Obrim ja el temps de la tertúlia.
Ara dèiem fa un moment en el sumari del programa
que algunes de les notícies que us estem explicant
des de primera hora del matí
les comentarem en el temps d'opinió.
En el temps de tertúlia que avui compartim amb tres convidats.
Avui ens acompanya el president d'Omnium Cultural del Tarragonès,
Joan Andreu Torres. Joan Andreu, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya l'exsecretari general de Caixa Tarragona,
Àngel Conesa.
Àngel, bon dia.
Bon dia.
I ara mateix arriba, i el podrem saludar també,
el director de l'Institut Municipal d'Educació
i exregidor de l'Ajuntament, Carles Severo.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Amb aquests tres convidats donarem una ullada
a l'actualitat de la jornada.
Amb clau estrictament local, el pàrquing de Jaume I,
en fi, continua sent el principal objecte de debat.
En una clau més general tenim tots els elements
de la crisi econòmica amb les últimes dades de l'atur,
que ahir ja fa 24 hores comentàvem precisament
en aquesta tertúlia quan començàvem.
S'acabam de donar a conèixer les dades del mes de bosc.
Si els sembla, però, comencem parlant
de temes més estrictament locals,
de la qüestió del pàrquing Jaume I,
que déu-n'hi-do, des de la setmana passada,
quan l'alcalde anunciava la decisió de l'equip de govern
de reconvertir el projecte en un pàrquing convencional,
doncs s'ha donat molt de sí, moltes opinions,
segurament a favor i en contra,
un cert debat ciutadà.
Recordem les principals dades, 350 places,
la conversió en un pàrquing convencional,
dos anys d'obres com a mínim per reconvertir el projecte
que ja havia fet al que hi haurà,
dos anys d'obres que no podran començar les obres
fins que no s'acabi el litici judicial que tenim
amb sistemes àlem,
que tenim, i quan parlo com a tenim,
em refereixo a l'Ajuntament de Tarragona.
En fi, aquestes són les principals característiques
de la situació.
Tot això, avui tenim unes declaracions
de l'exregidor d'Urbanisme, Àngel Fernández,
al diari de Tarragona,
que després, si vol, en podem comentar.
Però, primer que res,
de la decisió de l'Ajuntament,
anunciada la setmana passada,
què els sembla això de reconvertir el projecte
en un pàrquing convencional?
Jo, home, la meva opinió, vull dir,
és que el que ha resultat aquí és que hi hagi haver,
no l'Ajuntament, no l'alcalde,
sinó que hi hagi d'haver un informe tècnic,
almenys gent entenca i entén,
per dir realment si això és viable o no és viable
i de quina manera això s'ha de recondir o no recondir
tècnicament, perquè em sembla que en definitiva
el problema és tècnic.
Si caben cotxes, si no hi caben,
si sortiran entre Mercedes i surten 600,
o si surten o pujen o baixen,
o si caben, si no hi caben...
Jo penso que és una qüestió tècnica
que algú hi deu haver entès amb això,
però, clar, portem un d'anys
entre comissions, recomissions
i revisions i revisions
i estem sempre al mateix lloc.
No sabem què fer-ne.
Però la decisió que hem pres de dir
fem un convencional
amb 350 places,
et sembla a priori...
És que sense l'informe tècnic
jo penso que, clar,
que pots fer el que vulguis,
vull dir, clar,
si pots fer un supermercat,
si pots fer un after hour,
si pots fer el que vulguem,
allà ja hi ha.
Clar, posats a dir,
posats a imaginar,
no hi ha problema.
I si jo el prens-ho així en broma,
una mica com fa l'Àngel Fernández,
no?
Ara, si t'ho prens en sèrio,
que és quasi que per plorar,
perquè, clar, ja portem un grapat d'anys.
I no a més els anys, el temps.
Clar, és tot el cos econòmic
que això va suposant
i va recaient
en aquest ditxos pàrquing
que no sabem què fer-ne.
I en dones la sensació una mica
des del carrer
que, clar,
que no se sap què fer-ne
ni se sap com solucionar-lo.
I, clar,
que a vegades són solucions diferents
i que a vegades són solucions
que costen més diners
de solucionar,
perquè desmunteu tot,
fes-ho tal,
què vol dir?
Més inversió.
Però, clar,
penso que aquí
hi hauria d'haver algun tipus
clar d'informe tècnic,
de gent que va dir
escolteu, això és inviable,
això no és impossible
i s'ha de fer així i això
i, per tant,
tirem el dret i s'ha acabat.
