Saludem ja Víctor Navarro, Juanjo Ferrer, bon dia a tots dos.
Bon dia.
Avui no tenim el David.
No, avui està enfeinat.
Avui està molt enfeinat i curiosament dèiem
a veure, està molt bé aquesta distribució
que tenim aquest espai dedicat al món de la imatge,
del cinema, dels videojocs,
però clar, al Juanjo no li agrada mai res.
Al David li agrada tot i al Víctor
diguem-ne que queda una miqueta entremig.
No sé per això em sona a campanya electoral una mica,
però fe, no és el cas.
Jo sempre em quedo entre dues tierres.
Per tant, avui la part que tot està bé
i sempre li troba a punt positiu,
no la tenim el David una abraçada des d'aquí, per cert,
i tornaran propers programes
perquè lògicament hi ha feines que no es poden deixar.
Els Òscars no us va agradar, clar.
Primer que tot, vau veure la cerimònia?
Tota, tota.
Juanjo, tu no.
Aburridíssima.
Però tu en la teva línia, de cada any,
tu ja vas dir que tu et negaves a veure
la cerimònia dels Òscars.
Jo a les gales de xistes planeaos
i bromes estudiades no m'agusten.
Doncs el tema del debat entre Rajoy i Zapatero
tampoc el devies veure perquè més planejat que allò
i més guionat.
Déu-n'hi-do.
Víctor, tu tot amb la play al costat.
Sí, amb la Xbox, jugant al Devil May 4,
el Devil May Cry 4 que vam comentar fa un parell de setmanes,
i era més divertit el joc,
que no m'agradava massa,
que la cerimònia.
Avorridíssima, la més avorrida.
Jo ho vaig escoltar per la ràdio,
i sort, eh?,
perquè la ràdio encara va ser una miqueta entretinguda
pels comentaris que feien els conductors de la gala,
però realment allò deu ser un panyasso.
I encara rai que aquest any anava amb picadets
d'un òscar, altre, altre, altre, altre,
però avorridíssim.
El John Stewart és un presentador nefast.
Que no el torni a portar els òscars.
Bé, doncs ja ho saben, eh?
Tiene que ser terrible
l'estar esperando que te den un òscar,
que potser te toca l'últim,
una gala avorridíssima.
A més en l'ànsia, esa de...
Clar, i a més explicaven que per la televisió
sembla que tothom allà estigui de festa i estupendo,
però clar, quan es fan els talls publicitaris,
quan es fa la retransmissió,
es veu que surt el senyor amb el motxo,
que allò es descontrola tot
i que no hi ha festa ni hi ha res.
Vull dir que els hi donen quatre lliçons,
recolòquen a la gent...
Ai, quanta para...
És mal mentida tot això?
Repassen els acudits,
que després surten malament...
En fi.
Però pel que fa a la part de premis,
tampoc no us ha agradat gaire.
No, no.
Bé, jo no sé per què us sospitava
que no us agradaria, perquè...
A mi, sin duda,
el que sí que es merecido
és el de Dani D.Luis.
Sí, és així.
que creo que se está transformando
en el mejor actor de hoy en día.
Y es una pena,
de la misma película,
de Pozos de Ambición,
que ni siquiera estuviera nominado el secundario.
A mi m'agrada molt aquest actor.
M'agrada moltíssim.
A totes les pel·lícules.
Ja ha de dir que era ben jove.
És que aquest any era molt complicat.
Teníem el Johnny D
i el Daniel D.Luis,
que són dos monstres
que han de guanyar tot.
A més, el Daniel D.Luis
és d'aquells actors
que va fent, va fent, va fent.
Que no entren als circuits
aquests de Catifa Vermella,
sinó que van fent bons treballs,
compromesos moltes vegades.
I su rumia entre treball i treball.
Incluso cuando entra
en una película así
más comercial y más facilona,
como es el tío Moicano,
la aborda.
Y un guión muy simple
y una organización simplona también
la convierte en una película
que te la quedas dentro.
