Eudel Carbonell, molt bon dia.
Bon dia.
Ciència i divulgació. Quants anys portem divulgant ciència?
Molts, molts.
Que recordi jo, la primera exposició que vàrem muntar a les escoles
devia ser l'any 74 o 75, doncs calcular.
Però això de divulgació...
32 anys.
Però no es divulgava, divulgava.
Era fer una exposició a l'escola?
No, no, era divulgació. Ja fèiem les escoles, pedagogia i divulgació.
Era el començament, el que passa és que eren tan menys transcendents
que ara, que hi ha els mitjans de comunicació,
que hi ha tota una pràctica col·lectiva molt àmplia.
Cap als 90, quan es van fer càrrec de Tàpuerca,
van decidir tornar a empènyer una campanya molt més oberta,
molt més social, i bé, a partir d'aquí hi havia altres...
Gent que divulgava.
I de cop a volta vaig pensar que el millor era socialitzar,
que era portar coneixement integrat a les persones.
I això els darrers 15 anys.
I per què hem d'aportar aquest coneixement?
Si aquest coneixement ens fa més lliures, més feliços, més savis?
No.
El coneixement no ens fa ni més lliures, ni més feliços, ni més savis.
El coneixement ens fa que siguem capaços de tenir opinió
sobre com funciona la naturalesa i com funciona la societat.
Això, al contrari, moltes vegades et pot fer més infel·lic,
menys savi, perquè la saviesa és una altra cosa,
però en tot cas està més consistent,
que penso que és el que és important a l'espècie.
ser més consistents, saber què fer i saber per què.
De fet, sempre s'havia dit, no?
La felicitat de l'ignorant, del brètol, segurament és com a més còmode, no?
Mira, normalment, i ara ho explico molt,
amb aquestes perspectives d'aquest està passant amb l'espècie,
les hipòtesis de si tot va igual, de si col·lapsarà, de si ens extingirem.
El fet de tenir coneixement et permet saber quan una persona explica
algun fenomen a partir de dades científiques i com l'infareix.
Si no tens coneixement, és molt difícil que puguis opinar.
Si tens coneixement et pots equivocar, però t'equivoques amb coneixement.
I en aquests moments el que falta és que el coneixement es transformi en pensament.
I això ho fa, penso, la socialització de la ciència.
És a dir, que la ciència no estigui en mans d'un elit,
sinó que estigui en mans del poble, de la gent.
Aquest és un fenomen relativament recent, a banda del total que treballeu des de l'IPES.
Avui és un espai de presentació, podríem dir,
d'aquí que l'Audal ens hagi fet una estoneta a la seva agenda.
Però hi ha des de molts països, des de molts llibres, s'està fent divulgació.
I fins a cert punt hi ha qui està fent de la ciència també una religió
i busca les mateixes respostes que podia buscar en determinades religions.
I la ciència probablement no està només per donar-nos respostes,
sinó allò que dèieu a classe, no?, per fer-nos plantejar les preguntes.
Per suposat, i te'n recordes tu quan feia classe, m'has venit a classe a mi.
Per suposat, la ciència el que fa, bàsicament, és fins a preguntar com passen les coses.
I la filosofia el que fa és intentar explicar el per què passen les coses.
I la ciència i la filosofia al final acaben sent un pensament.
Però primer en coneixement, això és molt important.
Un científic que no es pregunti com és que passa una cosa, no és cap científic.
Perquè s'aprèn intentant conèixer les bases del funcionament de la naturalitat i de nosaltres mateixos.
I això és bàsicament científic, és interrogar-se sobre les coses, és problematitzar.
És buscar sempre el que aparentment no es veu.
És intentar associar el que no es pot associar.
És intentar descobrir el que no s'ha descobert.
I per mi la ciència és una meravella, no?
És el meu leitmotiv, és la meva vida, no?
La ciència m'ha donat tot el que tinc.
La ciència m'ha fet sentir una persona.
Però la ciència també m'ha privat d'altres coses.
Perquè quan hi tens una dedicació com la que he tingut jo,
doncs no pots fer-ho tot.
Les coses moltes vegades n'has de fer poques i ben fetes.
No es pot dir més si toca les campanes.
Això està molt bé, és una molt bona explicació.
I en aquest sentit la ciència, però, a Udal, no és escèptica.
La ciència també és ideologia.
I a partir d'aquí, quan ens posem a divulgar ciència,
s'ha de partir no d'una base d'objectivitat,
però sí d'honestedat, no?