Àngel.
Bé, jo penso
que aquest és un tema lamentable
des del començament
i en aquest sentit
jo inclús voldria manifestar-me
la incapacitat, diríem,
dels col·lectius ciutadans
d'impedir un projecte
que per mi des del començament
era un desastre.
És a dir,
vull convertir un pàrquing
dintre de la zona
de la part alta
per mi em sembla
un desgavell des de bon començament.
Clar,
el problema el tenim ara
damunt de la taula.
Vull dir...
Et refereixes,
perdona, Àngel,
que en el seu moment
quan es projecta el pàrquing
no hi ha ningú a la ciutat
que protesti.
Que siguem capaços
i m'incloé això
vull dir
d'evitar que es faci
aquest desastre.
Entre altres raons
perquè, bé,
hi havia un edifici del col·legi
que tenia una certa
gràcia arquitectònica,
jo no sé si estava catalogat
o no,
però tenia una certa
gràcia arquitectònica
i era una zona
en què es podia,
jo crec que
amb una mica d'imaginació
millorar-la molt més.
segona,
posar un pàrquing
dintre la part antiga
de la ciutat
també em sembla
un altre desastre.
Llavors aquí
suposo que hi van haver
uns interessos
molt concrets
per tirar endavant
aquest projecte,
que això seria
el que seria interessant
de saber.
Però, bé,
el problema és que el tenim aquí
i com diu el Joan Andreu
és a dir,
això és un mort
que ningú vol,
un mort físic
i un mort econòmic.
Jo crec que,
a veure,
el tema del pàrquing intel·ligent
sense gaires informes tècnics,
vull dir,
jo des del primer dia
entenc
que com pot ser
que vagis a buscar un cotxe allí
que el millor tardi
és 10 minuts
o un quart o 20 minuts
que te'l donguin.
Ara, en aquest sistema
dient quasi dues hores.
Bueno, és igual.
Fins a 5 hores,
segons un estudi d'enginyeria
encarregat per l'Ajuntament,
fins a 5 hores
en moments punta.
Jo inclús t'ho dic
que a cada tardi és 10 minuts.
Tu vas a buscar el cotxe
i necessites treure el cotxe,
vull dir,
o tens una emergència,
inclús el que sigui,
llavors vull dir
que es converteixi
en un pàrquing
convencional,
em sembla
potser una solució a la més lògica,
però a veure,
jo crec que
aquí tenim un bony econòmic,
jo crec que el que s'hauria de fer
més que atacar-se
uns als altres
i dir que si han de demanar perdó
i els altres
si no l'han de demanar
i totes aquestes coses,
posar-se d'acord
amb un model
de la part alta
que no sé,
jo em penso
que aquest pàrquing
al final ha de desaparèixer.
Ha de desaparèixer,
vull dir,
no ara,
però...
És a dir,
tu no el faries.
No, no,
vull dir,
ara en aquest moment
potser s'ha d'aprofitar
el que tenim,
però jo em penso
que s'ha de fer un programa
i dir d'aquí 30 anys
aquest pàrquing ha de desaparèixer
i s'ha de muntar allí
una altra cosa
d'una altra manera,
vull dir,
és un cost que haurem de pagar,
però potser doncs
com que s'ha de pagar
en 35 anys,
potser en 35 anys
el podrem treure de davant,
vull dir.
Carles,
jo sí que la trobo
encertada la decisió
i evidentment
que és una decisió política,
no?
