Obrim ja el temps a la tertúlia,
amb la sintonia habitual de cada matí a aquesta hora,
amb tres convidats avui, tres contartulis,
el llibreter, de fet el president del gremi de llibreters de Tarragona,
Pitu Rovira. Pitu, bon dia.
La periodista i professora de la Universitat Rovira i Virgili,
Nani Rodríguez. Nani, bon dia.
I el també periodista de la redacció del diari de Tarragona,
el company Carles Gossalvez. Carles, també bon dia.
Hola, bon dia.
Amb aquests tres contartulis donarem una ullada a l'actualitat del dia.
Un dia més, l'aigua és la notícia destacada
en els mitjans audiovisuals, en la premsa escrita.
Ahir ja, finalment, l'Estat i la Generalitat
van signar el conveni de col·laboració per fer la canonada,
la famosa canonada, si em permeten aquesta expressió,
que anirà de Tarragona fins a Olèrdula,
amb aquesta bidireccionalitat que ja s'ha comentat en els últims dies.
És a dir, que això farà possible que s'envii aigua cap a Barcelona,
però que també es pugui obrir l'aixeta, si cal,
per enviar aigua del nord del país cap a les comarques del sud,
cap a les comarques de Tarragona.
I, en fi, les obres han de començar de manera més o menys immediata
perquè tot fa preveure que haurien d'estar enllestides
de cara a la tardor,
per si realment l'episodi de sequera es manté
i l'àrea metropolitana de Barcelona necessita aquesta aigua.
D'això últim, que comentàvem de la bidireccionalitat
i del conveni signat ahir pel conseller i la ministra,
en fi, des del punt de vista de Tarragona
ens ha de tranquil·litzar una mica més,
tenint en compte que hi havia col·lectius
que s'havien mostrat en contra, clarament en contra d'això,
de portar aigua, d'amplir el mini-trasbassament
de l'Ebre cap a Barcelona.
Ens ha de tranquil·litjar més?
Vostès estan més tranquils o no? Els és igual?
Jo diria que la intenció del govern
d'anunciar aquesta bidireccionalitat
era tranquil·litzar-los.
Jo no sé si algú s'ha tranquil·litzat.
Jo considero que els fets són els mateixos
i que és un petit eufemisme de dir
doncs mire, no ho desmuntarem,
és a dir, no serà una cosa provisional
per solucionar un problema puntual,
però els oferim aquesta possibilitat
de tirar aigua avall també
perquè es quedin més tranquil·lets.
No ho sé, potser algú li ha tranquil·litzat.
I a tu?
A mi no gens.
Pitu.
Això de que la canonada sigui bidireccional
m'està molt bé,
totes les canonades són bidireccionales.
No ens inventen res, no, aquí.
Home, a veure...
És que el gest està més en obrir l'aixeta
en els dos sentits de la marxa, no?
A veure, jo tal com està muntat la història
he vist com...
en quin estadi ens enfrontem
perquè s'hi he dit de passada,
això, i em sembla que s'ha dit,
per artiva i perversiva,
i la gent amb una mica de criteri ho diuen.
En els gestors de tot aquest problema
els ha agafat, com es diu col·loquialment,
amb els pisats al ventre, no?
En secs s'han trobat...
No tenim aigua!
Vols dir?
Jo penso que sí, no?
S'han tirat 20 anys, o 25,
doncs que hi havia gent que ho deia
que anaven cap a aquesta...
I ningú se'l creia, no?
Que anaven cap a aquesta de llocs,
que aquí ve una sacada, que no sé què,
que canvi el climàtic,
que tota aquesta història.
Bueno, les proves...
i ara, a veure qui defensa que la cosa no va així.
Quan tens fa que no plou,
tothom mirant el cel,
aquí sempre se...
La qüestió de l'aigua en aquest país,
a l'estat espanyol,
sempre s'ha pensat que, bueno, plou.
I com plou, doncs ja tenim aigua,
es complen els pantans, neva...
Però, esclar, és que portem potser
tres temporades seguides de neu,
al Pirineu no n'hi ha,
i la conca de l'Ebre
se sortés a l'aigua del Pirineu.
Això, tothom que ha tombat
per aquella serralada ho veu.
