Com cada dimarts al matí de Tarragona Ràdio,
fem un cop d'ull, algun dels aspectes que tenen a veure
amb el món de la justícia.
Intentem que siguin qüestions, que siguin properes a tots vostès.
És un espai que fem en col·laboració
amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona
i en aquesta ocasió en companyia de Víctor Roca.
Víctor, bon dia.
Bon dia.
Afectats ens trobem tots
per el que s'anomena ejecució de sentència.
N'hem llegit i hem escoltat
aquestes últimes setmanes
xifres escandaloses que fins i tot
la pròpia administració de justícia
considera que sí, que efectivament
són escandaloses. El retard que pateixen
les ejecucions de sentència.
La qual cosa a vegades ens fa pensar que probablement
els col·lapses que es donin a la justícia
tinguin més a veure per l'execució
de les sentències que no per altres tipus de procediments
o bona part d'aquest col·lapse.
Efectivament. En primer lloc,
execució de sentència, tal com ho diu la paraula.
Sentència, perdó,
equival a títol, un títol
executable pot ser una sentència
i d'altres documents que estan contemplats
a les diferents lleis,
a les diferents normatives processals.
Però el terme ejecució significa que aquest títol
té per ser una força
que no té
o que no es dona en altres situacions
amb les quals s'ha de tirar endavant
una discussió, un procediment ordinari,
un judici verbal, un procediment penal,
una discussió sobre uns fets.
És a dir, un document que automàticament
és executiu. Què vol dir ejecutar?
Ejecutar vot pot dir
a complir una pena o condemna de presó,
una pena o condemna de multa,
una responsabilitat econòmica,
una responsabilitat civil
dintre d'un procediment de qualsevol tipus,
una sentència de tipus laboral,
sigui la que sigui,
una sentència administrativa,
una obligació de fer...
És a dir, hi ha moltes,
moltes, el ventall és absolutament ampli
i són ni més ni menys
que els continguts,
en aquest cas parlarem de les sentències
com a exemple de títol executiu,
els continguts que s'han de fer efectius.
Per tant, no n'hi ha prou
amb dictar sentència.
No.
Es pensa que quan es dicta sentència
ja hem acabat,
no hem acabat ni de bon tros.
En absolut.
I això, en aquest mateix programa,
en algunes ocasions,
i amb molts companys,
i crec que la majoria de nosaltres coincidim,
moltes vegades implica i comporta
una dificultat superior, fins i tot,
a la del simple procediment normal,
és a dir, el que se'n diu primera o segona instància,
bé sigui, amb la via que sigui.
Podem parlar, torno a dir,
de sentències civils,
penals socials o laborals,
administratives, etcètera.
Què succeeix?
Tenim una sentència.
Es condena amb alguna persona
a assumir una obligació,
a fer alguna cosa,
no fer-la,
a pagar, etcètera.
Anar a la presó,
o el que sigui.
Què succeeix?
Esclar, bé, tenim la sentència,
tenim aquest paper,
ara l'hem de fer efectiu.
En algunes ocasions,
els propis tribunals,
els propis jutjats,
actuen d'ofici,
com per exemple amb la via penal,
la famosa executòria penal,
que és ni més ni menys
que averiguar
si aquella persona
doncs té que ingressar en presó
després d'una sentència ferma,
si té que pagar una multa,
i una miqueta valorar
i en certa manera discutir,
encara que d'una manera taxada,
és a dir,
no amb l'amplitud que comporta,
ja he dit abans,
el que és el procediment judicial en si,
a vegades petites discussions
o matisos,
però en definitiva,
perdó,
el que es tracta és de donar compliment
en aquella resolució,
en aquest cas sentència.
Torno a dir,
que en via penal,
el propi tribunal d'ofici pot actuar,
començarem una miqueta per aquesta via
i és el que pot
doncs
fer a complir
amb aquell senyor,
per exemple,
una pena de presó,
una pena de multa,
pagar una responsabilitat civil,
és a dir,
una indemnització
en la part contrària
i això tant ho pot fer
el tribunal
com d'ofici
com qualsevol
de les parts personades.