Es diu
i manifestacions
en aquest sentit
i evidentment
perquè
una decisió
estrictament tècnica
doncs a veure
és viable,
és possible
un pàrquing mecanitzat
ho és
perquè a Barcelona
n'hi ha un parell o tres
però aquest
tècnicament ho és
sí, sí, sí
l'empresa
que ha fet
l'informe d'enginyeria
diu que era viable
amb això segurament
no hi ha problemes
el que passa
que potser jo
he dit parlar també
de volums
de trànsit
i d'entrada i sortida
de vehicles
que amb
menys aparcaments
és factible
perquè fins i tot
en hores punta
com comentava
o situacions
de col·laps
i tal i qual
el temps d'espera
en recollida
i tal del vehicle
és inferior
ara amb aquest volum
d'aparcament
segurament
s'haurien produït
aquests desgavells
com que
en aquesta circumstància
s'han produït també
a més a més
més dificultats
de tipus tècnic
de tipus
geogràfic
o geològic
que han tingut que
doncs que
s'han trobat
amb impediments
que han endarrerit
molt més l'obra
i per tant
també ha encarit
moltíssim més
la construcció
d'aquest pàrquing
doncs jo trobo
que ara
tenir allí un forat
perquè és un forat
allò
i terrible
un forat terrible
per anar
cap a altres tipus
d'equipaments
com els que assenyalen
el senyor Fernández
i d'altres
jo ho trobaria
això sí que ho trobaria
un desgavell
perquè segurament
totes les reformes
que serien necessàries
doncs encara
farien més complexa
segurament
la finalització
de l'obra
i per tant
el seu encariment
solució
poso una decisió
política
evidentment
escoltats qui
doncs els veïns
i escoltat
aquells ciutadans
o aquells experts
en mobilitat
de la ciutat
que malgrat
tot aquest esforç
econòmic
i malgrat
tot aquest endeutament
que la ciutat de Tarragona
pagarà durant
uns quants anys
uns quants anys
doncs
fem
aquest aparcament
viable
d'una forma
més convencional
jo he sentit
opinions
de les associacions
i de ciutadans
i de veïns
de la part alta
i comerciants
també
que no ho troben
malament
aquesta solució
per sortir del pas
que en un futur
això s'haurà de reconvertir
o ja no ho sé
però ara per ara
si la idea
i en assumptes
de mobilitat
era que
a la part alta
i per aquella zona
feia falta
un estacionament
de vehicles
o sigui
un pàrquing
si feia falta
i així ho recomanaven
els estudis
doncs
aprofitem-ho
jo recordo
com l'any 2000
doncs es va
es va tirar
d'anar en el projecte
que llavors
sí que estava
l'ajuntament
doncs que
és veritat
no hi va haver oposició
perquè a la ciutat
doncs hi havia una demanda
hi havia una necessitat
d'organitzar
el trànsit
de la part alta
que es parlava tant
de si fer
zona semi-peatonal
de fer direccions úniques
etcètera
i clar
i es va entendre
que era
convenient
en tot cas
si era el millor lloc
o no
això segurament
seria discutible
que si dins de la muralla
que si fora
que si el passeig
torroja
però el fet
és que es va tirar
endavant un projecte
amb una idea
amb una idea
i amb una quantitat
i amb un pressupost
i això
s'ha quintuplicat
del que havia previst
recordem
perdona Carles
recordem que abans
d'impulsar el pàrquing
de Jaume I
l'Ajuntament va impulsar
la construcció d'un pàrquing
al passeig de Sant Antoni
al costat de la muralla
i no es va presentar
en aquell moment
cap empresa
i aleshores
es va decidir
el govern de les hores
el govern de Convergència i Unió
amb el regidor
Àngel Fernández
el regidor d'Urbanisme
fer el pàrquing
dins de la muralla
en aquesta zona
jo de totes formes
una cosa
que tampoc acabo d'entendre massa
si entréssim
en el tema aquest
d'ordenació
de la part alta
sembla ser
que la zona
del passeig de Sant Antoni
més aviat
de cara a les visites
és una zona de sortida
inclús les muralles
crec que no tenen entrada
per la zona
de la piscina Tarraco
sinó que la tenen
per l'altre costat
per què no es pot ampliar
el pàrquing
d'Avinguda de Catalunya
per exemple
a la part de dalt
dient que no està feta
i es potencia
diríem que els aparcaments
es facin així
i l'entrada es faci
pel portal del Roser
i les visites
i les coses
per exemple
jo ho veig
ho volia com a més llògic
perquè el fill d'això
que diu l'Àngel Conesa
i tenint en compte
les declaracions
que avui fa
l'exregidor d'Urbanisme
al diari de Tarragona
dient que ell
per un pàrquing
de 350 places
el millor seria
fer una altra cosa
un centre
multiús
destinat als veïns
vostès estarien d'acord
que els hi semblen
aquestes declaracions
aquestes paraules
de l'exregidor d'Urbanisme
jo penso que
la construcció
tal com està muntat
és per un pàrquing
i res més
per tant
ara tampoc no es poden fer
més encara
embolics
damunt de l'embolic
que tenim
jo penso que allò
tal com està muntat
ha de ser un pàrquing
vulguem o no vulguem
i intel·ligent
o per burros
pel que sigui
però vull dir
no hi ha altra solució
que sigui un pàrquing
allò vull dir
penso ara
que s'han de fer coses
per brins
però llavors
s'ha de buscar
altres espais
dins la part alta
on hi pugui haver
serveis socials
on hi pugui haver
centres cívics
on hi pugui haver
centres d'esplai
el que sigui
però avui jo penso
que allò
ja està fet
i per tant
el Bunyol està allí
i allà ens l'hem de menjar tots
Àngel
què opines?
