logo

Arxiu/ARXIU 2008/MATI T.R. 2008/


Transcribed podcasts: 684
Time transcribed: 12d 14h 4m 46s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Temps de tertúlia en aquest matí de divendres.
Temps per comentar algunes de les notícies de la jornada
amb els quatre convidats a Japón.
Avui ens acompanya l'arquitecte tècnic Josep Maria Boqueres.
Josep Maria, bon dia.
Molt bon dia.
Al seu costat hi ha el regidor de l'Ajuntament
del grup municipal socialista i responsable
de l'àrea de relacions ciutadanes Manel López-Pascà.
Manel, bon dia.
Hola, bon dia.
I a l'altra banda de la taula tenim la regidora
del grup municipal de Convergència i Unió a l'Ajuntament,
Maribel Rubio. Maribel, bon dia.
Hola, bon dia.
I al company periodista de l'empresa de comunicació PIC, Tomàs Carot.
Tomàs, també bon dia.
Bon dia.
Doncs amb aquests quatre convidats donarem una ullada a l'actualitat.
Avui començarem parlant de qüestions relacionades
amb equipaments esportius i amb hotels per diferents raons.
Una, perquè ja us ho explicàvem ahir
i de fet ho vam comentar també en el temps de la tertúlia,
sembla que s'ha desencallat definitivament
el tema del complex esportiu Sant Jordi.
Ja us explicàvem que la Generalitat ha obert el concurs
per adjudicar la construcció de les noves instal·lacions.
Tenim aquesta notícia i en relació amb això
i també en relació amb hotels tenim el desig com a mínim
de l'equip de govern de l'Ajuntament
d'aprofitar aquest espai, aquesta zona del complex esportiu Sant Jordi
per mirar que en el futur ja s'hi pugui ubicar
un hotel d'alt nivell de quatre o cinc estrelles.
Alguns diuen que sí és possible de cinc estrelles en aquella zona.
I arran d'això també els hi proposo, després parlar si volen,
d'un projecte que hi havia i que de fet encara hi és
de fer un hotel de cinc estrelles molt més petit, però de luxe,
al Pla de la Seu, a la rectoria davant de la catedral de Tarragona.
Ahir el tinent d'alcalde d'Urbanisme ens deia que de moment
el primer projecte, la primera proposta s'ha desestimat
perquè no complia amb l'entorn patrimonial
però que la proposta pot continuar vigent,
la de tenir un hotel de cinc estrelles al cor de la part alta
del casc àntic de la ciutat. Però en fi, si volen, anem per parts.
Comencem pel Sant Jordi.
Josep Maria, què et sembla la notícia de reactivar finalment aquest projecte?
Home, això ja tocava, perquè és un tema que està pendent fa molts anys,
que són totes unes instal·lacions, des que això en va anar al CBT
i després va quedar tancat pel que sigui.
Llavors, ja és hora que aquest lloc, que està bastant cèntric,
és cèntric del tot avui dia això, tot el complex de Sant Jordi,
que se reactivi i es faci tot el que es vol programar,
tant des de la vessant d'esportiva com la vessant aquesta d'un hotel.
Jo crec que aquí hi hagués un hotel, que inclús al començament va coincidir,
quan es va donar aquesta notícia ja farà potser 10-15 dies,
que semblava que era un hotel en lloc del que es té que fer el pla de la seu,
que també tu ho has dit ara.
No, no, són coses diferents.
Això ha quedat clar que són diferents.
Jo crec que Tarragona, cada vegada més turística
i des del punt de la vessant cultural,
que jo crec que és l'aspecte turístic que Tarragona ha de potenciar,
i cada vegada hi ha més gent que viatgem pel tema de les pedres,
que jo dic, tant siguin romanes, siguin modernistes,
siguin del Renaixement, siguin del que sigui.
Llavors jo crec que ja és hora.
Perquè aquí a Tarragona també recordareu que no va arribar a Bonfi,
al mas d'en Sordent,
que també inclús va sortir a la premsa,
podríem anar a la meroteca,
inclús els promotors que eren alemans,
doncs deien que allà per Nadal,
allà descorxarien l'any, no sé si...
Ja fa anys, eh, d'això.
El 2001-2002, ja fa 7-8 anys,
i per la raó que sigui,
sí que darrere de l'hotel,
o sigui, utilitzant mas en Sordent,
com a edifici modernista,
com la peça emblemàtica,
després feien un hotel nou,
i després, a més a més,
que jo suposo és aquí on van vindre els problemes,
de fer tota una sèrie de bungalows,
allà al costat mateix del club de golf.
O sigui, que a Tarragona manca tindre un hotel
de cert prestigi,
i llavors jo demanaria,
jo ja sé,
perquè també sabem tots aquí a Tarragona,
que el primer promotor era un tarragoní de Socarrel,
el promotor del Pla de la Seu.