La hace crecer.
De hecho, Gangs of New York
se salvó gracias a él.
Parlem de videojocs,
perquè és un terreny
que teníem una miqueta abandonat
amb allò dels Oscars.
I, en particular,
avui voleu posar èmfasi
al tema del guió.
Perquè a vegades heu parlat
de les imatges,
de la part més tècnica
i per molt que la tècnica
sigui exquisida i excel·lent
si no hi ha un bon guió en darrere
és com les pel·lícules de cinema.
Exactament igual.
Has d'explicar una bona història, igualment.
Mira, enllaçant amb el guió
parlarem de...
que s'ha anunciat fa poquet
la segona part de Gears of War,
que és un dels jocs
que més ens agrada el Honjo i a mi.
i el seu director ha dit
que aquesta vegada
el guió tindrà un pes molt important.
la primera part era com una introducció
i diu
aquesta vegada sí
farem un guió.
Era un bon guió
la primera part,
però ara volen una narrativa ja forta.
Aquesta és la música
que encapçala el joc?
Aquesta és la música, sí.
Home, ens pot donar la idea
aquells que desconeixem
aquest món del videojoc
que és un joc de molta acció?
Moltíssima.
És un joc bèl·lic de terror.
Bèl·lic de terror.
De què val guió una mica?
Què explica, Juanjo?
A veure, la Tierra ha sido invadida
por extraterrestres,
como siempre,
y que van por debajo de Tierra.
Són intraterrestres, doncs.
Sí.
Pero bueno, bien de fuera.
El caso es que...
El caso es que, bueno,
tú manejas a un soldado cualquiera.
Però qualsevol,
o hi ha un prota...
Allò amb noms iconoms.
Però el crees tu
ja ve de sèrie,
com si diguéssim, ve de sèrie.
Però és qualquiera.
No és el gran héroe,
ni...
Puedes acabar siéndolo,
si ganes.
L'heroi accidental,
com si diguéssim, no?
Sí.
Y entonces,
el planteamiento es muy simple,
pero el guión está muy bien.
Porque te va conduciendo
por las etapas,
te interesa seguir avanzando,
que eso es lo importante.
No un buen planteamiento,
sino un buen desarrollo.
Es que trabaja muy bien
el punto de vista
que te hace sentir
la dificultad,
o sea, realmente el sudor...
Les proves son molt dures.
Bueno, sí.
Es bastante dur
y es muy intensa.
I la part del terror,
què la posen els extraterrestres,
que són així rarets,
d'aparença,
tenen uns poders extraordinaris...
No, simplemente son crueles
y van a por ti.
Y bueno, también hay animales
siniestros...
Que en cuanto te pones en la sombra...
Sí, por ejemplo,
hay un momento en que
hay zonas iluminadas y oscuras
y en cuanto pisas la sombra,
pues te atacan
una especie de murciélagos
que te destrozan,
te despartizan.
Aleshores, clar,
jo és que ja sabeu
que no he jugat mai...
No he jugat mai, perdó.
Si jo vaig,
que soc el soldat
i em destrozan els ratapanats aquests,
què passa?
He perdut.
Has de tornar a començar.
Oh, qué bo!
Quina mandra!
No, no,
en realidad no empiezas desde el principio,
empiezas un poquito más atrás.
Pero realmente,
de lo que se ha enseñado
hasta ahora de la segunda parte,
amplificando esta sensación
de inmersión en la guerra,
Juanjo,
yo creo que lo que más podemos destacar
es que por fin van a haber hordas
de 100 enemigos a la vez.
O sea,
a mí es lo que más me ha sorprendido.
Aquest soldat ha de lluitar
amb molta gent, ¿no?
No estamos hablando de exércitos,
sino de un soldat solitari.
D'un esquadrón.
Un esquadrón.
De dos, tres, cuatro,
contra, ahora sí,
contra Cent,
contra todo el que puguis.
Pregunta d'absolutamente
desconeixedora del tema.
