Un minut, tres quarts del migdia, abandonem la comoditat que pot tenir una videoconsola,
una sala de cinema i obrim el temps de natura i aventura.
Pep Calvet, Daniel Travel, Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui ens acompanya Toni Hulvet. Toni, bon dia.
Hola, bon dia.
Quan ve el Toni ja saben que puja el nivell de dificultat de la proposta que era el cap de setmana.
Però la veritat és que portàvem uns quants programes molt suaus,
molt pel meu nivell, com si diguéssim, i pel nivell de la majoria.
Abans de parlar d'aquesta via ferrata que ens proposarà el Toni,
que a més ha portat fotografies, estàvem aquí entretinguts mirant-les
perquè és realment extraordinària, Oriana.
Fem un cop d'ull a l'agenda i després entrem de ple?
O sigui, aquesta agenda, a més del que és així proper aquest cap de setmana,
donarem dos apunts i en parlarem la setmana que ve
de diverses coses, diverses propostes que donarem.
La primera, que és perquè cap de setmana hi ha el primer de raquetes de neu,
ho estic parlant, se diu la primera, Traçà Muga, 2008.
Se surt des de les rodalies de l'estació d'Arança.
I, bé, és els últims que vulguin aprofitar aquesta neu que ha caigut,
doncs allí podem aprofitar.
Estàvem molt contents els empresaris de la neu,
perquè es veu que aquests dos dies ha solucionat bastant la Setmana Santa, no?
Sí, perquè, bé, els últims que van anar a esquiar la setmana passada,
doncs era com... tenien només la neu al lloc i al costat estava tot de terra,
i ja no hi havia res, no?
Llavors, també parlarem d'orientació, la trecoorientació,
que, bé, són tres curses,
una de Vallbona de les Monges, que ja va ser,
l'altre és el bosc de Poblet, que serà el dia 6 d'abril,
i l'altre, Santes Creus, que serà l'11 de maig,
ja en parlarem una miqueta...
Sí, però les tenim mal a prop.
Sí, sí, de com va tot.
Aquest cap de setmana ja vam parlar,
hi ha el rai de Begués,
i properament hi ha el de la Pineda Platja,
que, bé, ja li direm amb el...
amb el de... com es diu?
El Joan Carruany,
que doni aquí quatre paraules.
I tornar a recordar que hi ha l'Open Natura
que comença la cursa del Vendrell.
Això són curses a nivell popular, de BTT.
I, bé, ja així, una miqueta ràpid,
això ja en parlarem la setmana que ve.
Sí, la setmana que ve alguna cosa així més assequible, no?
Ja que arriba Setmana Santa per fer una sortideta per aquí a prop.
Et sembla, la preparem, que ara la setmana que ve?
Perquè aquesta que declara, ens parlarà el Toni,
ja és per un nivell,
ja hem estat parlant aquestes dues setmanes de les vies ferrates.
Molt bé.
Si fan una miqueta de memòria,
el Pep ens ha explicat què és una via ferrata,
què és el que hem de portar,
quin és el material,
absolutament tot.
Ara cal anar-hi, eh?
L'altre dia vam fer una, diguem-ne,
d'una dificultat baixeta,
per a aquells que vulguin començar,
que mai han de començar sols,
per molt que sigui la dificultat baixa.
Avui ja comencem amb un cert nivell, no?
L'hem cap a Oliana, Toni.
Sí, bé, és una via...
No és d'alta dificultat.
No és d'alta dificultat?
Això m'ho dius en sèrie,
he vist les fotografies, eh?
Si esteu penjats del sostre del món.
No, no és...
Està molt ben equipada,
és una via ferrada tipus Alps,
llavors hi ha pocs passos de dificultat.
D'entrada és d'una bellesa extraordinària, eh?
Sí, sí.
El paisatge, fins i tot si algú vol acompanyar
a qui faci la via ferrada
i quedar-se a per l'embassament d'Oriana,
és un lloc que...
És espectacular.