No sé si es pot dir el nom,
el senyor Ricard Climent.
Era un dels promotors forts del tema.
I jo, que tinc certa amistat també,
jo el que sigui,
algú me va dir al final,
vaig quedar avorrit de tot el tema.
A veure, jo crec que la legislació,
des del punt de vista cultural, patrimoni,
el que sigui, estic a Bàgia,
no es poden fer disbarats,
i més en llocs,
en uns entorns tan guapos
i tan elegants com tenim a la ciutat,
però, esclar,
tampoc no tens que ficar tantes traves, no?
Al final s'ho van quedar un grup,
que són, jo crec, els actuals.
De Saragossa.
De Saragossa,
i suposo que arribaran a bon fi,
i llavors jo crec que Tarragona
també gaudeix de tindre un hotel
d'aquestos petits,
de 14 habitacions,
el que sigui.
Ara, si vols,
després parlem potser del Pla de la Seu,
ho dic per no barrejar coses.
primer del Sant Jordi,
i de si fem hotel o no fem hotel,
si consideren que d'haver-hi hotel o no.
Què més?
A veure,
podem parlar quan vulguin.
Tomàs,
Maribel i Manolo,
quan vulgueu.
A veure si el que s'ha de tenir en compte,
jo desconec el projecte,
la idea,
però el que s'ha de tenir en compte
és de no embotir les coses en calçador,
en cap lloc ni de cap manera.
És a dir,
una cosa és que sigui compatible
per espai i per tot,
i que hi hagi espai suficient per tot.
Llavors,
perfecte,
perquè tot el que sigui en infraestructures
és bo per la ciutat.
I més infraestructures esportives al centre
o de lleure,
i d'equipaments també de lleure
com poden ser l'oferta hotelera
i a més d'alt nivell
i en aquest emplaçament,
que és la nova centralitat
pel creixement urbanístic,
per la imminent arribada del corte anglès,
tot això,
les noves xarxes de comunicació.
Per tant,
si és compatible,
jo crec que endavant.
Sí, cap,
per dir-ho d'alguna manera.
Exacte,
sense embotir un calçador.
Maribel.
A veure,
nosaltres estem aquí
parlant de la possible manca
de places hoteleres,
però tenim una manca
d'instal·lacions esportives
a la ciutat de Tarragona.
Ja era hora
que es desencallés
el tema del Sant Jordi,
perquè això hagués pogut estar
en moviment
des de ja fa un temps,
i el que cal veure
és quina mancança
tenim en instal·lacions esportives
i si aquí es pot aprofitar
per cobrir
tot el que
Tarragona
necessita.
Un cop
vist això,
és possible
que aquest hotel
pogués anar
emplaçat
en un altre lloc.
Com deia molt bé el Tomàs,
cal veure
l'espai que hi ha
i,
en primer lloc,
estudiar
les mancances esportives
i després veure
la resta,
que inicialment sembla ser
que bé,
que aquestes instal·lacions
sempre han estat
programades
per ser instal·lacions esportives.
Manolo.
En primer lloc,
felicitar-nos
perquè ja és hora
que l'Hotel Sant Jordi
quedi desencallat
d'una vegada
i que
es dignifica
aquella zona
i que
comenci
a adjudiquin
les obres
i que en 3 o 4 o 2
o 3 anys,
me penso que trigaran,
es facin d'una vegada
les...
es rehabiliti
perquè ara ja està
en unes condicions
fatals.
Això en primer lloc.
Segons lloc,
el de l'Hotel,
si cap o no cap,
bueno,
doncs no,
la veritat és que
jo personalment
no ho sé
si cap o no cap.
Si cap,
sense treure
instal·lacions esportives
de les que ha tingut
l'élida
antic
de tota la vida,
doncs perfecte,
si faci un hotel,
a més a més,
dintre del cor de la ciutat,
un hotel
sin castells,
jo crec que és necessari
a Tarragón,
no tenim cap,
la ciutat
que Tarragón
no necessita,
després ja en parlarem
d'aquí al Pla de la Seu,
però en fi,
jo primer que res,
el que hauríem de fer
felicitar
de l'encallada
que hi havia
del tema del Sant Jordi.
D'aquí ha sigut culpa,
entre tota la Mataromí
ja serà se morió,
crec jo,
o sigui que
és igual,
l'important
ara ja és que estigui desencallat
i que això se solucioni,
perquè realment
hi havia
serios problemes.
El tema del Pla de la Seu,
que abans ja comentava
el Josep Maria,
en fi,
recordem que aquí
hi ha uns promotors
que tenen l'antiga rectoria,
que és l'edifici
que hi ha davant
de la catedral,
que volen fer
un petit hotel
de luxe,
sembla que hi havia,
ahir ens va explicar
el tinent d'alcalde
d'Urbanisme
que hi havia un projecte,
però que l'Ajuntament,
l'equip de govern
l'havia denegat
perquè d'alguna manera
no s'adequava
a l'entorn cultural
i patrimonial de la zona.