Dins d'aquest esquadrón,
diguem que hi ha una graduació,
una jerarquía
i en funció d'això
actuen d'una manera o una altra
o allà, vinga, saco,
tot és tropa.
No, tu vas donant ordres
i pots jugar en cooperatiu,
que vam jugar el Juanjo i jo,
vam parlar fa tres setmanes,
crec, aquí al programa.
No, y los enemigos
disponen de inteligencia artificial,
los aliados también.
Y sí, hay jerarquías,
no van a saco.
No, és que clar,
també és interessant saber-ho, això.
Qui va guanyar,
els dolents o vosaltres?
Altros, evidentemente.
I si no, si no fos així,
apa, que ho haguéssiu dit.
Passem a un altre joc.
A veure,
quina és la segona proposta?
Sí, recuperant la notícia
que vam donar la setmana passada,
que es va donar per primera vegada
el premi de millor guió per videojoc,
volem fer un llistat
dels guions que considerem
o més importants,
o fer un petit llistat
de guions que han estat
molt importants
a la història dels videojocs.
Comencem amb el Juanjo,
ens dona un joc.
Shenmue.
O Shenmue,
no sé com es pronuncia
perquè és japonès.
Bueno,
tratar de un chaval
que su padre
és professor d'artes marciales
i maten a su padre un dia.
Molt original,
al punt de partida.
Com sempre.
Eso es lo que queremos remarcar,
que en planteamientos simples
se puede hacer
un guión tremendísimo
i espectacular.
Entonces,
te va guiando
por la ciudad,
vas investigando.
És un nen,
és un jove.
És un joven,
yo creo que
entre 16 y 20 años.
Sí.
I fue un juego
que prometió...
I que buscales así
del pare
o alguna cosa
o no cal.
Sí,
però la investigació
és molt oberta
i és molt real.
Va ser la primera vegada
que es donava
un món real
als videojocs.
Anava passant el dia
i la nit,
el temps canviava,
la gent obria
les botigues
i les tancava.
O sigui,
feies una història
molt real.
És que tot aquest
acompanyament
de l'entorn
és molt important
i a vegades
els videojocs
s'obliden.
Aquesta faceta
de quotidianitat
que se li dona
al personatge
que està vivint
una aventura
extraordinària
però no deixa
de viure
en un món
com diu el Víctor
que es fa de dia
que es fa de nit
que hi ha una vida
al teu voltant
normalitzada
entre cometes.
Sí,
la verdad es que
siguen teniendo
este efecto
la mayoría
de videojuegos
y supongo que todos
que te hacen creer
que hay una realidad
es todo muy interactivo
pero de repente
llegas a un punto
del que no puedes pasar.
Una barrera extraña
que igual es
una barrera
de medio metro
que no puedes saltar
porque ahí no existe juego.
La hizo un mago.
Sí.
Mágia.
Sí.
Y entonces
pues bueno
ese es el defecto
que hay por ahora
en los juegos
y que supongo
que estará siempre
porque...
Pero bueno,
Xemú lo empezó a romper
y hemos llegado
a cosas como GTA
que ya van dando
más libertad
y un mundo más
en el que puedes hacer
cosas más amplias
que ir y matar gente.
¿Cómo acabas
si acabas?
No,
es que no acaba.
Era una saga
y como no va a vendre
suficiente
se quedó la segunda parte
y portamos
yo qué sé
cinco,
diez años
demanando la tercera parte
y no...
Y no se hacen caso.
No,
no se hacen caso.
Debe ser terrible.
Volem Xemú 3,
Xemú 3,
a veure com acaba la història.
Més jocs.
A qui li toca ara?
A mi.
La meva tria
és tota la saga Metal Gear.
Fa ja bastant temps
un desenvolupador
de videojocs
que es diu
Hideo Kojima
li van demanar
un joc de guerra
i el tio va dir
vull un joc de guerra
en el que si pots
no has de matar ningú.
Has d'anar
amagant-te per la foscor
i...