Les valls van totes a parar al riu Ebre,
i el Ter, i el Llobregat,
però si no neva,
si no neva, el Llobran ràix a aigua.
Si no neva, el Ter no baixa aigua.
I si no neva, l'Ebre no baixa aigua,
perquè l'Ebre se sorteix del Segre i del Cinca.
Això és així de claríssim, no?
Però s'ha agafat així,
com sempre hem pensat que plou i tal.
Quina és la solució?
Home, hi ha molta gent que pensa,
home, les desaladores, jo,
i penso que sí.
Allà tenim l'aigua.
És qüestió...
I la tecnologia la tenim.
Doncs utilitzem-la, no siguem tant...
No, és que no sé què,
és com la...
Ara, això de la ganyeria,
home, està molt bé,
ja que la posen,
jo el que trobo una absoluta és desmuntar-la després.
Tot i que els romans feien ecoductes
i no els desmuntaven després.
I també eren bidireccionals, eh,
i també eren bidireccionals,
i estan aquí.
Això que demanaven alguns partits,
no, no, desmontem un tros,
i bueno, aquella t'obri,
ens l'emportem a un museu,
la guardem allí,
el diguem-ne,
la tornem a posar.
És absurd,
és...
Ja que es fa la inversió,
que es fa ser...
La inversió la tenim,
la tenim,
i, home,
aquí hi ha un senyor que guardi la clau,
allò el botó vermell.
Però, esclar,
no, diguem...
Allò de la bidireccionalitat,
home,
escolta'm,
no diguem pas que no,
no sabem el que ens pot passar
dintre de cinc anys, eh.
Potser sí que necessitarem
aigua del pret segur,
perquè sí,
és veritat que el camp de Tarragona
s'està convertint
en la segona aérea materialità
de Catalunya,
amb una gran afluència de gent,
això és el que ens estan venent,
escolta'm,
Tarragona és sempre petit,
problemes d'aigua,
sempre,
tot històricament, no?
Carles.
A mi em preocupa, eh.
Em preocupa molt.
El què?
Perquè...
Tot.
No,
la bidireccionalitat.
Ah, la.
Sí,
perquè,
aviam,
si Tarragona necessita aigua de Barcelona,
només pot ser per dos motius,
o perquè l'aigua,
perquè l'Ebre baixi sec,
perquè ara s'obrava,
que és la que enviem nosaltres a Barcelona,
o que peti la canonada
que ens porta l'aigua.
I tinc una vella sospita,
i és que Tarragona al final acabarà bevent
l'aigua de la desaladora
i Barcelona a la de l'Ebre,
que és una cosa que ja ve de lluny,
ja ve de lluny.
Si us en recordeu,
l'alcalde Nadal
va proposar fer una desaladora
darrere del Camp del Nàstic,
inclús es van fer
cates geològiques, no?
Jo que voleu que us digui,
la desaladora solució,
però és una solució,
com es diu ara,
insostenible,
no és sostenible.
Això que ens estan venent
des de fa molts anys.
Per què?
Perquè el consum d'energia
és absolut,
i la sal
que queda
de salinitzar l'aigua
és absolutament contaminant.
No la pots tirar,
i tornar al mar,
així com aixin,
ni molt menys,
no ho fotem,
s'ha de fer amb molt de compte,
perquè si no
podem tenir una Mediterrània
per zones
absolutament salat,
no?
En fi,
jo crec que han dit
el de la bidireccionalitat
per tenir-nos contents,
però jo no m'ho trago.
Nani,
has aixecat el dit,
com que això no és la tele,
no sé què volies dir
perquè l'oigent sàpiga
que l'Anari volia comentar-ho.
És que volia apuntar
una cosa a cadascú d'ells,
i després me marxa del cap.
Dues coses bidireccionals.
Bidireccionals,
com la canonada.
La primera,
el que comentava...
En direcció Pitu Rovira.
En direcció Pitu Rovira,
que jo estic absolutament convençuda
que fa molt de temps
que sabien que això passaria.
És a dir,
no els ha vingut,
no els ha agafat
amb els pixats del ventre.
És la meva opinió.
I aleshores què passava?