L'ubicació és espectacular,
la tens tot el pantà,
la veus perfectament,
és molt bonic.
I després la paret en si és molt maca, també.
És molt espectacular perquè és una paret.
És a dir, el bonic és que tu vas pujant per la paret,
hi ha un primer tram que arribes fins al pont,
que hi ha una agulla que la pots fer també,
baixar,
i llavors tens un escape.
Atravesses el pont i hi ha el segon tram.
El segon tram és una mica més vertical
i llavors arribes ja amb una feixa,
que és una feixa herbosa,
que pots descendre per allà cap al cotxe.
I llavors allí ja és la part més difícil,
que hi ha un mur bastant vertical,
que fas la progressió pel mur aquest,
hi ha uns flanquejos,
i llavors ja et vas ubicant.
Sempre aquí és la part on hi ha més alçada.
De fet, allà hi ha unes plaques que ho indiquen,
que és una dificultat més constinguda.
no és una dificultat extrema en el que és ja sostinguda, diguéssim.
És una via ferrata molt visitada, aquesta?
Sí, sí, sí.
Trobes bastanta gent sempre,
està molt ben equipada,
tens moltes opcions.
Estem mirant les fotografies que ens ha portat el Toni,
d'ells mateixos fent-la,
i és...
Tens diverses opcions.
El segon tram també tens un parell d'opcions per sortir,
mil coses que tinguis alguna persona que no...
Aquest és el segon tram, després del pont.
Però és una via ferrata que es pot fer molt bé.
Naltos l'han fet amb gent que pràcticament no fa res d'això,
i l'han fet amb nalt, la posem entre mig,
i la va fent perfectament.
És llarga.
No es pot tenir vertigen, eh?
Per fer una via ferrata.
Això no ho diem en broma, sinó seriosament, perquè, clar...
Es passa malament.
Sí.
I molts metres de corda, no?
Tot i que hi ha la cap de cable.
Sí, la cap de cable és cable.
A veure, portes una corda per si tens algú que pot tindre por,
o ves amb algú que no està basat en fer ferrades,
però no, no et fa falta corda per res.
Amb un dissipador, un bon dissipador,
si vols posar una paga d'enclatge per assegurar més a la persona aquesta,
i ja està.
El material, que és el que parla...
És que per les fotografies que ens porta el Toni,
van absolutament equipats al 100%,
i això és imprescindible quan afrontes una via ferrata com aquesta.
Sí, sí, aquestes ferrades, sí.
I no és allò de d'anar, vinga...
Sí, d'això te'n dones compte quan veus que algú cau.
Altres, a vegades, per exemple, als Alps aquest any,
vam veure com que hi ha un noi,
i sort, que portava el dissipador.
Ja m'estàs dient, ha de ser terrible, no?
Sí, no em va passar res.
Ja veus tu, el dissipador és imprescindible, eh?
Sí, sí, sí.
La cara que se't queda és que...
Sí, el que passa és que si no portes el dissipador,
doncs te pots matar.
En una de les fotografies,
a veure si sóc capaç de fer una descripció més o menys fidel als oients,
estan absolutament penjats.
Dos nois, és una noia, em penso, no?
Sí, l'Helena.
En aquest pas, sempre l'agafo i la faig passar.
Hi ha com dues parets que semblen verticals,
hi ha el Toni en una, un altre acompanyi en l'altra,
i ella, pobra, amb les cames obertes.
Jo l'agafo per un cantó i la faig passar,
perquè és un pas amics i ella és més baixada i no arriba.
Aquí sota, quants metres hi ha?
És una agulla, això deuen haver uns 50-60 metres.
Potser es veu des d'aquí, si no s'apareixia molt aquí.
Aquí, això és la paret de pujada.
El problema és que no són massa alts,
doncs que a vegades la via ferrada,
els que l'han muntat,
per donar-li un grau una miqueta més de...
Allunya dels desgraons.
No és el cas, eh?
