Jordi Bertrand, bon dia.
Bon dia, Nora.
Algun comentari al carrer que sabem que després d'aquest espai
normalment hi ha tota una sèrie de seguidors
que fan comentaris respecte a tot el que vam explicar
de Gaudí i aquesta vessant més esotèrica.
Aquest tema no ha despertat controvèrsia ni res.
Ningú ens ha crucificat, que ja és molt.
Molt bé.
Diferent serà el dia d'avui.
Tu creus que algú ens crucificarà?
Segurament.
Per escoltar un dels grups que cal reivindicar
des de fa molts anys?
Perquè avui dediquem al programa...
Digues-ho tu, home, digues-ho tu.
Bueno, avui dediquem a uns mestres rumberos.
Los chichos, los chichos.
Quedem-hi.
Porque tu te ves bonita, tu te pones orgullosa.
Ni más ni menos, ni más ni menos.
No és la meva funció, però em puc atribuir aquest moment?
Molt bé. A veure, los chichos, los chunguitos, paret,
tota aquesta sèrie de gent que ha treballat,
que ha disfrutat de la rumba i que ens ha fet en disfrutar tots
durant un període molt concret de la nostra història.
Se'ls menys tenia. Se'ls deia de tot menys guapos.
I ara resulta que, afortunadament, han tornat al lloc que els hi pertoca
i fins i tot tots aquests grups modernets, alternatius i guais
s'apunten a enregistrar discos amb ells, de la qual cosa n'estem molt contents.
Per això que abans tu deies que t'agradaven los chichos,
i parlem clar, la gent et mirava malament,
ara dius que t'agraden los chichos i ets guai i ets modern, sí o no?
Home, no sé, aquí...
He fet una lectura casolana, però és així, Jordi.
Escoltant una versió amb los delinqüentes,
que és un dels grups modernillos que van pels festivals de músiques rock e independents
aquest estiu, per exemple, ja fa uns quants, vaja.
Però, bueno, avui estem parlant dels chichos perquè ha sortit un CD
en què hi ha tota una sèrie de col·laboracions amb gent com Estopa,
amb l'Antonio Orozco, la Bebe, l'Andy Lucas, el Sergio Dalma, Camela,
molta gent, l'Ismael Serrano...
Però què està passant, Jordi, que hem passat de ser tots tan finets i tan exquisits
ara recuperar tot això que fa un temps?
La crisi, és la crisi, sí.
No, perquè això ja fa temps que funciona, vull dir que hem dit,
Ària, mira, ara treurem del bagul dels records tots aquests que els hem maltractat
i de quina manera i ara els transformarem en modernos.
Saps qui va descobrir realment...
Això es pot dir, això que hem dit ara, sí, no?
Bueno, es pot dir tot.
No, no, però saps qui va descobrir els chichos realment?
No.
El pare de Paco de Lucía.
Ah, sí?
Dic que no és broma, és a dir, el primer impuls fort d'aquesta banda
el va donar una persona, no és el Paco de Lucía, però vinculada...
Mira, perdona, los delinqüentes, molt moderns i tot el que vulgueu,
per aquest Mujer, tu eres bonita, Mujer, tu eres orgullosa,
cantada per los chichos sols...
Puja, puja, Lluís, puja.
Mira quina diferència.
Puja, puja.
No bussen, no bussen, niña, porque sabes que te quiero.
Sí o no, això?
Això es tracta, no? Això es tracta.
Aquesta veu de los chichos, home, amb aquesta de les delinqüentes,
que vols que et digui?
Ho estic passant, no?
No, no, estàs passant bé.
Així, sí, m'ho estic passant fantàsticament bé i espero que els oients també.
Per trencar una mica els mites, los chichos no van néixer amb la primera actuació així professional que van fer,
no la van fer en un ambient ni andalús, ni en un ambient de gran capital, ni molt menys.
Era l'any 73, van anar amb tren des de Madrid, ells vivien a Madrid fins a Vigo.
Vigo, que l'any 73 encara no havia començat allò de la movida amb gent com el ciriostre total i tot això.
No, no, no, van estrenar-se allà com a grup professional, no?
I en aquest context, hem de tenir present que l'any 73 estàvem a les acaballes del règim franquista,
per tant, això es podia interpretar de moltes maneres,
però el cert és que era un moment d'una certa transició, un cert canvi, no?
Això després es notarà en alguns dels temes de los chichos, no?