Que no els volien afrontar el tema?
A veure, clar,
vull dir que ningú agafava
aquesta patata calenta
fins que no ha quedat més remei.
Vull dir,
mentre els pantans
han estat per sobre del 20%,
doncs mira,
ja s'ho trobarà l'altre govern.
Qui dia passa,
any en peny.
Vull dir que ha sigut un problema...
Si us ha quatre anys vista
i ja està.
Bueno,
doncs ha sigut un problema
de mala previsió.
A mi m'agradaria
que tot això
hagués passat fa sis mesos
abans de les eleccions.
I això ja,
d'entrada,
ja fa una mica de tu fillo.
Molt bé.
Això per una banda.
I per altra banda,
el que comentava...
Direcció Carles.
Direcció Carles Gossalves,
sí.
Fa un parell de mesos
el Col·legi d'Enginyers Industrials
de Catalunya
va fer un dossier
sobre l'aigua
que penso que aportava
algunes respostes.
He trobat a faltar altres també,
però algunes respostes
de les preguntes
que tothom es fa
i que amb aquest accés
d'informació
sobre el tema de l'aigua
tots estem una mica perduts
perquè no saps a qui creure
i tot i que me l'havia mirat
ahir vaig tenir
una estona llarga de tren
i allò que dius
puc llegir
me'l vaig llegir
de cap a peus.
I van haver dues coses
que a mi em van sorprendre
i que em sembla
que és important.
Com a mínim
a mi em van sorprendre
i penso que
val la pena comentar-les.
Una,
que les desalinizadores
no suposen cap problema
de contaminació,
és a dir,
hi ha experts
que diuen
i que afirmen
i que reiteren
i que demostren empíricament
que mentre hi hagi energia
o hi puguem
aconseguir energia
no hi haurà problema d'aigua
perquè es pot convertir
l'energia en aigua
de la mateixa manera
que l'aigua es pot convertir
en energia.
Això per una banda
i per una altra
que el capdalt ecològic
de l'Ebre
és un eufemisme
com tants d'altres.
És a dir,
el capdalt ecològic
de l'Ebre
no està garantit
ni que deixéssim
d'agafar aigua
els de Tarragona
i els de Barcelona.
És a dir,
que ja no és només
que pengi
sinó que cau
amb tota la seva força
damunt del delta de l'Ebre
que l'estem condemnant
a l'absolut.
En definitiva,
la solució
a mig termini
de saladores.
Jo diria que sí.
Del tema que deia ahir
que avui també regull la premsa
que ens va explicar
el president del Consorci
d'Aigües de Tarragona
Daniel Pia
i vam anar a fer
una part del programa
des de la seu del Consorci
a l'autovia de Reus
anunciant que aquesta aigua
que anirà amb vaixells
a partir del 15 de maig
pot ser també aigua
del mini-trasbassament
a més a més de l'aigua
procedent dels aqüífers
de la zona del camp de Tarragona.
No sé si aquest és un motiu
també de tranquil·litzar
la població d'aquí
o al revés.
És a dir,
que a més de la canonada bidireccional
hi haurà una entreixeta
fora de la canonada
que anirà omplint vaixells.
I tindrem els vaixells
omplint l'aigua
a partir del dia 15.
La tercera via.
Què els sembla aquesta...
Home, al principi de tot...
Aquest punt que complementa
tot aquest panorama tan...
Al principi de tota la polèmica
crec recordar que es va dir
que aigua amb barco
ni parlar-ne.
Ara ja parlem d'aigua amb barco.
Parlem d'una canonada
que anirà i podrà tornar.
En fi, potser que s'aclaissin, no?
El que no han dit mai
els polítics encara
és que en cosa de 10 anys
Catalunya ha passat
de 6 milions
a 7 milions i mig
d'habitants.
És a dir,
un milió i mig
de persones més
que consumeixen aigua
i no s'ha pres cap mesura.
I que els habitants...
Cap mesura, òbvia.
Com parlem d'evitar les fuites
que hi ha
que són del 30%.
Han estat durant molts anys mirant el cel
sense fer cap mena d'inversió
en la reparació
que t'ho faries a casa teva
si tens una fuita d'aigua.