Clar,
en funció de si estem parlant
d'una execució
de sentència penal
o civil,
estem parlant de conseqüències
cap a la societat
perquè, a veure,
poden haver-hi
determinades
execucions de sentència
dins de l'admin administratiu,
civil,
aviam que pot ser
pagar una multa,
un impagament del que sigui,
que això lògicament
té conseqüències
sobre les persones implicades
directament,
però no a l'entorn.
Si parlem
d'ejecució de sentències
en l'àmbit penal
estem parlant
d'individus
que han estat
condemnats
per un delicte
i no cal
que fem memòria,
tenim casos
molt recents
disortadament,
que estan al carrer
durant anys,
durant anys,
no,
Víctor,
fins que s'executa
la sentència,
que hauria d'estar
a la presó,
aleshores la pregunta
i el que es fa
incomprensible
és perquè hi ha persones
que ingressen
a presó
immediatament
després de dictar
la sentència,
que s'executa
la sentència
amb molta celeritat
i d'altres
que poden estar
3, 4, 5 anys
sinc que s'hagi ejecutat.
Jo en moltes ocasions,
i això ho parlem
amb els propis funcionaris
de l'administració
de justícia,
evidentment ells
intenten portar
un ordre,
el seu ordre,
però jo penso,
és una consideració
personal,
que la situació
actual
de l'administració
de justícia,
amb aquest col·lapse
i aquesta situació,
moltes vegades
d'itineratge,
és a dir,
d'entrar i sortir
funcionaris,
un ja té la seva feina
posada,
aleshores arriba
un altre funcionari,
un altre jutge,
torna una miqueta
a refer aquell ordre
preestablert
a la seva manera.
I no haurien de prioritzar
en funció del tipus
de delicte
que s'ha comès,
és a dir,
així com estem prioritzant
amb jutjats de família
el tema de la violència
de gènere,
la violència masclista,
no s'haurien de prioritzar
les execucions
de sentència
que tenen a veure,
per exemple,
amb persones que tenen
condemnes per pederastria,
per exemple?
No,
efectivament,
és a dir,
lògicament,
per una qüestió
de sentit comú,
haurien d'executar-se,
en primer lloc,
les sentències
dels anomenats
més perillosos.
A persones que puguin
ser perilloses,
exacte.
No,
de fet,
els propis jutjats
en algunes ocasions,
quan ja hi ha
presos preventius
o quan és una causa
en presó
o segons quin tipus
de delicte
ells mateixos ja s'ho assenyalen
en el propi expedient,
però,
francament,
quan parles del funcionament
de l'administració de justícia
s'ha de veure
com estan
de col·lapsats
els jutjats.
Jo no voldria
fer demagògia,
però molt col·lapsat
pot estar
en determinats àmbits,
però davant
d'una ejecució
de sentència
d'un contenciós administratiu,
escolta,
l'ejecució és molt ràpida,
que ens ho diguin
a les nostres butxaques
i als nostres comptes bancaris.
de totes maneres
el tema
del contenciós administratiu,
crec que no hauríem
de confondre
el que és
un
constrenyiment,
un apremi
dintre d'un procediment
administratiu,
jo estic parlant
de procediments judicials,
òbviament una sentència
de contenciós administrativa,
per exemple,
passarem del penal
al contenciós administratiu.
Acabarem el penal
que t'he interromput
i val la pena
que ho acabis d'explicar.
El penal és el més
escandalós
en aquest moment,
a més a més
s'ha mediatitzat
per una sèrie
d'assumptes
de gran repercussió,
de certa repercussió,
el qual
en aquest cas
em sembla bé,
perquè
francament
d'una vegada
per totes
crec
que els
dirigents
d'aquest país
o de l'Estat
en concret
que tenen
atribuïda
aquesta competència
des del ministre
que fa avall
haurien de
tenir molt, molt, molt
assumit
el potenciar
i el fomentar
i el tirar endavant
el tema
de l'administració
de justícia.
Però tot això, Víctor,
i totes aquestes
milers de sentències
per executar
han sortit
a partir
d'uns fets
lamentables
que ha estat
l'assassinat
d'una nena.
En part, sí.
