Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja!
Fins demà!
Quan coneixes els Estats Units!
Jo a Sant Francisco tampoc és que conegui tantes ciutats però jo diria que per mi és la ciutat més bonica que conec.
És una ciutat certament d'un Taranà Mediterrani situada al Pacífic i amb un lloc privilegiat esplèndid!
Per cert, més val non anar-ho… Jordi Agost hi vaig tenir molts molts dies.
Junts, juliol i agoste no és bona època per anar a Sant Francisco.
Per la boira?
Sí, fot un fred que pela.
Encara que sent-li mentida, entra cada dia,
com que l'aigua del Pacífic del davant està molt freda,
amb la temperatura puja una boira que entra cada dia
i has d'anar abrigat.
Per tant, potser per anar a Sant Francisco és millor època,
la primavera o la tardor.
Però, de tota manera, el lloc és espectacular.
És esplèndid, és una ciutat molt oberta,
una ciutat on la gent viu al carrer, com el Mediterrani,
i el lloc és espectacular.
Tota la bahia... De fet, és una bahia.
Sant Francisco és l'entrada a el que en diuen l'àrea de la bahia,
que és una àrea on hi viu moltíssima gent
i hi ha llocs emblemàtics, com Berkeley,
per exemple, a l'Universitat de Berkeley,
o a l'altre costat de la bahia Sausalito,
que és un poble de pescadors esplèndid.
És un lloc meravellós.
De Sant Francisco, segurament, a la nostra memòria col·lectiva,
han tenit ben presents tres motius.
Un és el Golden Gate, aquest pont famós.
L'altre és l'orografia de la ciutat,
amb aquestes pujades immortalitzades en moltes pel·lícules,
i l'altre és l'illa i la presó del Catràs.
No sé si vas tenir l'oportunitat de conèixer aquests tres indrets.
Doncs al Catràs no, al Catràs no hi vaig anar.
Vaig estar navegant per la bahia,
però no vaig arribar a posar el peu al Catràs.
El Golden Gate sí,
el Golden Gate és l'entrada a la bahia,
i per anar a Sausalito, precisament,
que és l'altre cantó de la bahia,
l'altra vegada és el Golden Gate,
i la ciutat també me la vaig patejar força.
Amb pujades i baixades,
depèn de com te les miris,
realment tan o més impressionants que les pel·lícules.
O sigui, anant a un cotxe per San Francisco,
hi ha moments en què has de tenir fe
que el cotxe tirarà amunt,
perquè és impressionant les pujades que hi arriben a haver.
Els tramvies,
els fantàstics tramvies que hi ha allí,
més que centenaris,
i són residencials espectaculars,
amb unes característiques bastant més europees
que la mitjana nord-americana.
Amb un estil victorià, de fet, moltes de les cases.
Sí, un estil bastant victorià,
amb connotacions a vegades fins i tot franceses,
i la gent que viu en apartaments i en pisos,
cosa que no és habitual.
Als Estats Units,
la gent mitjana, diguem-ne,
viu amb xalets, per entendre'ns,
o amb el que aquí n'entendríem com parejats,
o coses d'aquestes, més grans que aquí.
Però allí no, allí a la ciutat hi viu gent,
la gent amb carrers i amb llocs,
amb pisos i amb apartaments,
relativament semblants a lo que podria ser
una zona residencial d'una ciutat mediterrània.
És una ciutat, ja dic, molt agradable,
amb una llum especial,
una llum també molt mediterrània,
i amb unes, clar, amb unes vistes de qualsevol lloc
espectacular sobre la bahia,
sobre l'entrada de la bahia,
el Golden Gate,
si te'n vas a la part, diguem-ne,
de la Marina i el Presidio, que en diuen,
i després cap dintre, cap dintre la bahia,
que és una bahia molt gran,
que a l'altre cantó ha travessat per un túnel,
que cada vegada que travesses el túnel amb el tren,
penses, a veure si em tocarà el terratrèmol, no?
Perquè, clar, allí algun dia ja n'hi ha hagut, eh?
Però tothom està esperant...
El tipa set del 1906, no?
I tothom està esperant el gran terratrèmol.
El Big One, no? El Big One, que en diuen,
tothom està esperant.