Exacte.
És que és clar.
Responsabilitat de què?
Fins i tot.
És a veure,
de les empreses concessionàries
de la distribució de l'aigua
i de la gestió
ningú en diu res d'aquestes, no?
Ningú en diu res
de l'empresa
que ens...
De l'empresa,
us dius bé,
de l'empresa,
no de les empreses,
de l'empresa.
Ningú en diu res d'això, no?
I sabeu com acabarà tot?
Amb la pujada del preu de l'aigua
un 20%.
Sí, senyor.
No, que els imposto sobre l'aigua
perquè mira't,
mira't,
andríem en un altre debat,
però mira't la factura de l'aigua,
el cost,
el cost del producte
que et venen,
quin és,
i l'arrista
a què correspon, no?
A cànons.
A l'interès entre cost i preu, no?
Clar.
Els cànons,
els impostos,
que és el menys, eh?
Els impostos és el menys, eh?
Però cànons sobre no sé què...
A la curació...
I pagues un cànon
per manteniment de clavegueram
i el dia capeta
a la del carrer del Comte
ja vam veure el problema
que van tenir els veïns.
Sí.
No?
Que els hi volíem fer pagar amb ells.
No?
Sí, sí.
I paguem un cànon
per manteniment
i conservació.
I qui és l'empresa
que construeix
jo que sembla que construirà
la canonada...
Sembla ser que Bar, no?
Sembla ser, no?
Sembla ser.
Aigües de Barcelona, sí, sí.
Que és una multinacional, eh?
Vull dir,
no es pensem que...
És una de les empreses
més poderoses de...
Aquests gestionen aigua
fora de l'estat espanyol
i fora d'Europa, no?
El negoci de l'aigua
és mundial.
No cal amagar-nos en això.
Però,
tornant aquí al país,
a mi m'agrada molt
que hagis dit això
que en pocs anys
hem passat de sis
a quasi vuit.
A quasi vuit.
Perquè els incontrolats
també compten.
També, clar.
Tenim set i mig controlats
i després incontrolats.
Ja els de pas.
Però els habitatges,
les segones residències,
han pujat molt més.
És a dir,
no només són el nombre d'habitants,
sinó el nombre de residències
que necessiten
una infraestructura d'aigua.
I aquí,
jo insisteixo,
és que la responsabilitat
ha de ser de qui és
i són d'aquells
que s'han passat
durant molts anys
mirant el cel.
Bueno,
ja arriba la temporada,
pluges, no?
Vinga, va,
a l'octubre,
vam saber que el mes de maig,
a l'octubre,
plovia,
a setembre,
fantàstic.
Els pantans,
el 80%, no?
Escolta'm,
doncs això s'ha acabat.
És que s'ha acabat.
Ja està.
I el capdalt ecològic
de l'Ebre
és una...
que no,
a l'Ebre més cal anar
maquinant-se amunt
i te'n donaràs compte
del que és l'Ebre,
eh?
Perquè, a més a més,
és un riu
que està molt...
que té...
està molt regulat,
està molt ple de pantans
i cada vegada
que li poses una paret
al capdavall,
al final del riu,
a Finisterre,
allí,
allí se'ls hi ha...
No res,
aigua.
En aquest sentit
és un riu molt castigat.
Molt castigat.
Des d'aquest punt de vista.
I molt desconegut, eh?
I nosaltres pensem que l'Ebre
és el riu que entra
per Ribarrògia
i desemboca el Delta, eh?
Més amunt és un riu...
Jo recordo una...
Fa uns cinc o sis anys
una cadena humana
que es va fer a Tortosa
que creuaven
la gent al riu
i l'aigual
arribava als genolls, eh?
L'institut pel genolls,
però no d'ara, eh?
Imagineu-vos la quantitat d'aigua.
Però no d'ara,
des que es va construir
la...
Maquinensa.
Maquinensa i Ribarrògia
i tot allò,
el riu aquest,
doncs no baixa,
el Delta està en relació,
per què?
perquè no s'hi aporten àrids
i, esclar,
què vols?
