Ja fa una estona que són aquí a la Ràdio de la Ciutat,
als estudis de l'Avinguda Roma.
Saludem Víctor, David, Juanjo, molt bon dia a tots tres, benvinguts.
Bon dia.
Què tal? Que fresquets està el cinema, no?
Com que no funciona l'aire condicionat?
Ja comences a queixar-te?
Es nota que et fas gran perquè cada cop et queixes més.
Estic superant, Juanjo, de veritat.
Però Juanjo és el seu caràcter perquè no és gran.
I tu abans no et queixaves, tu no eres així abans de ver.
Jo ara sí, estic canviant. Sí, sí, és veritat.
Pronto te quejaràs que la juventud pisà el césped.
Sí, sí, ja estic arribant a aquesta fase.
Cada vegada soc més insuportable al cinema.
Baixen la veu, aquestes crispetes...
No, lo de les crispetes sempre t'ha molestat molt.
Jo ho entenc, eh?
Te'n recordes, eh?
Sí, hi ha tota la vida que t'ha molestat molt el tema crispet.
Però què passa? Que l'aire no funciona? Funciona massa?
No, a veure, és que lo de l'aire condicionat és extrem.
O sigui, tu saps que quan arribes allà
tens que posar-te directament...
La rebaqueta. Exacte.
A mi m'agrada anar a veure pel·lícules
que passen a la muntanya o el que sigui
perquè et poses en situació.
Clar, tematista, clar.
És com un cinema sensorial, no?
Ah, molt bé, doncs és una bona idea.
Aleshores, la calafació quan siguin de paisatges tropicals.
Exacte.
Filetes del Caribe...
Comentaris de qualitat per començar la secció de cinema.
Jo el tema de palomitas, jo crec que la...
Important, eh?
La gente debería aprender a no escarbar.
Simplemente cogerlas sin escarbar, ja està.
No hay ningún problema.
Ja tens raó, Juanjo.
Jo no l'havia pensat.
No es tracta de menjar, sinó...
Aquella cosa que...
I aquest tio amb la beguda acaba fent...
És veritat.
És que quan s'ha acabat, s'ha acabat.
Ni s'aixucla ni s'escarba, com diu Juanjo.
Home, tranquil.
Que no hi ha pel·lis xules que hem de parlar d'aquestes coses dels hàbits quan anem al cinema?
Perquè, aviam, aquesta de Funny Games, no sé què...
Home, xula, xula, és una bona pel·lícula, però...
Tampoc és una pel·li per dir, és divertida, és xula.
És una tortura a l'espectador al 100%.
Però perquè es pateix molt, o...?
Sí, sí, sí.
Una pel·lícula que va directament a torturar-te.
Es pot dir que és una reflexió sobre la violència.
No sé fins a quin punt és una voluntat de parlar de la violència
o només retractar-la i mostrar-la,
però és molt dura.
És molt dura i molt punyetera psicològicament.
És un viatge que tothom que estigui interessat ha de veure'l,
però ha de saber...
Sí.
O sigui, al 100%...
Sí, però avui, Víctor, jo llegia una entrevista amb l'actriu protagonista.
La Naomi Watts.
Exacte.
No sé si tu estàs també al nostre bàndol,
però naltos tres som fans de la Naomi Watts.
I també, a mi m'agrada moltíssim.
Són quatre.
Però m'agrada com a actriu
i m'agrada una mica com funciona pel món dins de la seva professió.
Sí, sí.
I deia coses com que ni la violència és sexy,
ni la violència és atractiva.
I a mi, en rotllo Batalletes, David,
em va fer pensar que quan Stanley Kubrick va fer la naranja mecànica
en una pel·lícula d'una violència extrema,
l'objectiu era el mateix.
No sé si en aquest cas deu ser el mateix, no?
Mostrar fins a quin punt
i la poca gràcia, entre cometes,
que pot tenir, doncs...
No, no, realment.
Sí, la comparació és bona.
Jo no estoy seguro de que el director pretenda nada.
No hi ha cap rotllo moral.
No, ho dic arrel de les declaracions de la crida protagonista.