Suposo que s'ha d'anar
molt en compte,
ells havien fet
una proposta
de 24 habitacions,
però això s'oposava
aixecar l'altura
en excés.
Aquí consideren
que hem de ser
molt restrictius,
moderadament restrictius,
permissius,
i quan dic nosaltres,
o parlo en plural,
parlo de l'Ajuntament,
que és qui finalment
ha de donar els permisos.
Jo crec que s'ha d'anar
amb molta cura
en el que és
el patrimoni de la ciutat.
Llavors,
el projecte
que es va presentar,
tinc entès que era un projecte
que era aixecar l'edifici
i, o sigui,
pràcticament la casa
aquella, o sigui,
quedava una mica
desconfigurada
del que és ara.
El projecte es continua,
o sigui,
el que faran
és un hotel en encanto,
o sigui,
un hotel...
Un petit hotel
amb poques habitacions.
De gran luxe,
que també,
o sigui,
que és necessària a la ciutat.
Llavors,
doncs,
si això és el que jo crec
que continuarà
i el que quedarà bé
i el que li donarà...
Mira,
jo he estat fa,
a finals de l'any passat,
sobre el mes de novembre,
vaig estar
a Baeza
i a Úbeda.
I és una meravella
com conserven allà
els palacetes
renascentistes
que tenen,
que el que fan
és posar,
o sigui,
equipaments hotelers
per fer
la recuperació
de l'edifici.
Són hotels
en 15 o 20 habitacions,
però hotels preciosos.
O sigui,
mantenen l'edifici
i, a més a més,
queda una estància
fantàstica, no?
I, des de lloc,
és per copiar-ho, això, eh?
Sí,
l'únic que passa
que amb això
que es té que ser
molt rigorós
i no es té
que ser flexible,
però a vegades
també hi ha
dissenys,
perquè estem parlant
de dissenys.
És clar,
aquí l'altura
s'hauria de mantenir
el que tenim,
però a vegades
també aixecar
algú,
tampoc no implica
que potser
deteriorés l'entorn.
A veure,
ara jo diré,
quan s'abat
a l'Ajuntament,
a la Rambla,
doncs,
ja hi ha
la fàbrica
o el que sigui,
van aixecar.
I a la Rambla
tenim algun edifici,
per exemple,
hi hauria la Rambla,
si tu te'l mires,
doncs,
està aixecat,
retranc,
taguejat.
Però he pogut comparar,
perdona,
Josep Maria,
la Rambla
amb l'entorn
de la Catedral.
Però ara,
per exemple,
ara jo se'm ve
a l'amori,
per exemple,
el Hugenheim
de Bilbao,
quan algú devia veure
el projecte aquell
del museu,
devia dir que hem de ficar
això aquí al mig,
això és una bufetada,
o el Cursal
de Sant Sebastià,
o aquí mateix
el Camp de Mar.
Doncs ho tothom va ser
i després,
a veure,
sí que estem en un entorn
i estic ara en compte
el que sigui,
ara,
però jo el que voldria
és que si hi ha promotors
que estan decidits a fer-ho,
se'ls hauria potser
de compensar d'una altra manera,
de dir,
no pots aixecar res,
però llavors des d'una altra,
perquè és millor
que aquell edifici
estigui ocupat per alguna cosa
que no que es vagi
deteriorant per si mateix.
Això també és l'altra història.
Aquesta és l'altra cosa
que els que defensen molt a vegades,
jo soc defensor de les pedres,
i vaig a la meva trajectòria
de l'equimat publicant
o el que sigui,
però a vegades
deixar que les coses morin
encara és pitjor per l'entorn.
I l'altre,
sembla que aquí a Tarragona tenim,
que és una altra cosa
totalment diferent,
el fortí de la reina,
tothom va estar dient
si no hi hagués sigut
al restaurant aquests dos anys,
què seria jo?
Un cau del que sigui, no?
Doncs, bueno,
molt bé,
llavors hem de ser rigorosos,
però també no hem de ser
tan rigorosos
que la gent al final
agafi les cames
i se'n vagi amb una altra cosa.
Hauríem de ser imaginatius
si em permeti
tan rigorosos
com la llei lo permet.
A veure,
més opinions.
Tenim en compte
dues coses.
Una seria
que hi ha actuacions
que són irreversibles,
és a dir,
les veles del Camp de Mar
podien treure's
i no afectava
perquè no estava incrustat
dins del que és la muralla,
modificava el paisatge,
però s'integrava,
per dir-ho d'alguna manera,
no estava incrustat.
Aquí és diferent,
és a dir,
si hi haurà
que és irreversible
i trenca
el que seria
la imatge
i la postal típica.
