.
Ens curem en salut.
Cada dimecres és una cita que tenim aquí al matí de Tarragona Ràdio
i que fem en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
I una setmana més saludem el coordinador de la xarxa,
doctor Mercadé. Molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Avui ens acompanya també el doctor Ramon Velasco.
És ginecòleg i està especialitzat en el que s'anomena
diagnòstic prenatal.
Doctor Velasco, molt bon dia.
Buenos días.
Benvingut. Gràcies per acompanyar-nos.
Parlem d'una qüestió que ha estat d'actualitat en els darrers dies.
Parlarem des d'una perspectiva general, científica, mèdica,
però després entrarem també, perquè creiem que és interessant
des del punt de vista local, justament tota aquesta qüestió
o una part d'aquesta qüestió com es treballa a la xarxa.
Es va donar a conèixer la notícia en totes les portades
dels diaris, dels informatius.
Naixia a Espanya, el bebè, el nadó, seleccionat genèticament
per guarir una malaltia del seu germà.
Aquest fora el titular, darrere hi ha molts anys,
moltes dècades de recerca als laboratoris,
de moltíssima discussió a nivell social,
però també una feina molt important
i molt complicada des del punt de vista legislatiu.
És d'aquells casos que ciència i llei
han hagut d'anar una miqueta en paral·lel,
perquè una cosa sense l'altra no es podia tirar endavant, segurament.
Sí, segur.
La llei s'aprova en maio del 2006,
després de molta discussió,
tant a nivell polític com a nivell social,
i des de maio del 2006,
quan es comencen aquestes tècniques a implementar aquí a Espanya,
inclús en la sanitat pública.
Què és el diagnòstic prenatal?
Comencem per aquí, per anar situant el tema i anem avançant?
Bé, el diagnòstic prenatal és un cajón desastre molt ampli,
on s'incluyen tècniques tant de diagnòstic ecogràfic
com a diagnòstic genètic a nivell de laboratori
per intentar llevar a buen fin una gestació
amb el mínim risc tant per a la mare com per al feto
i per a aquelles parelles que no volen assumir la responsabilitat
de tenir un fill amb deficiències tant físiques com psicològiques.
Això ha canviat molt a nivell local.
Doctor Marqueda, sempre hem de fer referència
al que hi havia abans.
Jo, com a molt recordo, l'ecografia.
Això ja és...
Després va arribar l'ecografia en 3D.
El mètode clàssic.
I després, el tema de la miocentesi,
que ara no sé com està el tema i per això els hi pregunto,
que creava una certa recança,
perquè deien, et fan una prova i deies,
hi ha aquest risc, i deies, la faig, no la faig,
no hi havia prou informació.
Deies, home, és que això té un risc mínim per a un risc,
o dius, potser és necessari, no és necessari,
a partir d'una certa edat de la mare,
si hi ha antecedents...
Clar, tot això de les proves diagnòstiques
que poden tenir un risc ni que sigui mínim,
a vegades crea una mica de confusió, no?
Sí. No, jo resumint el que ha dit el doctor Velasco,
que ha fet, doncs, aquesta exposició,
jo diria que el diagnòstic prenatal
és diagnosticar malalties
amb el fetus que està dintre de la mare,
abans que neixi.
Clar.
Aquest seria el resum.
És un resum bàsic, no?
El resum bàsic.
I en quant a tècniques.
I llavors, en quant a tècniques,
doncs, s'han anat incorporant
diferents tècniques
i s'han anat també obviant molt
els efectes secundaris, no?
Com tu vés dit,
doncs, l'ecografia ha sigut el mètode tradicional
pel qual el ginecòleg, doncs...
Va arribar després de la trompeteta aquella,
que es posaven a la panxa.
Amb la trompeta sols el que senties
eren els sorolls i els tons cardíacs
i després, doncs, amb l'ecografia,
doncs, ja veies la morfologia.
Veus les cames, veus els peus
i després aquesta ecografia
s'ha anat perfeccionant
fins a tal punt
que ara podem veure l'imatge
en tres dimensions
i, a més, hi ha el que se n'hi ha d'ecografies funcionals
que veus la funcionalitat
de certes estructures.
La ventaja de l'ecografia
és que és un mètode no invasivo,
és a dir, que no té una repercussió
ni per la mare ni per el feto, no?
