4 minuts, un quart d'una del migdia.
Obrim ja l'espai setmanal de l'IPES,
aquest espai que fem en col·laboració
amb l'Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social.
Avui parlem de com s'ha aconseguit conèixer
com era l'entorn de la cova de la Font Major
a l'Espluga de Francolí.
Una investigació ha revelat, entre altres moltes coses,
que era una zona buscosa molt més gran
que la que podem observar ara
si ens dediquem a passejar-hi un cap de setmana.
L'autora de l'estudi és l'Anna Ballesteros,
que avui ens acompanya.
Anna, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
El Francesc Burgeacs és investigador de l'IPES.
Afortunadament no és la primera vegada que ve al programa.
Francesc, bon dia.
Bon dia.
Encantats que tornis.
Igualment.
Aneu fent feina i de tant en tant us traiem dels laboratoris,
del camp de treball perquè vingueu a la ràdio.
A veure, deixa'm buscar el paper per refer a l'anunciat.
Diu...
Fa uns 6.500...
Això deuen ser anys?
Anys abans d'ara.
Que són moltíssims.
L'entorn natural de la cova de la Font Major
de l'Espluga de Francolí
tenia el doble de zona forestal
i era un paisatge ric en boscos,
d'alsines, roures i pins.
Aquesta afirmació, per arribar a aquesta afirmació,
ha passat un quant temps, no, Anna?
Bastant.
Gairebé dos anys.
Bé, jo m'imagino que el primer pas,
seguint una mica la línia del treball científic,
és allò de dir, plantejo una hipòtesi
i a veure si la podem, doncs, revalidar.
Quina va ser la motivació o el plantejament
que us va portar a fer aquest treball d'investigació?
Bé, des de la cova ens vam proposar fer aquest estudi.
Llavors, com va explicar el Francesc altres vegades,
és una mica difícil saber si obtindrà resultats.
des del principi va ser un intent.
Quedaven uns pocs testimonis a la cova
i va ser provar a veure si realment aquests testimonis
conservaven encara restes de polen.
Testimonis no són aquells homínids
que hi ha com de cartró pedra.
Quan parles de testimonis, parles d'altres coses, no?
Sí, són restes de sediment
que contenen encara algun vestigi arqueològic
i que coneixem més o menys a través de les excavacions.
A veure, jo no és per entrar una mica en la teva vida privada,
però si algú podia fer aquest treball francès
que havia de ser l'Anna, no?
Està molt vinculada a la cova.
Sí, sí, de fet, aquesta idea de fer aquest treball
va a partir de perquè l'Anna es guia
de les coves aquestes de l'espluga de Francolí
i llavors va sortir la idea d'aquí.
De fet, s'ha de dir que la cova de la Font Major
ha patit molt al llarg de la història
perquè diguem que ha sigut una cova
que més que excavada ha estat buidada.
Vull dir, primer per una desafortunada arqueologia,
no metòdica,
i després també per acondicionar la cova
a fer-la visitable
i contemplar l'exposició que veiem ara.
Estem parlant d'anys enrere, no?
Però sí que no hi va haver una excavació sistemàtica
i que es va perdre molta informació.
Però sí que, com ha dit l'Anna,
i quedaven uns testimonis encara que podien mostrejar
i fer les anàlisis
per poder reconstruir els paisatges
que hi havia hagut a l'època
en què aquesta cova era habitada
per l'home neolític.
La cova és un dels llocs visitats
per les famílies,
per les escoles és prou coneguda,
recrea amb aquestes escenes de vida quotidiana
entre cometes
que presumiblement experimentaven els homínids
o els habitants d'aquella època.
Tota la cova està ja investigada?
Tota? Perquè després has de passar
ja aigües d'anar amb neopreno o ampolles.
Tota la cova ja ha donat
tot el que podia donar de sí
en quant a informació?
I ara ens aturarem en aquest últim treball?
Doncs en realitat, no?
I sobretot el que és els estudis geològics
de l'interior de la cova,
de la part que és visita del riu subterrani,
doncs encara queden bastants trams per explorar.
s'han fet treballs que demostren
que la cova tindria gairebé més de 6 quilòmetres
i avui només es poden visitar uns mil i pico
i en total es coneixen 3.500.
O sigui, encara queda mitja cova més
per a trobar l'inici
d'on es capten les aigües
i com es forma el riu subterrani.