Segurament, potser no hi serà el Big One,
sinó que n'hi haurien alguns de més petits,
i ja n'hi ha hagut.
Poc temps abans d'estar-hi jo,
havia caigut diversos ponts de les autopistes
que té la ciutat,
i havíem matat a diverses persones.
La ciutat està bastant preparada pel terratrèmol,
però està en un lloc que, esclar,
no pot durar centenars d'anys, eh?
O sigui, hi ha una gràfica molt impressionant
que corre per internet
que d'aquí uns mil anys,
per entendre'ns,
Sant Francisco estarà 50 o 60 quilòmetres
més amunt o més avall d'on està ara.
El qual vol dir que hauran passat coses, eh?
Sant Francisco també és famós, en certa manera,
per ser una de les ciutats més liberals.
Els Estats Units va ser una ciutat
on va ser un dels focus d'activitat
durant l'època hippie.
És veritat, es manté aquesta...
El hippisme jo diria que ha desaparegut bastant.
Es veuen alguns focus en alguns llocs,
però el que sí que és una ciutat molt,
diguem-ne,
més que homosexual, vull dir,
es nota que hi ha
una certa quantitat superior a la mitjana
de parelles de gais i lesbianes, no?
Hi ha una certa sensibilitat,
no diria en l'ambient,
però sí que notes, doncs,
vas a un supermercat
i notes que la gent es mira diferent
que en una societat
menys oberta,
com podria ser la d'aquí,
o la de Nova York,
o qualsevol altra ciutat dels Estats Units.
Hi ha una certa...
Sí que és una societat més oberta
en aquest sentit que altres que he conegut, sí.
Ens agafem l'avió i anem cap a Las Vegas?
A l'avió i cap a Las Vegas.
Doncs, de la mà del Vis Presley.
Sous-titrage ST' 501
Viva Las Vegas, com diu Elvis Presley,
però en aquesta ciutat,
realment és una ciutat a mig del desert,
fa tanta i tanta calor, com diuen?
Sí, sí, sí, fa...
Tremendo, tremendo.
El que passa és que...
Com que estàs sempre en un hotel,
bueno, en un casino-hotel,
no saps què és l'hotel i què és el casino.
De fet, l'hotel està damunt del casino
i allí l'aire condicionat va, però a dojo, no?
Les portes estan obertes,
de manera que imagina la quantitat d'energia
que es arriba a gastar, però...
L'aire de condicionar, per cert,
el tenen molt més fred que aquí.
Molt més fred, molt fred.
O sigui, quan entres,
t'has d'abrigar, t'has d'abrigar.
Per tant, no el notes, no?
Però si surts al carrer,
que no hi surts pràcticament per res,
perquè no hi has de fer res al carrer,
doncs sí, realment és espectacular.
És el desert
i allò és un decorat
construït a base de mils de milions de dòlars
al mig del desert.
Abans parlant dels tòpics de San Francisco,
el tòpic que ens ha arribat a Las Vegas
és aquesta ciutat glamurosa,
on hi ha gent molt acaudalada,
molts de diners,
l'última pel·lícula que ho va retratar
és tot allò de l'Ocean's Eleven,
el George Clooney i tot plegat.
Realment es percep aquest ambient?
A veure, l'amor no en té res.
És allò,
hi ha una frase americana que diu
everything that money can buy,
o sigui, tot el que els diners poden comprar.
doncs des de sexe, drogues,
grans espectacles,
vull dir, avui segur que a Las Vegas actuen,
doncs què sé jo,
Stink,
Barbara Streisand
i, bueno,
Francinanta perquè no es viu,
perquè si no et tatuaria.
Cada dia, cada dia...
Cher, em sembla que Cher
estava fent temporada a Las Vegas.
Segur, segur.
O sigui,
el millor restaurant italià
que hi ha estat és a Las Vegas,
perquè no vaig anar amb altres,
però segur que el millor restaurant francès
està a Las Vegas,
perquè si alguna cosa es pot comprar amb diners
està a Las Vegas.
O sigui, no hi busquis,
no hi busquis elegància,
no hi busquis tot allò
que no es pugui comprar amb diners,
l'amor, l'amistat,
l'elegància,
la intel·ligència,
però tot allò
que es pugui comprar amb diners
està a Las Vegas.