Com d'altres mètodes, com la amniocentesis,
que encara el risc mínim
és un risc menor al 1%,
però existe ese risc de complicacions
o d'aborto posterior a la prova.
No se fa sistemàticament.
Seria bo també explicar
potser el que és la amniocentesis, no?
Sí, és una tècnica
en la qual, mediante diagnòstic
o control ecogràfic,
fem una punció
a través del abdomen de la mare,
entrem en el útero,
en la cavitat miòtica,
sacamos líquido amniòtico,
és el líquido amniòtico
i després se analiza
a nivell de tècniques de citogenètica
per veure qual és la dotació cromosòmica
de ese feto
i si és una dotació cromosòmica normal
en quant al número
i la forma dels cromosomes.
Proporciona moltíssima informació
aquesta prova, no?
Informació cromosòmica.
És a dir,
cal tenir clar
que el miocentesis
no té la informació
sobre si el bebé
té algun tipus d'enfermedat morfològica
o de retraso mental
no filiado genèticament,
però sí que molta informació
sobre qual és el seu estado cromosòmic.
Alteracions genètiques.
Clar.
Tampoc és una prova
que es faci sistemàticament.
S'han de donar unes condicions, no?
Perquè el metge la recomani.
Hi ha uns criteris.
Criterios d'inclusió.
Hoy en día
el que el plan de salud
de la Generalitat
està vigente
serien
mujeres mayores de 38 años,
mujeres con algún tipo
d'antecedente
personal
o en su descendencia
de alteraciones cromosòmicas
o
cuando hay algún tipo
de marcador indirecto
en la ecografía
que nos indique
que ese efecto
puede ser afecto
de una alteración cromosòmica
o cuando hay
algún marcador
bioquímico
en una serie
de análisis bioquímicos
que es lo que se llama
el triple 3 test
que se hace a las 15 semanas
de gestación
que nos indica
si ese efecto
concretamente
tiene más riesgo
de tener algún tipo
de alteración cromosòmica.
Clar.
També jo m'imagino
que s'ha de fer
en un moment
determinat
del període de gestación
per diversos motius.
Si es decideix
interrompre l'embaràs
per estar dins de la llei,
etc.
La idea seria
que es lo que estamos avanzando
hoy en día
es cuanto antes
podamos ver si hay algún tipo
de riesgo
más temprano
es el estado de gestación
por lo tanto
menor es el impacto
que tiene sobre la madre
tanto físico
como psicológico
el tener que interromper
la gestación
sin caso de que haya
algún tipo de alteración.
Clar.
Deia el doctor Velasco
que proporciona
moltíssima informació
de carácter cromosòmic
el que és la miocentesi.
Hi ha altres proves
de diagnòstic prenatal
que puguin completar
aquesta informació.
Bueno, a ver,
proves de diagnòstic prenatal
similares a la miocentesis
que nos hacen
un estudio cromosómico
del feto
tendríamos la biosea corial.
La biosea corial
es una técnica
en la cual
generalmente por vía vaginal
se estrena una pequeña muestra
del tejido corial
de la placenta
para también hacer
un estudio cromosómico
del feto.
Es una técnica
que se puede hacer
mucho antes.
La miocentesis
se realiza
entre las 15 y 16 semanas
de gestación
y la biosea corial
entre las 12 y 13 semanas.
Con lo cual
se hace antes
tenemos el resultado antes
y si hay que llevar
a cabo una interrupción
también se hace mucho antes
con lo cual
con menos impacto
sobre la madre.
Claro.
El cas d'aquest
que lògicament
ha estat una gran notícia
parlem des del punt
de vista científic
perquè insistim
és una qüestió
que entenem
que hi ha una part
de la societat
que té una sèrie
de principis
alguns ètics
altres religiosos
que no estan d'acord
però hi ha una llei
lògicament
que ha aprovat al Parlament
i que autoritza aquest tipus
d'investigació
amb cèl·lules mares.
Aquest nen
concretament
de Sevilla
pateix
es diu Andrés
pateix una anèmia
severa
congènita
i aleshores
decideix
diguem-ne
els metges
que envolten la família
i la pròpia família
doncs
iniciar un embaràs
amb l'objectiu
que el seu germà
que ha nascut
que li han posat
Javier de nom
doncs
pugui ajudar-lo
de quina manera?
Explica'm una miqueta
com es fa tot això.