És que el director en entrevista sí que treu un fons moral
que a la pel·lícula no és tan directe.
La pel·lícula és només mostrar i fer...
De hecho, los personajes, los malvados, en teoría, en la pel·lícula,
ya te dicen que, bueno, que no tiene ningún motivo.
És un remake, això?
És un remake, plànol per plànol de la pel·lícula original del mateix director, del Michael Haneke.
O sigui, la va fer, és un director austríac, la va fer el 97 i ara ha agafat la pel·lícula,
l'ha portat als Estats Units amb actors americans.
En aquest cas sí que diuen que està millor interpretada.
Jo és que he vist, el David i jo hem vist l'original i Juanjo ha vist la nova.
Encara no hem pogut fer la correspondència.
En la nova, las interpretaciones son magistrales, de todos los personajes.
T'agrada més que l'original?
No, no, jo no he visto l'original.
Ah, tu només la nova.
Era una pel·lícula que no quería ver i ara la he visto por trabajo, digamos.
A ver, es una pel·lícula que, para la gente que esté interesada en el cine esta semana o así,
es una pel·lícula buenísima, muy poco recomendable.
A ver, a qui no volia anar a veure Funny Game,
sempre pot anar a veure Les cróniques de Narnia al príncipe Caspian.
Sí, a què?
Pues una pel·lícula familiar.
A ver, yo no la he visto, me parece que vosotros tampoco, ¿no?
No, la primera sí.
Sí, sí, sí.
A mí la primera tiene una de las cosas que menos soporto del cine.
¿Soy las elegido?
Y en espera, es ser el elegido.
Ara has parlat en idioma élfic, com l'altre dia.
Sí, és veritat.
En aquest cas, dius, diguis Juanjo.
No soporto ni ser el elegido ni las profecías.
Però això és un tema personal teu.
No, no, pero te voy a explicar.
No, pero es un recuest de guionista molt trópol.
Cuando alguien dice, en Narnia, por ejemplo,
vosotros sois los elegidos, vais a ser los reyes,
y lo único que hacen en la pel·lícula es hacer acto de presencia.
Sí.
Y aparece...
Los reyes, exacto.
Todo el mundo arrodillado, sois los reyes, tal, tal.
Y qué, pero qué habéis hecho, pero a ver...
Que no se lo han currat.
I la primera, en Narnia, és una de les pel·lícules èpiques,
menys èpiques i amb menys ànima que jo he vist en la meva vida.
Pastelito.
O sigui, és que era allò que dius purament visual
i tampoc estava ben feta visualment.
O sigui, era molt de...
Aquelles que les noies que passen a través de l'armari, no?
Sí, sí, sí.
Mira, començava bé aquella pel·lícula,
la idea de l'armari era bona,
amb la Segona Guerra Mundial de Fons,
però era una pel·lícula fantàstica
que no convidava a somiar, a imaginar,
i això és un delicte.
Parlem de los cronocrímenes,
però deixeu-me que un petit comentari.
Quan em vau comentar la setmana passada
l'estrena de Sexo en Nueva York,
vam estar fent referència a grans sèries televisives
de les que no els perdonaríem mai que fessin una pel·li.
Faran una pel·li de Friends.
Era una de les notícies, diguem-ne,
del panorama audiovisual d'aquesta setmana.
Jo només llegir-ho dic, no vull sentir,
o sí vull sentir, precisament, els comentaris vostres.
A veure les venir o donem un vot de confiança,
Me lo tomaría como un episodio nuevo y ya está.
Més llarg.
Sí, exactament.
No es necesario porque es tan larga
que es que además te coges los episodios primeros,
te vuelves a empezar desde el principio de la serie.
Sí, però serà Friends després d'aquests anys, suposo.
O sigui, la retrobada.
La retrobada pot estar bé.
Després de la sèrie aquella de Joey tan nefasta,
absolutament avorrida.
Horrible.
Horrible, sí, sí, un patiment que...
És inversament proporcionalment bona a Friends.
Sí, vaig patir més amb el Joey que amb Funny Games.
A veure, Los Cronocrímenes, què tal?
Doncs, bueno, jo me reafirmo,
l'has tornat a veure perquè aquí me van mirar una mica estrany.