Jo recomanaria a molta gent
que li explico que a Las Vegas
jo crec que és un viatge
que tothom hauria de fer
per veure on pot arribar això,
els diners
i també el mal gust
en moltes circumstàncies,
però val la pena veure-ho,
és espectacular,
vull dir,
construeixen cada casino,
que n'hi ha dotzenes,
té un hotel
i allí construeixen una piràmide
o construeixen una platja,
jo vaig estar amb un
que tenia una platja artificial
que quan estaves a dintre
pensaves que estaves al Carip,
sabies que estaves a Las Vegas
al mig del desert
però podies estar perfectament
al Carip,
amb bones i gent fent surf,
era una gran piscina
muntada en plan platja,
espectacular,
un dels hotels que vaig estar
tenia 3.000 habitacions,
3.000 habitacions,
vull dir,
30 plantes de 100 habitacions
per planta,
tan senzill com això,
no?,
el Mandalay,
que és el que tenia la piscina,
i el casino era immens,
però és que després
hi vaig estar el de la piràmide,
no sé com s'hi diu,
el Luxor,
no sé com s'hi diu,
que té la quarta piràmide
més gran del món,
hi ha les tres de,
bueno,
és mentida,
però vull dir que,
a part de les grans piràmides
d'Egipte,
després ja ve aquesta,
és una piràmide espectacular,
i sota de la piràmide
hi ha el casino,
i a les parets de la piràmide
hi ha l'hotel,
aquest no sé quantes habitacions té,
però és espectacular,
el casino,
doncs probablement,
que se yo,
és més gran que la superfície,
és més gran que el camp del Barça,
és espectacular,
no?,
i sí,
sí,
s'hi juga molt,
fins al punt que els hotels
són baratos,
els hotels són baratíssims,
perquè el que importa
és que estiguis allà dintre,
on fan calé aquesta gent,
és normal,
exacte,
perquè és que les màquines
escurabutxaques
estan a les portes,
o sigui,
fins a la porta de l'avion,
quan estàs marxant
encara hi ha gent
que està jugant a les màquines,
és que encara que no vulguis
tires alguna moneda,
la base és el joc.
Vas guanyar,
vas perdre molts diners?
Vam guanyar,
la meva dona va guanyar,
si s'hi van posar allà
i van començar,
no massa,
però Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do el que van guanyar,
sí,
ens ho vam passar bé,
però realment l'espectacle
està en la gent
i en el muntatge
que hi ha allà al mig del desert,
quan t'aixeques amb l'avion
veus que estàs al mig del desert
l'aigua,
ens riu tant del trasbassament
del Roina
que aquí no ho farem mai,
vull dir,
ja han fet els trasbassaments
que quasi faci falta
per portar...
Tenen la presa Hoover
allà al costat,
i des de Sierra Nevada
que la tenen allà a prop
de la Sierra Nevada
de les muntanyes rocalloses,
porten l'aigua
que faci falta.
Si alguna cosa
es pot comprar amb diners
està a l'Esvega.
Quin tipus de públic hi ha?
Hi ha gent sola,
hi ha públic familiar?
Sí,
hi ha molta gent familiar
perquè en un hotel d'aquells
és com un hotel,
cada hotel
és com un portaventura,
o sigui,
cada hotel té atraccions,
cada hotel té...
Però quan parlem d'atraccions
estem parlant d'atraccions,
o sigui,
hi ha hotels
que tenen muntanyes russes.
Sí, sí, sí,
o sigui,
n'hi ha un d'hotel,
ara no recordo com se diu,
que té,
que té,
que és un portaventura
en si mateix,
té diverses atraccions
per la canalla
i tu en aquell hotel
no és que estiguis a l'hotel,
estàs al parc d'atraccions
dintre de l'hotel
i al casino,
no?
Allí està tot barrejat.
Sí, sí,
poden ser vacances familiars,
poden ser vacances boges,
el que vulguis,
perquè, o sigui,
si tens diners,
allí a Las Vegas
t'ofereixen.