Trobeu els primers testimonis.
Parlem d'aquests testimonis
i anem coneixent una miqueta
com ha anat l'evolució del treball,
us sembla?
Haurien aplicat unes tècniques.
Explica una miqueta.
Comencem pels testimonis.
Què és el que vau fer?
Anna?
El primer pas va ser localitzar uns testimonis
que es veia clarament
que eren antròpics
perquè cal pensar que aquesta cova
té molta part dels sediments
que els ha portat el riu
i que per tant estan rentats
i no contindrien polen.
Vam mostrejar aquests sediments.
Com ha comentat el Quico,
les excavacions no havien sigut molt sistemàtiques
i no teníem clarament
a quina època pertanyia cada sediment.
Llavors el que es fa en aquests casos
és fer un mostret sistemàtic
cada, per exemple, 10 centímetres
per anar traient les mostres
i va ser així com ho vam fer.
Vam mostrejar les dues coves,
la de la Font Major i la de la Vila
i només vam obtenir resultats
per la de la Font Major,
que és la cova més gran,
la que fa més temps que està descoberta.
Polens, doncs, vau trobar.
Sí, polens.
Microscòpics, m'imagino.
Un rotllo peli per Juràssic.
Microscòpics, microscòpics.
S'han de mirar amb el microscopi,
però els veus molt bé.
És a dir, aquests sediments ja els poses als microscopi
i dius, aquí hi ha polen, aquí no hi ha polen?
No es fa bé.
Perdoneu que simplifiqui,
però clar, per vosaltres,
que és una cosa tan normal,
per nosaltres és extraordinari, no?
Clar, vull dir, no és tan senzill,
vull dir, aquests sediments
que obtenim dels testimonis
que han quedat a la cova,
això ha d'anar a un laboratori.
I el laboratori és allà on fem la separació
d'aquest material fòssil,
d'aquest microscopi,
aquest material microscòpic fòssil,
l'hem de separar de tot el que és el sediment mineral.
Clar, això necessites un procés físic i químic
al laboratori per poder-ho separar
i finalment hi ha el residu aquest
on hi ha el polen i les espores,
vull dir, el podem muntar amb una preparació biològica
que poses, aquesta preparació la poses sota el microscopi
i llavors ja podem observar
i anar determinant
a través del polen
quins eren els arbres o les herbes
que vivien en aquell temps.
Això té un nom, aquesta tècnica.
Que és la pelinologia.
He deixat que ho diguessis tu,
que ho tinc apuntat,
però com que sempre la dic malament
dic allà que ho diguin ells,
que són els experts.
Aleshores, partint d'aquest treball
que, insistim, sembla que sigui molt senzill,
però Déu-n'hi-do,
el procés llarguíssim,
com podíeu identificar les espècies
que suposadament hi havia vegetals, no?
Perquè és un treball al voltant de la vegetació
que podia haver-hi a la zona.
Bé, els polens provenen,
evidentment, dels vegetals, no?
I però podeu identificar una espècie concreta
amb noms i cognoms d'arbre,
o d'arbust, o de planta?
Tant com espècie,
és difícil arribar a l'espècie en concret,
però sí que ens quedem a nivell de gènere.
És a dir, podem saber si són del tipus
dels línos roures,
si són pins,
si són grèvols,
no podem arribar exactament a l'espècie en concret,
perquè això és molt difícil,
perquè dins del mateix gènere
els polens s'assemblen molt,
però sí que això és suficient,
podem dir que hi havia pins,
i dins dels polens d'això del tipus
zina o roure,
sí que podem diferenciar-los,
podem dir si eren més aviat del zina o del roure.
I dic això del roure perquè ha sigut
la part forta d'aquest treball,
en el sentit que a Prades,
el que són les muntanyes de Prades,
és un bosc fòssil,
és un bosc relicte.
Allà ens queda el roure-reboll,
vull dir que és una espècie que,
ara, a part de Prades,
hauríem d'anar ja cap a la zona de Castella,
de Burgos,
tirant cap a Galícia.
Vull dir que a la resta del territori mediterrani
no n'hi ha lloc més.
L'únic lloc dins de context mediterrani
només són les muntanyes de Prades.
Campar s'ha preservat
gràcies al monestir de Poblet.
Clar, els boscos de Poblet,
és un paratge extraordinari aquell, eh?
Correcte,
i gràcies a l'existència d'aquest monestir
que teníem protegit el bosc,
va fer que es pogués conservar aquest relicte.
I actualment és un relicte.
Llavors, clar,
es tractava,
a través d'aquest polenfòssil
de l'època neolítica,
hem vist que l'extensió era molt més àmplia
que no pas actualment.
Quan dieu molt més àmplia és molt més àmplia.
Estem parlant de moltes hectàrees, o...?
Sí, de fet,
la zona que vam estudiar
vam delimitar-la amb 19 hectàrees
i s'havien perdut més de 9 hectàrees.
Per tant,
és gairebé la meitat
de l'extensió de bosc
respecte sempre a l'actualitat,
que és la cartografia que vam utilitzar
per poder quantificar les hectàrees
que s'havien perdut.
Clar, les magnituds en el temps,
quan parlem de prehistòria,
tots sabem que és complicada,
però tal com està el panorama
en quant a deteriorament del planeta,
que s'està produint molt ràpidament,
sempre s'ha produït,
després en parlarem,
ara potser diguem
que s'accelera el procés o no,
perquè això encara és objecte de debat,
però clar, pensem,
home,
perdre 9 hectàrees de bosc
amb les voltes que ha donat el món
no n'hi ha, per tant.
Clar, però és que hem de fer
una mirada diferent, no?,
i analitzar-ho des d'una perspectiva
molt diferent
a la que podem analitzar
una pèrdua que hi hagi, per exemple,
als boscos de l'Amazònia.
És molt diferent
la manera d'analitzar
com s'ha produït aquella pèrdua.
Sí, sí, clar,
no es poden comparar,
vull dir, clar,
el tema dels boscos del sud-est asiàtic
o de l'Amazònia,
vull dir,
és un procés logarícmic,
molt accelerat,
és brutal.
Aquí, a les nostres terres,
s'han anat perdent hectàrees de bosc
al llarg del temps,
en part per l'utilització del territori,
per posar l'agricultura
o per la pastura,
però que ha estat una mica,
ha estat força sostenible, no?,
i fins i tot ara
s'està recuperant en part, no?,
des que l'agricultura
i la ramaderia
i la fem als països del tercer món,
posen aquí,
han deixat de patir, no?
Però sí, és una manera diferent,
però hi ha dos components,
el climàtic,
perquè els últims 10.000 anys
no han sigut homogenis,
vull dir, anem cap a un període
de sequera,
de menys pluges,
això fa que els boscos
els redueixin,
però també la pressió de l'home
amb la seva activitat
sobre el territori, no?
I...
Però una pressió que,
diguem-ne,
en l'època més antiga
no es devia produir,
per tant,
cal buscar la desaparició
d'aquests boscos
en altres factors naturals,
probablement.
Correcte.
I això, doncs,
suposo que és objecte d'estudi constant.
Sí, sí,
el que passa és que es barreja,
vull dir,
no podem separar ben bé
el que és climàtic
de lo que és
el que fa la mà de l'home,
són dos conceptes
que intentem separar,
que de vegades veiem,
clar,
que té més pes el clima,
però no podem deixar mai
de cantó,
vull dir,
també la pressió
que exerceix l'home
que es redueixin
aquestes extensions de boscos.
De fet,
aquests boscos,
relictes que ara tenim
a les muntanyes de Prades,
de ben segur,
aquest roure-reboll
devia estar en altres llocs,
podria estar al Montseny,
podria estar fins i tot
probablement als Pirineus,
però la pressió
i el clima
han fet
que desaparegués d'allà
i només es mantingués
excepcionalment
a Prades.
Coneixement científic,
que per als científics
us va molt bé
per anar afegint
més dades,
però que també té
la seva vessant
més social,
de difusió,
perquè això ajudarà
encara a afegir-ne
més informació,
probablement,
en aquella que es dona
a la cova de la Font Major,
no?
Bé, de fet,
aquesta va ser la idea
del Patronat de Turisme
de la cova
per proposar una mica
aquest estudi,
ja que estan pensant
d'ampliar
la zona de visita
de les coves,
d'una banda ampliar
la informació,
perquè sobretot
d'aquest tema
de clima
i de vegetació,
la cova tenia
molt pocs panells
i d'altra banda
el que és més interessant
és que volen reproduir
un campament neolític
i quina manera
més bona de fer-ho,
que unes espècies
que realment
van ocupar la zona,
no?
No fer un estudi així.
Reproduïm a l'exterior.
A l'exterior de la cova.
Seguint una mica
el model que hi ha
a l'interior,
però a l'exterior
i intentant també
recrear les espècies vegetals.
Sí,
era aquesta la idea
de,
almenys les espècies
més significatives
que en aquest cas
serien els raures,
els fins i les alzines.
Home,
des d'aquesta vessant científica,
però tu també tens
la vessant aquesta com a guia,
amb la quantitat
de persones
que visiten la cova,
se sorprenen,
en el sentit
o es veuen en curiositat
o se'ls desperta
la curiositat
per saber com eren
els nostres avantpassats
després de fer la visita
a la cova de la Font Major?
La veritat és que
la major part de la gent
es sorprèn,
no només per l'entorn
que són ja per si les coves,
que t'impressionen
només a l'entrar,
sinó també
pel tractament científic
que s'ha intentat donar
a tota la informació
que es transmet.
Sobretot,
els més incuriosits
potser són els nens petits,
que ho veuen
una mica diferent,
se ho creuen més,
tot el que veuen,
perquè a vegades
et troba gent
que s'ho mira
amb una mica de ressal
de com has arribat
a saber
el que estàs explicant.
Clar,
no només...
Francesc,
estem en plena setmana
de la ciència,
és com la setmana blanca
dels joves
que van esquiar,
vosaltres aneu pel món
itinerants explicant
la vostra ciència
i la vostra sabidoria,
en aquest cas
a centres educatius,
em penso que a tu
t'ha tocat
en guany igualada,
em comentaves abans,
no?
Un institut d'igualada.
Sí, sí,
demà ens toca
explicar-los
i una mica lligant
amb això
que parlava ara l'Anna
de la incredulitat,
no?
Quan vas als instituts
també veus
que els joves,
malgrat ser moderns
i actuals,
també tenen una certa...
Perquè això és més típic
de la gent gran,
i això que trobeu aquí,
com ho sabeu
que és d'aquella època?
És una mica
aquesta incredulitat
de la gent gran,
no?
Però és que els joves
també ara veus
que també els hi passa,
no?
Però si es creuen
un munt de coses
que no són veritat.
Aquí està la feina
i per això aquesta...
Es creuen tot allò
de la tele,
no us creuen a vosaltres.
Correga,
per això una mica
també aquesta conferència
que faré demà
a l'Institut d'Igualada,
no és tant com explicar
el que estem fent
i tot això,
sinó també intentar
donar pautes d'aquestes
de dir, bueno,
què és ciència
i què no és ciència,
no?
Perquè arriba un moment
que, per exemple,
el del zodiac
sembla que també
sigui ciència,
no?
Llavors, clar,
els has d'explicar,
els has d'intentar explicar
que això no és ciència,
no?
perquè l'astrologia
no està...
L'astronomia
és ciència,
però l'astrologia no
perquè és que
es basa en unes premisses
que cauen
pel seu propi pes,
per tant,
clar, llavors has de fer
aquesta tasca
de donar-los
elements de comparació
perquè puguin reflexionar
sobre allò
que és ciència
i el que no és ciència.
Aquest serà el sentit
de la teva conferència,
de la teva xerrada?
Bueno,
diguem que té
un tronc central
que seria
l'arqueobotànica,
no?,
que és això
que és la meva disciplina
que jo treballo,
però també
fent servir això
d'excusa,
vull dir,
que és la meva especialitat,
vull dir,
també anar-me'n,
sortir-me una mica
d'aquest tronc
i anar per les branques
i intentar explicar
el que és ciència
i el que no és ciència.
Home,
i si com els Consells de Roc
demanen vices,
doncs tu disposat a repetir
que aquestes ocasions
s'han d'agafar el vol,
no?,
en general,
si s'hi demanen més coses
i perquè alguna vegada,
a veure,
sí que sempre es parla
que hi ha poc interès,
però hi ha de tot,
no?,
i a vegades sí que deus trobar
grups i col·lectius
que estan interessats
per aquestes qüestions,
a vegades no,
a vegades sí.
Sí,
la veritat és que
aquestes conferències
seria interessant
que els alumnes
participessin,
no?,
i que no fos una xerrada
només de la persona
que va allà a fer la conferència,
sinó que ells també
participessin,
preguntessin,
però la veritat és
que costa molt,
jo suposo perquè és que,
clar,
aterres un dia allà
i els hi fas la xerrada
i, clar,
no hi ha aquell contacte
per un diari
que té el professor
i que potser
li seria més fàcil
de fer-los a parlar,
llavors.
Jo,
any rere any,
m'he trobat
que és molt difícil
que s'organitzi allà
una discussió
entre tots.
Escolta,
i busqueu,
teniu,
diguem-ne,
no diria tècniques,
per algun truc,
alguna frase,
alguna anècdota,
allò per captar audiència,
com si fóssiu showmans,
allò,
alguna curiositat
que a vegades
s'ha d'emprear.
Allò,
veig,
allò,
per exemple,
allò típic dels boscos
que podies travessar
amb no sé quanta extensió
de terreny
sense tocar el terra.
És a dir,
teniu,
doncs,
a la cartera
algun am
perquè es quedi?
Ja m'agradaria,
no?
Però la veritat és
que és difícil,
els que treballen
al món de la ciència,
vull dir,
això és el que ens costa més,
no?
Arribar al contacte,
bé,
de fet,
és conegut,
no?
Vull dir,
que és molt difícil
difondre,
divulgar la ciència,
no?
Vull dir,
i sobretot per part
dels qui treballem.
El que passa,
sí que cada vegada
hi ha més periodistes
que s'especialitzen
en el món
de la ciència,
no?
I per tant,
com a periodistes
penso que és una feina
que han de saber
fer més bé
que els periodistes
que no pas nosaltres.
Home,
però també és cert
que bona part
del sentit
de la feina
que feu en general
als científics
i en particular
a l'IPES
és estudiar el passat,
però amb una mirada
en el present
i en el futur
i en aquest sentit
i tenint en compte
l'arqueobotànica
que és la teva especialitat,
el canvi climàtic,
tota aquesta evolució negativa
que es fan
en determinades zones
del planeta,
en principi
són temes
d'actualitat,
no?
I que interessen
a una part de la societat
o haurien d'interessar
si més no.
Sí que és veritat,
però també és molt difícil,
aquesta és una altra
dels problemes
que té la ciència
perquè els resultats
que obté la ciència
s'haurien de poder
aplicar
a la societat actual
i realment
aquest és una frontera
que costa molt
de traspassar.
Podem entendre
perquè no s'arriben
a aplicar
les coneixences
que obtenim
de la ciència
i és difícil
perquè els interessos
són contraposats.
l'interès
de la ciència
diguem
que no té cap ciència
que tu estudies
i coneixes coses
que abans
no se sabien
però esclar
el món
va per un altre cantó
el món
és economia
llavors
aplicar
aquests resultats
a un món
que domina
l'economia
pot ser
que això
no sigui bo
per l'economia
i per tant
l'economia
no acaba aplicant
aquestes coneixences.
Coneixences importants
no?
Per tant
que abans
parlaves d'astronomia
d'astrologia
avui llegíem
que en determinats
llocs del món
es desperta l'alarma
per l'utilització
de transgènic
en determinats cultius
què s'està fent
què no s'està fent
i dius
home
doncs
potser hi ha pràctiques
que s'havien fet
anys enrere
en fi
que a vegades
ens emboliquem
una mica
tots plegats
per aquesta falta
d'informació
això ja
hi ha un exemple
pràctic
que
una part de l'arqueologia
per això perquè tu estàs
a la cosa de la botànica
però segur que podríem
trobar altres exemples
sí sí
però hi ha un cas concret
de prehistòriques
llavors
que és l'arqueologia experimental
llavors allà es fan
experiments
de conreus
sense pesticides
ni adobs
ni reus
s'utilitzant
només coses naturals
i s'ha vist
que les espècies
de cereals
que hi havia
en el Neolític
o en l'edat
del Bronze
són molt més productius
que no pas
les espècies
que s'estan plantant ara
clar vull dir
això hauria de ser
un element de reflexió
de dir
i per què no tornem
aquestes espècies
ancestrals
que són molt productives
que no
que no hi has de posar-hi
adobs
no hi has de posar-hi
pesticides
no hi has de posar-hi