És a l'envista.
I jo segueixo dient que és una pel·lícula
que està molt per sota del que realment prometia.
O sigui, és una pel·lícula que,
més enllà dels encerts que els té,
com a òpera Prima és una pel·lícula valuosa.
És atrevida.
És atrevida, però és un atreviment
que es queda una miqueta com una ossadia
sense més conseqüències
que és una pel·lícula que molta gent
es preguntarà per què ha anat a veure-la.
Jo...
És que aquesta pregunta es l'ha fet moltes vegades.
Sí, sí, sí, de sortir del cinema i dir
si era la pel·lícula que realment volia revolucionar
el cinema de ciència-ficció a Patrio,
doncs realment no aporta grans coses.
M'adreça aquelles pel·lis que dius
per què no m'he equivocat de sala?
Per exemple, jo no vull arribar a aquesta curiositat
però jo realment la segona vegada
vaig dir, m'encaixen moltes coses
però segueixen sense interessar-ho.
Encara no t'ha agradat.
No us han agradat, tampoc?
A mi sí.
Bé, clar.
És el meu heroi, eh?
Juanjo.
Víctor, a tu no.
No, a mi em va semblar nefasta.
Actors dolentíssims,
el guió molt poc treballat,
bona idea de partida,
però sense cap mena d'energia
es pot predir tota l'estona
i em vaig avorrir a la sala.
Defensa-la, Juanjo.
Vale, jo la sensació que tuve
quan vaig dir, m'era, m'està gustant
és perquè en cada moment
tenia ganes de saber què més, què més, què més.
I era bastant predecible,
però crec que està a propòsito.
Però en cada moment
estàs dicint
crec que per aquí m'ha saltat alguna cosa
i te suelen saltar coses que no t'esperes
o que t'esperes un poco.
Però sobre todo te gusta
per les ganes de saber més.
Sí.
Vale, hi ha un personatge
però hi ha un altre per a l'arri rondant,
vull saber quién és.
He visto la situació
des d'aquesta perspectiva,
ara la vull veure des de l'altra
perquè no entenc què està passant
i és una pel·lícula
que et va atrapant.
O bé, almenys a mi.
Els actors,
la veritat és que no són gran cosa.
Sí, és que Carle Jalde
està fatal.
De totes maneres,
he de dir,
aquí el podria defensar
perquè el personatge
és un impresentable.
O sigui,
és un personatge nefast
que dius,
dius meu.
Que li passi el que sigui,
que més igual.
Com pot ser aquesta dona
s'ha pogut fixar
en aquest home?
És que molts del problema
és aquest,
els actors que no
et fan entrar a la pel·lícula.
I surt el Nacho,
el Nacho Vigalondo
fa d'actors molt dolents.
O sigui,
el pitjor de la pel·lícula
probablement
és la seva interpretació
que ha arribat a dubtar
i inclús ara
que ho deia el Juanjo
no sé si estava buscat
aquest efecte o no
directament.
La veritat és que a mi
els cronocrímenes
alguna vegada
en segues en segusta
menys.
A mi no sé.
Lo que passa és que,
a ver,
hi ha momentos
en què hi ha sobreinterpretació,
però és que luego
en cuanto al guió
hi ha que haver
sobreinterpretació
i ja ho explicarà
quan ho vea el públic
i ho entenderà.
Llavors,
hi ha coses que no sabe
si està sobreinterpretando
o realment és que és mal actor,
no ho sé.
Sí, no ho sé.
El caso,
le vi uns cuantos
problemes técnicos,
que és,
per exemple,
el tema de la il·luminació.
Està mal il·luminada
i a veces parece
que la calidad
de la película
no es muy buena.
És veritat.
Pero bueno...
Está ahí.
A veure,
és una primera pel·li
que apunta maneres,
però no està
massa treballada
en cap aspecte,
però, bueno,
simpàtica,
és atrevida,
esperem que la segona
sigui una...
Perquè a mi el Digalondo
m'encanta,
o sigui,
és un tio que esperava
molt d'ell
i penso que pot donar més.
