David Serra, Víctor Navarro, Juanjo Ferrer, molt bon dia.
Bon dia.
És com un himne, però no cal que us poseu de peu, sisplau.
Bon dia històric.
És a dir, si cada cop que sona aquesta sintonia us heu de posar de peu,
jo no sé com acabarem el programa.
És que és clau, la nostra vida...
Us esteu transformant, si feu cara d'indie, Indiana Jones.
A quina edat? Perquè ara tenim l'indie a tota una gama d'edats.
A veure, el Víctor i el Juanjo podien ser una etapa, diguem-ne, com a més jove...
Perdona, David, però és així.
També et diré que en totes les seves etapes, Indiana és Indiana.
Sí, la maduresa d'Indiana és un grau per això.
Has vist l'indie que tinc a la pantalla de l'ordinador?
Sí, sí, sí, aquest és l'indie.
Aquest és l'indie d'ara.
És la nostra icona.
El d'ara.
Ell de veritat.
Bé, vau anar a la preestrena, jo ja sabia que aniríeu.
Què tal, bé?
Bé, lo que passa és que...
Ah, ja està, lo que passa, lo que passa.
A veure, no, antes de sacar el látigo Indiana Jones,
para funcionar Indiana Jones, vamos a hablar de lo chulo.
Vamos a hablar bien.
És una gran pel·lícula, és una pel·lícula d'Indiana Jones.
O sigui, és un moment històric, tenim Indiana Jones al cinema,
és que no cal dir més.
Sí, nada más empezar, nos deleita con un gran homenaje a American Graffiti,
que quien no la haya visto que la vea inmediatamente.
Gran pel·lícula, gran pel·lícula, sí, senyor.
És una de les mejores pel·lículas de la història,
és de Joss Lucas, la primera que hizo.
Segunda.
Amb una banda sonora, impressionantment.
Va ser la primera, en dir-ho d'alguna manera,
que le va a donar certa notorietat.
Vale, la primera fue THX.
THX, que...
Un experimento.
Pero bueno, esa no la puedes recomendar.
Recomiendo American Graffiti, ya.
Sí, sí.
Porque, bueno, Joss Lucas nos dice, de hecho, en Indiana Jones 4 nos está diciendo que la veamos.
Sí, sí, es una invitación.
Luego, ¿qué más?
Tiene tres grandes secuencias iniciales.
Bonísimes.
Y sorprendentes.
Tiene un pròleg a l'alçada de la sèrie,
i que es di moltíssim,
perquè no hi ha cap pel·lícula d'Indiana Jones que no comenci bé.
I aquí està més que a l'alçada.
O sigui, boníssim.
A més, és el pròleg més llarg de tota la sèrie d'Indiana Jones,
i no cansa.
Va fent una volta, una altra, una altra, no t'esperes on acaba.
Molt bé.
De entrada te encuentras con una situación extraña,
que es otra época.
Sí.
Otros coches, otra ropa, otro tipo de casas,
y cuesta un poco adaptarse.
Es que es un esfuerzo para sacar a Indy de su ambiente.
Es la película que tiene más contexto histórico
y más esfuerzo en la ambientación histórica,
pero eso responde a la voluntad que tiene toda la película
de traer a l'Indiana Jones de decir
que ya no está en la su época y ahora ya no es el su mundo de Indiana Jones.
Y de hecho, una cosa polémica de la película es el MacGuffing,
o sea, el objeto que acaban buscando,
que en este caso también está una mica fuera del mundo de Indiana Jones.
Es más propio de la época que pasa ahora,
la nova d'Indiana, que es a finals dels 50,
gairebé 60,
que no de l'època propia d'Indiana Jones,
que eran els 30, 40.
Sí.
No direm res,
Sí, lo que pasa es que hablar ya del objeto
es empezar a hablar de lo malo.
Sí, de lo ambiguo.
¿Qué te da dolente?
Sense explicar res que no es pugui explicar,
clar, perquè no us ho perdonaríem.
¿Qué te da dolente Indiana Jones, per mi?
Que al final perde una miqueta.
Es va desinflar una miqueta
i, sobretot, l'escena màgica que ha de ser el final de l'objecte,
a tota pel·lícula d'Indiana Jones,
aquí és massa òbvia.
T'ensenyen, és com si al final de l'Arca Perdida
sortís deu en persona
i digués,
¡Ei, nazis!
Que vinc aquí a fer una miqueta de gresca.
Figués una miqueta òbvi.
Para mí, algo que no me acabo de gustar
es que hay muy poca violencia.
Hay mucha pelea, pero no está la violencia de las otras.
Por ejemplo, yo empezaba a recordar
las muertes míticas de, por ejemplo,
el Arca Perdida.
Al primero que se carga, me parece que le pasa la cara
por una hélice de avión en marcha.
Sí, sí, sí.
Al Grandullón.
Sí, y luego pues va tirando nazis por barrancos y tal
y al final les derrite la cara, ¿no?
A los malos.
Es algo brutal.
Sí, sí.
