El matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Et veig animadíssim avui, eh?
És la primavera.
Obvi que portes convidats.
Ah, deu ser per això.
És la segona vegada d'aquesta temporada que portes convidats.
Em tens absolutament impressionada.
La segona vegada, aquí.
Home, un dels conferenciants il·lustres, el senyor dels palíndroms.
Ah, i espera't que en tenim més d'aquests per telèfon.
Matthew Tree, no? M'he equivocat.
Aquesta temporada portem el Matthew Tree, el Màrio Serra per telèfon, tots dos.
i pel maig tenim el Mindundi.
El Mindundi també el tindrem, és veritat que ve a fer una conferència.
El mes de maig ve el Mindundi, també he dit Roger de Gràcia,
presentador del Cassius de Brauels, que vindrà.
I llavors també farem allò típic d'entrevista telefònica prèvia a l'arribada.
I com es posarà l'antiga audiència, eh?
Esperem que sí.
Sí, home, sí, segur.
Esperem que sigui un èxit de convocatòria.
Avui dos convidats, un convidat i una convidada, enviu en directe,
com es feia abans als programes de la televisió.
És el Francesc Marco i l'Elena Torrell, de la Plataforma per la Llengua.
A Tarragona, Francesc Elena, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguts.
Jo abans comentava així als oients, quan fèiem el sumari,
que la Plataforma per la Llengua és una entitat que ja fa un quant temps
que funciona arreu dels països catalans,
però en el cas de Tarragona, diguem-ne que no teníem seu,
o no teníem delegació, podíem dir-ho així, no?
Quan neix aquí a Tarragona la Plataforma per la Llengua?
Neix fa ara, justament, sis mesos.
Va ser cap a l'octubre, que era un grup d'així estudiants, joves,
que vam dir, vinga, ens decidim a fer alguna cosa pel català,
i vam dir que sí, vam anar a Barcelona, ho vam proposar,
i de seguida, moltes facilitats, i vam començar amb les campanyes.
Des de qualsevol àmbit ja es veu que s'ha de fer alguna cosa pel català,
però des de l'àmbit, diguem-ne, dels estudiants,
diuen que encara més, perquè hi ha una poca utilització del català
en determinats nivells d'estudis, parlem de batxillerats o les ESOS,
i a la universitat deu ser un pla diferent, o no ho sé, jo us ho pregunto.
A la universitat crec que és més diferent que a la secundària.
Però a la secundària es veu que es parla molt castellà, no?
Sí. Jo tinc la sort que la majoria de classes les faig en català,
però recordo que a la secundària sí que en tenia força en castellà.
De moment sou un grupet allò arregladet o costa encara...?
Home, som pocs, però amb molta energia.
I benvinguts, no?
Sí, això sí.
Que si és així, doncs escolta, ja està bé que sigui així també.
Una de les activitats que probablement cridarà molt l'atenció
i que també serveix perquè se sàpiga que aquí a Tarragona
també hi ha un col·lectiu de la plataforma
és l'exposició que heu inaugurat fa poc, no?
Que va ser el dia...
Dilluns.
El dia 14 d'abril.
Sobre la llengua en l'etiquetatge de les grans marques.
Està a l'antiga audiència.
Es pot mirar una miqueta, es pot fer alguna pista per internet
a través de la pròpia web de la plataforma per la llengua,
que l'Enric em penso que diu l'adreça
perquè així s'hi volen seguir l'entrevista mirant el tema.
Sí, sí.
L'adreça és les3bdobles.plataforma-allengua.cat barra tarragonès.
Llavors teniu la web directament de la secció del Tarragonès.
Si no poseu això al final,
doncs tindreu la web principal de la plataforma
on hi ha tota la informació.
Allí hi ha un enllaç on es pot veure l'exposició de forma virtual
i s'hi poden veure documents que complementen l'exposició,
que a l'exposició no ens hi caben, però que a la web hi són.