Per desgràcia...
Sempre hi ha un detonant
i darrere una víctima,
no?,
perquè es posi en evidència
una situació
que tothom coneix.
Per desgràcia,
en aquest món,
moltes vegades
la guspira,
la xispa,
és el que fa
encendre la flama,
com sempre es diu,
i un assumpte aïllat,
molt greu,
de gran desgràcia,
en aquest cas,
és el que fa
obrir la caixa dels trons.
Esperem que,
en aquest cas,
la caixa dels trons
s'obri,
de veritat.
La caixa s'obri,
no dic exploti,
però,
si es pot dir explosió,
en aquest sentit,
amb el que
els dirigents
posin fil a l'agulla,
perfecte.
perquè,
certament,
és un problema immens.
També dic una cosa,
en moltes ocasions,
doncs,
a veure,
tampoc les coses
s'han de magnificar,
però en aquest cas
crec que sí,
que mereix.
Les dades canten,
jo ara no recordo xifres,
però són molts i molts
els milers de sentències
que estan pendents
d'ejecutar,
amb el risc
que corren
algunes de prescriure.
Clar,
i fins i tot jo,
també ho pots mirar
des de l'altra banda,
que ho hem vist moltes vegades,
persones que han tingut
una relliscada,
que no és un delicte.
A veure,
tot és un delicte,
però,
lògicament,
són persones capaces
de veure
què hi ha darrere
d'un fet delictiu.
Hem necessitat
molts casos,
persones que van cometre
un delicte,
sovint aquests casos
venen marcades
per addicció a les drogues,
un petit robatori,
pim-pam,
no s'executa la sentència,
i quan van ejecutar
la sentència,
aquella persona està
rehabilitada,
recuperada,
té un lloc de treball,
té una família,
i aquella sentència
s'executa,
vull dir que també
ho hem de mirar
per l'altra banda,
no?
A tot nivell.
El que està clar
és que és gratuït
demanar agilitat
a l'administració i justícia,
però que aquest és
un problema més,
que la fase d'execució
a vegades és la gran oblidada,
és a dir,
tothom parla,
oh, el meu judici
quan surt,
el meu judici quan surt,
però una sentència
s'ha d'executar.
També hem de dir una cosa,
potser a nivell penal,
el que és el compliment
d'una pena,
una condena,
una multa,
ja està,
podem dir que està en mans
en part de l'administració,
i l'administració de justícia
pròpiament,
òbviament l'impuls de part,
però la pròpia administració
perquè són els que han de decidir
quan aquella persona
ha d'entrar a la presó,
si es suspèn,
perquè hi ha determinats casos
que ara no entrarem
a valorar en massa profunditat,
però si es suspèn
l'execució d'aquella condemna,
és a dir,
tot el que envolta
el que és la sanció personal,
això sí que pot
tenir una difícil,
però alhora fàcil,
subsanació
perquè està en mans
del sistema.
El que és més difícil
moltes vegades
i ho parlo
des del punt de vista penal
i ja començo
a tractar-ho
des del punt de vista civil,
entrant en un altre tipus
de jurisdicció,
és el tema
de responsabilitats econòmiques,
o a vegades
obligacions de fer.
Dos exemples.
Un exemple
de moment d'entrada
molt clar,
la insolvència famosa,
és a dir,
el fet d'executar
una responsabilitat econòmica.
Per aquí hi ha temps
que sigui molt complex
ejecutar una sentència,
perquè això,
jo m'imagino
que necessita
de tota una investigació
perquè la persona
que ha de fer front
a una pena econòmica,
a vegades fa autèntica
enginyeria financera
per amagar
els seus béns,
per tant,
és comprensible
que sigui molt llarg
el camí per trobar-li
a aquesta persona
de quina manera
pot pagar, no?
Llarg i dur.