Això ja no és, Oriana, això hi havia massa neu, per ser Oriana.
Doncs d'on parteix?
Vull dir, tu agafes el cotxe...
Agafes el cotxe, arribes al primer túnel de la carretera,
com si tens cap a Andorra,
i llavors ja veus un aparcament, ja veus cotxe sempre,
i a partir d'allí tens uns 20 minuts de pujada fins dalt.
I està indicat allà amb unes marques,
i arribes a peu de via ferrada.
Hi ha el cartell que t'indica el que tens de portar.
Ah, ja tu ja tens allà...
Sí, t'avisa, evidentment.
I llavors allà hi ha un primer pas,
una mica difícil,
i ja ha fet perquè no qualsevol persona pugui pujar.
És a dir, que si allò ja no ho supera,
es diu quasi que...
Sí, hi ha molta gent.
A veure, sempre portes una corda o alguna cosa per ajudar-los.
Un estrep, o portes una cinta de corda una mica més llarga
perquè et puguin pujar.
Però està ben pensat,
perquè llavors és la persona que ja no s'atreveix, no?
Clar, aquest primer pas pot ser disuessori,
i així la gent que va pujant,
doncs puja en condició.
Sí, perquè pujar amb els graons és fàcil.
El problema és després quan tens que descendre.
Jo en les fotografies,
com he vist els ferros aquests estupendos que posen,
sembla que pugis una escala,
però clar, un cop has superat algun ferro d'aquests,
dius, bé, i ara on m'agafo?
No, i a vegades tens, per exemple,
a la part de la sortida tens dues sortides,
una fàcil i l'edifici.
L'edifici són esgraons, però tots són desplomats.
Què vol dir? Explica'm-ho.
És a dir, que passes dels 90 graus,
estàs a més de 90 graus,
a 120 ja, tirant cap a fora, diguéssim.
Llavors, clar, necessites atlèticament estar bé,
o que t'ajudin. Nosaltres allí normalment ajudem sempre.
Si hi ha algú que no controla molt, ajudem.
Desplomates, si t'agafes,
així com has vist a la fotografia,
doncs quedes separat completament de la paret.
O sigui, només te quedes enganxat.
Penjat. Penjat, directament.
Aquesta és una altra, no ho hem comentat,
però és de sentit comú que per fer una fia ferrata,
que la teva força física t'ha d'acompanyar moltes vegades,
lògicament no ho pot fer qualsevol.
Ha de ser una persona que estigui habituada a fer esport.
O amb un monitor, però que estiguis...
És a dir, que puguis ser autònom des d'aquest punt de vista
que tu tinguis la força per aguantar-te tu mateix.
Sí, sí.
Bueno, vull dir que pots anar amb un monitor i t'ajuden,
o amb un guia i no hi ha cap problema.
Dins de... Sí, perdona, Pep.
Sí, que era des que parlàvem,
que al ser llarga, doncs ja no només has de dir,
bueno, posar el casc, el dissipador, això,
sinó has de preparar una miqueta més.
Te pot canviar el temps.
A veure, t'has d'anar hidratant.
Clar, jo estic veient una fotografia que ara m'ensenya el Toni
que sí que es veu que hi ha, doncs, una profunditat terrible,
però és allò que deia,
doncs hi ha els ferros allò en plan escaleta guai...
Sí.
I dius, veus, i després diuen que les vies ferrates, no, no.
No, sí, sí, són...
Hi ha vies ferrates que són complicades
i ja et dic, n'altros als alps,
n'han fet alguna que són autènticament espectaculars.
Aquesta, per exemple, dins de la mesura que donen les pròpies vies ferrates,
el Pep ens va explicar que hi havia, doncs, com una categoria
perquè la gent identifiqués el grau de dificultat,
aquesta on la situaria amb la violiana?
Jo la deixaria amb un D més.
A veure, es pot considerar una M-D,
però per la llargada que té.
Igual que l'escalada.
A vegades l'escalada no és en si la dificultat sostinguda,
sinó la quantitat, és a dir, la llargada que té la paret.