I també haig de dir que el Francesc Malco també va venir ajudant-nos a muntar-la.
No només és de l'empresa, diguem, que la fa,
sinó que a més va venir ajudant-nos físicament a muntar-la.
Home, doncs això ja és...
Gràcies, Francesc.
De res, de res.
Si es posa sentimental és pitjor, ja t'ho dic ara.
L'estimo més així com amb el Caradot, saps?
Què ens vol demostrar aquesta exposició?
Bueno, en primer lloc cal dir que...
cal dir que...
S'ha molt bé que els vegi des de la web, però, sisplau, veniu també, no?
A l'antiga audiència, que així ho podeu veure en directe.
No sé que vindrem, home, jo dic ara mentre ho expliquem, no?
Sí, sí, clar.
Llavors, bé, més que res, l'exposició de l'etiquetatge,
el que pretén és demostrar que a tot Europa, al món occidental en general,
totes les llengües, ja siguin oficials els seus estats,
només en una part d'ells, etcètera,
tenen molta més importància en quant a les llengües que oficials.
És a dir, les empreses respecten, com si diguéssim, els consumidors
i proposen de posar les etiquetes en les seves llengües.
En canvi, en el nostre cas, doncs, ja podeu veure, no?
Aneu un dia al supermercat o a les botigues i la qüestió està complicada.
Sí, mira, si et sembla, passaré llista de les empreses que surten a l'exposició.
Molt bé, molt bé.
Diré quins tipus de productes són.
i explico que als plafons de l'exposició hi ha, per exemple,
les empreses multinacionals que hi ha de presentar són Bayer,
en concret el seu producte estelar i mundialment famós, Aspirina,
la Coca-Cola, Coca-Cola amb diferents variants i tal,
Danone, en la seva faceta de iogurtera,
però també amb la de fabricant de galetes PIMS del L'U.
Aquelles galetes...
No, deixem-ho que ens en agrada.
D'Urex.
No, però tenim provisions, ara en parlarem.
Tenim provisions, però són ecològiques les provisions, no són L'U.
També tenim Dúrex a l'exposició, eh?
A l'exposició no aquí.
Això també és universal.
A l'exposició hi ha Dúrex, és universal.
És una marca de preservatius.
Heineken, una cervesa, una marca de cervesa holandesa.
Atenció, holandesa, eh?
Kellogs, cereals.
Nestlé.
De Nestlé hi ha diferents productes,
per una banda tota una gamma variada de xocolates i kitscats,
i també per l'altra banda els purers màgics,
que també són internacionals.
També tenim Pepsico, que és del grup Pepsi-Cola.
Concretament, Pepsico és el que fa les patates L'Ais,
que són les que estan arrasant.
Això és com el musc lusebre, que ha arrasat amb els productes locals.
Les patates L'Ais estan fotent fora dels supermercats.
Les de xorrero, de tota la vida.
Sort que les palau i les busquets resisteixen,
almenys a la nostra zona, perquè les fan aquí a prop,
que si no, ni aquestes tindríem ja.
I les XUEPs, que també XUEPs.
Aquestes marques què fan, exactament?
Què fan aquestes marques?
Doncs són marques que són capaces d'etiquetar en l'ITUA,
per exemple, que són uns quants centenars de milers de parlants,
o només uns quants milers...
No arriben al milió?
No, que va, ni al mig.
I en canvi, en català, que són 11 milions de potencials parlants
i 9 milions de persones que l'entenen i que la parlen,
doncs en català no.
A més, en països com aquests de les exrepúbliques soviètiques,
els països escandinous etiqueten en les llengües del país
les oficials i les no oficials, també.
Pel mateix preu, etiqueten també, per exemple,
tots els països escandinous etiqueten en anglès, per exemple,
i en països com, no sé, per exemple, Suècia,
poden etiquetar en suec, anglès i donès, per exemple.
Ara ho dic així grosso modo,
però això, aquest tipus de coses, les fan aquells països.