En El templo maldito,
a uno le arrancan el corazón,
a otro lo pasan por un triturador de piedras.
Son pel·lícules que no es confongui
que no les hagi vist.
Que, per cert, si algun ens està sentint...
Però a mí aquesta violència mai m'ho fes.
No, no, es que lo hace con tal maestría...
I no és alguna aficionada al género.
Lo hace con tal maestría que no ofende.
Que no es confongui...
Hace arte en la violència.
Que no es confongui el oient
perquè és una violència simpàtica
i de cinema d'aventura.
O sigui, no és grotesca.
És violència de cinema.
Clar, no és grotesca.
És violència de cómic.
No imita la realitat.
Exacte.
Exacte.
Però, bueno,
que per ser si hi ha algú
que no hagi vist Indiana Jones
no sé què fa sentit, no?
Ja hauria d'estar fent cua al cinema.
I no repassant les pel·lis.
No, no, i les anteriors també.
Sí, perquè de les tres pel·lis anteriors
destacaríeu alguna cosa?
Bé, moltes, ja ho sé.
Jo destacaria que, per a mí,
La última cruzada
és una de les mellores pel·lícules de la història.
Per a mí, també.
Jo estic d'acord amb vosaltres, també.
Jo és que no...
Saps què passa?
Que jo estic mirant amb certa tristor
perquè jo no vaig poder veure...
No et van deixar venir,
el Víctor i el Juanjo?
Me van negar a la entrada.
Et van fer de ventafocs.
Et van dir, tu, a casa.
Et van dir la meva venjança.
No vaig poder i estic patint
perquè, ells saben,
quan me van trucar ahir
per explicar-me, vaig dir no.
De fet, jo vaig demanar
que estallés la trucada,
es va tallar,
perquè no volia obtindre
massa informació
sobre el que et permita
que sigui una experiència iniciàtica.
Estava ansiós, eh?
A veure, penseu una cosa.
O sigui, jo quan vaig sortir de l'aigua,
jo li deia a ell,
jo en busca de la caperdida
la vaig veure vuit cops.
Al cine.
Al cine?
Quatre cops al Cine Urgell de Barcelona
amb una pantalla immensa
i que va ser una experiència religiosa
i a aquesta Arragona
que la vam projectar,
recordeu-me, al Metropol,
quan era cinema,
quatre vegades més.
O sigui, amb això t'ho dic tot.
Llavors, és una pel·lícula per mi sagrada
com a l'objecte mític
de l'aliança.
Llavors, clar,
aquesta pel·lícula,
jo quan la vaig a veure
i l'aniré a veure demà,
o sigui, és que aniré
en plan fundacional,
o sigui, aniré amb pantalons curts,
directament,
faci fred i això.
No s'ho perdin, eh?
Directament serà una ser...
I a més la viure la meva filla
que, clar, ara ja s'està veient
en totes les pel·lícules
en un pack de DVD magnífic.
Anirà amb els deures fets, doncs.
Anirà amb els deures fets.
Sí, però és que abans has de veure
American Graffiti.
Evidentment, evidentment.
Aquesta és la pel·lícula fundacional
que estic molt d'acord.
Què hem de dir d'aquesta pel·lícula?
Doncs jo, la veritat és que penso
que a nivell del que hem dit
Víctor i Juanjo,
doncs que no s'equivoquen,
segueix sent una gran pel·lícula
per la lectura que estic fent,
tot i que probablement
no estaré d'acord,
ja ho veurem,
ja ho discutirem la setmana vinent,
i que amb aquesta banda sonora
del John Williams,
que tenim evocadora,
jo és que tinc ganes
de sortir corrents
i saltar barrancs
i fer totes aquestes escenes meravelloses,
que recuperar el mite fundacional
de lo que és el cinema d'aventures
de la nostra generació.
Algo que me gustaría decir
és que a mi me dava molta miedo
ver a un Indiana Jones viejo.
Sí.
Realmente, està viejo,
però està simbolizando
algo que m'encanta,
que és el héroe apaleado.
Ajà, el perdedor.
No, el perdedor no,
però machacat,
ja he hecho polvo
i se le nota,
però queda molt bé
en la pel·lícula.
I això le da mérito.
I se va parciendo mucho
a lo que era el padre
en la tercera.
i veus que el canvi de caràcter
que s'està convertint
en el seu pare.
De hecho,
incluso él se asusta
de decir lo que decía su padre.
Esto es intolerable.
I aquí anem al següent punt,
positiu de la pel·lícula,
que també era una cosa
que teníem bastant de por
quan veiem els trailers
i tal,
que és el noi,
no sé ya la buff,
o com es digui.
Sí, es un nuevo personaje
que queda muy bien.
Es muy carismático.
Parece mentira
porque es un chico
de aspecto un poco soso,
pero está muy bien.
Escolteu, una cosa,
tornarem a Indiana Jones
en funció una miqueta
també del tema de jocs,
però algú volia comentar
alguna cosa
de antes que el diablo
sepa que has muerto,
no?
Què ha passat?
Hem de fer una petita pausa.
