És un remake
i és una tornada,
un altre cop
i sempre s'agraeixen
a un western de qualitat.
O sigui,
el western no ha mort
perquè realment
hi ha històries per comptar.
Penso que els americans
això ho fan molt bé
quan s'hi posen.
Tenim el James Mangold
que també és una garantia
i d'entrada,
a veure,
dos protagonistes
tan potents, no?
Home, és que només
per els protagonistes...
Jo pel·li que faci el...
El Bale, no?
El Bale,
el Bale,
el Hugh Jackman,
Russell Crowe
a no mesura,
però també són actors
que has d'anar a veure.
O sigui, són...
El Christian Bale,
per dolenta que sigui la pel·lícula...
Bueno, però aquí
podríem discutir, eh?
El Russell Crowe
tant en tant la caga,
sí,
és bastant més limitat,
però quan troba el seu espai
sí que té potència
per fer un personatge fort,
com li va passar
American Gangster,
com li va passar
Gladiator...
El dilema.
El dilema.
Jo crec que és la millor pel·lícula
que ha fet.
Sí, sí, és la millor que ha fet.
Gran pel·lícula,
gran pel·lícula.
La resta, no.
Mira,
el Cinderella Man aquest
del boxejador...
No li van donar l'Òscar
per la mente meravellosa?
Sí, sí,
Déu meu.
Bueno,
però aquestes coses
passen en Hollywood,
no?
Però el cas és que
aquesta pel·li
del tren de les 3 i 10
arriba com
en un any i mig
de...
Sí,
perquè aquesta pel·lícula,
de fet,
Christian Bale
la va rodar abans
al Batman.
Molt abans,
molt abans.
I jo crec que
l'estrenen
a rebufó del Batman.
I han aprofita.
El que passa és que
realment el western,
estem parlant molt bé
perquè és un gènere
que a mi m'agrada molt,
personalment.
A mi també.
El western clàssic.
Ara bé,
no té ara la volada
que tenia abans.
O sigui,
aquestes estrenes
moltes vegades
es fan una mica
condicionades
per quina és la pel·lícula
que pot arrastrar
una miqueta al públic.
En aquest cas,
està clar que
l'estrena
amb el Caballero Oscuro
tenia un condicionant.
És un gènere
que avui en dia
a molta gent
potser li fa mandra.
Vull dir,
associa western
directament en 60 i 70
o directament
pensen en aquelles pel·lícules
dels dissabtes a la tarda.
Jo això no ho notem.
De fet,
TV3 està fent un cicle
aquesta tarda
i no li funciona
malament d'audiència.
No, no.
No, és que la tarda
sí, és l'espai del western.
Són eternes.
És el que queda.
Doncs anem a la tarda
a veure la pel·lícula
de l'estranger.
Però bé,
aquests actors
de moltíssima qualitat,
un western clàssic
amb bon ritme,
un director
que sap agafar
el ritme de les pel·lícules
amb un fons dramàtic
molt currat.
La història
no ho hem dit
però és un foragit
que l'atrapen
i encarreguen a...
No sé si és un granger
o el que sigui
que el porti cap al tren
que el porta a la presó.
I és aquest duel interpretatiu
entre el granger
i el foragit
que es van intentant...
Bueno, hi ha escenes d'acció
pel mig...
El western clàssic.
Clàssic.
Fet amb els mitjans d'ara.
Sí.
Més pel·lícules,
més estrenes
d'un caire
d'un cinema
més familiar
fins a cert punt infantil.
Arriba
El viaje al centro de la Tierra,
una pel·lícula
que arriba
amb el reclam
de Brendan Fraser,
la protagonista
de La mòmia.
És l'adaptació
més o menys
Fidedigna de Jules Verne?
Bueno,
de Fidedigna
jo penso que...
És una pel·lí
que s'ha fet pel 3D només.
Directament.
Jo penso que és una pel·lícula familiar,
tu l'has dit molt bé.