sobren les idees
i de vegades
hi ha persones
que millor estan callades
sí, sí
jo també ja ho he comentat
em semblaria
hi ha un desgavell
tirar cap a
reorganitzar
tot aquest forat
és que oi
el forat que hi ha allí
sinó els vins
més propers
que han patit
els bombardejos
i l'estalada
i tot això
jo crec que no
jo crec que és poc sèrio
plantejar
alternatives
a l'utilització
com diu
Joan Andreu
que allí
s'hi puguin encabir
en tot aquell espai
que quedin
alguns espais
en el pàrquing
on es pugui fer
alguna cosa
segurament és possible
això
però si hi ha tota una normativa
de seguretat
que suposo que difícil
evidentment
hi hauria moltes conseqüències
aquestes declaracions
avui el diré a Tarragona
d'aquestes declaracions
Àngel Fernández
també es pren crítiques
a la gestió actual
del govern
perquè diu que
si l'actual govern municipal
no és capaç
de tirar endavant el projecte
millor fer-ne una altra cosa
que no sigui un aparcament
les valoren d'alguna manera
tenint en compte
doncs això
que Àngel Fernández
ja fa temps
que va deixar
de ser regidor d'urbanisme
a l'Ajuntament
jo suposo que això
són ganes
també
d'omplir lletres
i d'omplir pàgines
vull dir
el que em sembla
que està molt clar
com almenys
opinem
és que
allò està pensat
per un parc
i no pot ser altra cosa
tota l'estructura
està feta
per això
i llavors
a més a més
és una zona
que clar
queda molt
tot fosca
etcètera
segons quin tipus
de serveis
allò
semblarà
un búnker
i per tant
el que interessa
és que si fan serveis
a la part alta
han de ser espais
també oberts
en fi
una mica
una mica
amb una altra
estructura
i amb una altra
mena d'urbanisme
com a dipòsit d'aigua
podria ser
per allà prop
ja n'hi ha una
i ben gran
no donis idees Àngel
bueno
sí que dona-les
per en fi
Carles
el govern actual
és incapaç
de tirar endavant
el projecte
de les paraules
insisteixo
si és incapaç
de tirar endavant
el projecte
si està demostrant
incapacitat
per tirar endavant
el projecte
no és al contrari
jo crec que ha demostrat
capacitat
de
de decisió
i d'aportar
solucions
que és el que jo crec
convenia
per sortir
d'una vegada
per totes
i per aclarir-nos
que
que es fa
en aquella zona
i cap on es tirarà
i com acabarà
i que acabarà sent
un pàrquing convencional
amb el nombre de places
que ja no ho sé
perquè em perdo més xifres
però més igual
350 diuen ara
ah no
aproximadament
perquè suposo
que entre rampes
rampetes
entrada i sortida
doncs hi haurà
el que sigui
però li traurem
un ús
a una inversió
fortíssima
que s'ha fet
del qual
en traurem profit
tota la ciutat
la part alta
també
evidentment
i que això
conjuntament
amb un programa
de mobilitat
i d'ordenació
del trànsit
convenient
i espero
que a satisfacció
de tothom
doncs en sortim
com a mínim
ara tenim les idees
clares
i sabem
on anem
o no
és a dir
jo crec que
a veure
idees
se'n poden
si que donen
més
però
li toca donar
la idea
de l'última decisió
i què s'ha de fer
és l'equip de govern
i l'ha donat
i per tant
de veritat
en fi
no sé
esperem que puguem
anar allí
a provar-lo
algun dia
aparcant el cotxe
la història
de l'aparcament
la història
de l'aparcament
comença
amb una adjudicació
d'obres
de 4 milions
d'euros
l'ajuntament
la ciutat
s'ha gastat
més de 25
prop de 26 milions
ara
amb la reconversió
del projecte
s'anuncia
una despesa
més de 5 milions
és a dir
estaríem
per damunt
dels 30 milions
d'euros
i també
l'alcalde
anunciava
la setmana
passada
que hi haurà
una comissió
es crearà
una comissió
per investigar
possibles responsabilitats
vostès creuen
que s'han de depurar
responsabilitats
en aquest afer
Àngel?