El que passa és que, com sempre, moltes vegades aquest tipus de música s'ha identificat amb el passat,
perquè, efectivament, això va néixer encara amb el passat de la postguerra, no?
En tot cas, amb el seu viatge de Madrid a Vigo,
hi havia diferents situacions, que podríem comentar, no?
Però hi havia una que és el diàleg que van mantenir els germans González,
que són realment encara, l'Emilio i el Julio són els que realment van muntar els chichos,
llavors van fitxar... Bueno, van muntar els chichos, precisament,
perquè al senyor aquest, a l'Emilio, li deien el chicho,
llavors del nom d'un va sortir els chichos, no?
Emilio era el que li deien els chichos?
Sí, sí, sí.
Emilio el chicho.
Sí, llavors van fitxar amb un altre personatge,
que realment va acabar sent el compositor
de la gran majoria de cançons que ens sonen a nosaltres,
que és un tal Jero, no?
Aquest...
El del medio de los chichos.
Sí, aquest senyor ja no, diguéssim, que ja no forma part d'això, no?
Però en aquell viatge, doncs, va sonar ja...
Bueno, aquest home es va oferir,
i el Jero li deia als altres, els dos germans,
home, això que feu està bé i tal,
però ell va anar una mica defegit en aquella gala,
perquè els de la sala on actuaven,
i li deia, home, em teniu que anar a actuar dues persones només,
això ja han de ser tres i tal, no?
Llavors, jo també tinc algun tema, jo composo temes, no?
I així, com que res, no?,
doncs, va tirar amb la seva guitarra que portava, no?,
un tema, no?, que és un dels que s'han convertit en més coneguts, no?,
en aquesta formació.
Aquí els sentirem amb una barreja del Manolo García,
exúltimo de la fila, amb els chichos.
demà dinsatgeix.
Bona nit
Que mal te estás portando
Me paso día a tranquila
En esta celda llorando
Sin saber si tú estás viva
Sin saber si te has matado
Sin saber si tú estás viva
Sin saber si te has matado
Libre, libre quiero ser
Quiero ser, quiero ser libre
Està estupenda
Sí, sí, doncs això, libre, libre quiero ser
Cançons carcelàries, eh
Aquestes cançons sempre han tingut
Lògicament perquè cantaven
Aquestes penes
I aquestes situacions difícils a la vida
Una de les coses dels xixos
Realment
Aquí estem sentint una versió
Molt poc xixera, podríem dir
Perquè els xixos sempre es caracteritzen molt
Per posar molt una secció d'events
Aquí està molt diluïda
De Manolo García
Entre aquelles cosetes
Però clar, ja té...
Però bé, en tot cas
El que sí que és cert
Això que deies tu
Que els xixos es converteixen
Una mica en el cançoner popular
Dels marginals
De les persones més marginades
Sí, dels barris obrers
De les grans ciutats
Això diria que és una mica...
Parris castigats per la droga
Per la desocupació
Sí, sí, sí
Llavors, bé
També és molt important aquest context
Dels anys 70
En què realment
Doncs
Aquests temes eren temes molt complexos
Vull dir, es feien
Doncs
Molt omnipresents en aquell moment
I realment
Doncs la situació
De la transició
En aquest aspecte
Doncs una situació marcada
Per temes complexos
Delinqüència, droga
Marginalitat
I jo crec que una mica
Això
Els primers discos
Dels xixos
Sobretot els tres primers
Que han estat definits
Una mica com grans
Un gran sexe
Aquesta cançó
Va ser la que van cantar
Amb el Jero
Al local de Vigo
Aquest llibre
Quiero ser
No, aquesta no ho sé
Jo el que
No ho sé
Aquesta
Sí, sí, aquesta sí
Aquesta per això t'ho dic
Aquesta ja funcionava l'any 70
Clar que dius
Ah, tinc una cançoneta
I ja veus
Aquesta cançó
Realment la van assajant al tren
Vull dir, no és broma
Vull dir que
Realment
Aquest home
Era un tio complex
Vull dir que
Era un personatge
Que
Jo penso que
Déu-n'hi-do
El que va marcar
Les lletres
D'aquesta formació
Jo
Al costat d'aquestes
D'aquestes temes
Així una mica
Més preocupants
També hi ha
Un altre aspecte
Que és una mica
Tot allò
De la relació amorosa
De l'amor i el desamor
Sí, sí
Te vas, me dejas
Ni abagandones
Això no ho havíem previst
Però el te vas, me dejas
És aquesta
La cosa de la Sara
Vaja, vaja
Vaja, vaja
Vaja, vaja
Vaja, vaja
Fins demà!