Jo no vaig demanar,
però estic segur
que m'haguessin donat
botifarrem mongetes
i pantomàgues
i l'hagués demanat.
Vull dir,
si tu pots pagar-ho,
allí ho trobaràs,
és espectacular.
Jo crec que val la pena
de veure
com a espectacle humà,
no?
Així és com ara parlarem,
jo crec que el millor espectacle
del món
de la naturalesa
és el Gran Canyó,
jo crec que,
no diria el millor,
però un espectacle singular
que no n'hi ha altre
del món
de la naturalesa humana
està a Las Vegas.
És el consumisme
i el capitalisme
portant a la màxima expansió?
Absolutament,
a la màxima expressió,
i cadascú s'ho munta
com vol,
vull dir,
pots tenir unes vacances
tranquil·les,
relaxat,
o pots tenir unes vacances
luxurioses,
excitants,
jugant,
consumint,
bevent,
de tot,
vull dir,
el que tu vulguis,
ningú obliga res,
però ja dic,
és un espectacle
que jo estic segur
que no hi ha
una cosa igual al món
i que almenys
una vegada a la vida
s'hauria d'anar,
jo espero tornar-hi
perquè,
clar,
hi ha moltes coses
a veure
i encara que només sigui,
per exemple,
per veure la millor òpera del món
o el millor espectacle del món
o estar en el millor restaurant
del que sigui del món,
doncs val la pena
estar 3 o 4 dies a Las Vegas.
Els Estats Units
és un país
és un país d'unes distàncies
impressionants,
hi ha algunes
que s'han de recórrer
de forma gairebé obligada
amb l'avió,
però conduir amb cotxe
pels Estats Units
també és una experiència,
Manel.
És fantàstic,
jo crec que
tothom que vagi als Estats Units
hauria,
almenys si va a Nova York
en si mateix
no val la pena
perquè hi ha transport públic,
però si et mous
per qualsevol estat
val la pena llogar un cotxe
i deixar-te portar.
A més,
com que no es pot anar
més de 55 milles per hora,
90 quilòmetres per hora,
és gairebé com entrar a Barcelona,
això que vas allí aturat,
doncs no tens més remei
gairebé que anar veient
tot el paisatge
que passa al voltant,
no?
I el paisatge humà
és interessant,
però el paisatge
de la naturalesa
és espectacular
i doncs
anant
com vam fer nosaltres
és molt recomanable
agafar una,
o sigui,
a Las Vegas llogar un cotxe
i anar fins al Gran Canyón.
Sobre el mapa
sembla que hi arribes
de seguida,
però no arribes mai,
però val la pena
no arribar-hi mai
perquè
aquelles immenses carreteres
amb les quals pots anar
20 minuts
amb un tren al costat
que va a la teva velocitat,
un tren d'aquests
de 150 vagons
que el vas adelantant,
ell t'adalanta a tu,
aquelles caravanes
immenses
de 30 o 40 camions
que són el triple
dels camions
que veiem per aquí,
els ranchos,
les caravanes
dels índios
que són com a gitanos,
diguem-ne,
repartits pel territori,
Arizona,
que és molt àrid,
però és espectacular
el paisatge d'Arizona
que el recórres des del Gran Canyón
fins a Monument Valley
que és on vam anar nosaltres
a l'altra punta,
Monument Valley
per entendre'n
són aquelles formacions
rocoses
que surten a les pel·lícules.
A l'anunci de Malboro,
per exemple.
Exacte,
a la diligència de John Ford
i tal,
és molt bonic,
no té res més que allò,
però val la pena
arribar-s'hi
per veure aquelles formacions
que tots hem vist
amb alguna pel·lícula
o altra de l'Oest
o dels anuncis
de la televisió,
i sobretot,
sobretot,
sobretot el Gran Canyón.
El Gran Canyón és,
jo crec que no hi ha cap...
Jo,
esclar,
no he vist tot el món,
però jo crec que no hi ha res
com allò com el Gran Canyón
en quant a la naturalesa.
És una cosa espectacular.
Tu abans ho comentàvem,
tu també l'has vist
i estaves d'acord amb mi.
Tothom que ha vist
el Gran Canyón
és indescriptible,
no es pot...