Sí.
La ciència ha de ser...
Perquè l'objectivitat no existeix, no ens enganyem.
No.
En tot cas, l'honestedat a l'hora d'explicar les coses.
L'honestedat només existeix en el mètode.
O sigui, intenta que existeixi en el mètode.
Les tècniques i els convenis que es fan amb els protocols
per endevinar si hi ha lleis.
I això sí que és objectiu.
Objectiu sempre i quan entenguem que és medible
i que es pot parametritzar.
Ara bé, com es fa la ciència i per què?
I llavors, efectivament, que dius tu,
està condicionada pels convenis,
està condicionada per les relacions socials,
per les ideologies, per les filosofies,
per tot com s'entén tot.
És per això que hi ha gent que plantegem la ciència
com una estructura social,
i no només com una estructura tècnica.
Tereologia i ciència són els fets més importants
que han hagut en l'evolució biològica al planeta.
després del naixement de la vida.
Continuem buscant respostes a la ciència com a ciutadans.
Em refereixo, per exemple,
endavant d'un procés electoral, com estem viscant ara,
a la ciència també li preguntem
per què hem arribat a aquest punt d'organització social.
Endavant de totes les polèmiques que hi ha
de la família, de l'avortament,
famílies monoparentals,
el tema de les famílies amb parelles gais,
també ens preguntem bé com hem arribat a aquest punt.
Totes aquestes respostes de la nostra vida quotidiana
les trobem a la ciència també?
O necessitem buscar-les aquí?
Perquè el que és les religions i les ideologies
sembla que les respostes es queden una miqueta coixes.
Si no les trobem a la ciència,
difícilment les trobem en cap més procés.
Perquè, desgraciadament,
no hi ha metodes diferents als de la ciència.
La ciència es basa en el saig d'error,
en l'experimentació,
en el reconeixement de paràmetres,
en el medir i en la interpretar després.
Però és molt difícil trobar respostes,
en la meva opinió,
fora d'una ciència social.
O diem respostes que tinguin
capacitat explicativa dels fenòmens que estan passant.
És, per tant, que s'ha de confiar
fins que no tinguem una altra mètode,
fins que no tinguem una altra forma de comprendre el món
amb la ciència.
Per això que la ciència està a tot arreu.
I la ciència es pot utilitzar
en qualsevol de les coses que puguis imaginar
quan penses i quan problematitzes.
Home, una bona cosa és que,
a banda de sortir de les aules
i de sortir dels laboratoris,
els científics heu après també a treballar en equip.
Allò que ara s'utilitza molt alegrament interdisciplinar
fa 20-30 anys era impensable.
Cadascú tenia la seva capella,
cadascú tenia la seva ciència,
el seu àmbit de treball
i difícilment es compartia coneixement.
Aquesta ha estat una de les revolucions més importants
dins del que és el col·lectiu de científics?
Amb la ciència s'ha d'entendre
que és una cosa col·lectiva.
Tot i que s'hagi d'especialitzar grups
en fer coses determinades,
però estem veient que els resultats
en recerques importants,
en malalties,
en biomedicina,
en genètica,
en evolució,
es troben quan dirà
que hi ha una associació
i una confrontació de dades
de la gent que treballa
en ambits diferents.
Està clar que l'unitat és un món,
que la intel·ligència és un sol món,
que la vida és un sol món,
que la societat és una sola societat
que té poca variabilitat
i diversitat cultural
i bé estem veient
que l'espècie és una.
I per tant,
tot el que treballi
per la consciència d'espècies
està d'estar a la ciència.
Per això l'IPES,
tant sigui des de l'àmbit de recerca,
tenim per cert,
que els recomanem
que entrin a la web de l'IPES,
és molt senzilla,
i l'evoluciona.
A més,
l'Eudald Carbonell
fa una visita guiada,
fa de guia i d'acompanyant
per aquest món
realment extraordinari.
Això fa aquest concepte interdisciplinar
que ja sigui en l'àmbit
de la recerca,
de la docència,
de la socialització,
sempre es treballi
des de diferents especialitats.
Sí.
Nosaltres tenim,
em deies tu,
l'IPES,
perquè les persones
que ens escoltin
sàpiguen què és.
És a dir,
tot català de paleocologia humana
i evolució social
projecta entendre
a través de les dades
de les ciències
de la vida de la Terra
com evoluciona
l'espècie,
el seu context,
el mitjà
i com evolucionarem
a intentar fer prognosis
sobre el futur.