Llavors, aquí el que tens que tenir en compte
és que són 1.095 metres de via ferrada,
és llarga i després tens que tenir en compte
que tens que baixar, que també tens una hora i escaig de baixada.
El 1.095 en horitzontal ho fas bé, però en vertical.
Sí, sí, sí, clar, i molt vertical.
L'únic que hi havia, per exemple, és que és la verticalitat que té.
I baixes pel mateix lloc i de la mateixa manera?
No, tens un camí equipat, també amb cables,
molt més senzill, molt més senzill.
Que s'ha acumulat cansament, no?
Sí, és molt més bonic.
Llavors, el primer tram és molt bonic
i enllaces aquesta part, que és una feixa,
que ja he dit que és el primer,
que diferència molt la primera part de la segona,
i llavors ja vas baixant caminant.
Cada cop hi ha més persones que practiquen aquest tipus d'esports,
a la via ferrata com s'arriba?
A través de l'escalada?
Primer fas una mica d'escalada, alguna paret?
Normalment com ho fa la gent que s'hi dedica?
A veure, jo penso que la via ferrata
que s'ho podria definir amb un llibre de muntanya,
no m'enrodo quin era,
però hi havia una definició molt bona.
La via ferrata és molt divertida per l'escalador
i és l'escalada per l'excursionista.
Ah, és una bona definició?
La persona que no està acostumada a fer paret
i no vol fer una dificultat,
aquí pot disfrutar molt.
I normalment la gent que s'estrena,
repeteix a la via ferrata, generalment?
Normalment la persona que li agrada una miqueta,
és una mica basat,
li agrada,
perquè no té unes exigències com l'escalada,
que ens agrada els que ens agrada escalar.
I aquí tens més marge,
pots disfrutar molt més.
De totes maneres,
les persones que li fa por la vertical,
vertigen o impressió,
el vertigen és el primer que descarta,
però el que li agrada a la muntanya
és d'això el que diu ell,
és un afegit, no?
Sí,
te dona aquest marge.
Clar, però és que entre pujar una muntanyeta
allà dels ports,
com les Cabretes,
a pujar aquí amb això,
ja hi ha una diferència.
I un trobo bastanta gent gran,
els alts es troben moltíssima gent...
Però és que els francesos,
això ho tenen de molts anys ja per la mà.
Sí, sí.
I tenen molt controlat tot
i això és el bo que tenen allà,
un control.
Molta gent gran.
Aquí la gent que deia que s'hi repeteix
també depèn molt,
si ho passa malament la primera vegada que hi va,
doncs clar.
Hi ha una cultura de l'esport d'aventura
i de risc a França,
molt anterior a la nostra.
En aquest sentit,
en quant a les vies ferratas,
que el Pep ens deia l'altre dia,
que aquí estan molt ben fetes,
la gent que les organitza
i que les cuida i les controla.
A França heu notat que encara estan millor?
Molt.
És espectacular.
Sí, hi ha diferència.
Quines diferències diries que hi ha
entre les dels alts i les d'aquí a l'equipament?
És espectacular.
Que es renova més habitualment.
I es vigila molt més
i hi ha algunes que són de pagament inclús,
però bueno,
quan estàs a la via ferrada
i veus que has pagat,
dius que res és lògic que s'estan pagant.
És lògic,
però de totes maneres.
Hi ha vies ferrades
que te les tanquen
per algun problema en seguida.
Nosaltres l'aquest any
ens vam trobar amb una via ferrada
bastant molt maca
i no la vam poder fer
perquè estava tancada,
perquè hi ha hagut un desprendiment
i estava tancada.
Aquí moltes vegades no les tanquen.
Ens hem trobat,
va ser a Benasc,
i hi ha una via ferrada allí
i per certament no estava tancada
i hi havia el cable trencat pel mig.
Vam fer un tram
que el vam assegurar
i vam passar,
però sí, sí.