Passem al món
del videojoc
en breument,
perquè ens queden
cinc minutets escassos.
Heu provat
el Top Spin 3?
Sí,
un joc de tenis
que és
com la gran estrena
de tenis
i el traiem
aquí al programa
perquè
el proper número
de la revista municipal
a la nostra secció
parlarem
de jocs esportius
i vam dir,
bueno,
parlem d'un joc esportiu
que estigui
d'actualitat
i a mi
no em va semblar
massa bo.
Gràficament
sembla d'una generació
anterior,
jugablement
no és
tot el profund
i el divertit
que era
el Virtua tenis
que és la gran referència
i el que el Juanjo
a mi ens va sorprendre
és que no sobra
el Rafa Nadal.
Sí,
el personatge
que tu vas a preguntar ara.
Rafa Nadal
no sale en la versión
de Xbox 360.
És algo extraño,
no sé por qué.
lo que pasa
es que yo quería decir
que es un juego
lo estás analizando más
y no es un arcade,
no es un juego
a divertirte,
hay que aprender
a manejarlo.
Es un juego de tenis
en el que...
Esa tenía un ser nivel
ya,
no?
Sí,
sí,
alguien
que sea jugar un rato
y tal
no le va a gustar
porque,
bueno,
de hecho,
gráficamente
nos pareció mediocre.
Las animaciones,
a veces,
la animación del cuerpo humano
parecía correcta
pero luego el personatge
se deslizaba
como con patines
por la pista.
Sí,
es algo extraño.
Pati tenis.
Sí.
Pati tenis.
Sería algo complicado
darle un revés
y salir disparado.
El caso es que tiene,
pues tú manejas
con los gatillos
la fuerza
del golpe,
no es apretar un botón
y entonces da un raquetazo
sino que aprietas el botón,
retira el brazo
y cuando lo sueltas
avanza el brazo.
O sea,
es muy complicado
y supongo que
cuando se aprende a manejar
tiene gracia
pero yo lo probé
y no me gustó nada.
I escolteu,
la setmana que ve
s'estén a Kung Fu Panda
vam veure els trailers
fa temps,
jo tinc moltes ganes
de veure aquesta pel·li
perquè pinta molt bé,
esperem que no sigui
doncs decebedora.
Però vosaltres
ja heu provat el joc.
Sí,
el Juanjo el pot explicar
una miqueta.
El joc del Kung Fu Panda,
què tal?
Pues nada más ponerlo
dije que precioso es todo.
¿Qué dius allá?
Sí,
unos escenarios
muy coloridos,
muy detallados.
Muy ben animat al joc.
Sí,
con unas voces
muy bien dobladas
y luego aparte,
luego cuando empiezas a jugar
es un personaje rapidísimo
que va repartiendo
guantazo
a todo lo que se menea.
Es un juego de tortas.
Sí,
sí,
una velocidad tremenda,
un montón de movimientos,
jefes gigantes,
es medirla un juego de aventura.
Sí,
es un better map,
es un juego de tortasos.
Com era el Devil May Cry
que vam parlar una vegada,
el God of War,
la gent que conegui el Ninja Gaiden,
d'aquest estil,
però per tots els públics
i amb una estètica
molt simpàtica.
A mi em va semblar
molt simpàtic
i sembla que enganxa bastant.
És que el meravellós
d'aquests jocs
són els entorns.
Jo penso que a mi
la història,
doncs clar,
aquí no hi ha història,
però aquí lo que,
o és minimalista,
però lo que són els entorns
són fascinadors.
A mi és el que m'agrada.
No hi ha cap pero?
Pues no lo sé,
a ver,
és que...
Ha començat el discurs aquell.
Quan vaig començar,
pam, pam,
i després jo sempre espero
un pero.
No, no,
a ver,
és que és una versió
de demostración,
és solo un trozo,
se lo hemos podido
para un trozo.
Recomendarlo,
no sé si se puede recomendar
porque no lo hemos jugado entero,
pero vamos,
pinta bien.
Lo único que yo recomendaría,
en todo caso,
jugarlo después
de haber visto la película,
porque los viejos
a veces desvelan
cosas de la película.