Desactivaran aquests últims anuncis,
desactivaran les mobilitzacions,
ara que recordava el Carles
una de fa anys,
hi ha mobilitzacions
anunciades sobretot
a les Terres de l'Ebre,
creuen que desmobilitzaran
una mica la població
o que es pot mantenir
el nivell de protesta anunciat
i tenint en compte
que després, a més,
tenim diferents partits polítics
amb qüestions internes
que, en fi,
que afavoren contra
d'una situació
de donar suport o no
accions de protesta.
A veure,
jo diria que la gent
de l'Ebre
han rebut un cop
que el que els desmobilitzarà
serà el desencant general,
vull dir,
la gent deuen estar
amb la moral per terra.
A veure,
m'imagino que com
totes les persones
que tenen una certa sensibilitat
per aquest tema
i perquè s'estimen al riu...
Hi ha una gran diferència
amb el que va passar
fa 4 o 6 anys.
Allà hi havia un entusiasme
contagiós,
ara hi havia un enemic únic.
Pessimisme,
exacte.
I ara,
clar,
hi havia un enemic únic.
Però ara què passa?
Que tots aquells partits
que es van posar a favor de,
ara estan,
el que diu el Ricard,
uns per un costat,
altres diuen
jo em desmontaria en tros,
l'altre...
Amb unes actituds hipòcrates.
La direcció del partit
diu una cosa,
però tothom pot fer
el que vulgui,
vull dir,
esclar,
tot això és un batibull
que jo dubto
que veure aquelles mobilitzacions
que es van veure
fa 5 o 6 anys,
ho dubto.
A mi el que més m'ha emprenyat
de tot plegat és...
Bé,
hi ha moltes coses que...
No,
però és...
L'altre dia ho escrivíem
una crònica que faig
ara els diumenges,
és el sacrifici de Barcelona.
Aviam,
si Barcelona ja té problemes d'aigua,
a què esperen?
A tallar l'aixeta encara que 5,
3-4 hores a la matinada.
És que s'han quedat
amb el tema dels jardins
i de les piscines.
que sabem que la majoria
de les piscines
mantenen l'aigua tot l'any.
No?
Lo dels jardins.
Val,
molt bé.
Aquesta és la solució
per una situació
que han dit
que és d'emergència nacional.
És que és d'emergència.
O sigui,
tanta emergència nacional,
però jo a Barcelona
puc tenir l'aixeta
tot el dia reixat.
Aquí estan jugant
un paper clau
i tampoc no sé,
però s'ha de llegir
de vegades allò,
no entre línies,
sinó amb el titular petitet,
el sector turístic
i hoteler de Barcelona
que és molt potent,
és molt potent,
no cal veure.
Dintre de Catalunya
no cal dir
que és d'una altra manera,
però a la resta,
i fins i tot a la resta d'estat,
Barcelona és com Madrid,
són les dues ciutats
que són referents turístics
i que la gent hi va
per això que en diuen
del tirón, no?
Clar,
el sector hoteler de Barcelona
quan va sentir restriccions
devien anar allò
als telèfons vermells,
devien saltar
pel d'allò.
I aquesta pot ser
una de les explicacions
per la qual no tallen, eh?
Sí, no, no,
i perquè la gent de Barcelona
que estan acostumats
que ells són diferents,
ja ho sabem, no?
Però representa un risc
institucional per l'administració.
Llavors,
això que està hi ha
l'aigua a la capital,
això no pot ser
sinassumible, no?
Des del punt de vista polític, no?
La classe política,
per acabar amb el tema,
no ha quedat gaire ben parada, no?
En general, podríem dir,
sense entrar en gaire
els personalismes ni...
Jo em sembla que,
com sempre,
ens ha reaccionat tard i malament.
Sapiguem,
a veure,
ells tenen més informació
que nosaltres,
segur,
de llarg, no?
Però, com sempre,
tard i malament, no?
Perquè, home,
jo estic bastant d'acord
amb la forma,
però no en el fons,
però en unes declaracions
que feia,
em sembla que era ahir,
o abans d'ahir,
l'alcalde de Tortosa,
que deia que això
ens ho van donant
en fascicles com un funcionable.
I és cert,
no en tenim d'una de nova, no?
Que ara farem una toberia,
que ara farem un barco,
que si ara farem...