O sigui,
anem al rebufo també
de La mòmia
i amb el Brendan Fraser
doncs queda...
Bueno,
li queden molt bé
aquests papers
que són mig comèdia,
mig acció
i encaixa perfectament.
Vaja,
que és el mateix paper
que fa La mòmia.
Exactament.
És igual que La mòmia
però és una pel·lí
que s'ha fet
per el 3D
a Amèrica
d'Ulleres
i veure la pel·lícula
en 3D.
Sí, sí,
amb Ulleres 3D
i veure la pel·lícula
com si estigués
sortint de la pantalla.
I aquí l'estrenen
no sé ben bé per què
perquè no és pel·lícula,
pel·lícula.
Jo la veig més
com una mena
d'experiment
o de demostració
del 3D
que jo vaig veure
el tràiler
a Nova York
en 3D
i era impressionant
tot i que la pel·lícula
semblava una merda.
Però el 3D
era xulíssima.
Aquí no tenim...
Vaja,
les pantalles actuals
no tenen la tecnologia
per veure-la.
El gran reclam
de la pel·lícula
que és veure-la en 3D
el perdem.
Llavors no crec
que valgui massa la pena.
Cinema familiar
tenim 3 o 4
si vols les de lluny
de tirada
a l'Isla de Nîm
que sembla...
Amb Johnny Foster.
Aquesta l'havia vist
el Juanjo
llàstima
perquè em va comentar
una miqueta
que és una pel·lícula
que vol arribar
a tots els públics
però es quedava
en mig camí.
Home, a veure,
cinema familiar
sempre s'agraeix
i pel·lícules de fantasia
també
però és veritat
que aquesta de l'Isla de Nîm
tampoc arriba
tampoc amb molt de ressò.
O sigui,
realment és una pel·lícula
que tampoc s'ha parlat gaire
que la crítica
jo penso que ha tingut
una acollida bastant tèbia
i bueno, no sé,
són pel·lícules recursos, no?
Són pel·lícules d'aquestes
per aprofitar
no sabem què fer
amb els nens
que tenim canalla
i si ja han vist
el Hellboy
que és la bona
doncs podem veure
a l'Isla de Nîm.
I a la Jodie Foster
què li passa també?
Està massa còmode.
Jo penso que sí
jo penso que fan papers
jo penso que a l'Isla de Nîm
potser l'ha agafat el paper de mare
i ha dit
mira, participen en aquesta pel·lícula
perquè la ideologia
la fantasia
tinc aquesta intuïció
tampoc està molt
realment no té gaires papers
no li estan donant gaires papers
però tampoc sé si
ella està escollint
o el que l'ofereixen
és molt divertiment.
Ja ho ha fet tot
viu bé
i fa pel·lícules de tant en tant
per divertir-se
dos Oscars a la vitrina
què més vols?
què més vols?