Jo crec que
com a mínim
s'ha de fer
una investigació
dels interessos
que hi havia
darrere
de tant
interès
de fer el pàrquing
en aquell lloc
i d'aquesta manera
això sí
el que no trobo tan bé
és tot aquest tema
que ha sortit ara
si s'ha de demanar perdó
o si no s'ha de demanar perdó
i totes aquestes coses
jo crec que això són
una mica picabaralles polítiques
que a veure
nosaltres tenim un problema
i com deia una mica
el Carles
vull dir
els socialistes
no van dir que no
la construcció del pàrquing
per tant vull dir
a veure
assumim
assumim el mort que tenim
assumim-lo
com a ciutadans
entre tots
i escolta'm
si s'ha d'investigar
una mica
quines responsabilitats
hi puguin bé
em sembla bé
però vull dir
no fem més
més titulars de diaris
perquè vull dir
els ciutadans
en el fons
ens cansa també
jo penso que no
vull dir
que s'ha d'anar directament
és prendre la decisió
tècnica i política
del pàrquing
que pugui funcionar
el més aviat possible
i oblidar el passat
per dir d'alguna manera
i deixem-ho estar
més que res
perquè estem parlant
de les zones polítiques
que no trauran a cap a res
si això dius
home hi ha aquí
situacions penals
a veure
això és diferent
vull dir
si el que fos un investidor
i ja hem de portar
realment
gent a judici
perquè hi ha una
elaboració de fons
perquè hi ha
unes prohibicacions
perquè hi ha una sèrie
de normalitats
econòmiques
etcètera
llavors sí
però tot el que són
les zones polítiques
penso que ens ho hem de passar
ja ràpidament
a borrar-ho
i dir
escolta
tirem per aquí
doncs se tira per aquí
peti qui peti
passi el que passi
i que la gent
que anem a la part alta
en cotxe
doncs puguem aparcar allà
i la gent que viu allà
tingui la possibilitat
també de poder deixar
el cotxe al pàrquing
i ja està
jo no m'ho és molt breu
només en tot cas
jo entenc
aquesta comissió
i aquest
que donar resultats
o donar comptes
del que ha succeït
amb tota aquesta operació
és d'alguna manera
que tots els ciutadans
puguem tindre clar
quina ha estat la pel·lícula
en quant
a les inversions
i a les modificacions
pressupostàries
que s'ha anat fent
al llarg d'aquests anys
és a dir
perquè s'ha passat
dels 4 als 25
si tot això
respon a una necessitat
hi ha unes condicions
que requerien
d'un increment
pressupostari
d'aquesta magnitud
perquè són molts
molts milions
i és molt endeutament
per tot el ciutat
jo crec que això
s'ha de poder
trobar en algun lloc
d'una manera resumida
que el ciutadà
que l'interès digui
mira, pues és veritat
es va entendre
que ha de gastar
20 milions d'euros més
o escolta'm
això com pot ser
com s'entén
jo no voldria sospitar
de ningú
evidentment d'entrada
però les comptes
han de quedar molt clars
i això és un segon
només si són comptes clares
millor per la tranquil·litat
de tots
i a més a més
tinc entès
que també hi ha pel mig
uns deutes
de l'empresa Allen
alguna empresa
d'aquestes constructores
per
pels motius que siguin
també les empreses
han pogut
incomplir
els seus contractes
els seus compromisos
no ho sé
jo tampoc ho conec
exactament
m'agradaria com a ciutadà
poder-ho trobar
i per tant
que se sàpigui
què és el que ha passat
i per què s'ha tingut
que gastar aquesta quantitat
i res més
jo no vaig tampoc
tan enllà
amb les responsabilitats
polítiques
que suposo
que al final
de qualsevol decisió
que prengui
un ajuntament
sempre hi haurà
responsabilitats polítiques
com en una escola
l'últim responsable
és el director
encara que un mestre
que no sé
faci una malifeta
i no hi tinc res a veure
però
clar que
a mi el que em sorprèn
realment
és aquesta desviació
tan horrorosa
és a dir
això vol dir
un mal control
pressupostari
entenc jo
i això
per mi sí que és un tema
que mereix una explicació
potser que lien
potser que lien
però
jo estic una mica d'acord
amb ell
en que s'expliqui
sense donar-hi més voltes
però que s'expliqui
i dir escolta
convingut gastar més
per això
i potser ens quedarem convençuts
per altra banda
les responsabilitats polítiques
jo crec que queden
de manifest a les eleccions
d'alguna manera
ja s'ha vist
que s'han pagat
d'aquestes responsabilitats polítiques
ara el que toca
a l'equip de govern
és que no li facin pagar
les seves responsabilitats polítiques
ara parlàvem
de responsabilitats polítiques
i de la desviació
pressupostària
deixem doncs
aquesta qüestió
del pàrquing de Jaume I
però parlant de números
i de despeses
de l'augment de la despesa
del pàrquing
tenim les dades econòmiques
ahir comentàvem
en el temps de la tertúlia
acabàvem de saber
les dades de l'atur
gairebé un 7%
ha augmentat
a la província de Tarragona
en fi
tenim unes dades
que per ser del mes d'agost
realment són sorprenents
totes les dades econòmiques
del dia a dia
ens demostren
que estem en un cicle de crisi
que en fi
no sé si tenen vostès
la sensació
que acaba de començar
al revés
que estem ja tocant fons
que estem en una situació límit
i si li veuen
alguna solució
o sembla que sigui
com una mena de bola de neu
que va a més
i que és imparable
tot això
a més en aquest inici
del mes de setembre
que es repressa
de l'activitat quotidiana
per a milers de persones
inici del curs escolar
amb moltes espesses
també per a les famílies
com ho veuen tot?