En canvi, i també hem de dir que dels països escandinous
només n'hi ha un que es tingui més parlants que...
d'aquelles llengües només n'hi ha una que tingui més parlants que el català.
Per exemple, a Islàndia, que són molt poquets,
també etiqueten en totes les llengües escandinaves i en anglès,
quan allí només n'hi ha una d'oficial, que es descompteix.
Però el català, que som, allò dèiem, 9 milions de parlants
i que és oficial aquí, no.
Això és el que fan totes les marques aquestes.
Per què? Perquè aquí deu haver-hi una raó.
Allí als plafons sempre hi ha la frase de l'empresa...
En un moment o altre, totes aquestes empreses es declaren
a favor de les identitats locals, del mercat local,
d'anar a favor del consumidor,
però això, suposo, ho practiquen a tot arreu menys aquí.
És això o no, Francesc?
Sí, sí, és això.
És a dir, l'empresa, com si diguéssim, el que vol,
o el que hauria de voler és que els consumidors estiguéssinc contents,
però si no veuen una necessitat de fer-ho,
doncs, clar, ells no ho fan.
Per tant, l'important és que, com diguéssim,
la societat catalana demanés als empreses,
doncs, escolteu, si ho feu a tot arreu també ho podríeu fer aquí, no?
I per això des del plataforma teniu unes vies, no?
Una miqueta per mobilitzar la societat.
Per això des del plataforma, per la llengua,
sobretot intentem parlar amb les empreses
i recordar-ho que hi ha molta gent en la massa social
que estaria a favor que s'etiqueterés també
les grans multinacionals aquestes, no?,
que hem dit en català,
com qualsevol altre país de la Unió Europea,
del món occidental en general.
Sí, de fet, allí a l'apartat virtual de la web,
de l'exposició,
vaig veure uns dossiers que són els que s'envien,
des del plataforma han fet uns dossiers
amb informació sobre el tema.
Sí, però a cada una d'aquestes empreses
li han enviat el dossier amb la informació i l'estudi...
Que ells ho saben.
Sí, el que veiem a l'exposició a nosaltres
se'ls ha enviat a les pròpies empreses,
a més a més amb una sèrie de consideracions
i d'arguments a favor de,
vist això que veiem aquí,
que és el que hi ha al mercat,
facin el favor de respectar-nos a nosaltres també,
siguin conseqüents amb el que diuen
que respecten les identitats locals,
siguin conseqüents amb les proporcions.
Si etiqueten en Lituà per a mig milió de persones,
per què no etiqueten en català per a 9 milions
o 11 milions de persones, etcètera?
És una mica també el que diu el francès,
si no veuen la necessitat per ells,
mira, si no constatem que realment hi ha una necessitat,
perquè a més és una evidència,
és una llengua oficial,
per tant, fora el més normal,
doncs si no els hi diu ningú, no?
Sí, per cert, allí a l'exposició,
a banda dels cadells tenim una vitrina
amb uns quants productes d'aquests
i hi ha coses molt curioses,
hi ha mostres de les patades d'aig
en un munt d'idiomes, però en català no.
És curiós, eh?
També tenim capses de preservatius,
de cereals, de puré,
d'això, doncs ja es poden veure a la vitrina
i com que és transparent
es poden veure pel davant i pel darrere,
es poden llegir i constatar, efectivament, això.
És una exposició itinerant
que ha anat per diferents llocs de Catalunya, no?
I encara hi queda...
Encara queda molt de camí.
Una miqueta d'itinerari.
El juny, aquest any tenim la versió, diguem, normal.
Hi ha una versió més extensa, l'extended version,
que dirien, que anirà a Vendrell.
A l'oficina de català de Vendrell també la porten,
ja tenen més espai que el que teníem nosaltres
i per tant es porten la versió completa,
que són plafons més grans,
amb més quantitat d'informació,
i estarà allà, ja ho avanço ara,
del 2 de juny al 2 de juliol,
si no m'equivoco.