No ens falta posar
i ja cantimplores, ja, no?
En fi...
Que ens diguin tota l'hora, eh?
Deixem l'aigua,
perquè, com deia el Pitu,
com que va per far cicles,
d'aquest far cicles,
d'aquest serial de l'aigua,
en continuarem parlant,
segur,
en properes tertúlies.
Els hi proposo canviar,
deixar l'aigua
i anar una estoneta al bosc,
perquè avui tenim una notícia
relacionada amb una zona verda
del terme municipal
i relacionada amb temes d'urbanisme.
Una notícia que també els hi plantejaré,
si els tranquil·litza o no,
l'anunci que ha fet
l'Ajuntament de Tarragona
de presentar un recurs
per obligar la Generalitat
a ampliar la zona protegida
de l'entorn de la Torre dels Escipions.
Tot això lligat
amb una mesura adoptada
pel propi Ajuntament
en relació al POM,
el Pla d'Ordenació Urbana Municipal,
descartant,
eliminant un pla parcial,
que em sembla que és el número 28,
que preveia la construcció
d'uns 290 habitatges familiars
relativament a prop d'aquella zona.
Això, l'equip de govern
ho ha eliminat del POU,
del Pla General d'Urbanisme,
i ara el que demana
fins i tot la Generalitat
és ampliar la zona de protecció.
I estan d'acord?
Els tranquil·litza,
com a ciutadans de Tarragona,
mesures o anuncis
d'aquestes característiques,
tenint en compte que
d'aquella zona,
la Torre dels Escipions,
la platja llarga,
és una zona sensible, no?
És un bombonet.
El mèdol.
Per això, el mèdol els tranquil·litza?
Home, sí.
Vaja, si em torneu a mirar a mi,
jo dic que sí.
Jo, millor a tots, eh?
Com l'aigua no tranquil·litzava,
això sí, a veure, ja toca.
El que passa és que
és una mica el que deia
el Pitu de l'aigua,
era allò del POU.
El POU,
quan va marxar
l'antic equip de govern,
també ens va deixar allò
que anava sortint,
es anava filtrant,
que urbanitzaran la zona
del Pont del Diable.
Que 200...
Jo me n'he enterat ara
que permetia la construcció
de 200 habitatges
en aquella zona,
que és l'únic pulmó verd
que ens queda,
és l'única cosa decent
que dius, mira, veus,
és el fet diferencial
de la meva ciutat
respecte de tantes altres.
Aquell tros de bosc
que veus quan arribes, no?
Abans de trobar-te
la lluminària de Repsol,
trobes un tros
quan vas arribant a Tarragona
de zona verda,
de bosc, de pins,
que és...
Penso que és una riquesa
que l'hem de preservar.
Llavors em sembla
una barbaritat
d'autoritzar 200 habitatges
o 200...
290, segons les dades que tenim.
A més, m'imagino
que poden ser pareaditos
o coses d'aquestes, no?
Això ve, però, molt de lluny,
però molt de lluny,
vull dir, això ve,
no de 10 anys i de 15,
això ve de 60 i 70 anys enrere, eh?
El què?
L'urbanitzar, aquella zona.
Aquella zona d'allà, eh?
I tota la zona del Mèdol
i de la torre dels Sipions
i el bosc de la Marquesa
i tot allò.
Allò,
l'antiga universitat laboral
havia d'anar allí,
al bosc de la Marquesa.
I la propietària,
que era una marquesa
d'aquí a la història,
amb les seves influències
que tenia a Madrid,
aquella senyora,
se'n va anar a veure
qui havia d'anar a veure
i la universitat laboral
es va fer o no es va fer.
Però, en principi,
estava previst.
I sempre ha sigut això,
és un bombonet, allò d'allà.
Home, és que és una zona
realment única, eh?
Sempre hi ha hagut gent
que ha volgut posar-hi
la mà allò al damunt, no?
Home, a veure,
la zona de la pedra del Mèdol,
allò és propietat
d'autopistes.
D'Avertis.
Allà hi ha una llicència
per una cantera,
que ja veurem com petarà tot allà,
perquè ja no ho poden tirar enrere.
Aquella pedrera,
jo em sembla que mig funciona,
aquella pedrera,
aquell al darrere.