Però a tu sí que et poden matar.
Sí, esclar.
I bastant fàcilment.
Llavors,
aquesta idea de la infiltració
sense matar ningú
i buscant amagar-te
i anar com
sempre desapercebut
va crear
no només un estil de joc
sinó una de les narratives
més fortes
i una de les sagues
més sòlides
de l'història dels videojocs
que és la saga Metal Gear.
De moment portem
cinc entregues
comptant les dues antigues
i les tres de Solid
i aquest any
tindrem Metal Gear Solid 4
que és ja el tancament
de la saga
i bueno
estem excitadíssims
amb aquest joc.
I jo destaco
la història de Metal Gear 3
que és un viatge
bueno
és un viatge metafòric
és una revisió del passat
durant la Guerra Freda
amb una ambientació històrica
però detalladíssima
o sigui
tu pots estudiar la Guerra Freda
a través d'aquest joc
i sobretot
amb unes relacions
entre els personatges
molt emotives
o sigui
al final d'aquest joc
fa plorar a tothom
què dius ara?
i va sortir el Hideo Kojima
dient
escolta
que jo no volia
fer plorar a la gent
ho sento
si ha estat massa
massa dur
però
sembla que no sigui
clar
és aquesta aproximació
més real
que cada cop es dona
i escolteu una cosa
en el tema dels guions
dels videojocs
jo m'imagino
que també
si no s'han fet
es faran experiències
com passa amb el Fantàstic
d'agafar
jo què sé
l'Hombre Lobo i a Dràcula
i posar-los tots en una peli
això també es fa
amb els videojocs
a vegades?
barrejar personatges
a diferents
sages?
bueno
se hace normalment
quasi cada año
se hace con los luchadores
de Street Fighter
y los luchadores
de SNK
jo no els aguanto
aquests jocs
mira que aquests
els tinc presents
i uff
sí
bastant repetit
però
hi ha un joc de Nintendo
que es diu
Smash Bros
que ara trauran
aquest any també
la tercera edició
i aquest sí que reuneix
tota la història
de Nintendo
en un joc de lluita
molt especial
algun dia en parlarem
perquè té per estona
Smash Bros
un déu
tota la saga
però no té història
bé bé bé
no parlem avui
d' Smash Bros
Juanjo el teu torn
vale
Resident Evil
bueno
cuanto mejor guion
Resident Evil
Code Verónica
es un juego
que dio el bombazo
porque
las dos primeras partes
vale
estaban muy bien
daban miedo
pero este ya
te explicaba la historia
de incluso el enemigo
daba vueltas
de guion
y sorprendía
en cada momento
y variedad
de situaciones
un toque a los Hitchcock
muy importante también
con los enemigos
sí sí
tiene un toque
de psicosis
son muy previsibles
estas historias
cuando estás jugando
no digo desde fuera
leyendo el guión
tú estás jugando
y realmente
teniu lloc
para la sorpresa
sí
sí sí sí
sin duda
y en Code Verónica
más
fue el primer juego
que me ha sorprendido
que me ha sorprendido
de verdad
y tiene ya bastantes años
cuando
sí fue del 99
sí sí sí
quizás si alguien
lo quiere jugar
lo encontrará un poco
desfasado gráficamente
y tal
pero bueno
es muy recomendable
es una gran saga
de terror
que bueno
ha sido un homenaje
a la serie
desde el principio
sobre todo
a la noche
de los muertos oyentes
de ellos Romero
y en aquella entrega
por fin
tuvieron un guión
desarrollado más allá
de la lucha
contra el monstruo
fue una pena
porque luego
comentaremos
la siguiente parte
que para mí
está entre los más decepcionantes
pero bueno
Code Verónica
un 10 también
a la historia
les músiques
són molt adients
a cadascun dels jocs
és que tenen
compositors darrere
que són
si estem parlant
de compositors de nivell
com pot ser
la banda sonora original
d'una pel·lícula convencional