De entrada
a partir de la aprobación
de la ley
en el 2006
se crea una comisión
nacional
de reproducción asistida
que juntament
con la que es
la comisión
nacional de trasplantes
vinculada a las dos
se pone en marcha
todo ese tipo
de técnicas
que es lo que se llama
el diagnóstico
preimplantacional
con fin
terapèutico
a terceros
es decir
se hace un
diagnóstico
de un feto
se selecciona
genéticamente
un feto
que sea
normal
en cuanto a
que no tenga
ningún tipo
de alteración
cromosómica
ni genética
y aparte
se selecciona
también histológicamente
es decir
se crea
o se busca
aquel embrión
compatible
histológicamente
lo más posible
con el enfermo
para que una vez
que se realice
posteriormente
el tratamiento
haya el mínimo
posible
de rechazo
el tratamiento
consiste
en la
posteriormente
que ha nacido
el bebé
extracción
de células
a través
del cordón
umbilical
células
de sangre
de cordón
células madre
que posteriormente
se trasplantarán
al niño enfermo
para intentar
curarlo
de su enfermedad
en este caso
es una anemia
congénita
es lo que se llama
una talasemia mayor
que en la cual
hay un déficit
en la producción
de hemoglobina
de las cadenas
beta de la hemoglobina
con lo cual
ese niño
tiene graves problemas
de anemia
de desarrollo
y mediante
ese trasplante
de células madre
procedentes
del cordón
de su hermano
puede llegar
a tener
un índice de curación
del 70 al 90%
el porcentaje
de rechazo
de ese trasplante
es infinitamente menor
al de
eso es lo que
deia el doctor Velasco
que es lo que
el doctor Velasco
que ho ha explicat
molt bé
el primer pas
però
previ a tot això
es que
aquesta família
o els metges
que portaven
amb aquest nen
de 6 anys
ja havien buscat
un donant
que pogués
de cordó
un donant
de sang de cordó
que fos compatible
amb el seu tipus
de sang
i que també
tingués
unes característiques
determinades
i després
de molts anys
o d'un temps
no sé quants anys
però d'uns anys
buscant
aquest donant
no l'han trobat
malgrat
que això
actualment
ja es busca
a nivell mundial
els diferents bancs
de cordó
que hi ha
per tot el món
però això
no ho van trobar
i llavors
a partir
de no trobar
aquest donant
existent
llavors és quan
es planteja
la possibilitat
d'engendrar
una persona
que tingui
una sèrie
de característiques
perquè puguin
tractar
amb aquell nen
a veure
quan un pare
i una mare
decideix prendre
aquesta decisió
és perquè
ha esgotat
totes les altres
possibilitats
no és una cosa
que es faci
alegrament
estem parlant
de portar
una altra criatura
al món
la qual cosa
és molt responsable
de hecho
hasta el 2006
había parejas
que tenían que
traslladarse
al extranjero
para realizar
este tipo
de técnicas
pero aquí en España
legalmente
no se podían
realizar
y es esa comisión
de trasplantes
y de reproducción
asistida
la que
estudia profundamente
cada caso
y la que da
el visto bueno
para que se lleve a cabo
es decir
hoy en día
solo hay siete
siete niños
pendientes
de nacer
para también
confines terapéuticos
no es una cosa
que se haga
aleatoriamente
que se plantea
después de una serie
de pasos legales
y de comisiones
que aprueban
la situación
¿hi ha malalties
determinadas
des del punt de vista
legal
pero también
médica
que donin
inseguretat
d'aquest tipus
de tractament
és a dir
¿hi ha un llistat
de malalties
que proporcionen
aquesta possibilitat
als pares?