Joan Andreu
molt preocupant?
una mica preocupant
no és
perquè lògicament
el ritme de vida
que a la mitjana
de ciutadans portem
lògicament
es veu reflectida
llavors
clar
que estem vivint
una situació
de crisi econòmica
doncs
bé
no és a Tarragona
no és Catalunya
vull dir a Espanya
vull dir
és a nivell mundial
que l'estem
que l'estem patint
aleshores
clar
aquí el que
potser falta
són decisions
clares
per part
de decisions polítiques
en quant a
política econòmica
i per altra banda
doncs bé
els ciutadans
hem de començar
a apretar cinturons
i bé
i això ja es veu
que apretar cinturó
què vol dir
doncs els problemes
de totes les empreses
que es van queixant
no només la construcció
però que hi va tot lligat
perquè clar
si construeixes una casa
allí viuen
els que fan els vidres
els que
venen
els lavabos
els fusters
els electricistes
clar
viu un munt de gent
de tot això
i per tant
doncs clar
no és només
l'empresa
clar
afecta també
totes les empreses
de cotxes
també
com baixen
i com dismonueixen
la seva venda
però clar
hem de
hem de
d'alguna manera
per dos nivells
una és
a nivell polític
de política econòmica
prendre les mesures
oportunes
per tant
a veure com frenar
tot aquest
abans hi havia la possibilitat
de fer una de les devaluacions
i fer una de les inflacions
tal i qual
però clar
vull dir
amb l'euro
és més complicat
poder a vegades
d'avaluar l'euro
i aleshores
ens trobem
en què
hi ha hagut unes mesures
polítiques
i també penso
que la gent
comença
a petar el cinturó
i comença a pensar
això és imprescindible
això me'n puc gastar
això ho retorno
o això no ho pago
Àngel
a veure
diverses coses
primer
en qui afecta la crisi
suposo que sempre afecta
les classes
menys ben situades
és a dir
jo suposo que hi ha gent
que la crisi no l'afecta
l'altre dia sentia
l'Arcadi Oliveras
que deia
que el 95% del món
està en crisi contínua
això estaria en la línia
potser que deia el Joan Andreu
que tots plegats
ens han de ser una miqueta
potser més mesurats
a l'hora del consum
l'altra qüestió seria
els guanys de les empreses
és a dir
estem acostumats
que els guanys
s'incrementen cada any
un 15%
un 12 o un 17
si no
no llueix
potser s'han d'acostumar
a dir
que no han guanyat res
no han guanyat més
que l'any passat
han guanyat menys
i potser per últim
també dir que
la crisi està basada molt
en el tema de les hipoteques
i de la construcció
però que a Tarragona
en aquest sentit
malgrat que sembla ser
que a nivell de serveis
això també s'està produint
un més atur
tenim una mica la sort
que tenim una part d'indústria
que en principi
sembla que no estigui
involucrada tan directament
que és molt estable
i sembla que les inversions
segueixen funcionant
etcètera
és un aspecte
potser positiu
que tenim a Tarragona
Carles
sí, sí
gran pare
d'acord amb el que diu l'Àngel
parlant de grans empreses
i de beneficis
em sembla que era el mateix
cort ingles
que sortia
fa un parell de dies
amb no sé quin percentatge
però havia tingut
un increment de beneficis notable
bancs, caixes
i grans empreses
continuen tenint beneficis
el 2007
però bé
inclús aquestes empreses
que són de consum
vol dir que algú compra
i algú va a lligar
i aquests devuen ser els ciutadans
que també pateixen la crisi
és a dir
hi ha circumstàncies
en les que
jo no sé
si es deuen hipòtica més
els ciutadans
perquè no
no podran trobar
gent que els faciliti els diners
perquè les caixes
també posen
impediments
no faciliten tant
el treure diners
i per tant
jo observo
que malgrat
creure i entendre
que sí que hi ha
aquesta crisi econòmica
a nivell del ciutadà mitjà
ja no em poso tant
amb aquest paquet
de persones
que sempre
tenen les seves dificultats
segurament haurà deixat
d'atendre
alguna despesa
per materials
com vehicles
i d'aquest nivell
de consum
però en el petit consum
de veritat
no ho sé
és allò que dius
quan surts el cap de setmana
o quan vas a les Gavarres
o quan vas a la Rambla
o al mercat
hi ha un moviment
encara es dismanté
un cert consum
que per les coses
petites
doncs el ciutadà
encara afronta
i encara
gasta
i no em refereixo
a les bàsiques
de menjar i tal
sinó també de roba
o de sabateria
etc.