I això es basa en tres potes.
Una pota que és la recerca
pura i dura,
és a dir,
tots els mètodes
que utilitzem
per buscar informació
en els jaciments arqueològics,
en el mitjà, etcètera.
Es basa en l'acadèmia,
és com preparem
les persones
per entendre
el context de coneixement
que els servirà llavors
per pensar,
perquè hi ha totes les disciplines,
com ha d'investigar.
I en la socialització,
és com explicar a la gent
la manera
d'entrar
i comprendre la ciència
i fer-los científics
en el sentit
que a la ciència
li sembli una cosa
tan normal com a futbol
com a qualsevol altra
activitat humana.
i des d'aquí,
des d'aquest itinerari,
intentem que la ciència
sigui una cosa social
i no un plantegiment elitista.
Tu, aquesta evolució
de l'interès
de la ciutadania
per la ciència,
que ho percebi
justament això
com a qualsevol altra
activitat humana,
jo m'imagino
que ho has notat
en les teves diferents
presentacions de llibres,
d'activitats.
Has vist el canvi
en el perfil
dels teus espectadors,
si em permets l'expressió,
com si anessis de bolus?
Totalment,
totalment.
És sorprenent veure,
que comptava abans amb tu,
que a Catalunya
assajos
de ciència
de coneixement
o inferents
puguin tenir
15 o 20 mil
persones
atentes
a que surtin
a discutir-ho,
a reflexionar sobre això.
Consultes
en els blocs,
a les pàgines web,
creuar
per telèfon
informació.
i realment això
per mi és molt important
perquè vol dir
que hem patat
que la ciència
sigui una cosa
que estigui a l'universitat
o que estigui només
als instituts.
I això per mi
és una cosa fonamental
i això sí que ha sigut
un exponencial.
Fa el que deies tu
15 o 20 anys,
l'independent per l'evolució humana
de fet era molt escadosser,
molt escassa.
En canvi,
ara és estrany
que no trobis
en qualsevol àmbit
d'os que vaig
algú que pregunti
i que deixi sobre això.
Però a més teniu
l'habilitat
de buscar
diguem-ne
l'esquer
perquè recordo
que no fa gaire
va venir un dels investigadors
del genoma humà
del genoma
als neardentals
aquí a Tarragona
a fer una xerrada
i explicava
aquesta hipòtesi
per la qual
els neardentals
podrien ser pells rojos.
És a dir,
a partir d'aquí
es comença
a plantejar
una hipòtesi
que realment
supera
la ciència ficció
i el cinema
i això ens enganxa.
Sí,
l'Aluesa
que és un col·lega
que jo havia tingut
en la posició de Taporca
Posat aquest exemple
però en podrien trobar
moltíssims,
només cal entrar
a la vostra web.
Però que ens indica
que efectivament
la ciència pot intentar
anar molt lluny
i anar molt lluny
amb instruments,
amb proves,
amb dades
que la ciència ficció
moltes vegades avança
però que s'ha d'anar
a darrere contrastant-les
i analitzant-les
perquè sense anàlisi,
sense comprensió
dels fenòmens,
sense paràmetres,
el món pot ser
molt especulat.
Per a veure,
Odal,
pot semblar una ximpleria
agafant aquest mateix exemple.
Qualsevol persona
que ens escolti,
persona de bé,
que dirien els antics,
pot dir,
bé,
i què
si els neandertals
eren pell roxos?
A mi què?
Bé,
s'ha d'entendre...
Què li responem?
La ciència s'ha d'entendre
que són elements
per, per exemple,
explicar si hi ha o no
diversitat.
Per què és important
tot això?
La diversitat ens assegura
la millor adaptació
al planeta.
El saber que abans
hi havia diversitat
i, de fet,
com que n'hi havia,
estem aquí,
perquè no m'han de saber
això els neandertals
si no n'hagués hagut
ningú més,
n'hagués desaparegut.
Ens fa pensar molt
sobre qüestions com això
i si no ho sabia,
tampoc sabríem
què havia pogut passar.
Per tant,
el fet de poder demostrar
que la diversitat
ha estat una constant evolutiva,
per mi és una dada científica,
de primer ordre.
Quan parlo d'això,
parlo de cultures petites
com el nostre,
Catalunya,
tot això,
les nostres llengües,
són molt importants
no defensar-les
només ideològicament,
sinó per mantenir
la diversitat.