Sobre todo
el diagnóstico
preimplantacional
que sería
cuando el embrión
tiene unas seis
o ocho cèlulas
es sacar dos cèlulas
de este embrión
y hacer un estudio
de esas células
se utiliza para dos cosas
tanto con fines terapéuticos
como también con fines
del estudio
de ese propio embrión
es decir
hay parejas
que tienen enfermedades
genéticas
enfermedades que se transmiten
a la descendencia
y que quieren
obviar un aborto
terapéutico
más adelante
en la gestación
lo cual es hacer
un diagnóstico
de los embriones
antes de ser implantados
a la madre
con lo cual
ese embrión
que se implanta
ya es un embrión
sano
y se evita
posteriormente
tener que hacer
un aborto terapéutico
en una gestación
ya avanzada
implantada
entonces
hay enfermedades
sobre todo
las enfermedades
que se benefician
de este tipo
de tratamiento
preimplantacional
son las enfermedades
que se llaman
monogénicas
aquellas enfermedades
en las cuales
hay una alteración
en un gen determinado
de los genes
que tenemos
todos los humanos
y en esa alteración
es la que
se puede buscar
concretamente
y la que
se puede
actuar
sobre ella
por lo tanto
si sabemos
cuál es
el gen
implicado
en la enfermedad
podemos después
también
tratar
esa enfermedad
sobre todo
serían enfermedades
de tipo
hematológico
enfermedades
metabólicas
y
enfermedades
relacionadas
un poco
con el
desarrollo
osteomuscular
hay infinidad
de enfermedades
de distrofías
musculares
la enfermedad
de marfan
las anemias
congénitas
tanto la
talasemia
como la anemia
congénita
de fanconis
hay un listado
interminable
de enfermedades
claro es que
com tot en
aquesta vida
i com tot
el que fem
del TVO
als mitjans
de comunicació
a vegades
interpretem
malament
les coses
per tot el que
esteu explicant
entenc
que
són
decisions
que prenen
els metges
i les famílies
quan han esgotat
totes les possibilitats
que una altra
de les imatges
que ens han de venir
ara parlaves
de criatures
amb distrofies
musculars
a veure
s'han de conèixer
aquestes criatures
que pateixen
aquestes malalties
i conèixer
com viuen ells
i les seves famílies
i que se'ls dona
l'oportunitat
de poder guarir-se
vull dir que
han de considerar
moltes coses
i no només
els discursos morals
que insistim
cadascú té la llibertat
de tenir
aquell que la seva ètica
o la seva religió
l'imposi
això del cordó umbilical
jo recordo
fa temps
a més sortia
així als diaris
dels famosos
que quan naixia
la seva criatura
el seu cordó
només era per ell
i la seva criatura
i que li guardessin
sota 20 claus
i 4 matalassos
afortunadament aquí
al nostre país
la llei
jo imagino
que es regeix
com la de trasplantaments
d'òrgans
com la de donants de sang
és a dir
el cordó umbilical
que neix
va a un banc
i es pot utilitzar
per a qualsevol persona
en principi
és una donació
voluntària
és voluntària
és una donació
voluntària
de la malalta
i per què volen
les persones
el cordó
si no el donen
i perdó
que ha d'acceptar
bueno
i ara d'aquest consentiment
voluntari
de la pacient
potser el dic de manera grullera
però a veure
allò no n'has de fer res
tu
a casa teva
dona'l al banc
de
sí de hecho
a veure
también hay que plantear
que cuando se habla
de donación de cordón
lo que se dona
es la sangre de cordón
es decir
mucha gente
piensa que es un trozo
de cordón
lo que se guarda
lo que se guarda
son las células
es una mica lo del braç
de Santa Teresa
lo que se guarda
es la sangre de cordón
y de hecho
esa sangre
hoy en día
si no se guarda
donde se dona
pues no sirve para nada
claro
es que es eso
por eso lo planteaba
que eso no se tira
es una ciencia
estás perdiendo células
eso es
cuanto más
amplio sea el banco de cordón
más posibilidades
de encontrar después
un cordón
una sangre
compatible
con una persona
que tenga una enfermedad
y evitar estos procesos
de los que estábamos hablando
es decir
que tenemos un banco de cordón amplio
pues tenemos más posibilidades
de encontrar
sangre compatible
entonces
la donación es voluntaria
y hoy en día
es una noción
totalmente altruista
pero
hay una
un pequeño pibra
en la ley
en el cual
si
esa paciente
que ha donado sangre de cordón
al cabo de 10-15 años
un hijo suyo
necesita
un trasplante
de células madre