La conjura de l'escorial
que també la estrenen
és una pel·lícula espanyola
i internacional
és una pel·lícula
que hi han posat molts calés
molts, molts
i a més amb la Julia Orno
que també no és familiar
no, no
ja són Isaacs
el Jordi Mollà
també el Juanjo Puig Corvé
doncs bueno
la història de la princesa d'Eboli
o sigui una miqueta
una pel·lícula
que pot ser molt interessant
pels amants del gènere
per seguidors
de la novel·la històrica
jo estic encuriosit
manifesto
que vaig veure només el tràiler
i a veure
semblava que s'havien guastat
molts calés
però tinc molta poc
aquestes pel·lícules
i suposo que ja
si us en recordeu
quan vam parlar
de la La Triste
em passa el mateix
són pel·lícules
que o es fan
amb un bon coneixement
de causa
de lo que és el cinema
posant calés
però també posant
una bona història
i molta acció
o a vegades
són pel·lícules
el problema és que
aquí segurament
el cinema espanyol
ha aconseguit fer
el que segurament
és més difícil
ha aconseguit
una molt bona ambientació
els decorats
els vestits
les interpretacions
són bones
però la història
és freda
com una mala cosa
i això és el que fa por
la La Triste
jo recordo
per exemple
Juana Laloca
per exemple
era una mica
el mateix
a mi em fa por
tant de bo
que aquesta pel·lícula
no sigui el mateix
ara diré una cosa
que pot ser bastant polèmica
però jo crec que
a aquest país
els guionistes espanyols
no estan massa ben formats
i no se'ls exigeix
no dic que siguin dolents
però que no hi ha una exigència
d'aquest mínim
d'estructura
de saber fer americà
que les pel·lícules americanes
sempre
encara que siguin una porqueria
sempre tenen aquest
aquesta estructura ben feta
aquests personatges ben definits
i aquesta professionalitat
no és una exigència mínima
el gremi
el gremi et dirà
que les condicions
en què treballen aquí
no són les mateixes
per això dic
que no són dolents
no és que siguin dolents
sinó que la indústria
no demana aquesta
i no afavoreix també
no té les condicions
sinó la seriositat
però té moltes mancances
i jo per exemple
l'Antoni del Real
com a director
és un director molt correcte
però això també em parla
que serà una història
que probablement
la emoció quedarà
relegada
doncs a un nivell
d'interpretacions
moltes vegades molt fred
i aquesta història
que jo moltes vegades
dic que
hauríem de prendre
l'exemple del cinema francès
que és capaç de fer
pel·lícules
d'acció
que semblen
moltes vegades americanes
bona de fet
el del Luc Besson
que fa realment adaptacions
i ha creat una factoria
de ficció
més que notable
doncs en aquest cas
a vegades
seria bo
quina era la pel·lícula
aquesta dels joves
la conjura de los lobos
el pacto de los lobos
molt ben feta
no és una gran pel·lícula
però ben
no però és una pel·lícula
que realment
quan la veus
veus que la gent surt
del cinema contenta
perquè ha vist
una pel·lícula d'acció
a l'Europa ja
jo vull tancar
el cinema
amb una notícia
que té moltes ganes
un anunci
de fet ara
comentarem una miqueta
el que ens queda
per veure
en aquest gruix de tardor
però abans
una pel·lícula
que de moment
ara només tenim l'anunci
la confirmació
de què es farà
després de
mesos i mesos de rumors
s'ha confirmat
que sí
que s'està escrivint
els Cassafantasmes 3
que segurament
sortirà l'equip original
diuen que amb la possibilitat
que passin el relleu
a un grup
de Cassafantasmes joves
però jo
és que el que he dit
abans
tornar a veure
el Bill Murray
de Cassafantasmes
no té preu
és una cosa que
des de la meva infància
som nostàlgics
això ja ho saps
a més
el Bill Murray
com que ha agafat
un altre tipus
de paper
pot ser molt divertit
si era un personatge
molt irònic
encara li pot donar
un altre joc
totalment cínic
ha de ser
jo espero que surti endavant
i que sigui una bona pel·lícula
Cassafantasmes
jo també Víctor
jo em sumo
és com el Hellboy
per anar a divertir-se
i deixar volar l'imaginació
doncs