Aquesta pel·lícula
que vam parlar
fa ja més d'un mes,
que s'havia d'estrenar
fa més d'un mes,
era la tercera vegada
que havien retrasat
la data d'estrena.
Doncs per fi l'han estrenada
i la tenim als cinemes,
però jo crec que
és un suïcidi directament.
O sigui,
és una pel·lícula
que tenien enderrerida
que no sé
per què no volien treure,
potser no confiaven
en el seu èxit comercial,
la seva capacitat comercial.
I l'han estrenada
amb Indiana Jones,
el que vol dir
que aquesta pel·li
passarà sense pena ni glòria
i la veuran
tres o quatre gats.
I és una llàstima.
És una bona pel·lícula.
És una gran pel·lícula.
És el retorn
de Sidney Lumet
amb 83 anys.
O sigui,
qui digui
que Indiana Jones
està jaio
que vegi el Lumet.
Però és que algú
s'ha atrevit a dir
que Indiana Jones
està jaio?
Sí,
hi ha gent
que no te respecta per res.
Que m'ho digui a mi a la cara.
Que ens ho diguin.
Que farem un equip,
ja ho veuràs.
A veure,
de hecho,
en la pel·lícula
se dice mucho.
A la pel·lícula
ho poden dir,
però fora de la pel·lícula...
Está el chaval
que le dice
porque tú que tienes
70, 80 años.
Quina poca solta.
Quina poca solta.
Questa joventut.
Escoltem una miqueta
de fragment d'Indiana Jones,
a veure si ho tenim a mà.
La banda sonora
que ja ens comença
a ratllar una mica,
però que ve acompanyada
naturalment
de diàlegs,
de veus,
de paraules.
Segons la llegenda,
van robar una calavera
de cristall
d'un lloc mític,
una ciutat perduda
de l'Amazònia.
Pel que sembla,
la van construir
tota d'or.
La guarden
els morts vivents.
i torni
a portar
la calavera
al temple
de la ciutat
obtindrà
el control
del seu poder.
Ens ajudarà
a trobar-ho,
li asseguro.
Li asseguro.
Jo la vaig veure
i és una cosa
que hem d'aplaudir
des d'aquí.
Som molt quejiques
i sempre diem
que no s'estrenpel·lits
en versió original.
Aquesta la tenim
en versió original.
Va ser tot un plaer
poder veure l'Índia
en versió original.
I aquest blanchet
que diuen
que està magnífica.
Té un accent
en versió original
és que clava el rus.
Jo,
pels pocs russes que conec.
Que bé,
en versió original,
no s'ho vintegen.
Parlem,
ara anirem
a Belgrat,
tenim el Vicenç Canyol,
que per cert,
un joc d'ordinador
festival d'Eurovisió,
allà amb una trampilla
que cau
si no t'agrada
alguna cosa així.
Podria arribar
a agradar massa, no?
Un sign star
europeu.
Idea gratis
que estic donant.
O un shooter.
Un shooter directament.
Idea gratis
que estic donant,
perquè aquí hi ha
material, eh?,
per fer un vídeo.
Deixem la banda sonora
d'Indiana Jones
perquè anem cap a Belgrat.
Vicenç Canyol,
bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Ui,
cada dia pitjor, eh?
Tanta festa,
tanta festa.
La veu ja no em dona,
ja la tinc ja...
Però què et fa encanta,
a tu també?
Bueno,
cantem tot.
Si hi ha karaoke,
hi ha festa,
per tot arreu.
Vull dir,
pensa que...
es torna quasi
cones de dia.
Jo aquí tinc els meus
col·laboradors
de cinema audiovisual
que molts festivaleros
no són, eh?
I no a l'eurofans.
No, ja m'ho imagino,
però ja ha d'haver dit
gent per a tot, eh?
Ja ha d'haver dit
gent per a tot.
Entre tu i jo
ens ho ventilem,
això,
cap problema.
També els he dit
que els he convidat
a fer algun comentari
de qualitat,
si els ve de gust.
I tant,
encantats.
Vicenç,
t'acabes de llevar,
no?
Sí,
fa mitja hora.
Perquè la festa
o les festes
d'ahir a la nit
fins quan van a durar
més o menys?
No, no, no.
El rellotge
el deixo a l'hotel.
Tu directament
ja surts sense rellotge
i dius
quan no pugui més.
Ahir va ser
la segona semifinal
que va haver-hi
la sorpresa
agradableíssima
que a Portugal
va passar.
A tu t'agradava molt
la cançó de Portugal,
no?
Sí,
els orofans espanyols
estaven tots encantats
de la vida.
Quan m'han dit Portugal
van cridar
com si hagués dit,
no sé,
tots cridant allà,
inclús les càmeres
enfocaven
pensant-se
que eren portuguesos.
L'altre dia
també em vas dir
que segons
qui actuava
com que no hi havia
que els orofans espanyols
com que no porten
allò
al cartell
del Xiquili 4
us utilitzen
de comodín
i us enfoquen
per tot.
D'aquí?
D'aquí?