Dèiem ara que feu molts estudis,
que feu molts treballs, campanyes de suport,
i aviam, després d'aquests estudis,
s'ha constatat que no només en productes d'aquest tipus de consum,
sinó en el tema de la publicitat,
de la telefonia mòbil, el cinema,
òbviament, doncs hi ha unes mancances importantíssimes.
Quins efectes tenen aquestes campanyes que feu habitualment?
Vosaltres trobeu resposta, a vegades les grans companyies,
les pròpies institucions han dit,
vinga, va, sí, a veure, anem a picar la cresta a algú,
perquè s'estan passant una miqueta.
Només que realment s'intenta és fer una campanya de conscienciació,
mostrar el que realment hi ha.
I clar, quan l'empresa se n'adona,
o la institució diu, ostres, és com quedar una mica en ridícul,
perquè la veritat és que les dades són greus.
Un 2% de cinema en català.
On s'ha vist aquí, on el català és una llengua oficial
i que la parla molta gent.
Llavors el que intenten és això,
ensenyar que realment hi ha discriminació.
Sí, que no és un discurs buit de contingut,
sinó tot el contrari, no?
És a dir, que es pot argumentar perfectament
amb una realitat que a vegades no som conscients que la tenim.
Bé, sense anar més lluny,
aquesta setmana n'hem presentat dos d'estudis.
Amb un no n'hi havia prou, n'hem presentat dos.
Un és el de l'ús del català,
els catàlegs de les grans...
El català en els catàlegs
de les grans establiments comercials i supermercats
a Catalunya.
Com sempre, l'informe està
en format PDF disponible a la web,
per qui el vulgui llegir sencer.
També n'hi ha un resum,
sencer són 60 i tantes pàgines,
que és l'estàndard, no ho sé,
fer uns informes sempre d'una 60,
tens 60 i 70 pàgines.
Vull dir que ja,
temps n'hi ha, eh?
Contingut n'hi ha.
Sí, sí, sí.
I les conclusions sempre acostumen a ser una mica,
una mica, com diria,
depriments, no?
Depriments.
Tot i que, per exemple,
abans comentàvem el món del CABA
i d'això quan ells van fer els primers estudis
estava molt malament
i a base d'anar fent estudis
i del conseqüent estudi,
pressió mediàtica,
campanyes de la gent reclamant
per correu i per públicament
i tot això,
ara el sector del CABA i VIN
ja està molt, molt, molt, molt normalitzat
en què és l'etiquetatge.
Doncs bé,
aquesta és la dinàmica.
Doncs amb aquest,
ara,
amb el tema dels catalans comercials,
resulta,
el resum,
eh?
Podríem dir
que hi ha el 23%
dels continguts dels catalans comercials
no compleixen la llei
que diu que la publicitat
ha d'estar com a mínim en català.
Llavors,
ells han estudiat,
a veure,
no sé,
vintitants,
esteuliments.
Mira que li dic
que faci els deuses a casa.
28 grans empreses.
28 grans empreses.
D'aquestes,
28 compleixen la llei
i les següents.
Jo dic amb noms i conegues
perquè això és així.
Compleixen la llei
amb el tema de la publicitat,
el bon preu,
sort i discau,
capravo,
consum,
suma,
carrefour i hipercor.
Això en quant a hipermercats,
en quant a especialitzades,
doncs la Toys Aras
en joguines
compleix.
En el món del bricolatge
n'hi ha una que es diu
Bricocking
i un grup que es diu Faxa
i aquests també compleixen.
En canvi,
qui no compleix?
Atenció,
ara passem la llista negra.
Grans superdefícies
que no compleixen la llei
en quant a publicitat.
La FENAC,
és que és francesa
i els francesos ja saben
què fan amb els idiomes
que no són franceses.
Si ja ho fan a França,
doncs...
Imagina't què faran aquí.