I ho fan amb menys gràcia.
A veure,
aquest tipus de joc
normalment són bastant repetitius
i són diversió directa
i s'han de comprar
per tenir,
o jugar directament,
per tenir diversió directa
una estoneta
i ja està.
Acabem amb una notícia
que té a veure
amb la Santa Casa Sony,
que ha fet ara.
La del comandament.
de bo i de dolent.
Doncs mira,
jo estic contentíssim
perquè m'he comprat
la Play 3 fa poc
i el comandament
amb vibració
que vam parlar
a la revista municipal
a l'edició anterior,
resulta que està
a Japó
i a Amèrica.
Porta ja
un mes,
dos mesos o més.
I ara Europa
havia de sortir
amb el pack
del Metal Gear 4,
no ha sortit,
no sortia,
no sortia,
no sortia
i ara han dit
que sí,
que sortirà
d'aquí a...
res,
em sembla que la resta
d'Europa
ja està sortint
en aquest moment
i a Espanya
arribarà d'aquí
a dues setmanes.
Ens hem de gastar
50 euros més
a tenir un comandament
amb vibració
per fi,
que és una cosa
que no s'entenia,
que una consola
de nova generació
no tingués,
o sigui,
traiem un afegit
que ja portem
anys
tenint
i gaudint-lo.
I bueno,
el comandament
que tenim
que no vibra
doncs es quedarà
avorrit,
mort de fàstic
i ve per sònic
per treure el perfil
però malament
perquè no l'han tret
amb el pack,
han trigat moltíssim,
deien que no,
que no el volíem treure
perquè no li agradava
la vibració,
resulta que era
un tema legal
que teníem
una disputa
de permisos
i de drets
i tal
i ara doncs
no hi ha cap
tracte
a l'usuari
que compensi
que hem estat
sense vibració
i que hem de...
Las grandes empresas
se montan unos teatros
para venderte
un defecto suyo.
Yo me acuerdo
con Apple...
En lloc de demanar disculpes
has d'anar a comprar
un altre estri
que a sobre has de pagar
i l'equivocació
és d'ells.
És increïble
però el que és més increïble
és que no protestem.
I sobretot
marques mítiques
como Sony,
Apple sobretot,
que todo lo que hace...
A veure,
yo soy usuario de Apple
y soy admirador
pero tiene unos fallos.
Por ejemplo,
lo sacó el iPod
con su pantalla,
su manera de manejar,
de buscar las canciones,
puntuarlas, tal...
Luego quisieron sacar
un iPod barato,
no fueron capaces
de hacer un iPod
con pantalla barato,
lo hicieron sin pantalla.
Evidentemente
no puedes...
No t'he sentit,
és com una MP3 normal.
i no puedes buscar canciones.
No, pitjor,
no puedes buscar la cançó.
Tienes que ponerlas
en modo aleatorio,
¿vale?
Porque no sabes
en ningún momento...
Això és com si escoltes
la ràdio
que mai saps
que et posaran.
Vale,
pues ellos vendieron
como que lo que ahora
mola es el aleatorio.
iPod shuffle,
iPod aleatorio.
És que es un gran avantatge.
I nosaltres,
encantats de la vida,
ens ho creiem
i paguem.
Encantat,
encantat.
Bé,
és igual,
però escolta,
fan màgia,
no oblidem.
El que passa
que hem d'aprendre
tots plegats
a defensar una miqueta més
els nostres drets,
però fan màgia
i és màgic
que vingueu cada divendres
al matí de Tarragona Ràdio.
Per cert,
que demà,
el programa de dissabte,
aquest estiu,
a partir de dos quarts d'onze
aproximadament,
al matí de Tarragona Ràdio,
d'edició cap de setmana,
reproduïm
i repetim aquest temps.
Quan surt la revista,
si no ha sortit ja?
Doncs aquí a Poquet,
la Santana Vinent o l'altra.
I la dedicareu íntegrament
de manera monogràfica
a Jocs Esportius, no?
A Jocs Esportius, sí.
Molt bé.
Moltíssimes gràcies, David, Víctor, Juanjo.
Que tingueu un bon cap de setmana.