Perquè si no la mantenim,
quan la vulguem integrar,
no tindrem intel·ligència diversa.
La tendència és tot el contrari,
la globalització també cultural,
lingüística, etcètera, no?
La globalització és molt important
si fos una verdadera planetització,
si integrés la diversitat.
El problema és que la globalització
no integra la diversitat,
no la destruyeix.
Hi ha una diferència
que jo sempre explico
en els meus llibres,
entre globalització
i planetització.
La globalització
és l'homogenització,
és la pèrdua de diversitat.
La planetització
és integrar la diversitat,
és a dir,
unificar el coneixement,
la consciència i únic,
i d'espècie,
però partint el que hi ha,
no destruint el que hi ha.
És un error.
Destruir el teu patrimoni
és destruir-ho tot.
Si tu mates els teus fills,
no hi ha descendència.
Estàs matant la llengua,
estàs matant les teves
característiques físiques,
etcètera, etcètera.
Per tant, jo sempre dic
que a part dels processos
ideològics de defensa
de la variabilitat,
de la diversitat,
es basa en principis
d'ecologia bàsics.
De temes que puguin
preocupar la societat
en aquesta campanya electoral
està sortint moltíssim
el tema de la immigració.
Des de la ciència
també podem donar resposta
a determinades conductes xenòfobats?
Per suposar,
primera cosa,
es parla d'immigració
per si no n'hi ha d'immigració.
Això és una cosa
del segle XIX
i principis d'ovid.
S'ha de parlar
de fluxes demogràfics.
Som una sola espècie.
Això ho he parlat
i inclús em penso
alguna vegada
amb el Jordi Pujol
que ens veiem de tant en tant.
No hi ha a la immigració.
Tot això és un concepte arcaic.
És com parlar de què sé jo.
Com parlar si el transport actual
es fa encara amb cavalls,
amb cavalleris.
Una cosa absurda.
S'ha de parlar
de fluxes demogràfics.
L'espècie és una,
la consciència d'espècie
és molt gran,
el des de l'allot tecnològic
és molt gran
i aquí ja són fluxes demogràfics
perquè ho permeten
els mitjans de comunicació,
la informació s'ha passat.
Per tant,
s'ha de començar a parlar
de com es produeix
molts moviments,
els fluxes en el propi planeta
i no de què mirin.
Això és una tonteria.
És que això sembla
com un catàleg.
Saben vostès
quan han de pintar el pis
i els ensenyen un catàleg
que hi ha molts colors
i clar,
entre el verd fosc
i el verd claret
hi ha tantes tonalitats de verd.
Passa el mateix
amb tots aquests temes
que es tracten a l'IPES.
Parlàvem de fluxes de població
referint-nos a la immigració
però també abans
ens comentava l'Eudal
que acaben de publicar
un article interessantíssim
al voltant de l'Alzheimer.
Sí.
Toqueu tots els pals
a l'IPES, eh?
Per suposat.
El que veig.
Per suposat
és un institut
de paleoecologia humana,
d'autoecologia humana.
Ho comento
perquè els oients
se n'adonin
de la perspectiva
que té l'IPES
i de quina manera
podrem abordar
molts temes
des d'aquest espai.
És una perspectiva
generalista,
holística
des del punt de vista
de l'evolució.
Per això l'espai evoluciona
nosaltres,
a vegades paraules
tenim molt de...
perquè són paraules
són conceptes.
Per entendre
com evolucionem
hem d'entendre tot.
hem d'intentar entendre
com funciona el cervell,
hem d'intentar entendre
com funciona el mitjà,
hem d'intentar entendre
com ens socialitzem
amb el nostre cervell,
hem d'intentar entendre
què ens rodeja,
quina és orgànicament,
quina vegetació hi ha,
hem d'intentar entendre
com ens relacionem
amb nosaltres
i això només es pot saber
estudiant els altres animals,
la seva etologia,
estudiant el nostre,
estudiant el nostre cervell,
estudiant el cervell dels altres animals,
estudiant com estem organitzats,
que és el cas de la política,
que és una forma
d'organització social
i per tant això s'ha de fer
des de la paleoecologia humana,
des de les ciències de la vida
i de la Terra,
no només des de la sociologia
i l'antropologia.
És això.
La ciència a totes
no són exactes,
ja ho sabem,
i heu tingut molts èxits
des de l'IPES,
des dels diferents equips
interdisciplinars
de la pròpia Universitat Rovira
i Virgili,
però jo m'imagino
que alguna de les hipòtesis
que heu plantejat
ha sortit un altre equip
i ha dit
ep, us esteu equivocant,
no aneu pel bon camí,
què passa quan succeeix això?