Les fotos,
ni les fotos,
ni els documentals,
ni res,
li fan honor
perquè tens una sensació de...
no?
O sigui,
aspires quan veus allò,
allò que hi ha immensitat
des d'alguns dels miradors
que de la part Súria,
vaig estar a la part Súria
a la part Nord,
però, saps,
per anar a la part Nord
necessites un dia,
sencer,
per anar a l'altre cantó.
Cinc hores en cotxe.
Exacte,
és extremendor.
Doncs el Gran Canyón
és algú recomanable.
I jo no hi vaig baixar a baix,
ni vaig anar amb helicòpter,
ni, en fi,
ni vaig fer el rafting
que es pot fer pel Gran Canyón,
es poden fer 50.000 coses.
Però només anar-hi
i veure allò,
jo crec que,
encara que no anessis a Las Vegas,
encara que no anessis al San Francisco,
et sol se val el viatge.
Aquesta és una cançó
que ens havia suggerit
el Manel Sant Romà,
una peça d'un compositor
nord-americà
que intenta descriure
paisatges i sensacions
de la Gran Canyón.
Les dimensions
s'escapen una mica
de l'escala humana.
S'escapen.
Jo crec que això
és una de les coses
que impressiona més
el Gran Canyón.
Donar-te'n compte
que quan te diuen
i veus en els panels
les dimensions
del que estàs veient,
hi ha coses
que no quadren.
Estàs veient
una profunditat,
per exemple,
de 10 quilòmetres
veus un riuet
que passa per baix
que tu identificaries
com un riuet
que sé jo,
com quan estàs a Siurana.
Si algú ens escolta
que està a Siurana
veus el riu allà baix
i tal.
Esclar,
la diferència
és que a Siurana
des de Siurana
baix al riu
hi deu haver-hi
no sé,
un quilòmetre.
Al Gran Canyón
n'hi ha 13 de quilòmetres
i llavors
les dimensions
se t'escapen.
Veus un trosset de riu
que dius
mira,
allò són uns ràpids
allí deu haver-hi
no sé,
deu fer 300 metres
i et diuen
no,
allò fa 3 quilòmetres
i dius
no,
no pot ser
i l'altre cantó
del que veus
a l'altre cantó
doncs està
en línia recta
a 30 quilòmetres
i dius
hòstia,
però si sembla
que hi podria anar caminant
no?
I veus
el món
amb un mocador
que és el Gran Canyón
i no,
el cervell
no t'acaba
de donar
les distàncies,
no?
I el que has de fer
és simplement
experimentar-ho,
no es pot,
no es pot,
bueno,
el Goffrey,
Goffrey,
que és un compositor
nord-americà
de l'època
de Gersin
i aquesta gent
va fer una suite
molt bonica
que el suite
del Gran Canyón
que ara hem sentit
d'un trosset
intenta expressar
sensacions
que se senten,
però cadascú
sent les seves sensacions
i fer fotos
al Gran Canyón
està bé
per dir
jo vaig estar allí
però no,
no pots,
no li fan,
justícia al Gran Canyón,
el Gran Canyón
és realment
una de les formacions
de la naturalesa
més espectaculars
que jo crec que hi ha,
has vist catarates
de tota mena,
has vist espectacles
de la naturalesa,
segur que
m'ha falten
moltes coses
per veure,
però
havent vist el Gran Canyón
sempre te queda,
a mi el Gran Canyón
sempre,
quan sento la paraula
al Gran Canyón
agafo aire,
perquè
dona la sensació
que estàs veient la terra
concentrada
en un lloc
que l'estàs veient tot,
és impressionant,
impressionant.