Mira,
una altra,
bricolatge,
l'Heroi Merlin,
també francesa.
Ah, sí?
Ves quina cosa.
Ves quina cosa.
La primavera
de l'Heroi Merlin.
Com són els francesos,
eh?
Amb els idiomes,
astres.
Bauhaus,
això no és el grup de música
ni la d'allò,
és una de bricolatge també,
eh?
No és el grup d'aquitectes
ni la botiga d'aquitectes
que també té a Ragon
ni d'allò,
bricolatge.
I una altra que es diu
Aquí,
amb K,
deu ser Escandinava,
com tot el que va amb K
és Escandinau,
Nokia,
IKEA,
tot això,
deu ser de llei.
O potser ho escriu
amb el mòbil.
O potser són ocupes
del bricolatge.
Després tenim també
equipaments per allà,
Conforama i l'Hipopòtamo,
tampoc compleixen la llei.
I de supermercats,
Lidl,
és alemany.
No compleixen la llei?
No.
En quant a la publicitat,
no la fan en català
com haurien de fer.
I un altre que es diu
Grup Aushand,
que suposo que és alemany,
això.
Bé,
això,
el que són les publicitats,
després també han estudiat
les pàgines web,
també estem si fa o no fa igual,
n'hi ha la meitat
que no compleixen la llei,
han estudiat la retolació
dels establiments,
etcètera.
Tot això està disponible
en aquest estudi.
I n'hi ha un altre
que es diu...
L'altre resumint,
Enric,
encara tenim molta teca aquí.
Molt resumint.
L'altre és un que es va presentar
ahir,
o abans d'ahir,
ja no ho sé.
Es diu
l'acompliment de la llei
en l'ús del català
en l'etiquetatge
dels productes
amb sesell ecològic
del Consell Català
de la Producció Agrària Ecològica,
que resulta
que els productes
amb etiqueta ecològica
per llei
han d'anar etiquetats
en català.
Per la llei
de política lingüística.
I a més,
són dels pocs
que tenen protecció,
són dels pocs
que s'escapen
a la legislació estatal
que obliga
a etiquetar-ho tot en castellà.
La legislació d'estat
diu
tot s'ha d'etiquetar en català,
les dades obligatòries,
les de seguretat,
tot en català.
L'única cosa
que s'escapa
d'aquesta llei
d'obligatorietat
de l'espanyol
precisament
són els productes ecològics
i amb denominació
que és la meitat
de les 23 productores
agrupades
en aquest
Consell Català
de Producció Agrària Ecològica
que és una corporació
de dret públic
amb personatge jurídic
pròpia
i òrgan titulat
pel Departament de Agricultura
és una cosa oficial
això,
doncs només la meitat
compleixen la llei
i aquí en tinc una mostra.
Tinc uns cacauets
empaquetats.
Es puc obrir?
Sí, obre'ls.
M'entra una gana
quan parla de tornar sol?
Diu
Consell Català
de la Producció Agrària Ecològica
i oh, misteri,
el darrere tot en castellà.
Au, mengem-se'ls.
Sí?
Què podeu dir de tot això?
Ah, sí, agribut.
Bueno, d'una banda
em dedica...
De l'ecologia,
comencem a l'ecologia.
Sí, sí, perquè diu
cacahuete repelado
frito y salado.
Repelado, què vol dir?
Que l'han tornat a la...
La pelada dues vegades.
Molt ecologista
però a l'hora de la veritat
en el tema de la llengua
també podrien
tenir una mica de sensibilitat.
El que hem de dir també
amb això de les grans empreses
multinacionals
que podem veure a l'expressió
és que
hem vist resultats,
de l'associació social
de la societat civil,
Plataforma de Rengua
i també de les institucions
quan s'hi posen,
en el moment que s'hi posen,
donen resultats.
Amb el cava, amb el vi,
amb diferents empreses,
vull dir, amb les cerveses també.
Quan la gent es queixa,
les empreses no volen perdre els clients
i per tant
ho fan en català.