m'agrada que ho diguis
perquè el següent joc
que és el Silent Hill 2
que llançarem la música ara
a veure
aquesta
aquest compositor
que és Akira Yamaoka
és una gran figura
al Japó
i li han demanat
20.000 vegades
que tregui CDs
pel seu compte
i diu que no
que només vol
composar per
per videojocs
que ell
el que li agrada
és Silent Hill
però que és selectiu
no
té moltíssima llibertat
li encanta Silent Hill
i que de moment
no es vol sortir de la saga
Silent Hill
és també una saga de terror
que aquesta sí
va trencar
amb els estereotips
de la terra invadida
per extraterrestres
els zombis
no
un poble
que està aïllat de tot
la primera entrega
era una
bueno
era molt de
molt lopcraftiana
molt
una història
de déus antics
i bueno
molt psicològica
i molt interior
era molt propera
a David Lynch
i amb la segona part
que és la que jo vull destacar
ja van fer el salt
i van fer David Lynch purament
i gairebé és un remake
de carretera perdida
però allà en carretera perdida
falla
Silent Hill 2 surt
totalment victoriós
és un joc
és un joc que juga molt
amb el contrast
del bé i el mal
els conflictes morals
aquest sí que sorprèn
Déu-n'hi-do la sorpresa
que té el final
sí, sí
no la direm directa
no home no
de cap manera
molt bona
encara es pot jugar
perquè està per la Playstation 2
i per ordinador
i no sé si per la Xbox també
i ja et dic
és la història d'un home
que un dia rep una carta
de la seva dona
que estava morta
i li diu
que li està esperant
al poble
on van passar
la Lluna de Mel
i tota la història
que es va descobrint
de la relació
de l'home amb la dona
i bueno
aquest també fa plorar
i és
i a més amb elements
diguem-ne
del més enllà
del més enllà
i del
i del més enllà
i del qui
que és el dur
que quan van portar
Silent Hill al cinema
jo vaig dir
no es pot portar
la història de Silent Hill 2
perquè el cinema americà
no és prou madur
per explicar aquesta història
i em van donar la raó
que s'haguessin quedat
amb els efectes
els impactes
allò més o menys
espectaculars
i no haguessin arribat
precisament aquesta dicotomia moral
que segurament planteja allò
dins
entre el vell i el mal
que tot és
hi ha tantes tonalitats de grisos
entre el blanc i el negre
i una mica
deu anar per aquí la història
passem a una altra
Juanjo
el teu torn
vale
Halo
la saga en general
hay tres entregas
el planteamiento es
consiste en que
los
el ser humano
ha encontrado
otras civilizaciones
y tal
es el futuro
és a dir
que ara se'n va
se'n va
l'home
a un altre planeta
no venen d'altres planetes
a tocar la pera
no no
es así
simplemente se conocen
no sé muy bien
por qué
en la historia
pero bueno
descubren otras razas
y resulta que
esas razas
se alían
para destruir
al ser humano
que raro
no le cae bien
sí
entonces bueno
el de
tu personaje
es un hombre
modificado
genéticamente
es el jefe maestro
pero también ve de serie
o el modificas tú
porque a vegades
no no
es como te dice la historia
como te dice el director
y no os agrada
y no os agrada más
crear aquellos jocs
que es donen
la oportunidad
yo confío en los directores
yo también
a tu tampoco
no te agrada
crear el personaje
arrollo
sims
no
yo creo que
que l'escriptor
de videojocs
t'ha d'obligar
a sentir una historia
a viure-la
no has de crear-la
tú
o sea
llibertat sí
pero
hasta aquí
bueno
y entonces
el guión
ya has visto
que es
el planteamiento
es lo más simple
del mundo
y más típico
pero te arrastra
durante todo el juego
y da unos giros
de guión
¿y para dónde vas?