Llarg i dur
perquè a vegades
no tenen assurs,
en moltes ocasions,
ja no dic res
si es tracta
de societats,
ja n'hem parlat aquí,
no persones físiques,
sinó SELs
o situacions
amb les quals,
bueno,
ara també està
de malaurada actualitat
aquestes situacions
concursals
que s'estan produint
amb la crisi
amb la crisi famosa
econòmica,
però realment
això ja és
una altra qüestió,
és a dir,
aquí ja
accedeix
al plànol
de la simple
activitat
de l'administració
i de les parts,
en aquest cas,
sinó que ja
anem amb un altre
plànol,
com he dit abans,
que és la capacitat,
la solvència econòmica
que es ha de executar.
Hi ha altres tipus
d'execucions,
n'hi ha moltíssimes,
però per exemple
les famoses obligacions
de fer,
és a dir,
tu has de reparar
físicament
això
amb els desnonaments
desaucis
al llançament,
és a dir,
fer efectiva
la possessió
d'aquell local
o d'aquella vivenda,
fer fora.
Aquestes execucions
també es dilaten
en el temps?
Sí,
el que passa
és que amb desnonaments
que ja,
perdó,
ja n'hem parlat
alguna vegada,
amb desnonaments,
quan t'admeten
a tràmit la demanda
s'acostuma
a assenyalar
data pel llançament.
El que passa
és que el problema
que hi ha
és que,
feta la llei,
feta la trampa.
imaginem
que es senyala
el 13 de maig
com a data
de judici
i moltes vegades
t'hi diuen
el 10 de juny
en llançament,
entre que se fa el judici
es dicta la sentència,
la sentència
es té
que notificar
i aquest és un altre
dels aspectes
dilatoris,
les notificacions
i en cas del dret penal
notificació personal,
en cas de dret civil
també,
però amb
algunes,
amb alguns matisos,
però es notifica
la sentència,
5 dies hàbils
per recórrer,
és a dir,
que fins la sentència
no és ferma,
el llançament
moltes vegades
no es pot fer efectiu
en aquests períodes.
Això sí,
també he de dir
que amb els desnonaments,
encara que a vegades
sembli mentida,
perquè també es dilaten,
s'expandeixen temporalment,
normalment
l'execució
és una mica més curta
perquè la llei
així ho preveu,
però això se'n diuen,
en definitiva,
obligacions de fer,
és a dir,
tu has de marxar
si no te'n vas voluntàriament
la comissió judicial
amb el procurador,
amb el serraller,
van obrir la porta.
Això és una execució
de sentència,
però ja dic,
en aquest cas,
normalment,
en termes temporals
més curts,
en terminis més curts
del que és
altre tipus d'execucions.
Hem parlat
una miqueta
de les execucions penals,
una miqueta
de les execucions civils,
les execucions laborals,
al cap i a la fi,
si són reclamacions econòmiques,
doncs també,
bueno,
ho assimilaria,
el tema civil,
en quant a altres tipus...
Però aquestes van més
més àgils, no?
Sí,
perquè
amb dret laboral,
que també hi ha moltes,
moltes
possibles
sentències,
perquè,
òbviament,
el camp és amplíssim,
n'hi ha d'econòmiques,
les econòmiques,
al cap i a la fi,
s'executen...
Són indemnitzacions
i a vegades
venen ja fins i tot
d'un acord
entre les dues parts,
per tant,
deu ser més senzill
d'executar-les,
reclamacions
d'incapacitats,
discusions sobre situacions
del treballador,
de Seguretat Social,
algunes,
com hi ha la intervenció
en alguns casos
de la pròpia administració,
de les mútues,
l'administració,
en aquest cas,
en forma de l'INSS,
Institut Nacional de la Seguretat Social
i Tresoreria,
etcètera.
A veure,
dintre de la lentitud
del que és l'administració en si,
a l'intervent de l'administració
en certa manera
ja estàs més tranquil
perquè en principi
ja ha de complir
o complirà,
el que passa és que després
ja veurem en quins terminis.
I parlant de l'administració
anem amb una altra branca
que és el contenciós administratiu,
amb el qual
sempre hem dit
que és la jurisdicció
que coneix
dels assumptes
entre un particular
i l'administració.
Aquí,
com deia Sabà,
dintre del que és
el procés administratiu
abans
o,
bueno,
si en principi
abans d'arribar
a la via judicial,
a la jurisdicció
contenciós administrativa,
el que és el procés administratiu
òbviament és
un procés
entre el particular
i l'administració,
entre el ciutadà
i l'administració,
no sota
el coneixement
no subjudice,
no sota el coneixement
dels tribunals o jutges.