Però si és que
el Xiquili 4 aquest
no el veiem mai,
no es veu enlloc.
Mira, Vicenç,
jo aquí
a Tarragona
a la premsa
nacional
veig el Xiquili 4,
veig fotos,
veig entrevistes.
Mà manipulació,
t'ho juro
que nosaltres
no el veiem
a cap festa.
No pot ser.
Mira,
ahir el van sentir
per primer cop
a la versió en disco
del Xiquili 4
del Xiquili 4
del Xiquili,
bueno,
del Perreia,
perreia,
com es digui.
Vull dir que
va ser el primer cop,
de veritat,
que no el veiem.
Veig una certa militància
en tu,
en això del Xiqui Xiqui.
Absolutament.
A veure,
evidentment,
quan la gent
surt el Xiquili 4
la gent fa
gent de tot arreu,
eh?
Doncs jo això
no ho he vist
ni ho he llegit enlloc,
Vicenç,
m'estàs desconcertant.
Ah,
i a més,
hi ha una sorpresa
espaterrana
al començament de la cançó
que us agradarà molt,
ja veurà.
De què?
Però de què dius?
Mai vista,
eh?
Una cosa...
Però del Xiquili 4?
Sí, sí, sí.
Al començament de la cançó
hi ha uns efectes especials
al·lucinants.
Que ho han fet a l'assaig,
ja, això?
Sí, sí, sí.
Però has anat a l'assaig de...
Mai vist,
una cosa mai vista,
una cosa originalíssima,
vull dir espaterrana,
ja veurà.
Que ens deixes...
Garra ativada
i es va perduda.
Escolta, Vicenç,
dius que ha passat Portugal,
no?
Sí,
Portugal,
Suècia,
Ucrània,
Ucrània,
la posada en escena d'Ucrània
és...
Això sí que és una passada.
Xula.
Uf,
ja la veuràs,
l'has de veure,
perquè allò...
No,
jo és que demà ho veuré
i m'estic apuntant a veure
en quin moment
he de parar atenció.
Ucrània,
pensa que és una noia d'aquestes
que dius tu,
una dona d'aquestes de...
La que surt amb pell d'osso,
que dic jo.
Aquesta,
amb quatre tia rons allà darrere,
però la posada en escena
és molt xula.
Pot guanyar Ucrània,
una altra vegada.
Sí?
Vols dir?
Sí, sí,
pot guanyar.
Sí,
pot guanyar un altre cop.
I li passaria a sobre de Rússia,
que el que va...
És un divo.
Vas dir que era el bisbal rús.
Exacte,
vol guanyar.
Però hi ha moltes cançons,
a Turquia un directe boníssim,
a Hebi...
Hi ha de tot,
hi ha de tot.
Turquia és aquella que vam escoltar
i que tenia uns aires així
com una mica orientals?
No, no, això és Armènia.
Això era Armènia, exacte.
Vull dir,
tranquil·la,
que ja veuràs que
hi ha para todo,
hi ha para todo.
Vicenç,
els SMS,
no per votar,
sinó per comunicar-nos tu i jo
mentre vagi al festival,
els tenim a punt, no?
Vull dir que nosaltres
allà no tenim,
no hi ha manera de votar
dins del centre del teatre
perquè no hi ha
els telèfons enlloc,
vull dir que ja no marquen...
Perquè vosaltres que esteu acreditats,
esteu en una sala de banda,
esteu entre el públic...
No, no, no,
jo estic en la...
jo estic...
demà estaré a la fila 3,
a la dreta de l'escenari,
estic...
Molts nervis,
moltes hores d'assajos,
les relacions entre els participants...
Sí,
l'ambient és,
de veritat que és una passada,
l'ambient,
pensa que hi ha gent de tot arreu,
inclús d'Austràlia,
venen gent de Canadà...
A veure el festival?
Sí, sí, sí.
A Australi es veu que és una cosa
com diguéssim una primera...
No,
com no tenen res a ells...
No tenen festival a Australià,
doncs venen aquí.
Exacte.
i com guanyen el que van fer,
va ser separar dos semifinals
per separar els veïns,
diguéssim,
d'un costat i l'altre,
doncs, bueno,
aquesta vegada serà més variat.
Una cosa...
De friquis,
ha passat,
bueno,
que creiem uns altres que són friquis,
uns que van de pirata,
però bueno,
que tampoc són friquis.
Però fan una cançó
tipus Maricel o...?
No,
tu vas dir que semblaven
els nanitos que cantaven.
Ah,
aquella que dèiem
que era una cançó cervesera.
Aquella que semblava
amb la gerra de cervesa,
era aquella?
Aquesta i els croates
que són uns llaios
que canten al carrer
i que estan allà.
A veure,
uns llaios que canten al carrer?
Sí,
els reis del carrer es diuen.
Ah,
i que canten així,
balades o...?
És una barreja molt rara,
sí,
una cançó per mi molt antiga,
però passa que hi ha un senyor
autogenari per a l'escenari
cantant amb la...
No ho sé,
a mi...