Això és el més interessant de tot,
amb ciència precisament
veure que un camí és avortat
perquè hi ha un equip rival
que és capaç de demostrar-te
que estàs equivocat
o que això fa avançar molt la ciència,
perquè això no estaríem consumint
moltes vegades temps
amb una cosa que
òbviament no funciona.
Això passa a continuar
en els laboratoris,
però moltes vegades
incitaríem moltíssimes coses,
però citem la penicil·lina
que és el tòpic,
es descreveix una cosa
per casualitat,
no perquè es busca.
I passa molt?
Moltes vegades.
I també passa molt
que estàs tota la vida
buscant alguna cosa,
clar.
Però si no busques,
la casualitat no hi és.
Això no t'ho trobes pel carrer,
has d'anar pel camí de la recerca.
T'ho trobo a l'observació,
però vull dir que fixeu-vos
que buscant una cosa
es trobem una altra.
I això passa més
del que es pot imaginar la gent.
No ho dic amb ànim de frivolitzar,
sinó de socialitzar.
Quin seria el top ten
o el top five
dels temes
que esteu treballant ara a l'IPES?
On teniu allò,
la mirada posada de dir,
mira, aquests temes
són els que ens mantindran ocupats?
Però els quatre o cinc serien
tots relacionats amb la cognició,
que estudiem amb ximpanters
i amb humans
i amb coses clíniques,
que ens permetrà saber
comportaments bàsics
del cervell
i la relació social.
Els temes dels orígens
d'Europa,
tindrem notícies molt aviat,
estem treballant en coses
molt importants,
la primera línia del món.
Els temes de la paleontologia
i l'evolució
dels contextos animals
i tots els temes relacionats,
per suposat,
amb l'evolució social
i tècnica i el mitjà.
Aquests són els cinc temes
que estem publicant,
a més a més,
les millors revistes del món.
L'IPES estem,
cada any,
fortunadament,
publicant un mega impacte,
Science and Nature,
que són les millors revistes del món,
cada any,
cada any,
ja és seqüencial.
El de revistes de segon ordre,
però el més important,
és com els possèdings
de l'Acadèmia de Ciència
d'Estats Units també,
un o dos possèdings,
cada any,
i 30,
25 o 30 articles
en un circuit internacional,
sent el nostre institut
un dels tres o quatre primers del món.
I pel que fa al canvi climàtic,
què dieu vosaltres?
Molt bé treballem.
Nosaltres treballem,
tenim una unitat
que treballa bàsicament l'ecologia,
que treballa botànic i tal,
i efectivament,
tots coneixem
que estem en un procés de canvi,
canvi important,
l'antropogenesi humana
ja ha intervingut,
l'ha accelerat,
i ens trobem segurament
en una fase irreversible,
on hi ha una tendència
a l'alça de la temperatura
d'acut a l'efecte hivernacle,
i que això pot serà
tindre conseqüències socials
molt greus,
ja els detinguent,
entre altres,
que alguns diuen
que és una oportunitat
que pot ser que de 7 o 8 anys
no tinguem poble nord,
i per mi és un desastre,
perquè pot canviar els fluxes
dels corrents
de l'Atlàntic nord, etcètera,
i que provocarà
una acceleració
d'aquest col·lapse d'espècie
que jo estic explicant fa molts anys
i que ja el tenim a tocar.
Parlarem de tot això
i molt més
al llarg d'aquesta temporada.
Cada dilluns
a dos quarts d'una
en col·laboració
amb l'IPES,
l'Institut de Paleocologia Humana
i Evolució Social,
Eudald Carbonell
és el seu director,
i fins ara hem parlat
com a IPES.
Ara que deies
que fa molts anys
que ho estic dient,
quantes vegades
t'has hagut d'esdir
perquè allò que creies
que sí,
que era un coneixement ferm,
que tenies
doncs prou proves,
que ja s'havia
acabat tot un procés.
Després de molts anys
has dit
doncs no era així,
m'he equivocat.
O no t'ha passat mai?
Amb coses
estratègiques
no ha sigut freqüent.
No per res,
perquè això no és una qüestió
de la vida,
sempre t'ho he explicat a tu,
és qüestió de tirar les cartes.
Quan hi ha dades consistents,
les dades s'apunten
i convergeixen.