¿para dónde se mueve?
pues te mueves
en
la acción
se desarrolla
en Halo
que son unos anillos
inmensos
que hay por el universo
planeta anillo
sí
son planetas
con forma de anillo
que durante el juego
se va descubriendo
para qué son
y las intenciones
las intenciones
del enemigo
para qué lo quiere
para qué lo quiere
el ser humano
y bueno
también hay una historia
paralela
con un enemigo
te va enseñando
tu historia
y aparte la historia
de uno de los extraterrestres
la historia paralela
y cómo se va
bueno
no quiero seguir
porque es un juego
que todavía se puede jugar
que no está desfasado
el 3 está en Xbox 360
y los otros dos
son de la 1
sí
de hecho el que lo tenga
en Xbox 360
se puede descargar
el resumen
de las dos anteriores
y es muy interesante
también
el rollo religioso
que le dan
dan muchas vueltas
con todas las organizaciones
religiosas
que hay en el juego
y las alianzas
entre uno y otro
bueno
realmente está
una cosa interestelar
de diferentes cultures
a mi me'l va recomanar
Juanjo
i a mi m'encanta
i t'ha agradat
Monkey Island
aquest és teu
no Víctor
sí
mira que tropical
que sona
molt eloquent
també el títol
una de les millors
si no la millor comèdia
de la història
dels videojocs
sí
un guió
LucasArts
una companyia
que va sortir
de George Lucas
de Lucasfilm
va fer durant la dècada
dels 90
una sèrie de videojocs
que eren aventures
gràfiques
que es basaven molt
en la història
en els guions
i sobretot
en la sèrie d'acudits
i estava molt
molt ben treballat
el guió
ja et dic
era el seu pesfort
i la gran obra
va ser
el Monkey Island
de Ron Gilbert
que per mi
és la mare i el pare
de Pirates del Caribe
però és bastant superior
a Pirates del Caribe
és una comèdia
d'un noi que vol ser pirata
i ha de superar
una sèrie de proves
i s'acaba barallant
amb el gran pirata
fantasma
no sé si et sona
de Pirates del Caribe
que es converteix
en un escalet
i té un sentit
de l'humor finíssim
que d'acudit
encara que el vegis
30 vegades
a la 31
et farà riure
i uns personatges
molt carismàtics
i dona molt bon rotllo
i la saga
Monkey Island
porta morta
no sé si 7 anys
i a més
són 4 entregues
de moment
i només la 1
i la 2
van ser bones
per això també demanem
la cinquena
la cinquena
i una tornada als orígens
volem comèdies bones
als videojocs
ja no es troben
clar perquè de guerra
de terror
de fantàstic
molt però allò
de vida quotidiana
hi ha molta cosa
però de comèdies
és com tot
és molt difícil
fer comèdies
i fer riure
és un tòpic
però és cert
i normalment
no es valora
i fer un joc
com Monkey Island
és molt complicat
no parlarem
de pitjors guions
que tampoc
no cal ofendre ningú
però sí
de sabadors
allò que dius
tens una gran expectativa
davant d'una història
i després resulta
que no
que aquella història
no era el que et pensaves
en teniu un parell
de títols avui
per comentar-nos
és que de moment
estem d'acord
sempre
que ens agrada
i tu deies
al Juanjo no li agrada res
al Víctor la meitat no
coi
estem sent massa feliços
anem a
avui us veig bastant
sobretot al Juanjo
molt compliant
i jo crec que alguna cosa
hi haurà que no li agradi avui
a banda de Bardem
bueno
empiezas tu Víctor
sí
com quieras
la meva tria és
abans parlàvem de Resident Evil
a mi m'encanta la saga Resident Evil
sóc un fan des del
no la primera part
però sí la segona
i bueno
estava encantadíssim
amb la saga
i una història
molt ben construïda
anàvem parlant
d'una corporació
que estava al darrere de tot
un enemic que era
molt carismàtic
i es movia
era bueno
era terrorífic
i de sobte
arriba Resident Evil 4
estan de desenvolupament
la història continua
al fil argumental
de tota la sèrie