És que parlem del pla de la seu,
no parlem de...
Exacte.
Per això,
això és irreversible
i ho hem de tenir en compte.
L'altre és,
a l'altre,
la premissa falsa
de dir,
si uns tenen una idea
de fer negoci,
llavors se'ls ha de compensar.
Vull dir,
a veure,
jo tinc idees
de fer negoci
i si no els faig
no em compensa ningú,
no?
Vull dir,
per tant,
pots fer negoci
d'acord amb aquests paràmetres
que regeixen
per a tothom,
no?
Vull dir,
perquè la llei,
si té alguna cosa
és que teòricament
és igual a tots.
Després,
feta la llei,
feta la trampa,
no?
Jo,
que també s'ha dit,
no?
Vull dir,
si hi ha hagut uns senyors
que han anat...
Quan la gent diu,
i si això es tanca,
estic a indemnitzar
el promotor o no,
senyor,
vostè no té llicència,
no té llicència
i s'ha anat gaudint
d'un beneficiu econòmic
durant molts anys.
Doncs,
per tant,
també és molt discutible
d'això.
No,
no,
no,
ja ho sé.
El fort i la reina
no trenca l'entorn
ni molt menys
com podria trencar...
No,
i també batint
dels seus problemes.
I també li van fer rebaixar
coses d'instal·lacions
d'aire condicionat.
A veure,
el tema de l'hotel,
del pla de l'atel...
És complex,
és complex.
Jo penso que s'ha de respectar
l'entorn.
Ens ha costat molt i molt
tindre una part alta
com la que tenim.
Aleshores,
bé,
respectar les alçades,
bé,
no coneixo exactament
quins eren els problemes,
és evident que tindre un hotel allí,
doncs,
podria donar
molt de joc,
però,
sempre
mantenint
la línia exterior
que hi ha
a la nostra part alta.
L'skyline.
L'skyline,
que es parla molt.
Sí, però...
Aquí suposo
que és un tema també
de negoci,
m'imagino.
En fi,
des d'un cert desconeixement
l'edifici no és gaire gran,
per tant,
moltes habitacions
no es poden fer,
els promotors aspiraven,
segons el projecte inicial,
a 24 habitacions,
i per tenir 24 habitacions
has d'aixecar el sable.
Clar,
o sigui,
el que ha fet el projecte
ha mirat la pela,
no?
O sigui,
el que fa negocis,
fa negocis.
Però de l'skyline mateix...
Per això està...
O sigui,
les administracions públiques,
per fer el control
és actiu
del que des de la fàbrica,
es nota el pedaç
que va suposar
en el seu moment.
Sí.
En el moment de...
Tot abunt,
tot avall,
tot hi val,
no?
Clar.
Se suposa
que si hi ha promotors
interessats
és perquè,
en fi,
poden fer negoci.
I aquí ve
una pregunta col·lateral
al que dèiem abans
del possible hotel
al complex Sant Jordi
i aquest projecte
d'hotel
al Pla de la Seu.
Creuen que tenim públic
o que podem aspirar
a tenir públic
per hotels
d'aquesta categoria?
Maribel,
tu com ho veus?
Jo crec que sí.
La nostra ciutat
pot estar a l'alçada
que nosaltres vulguem,
ni més ni menys.
tenim patrimoni,
tenim mar,
tenim sol,
tenim turisme
de tot tipus d'interès.
És la nostra ciutat,
a veure.
Exacte,
la gastronomia nostra.
I a més a més
s'estan fent,
a l'encore.
A més,
jo us eixo,
avui ve una notícia
al diari,
diu,
l'hotel Seratón Bonbon
de Montreux
provéu fàcturada
10 milions d'euros anuals.
O sigui,
això
no s'ha de fer
que pensar que sí,
que n'hi ha.
Sí, però clar,
perdona Manolo,
ho deia perquè
és veritat
aquest projecte de Seratón
però és a Montreux,
a la platja,
al costat d'un camp.
És que a Tarragona
té platja,
té al costat
el Port Aventura,
té tot el patrimoni mundial.
O sigui,
si a Montreux
o poden fer un hotel
amb aquests tipus
de facturació
en què la cadena Seratón
penso que l'ha estudiat prou,
doncs imagina't a Tarragona.
És un altre tipus de públic
que val jugar a golf
i l'únic que hem buscat això
com els que van al Passamaner
també hi ha temes,
tenen un hotelet
també...
Però és que aquí també
poden vindre a jugar a golf
al Costa Dorada, eh?
Aquí es han d'agafar el cotxe
per anar a qualsevol lloc,
a no ser que es vulguin quedar allà
i veure la tele
i caminar
i no sé què.
I a més d'això,
si nosaltres
comencem
a veure aquestes places hoteleres
d'aquestes categories,
també una mica
estem seleccionant
el nostre turisme.