per tant
jo sí que estic convençut
que hi ha un període
de crisi econòmica mundial
a conseqüència
de tot el que sabem
i que els governs
i les administracions
hi han de posar remei
a nivell de facilitar
no ho sé
des d'obra pública
o des d'inversió pública
per en tot cas
recol·locar
o resituar
aquelles persones
que en les seves empreses
han hagut de deixar el treball
perquè el que s'hi està
pujant
és el nivell d'aturats
perquè això
estem parlant
estrictament
de qüestions econòmiques
però els preocupa
que tenint en compte
que estem en un cicle
econòmic negatiu
que pot allargar-se
durant un temps
això a nivell social
més atur
pot afectar
determinades capes socials
i migració
avui que tenim dues persones
vinculades amb el món
de l'educació
i en fi
o l'Àngel Conessa
que també ha treballat
amb diferents col·lectius
més desafavorits
és a dir
això
no sé si
podem pensar
que a nivell social
tenim una sèrie de riscos
a tenir en compte
i a mirar de pal·liar
en la mesura del possible
no sé com ho veuen
no no
és en la línia
que deia l'Àngel
lògicament
qui pateix la crisi
més fortes són
les classes socials
més pobres
és evident
és el que té menys poder
i en aquesta situació
de tipus de societat
el que haurien de fer tothom
en situació de crisi
hauria de ser tothom
consumir al màxim
clar
lògicament
amb la lògica econòmica
el que estem fent
és apretar el cinturó
quan el que haurien de fer
seria
contra lògica
potser perquè no tenim
els diners per fer-ho
però hauria de ser
aquell moment
tothom
gastar el màxim
perquè clar
llavors la màquina
no pari
però clar
això és un peix
que es mossega la cua
de fet això seria
afavorir
que això sigui un altre aspecte
l'economia submergida
que n'hi ha moltes
és a dir
avui en dia pot ser
gent del camp de la construcció
o immigrants
sobretot així
que estiguin
estiguin contractats
per persones
per fer
xapusses a casa
i coses d'aquestes
i això evidentment
és l'economia submergida
el que estàs fent
d'alguna manera
és pal·liar
la situació d'aquella persona
en un moment determinat
però vull dir
no estàs
no estàs
augmentant
la nòmina
de seguretat social
per dir d'alguna manera
però pot ser preocupant
que vagi augmentant
tant l'atur
en els pròxims mesos
tenint en compte
la dada d'ahir
del mes d'agost
un 7%
en plena temporada turística
aquí
no sé
a nivell social
jo per les notícies
que sents
a vegades
en tertúlies
d'experts
clar
diuen que això
encara ha de pujar
molt més
sí sí
per això
potser no arribarà
el 21
22
perquè ara l'estiu
i tal
es produeixen
acomiadaments
d'aquests
temporals
per tornar
un munt d'estudiants
i un munt de gent
que clar
però sí que
hi ha una bona bossa
de gent
que durant
i bàsicament
la immigració
vull dir que
durant l'estiu
troben feina
però clar
ara què han de fer
són al seu país
es queden aquí
sense feina
com sobreviure
quan parlàvem
d'edicions polítiques
també hi ha aquesta
reordenació
del mercat laboral
cap a l'obra pública
malgrat suposi
també
potser
un més gran
endeutament
per part de les administracions
però si
l'empresa privada
no pot oferir
lloc de treball
s'han de crear
tu saps com està
l'obra pública
estem amb el finançament
ja ho veiem ara
amb el finançament
de tot
d'Espanya
com estem
abandonats
aquells 400 euros
per això
és important
un bon finançament
que permeti
l'administració
també catalana
doncs
incrementar
a mi hi ha un tema
que em preocupa molt
que són
les parelles joves
en dos sous
un dedicat a l'hipoteca
i l'altre a la subsistència
que n'hi ha moltes
un dels dos
per l'ampleu
i aquí
per aquí pot anar
també
vull dir
un aspecte