i diuen
no
ens hem avorrit
tornem a començar
i ens porten
un Resident Evil 4
que trenca amb tot
ara
el protagonista
és un agent americà
típic
típic
típic
de les pel·lícules
que només va dient frases
d'aquestes
barrueres
i molt estereotipades
cuando acabe contigo
habrá un monstruo menos
en este mundo
clar
ja ho sabem
és una evidència
si et carregues un monstre
ja no hi era monstre
i bueno
viatja a una
Espanya
que se suposa
que parlen en sud-americà
hi ha un barret
mágica
d'aquells que venen
a les Rambles
de Barcelona
gairebé
no però gairebé
un dels dolents
és un nan
vestit de Napoleó
mare meva
no, realment
una mica friqui
has de cuidar
de la filla
del president americà
que és totalment
una noia
segur que rosa
molt cursi
super cursi
els estereotips
però aquí
en estado puro
el tio no perd l'ocasió
d'intentar lligar
amb qualsevol noia
que es troba
i bueno
és que podria posar exemples
durant un moment
i vas poder arribar al final
però és que
per això l'he triat
perquè la saga és molt bona
i Resident Evil 4
per mi és un dels millors
videojocs de la història
i no per mi només
sinó per gairebé
tota la crítica
o sigui
és un joc
que és totalment immersiu
quan a nivell de disseny
de situacions jugables
és brillant
o sigui
és perfecte
però
t'anaves trobant
que la història era
gairebé no hi havia història
i era el que hi havia
era ridícul
i el disseny dels personatges
que són estereotipats
és l'exemple
que el joc té més possibilitats
que el cinema
per salvar una història
que és dolenta
Resident Evil 4
era molt recomanable
per la història
decepció total
Què és el que t'ha decebut
últimament Juanjo?
Bé
Bueno
últimament
En aquest terreny
que tenim acutat
ara en aquest moment
Últimament
quasi nada
en cuanto a videojuegos
que he probat
porque los que creo
que me van a decepcionar
ni me acerco
Final Fantasy Crystal Chronicles
que salió para Gamecube
es un ejemplo de juego
que alguien ha pensado
qué tipo de juego hay que hacer
y luego se ha inventado
un guión respecto a ese juego
¿vale?
Consiste en que el mundo
en todo el mundo
hay una especie de niebla
que mata a las personas
pero que gracias a unos cristales
o una mirra
o no sé cómo le llaman
pues esa niebla
se mantiene a raya
en según qué zonas
donde están los cristales
Pues esto es excusa
para tener que ir en grupito
y no separarte del grupo
Como Scooby-Doo
Porque es
Sí
Porque es que
es una tontería
Final Fantasy
Lo decepcionante
Lo decepcionante
de este juego
es que todos esperábamos
un Final Fantasy
Home, es que
això que has dit
del començament
de la boira
d'aquesta mena
de criptònita especial
i tot plegat
ja és subgerent
està bé
No, está molt bé
Es un planteamiento
Claro
Pero después si la cosa
Pero luego no hay historia
Es que Final Fantasy
es una saga
que ha ido abriendo camino
a la narrativa
en videojuegos
durante años
Y de repente
cuando por fin
dan este salto
al multijugador
y dan este salto
a las consolas de Nintendo
que vuelven a su casa
y no hay ningún guión
Sí, es como si
no sé
hubiesen despedido
a los guionistas
o...
Sí, sí
realmente
Pero no me había decepcionado
algo tanto
en mi vida
Bueno
en cuanto a videojuegos
No soy tan simple
Yo creo que
s'hauria de dissenyar
un videojoc
que el Juanjo
fos el protagonista
buscant
aquel videojoc
y aquella película
que omplís
les seves expectatives
i anar trobant-se
amb directors de cinema
perversos
amb actrius
que el volen enganyar
Seria complicat
Poca broma
Poca broma
Estaria bien
Juanjo Víctor
de Veritat
Moltíssimes gràcies
Bon cap de setmana
i ens retrobem
el proper divendres
Molt bé, amb el David
Amb el David
Ara sí