Per tant,
el turisme
que va a altres llocs
doncs ja està bé
i nosaltres seleccionem
una mica també
el que volem
a la nostra ciutat.
És a dir,
tu apostaries
per buscar justament
aquesta franja de turisme
de més qualitat.
Sí,
però amb molta cura
dels emplaçaments
i d'on es fa tot.
Tomàs.
S'ha de ser molt ordenat.
Sí,
si no,
completament d'acord.
I a més,
a veure,
l'emplaçament de Tarragona...
De totes més,
perdona,
Tomàs,
és que feia aquesta pregunta
perquè segurament
des d'una perspectiva històrica,
Tarragona,
per molts atractius
que hagi tingut,
potser no se l'ha considerat mai
una ciutat turística,
no?
Perquè hem tingut
sempre Salou,
Cambrils,
la Pineda al costat
i semblava que Tarragona
era una ciutat industrial
de serveis i ja està.
Justament pel canvi
de model turístic,
és a dir,
el sol i platja
ja està a Dojo
i a l'abast de tothom
i ara el que hem d'anar
i és precisament
el valor diferencial
que té Tarragona
és aquest altre.
I la prova
és que encara no hi ha
cap infraestructura
d'aquest nivell
i aquesta categoria
a la ciutat,
per una banda.
Per una altra,
comportaria,
clar,
moltes accions
col·laterals
i paral·leles
de promoció
de dignificació
de l'entorn,
de canvis d'hàbits,
de promoció
a l'exterior
i tot això,
però,
a veure,
14 habitacions,
fem els números
de 300 dies a l'any,
a veure,
a Europa
no hi ha
potencialment
públic
per atraure
d'un alt poder adquisitiu
d'una cultura elevada
i en interès
per visitar
aquest patrimoni
que pugui donar
negoci
i vida
en aquesta activitat,
segur,
és qüestió
de promoure-ho.
Ja t'he dit
que l'exemple,
t'he dit que l'exemple
de Baez Haidu,
ve da,
que l'he conegut jo,
això que t'ho he viscut jo
perquè he estat al·lojat
en un hotel d'aquests,
o sigui,
que sí que poden existir,
a més a més,
jo crec que una de les coses
que hem de fer a Tarragona
molt important
és vendre a Tarragona
al món,
o sigui,
que ens coneixen,
que la nostra marca
de patrimoni,
de ciutat,
de tot el que tenim
que es conegui
per tot el món.
Crec que no està prou coneguda
i això,
aquesta és una de les grans missions
que tenim a Tarragona
en aquest moment,
tant el patronat de turisme
com des de relacions ciutadanes
com des de qual,
qualsevol regidoria
de l'Ajuntament,
no?
Jo incideixo en això
i ara,
ja que acabes de dir això,
Manolo,
vaig a dir una altra cosa
que és,
perquè,
moltes vegades ho he dit
i ho sap també l'alcalde
i altra gent
i a veure si al final...
Hi ha un llibre
que es diu
Ruta Europea del Modernisme,
un totxo de llibre
que va sortir l'any 2000,
la primera edició
i ara ha sortit el 2007,
la segona edició,
que ho fa
el Departament d'Arquitectura
i Passatge de Barcelona,
que amb aquesta ruta
surt,
l'Espul de Franculi,
sui Piner i de Brai,
surt,
no cal dir Terrassa,
Barcelona,
surt Reus
i no surt Tarragona
i a veure,
i aquí a Tarragona,
vaja,
tenim,
jo diria,
8 o 10 peces modernistes
de primer nivell
i 50 catalogades
i llavors,
per què no surtim amb això?
Que és un altre públic
perquè ja surten ciutats
d'Urta Europea del Modernisme,
o sigui,
surten Nancy,
surten
de països
d'Anglaterra,
d'Itàlia,
de...
Deu ser culpa de la ciutat,
no?
No, no, no,
no, no,
jo ara ja he contactat,
ja a mi,
com ara amb l'última edició
que va sortir ara per Nadal,
hi havia un d'això
de correu electrònic
i jo m'he contactat amb ell
i ja tinc una mica la fórmula
per dir,
escolteu,
a veure què passa, no?
A veure què passa
perquè, esclar,
estic a subscriure
un contracte d'això
perquè inclús
el primer llibre
van sortir a Ciutat
com València
i ara no surt
i estem a dir la resposta.
Per què no surt?
Perquè, bueno,
si no fan el conveni,
o sigui,
estic a pagar,
estic a pagar,
però estic a pagar.
Però fixeu-vos,
ara inclús
el que vaig a dir
i estic a Tarragona
o el que sigui.