tornaran a casa els pares
si els pares poden
ja
perquè els pares
han ajudat molt
l'aturada de la construcció
a més
sembla que no té
perspectiva de remuntar
en fi
la baixada també
de compra-venda
d'habitatges
les últimes dades
que vam conèixer
del mes de juny
eren espectaculars
crec que la meitat
dels habitatges
respecte al mes de juny
de l'any anterior
en fi
per tant
sembla que estem
en una situació
realment
però en situacions polítiques
crec que s'ha de buscar
això
vull dir
clar
però els governs
per exemple
en els governs
per exemple
el govern de Catalunya
i el govern d'Espanya
tenen realment
possibilitats
de prendre mesures
que
tinguin un efecte
clar
sí
tenint en compte
que estem en un context
econòmic molt internacional
i molt dependent
no per donar-li solució
i per canviar
el cicle
de la
de la
crisi econòmica
però sí
per alliberir-lo
jo crec que sí
jo crec que sí
hi ha coses
de previsió
que potser
ja s'estan fent
en alguns aspectes
que jo crec que parlava
de terraona
és a dir
intentar diversificar
al màxim
l'economia del país
o de la ciutat
o el que sigui
i que no tot estigui
que no tot estigui basat
en una
economia concreta
sinó que es pugui
diversificar
i economia del futur
modernització
tecnologia
i mas d'això
que es diu
això que queda molt bé
però que
en fi
després és difícil
de complir
una última qüestió
que tenim avui
això com dèiem
dues persones
vingudes al món
de l'ensenyament
el curs escolar
Joan Andreu
com el tenim?
ja està
ja està preparat
les famílies compren
llibres de text
material escolar
gasten molts diners
malgrat la crisi
el promís de 130
150 euros
per aquí
però clar
això
és un altre problema
que es pot parlar
l'entredi
evidentment
però clar
sí que s'intenta
de fer polítiques
de reutilització
de llibres
però clar
hi ha les multinacionals
dels editorials
hi ha molts interessos
m'imagino
i aquí les administracions
tampoc poden fer res
si volguessin
però clar
és un altre món
que peti
que s'ha de reconvertir
perquè clar
hi ha molt territorials
que viuen
bàsicament
de text
no viuen
de vendre noveletes
i vendre contes
i que per tant
clar
això és canviar-ho
completament
que a veure
que ben fet
també es podien fer
perquè clar
els llibres també es poden anar
bé
es poden anar fent
el que passa
és que clar
que suposa
suposa un o dos
o l'estat
inverteix aquí
uns diners
en aquestes empreses
clar
les empreses
se'n van a l'aigua
i ja suposo
que ja deuen començar
a tremolar
amb tota la política
de reutilització
de llibres
perquè clar
veuen que
que s'acaba el negoci
Carles
30 segons
que han de diversificar
el producte
però és possible
perquè no costa el mateix
comprar 100 llibres
que comprar
100.000
per part de l'administració
i reduir els costos
i en quant
només a l'inici de curs
doncs que l'Ajuntament
està en plena marxa
i a disposició
de tots els centres educatius
per atendre'ls
que suposo
que a partir d'allà
i des del dia 1
comencen a trucar-nos
doncs per dir
aquelles coses
que no acaben d'anar
això em portaria
a relligar temes
que hem fet
és a dir
l'augment de la població
tan impressionant
que hem tingut
en els últims anys
i que continua
que obliga a fer
més equipaments educatius
en fi
i problemes de finançament
de l'administració
del govern de Catalunya
i a mi això m'ha rejuvenit
perquè me'n recordo encara
quan amb el Carlos C. Perú
parlàvem dels llibres de text
fa 25 o 30 anys
en fi
ho deixem aquí
Àngel Curesa
Carles C. Perú
Joan Andreu Torres
gràcies a tots tres
per convertir aquesta tertúlia
amb nosaltres
amb els oients a la ràdio
fins la propera
bon dia
bon dia
adeu