Fan una mica veu
de consciència lingüística.
Són aquells que diuen
allò de la pel·lícula aquella
el Pepito Grilló?
Sí.
Una mica de dir
ep, ep, ep.
i aleshores creuen.
Per això ens entenem,
perquè jo també sóc així
de torrecollons,
que és una cosa molt catalana,
si així.
Jo sóc així.
Posar el dit a la llaga.
Escolti,
si la llei diu això,
per què no ho feu?
Per cert,
que no hem dit
que avui tenim una motxilla
de laqueta per regalar?
Ah, sí?
No hem fet la demostració?
És que avui teníem
molta feina amb l'ecologia.
que teníem convidats i tot,
però tenim una motxilla
amb tots els seus complements,
aquesta motxilla fantàstica.
Tenim el lot de laqueta
en el qual ha inclòs,
evidentment,
un targetó
de l'exposició
de l'etiquetatge.
Doncs escolta,
fem una pausa
i la pregunta,
sí?
Sí.
Doncs vinc una petita pausa
i ja poden començar
a marcar el 977 2447667.
Atenció!
Si disposes
d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona,
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977 243527.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
És que l'Enric no calla
ni amb el micròfon tancat, eh?
Continuava parlant.
Enric, estàs tremendo avui.
És la qüestió.
Jo estava per donar-les cacahuets
per allò com que
el que sí és cert
és molt educat
dir que allà
com que tindrà la boca plena
no parlarà, però...
Jo sóc dels que amb la boca plena
no parlo.
No, no, perquè ets una persona
molt educadeta.
A veure, tenim la motxilla
de la queta
amb les quetes,
amb el buf,
amb el polígraf,
calendari,
passatemps,
globus,
de tot, de tot, de tot.
Passatemps difícils.
Dels difícils.
M'has portat un dels fàcils per mi.
Quantes quetes?
Tres quetes, fantàstic.
Tres, perquè facin carreres.
I la motxilla és aquella tan xula,
de negra, vermella,
però vermella fosqueta,
no un vermell d'allò cridaner.
Molt bonica.
Els ensenyem amb ells
que no l'hem vist.
Amb molts compartiments.
Podeu constatar
que això que diem normalment
per antena és cert, eh?
Mireu, la podeu tocar.
Tocar i remirar.
La podeu tocar i remirar.
Avui no fem palíndroms.
No.
Avui no toquem palíndroms.
Avui potser ens toquen amb un palíndrom.
Bueno, si algú vols, sí.
Bé, Enric, vinga, va,
que ja tens un client.
Hola, què tal?
Hola, bon dia.
He de posar la veu de concurs.
Hola, què tal? Com estàs?
Hola, bon dia, molt bé.
Tu parles normal, tu parles normal.
Jo feia la veu de presentador.
Com et dius?
Dora.
Dora, què més?
Rioja.
Dora Rioja.
I estàs disposada a guanyar una motxilla?
Sí, acabo d'arribar del carrer
i he sentit això
perquè normalment passejo aquesta hora amb el net
i aquí que estic sola,
a veure, a veure, què va la cosa.
És que la pregunta, avui és una mica...
Si no estaves escoltant, potser no...
És fàcil, però s'havia d'escoltar.
A veure, hem parlat de la llengua
en l'etiquetatge de les granses marques
que és una exposició que tenim allí
a l'antiga audiència.
I llavors hem dit
quines són les grans marques internacionals
que són presents allà
i que estan posades allí en evidència
sobre com ens maltracten a la llengua catalana.
Pots provar, Dora,
perquè hi ha marques que són absolutament universals
i que si vols jugar-te-la...
Ai, mare, clar, jo havia d'escoltar.
Vinga, la marca més comú que diem tots
seria la Coca-Cola.
Molt bé, molt bé, sí senyor.
No, i sense haver escoltat el programa.