Això hauria d'haver-hi un control
que anés més enllà
de la bona voluntat dels col·lectius.
Vull dir que es regulés,
diguem-ne,
per llei,
per dir-ho d'alguna manera.
És el que dèiem de França,
la cultura.
Per exemple,
nosaltres hem trobat a França
anar a fer un barranc
i trobes els gendarmes allí
i, a veure,
el material.
O sigui,
i demanant-nos el material,
no?
I si hem de portar el material,
que ells creien que...
I si vostè no ho porta,
no passa i no fa el barranc
i se'n torna cap a casa.
La gent és molt imprudent.
A mi trobo, eh?
Això ja ho trobo molt, eh?
Sí, sí, sí.
Una cosa és fer esport d'aventura
i una altra és jugar-te la vida
de la manera més inútil.
A més,
regulen hasta la gent que hi va, no?
O sigui,
doncs, bueno,
per avui,
si han passat 10 grups,
doncs ja n'hi ha prou.
Si ells consideren
que aquests 10 grups
és per la seguretat,
doncs ja està bé, tu.
T'has d'esperar a fer nit
i tornar a la mà.
Toni,
algú que ens escolti
que no ha fet mai
a Escalada ni havia ferrat
i diu,
mira,
saps què?
Que m'agradaria fer-ho.
Què han de fer?
Doncs,
home,
primer que res,
si no han fet mai...
Sols per res?
No,
jo recomanaria
que haguéssim algú
que hi hagi fet alguna
i fer-ne una de senzilla
per veure el que és.
Aquí en Montblanc
n'hi ha una molt...
que és la Roca del Colom
i és una via ferrada
molt senzilla.
Tu no sé si l'has fet, Pep.
No, aquesta no.
Com de senzilla
per...
Sí,
és per fer...
Es pot fer en canalla.
Té una mica de verticals,
flanquejos...
Quants metres?
Per tenir allò?
No, no recordo.
Tindria uns 40 o 50 metres.
Encara.
És molt bàsic.
Tens a fer uns ràpels
i unes coses també.
Sí, molt senzilla.
Però val la pena.
fas com un circuit
i és per saber
què és,
per tocar-ho.
Allò que dius
ja he tocat,
ja sé què és,
com va.
Hi ha opcions.
Jo sempre per això
que això
s'ha de conèixer
primer abans d'anar
a saltar
a una cosa
d'aquestes dificultats.
Sí,
perquè això
en el cas d'Oliana
si no ets una persona
que t'agrada molt
o que t'agrada l'aventura
no...
I que tinguis
una certa experiència
lògicament.
O inclús aquí a l'Hospitalet
que a vegades
hi ha gent
que va directament
a l'aigua al coll.
No,
no és recomanable.
No és recomanable.
Doncs vinga,
per aquí a prop,
la de Montblanc
que no té pèrdua,
no?
Imagino que arribes a anar
a preguntar-nos-hi.
Si entres a la web
de la Federació Catalana
està indicat
allà de la ressenya
i tot.
Molt bé.
Doncs ho deixem aquí
perquè no tenim més temps.
Les vies ferrates
ens han ocupat
durant algunes setmanes.
Farem alguna coseta
per Setmana Santa,
eh, Pep?
Encara la setmana vinent
alguna proposta?
Una proposta
que la gent,
doncs...
I si fa bo
alguna coseta de platja
i d'aigua també, eh?
Sí, i, bueno,
mira, aprofitant això,
diem que, no,
que fem un curs
de submarinisme.
Ah, molt bé.
Ja en parlarem
la setmana que ve.
Un primer bateig.
Molt bé, fantàstic.
Doncs parlem la propera setmana.
Que no poden esperar
trucant,
ni el Travel,
namaste al carrer Lleida
i els organitzen a mida
una via ferrata
o el que convingui.
Sí, sí.
Toni Hulbe,
moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Pep Calvet, gràcies.
Bon cap de setmana.
I la propera.
Adéu.
Adéu, adéu.