Et veig una mica
desanimat,
Vicenç.
No,
de veritat que hi ha cançons
molt xules,
de veritat que,
sobretot les posades en escena,
a mi la d'Ucrània
m'ha semblat,
ostres,
que molt,
molt espectacular.
Més que Noruega,
que ens agradava tant
aquella cançó.
Sí,
sí,
però Noruega el que ha fet,
que és l'última que cantarà,
és que ha fet una cançó
molt senzilla
i només es basa tot en la cançó,
res de...
No hi ha espectacle.
Ni espectacles,
ni coets,
ni focs,
perquè hi ha de tot.
Per tant,
ara es valora molt l'espectacle,
és a dir,
abans al Festival d'Eurovisió,
quan tu i jo
érem molt petitets,
era que sortia allà,
absolutament nul escenari,
cantaven i sortien.
Home,
pensa que la sueca,
la xarlota aquesta,
per ell li sembla
que porta làssers i tot això.
Oh,
quant de tecnologia!
Una cosa
i a més una cara molt rara,
que té una cara molt rara,
es veu que s'ha operat
i no sé si...
Escolta,
no se t'escapa cap detall.
Vicenç...
Home,
però pensa les hores
que tenim equip
de safareig,
m'entens?
De donar-li una miqueta...
A veure,
a mi m'hagués encantat
d'anar gravant
els comentaris que feu
asseguts a la butaca
mentre veieu els assajos.
I jo a vegada
et demano
translation please,
perquè alguns
fem tela a tela també.
Ahir parlava un polaco
que parlava molt bé castellà
i deia que la polaca
era una de llonses.
Ah, sí?
Un transsexual, sí.
Que era un transsexual?
Això ho deien,
però bueno,
jo no m'ho crec.
No ho he confirmat encara.
No,
perquè si està clar,
si la veus,
ja veus que està patrocinada,
propietat d'anar,
perquè té una piñata,
la dona aquesta...
Què m'ha apuntat?
Polònia, no?
Sí, sí.
Polònia i...
I escolta,
i aquests que són els senyors grans
del carrer,
quin país és?
Croàcia.
Croàcia.
No, no,
allò bonic també m'ho miraré,
però aquests me'ls apunto
per estar més atenta.
La gràcia ha estat en...
Bueno,
a Turquia està molt bé
i Ucrània,
ja veuràs,
o Ucrània actual 18,
vull dir que
al final serà una passada.
Quan serà al final?
Jordi és una dona
que és cega,
que també ho fa molt bé,
i Dinamarca,
que també és un altre anunci de cervesa,
totalment.
Ja, ja.
Quants països participen?
25.
25 al final.
25 països,
i clar,
ara ja és el final,
voten tots,
això sí,
és veritat,
voten...
Però que ara...
Pensa que als finals
surten
Arce del Ballant,
que és una posada de senyors.
Bueno,
Arce del Ballant
s'ha gastat diners
en la promoció
dels seus cantants,
que són un àngel
i un dimoni,
bueno,
bosses,
barrets,
femerretes...
Doncs escolta,
no estan en el seu moment econòmic,
precisament,
per aquests fastors.
De veritat,
una passada,
una passada,
sembla,
recordi anglès de Sèrbia,
ai,
de...
Jo no m'ho parlo,
digues,
digues Vicenç.
Sí,
no,
això,
que al final,
Rússia,
Sèrbia,
la cançó Sèrbia és molt bonica,
Rússia i Noruega,
vull dir que les tres últimes,
penso que serà distret.
I bueno,
a veure,
això és un espectacle,
això ha de prendre com això,
com un espectacle televisiu,
ja passar una estona,
i divertir-se,
sentir cançons,
molt variades,
criticar també una miqueta,
que si el vestuari que porta aquesta,
que si el pentinat d'aquella,
que si canten bé,
que si canten moltament,
i ja està,
vull dir,
això és el festival de televisió,
tampoc és...
No, no,
és que no té més,
és un divertiment,
res més.
Exacte,
vull dir que no...
S'ha de ser fan,
però no fanàtic.
Vicenç,
t'atreveixes a fer un pronòstic?
Pronòstic?
Jo penso que...
Els tres primers llocs,
per exemple?
Com?
Els tres primers llocs?
Els tres primers,
jo penso que pot ser Ucrània,
Ucrània,
aquí m'estan apuntant,
Rússia,
que m'encantaré que aquest és el segon,
l'altre cop,
perquè és un divo de copon,
i penso que,
ostres,
Noruega,
no sé,
és que és difícil,
és molt difícil,
perquè tant de bo,
és que de Portugal,
a la tercera.
Vinga,
no crec,
que és l'any que vés a Lisboa,
si guanya a Portugal,
fixa't aquí al costat.
Però,
en guany,
Portugal ha enviat a la Rosa Portuguesa,
m'entens?
A Rosa d'Espanya,
Rosa Portuguesa.
Exacte,
pobreta,
no és molt guapa,
però,
i no l'hem ficat,
crec,
el vestit que porta,
no és el més apropiat,
però,
està molt bé,
i actual número 13.