El senyor Coca-Cola ho ha de tenir en compte,
perquè aquest seria Coca-Cola,
però es tracta del que posen darrere.
El meu net comença a dir-la,
i li diu, és que si això...
I quins iogurts menja el nen?
Coca-Cola, diu.
Quins iogurts menja el nen?
Quins iogurts?
De quina marca de gasta el nen?
Ah, mira, per aquí sí que no passo.
Vull dir, per el Danone no passo.
Doncs Danone també està allí a l'exposició.
No, no, però són els que no etiqueten en català, eh?
Nescafé, són aquestes marques...
Nescafé és de Nestlé,
una altra multinacional que està allí a l'exposició.
Dora, intuïtivament no s'ha escoltat el programa.
Sense n'hi haver escoltat el programa i a l'encerta...
Què passarà el dia que m'escolti?
Tinc al net, estic per el nen.
I encara, com que tinc un gosset, estic superempleada.
Però sí.
Et veig una mica sobreexplotada, Dora, eh?
Ai, com t'ho diria jo.
Dona un cop de puny a la taula, eh?
La motxilla que acabes de guanyar t'anirà bé per portar les tovalloletes.
En tot això que ha dit, m'ho portaré.
Sí, tot.
I podràs portar les tovalloletes del nen, els bolquers de recanvi, tot això.
Molt bé.
La busceta per la caqueta del gos, tot això ho podràs posar dins la motxilla.
El que sé que tinc en l'acleta, que està de la buqueta.
Doncs ara aquí també n'hi ha dos o tres més perquè faci carrera del nen.
Oh, que li agradaran.
Doncs veus que bé, tots contents.
Ho tens tot aquí a la ràdio, Dora, vine quan vulguis.
Escolta, doncs no sabia ni què feia d'aquest concurs, ni a aquesta hora ni a aquest dia.
Doncs mira, avui estàs il·luminada per la sort.
Caram, molt bé.
Gràcies, Dora.
A tu, vinga, bon dia.
Adéu.
Adéu, si és que l'Enric en el fons és un ànima de cant i li encanta repartir alegria entre els oients.
A veure...
M'ha deixat al·lucinat, eh?
No ens escolta, no sabia què fer el cuix el primer dia que truca d'allò que se'n diu aprovar sort i les engerda.
Totes.
Doncs a mi em sembla molt bé.
A tu també, no?
Em sembla fantàstic.
A vosaltres també?
M'agrada molt bé.
Perfecte.
Tens una novetat editorial?
Oh, anem cap al Saló del Còmic.
Sí, és que...
Quan es fa?
Ah, per això, jo...
És aquest cap de setmana, ja?
Fa setmanes que ho anuncio, que jo tinc debilitat per aquestes coses.
I fa dies que ho anuncio, que tinc guardat a la nevera el tema.
Aquí tindrem una setmana del Còmic a Tarragona, també, poca broma.
Sí, que jo porto el paperet aquí, també.
El de Tarragona?
Sí, tornarem a parlar de còmics.
La de Tarragona serà del 7 al 11 de maig, doncs aquella setmana tornarem a parlar de còmics en català.
Perfecte.
En català, com a mínim.
Vinga, resumint.
Resumint.
Del 17 d'abril, que és demà, el 20 d'abril, hi ha la Fira del Còmic de Barcelona,
amb una adreça web senzilleta, que és 3b10.ficomic.com, eh?
I és la 26a edició, i dintre de tot el que hi ha de tot això del món del còmic,
i dintre dels problemes que hi ha hagut sempre amb el Saló del Còmic,
perquè ho feien tot en castellà, ni tan sols el català,
els últims anys ja s'han anat posant al dia.
La web, he constatat, l'he mirat, i hi ha versió catalana, castellana, anglesa i no sé quin altre idioma.
Pots triar.
Jo me l'he mirat en català i està bé, eh?
No hi ha faltes ni és un desastre de traducció automàtica, com fan alguns.
No, està bé.