I la zona de la Torre dels Sipions,
hi havia un projecte,
deu fer uns 15 anys,
una cosa així,
que fins i tot es va publicar
un llibre amb aquest projecte
del Ramon Alguín,
en el qual ell feia
un projecte de reordenació,
i això fins i tot preveia
una passarel·la
per sobre de la carretera
perquè es pogués accedir
des d'un pàrquing
situat a l'altra banda
de la carretera,
donat que en la zona
de la Torre dels Sipions
hi havia gaire espai,
perquè allò també l'imita
amb una finca particular
i tota la història aquesta.
Però a veure,
que es prescriu aquest espai,
home, ja està bé,
que se dignifiqui
la Torre dels Sipions
correcte,
perquè sempre ha sigut
un espai
molt proper a la carretera,
on hi paren camions,
on hi paren cotxes,
en aquella mica d'espai,
i allò sempre ha estat
un nucli de brutícia,
no?
I que allò es decenti
seria bo,
i que la...
A veure, tu,
que si allò és patrimoni mundial
i tant ens omplim la boca,
home,
doncs actuem en conseqüència,
no?
I en conseqüència
vol dir infermesa.
I a veure,
és que necessitem els que vivim,
aquí necessitem veure verd
de tant en tant,
veure un quatre arbre...
Arbre,
no, no.
Sí, sí, senyor.
A veure,
el que és espantós
és anar més amunt
de Torre del Barra
que només veus cases,
cases, cases, cases.
Jo sempre he pensat
que Tarragona és una ciutat
privilegiada amb això, no?
Sí, perquè Déu-n'hi-do
tota aquella zona
i lligant-ho
amb el front maríptim
de la platja llarga
que s'ha preservat
que Déu-n'hi-do.
No, però, sí,
però si tu agafes
des del riu Frencolí
on hi ha el pont del diable
i traces un arc,
escolta'm,
tenim un cinturó obert
impressionant, no?
L'arella verda
que li diuen.
Però, esclar,
si això no ho preservem,
si això no ho defensem,
no ho preservem,
ho defensem.
I això sí que cal defensar-ho,
no?
I no conscienciem
els polítics
que això no s'ha de tocar.
És que és tan bonic,
és tan dolç,
és tan fantàstic
posar-hi allà
les casetes
unifamiliar
com la Heidi.
A la llum no, tu.
Amb piscines,
per cert,
que gastarien molta aigua.
Carles,
tu que segueixes
els estapes de patrimoni,
què et sembla?
No,
jo vaig publicar
l'any passat,
que es decretava
l'àrea aquesta
de preservació
de l'entorn,
però quedava
un pèl curta
entre la carretera
o el tren
i la platja,
no?
M'imagino
que aquesta ampliació
va en aquesta direcció.
Llavors,
jo crec que és necessària
i evidentment
li dono
tot el meu suport
perquè jo crec
que la platja llarga
és intocable.
Llavors,
la Marquesa,
intocable.
I si no estic equivocat,
el bosc de la Marquesa
també es va salvar
perquè durant anys
va ser zona
a cota militar.
que si us en recordeu
hi havia una tanca
que posia
Prohibido el Paso
zona militar.
Gràcies a això...
Això era d'Amas Enric.
No, no, no,
el bosc de la Marquesa,
el bosc de la Marquesa.
Quan acabaves,
quan començava
la zona de pins
no podies accedir.
Això potser t'estic parlant
dels anys 70,
o potser inclús abans.
I per mi és necessari,
imprescindible
i que no es toqui,
i que no es toqui.
Perquè a mi sempre serà
una zona molt amenaçada,
una mica amb el film.
Molt, moltíssim.
Per molta protecció segurament
que les administracions
li vulguin donar.
En fi,
també deia la Nani,
això no ho coneixíem gaire,
que segurament el ciutadà de Terrenó
no sabia que podia haver-hi
el PP 28,
el pla parcial 28
que contemplava
290 habitatges,
no?
També hi havia
la zona de la Mora 2,
aquesta potser sí que
s'ha donat a conèixer,
no?
Més mediàticament,
que també sembla
que ha quedat eliminada.
ara...