herbicides
no sé què
per què no tornem
però clar
està claríssim
no
actualment l'alimentació
està dominada
per uns multinacionals
vull dir
que no els interessa
això
els interessa
vendre la llavor
els interessa
veure el pesticida
l'herbicida
clar
i llavors
això està contraposat
als seus interessos
econòmics
de guanys
de guanys
econòmics
i no s'aplica
però clar
vist així
no es diria
molt
clar
per què no
el sentit comú ens diu
que tornem
a veure com
conreaven el blat
en aquest cas
els neolítics
però algú pot pensar
o és això
de la causa ecològica
que és molt romàntica
no no
escoltia ciència
i hem comprovat això
per tant ja està bé
que aneu pels instituts
facin molt o poc cas
els joves
i que aneu divulgant
la ciència
jo crec que l'Anna
això de divulgar ciència
tenint en compte
la seva vessant de guia
de la cova de Font Major
i la seva vessant de científica
tens un component
que pot anar molt bé
per anar captant
joves sobretot
i nens que parlaves
que se senten molt encuriosits
quan visiten la cova
la veritat és que
és un avantatge
tenir uns coneixements
que a la vegada
pots aplicar
al camp que m'agrada
no tothom té la sort
de poder fer de guia
explicant el que li agrada
i es nota bastant
a l'hora d'explicar
d'explicar amb passió
i aquesta passió
de tant en tant
arriba amb algú
i només que arribi un cop
a cada visita
doncs ja
la passió de la ciència
és ben important
en què esteu treballant
suposo que teniu
molts fronts oberts
com sempre
no es treballa
en una línia única
a l'IPES
no Francesc?
no tenim molts fronts oberts
algun que et vingui de gust
doncs comentar-ne
en tot cas
triar així un
de cop i volta
no?
ara
és que ara
en aquests moments
estic
ara comentaré
per exemple
estem ficats
en un tema
de l'estany
de Banyoles
a Girona
vull dir que
el grup d'arqueòlogs
que treballen allà
perquè hi ha un poblant
neolític
excepcional
perquè com que
està al costat
de l'estany
es troben els elements
amb capes freàtiques
que tenen aigua
i es troben
les fustes
intactes
de com
com eren
a l'època
neolítica
és a dir
trobes mànex
d'eines
que clar
s'han conservat bé
allà
perquè s'han conservat bé
per estar al costat
de l'estany
i estar així
immersos
en l'aigua
doncs
s'ha conservat
és un poblat
excepcional
doncs aquest grup
que porta
les excavacions
aquesta setmana
i la passada
han estat fent
una sèrie de sondejos
al voltant del llac
per veure si hi ha més ocupacions
a part d'aquesta
que ja es va trobar
que es va trobar l'any 92
per les obres olímpiques
del canal
clar
per el tema
olímpic
doncs es va trobar llavors
i a partir d'allò
s'ha anat
excavant any rere any
però ara s'està fent
al voltant de tot l'estany
si es troben coses noves
i aquí nosaltres
hi participem també
traient testimonis
de terra
amb màquines
i això ho podem analitzar
també per poder reconstruir
el que hi havia
abans d'aquest poblat
el que hi havia
durant el poblat
i el que hi va haver
després d'aquest poblat
neu lític
doncs déu-n'hi-do
i tu Anna
quins plans
projectes
que t'ocuparà
els pròxims mesos
la tesi doctoral
anem cap a la tesi doctoral
ara que ja hem acabat
això
doncs intentaré
és prou feina
prou feina
per cert
del mostre de Banyoles
no se sap res
no?
no
per molt que s'ha buscat
no l'hem trobat
no l'hem trobat
afortunadament
perquè
jo que he estat
allà Agnès
jo també no el vaig veure
bé, vaig veure un de cartró
que et podies fer la foto
posant al cap
allò tan bonic
que fan els turistes
però no
no vol dir
que no existeixi
amb allò que dèiem abans
és que no l'hem trobat
però existir
vés a saber
de veritat
que ha estat un plaer
com sempre
comptar amb integrants
de l'IPES
en aquest cas
ha estat el Francesc Burjadas
l'Anna
que és l'autora
l'Anna Ballesteros
autora d'aquest estudi
moltíssimes gràcies
i esperem que torneu
a aquest espai
a tu
i encantats
i com vulguis
molt bé
molt bon dia
adeu-siau
a aquest espai
a aquest espai
a aquest espai