I, a banda d'això, el que ens interessa a nosaltres és què hi ha de còmic en català.
Doncs la cosa del còmic en català, durant uns quants anys, està molt malament.
Als anys 80 estava de moda i ho feien, la norma editorial.
Pots dir-ho tot sense acotacions?
El resumint, grans novetats i àlbums de màxima qualitat i de prestigi internacional
són el que les editorials ara s'atreveixen a publicar en català.
I són els següents.
Persepolis.
L'editorial, norma.
És el mateix còmic en què es basa una pel·lícula superfamosa d'una tia...
Però el primer basa el còmic i després la pel·li, eh?
Sí, doncs ara l'han fet en pel·lícula, però el còmic és famós i ara està editat en català.
Boníssim.
25 euros, norma editorial.
Sin City.
Un primer tomb de Sin City, del Frank Miller, norma editorial també, 12 euros.
Atenció, parlem d'un còmic de 200 pàgines, eh?
I l'altre que em diu que val 25 euros són 388 pàgines.
No és que siguin TV-es petites, no són còmics de gruix.
Watchmen, un llibre famós i mític de l'Alan Murray, del Dave Gillons, editorial, columna, 470 pàgines, en català per primera vegada de la història, 35 euros.
És una obra monumental i molt famosa dintre del món dels superherois.
Desmitifica el tema.
Un clàssic Charlie Brown, que aquest sí que és un dels pocs que sempre s'ha publicat en català, a l'edit a Empúries, però un tomb de 420 pàgines, 28 euros.
Torpedo, s'està publicant la sèrie completa de Torpedo, aquí tenim una editorial francesa que és Glenat, aquí Glenat en el tema del còmic se comporta, edita en català.
El volum 2 de Torpedo, 144 pàgines, 15 euros.
Un altre d'Angla Editorial, 150 pàgines, Ciutat de Vidre.
Ah, sí, això es passa en la trilogia de Nova York, del Polàustel.
Ah, sí? I fan un còmic, això?
Sí, un dels tres episodis de la novel·la, és aquest que es diu Ciutat de Vidre.
I això ja es troba a les llibreries i als mercats i tot això?
Sí, al Saló del Còmic també. I a la Tàrrec o Còmics també.
Anirem al Saló del Còmic, em sembla? Potser sí.
Anem? Vinga.
I per acabar, un altre que ja tocava, que s'ha dit en català, és el Ralf Koenig, el famós Ralf Koenig, en aquest cas amb una de les obres més famoses que també s'ha portat al cine, que és l'Home desitjat, també edita a Glenat, 120 pàgines, 10 euros.
I Mortadell i Filamó, no? Encara?
Doncs mira, encara no.
Alguna vegada hi ha hagut algun àlbum extraordinari de Mortadell i Filamó, perquè l'Ibanyes és català, però de moment no.
Francesc, Helena, a través de la web es poden posar en contacte amb vosaltres, si algú vol col·laborar, que a Mansa sempre fan falta en aquest tipus d'entitats, que es fan de manera absolutament alturista i amb moltes ganes, a través de la web posar-se en contacte, però de moment que vagin a veure l'exposició.
Això mateix.
Que no se la perdin. Moltíssimes gràcies per venir avui a la ràdio. Enric, música per acabar? No s'acaba mai aquest espai avui, eh?
Tenim convidats, els hem de donar vidilla.
Jo tinc un convidat a la porta també, un altre.
Me'n vaig, però us deixo en Plou en Cachimbes, que acaben de treure disc, que es diu Telescopi, i que aquest dissabte, 19, a les 11 de nit, a la sala 0, estaran aquí a Tarragona.
Deixem amb la cançó La Blanca.
I per tant, hem d'anar al saló del còmic, tornar corrents per anar a veure els Plou en Cachimbes.
Uuuh, quin plan que tenim aquest de setmana, que bo!
T'el d'anar al saló del còmic, tornar corrents per anar a veure els Plou en Cachimbes.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit