Ens corem en salut cada dimecres en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pao i Santa Tecla.
Com cada dimecres ens acompanya el doctor Joan Marí Azzerà,
el seu director gerent. Doctor Azzerà, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Dolça Cortassa és la responsable d'atenció a l'usuari.
Diguem-ne que el càrrec a la seva feina potser té més paraules.
Dolça, bon dia.
Hola, bon dia.
Però jo crec que així és molt més entenedor, no?
És aquella persona que encapçala el que és tot allò que té a veure,
no només amb les queixes, perquè a vegades aquest tipus de serveis
l'enfoquem només a la queixa, sinó d'informació en general també,
i d'explicar no només els deures, sinó els drets dels pacients.
És veritat, sí.
Les dues parts, podríem dir.
Sí, sí. Justament des de la xarxa sempre hem tingut aquesta organització,
aquest organigrama i la part d'atenció a l'usuari, que és la que porto jo,
no sols són les reclamacions, hi ha moltes més coses, com són els circuits,
vetllar un dels temes, les llistes d'espera, el compliment dels temps de garantia,
i anirem a parlar.
De les llistes d'espera en parlem, perquè no només en aquest cas,
sinó en general, quan als ciutadans se'ns aboquen xifres,
les xifres són xifres, i com tota la vida s'interpreten.
No són coses absolutament objectives ni absolutes, sinó que les xifres s'interpreten.
I aquesta setmana, justament, des de l'àrea de sanitat de la Generalitat,
es feia públic com està la dinàmica que porten les llistes d'espera,
ja sigui amb proves diagnòstiques com intervencions quirúrgiques,
a diferents punts de Catalunya.
Hi ha diferències entre una demarcació i una altra,
però vaja, que les llistes d'espera hi són.
Sí, jo crec que hi són, i a més, avui, en el sistema que tenim,
és absolutament obligat que hi sigui.
Però, dit això...
O inevitable.
Jo crec que és inevitable, és inevitable perquè si tu...
O sigui, nosaltres tenim uns dispositius que estan en un rendiment altíssim,
els nostres quiròfons funcionen permanentment,
i aquests dispositius són perquè tu tens una llista d'espera,
tens una que ordenes, que es prèviament...
O sigui, no es pot quedar opciós aquest recurs,
no pot ser que un dia no tinguis ningú
i aquell dia estigui tancat, diem-ne,
i aquest recurs està...
Hi ha un procés previ d'ordenació, planificació,
modulació que incorpora patologia crònica,
que és la que estem parlant aquí, eh?
Patologia no aguda.
Estem parlant de patologia no aguda,
que quedi clar...
Quan se parla des d'espera es parla de patologia no aguda.
Disculpi, doctor, ara no es tracta que jo tinc un problema d'urgència?
Vaig a urgència i m'han d'intervenir perquè tinc un apendicitis, per exemple.
Clar, clar, aquí estem parlant de coses que es puguin programar
a curt termini, sovint a llarg termini, per les llistes d'esperes, clar.
Jo voldria donar una dada.
I la doctora Gurtà se'l potser ho matitzarà bé
perquè és la que té els números al cap.
Però, de procedents d'urgències,
el que ingressen a un hospital
venen a ser al voltant del 60%.
Sí.
De les intervencions quirúrgiques que es fan.
General de l'hospital.
Vol dir que la pressió de la feina diària d'un hospital
el 60% ve d'urgències i aquesta no t'espera.
Comencem a donar el gran número.
D'escolti, de les mecàniques dels hospitals,
de les mecàniques d'hospital,
i ara que em diguin a mi organitzacions de l'entorn,
del que vostè vulgui, com és la publicació d'un diari
o del DOC o del BOB,
jo li estic dient que el 60% de la feina productiva de la casa,
un 60% no t'espera.
temps real.
Diuen, home, no és fàcil de fer això.
No és fàcil.
Perquè els dispositius que tens a dins,
de llits, de captació,
amb uns petits marges de temps d'espera-urgències...
A més, és imprevisible.
Evidentment, nosaltres, després de molts anys,
coneixem les estadístiques de fluctuació hivern i estiu
i ja...
O sigui, li dic que no és fàcil
perquè no està improvisat res de tot això.
En alguns moments pots tindre petites incidències d'acumulació,
però són petites incidències.
No són els 200 llits de la casa que estan amb incidència.
Vol dir que aquestes petites fluctuacions de malalt mèdic,
malalt quirúrgica, malalt programat, malalt urgent,
que estadísticament saps el que està passant durant l'any,
tot això es preveu.
No està, no és improvisat, ni cau del cel, tot això.
Dit això, anem a la segona part, 40%.
D'aquest 40% tenim patologia greu i patologia no greu.
Tornem al començament.
Patologia greu, un càncer, tenim un temps de garantia que no està aquí,
que és una altra pel·lícula.
Diagnòstic i operació han de ser en un procés de 15 dies, un mes, un mes llarg,
el que trigui formalment i la majoria de les vegades
tot el procés previ de preparació del malalt, d'adaptació,
d'afinar ben bé què s'ha de fer,
si necessita alguna cosa prèviament o no, etc.
i no parlem de...
I estic parlant d'un malalt que està a casa,
que un bon dia determines alguna cosa
i aquell és un quirúrgic que no entra per urgències,
perquè no li ha calgut, però que s'ha d'operar d'urgència.
Aquest temps seria l'imprescindible per preparar el malalt, només?
Avui jo crec que...
Una persona que tingui un càncer que li diguin
d'aquí dos mesos li operem ha de ser desesperant.
Jo crec que avui la dolça...
Perquè psicològicament, vull dir, te trobes...
No, no, és el temps que necessitem per posar tot en condicions.
El CatSalut, a veure, un dels projectes
que hem posat en marxa des de fa dos anys
és el circuit de diagnòstic ràpid
per a les neos de mama, colon recta i pulmó,
que són les més freqüents,
i diu que des que el metge de capçalera sospita
que pot haver-hi una neo,
hi ha uns criteris de sospita,
fins que inicies el tractament,
que pot ser quirúrgic o quimioteràpia, oncològic,
és un mes.
I més o menys, avui no porto les dades,
nosaltres complim, però en general,
a Catalunya es compleix aquest promig.
Mitjana de temps que tardes.
Llavors hi ha casos que se't poden retreçar
per altres temes,
perquè la pacient demana una segona opinió
en un altre centre...
Però no perquè, diguem-ne,
el sistema sanitari, el mecanisme,
doncs enllenteixi a...
En el cas de sospita de neo,
de càncer,
que és un circuit totalment separat,
són 30 dies.
En el cas d'una intervenció programada,
que no és ni preferent,
que és ordinària,
el mínim per preparar el pacient
són dos mesos,
perquè li hem de fer un preparatori,
l'hem d'estudiar,
hem de veure si té alguna patologia
que s'ha d'estudiar més abans d'anar a quiròfan.
I allò del temps de garantia, no?
Sí, la inclusió.
Jo volia que després expliqués la doctora
els criteris,
en quin moment s'incorpora algú en aquest tempo,
perquè veiéssim...
Els criteris per elaborar la llista,
com a gent que diu, no?
Exactament, no.
Però anant en aquest...
per tancar aquest capítol general,
general, general,
de dir, escolta, això funciona o no funciona,
60% ve per urgències,
parlem d'un 40%.
D'aquest 40% que parlem,
aquests processos que no estan per urgències,
que entren, són patologies urgents,
que no han entrat per urgències,
també els hem de comptabilitzar,
i per tant ja estem reduint
el nombre de gent que ve
no supera demà,
sinó que està en llista d'espera,
i en aquesta llista d'espera,
el que va fer el Servei Català de la Salut,
ja fa molts anys,
ja fa bastants anys,
és fer un criteri.
I jo que hi era,
l'hi explicaré per què,
això no es diu,
però ja l'hi explicaré jo.
La patologia urgent,
no urgent,
no emergent,
però urgent,
aquella persona que té una l'iteacis biliarra,
si d'Ivan,
que li fa mal,
que no sé què,
que no sé quantos,
el clínic l'acaba colant i posant,
perquè de consultes,
escolta,
va fent.
Què ens passava en el sistema
fa 10 anys,
o fa 8?
La patologia menor,
la menor,
aquella patologia que no ve d'un dia,
perquè no li passa,
no li va la vida,
i no li va res de tot això que estem parlant,
aquella patologia,
als hospitals,
perquè això,
perquè el que corre a pressa,
i el que fins i tot pel professional,
és més llaminer,
va corrent,
es n'anava quedant arraconada,
i al principi del principi,
el fer un temps de garantia
per unes certes coses,
va ser per dir,
home,
no pot ser
que no em feu ni un avariu.
Que estigui un any,
un any i mig esperant a que m'ho feu.
Exacte.
No pot ser
que les cataractes
quedin darrere,
perquè, escolta,
si no passa perquè és un ballant,
no passa res,
perquè tens això,
això,
això,
no pot ser.
I no pot ser
que els galindons,
que sí que els túnels carpeans,
que dius,
bueno,
no ve d'un d'ara,
si em fa més mal,
no em fa més mal,
tot un conjunt de...
Les èrnies,
que home,
a mirar els porta,
a veure si no pot portar això,
que l'altre no sé què.
Que era un insigne
de les llistes d'espera desesperades,
les èrnies i les cataractes,
no?
Fixi's bé,
fixi's bé
que estem parlant d'això.
I per què es va intentar
trobar un recurs
que parla d'una llista d'espera
d'una patologia,
que no és tot això
que jo estic parlant,
que a tots ens angoixaria
per la nostra salut,
de veritat,
de risc?
Després,
en el temps,
se van anar incorporant altres coses
i aquest instrument
que s'ha esdevingut
un instrument útil
després d'uns anys
on tot això
del temps d'inclusió
i com s'ha fa
i com es deix de fer,
com s'ha registrat,
com s'ha deix de registrar,
ha anat anant bé,
s'ha anat incorporant.
Però al principi,
del principi,
la majoria d'aquestes patologies
eren per garantir
que coses,
que home,
no són vitals,
però són importants
i damunt fan
que aquella persona
a vegades
no es pugui reincorporar
al món laboral
perquè té aquest problema,
home,
no és urgent,
no és greu,
però també s'han de contemplar
amb els marges de seguretat.
La cirurgia ambulatòria
segur que també
ha portat
el seu gra de sorra
a intentar
enlleugerir
en la mesura del possible
aquestes llistes.
Parlem de temps,
parlem de criteris,
Dolce,
però et sembla
que podem començar.
Podríem començar
pel que dèiem abans
de quan incluïm
alguna llista d'espera.
El pacient
pot ser derivat
del capçalera
o ens arriba
a l'especialista
i a l'especialista...
Aquest 40%
que deia el doctor Atzerà,
podríem parlar,
tret dels que tinguin
alguna sospitada de càncer.
La procedència
normalment
és de consultes externes,
ve del capçalera
o pot ser
que hagi vingut
per alguna cosa
o urgències,
però la majoria
són de consultes externes.
Llavors,
al cirurgià
a la primera visita
pot sospitar
per exemple
una colifestectomia
que és la de la vesícula biliar.
El primer dia
de la consulta
ja no li diu
a vostè l'hem d'operar.
Per exemple,
ha de fer una ecografia,
vull dir,
hi ha unes quantes proves
per acabar d'arribar
al diagnòstic.
Per tant,
el primer dia
no és que l'entrem
en llista d'espera
sinó que un pacient
entra en llista d'espera
quan tenim un diagnòstic clar
el metge creu
que ja es pot operar
al pacient.
O sigui,
no és el primer dia
sinó que pot ser
al cap d'una setmana,
al cap de dues setmanes.
Però la prova diagnòstica
també s'enderereix
a vegades o no?
Bueno,
hi ha un temps de garantia
que és sis mesos.
A partir que tu dius
que l'has diagnosticat,
o per exemple
les catarates,
tu pots veure,
dius,
mira,
tens un principi
de catarates,
però encara no és operable,
doncs bueno,
ens esperem una mica
però no entres
a la llista d'espera
quan tens el principi.
No,
quan tens el diagnòstic clar
que aquest pacient
ha d'entrar a llista d'espera
per part del metge
i que el pacient vol,
perquè també ens trobem
molts casos
que el pacient,
bueno,
m'ho pensaré,
ja tornaré,
ja,
per exemple,
amb l'especialitat de trauma,
els pacients,
com moltes vegades
va amb menys o menys dolor,
per exemple,
els canals carpeans,
doncs no és...
S'ho repensen
perquè s'ha calmat,
llavors,
per tant,
els incluem
quan estem d'acord
tant el pacient
com el metge
que diu que està indicat
a entrar a la llista d'espera.
Després també
amb els pacients,
per exemple,
les pròstates,
que són...
Ai,
les pròtesis
de maluc i genoll,
que són pacients
d'una edat avançada,
no?,
un promès
d'entre 70-80 anys,
clar,
els hi fem al preparatori,
els visita,
bueno,
els hi fem una analítica,
un electro,
les proves que es creguin convenient
si el veu l'anestesista.
Llavors,
l'anestesista,
segons el que vegi,
doncs home,
té un problema de cor,
perquè també és molt freqüent
en aquesta gent,
doncs prefereix
abans d'anar a quiròfan
que el vegi el cardiòleg.
Tot això fa
que no puguem operar
en un mes.
Però un cop es diu
que s'ha d'operar...
Un cop el pacient
està per poder operar
és quan comença
la data d'inclusió
en llista d'esmercà.
I aquí són sis mesos.
Sis mesos.
A mi m'ha cridat l'atenció
és que no sé si ho he entès bé.
Per exemple,
en aquell primer cas,
no sé si era...
Una col·lestectomia.
Que és la pedra,
el ronyó,
que diem així com a moment.
No, la pedra,
la vesícula.
Ah, la vesícula.
L'ofeta del fel.
Això mateix.
Doncs,
sis mesos
és la garantia que tinc
per la prova diagnòstica
que confirmi
A partir
que tu has diagnosticat
que aquest pacient
s'ha d'operar
de la col·lestectomia...
Però quan em triga
anar a fer la prova diagnòstica?
Molt poc.
Una setmana, dues setmanes.
Això que et volia comentar,
si la prova em triga i tal...
Sis mesos és el temps de garantia.
Sí.
Nosaltres, en general,
a veure,
tot estem per sota de sis mesos
excepte
les pròtesis de genoll
perquè portàvem
una llista d'espera
antigament molt gran
i aquesta actualment
estem a un any.
Sí,
i les pròtesis de genoll
és aquella
que fins fa poc
hi havia dos anys
de llista d'espera
i hi ha un altre problema
que les pròtesis de genoll
valen molts diners
i els pressupostos
de la Generalitat
amb pròtesis
doncs no van acompanyant
amb la demanda
que hi ha avui
de pròtesis.
Per tant,
solució llista d'espera.
Solució llista d'espera.
Per anar lentint el procés.
Bé,
o van fer,
perquè jo amb això
de les pròtesis de genoll
sóc bastant crític,
vull dir que amb tota
la tranquil·litat del món,
amb que
la pròtesis de genoll
és un element,
no és la pròtesis de maluc,
la pròtesis de maluc
és la cadera
que ens entenguem,
que porta una larguíssima
experiència
i uns resultats extraordinaris.
La pròtesis de genoll
és una altra història
molt diferent,
molt diferent,
d'uns resultats
molt diferents,
no dona el percentatge
d'èxits
i la facilitat
i la garantia
de la pròtesis de maluc,
que sí que és cert
que en aquest moment
ja s'està guanyant
molta confiança,
ha obligat
que el propi
Saber Català
del Sud fixi
uns criteris
molt restrictius,
no per capíssui econòmic,
sinó restrictius
perquè l'èxit posterior
d'aquesta pròtesis
no és la intervenció.
L'èxit posterior
d'aquesta pròtesis
és
no l'acte mecànic
d'operar,
sinó és
un procés
de recuperació
i fisioteràpia
dur,
difícil
i complicat
i llarg
a una persona gran
que ho ha de poder suportar.
Per tant,
a vegades
el remei
és pitjor
que la malaltia.
Les pròtesis de genoll
compten
amb les pròtesis de genoll
perquè
tenen
molta dificultat
per part del propi pacient
a després
anar bé
perquè ell
ha d'estar molt bé
perquè pugui anar bé.
No sé si m'explico.
De totes maneres
mirant
el procediment
en llista
d'espera quirúrgica
són dades
que ens ha facilitat
la pròpia xarxa
les tenim aquí davant.
L'únic que té
aquests dos mesos
és justament
aquesta pròtesi
la de genoll
la de maluc
i qualsevol altre
sis mesos
tots pel que vèiem
al temps de garantia.
I a partir d'aquest any 2008
el Servei Català de la Salut
ha dit sis mesos
per tot
o sigui
per les pròtesis de genoll
també.
S'han incorporat en guany
però jo ho veig
jo això
posaria
posaria
el compte
perquè
si un altre instrument
de la majoria
de les intervencions
necessites
evidentment
a banda del càncer
que ja n'hem parlat
i que és encara
tan multidisciplinar
com aquest
afectar
a molts territoris
multidisciplinar
a la pròtesis
de maluc
pensem
que necessitem
tota aquesta corte
de coses.
Un,
un temps de quiròfano
molt llarg
perquè no és una intervenció
llarga,
llarga.
Per tant,
difícil.
Molt mutilant
perquè mutiles molt.
Per tant,
la preparació prèvia
d'aquest pacient
en moltes coses
és difícil
perquè
fas una mutilació
molt àmplia
per posar la pròtesis.
Irreversible.
Aquest genoll
no tornarà a tindre articulació
ni té capacitat
d'enganxar-se de nou
si no va bé
feina rai
i s'ha de veure
com se resol.
I després
moltes setmanes
temps d'hospital
de llit d'hospital
i moltes setmanes
de fisioteràpia
i rehabilitació.
Tot això
ha d'acompanyar
una pròtesis de genoll.
Amb la qual cosa
jo sempre els hi faig
o sigui,
clar,
lògicament
el ciutadà
vol que li reglin un problema.
El ciutadà
que diu
que paga els seus impostos
que està dins
del sistema sanitari
i també
tot això
està molt bé
que ho sàpiga
per a qui li fa mal
és a ell.
Jo diria
que de tota aquesta llista
igual que dic
parlem-ne del càncer
que anem a tractar-lo
diferent
també opino
és una opinió personal
parlem-ne de la pròtesis de genoll
anem a pensar
anem a tractar-la diferent.
Sense entrar en patologies
concretes
perquè cadascuna
lògicament té el seu camí
sis mesos de garantia
perquè hi ha persones
que passen sis mesos
i no li han fet
la intervenció
o això no és veritat
a tothom
ningú
no dic a la xarxa
sinó en general
el sistema sanitari públic
a Catalunya
hem llegit de gent
que diu que és que porto
vuit mesos
un any
un any i mig
per a determinades patologies
aleshores
de quants serveis
tenia aquesta garantia
sobre el paper
això ho plantejo
perquè ho expliquem
me'n vaig al jutjat
i denuncio
el sistema sanitari públic
perquè no ha complert
el compromís
és objecte
drets i deures
quan parlem
de sis mesos
és un problema
de garantia individual
però també és de mitjana
vol dir
que
tornem a l'estacionalitat
sense saber per què
hi ha onades de salut
i onades d'epidèmies de salut
per posar-nos malament
per la raó que sigui
inclús en un centre
o per la raó que sigui
o perquè ha corregut més
o perquè s'ha incorporat
un nou professional
que ha detectat
una patologia que no hi era
o un centre de salut
que s'ha fet de nou
i està fent una revisió
de tota una sèrie de pacients
en sec
hi ha llocs i zones
on se detecta
tota una sèrie de patologia
que no era detectada
i en sec se detecta
per tant
aquestes fluctuacions
de la demanda
també van bé
que tenint aquests mesos
tu puguis
anar sempre
atemperant
que ara en venen molts
i després no en venen tants
etcètera
per tant segur
que hi ha persones
que estan per damunt
d'aquest temps de garantia
i segur que n'hi ha molt per sota
què és el que preveu el sistema?
el sistema preveu
que com que també la garantia
això és un promig
però també és individual
perquè al final
has de dir
sis mesos és individual
si aquella persona
que ha passat aquest temps
i no l'han pogut operar
pot accedir al saber català de salut
i aquest el pot conduir
a un altre centre
que l'hi puguin fer
en un espai
immediat
més curt de temps
perquè el centre
referència immediat
que té en aquell moment
es donen aquestes circumstàncies
i hi estarà més temps
la pressió assistencial
per doni doctor
ara no és la mateixa
a l'àrea metropolitana
de Barcelona
que pot ser
l'altre dia
llegia
per exemple
la zona
de l'Aran
que allà
ni llistes d'espera
ni res
la pressió assistencial
que hi ha a cada zona
de Catalunya
és ben diferent
per tant
s'ha de fer una mitjana
això sí que ho entenem
perfectament
però la mitjana
aquesta del temps
és per centre
nosaltres els sis mesos
som centre
estem agafant a tall d'exemple
a la xarxa
lògicament
i he vist que la catarata
és diguem
la reina
d'aquestes intervencions
però després
hi ha moltes altres intervencions
d'espera quirúrgica
veig des de les vasectomies
les hemorroides
tot aquest tipus
de patologies
menors
podríem dir
però clar
que per la persona
és urgent
però aquí també
estem parlant
de sis mesos
aproximadament
i en feu moltes
a la xarxa
perquè allà
hi tinc les xifres davant
i Déu-n'hi-do
teniu els quiròfans
al 100%
això
aquests 30
hi ha
o sigui
el Cat Salut
assegura
com a 30 procediments
de 30 procediments
són els que controlen
però n'hi ha
uns 15 o 16
que són els que
garanteixen
els sis mesos
però nosaltres
mensualment
i tots els hospitals
de Catalunya
informem el Cat Salut
que és l'asseguradora
de tots els pacients
que estan en llista
d'espera
per qualsevol procediment
no sol per a aquests
el que passa
que aquests 30
són els que es monitoritzen
o sigui
es fa un seguiment
acurat
dels pacients
que estan
amb nomes
i cognoms
per saber
quant temps
estan esperant
això volia dir
i d'aquests 30
representen
el 65%
de tots els pacients
que estan en llista
d'espera
de totes les patologies
diferents
que estan en llista
d'espera
vull dir que són
les patologies
més freqüents
cada àrea hospitalària
podríem dir
en aquest cas
si parlem
de la xarxa
té els seus protocols
la seva dinàmica
i des de l'Institut Català
de la Salut
es coordina
tot el que són
llistes d'espera
no funciona
de manera indiretent
la Generalitat
nosaltres
tots els hospitals
de la xarxa pública
incorporem
la inclusió
de qualsevol pacient
amb llista d'espera
s'incorpora
i es dona a conèixer
això a més
té un altre efecte
molt important
que va ser
objecte
també
d'una de les raons
de fer això
fa molts anys
que era
intentar
conèixer
saber
que realment
d'alguna manera
salvant
les excepcions
que normalment
tenen
justificació tècnica
doncs
el criteri
també
d'aclariment
que en diem
nantros
que és d'anar
resolent
aquesta llista
va en funció
també d'això
amb igualtat
de condicions
i no que algú
perquè tinc un enxufe
doncs l'operes
l'endemà
i un altre
s'espera
12 mesos
simplement
perquè en altres
que es colen
en el demà
un dels motius
de donar
transparència
amb això
era aquest
lògicament
com sempre
diem
en sanitat
no anar
urgències
t'atendran
primer
perquè has arribat
primer
sinó
que a la millor
n'hi ha
una altra
de més greu
que passa
per davant teu
i és obvi
que una
pròtesis
de maluc
amb una
persona
de 35 anys
que li necessita
pel seu
espai laboral
i que
si no
té que estar
a l'atur
o té que estar
sense treball
la mateixa
patologia
fins i tot
hi ha
elements
socials
que fan
que aquesta
persona
tingui
que passar
prioritàriament
davant d'una persona
que ja està jubilada
que té el mateix
dret
tot igual
està dins
el mateix
temps de garantia
però
aquell
avui té
una necessitat
d'urgència social
que té prioritat
davant d'una altra
hi ha altres
elements
socials
que es tenen
en compte
aquests són aquells
criteris
a l'hora
de dir
qui va
primer
i qui va
segon
dit
amb excepcions
com aquesta
la llista
d'espera
donar
donar
traslladar
la llista
d'espera
i que estigui
identificada
dona tranquil·litat
i transparència
al ciutadà
i tranquil·litat
a nosaltres
en la pressió
perquè llavors
l'aclariment
ha d'anar
sent progressiu
en funció
de conformar
l'històric
que estan incorporats
clar això està
hi ha un protocol
claríssim
si no
no sé com faríeu
aquesta feina
però tot i així
aplicar els criteris
de qui va abans
i qui va abans
després
no deu ser fàcil
tampoc
el que passa
que el prioritari
és la data d'inclusió
que és la que ha dit
el metge que entra
llavors hi ha patologies
que també ho heu comentat abans
que és la variabilitat
de la pràctica mèdica
llavors per evitar
aquesta variabilitat
que hi ha un metge
que pot dir
aquí a Tarragona
que aquest pacient
ja l'entra en llista
d'espera
perquè creu que ja
és operable
i en canvi
va amb un altre metge
d'una altra zona
i aquell diu que no
que ens podem esperar
una mica més
el CAT Salut
ha fet
per determinats procediments
sobretot per exemple
per la pròtesi de genoll
com un protocol
que s'ha d'omplir
i valora
quin criteri tens
per entrar-lo
abans o no
comptant la valoració
de tots dos metges
no
la valoració
de cada metge
que fa
ha de fer una puntuació
a partir d'un protocol
que hi ha
que és comú
tot a Catalunya
que valora
si té mobilitat
si té molt de dolor
el grau de dolor
si té algun familiar
l'entorn social
allò que dèiem també
si aquesta persona
viu sola
no viu sola
llavors això ha ajudat
perquè hi ha una puntuació
i també
doncs el CAT Salut
diu
doncs bueno
la puntuació va de 0 a 100
i a partir
de sota de 50
doncs en teoria
no té criteri encara
per entrar
en llista d'espera
com que
ara anem
a una picaresca
que també passa
que és que
com que
això és així
i per tant
doncs el temps
l'antiguetat
en el temps
d'inclusió
en la llista d'espera
és un dret preferent
també hi ha professionals
que diu
mira jo ja t'hi poso
perquè com que
trigaràs un temps
d'aquesta manera
ja
mentre anem fent
tu ja hi estàs posat
i ha provocat
aquesta
aquesta bondat
del
diguem-ne
que el temps
de l'antiguetat
era un grau
ha provocat
una certa inflació
en aquesta llista
per dir
escolta
ja hi ets
i així ja anem guanyant temps
llavors
el que abans
al meu s'endarreria
jo el que voldria dir
genèricament
amb tot això
en aquests elements
és que
no és tant
un instrument
diguem-ne
d'avaluació
i castigador
dels centres
sinó que va ser
el seu inici
el seu esperit
i és
jo crec
un instrument
de transparència
de tots
en uns temps
lògics
lògics
lògics
des del punt de vista
professional
per unes patologies
lògiques
des del punt de vista
també clínic
i estic parlant
des del punt de vista
clínic
que s'han de poder
modular
des del punt de vista
social
amb aquests elements
que estem dient
s'han de poder modular
que donen
el fet
que hi hagi una llista
donen
transparència
al sistema
eviten
la picaresca
les petites
escolti
tots som humans
i en un hospital
que hi treballen
mil persones
hi ha mil influències
en mil coses
i tots aquests
sistemes
estan pensats
per fer-ho
obert
de totes maneres
i en Déu ni Déu
se'ns està acabant
el temps
és raonable
que hi hagi
les llistes d'espera
i miri
malgrat tot
jo n'estic convençuda
que la societat
ho entén bastant
el que passa
que a vegades
hi ha determinats casos
i parlem en general
que és normal
la desesperació
una persona
per una patologia
més venal
que tingui
que estigui
un any i mig
dos anys
esperant que el cridin
per un quiròfan
per molt lleu
que sigui
aquella patologia
parlem d'una
no sé
és que jo tampoc
com que no soc metge
a veure
dos anys
un any i mig
jo crec que
prou pacients
a vegades
són els pacients
en aquest cas
i vostès ho saben
també
que Déu n'hi do
però clar
tenim el que tenim
i hi ha una pressió
assistencial molt gran
pensi que jo ja no hi parlo mai
de pacients
ja ho sé
jo crec que allò de pacients
va passar a la història
de què parlem
de ciutadans
i de persones
de ciutadans malalts
de ciutadans malalts
perquè crec que és
avui
perquè avui el ciutadà
no parlo de pacient
parlo de la paciència
parlo de la paciència
i que no tocava
llavors jo crec que són
perquè a més avui
la cultura d'aquesta persona
és un ciutadà
i a més a més informat
i part de la feina
que estem fent aquí
és aquesta
i en aquest ciutadà informat
que vostè explica
jo crec que algú
no l'hi ha explicat
i que cal que li arribi
que pot
adreçar-se
al ser
el saber català de salut
perquè
segurament
aquell problema concret
que ell té
aquell centre
de referència
concret
està
amb aquesta onada
de pressió
i està fent
amb un temps
d'aclariment
una mica més lent
però que hi ha
altres centres
en el sistema
que el saber català
té identificats
per aquesta llista
d'espera
i que el pot
adreçar
amb un altre
i li diré
que aquest ciutadà
que l'adrecin
amb un altre
vagi tranquil
perquè nosaltres
ja ens parlem
i que si hi ha
un pacient
que d'un hospital
perquè té un problema
concret
a vegades inclús
que li ha fallat
per malaltia
pel que sigui
un professional
que pugui aclarir això
se l'adreça
a un altre centre
nosaltres ja ens parlem
que ens passi
tota l'adocumentació
tota la informació
i que vagi tan confiat
en qualsevol dels centres
de la xarxa pública
que és una xarxa molt bona
i perdói que vull acabar
la monedada
és que estem fatal
de temps
li tinc que dir
una cosa
jo li volia fer una pregunta
a la doctora Cortasa
però li deixo dir
només una cosa
nosaltres hem crescut
un 5,4% de població
entre el 2006 i 2007
5,4%
que és molt
per damunt de Catalunya
però
en general
s'han produït
d'assistències
un 19%
més
per tant
hi ha molta més demanda
de feina
a fer
de pressió
i en concret
la nostra organització
ha fet
en l'any 2006
contra el 2007
un 20%
més
d'altes
contra un 5%
de creixement
de la població
està produint-se
un increment
brutal
molt per damunt
del creixement
fins i tot
de la població
de la pressió assistencial
i d'aquesta resolució
compte
amb que tot plegat
ho hem de temperar
perquè
els dispositius
i els professionals
avui
estan anant
a un ritme
d'un 20%
de més
i no hi ha un 20%
més de professionals
doncs a veure
els números no surten
doctora Cortasa
moltes reclamacions
per les llistes d'espera
en el que és
l'atenció a l'usuari
jo crec que hem millorat molt
respecte a l'abans
ara no en tenim
perquè realment
estem complint
allò dels sis mesos
pot haver alguna
reclamació
i en general
la gent ho entén
això
la gent ho entén
quan se li explica
però vull dir
han millorat molt
amb els dos o tres anys antics
que portaven per exemple
pròtesis de genoll
que teníem dos anys d'espera
amb l'obertura
de l'hospital del Vendrell
també tota la població
d'allà
hem augmentat molt
l'activitat
i per tant
la llista d'espera
ha baixat molt
el que ha anat bé
de la llista d'espera
que m'he descuidat
abans de dir-ho
centralitzada
a tota Catalunya
és que també
s'han detectat
pacients
que potser estaven
en diversos centres
en llista d'espera
vull dir
que al fer una única
llista d'espera
centralitzada
també hem depurat
moltes llistes
a més és que les xifres
clar
després surten
com surten
si la mateixa persona
està inscrita
en diferents
jo crec que he fet malament
en dir això
de l'Alpiriu i Neu
i l'Aran
que tenen un mes
i poc de
un 1,2
de temps
de llista d'espera
però ens anirem
tots a operar allà
allà
allà tenen altres problemes
home i tant
i tant
ho deixem aquí
però segur que haurem de tornar
doctor Atzerà
sobretot per parlar
d'aquesta pressió
i a veure com fem
per equilibrar
la demanda
la pressió assistencial
i els recursos
que Déu-n'hi-don
no és anàvem d'un binomi
però és més que un binomi
no és senzill
doctor Atzerà
doctora Cortà
ara un plaer
com sempre
i a veure si ens ve a veure
una mica més
gràcies
ens veiem la setmana que ve
fins la setmana de vídeo
adeu-siau
gràcies