Diuen també
que la Gran Canyón,
diuen no,
és així,
és una mena de paradís
per aquells amants
de la natura,
abans ens comentaves
que segurament
no ho havies fet
però allí ja
baix és un paradís
pels senderistes,
hi ha múltiples activitats
moltíssimes,
es pot baixar
a cavall
abaix
al riu,
em sembla que tardes
un dia sencer
en baixar,
abaix hi ha un petit paradó
em sembla,
un ranxo,
es pot recórrer
al riu
en dos o tres dies,
es pot anar
amb helicòpter,
el Gran Canyón sol
t'hi pots estar una setmana
i no t'avorriries
i sobretot
per la
instal·lar-te allí
i estar uns dies
i experimentar
la natura
i és desert
però no és desert,
és tot un món,
hi ha fauna local,
hi ha tota mena
d'espectacles
de la naturalesa
i segur que les llums,
per exemple,
la llum del dematí
i la llum de la tarda
són totalment diferents,
els colors
que agafa
el paisatge
són espectaculars,
en la suite
del Gran Canyón
el músic aquest
intenta descriure
una mica l'art
probablement és l'únic
que pot fer alguna cosa
per descriure,
el Gran Canyón
només segur
que una pintura
del Gran Canyón
o la música
és l'única
que pot
que pot
donar-te sensacions.
Les postes
en aquests marcs
d'Arizona
deuen ser fantàstics.
Són espectaculars,
realment
és preciós
i no te l'acabes,
nosaltres vam estar
a l'estat d'Arizona
pràcticament
una setmana conduint
i no s'acaba mai allò,
perquè a més
això de les milles
enganya molt,
perquè les distàncies
són en milles
i les milles...
Mira, 30 milles
i són 55 quilòmetres.
Clar, 30 milles
però tu et fas la idea
de 30,
i els 30
i no s'acaba mai.
Esclar, estàs fent
pràcticament el doble.
Què tal el canvi automàtic,
Manel?
Perquè allí la majoria
de cotxes donen
canvi automàtic.
Bé, bé, bé, bé.
És molt còmode.
O sigui,
entre el canvi automàtic
i que no pots córrer gaire
és això.
Pràcticament
et podrien donar...
Escolta,
miri,
poso l'automàtic
i em dedico
a veure el paisatge.
És molt còmode,
molt segur
i molt tranquil
la conducció
als Estats Units
en general
i molt en particular
a l'Oest.
I què tal el menjar?
Abans ens comentaves
que a Las Vegas
havies menjat especialment
però ja sabem
que té la fam aquesta
de només fast food
i...
A veure,
a Las Vegas
és el lloc
on pots menjar millor del món
perquè hi ha
els millors restaurants
del món.
Però,
a banda d'això,
els Estats Units
no és un lloc
per anar a menjar.
Vull dir que
menjar ràpid
a un supermercat,
comprar quatre coses
i després
anar a una barbacoa
i anar sobrevivint.
Sempre de qualitat
però no és un lloc
per tirar coets.
Ara,
pots trobar de tot,
evidentment,
en qualsevol supermercat
de qualsevol poblet
pots trobar absolutament de tot
fins i tot avui en dia
vida al priorat
de manera que t'ho pots muntar.
O sigui que als Estats Units
un se pot muntar,
el se pot muntar a la vida.
Entres a un supermercat,
compres un ampollet
de vida al priorat,
compres
pa francès
que en diuen ells
que és el més aproximat
del pa de pagès,
tomàquet
i una mica d'oli d'oliva
i t'amuntes allí
amb tomàquet
amb vida al priorat
i t'ho passes la merda bé.
Arizona és un dels estats
desoestes,
és un estat certament desèrtic,
fronterer crec amb Texas,
la imatge...
Amb Colorado,
amb Colorado
i amb Nou Mèxic,
jo diria.
Això deu ser...
Texas encara està més cap allà.
Texas encara està més cap al centre,
en qualsevol cas
és un estat desèrtic.
La imatge aquella
del cowboy
que t'ha anat
que t'ha perdurat,
la imatge aquella
del rancho...
Sí,
el rancho...
Sí, sí, sí,
el rancho,
o sigui,
conduint per Arizona,
doncs veus contínuament
senyals de rancho,
no?
Rancho tal,
rancho tal,
però són immensos
i evidentment
doncs tu no els veus
els que ho veus,
no?
Segur que hi són,
segur que hi són
els nois que cuiden
els grans rebanys,
però...
però...
Bàsicament,
el que veus més,
jo diria,
són petites caravanes
d'índios.
Els índios,
els natius d'allí,
són una gent,
en particular a Arizona,
que no viuen
en reserva,
sinó que viuen
una mica
nòmades,
no?