Que la ilusión de nuestro amor, mi vida
Se fue camino para no volver
Y yo que siempre tanto la quería
Solo me veo y sin tu querer
Que vas, me lejas y me abandones
Que al fin te cumpla la persona
Que vas, me lejas y me abandones
No estava previst, però és que realment
si parlem de desamor, aquestes de les cançons
és allò...
Més amb una rancúnia, no?
Sí, sí, amb Lorozco en aquest cas
És un cantant que li baixi una mica
Però és una mica els dos grans pols
La marginalitat, el desamor
la pena profunda realment
De fet, jo penso que una mica
la composició interna dels Chichos
entre el Jero i els que eren els germans González
doncs realment
hi havia aquesta diferència
també una mica de procedència
De fet, en el període des del 73 fins al 85
doncs el Jero forma part d'aquest grup
però després el fan fora
perquè és un personatge que acaba
doncs amb molts problemes
interns al grup
per temes personals
però també pel tema del mateix consum de drogues
que acaba tenint aquest personatge
això és una mica
jo diria que fins al moment
que aquest personatge està amb els Chichos
fins al 85
es forja aquest mite dels Chichos
amb aquesta doble composició
de la marginalitat
i dels temes amorosos
A partir d'aquí començarà una altra època
Hi ha una cosa que també ens va molt bé
que és un altre tema
potser menys conegut
però jo volia posar-lo
perquè en aquest cas
és com molt significatiu també d'una època
és un tema que van fer per la pel·lícula
Jo el vaquilla
que, bueno, per la pel·lícula del vaquilla
i el disc de Jo el vaquilla
Jo el vaquilla
i llavors és una mica
aquest personatge realment
el que significava també una mica
en aquells moments
aquelles pel·lícules
Perros canllejeros
Sí, sí
Els Chichos també posen aquesta banda sonora
de personatges que s'han convertit una mica
jo penso que després del Curro Jiménez
ja va vindre directament el vaquilla
Sí, era l'antiheroi
que sí que era un delinqüent
que tot el que vulguis
però que sempre es buscava
aquella arrel del seu origen
Sí, en aquest cas
sona amb un altre artista
que també ha reivindicat la rumba
que és la Bebe
No ens escoltem
No ens escoltem
Roba lo que puedes, roba
Porque le enseñaron, era
Era muy pequeño
Y solo, solo vio lo malo
Tú eres el vaquilla
Alegre, bandoero
Porque lo que gana
Repartes el dinero
Tú eres el vaquilla
De buenos sentimientos
De buenos sentimientos
Si al final dependes
De un simple carcelero
Tú eres el vaquilla
Alegre, bandoero
Porque lo que gana
Repartes el dinero
Para que te juegas
La vida no lo entiendo
Si al final dependes
De un simple carcelero
Eren autèntics romancers
Bands sonores
I explicaven històries
a les seves cançons
Aquestes històries de marginalitat
explicant
que eren petits
i com va tota l'evolució
per acabar
sempre amb una mala fi
No hi ha finals feliços
a les cançons dels Chichors
Però en canvi
la seva música
normalment
és una música
Desprenen alegria
I de casaments
I de casaments
És veritat
És una mica així
però bé
De les formes
Ara estem escoltant
avui una mica
el tema
Bueno
compositors
i músics
diria moderns
l'Orozco
el Garzanolo García
la Bebe
els delinqüentes
Però seria impensable
parlar de
de los Chichos
sense el context
en el qual
van néixer
el context musical
perquè hem parlat
realment
d'un context social
d'un context
de continguts
també amorosos
de drogues
de delinqüència
però realment
jo penso que
el context musical
en què neixen
és el context
de l'herència
de la rumba catalana
de fet
jo una mica
el programa
també l'he volut fer
a banda perquè
sortia aquest disco
també perquè
repassant les notes
dels altres programes
em va semblar
que havíem deixat
els Chichors
una mica al marge
és veritat
perquè havien fet
los Amaya
havien fet
Peret
Gato Pérez
de fet
això és normal
perquè
en l'imaginari català
els Chichors
sempre han sigut
un grup
molt marginal
per tant
és normal
nosaltres vam fer
una mica més
la rumba
d'aquí
fins i tot
era un grup
amb cert prestigi
dins de la esfera
més o menys catalana
fins i tot
diria això
el que realment
són els pares
podríem dir
més que de la rumba
jo crec que són els primers
que podríem etiquetar
com el flamenc pop
això que després
han fet
altra gent
les greques
ara hi ha grups
com
el barrio
com l'arrabat
aquests que fan això
etiqueten això
i alguns d'aquestos
van a festivals
de caràcter internacional
de músiques gèndiques
però bueno
en aquell moment
jo diria que
o per exemple
els estopa
que no els he reposat
però també tenen
un tema aquí
en el fons
és el que estan fent
sens dubte
les greques
los chunguitos
los chorvos
per l'Itadehuelva
los chorvos
per l'Itadehuelva
feia flamenc o poc
no feia cop
alguna cosa feia
és veritat
són coses barrejades
una mica
tot això
en el fons
seria impensable
sense
la influència
que tenia la rumba catalana
per això
en aquest CD
que estem comentant avui
hi ha un tema
potser tampoc
és dels més coneguts
però un tema
essencial
que és un tema
amb el paret
i jo crec que
era indispensable
posar-lo
que ja
Fins demà!