Rosa de Portugal,
té nom de reina,
de reina antiga,
Rosa de Portugal.
Bueno,
aquí m'apunten ara mateix,
que Islàndia també,
Suècia,
Suècia,
la xarlota aquesta,
Pirelli,
aquesta,
veuràs la cara que té molt rara.
Aquesta és la de...
És igual.
Sí, sí,
tu mira a veure si li veus els fruits.
M'he prestat uns apunts, Vicenç,
que és que no em donaré la base,
el dissabte.
Què fas ara,
esmorzar una miqueta
i continuar la festa o què?
Ara anem de creuer
pel Danubio,
no?
Ah,
us porten a tots els acreditats,
pel Danubio.
Sí, sí, sí, sí.
Molt bé.
Després una mica de migdiada
i a quina hora heu d'estar...
A les 9 el primer massatge.
A les 9 el primer massatge?
No,
a les 3 fan el primer,
nosaltres anirem al segon.
Al segon,
que és a Capellà a les 6,
potser,
a les 9.
A les 9.
I el festival comença...
Demà a les 9.
Demà a les 9 de...
Ah, clar,
que avui és divendres,
és veritat.
Avui fa exactament tot igual,
igual, igual que demà.
És a dir,
tota la coreografia de començament,
els presentadors diuen el mateix,
tot, tot, tot, tot.
I ho veuràs dues vegades?
Clar.
La primera vegada
el veus com a periodista
i la segona vegada
el veus com a eurofan,
m'entens?
Que organitzat és aquest home,
m'encanta.
Vicenç,
moltíssimes gràcies,
de veritat.
Gràcies a vosaltres
i això...
A la tornada aquí, eh?
Espero que el mireu,
de veritat,
com un espectacle musical,
de televisiu,
i ja està,
que no...
És així com ho mirarem,
i a més,
com que la setmana vinent vindràs,
per explicar-nos,
jo,
com que m'hauré vist al festival,
podrem parlar.
Clar,
he de defensar una miqueta
que de friquis hi ha tot arreu,
m'entens?
I que, no sé,
hi ha cantants que t'agraden més
o menys,
i ja està.
Però s'ha de prendre això
com un divertiment
i punt.
Jo espero que se't passi
el disgust del representant espanyol,
que et veig molt disgustat, eh?
Bueno,
ja haurà,
que al començament de la cançó
la sorpresa és una passada, eh?
No, no,
jo em quedo amb aquest titular
al començament,
sí, sí, sí.
S'han gastat allà,
penso que el Terrat ahir
s'ha deixat a les banyes, eh?
Sí?
Bé.
Sí, sí, sí.
Doncs mirarem,
jutgarem i criticarem, eh?
Molt bé, exacte.
Una abraçada, Vicenç,
gràcies.
Gràcies a tots.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
Visca Tarragona.
Visca Tarragona,
que l'any que ve
anirem a Eurovisió, també.
Portarem el Vicenç
i les 45 RPM.
Adéu-siau,
adéu-siau,
que vagi bé, adéu-siau.
No us veig molt posats
al festival,
però jo us asseguro
que després d'escoltar el Vicenç
no tenia cap dubte
que me'l veuria,
però me'l veuré, eh?
Jo tinc ganes
de sentir la cançó
de Dinamarca.
Jo,
quan vaig estar vivint allà,
la música de Borratxeras
era genial,
era la més divertida del món.
I si és una cançó
per beure cervesa...
Doncs sí, sí,
la vam escoltar l'altre dia
que la va portar el Vicenç,
es va fer una relació de temes
i era cervejera, cervejera.
Aquesta m'ha guanyat ja el cor.
De vikingo, no?
De vikingo, sí, sí, fantàstica.
Doncs jo et sorprendré
perquè jo estic subscrit
a un podcast
d'informació eurovisiva.
I cada tarda, cada nit...
Ja ho ha dit el Vicenç,
friquis i a tot arreu.
És una cosa que portava molt guardada,
però ara veig que ho puc dir.
Però què dius?
No s'han de tenir per judicis, David.
No, no ho tinc gaire bé per judicis.
Jo ja vull dir públicament
que jo demà
veurem el Festival d'Eurovisió
i a més el veurem
un grup de persones
i a més votarem
i ens ho passarem bé.
Ah, doncs sí,
jo penso que et faré el mateix.
Clar que sí.
En família també.
En família.
A què hora és?
T'apuntes, no?
T'apuntes, Juanjo?
Ah, per fer una altra cosa.
No, depèn de què hora sigui.
Cap a les 9, no?
Sí, a les 9 de la nit.
Quina forma més ràpida de fugir.
En vostè.
Com a Indiana Jones.
El sábado las nueces y drogué la guerra.
A veure, avui el temps, com sempre,
i més que mai,
se'ns està tirant a sobre.
Pep Calvet també té un convidat
a un dels germans en Boigas.
Parlem d'alguns videojocs?
Sí, només un parell.