Reus,
amb el tema del modernisme,
perquè a Tarragona
també tenim modernisme
i bastant,
bastant,
inclús jo diria que
està més que Reus,
amb quantitat,
potser en qualitat,
a Reus li treus
la casa Navà,
si li treus el Pere Mata,
el que més
és Tarragona,
tenim la plaça de Toros,
l'equip de Sant Rafael,
el col·legi de les Teresianos,
la Cade Sales,
el col·legi de les Teresianos,
o sigui,
tenim 8 o 10 peces,
el mercat públic
que també és de l'època modernista,
el que sigui.
Ara imagineu-se
que Reus ens porta
tot el patrimoni.
Ara acaben de subscriure
el contracte Gaudí Centre
amb el Port Aventura.
Doncs per què no també
Tarragona
es té que ficar
amb Reus
i promoure el modernisme.
Hi ha molta gent,
jo seria dels
que potser agafaria el cotxe
i me faria una ruta modernista.
Això ens portaria
segurament de totes maneres
al tema de la competència
entre les dues ciutats.
No, no, no, no,
cap competència,
no ho entenem bé.
De mateixa manera que jo puc...
Però hi ha molta gent
que no ho acabaran...
No, Ricard,
de la mateixa manera
que jo puc agafar el cotxe
i com ara acabo de dir
abans de la tertúlia
a la Salamanca
i he disfrutat
perquè no la coneixia,
doncs jo puc agafar el cotxe
i anar-me a una ciutat com Reus
perquè hi ha modernisme.
I si a 12 quilòmetres,
a 13 quilòmetres,
tinc una altra tarda
o tot un dia
per perdre a modernisme
perquè m'interessa,
perquè és un tema
que m'interessa,
doncs jo agafaré.
Llavors,
perdem oportunitats.
Escolta, estic d'acord
que a Tarragona
el món romà
s'ha menjat
l'altre o l'altre o l'altre.
Bueno,
però bueno,
d'acord.
Un moment,
jo crec que el món romà
s'ha menjat
tot el modernisme
i s'ha menjat
per una senyora raó
perquè Tarragona
és el nom de patrimoni mundial
per el món romà.
Llavors,
o sigui,
l'ímpetu ha sigut impulsat,
se'l menja tot,
és tan gran
que se'l menja tot.
Si seguim un carrer
i tu saps que trobem
muralles,
el que vulguis,
una ànfora, no?
Ara,
per això no hem d'oblidar
el que tu dius.
Esclar,
esclar.
No hem d'oblidar
que és el que estava
dient per això i dirim.
Perquè això té un públic també,
d'acord,
però fins a aquest moment
el món romà
s'ho menja tot.
A veure,
Tomàs.
No,
però llavors aquí
el que hem de vendre
és la ruta modernista
aquesta que dius
arreu
i al costat tenim Tarragona
i és al revés.
Tarragona tenim un hotel
de cinc estrelles
i pot anar
a deu quilòmetres
a visitar el modernisme
d'arreu.
Hi ha moltes menes de vendre-ho.
El Tomàs el contractarà.
Sí,
no,
no,
està molt bé,
no,
no,
m'agrada molt
el que acabes de dir,
però són oportunitats,
són històries
que la gent
deixem de perdre.
Es desperta al matí
en un entorn
de mil anys.
I després en deu quilòmetres
va a 200 anys.
A 200 anys.
Totes les veredes,
el Josep Maria parlava
més de col·laborar
entre Reus i Tarragona.
Jo crec que en definitiva
és el que s'ha de buscar,
o sigui,
una col·laboració
amb la realitat del camp.
Sí,
perquè també no fa gaires mesos
va presentar un llibre
que parla de la Tarragona medieval.
Sí,
sí,
de la que molts ens han oblidat.
Ja l'he comprat,
ja l'he comprat.
Per tant,
existeixen altres temes.
Del tarragonès,
és el tarragonès.
Clar,
què passa?
Potser ens hem empleat a fons
amb el tema de la Tarragona romana
perquè és en el que som més rics
i s'hem despistat una miqueta
dels altres,
no?
Però hem de sumar,
hem de sumar.
Exacte,
hem de sumar.
El Josep Maria sempre reivindica
el modernisme,
que ens sembla molt bé.
Però fixeu-se,
ara el seu modernisme,
ara vaig a dir una altra cosa.
Fixeu-se,
el sorprenent
és que Reus,
que no té res al Gaudí,
i a Tarragona sí que tenim
aquell altar,
que és un altar,
no hi ha res més del Gaudí,
fins que van inventar
l'any 2002,
el centenari del Gaudí,
van inventar la ruta Gaudí de Reus,
a part de la ruta modernista.
I ara,
amb el Gaudí Centre,
que esclar,
si no hi hagués
totes les temes videovisuals
i tot això,
no existiria el Gaudí Centre,
però vas allà
i t'estàs
un parell d'hores
o tres quarts d'hora,
potser no tenen gaire cosa més.
Ara ho anava a dir.
Aleshores, clar,
només tenen...