por enfermedad hematológica
o cualquier tipo de enfermedad
y esa sangre
no ha sido todavía utilizada
el primer
beneficiario
será su propio hijo
con lo cual
hay un
es una sangre
que se dona
altruistamente
pero que siempre
puede ser utilizada
para tu propio beneficio
pero mientras tú
no lo necesitas
también se puede usar
para otra persona
y si no
utilizarán otra
para el tuyo
el futuro está en eso
en un banco amplio
a nivel mundial
en el cual nos permite
encontrarse
que todavía no existe
este banco
a nivel mundial
por la legislación
que debe ser diferente
en cada país
no es mundial
pero sí que están
interconectados
hay bancos públicos
pero todos ellos
tienen una conexión
actualmente
si es requere
pero hay bancos privados
también
y aquellos no están
interconectados
i la persona
pot
recolir la seva sang
y prenderla
en un banco
privat
los bancos
públicos
o la mayoría
de bancos
y muchos
privados
también
están interconectados
i llavors
quan tu tens
una demanda
d'un tipo
determinat
de sang
llavors es busca
a diversos llocs
el banc de sang
i de teixit
d'aquí de Catalunya
posava com a exemple
que havien fet
l'últim envió
l'havien fet
a Japó
per un tractament
al Japó
i a vegades
aquí veu una sang
que és dels Estats Units
perquè
aquell tipus
està a Estats Units
és que ho comentàvem abans
és com una mica estrany
estem parlant
de sang del cordó
com deies
quan fem la donació de sang
al banc de sang
que per cert
recordem que avui
són a Torreforta
de 6 a 9 del vespre
amb una vegada
no n'hi ha prou
ja saben
les dones
dos cops l'any
els homes tres
si no m'equivoco
jo crec que sí
que els comptes surten
doncs el que dèiem
quan fem la donació de sang
no la guardem
no la guarden
al banc de sang
per nosaltres
la dones
i l'utilitza
qui la necessita
i el dia que tu la necessites
doncs rebràs exactament
allò que et cal
amb el tema
del cas del cordó
és el mateix
sí, sí
o hauria de ser
hauria de ser
hauria de ser
el mateix
i el banc públic
doncs és així
vull dir que el banc
de sang i de teixits
de la Generalitat
doncs és així
hoy en día
es en los bancos privados
también
en los cuales
la pareja
hace una aportación
económica
y entonces la sangre
pues se guarda
i només per ells
si la necessiten
és a dir
si afortunadament
la vida
no els dona cap en sur
i no ho necessiten mai
pues probablemente
es una sangre
que o se pierde
o se utiliza
a nivell experimental
o d'investigación
no es qüestió
d'entrar-hi
perquè deu ser
un tema
molt complex
però clar
després tot
el que és
el procés
de treballar
genèticament
amb aquest material
per poder
fer la implantació
a mi em sembla
un territori
això està fora
de les nostres possibilitats
absolutament
apassionant
i d'una complexitat
extraordinària
és un tema
en el qual
sobretot
hi ha un equipo
multidisciplinar
treballant
des de
biólogos
genetistes
ginecòlogos
hematòlogos
hi ha un equipo
en el qual
trabaja conjuntamente
para llegar a cabo
el buen fin
de lo que se quiere conseguir
d'entrada
el inicio
siempre son
biólogos
los que trabajan
con las células
és aquesta carrera
que ara es fa
de la biotecnologia
és una manipulació
manipulació tecnològica
a nivell microscòpic
de molècules
de hecho
es como hablábamos
cuando el embrion
tiene
unos días
de vida
podemos decir
vida embrionaria
tiene unas 6-8 células
de ahí se sacan
una o dos células
para hacer ese estudio
cromosómico
entonces es todo
a nivel microscópico
Déu-n'hi-do
aquí a la xarxa
a la xarxa
no ho fem això
ja ho sé
bueno es qüestió de temps
amb el camí que porteu
es qüestió de temps
però en el tema
a la xarxa
em referia
al tema
de la donació
de cordó
de sang del cordó
diguem-ne que també
està ja protocolaritzada
i quan hi ha un part
a la mare se li informa
aquí a els que són
els centres de referència
sí
de hecho se li informa
previamente
durante el embarazo
de las posibilidades
que tienen
de hacer la donación
al truista
de sangre de cordón
si ellos
la pareja decide
que sí
se les da un tríptico
con un consentimiento informado
que tienen
que trae el día del parto
y bueno
en ese momento
se pone en marcha
la donación
que es una cosa
muy simple
y muy fácil
es decir
no es una técnica
dificultosa