Ja vam parlar la setmana passada
de l'Indiana Jones Stand the Feet of Atlantis
i el destí d'Atlantis,
que molts considerem
la cinquena aventura d'Indiana Jones.
I, de fet, aquesta pel·lícula
em va recordar gratament
moltes parts a aquest joc.
És una història...
Mira, la versió del joc,
amb els pitidos, ti, ti, ti.
Doncs, és una història molt Indiana Jones
en la que un antic amor de l'indi
troba pistes per trobar l'Atlantida.
I passa a l'època dels nazis
i els nazis van buscant l'Atlantida també.
I, bueno, hi ha aquests tocs indi
d'aventures, de baralles,
de puzzles,
de molt d'arqueologia de pel·lícula,
que fan...
Bueno, el que t'he dit,
que sigui la cinquena peça d'Indiana Jones.
I una imprescindible,
encara que té ja 15 anys,
aguanta molt bé el pas del temps.
Gràficament és un joc vei,
però molt bonic.
i el que passa és que és complicat de trobar,
però si el reediten,
que espero que sí que el reeditin amb l'al·lícula,
és un joc que s'ha d'aconseguir,
perquè a més és aquestes aventures
que expliquen una història molt bé
i és tot d'intel·ligència,
he d'anar pensant i rumiant-s'ho bé.
És un joc que es juga molt bé.
I hi ha un joc que vosaltres sabeu
que jo us demanaria
que quan ja surti m'ho dieu,
perquè sóc una autèntica fan del món Lego,
un Lego Indiana Jones, no?
Sí, sí, sí.
Està previst que surti.
Sí, bueno,
després de l'èxit que va tenir a Lego Star Wars,
que és una revisió de totes les pel·lícules d'Star Wars
fetes amb peces de Lego,
doncs la mateixa companyia fa el Lego Indiana Jones,
que és igual, una revisió de la trilogia.
Ah, està molt bé això, eh?
Sí, i és molt senzillet, molt divertit,
o sigui, és agafar el comandament i començar a jugar,
no té cap complicació,
però diverteix molt
i sobretot per fans és superdivertit,
o sigui, veure la bola de pedra
que et va perseguint feta de Lego,
no sé, jo he vist vídeos que pinten molt bé
i el d'Star Wars va estar superbé.
Sí, és molt adictiu,
jo vaig jugar i m'ho ha agradat molt.
Val a dir que tant en el món del cinema
com en el món dels jocs,
Indiana Jones ha marcat una pauta
i ha tingut uns hereus i uns personatges
que també s'han anat incorporant, no?,
en aquest imaginari del cinema i del joc d'aventures.
Sí, sí, que menos si és que Indiana Jones
no s'ha marcado a tot,
a varias generaciones enteras.
Y entonces, pues bueno,
da juegos como Tomb Raider.
Sí.
Bueno, Tomb Raider,
que el juego tenía,
era bastante parecido a Indiana Jones,
pero las películas que sacaron luego,
es que de hecho era el primer juego.
Era una especie de engendro
entre James Bond.
Horrible.
Sí, sí,
y Mission Impossible amb acción.
A veure,
Tomb Raider,
el primer joc sí que era un Indiana Jones pur,
bueno,
en dinosaurios y historias,
pero era molt Indiana Jones,
que van canviar un indie per una noia,
per fer-la més atractiva.
Després,
els jocs no van tenir res de qualitat
ni res del toc a aquest Indiana Jones,
que de vegades s'assemblaven més
al que dió el Juanjo,
el James Bond.
I quan va arribar el moment de les pel·lícules,
doncs,
van ser una cosa estranya,
no sé,
un aborto estrany de cinema
que no recomanem a ningú
i que no té res a veure
amb aquest esperit d'aventures divertit
que és Indiana Jones.
Però bueno,
Tomb Raider va tenir
un molt bon primer joc,
que ara s'ha fet un remake,
el Tomb Raider Anniversary,
també molt recomanable,
es va fer un Tomb Raider Legend,
que també recuperava una miqueta
l'estil de la saga,
i s'està preparant un
que sí que sembla,
per fi,
aquest ambient d'aventures,
d'aventuret que va descobrint
per tombes,
per,
jo què sé,
per temples,
que sí que podem esperar,
jo crec que hem de ser optimistes
i esperar un joc
d'aventures pur.
i Tomb Raider
potser tornarà a ser
digna hereba
d'indie.
Bueno,
jo espero que volvan a sacar
una aventura gràfica
d'Indiana Jones.
Jo també.
Segur.
Després del Fate of Atlantis
és un dels millors jocs
de la història per mi
i han de tornar.
Voleu apuntar algun més?
Passem a les pel·lícules,
si vols que són més.
Doncs vinga,
les pel·lícules,
ràpidament.
Tenim,
bueno,
Los Gunnis.
Los Gunnis,
a mi m'agrada.
Imprescindible.
A mi m'agrada molt,
Los Gunnis, sí.
Faig bé de que m'agradi?
Sí, sí, sí.
Jo també,
sóc dels Gunnis.
Ha d'agradar
i moltíssim.