No, Maribel,
però tampoc,
amb aquest comentari que feu,
de dir que el Gaudí
com no té res més,
té que potenciar això,
estem d'acord,
però ho sabem potenciar,
doncs hem d'aprendre
de la manera que es potencien
els pocs recursos que tens.
Amb això estem d'acord.
Amb això estem d'acord.
El que passa és que
potser sabem inventar més
que nosaltres el que tenim.
Vols que et digui una altra cosa,
Ricard, d'equipaments?
No, un moment,
deixa'm,
és que estava pensant en un tema
que ha sortit al llarg de les tertulies
durant tota la setmana,
perquè també és notícia
i també té relació amb el turisme
d'una manera o altra,
que és el tema de l'any jubilar,
que va començar el diumenge.
Més enllà de la part religiosa,
que també, si voleu,
no ho podem discutir
en els pocs minuts que queden,
si estan a favor
que Terraona
commemori aquest jubileu,
el tema turístic-religiós,
que també diuen
que és una mena de franja
de població i de turisme.
Creuen que també aquí tenim
una oportunitat
per aprofitar o no?
Tomàs?
Home, i tant,
a veure,
en la societat que vivim actualment,
qualsevol excusa és bona,
la calçotada,
com va néixer,
la festa de la calçotada
que es fa aquest cap de setmana?
Que els hi diguin als avalls,
no?,
i a l'Alcamp.
Exacte.
Qui ho havia de dir,
vés,
no?,
doncs,
a veure,
això és igual,
l'any jubilar,
vida,
missa,
tot això,
tot el merchandising,
però és lògic,
potser,
vés,
aquesta nit no diuen,
no surt la informació
que han robat 53.000 litres
de vida,
missa,
que potser al mercat negre
trobarem merchandising de Tarragona,
no?,
el top manta.
Pot ser un tema que va sortir
que la promoció arriba un pèl tard,
no ho sé.
De l'any jubilar,
creus?
No entrarem en això,
en qualsevol cas,
és oportunitat,
hi ha temps i mitjans,
i sobretot les noves tecnologies,
de la informació i la comunicació
que permeten posar a l'abast
l'oferta de Tarragona.
Maribel,
com ho veus?
Tot el que enriqueixi la nostra ciutat,
benvingut sigui,
evidentment,
després dels motius religiosos que són,
penso,
els més importants,
tothom que pugui venir a Tarragona,
penso que no tan sols gaudirà
de tots els actes
i de tot el tema de l'any jubilar,
sinó que podrà gaudir
de moltes altres coses
i descobrir una mica més
la nostra ciutat.
Per tant,
tot això ajuda
a l'enriquiment de la nostra ciutat.
O sigui,
a veure,
l'any jubilar indiscutiblement
portarà a Tarragona
una sèrie,
una quantitat de gent
que aleshores no vindria
si no fos per l'any jubilar
del turisme religiós.
L'únic que jo critico el Vaticà
és que no ho digui massa tard,
que ho hagués dit al setembre
o no ho haurà pogut dir
un any abans
perquè des de l'Ajuntament
no ho haurà pogut
començar a treballar una mica.
No s'ha de criticar el Vaticà,
no?
No,
simplement...
No s'ha de criticar el Vaticà.
Simplement és com una anècdota,
que la comunitat va arribar molt tard,
va ser...
La denominació va ser al setembre
i és molt just per planificar.
Però bueno,
en definitiva,
crec que les coses
han començat a fer bastant bé
per part del que és l'Arquivisbat.
Nosaltres des de l'Ajuntament
col·laborarem en tot
el que necessitzi
i el que podem.
I bueno,
i endavant tu,
que l'any jubilar,
si no es porta
un milió o un milió i mitja persones aquí,
estupendo, tu.
Està clar que molta gent
decidirà les seves vacances
o el seu temps dels bars,
o el que sigui,
vindrà a Tarragona
els que estan amb el cristianisme
i amb els jubileus.
Per tant,
si Tarragona aprofita la vinentesa
que ve gent per primera vegada a Tarragona
i coneix el patrimoni romà,
doncs també és un motiu
que conegui el patrimoni medieval
i el patrimoni modernista.
No, no, no,
però és que...
És que inclús jo crec que a vegades
no estem preparats.
perquè oi que a vegades
també és bonic anar a una ciutat,
vas a buscar una cosa
i te trobes el que sigui.
I després,
veus altres coses
i dius,
tens que tornar aquí.
Jo quan vaig marxar de Salamanca
el dilluns vaig dir,
aquí tornaré per Setmana Santa
o el que sigui,
segur que tornaré
i tornaré amb cotxe
perquè vull fer també
la sierra del Verca
que em van dir
i altres coses de per allà.
Per tant,
doncs això,
si la gent ve,
encara que sigui a vegades
gent vindrà per guanyar el jubileu
potser dos dies
o una nit sola,
però veu que Tarragona
té patrimoni romà,
patrimoni,
tal, tal, tal,
doncs dirà,
jo tinc que tornar a Tarragona
tres o quatre dies
en plan de vacances.