jo acabo de parir
la criatura
me la posen a sobre
allà el cordó
que per ell penja
que es fa
de ese cordón
se limpia
se hace una asepsia
y se pincha
y a una
la mare no nota res
un sistema cerrado
un circuito cerrado
tipo la donación
de sangre
a nivel del adulto
pues pasa a una bolsa
y eso ya se
se pone en marcha
todo un sistema
de conservación
y después
li pot curar
el maliquet
y toda la criatura
igual
no no
es que sembla
una cosa
molt bàsica
pero creo
que ho hem d'explicar
no
porque a vegades
fem cabòries
y
el niño queda
con su trocito
de cordón
y después
el resto de cordón
que queda
pues podemos decir
en la parte materna
esperando que salga
la placenta
es de donde se hace
la donación
es una cosa
técnicamente
simple
i es vehicula
a través del
banc de sang
i teixis
está tot centralitzat
sí sí
hi ha un servei
diguéssim
de recollida
i d'amagatzament
allí al banc
de sang
de l'hospital
i llavors
ho passen
a recollir
amb les condicions
que ell estableix
inclús la pareja
o la madre
posteriormente
recibe una notificación
del banco de cordón
explicándoles
si su sangre
ha sido útil
si se puede guardar
que hay un contacto
con esa pareja
para explicar eso
si realmente
su sangre
ha sido útil
quina satisfacció
pensar que
una criatura
s'ha salvat
gràcies a un gest
tan senzill
que ni pateix el nadó
ni pateixes tu
que no trenca per res
el moment
de la felicitat
del parc
que t'escriu una carta
i que diguin
que la sang
del cordó
ha servit
perquè un nen
guanya en qualitat
de vida
jo ho trobo
extraordinari
la veritat
la carta et diu
que la teva sang
pot servir
i que és útil
en el moment
que es necessita
no entrem
en números
ni en estadístiques
però una miqueta
la recepció
d'aquesta informació
que doneu
a les famílies
quan estan embarassades
quina sol ser
habitualment
Ramon?
jo crec que
generalment
hi ha una acceptació
del tema
de la donació
de cordó
crec que encara
hem de fer
més hincapié
a nivell
de l'atenció primària
per explicar
en què consiste
i sobretot
a nivell
dels medios
de comunicació
que és una cosa
simple
no traumàtica
i que pot salvar
vidres
en el moment
i en el futur
probablement
la línia
de campanyes
que es fan
diverses vegades
l'any
en la donació
de sang
o donació
d'òrgans
també instaurar
campanyes
que inclouessin
el tema
de la donació
de sang de cordó
si començem a dir
sang de cordó
potser
acaba una mica
amb el mite
no és el cordó
en si
no
ja veiem que no
la paraula
és sang
clar
és que a vegades
són coses
que tots
potser sembla
que són evidents
però que val la pena
explicar-les
i detallar-les
i l'excés
d'informació
si és clara
tampoc no
és tan valent
tu deies
els números
que no calia
però jo sí que puc
en teniu
de números
sí
jo dic
que potser
no es porten
i els faré quedar malament
però el banc de sang
de cordó
lògicament nosaltres
i els del banc de sang
de cordó
porten molt controlat
l'evolució
i amb els dos anys
que portem
hi ha hagut
un increment progressiu
del nombre
de dones
que fan la donació
de la sang de cordó
i una miqueta
doncs clar
la tasca dels ginecòlegs
d'anar conscienciant
jo crec que
es va conscienciant
a la població
perquè també és
com tu deies
un tema
que vam posar
en funcionament
fa un parell d'anys
i això
jo crec que és una pràctica
que es va instaurant
i que es va
introduint
el teixit social
el boca a boca
les pacientes
se hablan entre elles
és una tècnica
que no dificulta
per a nada
el proceso
del parto
ni de la cogida
del recién nacido
i por lo tanto
és un gest absolutament
generós
solidari
i que a més a més
no et costa
absolutament res
perquè
és d'aquelles coses
que dius
per què no ho faig
i dius
i per què no
és que realment
no es veu cap raó
en contra
de no tenir aquest gest
encara molt espai
a recórrer
perquè no arribem
al 50%
de les dones
que donen llum
a casa nostra
no arribem
al 50%
que donin
la sang
doncs hi queda
encara una mica
de camí
ens calcem
unes bones botes
tots plegats
i sentem
arribar al final
doctor Marcader
doctor Velasco
de veritat
que ha estat un plaer
hem après moltíssim
com passa sempre
cada dimecres
quan ens creiem
en salut
amb la xarxa
moltíssimes gràcies
fins la propera setmana
bon dia
adeu-siau