tenim Cassafantasmes 3
més endavant
a partir d'aquesta tardor
però les estrenes
se succeeixen
molt ràpidament
perquè per cert
ara estarem
un parell de setmanes
sense espai de cinema
perquè ja saben
que divendres
arrenca la programació
especial de Santa Tecla
amb tu David
ens la retrobarem
en altres ocasions
però vaja
amb el Víctor
ara estarem uns dies
jo marxo fora
també
torno a marxar
molt ràpidament
Víctor
en les properes setmanes
de qui mal hem de morir
o què hem d'esperar
no sé
què tenim per allà
tenim per exemple
el Niño de Pijamarralles
l'adaptació de la novel·la
aquest farà taquilla
sí
aquesta sí
farà caixa
què més tenim
perquè vaja
tenim aquí
un munt de títols
i al final
un ja no sap
tenim el Guantet
el Guantet
per exemple
la gran pel·lícula d'acció
la gran aposta
de l'acció
és Gujarra
que ja han censurat
el cartell
a l'Angelina Jolie
perquè diu
que provoca la violència
jo pensava
que provoca altres coses
però bueno
en fi
què destaca
tu David
doncs jo la veritat
penso que
el que entrarà ara
serà el mix
típic d'octubre
que és
pel·lícules de qualitat
que ja directament
puntuen cap als Òscars
i després
pel·lícules d'acció
molt taquilleres
que bueno
que realment
el que faran
serà completar
tot el que és la jornada
tindrem al novembre
el nou James Bond
aquesta tinc moltes ganes
aquesta pinta molt bé
la nova pel·lícula
del Daniel Craig
el Quantum of the Solace
encara no
encara no arriben
encara arriben aquí
sense traducció
moltes vegades
és que estic mirant la llista
també
tinc moltíssimes ganes
del nou James Bond
i no m'havia agradat mai
sempre havia estat molt crític
amb el James Bond
però és que la darrera
em va conquerir
i tenim la tercera part
de High School Musical
que s'estrena
al cinema directament
aquesta directament
portarà la nena
que l'agrada molt
en fi
algunes coses
que ens arriben
a 5 minuts
com sempre
per parlar dels videojocs
jo tinc l'obligació moral
de recomanar un joc
perquè és que
poques vegades
et trobes casos
com aquest
que tu puguis dir
per això
m'agraden els jocs
i per això
es pot considerar
que els videojocs
són un art
imaginem per un moment
el Super Mario
ha brusat tota la vida
però amb una estètica
directament
de la pel·lícula
massa allà de los sueños
com si estigués
dins d'un quadre
impressionista
imaginem que
el Super Mario
ha de rescatar la princesa
però que la princesa
va tenir una història
d'amor amb el Mario
i tota la història
està carregada
de melanconia
de dir
el passat
aquest retrobament
amb el passat
amb els errors
que es va cometre
durant la relació
del protagonista
i la seva princesa
entre cometes
que no deixa de ser
com una mena
de representació
metafòrica
de la seva relació
amb el que va ser
el seu gran amor
el gran amor
de la seva vida
imaginem
que la mecànica
deixa de ser
el típic
plataformes
de tota la vida
per jugar
amb el temps
o sigui
és un món
en què el temps
té regles estranyes
i per exemple
tu pots rebobinar
qualsevol cosa
que facis
en qualsevol moment
i l'objectiu
no és passar
del començament
al final del nivell
sinó que has de trobar
unes peces
que estan
ocultes
i per això
has de fer servir
el temps
o sigui
imagina que
caus
i has d'anar
rebobinant
per caure
per l'alforat
que toca
o que una mica
hi ha una pantalla
que és un exemple
molt clar
que el temps
només passa
si tu et mous
si camines
cap a la dreta
el temps passa
endavant
si camines
cap a l'esquerra
el temps passa
endarrere
vas rebobinant
llavors has de calcular
aquest enemic
que està aquí a dalt
quan jo avanci
anirem confluint
en el mateix punt
i has de calcular
com fer
que aquest enemic
no estigui
vaja
s'incrementen les variables
es diu
Braid
Braid
aquesta
barreja estranya
és molt interessant
es diu Braid
B-R-A-I-D
en quina plataforma
arriba
és un joc descarregable
per la Xbox
360
per no sé
són 10-15 euros
tens el joc
i realment
és que val la pena