Perquè la tecnologia
ha donat moltes més eines
en els últims anys.
Jo, per exemple,
amb una cosa
que em havia equivocat,
penso,
i profundament,
és que jo pensava
que tindríem temps
que la tecnologia socialitzada
pogués frenar aquest col·lapse
i amb això sí,
em penso que em havia equivocat.
Fa 10 anys
tenia un principi d'esperança
diferent
a l'optimisme
que tinc ara.
Penso que el col·lapse
arribarà abans
que la tecnologia
sigui ben socialitzada
i que passarem
un coll d'ampolla
important.
Amb això penso
que sí que em vaig equivocar
perquè fa 10 anys
era més optimista
respecte a això,
però en el procés
no.
En general,
la nostra espècie
passarà un coll d'ampolla
evolutiu,
com en passen moltes,
això serà
una debacle important.
Es poden fer pronòstics,
doncs?
Jo penso que sí,
això no vol dir
que fem pronòstics,
endevinis,
però que quan tot
és exponencial
com passa ara,
que estem veient exponencials
continuïns,
i més a Catalunya,
que ho veiem ja aplicat
a un territori,
la manca d'estructuració,
la manca de serveis,
la manca d'aigua,
possiblement focs a l'estiu,
o sigui,
les plagues d'Egipte,
com ja ho heu dit,
doncs veiem ja
en el territori en concret
que pot passar
a nivell general
i això ho tenim molt a prop
i penso que abans del 2050
seran manifestats
d'una forma clara
aquestes contradiccions
en l'evolució del sistema
i el col·lapse d'espècie
el tenim molt a prop.
El col·lapse d'espècie
no vol dir l'extinció
perquè m'han atribuït
declaracions que jo no he fet.
Sí, no, no,
clar,
a vegades quan es treuen frases
de context ja sabem
el que passa.
Estic llegint coses
que alguns diuen
que d'aquí 20 anys
ens extingirem,
això no ho he dit mai.
Jo no t'ho he sentit dir mai.
Ni penso que ho pugui dir-hi
perquè això és molt complicat.
El que sí que dic
és que de 20 o 30 anys
estarem en un col·lapse,
això sí,
però col·lapse
no vol dir l'extinció,
vol dir una restricció,
vol dir un coll d'ampolla,
vol dir que ho passarem malament.
Evolucionem cada segon
que vivim
en l'estona que portem xerrant.
Hem evolucionat
tots plegats els oients.
Nosaltres parlaves
d'equivocació
o error
o quan has de dometre
més que equivocació
probablement
t'ha decebut, no?
Totes les expectatives
que tenies.
És a dir,
la ciència,
la tecnologia
ens farà més lliures
i ens farà reorganitzar-nos
socialment d'una altra manera.
Realment ho creies?
No, i encara ho penso.
No ho crec, ho penso.
Ho penso
però és que no ho hem fet bé,
no ho hem socialitzat bé.
És a dir,
ens hem humanitzat molt ràpidament
a nivell del que són
els factors humans,
la tecnologia, això,
i en canvi
ens hem socialitzat
molt primatment
d'acord
amb el nostre cervell de primat.
Per tant,
hi ha una dicotomia important.
Queda molt per evolucionar,
qui sap, no?
Sí.
L'evolució no s'acaba mai
però el nostre,
en concret,
la nostra filogènia
està al final.
El millor de tot
és que ens fan més humils, eh?
Sí.
Que ens ho sentit
que no som realment
al centre del planeta.
Jo sempre poso un exemple
que és una fulleta
de l'arbre
petita
amb un branquilló
que estàs posat al vent
i n'hi ha una
que és la nostra espècie.
El vent,
el sol fort
i el sigues
de fulleta de cau.
El del Carbonell,
per aquest programa
aniran passant
els diferents grans professionals
que estan a l'IPES.
Ha estat un plaer
retrobar-te
i, bé,
tornar quan...
Els volus
et deixin, eh?
Perquè tens una agenda
a tapeïda.
Per tant,
t'agraïm molt
que hagis vingut avui a la ràdio.
Jo estic molt content
de fer aquest programa
d'estar aquí amb tu,
que a més és un exalumne.
Exalumne.
i que es creguin
aquestes iniciatives
en els mitjans de comunicació
indica
com estem en un bon camí
per socialitzar la ciència.
Socialitzarem
i en aprendrem moltíssim.
Gràcies, Audal.
A tu.