És una pel·lícula de culte
i és...
Bueno,
el Temple Maldito
van afegir aquest nen petit,
el tapón,
i l'any següent
van agafar el mateix nen,
un grup més ample,
i van fer un Indiana Jones
amb nens.
O sigui,
que era el gran somni
de naltros quan érem petits
de viure una aventura
com Indiana Jones.
Doncs ens ho van ensenyar
a la pantalla.
I mira que a vegades
els nens de les pel·lis
i les històries de nens
són repelents,
però aquesta és fantàstica.
Cauen bé
a tots els nanos
que surten en aquella pel·li, eh?
Sí.
Sí,
canvien a niños y mayores.
És que
Los Gunnis
no han envejecido en absoluto.
És una mala pel·lícula.
Ah, Cindy Lauper.
Sí.
Era aquí
i feia la banda sonora.
Esto sí que ha envejecido,
però bueno.
Doncs Los Gunnis
és una pel·lícula
també imprescindible.
A més de la factoria
Spielberg dels 80
que era el culment
del cinema d'aventures.
Tras el Corafon Verde,
què tal?
Al David jo crec
que li agrada bastant, no?
Sí.
Jo penso que és de les més dignes
perquè té un toc d'ironia
i acidesa
que li anava molt bé
a l'aventure.
És evidentment
una pel·lícula
en la que la Caten Interna
és tan magnífica,
el guió és un bon guió,
però és una pel·lícula,
a veure,
que va creixer a l'ombra
i l'ombra de l'Indiana
és molt allargada,
però que tenia realment
mèrits propis
per destacar.
Sí.
Tot i que evidentment
el personatge
va tindre a continuar
en una segona pel·lícula
que no era tan bona
perquè va perdre
precisament aquest toc àcid
que caracteritzava
a Tres el Corafó en Verde.
Acabem amb Sky Capitan.
Sky Capitan
que la destaquem
perquè és una pel·lícula
que no és...
Jo no la vaig poder acabar, eh?
No és en plan
Internazions.
Avorria molt.
Sí, és que és molt avorrida.
És el problema.
Absolutament avorrida.
Vaig veure 20 minuts.
I prou que vas veure.
Tiene un gran defecto
que és que
todo está hecho por ordenador
menos los actores.
Sí.
Entonces,
en cuanto salía algo
que era real
me fijé
que aparecía una caja
de cartón
de verdad
i decías
vaya pegote.
T'acostumbran
a verlo todo
hecho por ordenador.
Y aparte el guión
es bastante avorrido.
És que és molt avorrido.
Destaquem que és un intent
per el mateix
que va fer Indiana Jones
que al seu moment
va recuperar
els serials d'aventures
dels anys 30
i va fer una nova pel·lícula.
Doncs aquí ho van intentar
un altre cop
ja no amb l'arqueòleg
sinó amb un capità
de les forces aèries
i tal
que bueno,
res destacable.
Una que sí que vull destacar
és la mòmia.
La primera m'encanta.
La segona és divertida
però excessiva
i ara tindrem la tercera
que per això
la volíem dir
aquest espai.
S'està preparant la tercera
però no...
És explotació directa.
Només això
que aquest any
tindrem mòmia 3
però no és un Indy 4.
Tu vas a veure
Indiana Jones
lògicament.
Alguna pel·li
que anireu a veure
en algun joc
aquest cap de setmana?
No.
No.
T'han vist Indy...
Home, no voleu
que s'obstregui
el gustet de la boca.
És allò
m'ha donat la mà
a Harrison Ford
no me la rentaré mai.
Antes que la gente
se decepcione
de decir que
que de las cuatro
películas de Indiana Jones
para mí es la cuarta
en cuanto a calidad
en cuanto a que me ha gustado.
Molt bé.
Però que si no existieran
las tres de Indiana Jones anteriores
esta sería una
de las mejores películas
d'aventuras
pero existiendo las antiguas
no es de las mejores.
El Pep Calvet avui
jo crec que
el tenim ja aquí
a la sala d'espera
fa una estona
però jo abans d'acabar
vull cridar l'atenció
dels oients
sobre el bolletí municipal
el número del mes de maig
Tarragona municipal
perquè Juanjo Ferrer
i Víctor Navarro
estrenen una secció
a entendre els videojocs
una secció
absolutament oberta
per a tothom
aquells que són
practicants habituals
aquells que no han agafat mai
un comandament
de qualsevol estri d'aquests.
Mirin-s'ho
de veritat
em val la pena
i a més hi ha una adreça
electrònica
que és
la d'aquesta casa
videojocs
arroba
tarragonaradio.cat
a través de la qual
poden fer preguntes
suggeriments
comentaris
el que vulguin
que es pot reflectir
a través del programa de ràdio
o a través del proper número
del butlletí municipal.
Enhorabona
a Juanjo i Víctor
per aquesta pàgina
la tinc a mitja
i ara me l'acabaré de llegir
quan acabi el programa.
Gràcies i bon cap de setmana.
Bon cap de setmana.
i bon cap de setmana.