Des d'aquest punt de vista
no ho podem
o no voldria incloure-ho
dintre del sac
de les execucions
de sentències,
però sí
quan passes
a la jurisdicció
contenciós administrativa,
el famós recurs
contenciós.
Aquí,
bé,
estem amb les mateixes,
anem a imaginar,
és que podem veure molts casos,
no?,
recurs a multes,
recurs a sancions,
a denegacions de llicències,
etcètera,
etcètera,
etcètera,
anem a posar un cas
bastant conegut
i bastant popular
en moltes ocasions
perquè molta gent pregunta
les famoses
reclamacions
per responsabilitat patrimonial,
caigudes al carrer
o
danys que hagi pogut
patir,
doncs,
i sigui
arrel,
entre cometes,
d'una
deficient estat
o una irregularitat,
insisteixo,
presumta
de l'administració.
Bé,
tu obtens
una indemnització
econòmica
i
en aquest cas
a qui has d'executar
és,
per exemple,
a l'Ajuntament,
anem a posar per cas,
o a l'administració
competent
o a la companyia
d'assegurances
si és que
això és un fet
que moltes vegades
comento
amb molts clients
que
darrere,
molta gent
no ho sap,
darrere
o darrere
de les institucions
a l'hora
d'aquest tipus
de cobertures
o a l'hora
d'atorgar
garantia
pel cobrament
d'indemnitzacions
hi ha companyies
d'assegurances
privades.
Això ho dic
perquè
molta gent
sí que efectivament
en alguns casos
pagarà
l'Ajuntament,
la Generalitat,
l'Estat.
Sí, però són companyies
d'assegurances
qui paguen.
Efectivament,
que sàpiga la gent
que en aquests casos
hi ha cobertures.
No, no,
que són els diners
dels ciutadans,
no, escolti,
són companyies d'assegurances
que s'ha fet un contracte
per cobrir justament
aquestes eventualitats
del que pugui ser responsable
una administració
en aquest cas
la local, no?
No, i a veure,
i encara que pagui
el que assumeixi
la responsabilitat directa
la companyia d'assegurances
al cap i a la fi
la pòlissa
l'està
l'està
sufregant l'Ajuntament.
Però a veure, Víctor,
paguen aviat
o no paguen aviat?
Parlant
plenament.
Bueno, és una miqueta
el que anava a dir.
A veure, depèn,
depèn.
En una ejecució
de responsabilitat patrimonial
en general
després de la sentència
que en molts casos
no és recurrible
l'Ajuntament,
per exemple,
o l'administració
acostuma a dictar
una resolució administrativa
acordant
fer efectiu
el pagament.
Acostumen
a pagar
ràpid
o no ràpid.
A veure,
normalment
tarden setmanes
o mesos.
També ho tinc a dir.
Anys no.
Anys jo diria que no.
Tant no aniria.
És que quan parlàvem
de l'àmbit penal
parlàvem d'anys.
En aquest cas
del condensió administratiu
podem parlar de mesos.
Potser en aquest cas concret
és més breu.
Òbviament
el condensió administratiu
té una particularitat
que en un alt grau
aquí sí que és
la reclamació
del particular
o del ciutadà
una reclamació
econòmica
diguem
positiva.
És a dir,
jo vull
alguna cosa
i ho obting.
I a la inversa,
Víctor,
quan és l'administració.
Quan jo recorro una multa,
quan jo recorro una multa,
és a dir,
negativa,
és a dir,
tregui-m'ho,
jo aquí faria dos comentaris.
Un propi de l'execució
que és,
òbviament,
que,
bé,
doncs,
la sentència
es fa factiva
quan reps una resolució,
bé,
amb la pròpia resolució judicial
ja val,
però normalment
l'administració
en moltes ocasions
diu,
molt bé,
doncs a vostè
se li treu la multa
i no la té que pagar
amb efecte retroactiu
o el que sigui.