així com el Portal
aquest joc
que vam recomanar
que tu estaves
en un laboratori
i havies d'anar
creant portals dimensionals
trencava el nostre
els videojocs
tenen una cosa
que és que
reconstrueixen el nostre món
i aprofitant
aquesta idiosincràcia
el Portal
van redefinir
el concepte d'espai
o sigui
havies de jugar
amb l'espai
per solucionar
els puzzles
i el Braid
fa el mateix
però amb el temps
ara has de
fer servir el temps
tu tens el control
total del temps
per superar
aquestes pantalles
o sigui
és un joc
d'intel·ligència
que realment
et fan pensar
i a més
és molt màgic
i molt profund
la història
és molt
ja dic
molt melancòlica
és molt agraït
el David volia
recomanar un joc
de mites
sí
perquè jo soc
jo penso que ho som tothom
fans del HP Lovecraft
HP Lovecraft
doncs la veritat
és que
va ser una bona notícia
jo que soc un defensor
de l'iPhone
sense iPhone
però bueno
soc maquero
llavors
la veritat és que
em va sorprendre
que la plataforma
doncs apostarà
per un joc
basat precisament
en els mites
de Hutulhu
i que pot ser
molt
jo sé que
som una legió
en absoluta
els seguidors
d'aquests jocs
doncs bueno
és bona notícia
bona notícia
també
que m'he enterat
que avui mateix
anunciava que
els Sims
també tindran versió
per l'iPhone
i ja surt directament
i el joc aquest
de les ciutats
el Sim
SimCity
també tindrà
no és que
estan apostant
molt fort
per l'iPhone
jo no sé
si està preparat
encara
si han
après a fer servir
la plataforma
perquè com no té botons
i és
aquesta
pantalla tàctil
que és amb els dits
que és com
fer servir l'ADS
amb una salchitxa
és curiós
planteja dubtes
però jo penso
que com que
han fet una aposta
tan gran
i és una intel·ligent
pot revolucionar
i pot ser
una aposta
gairebé segura
però bueno
els jocs
ja
ha apostat directament
Electronic Arts
no?
sí
ja ha sigut
una de les
que ha apostat
és que Electronic Arts
te cal és per apostar
pel que sigui
ahi està el tema
tanquem Víctor
tanquem
anunciem que
quan jo torni
farem un especial
de
quan torneu vosaltres
que torno una miqueta més tard
farem un especial
de remakes
els videojocs
que molta gent em pregunta
i això dels remakes
també està els videojocs?
sí
moltíssims
teníem jocs amb
Michael Jackson
amb Steve
aquest és el segon especial
si vols que farem
de jocs basats
en personatges famosos
que també està
el Jackie Chan
aquest primer
el Shaquille O'Neill
va fer un joc de lluita
que està considerat
el pitjor joc
segurament després
de l'ETA
que vam parlar una vegada
doncs farem un especial
de remakes
i només vull avançar
amb una recomanació
el Siren
Forbidden Siren
per la Play 3
és un remake
d'un joc molt nou
que va sortir per la Play 2
però va sortir
a les acaballes
de la Play 2
va sortir en un moment
que el gènere del terror
estava saturadíssim
i va passar
desapercebut totalment
com desgraciadament
passa molt sovint
l'han recuperat ara
l'han netejat una miqueta
l'aspecte gràfic
i l'han recuperat
per la Play 3
a més en format de capítols
com el joc
estava partit en capítols
han penjat online
els 12 capítols
que composen el joc
i tu vas descarregant
com si fos una sèrie
i vas jugant
tota la història
progressivament
com si anés
i es veia en una sèrie
és un joc de terror
fet pel pare
del Silent Hill original
o sigui un tio
que sap
fer jocs de terror
i sap revolucionar
el gènere
i bé
només diré que
estàs en pobles japonès
els habitants
s'estan posseïts
i no poden morir
et van perseguint
i tu només pots
amagar-te
i mirar com passen
pel teu davant
o sigui
acollona moltíssim
provoca malsons
és molt recomanable
bé de preu
i són aquestes apostes
que diem
que no només és
comprar el FIFA
comprar el Sim
sinó també
descobrir coses noves
com el Braid
o el Siren
doncs a partir del 3 de setembre
després de Santa Tegla
ens hi tornem a posar
remakes famosos
cinema
de tot una mica
David Víctor
fins la propera
bon cinema
aina hannol clase
Gràcies.