Fins demà!
No ens han posat de peu perquè el micro no és extensible
i no arribaria, no podríem continuar fent el programa,
però és per posar-se de peu, eh?
Jordi, ara dèiem, Peretti, los chunguitos,
passat pel temps de la maduresa,
que los chichos, millor dit, que les seves veus
ja s'han acabat de sentar bé,
bé, és una delícia.
Un dels temes guais d'aquest...
Molt bonic, sí.
Perquè a més sona molt rumba.
Que he vist que en aquest set també està Sergio Dalma
i Andy Lucas d'elles, i bé, en fi, tot un parament de...
Bueno, una miqueta, sí.
No ho farem totes aquestes, eh?
No, no, no cal.
Acabarem amb una tronada final, però no serà aquesta.
En tot cas, el que és cert és que una mica la sustitució del Gero,
aquest component, podríem dir inicial, dels chichos,
per el fill d'un dels altres membres, no?
El fill de l'Emilio.
Doncs no produeix ja la mateixa reacció, jo diria, d'èxit, no?
És a dir, fins i tot alguns dels especialistes
ens parlen de crisi del grup, no?
Potser per això, doncs, no m'allargaré més
amb aquesta segona etapa, no?
En tot cas, dic que aquest grup ha existit fins a l'actualitat,
això és cert, i...
Bueno, segueixen formant, en aquest cas, la família González,
aquesta extraordinària, doncs, visió, no?
Del que pot ser, doncs, la rumba, no?
Una gent que ha editat moltíssims discos, moltíssims discos,
vull dir, i que en el seu moment eren molt coneguts
perquè funcionaven amb el caset S, no?
És a dir, quan hem arribat als tècnics i hem dit,
ostres, aquest és el primer CD dels chichos.
No, no és el primer CD, però...
Ai, la joventut, la joventut, Jordi.
Però realment...
No, no, sí, és veritat, eh?
Realment funcionava amb caset, no?
I és un grup d'aquestos de...
I caset de gasolinera.
Sí, sí, sí, funcionava així, no?
D'aquestos que eren molt barats, no?
Jo diria que de manera paral·lela,
i acabaríem una mica aquí,
hi ha un altre grup que seria molt equiparable, no?
I potser per això, doncs, van ser convidats a participar
per cloure aquest treball, no?
Amb la versió, podríem dir, més amorosa, no?
I són los chunguitos, no?
I llavors hi ha un tema d'aquestos que també és molt conegut, no?
Chichos y chunguitos, això ja és...
Sí, sí, que es diu mujer cruel, no?
I, bueno, és una mica com aquell tevas medejas,
doncs també és una mica això, però una mica més.
A les dones sempre les posaven a baixar d'un ruc, eh?
Bueno, és una concepció molt particular del que tenen, no?
Vull dir, però bueno, en fi,
com diuen els chichos de los chunguitos, no?
Los chunguitos també eren artistes por los cuatro costaus, no?
Que això no sé si ha de vindre els passos de Setmana Santa o no,
perquè tenen quatre bandes,
però realment,
jo penso que és també una mixtura, no?
Una barreja, doncs, curiosa.
Una barreja,
un caminar per les tradicions i la cultura popular,
en el sentit més ampli del tema.
Avui de la gasolinera, eh?
Avui de la gasolinera també és tradició i cultura popular.
Jordi Bertran, com sempre, moltíssimes gràcies.
T'esperem la propera setmana.
Molt bé.
Dilluns et portaré el calendari d'atmenys.
Comença la temporada.
Comença la temporada.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.