Però aquí
voldria destacar una cosa
que no és pròpiament
d'execució
però crec que pot ser
molt interessant.
Una multa,
per exemple,
és un acte administratiu.
A tu t'imposen una multa
i vas recorrint.
Això ja t'ho adverteix
la pròpia administració
i així està estipulada
la llei.
El fet de recórrer
no suspèn
els efectes de la multa.
Acostuma
a requerir-se
el ciutadà
o el dipòsit
de la quantitat
que es té que assumir,
dipòsit vol dir
ingressa els diners
i aquí els tens,
o avalar-la.
És a dir,
suspendre els efectes
de l'acte administratiu
el simple fet
de recórrer
i arribar a la via judicial
no ho acostumen
a comportar.
És a dir,
a mi em posen
una multa
de 500 euros,
fes un aval bancari,
garanteixa-la,
ingressa-ho
i recórrer.
I comença
a fer recursos.
Després ho recuperaràs.
Després t'ho tornaran.
La paraula d'administració
sempre és així.
Primer paga
i després reclama
i et tornen els diners
en qualsevol àmbit.
Des d'un tema
de licències,
determinats impostos,
és així com funciona.
Així funciona,
però volia comentar
aquest aspecte
perquè després
òbviament
té els seus efectes
a l'hora de l'execució
de la sentència.
Quan t'atreuen la multa
en principi
t'acostumen a tornar
a aquell aval
o a tornar
els diners
d'aquella sanció.
Finalment, Víctor,
ha estat una mica
presentar
el panorama
amb el tema
de les execucions
de sentència.
En el col·lectiu
dels operadors jurídics
poden ser advocats
però vosaltres
lògicament
parleu entre vosaltres
amb els jutges,
fiscals d'un to
més distesa.
Quina reflexió
feu al voltant
de que per on
hauria de passar,
parlo en el millor
dels mons,
per on hauria de passar
que no hi haguessin
aquests retards,
alguns d'ells
tan escandalosos.
Més personal?
Aviam si
la tecnologia
que arribi de debò
a l'administració
de justícia?
A veure,
en definitiva,
i és molt fàcil dir-ho
perquè és una reflexió
molt superficial
però crec que
ha de ser així
més de tot.
Més de tot.
Recursos?
Més recursos,
com ha passat
amb altres branques
de l'administració.
L'administració
de justícia
és una gran,
no diré oblidada
perquè en parlem
constantment,
no és un oblit,
sinó una discriminació
en certa manera
perquè es parla moltíssim,
s'està mediatitzant,
espero que aquesta repercussió
als mitjans
s'aprofiti
en certa mesura
espavilar una miqueta.
És una reivindicació
antiquíssima
però francament
crec que falten mitjans
humans,
tecnològics,
etcètera,
de tot tipus.
Probablement passi
com altres sectors,
en una societat
tan judicialitzada
com la nostra
també han augmentat
el nombre de casos
que es veuen
als jutjats,
vull dir que
la progressió
de la demanda
ha estat
molt més
important
que no pas
la progressió
dels mitjans
amb els quals
s'ha dotat
l'administració
de justícia.
La progressió
dels casos
com tu dius
s'ha incrementat
moltíssim,
jo crec que
en una proporció
superior
òbviament
a l'atorgament
de mitjans
i la dotació
de medis
tecnològics
humans.
Francament
jo vull aprofitar
sempre
per reivindicar
una miqueta
no sé si servirà
de massa
però francament
jutges,
fiscals,
funcionaris,
secretaris,
advocats,
crec que tots
en aquest sentit
més o menys
pensem el mateix
a veure si
podem
entre tots
aconseguir
que tot això
tiri endavant.
I exercir
els nostres drets
en reclamar
allò
que no és
nostre
però no
banalitzar
l'administració
de justícia
a vegades
potser a vegades
i en determinats
casos
no fora necessari
arribar als tribunals
ja ho hem dit
moltes vegades.
Aquesta tasca
moralitzadora
exactament
o racionalitzadora
seria important.
Víctor Roca
com sempre
un plaer
moltíssimes gràcies
i si no hi ha novetat
ens retrobem
la propera setmana.
A vosaltres,
gràcies.