Però molt important,
no tan sols
que l'Arquivisbat
estigui actuant correctament
i fent-ho perfecte
amb el tema dels actes.
El nostre patronat de turisme
i el nostre ajuntament
també cal que espavili
perquè, clar,
si en els nostres punts
d'informació de turisme
tenim una informació
complerta de tot,
amb això també ajudarem.
Home,
jo és el que he dit,
no?
Sí, sí, no.
Tu has dit que col·laboraríeu
amb l'Arquivisbat
i que la majoria d'actes
estarem amb ells.
No tan sols col·laborar
amb l'Arquivisbat.
Que no s'han posat les piles,
o sigui,
i a els punts d'informació
i a tot arreu
estarà el de l'any llubilat.
És primordial, eh?
Evidentment que estarà.
El que passa és que,
o sigui,
tot ha de ser d'acord
amb l'Arquivisbat,
o sigui,
nosaltres no podem actuar sols
per al nostre compte.
Paral·lelament
hem d'arribar sempre
en un acord
amb l'Arquivisbat
i, de fet,
hi ha una comissió
de tècnics
i una altra de polítics
per coordinar
tot el que és
l'any jubilar
entre l'Ajuntament
i l'Arquivisbat.
O sigui,
ha de ser així,
evidentment,
si amb això estem d'acord.
Ara,
comencem a treballar
i el que estem fent
començar a rodar
i començar a arrencar l'any.
Tomàs,
hi ha un tema
que ha d'esvellar la Maribel
i n'has de prendre nota,
que ha dit
Gaudí a Tarragona.
Ha donat un eslògan
i la Tarragona...
No, no,
bé, bé, bé,
però tampoc amb serveis.
Disfrutant de Tarragona
diu Gaudí a Tarragona.
Però fixa't,
però ara que dius això
i el Ricard és...
Testimoni.
Testimoni.
Aquí quan va treure
a l'Ajuntament
la ruta de les tres arquitectes,
coincidit també l'any Gaudí,
m'has invitat-ho Ricard
aquí un dia
i surt
Gaudí,
Domènec i Montaner
i Jujol.
Gaudí per què?
Per l'altar del col·legi
de Josep Maria,
el Montaner
per la tomba
del Rei Joma I
que hi ha al pati
i el Jujol
al Teatre Metropol.
Ja està bé això.
Jo ho felicito
perquè per mi a vegada
tenim un tríptic
expressament d'això.
Però jo crec
que hi ha una cosa equivocada.
Perquè no podem comparar
l'altar
amb el col·legi
de les Terexianes,
amb la casa de sales
9-15 de la Rambla,
el teatre,
el mercat municipal,
el col·legi de les Terexianes,
la Quinta de Sant Rafel,
l'escorxador
que abans no l'he dit,
l'actual rectorat,
que si no podem comparar
un altar
per molt que sigui del Gaudí.
Ara,
que si el vol ficar
al carrer Gaudí allà,
em sembla bé
perquè és una manera
també de promocionar la ciutat.
Ja que parlem d'equipaments
i únicament
si permet jo el director,
una altra cosa
que Tarragona
té abandonada
i s'hauria de ficar
al fil a l'agulla,
que també hi ha
el senyor Ballesteros,
l'alcalde ja ho sap,
o el que sigui,
és el teatre de la laboral.
Tenim mancança de teatres
i el teatre laboral
que té una capacitat
de més de mil persones
i té una infraestructura
d'un mil cinc centres,
i d'equip...
Ara que m'acabes
d'obrir un debat
perquè ens portaria
a parlar sobre...
No, no, no,
queda a la porta oberta,
però és una cosa
que a Tarragona
ara estem dient
no sé què,
no sé quantos
i també tenen incapacitat
per...
Hauríem de parlar
si la laboral
ha de continuar
o ha de continuar.
No, no, no, no.
Però, Irene Maria,
a banda d'això
tenim molts altres llocs
per fer teatre a la ciutat,
als barris,
que no els aprofitem.
Però ja tenim un...
Primer s'han d'arreglar
que estàvem molt malament.
S'han d'arreglar.
Ara sortirien aquí
tres o quatre temes.
S'han d'arreglar
els teatres dels barris,
concretament dels centres cívics.
Els dos regidors
han estat d'acord
en moltes coses.
Sí, això sí, és veritat.
Acabem.
Josep Maria Boqueras,
apassionat del modernisme.
Ara el presentarem així.
Josep Maria Boqueras,
Manel López Pasca,
Maribel Rubió, Tomàs Carot,
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb nosaltres.
Bon cap de setmana,
bon inici de Carnaval
i fins a la polvera.
Bon dia.
Gaudir a Tarragona.