I els veus
amb caravanes,
de tant en tant
veus una caravana allí
posada,
doncs al costat
de la carretera
o fora de la carretera
i estan protegits
per l'Estat,
però no s'han agrupat
en reserves,
sinó que viuen,
són una mica
nòmades,
una mica com
els gitanos
tradicionals,
no?
I llavors,
bueno,
de tant en tant
doncs hi ha petits
pobles
on hi ha algunes
concentracions
d'indígenes,
però en general
són blancs,
la gent que viu allí,
poca gent,
hi ha molt poca densitat,
hi ha algunes ciutats
grans com
Flagstead
o Phoenix
o Tucson,
però és un estat
molt desèrtic,
molt desèrtic
amb grans extensions
i de tant en tant
veus
algun bestiar,
però és més
naturalesa
que gent
el que veus
per Arizona.
són ciutats
d'algunes
de les que has
anomenat
parades
mítiques
de la mítica
ruta 66,
aquella carretera
que travessava
el país
des de Chicago
fins a Los Angeles,
una carretera
que en certa manera
en alguns trams
encara perdura.
Sí,
sí,
fent aquestes rutes
i sortint
de Las Vegas
cap al Gran Canyón
després tires
a dalt
el Monument Valley
i quan baixes
enllaces
em sembla que és
a Flagstead
o a Phoenix
o potser és a Phoenix
amb la ruta 66
que és una
com tu dius
una carretera mítica
que no té res
més que altres rutes
però que és
una via d'entrada
natural
des d'Arizona
passant
per un tros
de nevada
i entrant
a Califòrnia.
No s'ha de fer propaganda
diuen que de fet
ara baixes
per la cinquena
vinguda de Nova York
i només
parla català
però ara
tenint en compte
la situació
del dòlar
ara és un moment
econòmicament
és un moment
que ho coneguin
per plantejar-se.
És un bon moment
jo a banda de Nova York
que ja està una mica
vull dir
que et trobes més catalans
que anar a dius
jo crec que aquest és un viatge
per no perdre-se'l
jo de fet
el tinc pendent
amb uns amics
fer-lo una mica
més perllongat
sortint de
de Sant Francisco
fent un viatge
pels parcs
perquè de Sant Francisco
amb avió
fins a Las Vegas
t'aperts
jo ser mític
i vaig estar en una altra ocasió
t'aperts el Death Valley
el Vall de la Mort
que no l'he vist
i m'agradaria veure'l
i hi ha un viatge
sensacional
des de Sant Francisco
fins a Las Vegas
passant per aquests parcs
i després tires per amunt
pel Gran Canyón
passant per
pel
pel d'això
pel Gran Teton
i fins a
fins a Yellowstone
és un viatge
d'unes tres setmanes
amb cotxe
veient parcs
i veient naturalesa
i veient els Estats Units
reals
no els de les pel·lícules
els de les pel·lícules
diguem-ne
canvia molt
la gent
o
sí
la gent és molt
la gent és molt
els Estats Units
és molt maca
la gent en general
és molt amable
molt oberta
molt senzilla
són molt pagesos
i molt bona gent
vull dir
l'estereotip
de l'ianqui agressiu
és mentida
jo
ho estimo molt
jo vaig viure
allí una temporada
jo
m'hi sento molt còmode
als Estats Units
entre altres coses
perquè com és una terra
d'immigració
cadascú pot fer
el que li doni la gana
i ningú es posa en ningú
i allí pot ser català
és més fàcil ser català
als Estats Units
que a Espanya
a vegades
per tant
amb un bon pantomà
que hi havia
del Priorat
jo crec que
aquest viatge
de San Francisco
almenys aquest
San Francisco
Las Vegas
Gran Canyón
és un viatge
inoblidable
que recomano tot
que en senti
i que
aprofitant ara
que el dòlar
està a tiro
jo crec que és una
bona opció
per passar uns 15 diets
molt bons
Manuel Sant Romà
gràcies per fer-nos
d'entetes
gràcies per aquesta
recomanació
i per explicar-nos
la teva experiència
als Estats Units
a vosaltres
amb el viatge
de Manuel Sant Romà
arribem al punt
de les 10 del matí
Gràcies.