El tema del búnquer i tal.
Ara que ve tot el tema
del pla d'ordenació urbana municipal
que s'ha de tornar a posar en marxa,
en fi,
veurem...
El que està clar
és que si perdem
les poques zones verdes
que tenim a la ciutat,
a la ciutat
al terme municipal,
no?
Perquè per mi
tan important és
tenir una zona verda aquí
com pugui anar a passejar
ara a la primavera,
sobretot,
pel Pont del Diable,
que és una autèntica meravella,
no?
i sense veure cases,
no?
A ser possible.
Això és necessari
i allà on es construït
ja no creix l'herba,
eh?
No entens?
Pot créixer una mica de gest
pel costat de la piscina,
però no creix l'herba,
com l'entenem.
I des del punt de vista monumental,
ja que parlem de la Torra
als Sassibions
i també hem citat el Mèdul,
aquests dos monuments
no creuen que els hi hauríem
de treure més partit,
de revaloritzar d'alguna manera?
Clar,
una al costat de la carretera,
l'altra,
propietat de Vertis,
no?
Sí, però està obert...
Mira, jo...
Però millorar els accessos
a condicionar-los millor,
no?
Jo vull recordar una cosa
i una anècdota que és certa,
eh?
El Mèdul fa 30 anys,
podem dir que el coneixíem,
doncs,
quatre,
i fins i tot si anava
a fer pràctiques d'escalada,
perquè jo hi havia fet alguna cosa allà,
hi havia vies obertes per allà,
les coses anaven com anaven.
Però la realitat
és que ben poca gent
s'hi accedia
al Clot del Mèdul,
perquè és el coneixíem
com el Clot del Mèdul.
Es construeix l'autopista,
acès en aquell moment,
fa una actuació,
arregla l'entorn
i col·loca fins i tot
unes baranes
per dins el Mèdul
amb uns plafons informatius
i ho dona a conèixer
i tota la història.
Va durar tres dies
aquelles baranes de fusta, eh?
Dos dies.
Van tindre que acabar
posant-hi una porta
i un senyor allà
i tancant aquella finca
que mai havia estat tancada,
vull dir,
mai des que jo recordo,
aquella finca
que el Mèdul
està tot tancat
amb un marge
de pedra,
doncs van tindre
que acabar tancant la porta
i tal,
vull dir que a vegades
aquestes històries
també et porten
a pensar,
escolta'm,
mentalment
estem preparats
per tindre
aquestes...
Som tan...
tan poc
responsables
que quan tenim
una cosa ben adequada
i ben instal·lada
i ben d'allò,
llavors hi accedim
i ho destrossem, no?
Sí, a vegades penso,
no sóc partidari lògicament,
però potser que la torre de les Escipions
l'hauríem de posar
dins d'una vitrina
perquè un dia vindrà un imbècil
i ja ens la farà...
A veure,
de tu cinc de pintades
he tingut 32,
eh?
Això constantment,
constantment hi ha les típiques pintades,
no?
Però, en fi,
són riscos que s'han de seguir,
no?
Perquè no la podem tancar
amb una gàbia,
no?
En fi,
potser ho haurem de fer
algun dia, però.
Recte final ja de la tertúlia,
deixim apuntant
als últims minuts
una qüestió,
una previsió
relacionada amb el món
de l'ensenyament.
Tenim aquest vespre,
aquesta tarda,
una protesta
pel tema del batxillerat nocturn.
Segur que saben
que en els últims dies
hi ha hagut una proposta
des de la Conselleria d'Educació
de la Generalitat
de treure,
de suprimir
aquesta modalitat
del batxillerat nocturn
d'aquí dos anys.
A Tarragona
hi ha uns 400 estudiants,
sembla,
a la demarcació de Tarragona,
400 estudiants
i estan cridats
a segon d'avui
una jornada vegada
que contempla també
una concentració
a la plaça imperial de Tarragó.
Nani,
tu que estàs molt vingul
al món de l'ensenyament?
Què et sembla això
de la proposta
de suprimir el batxillerat nocturn?
Em sembla una veritat
perquè normalment
qui fa el batxillerat nocturn
és gent que s'ha reenganxat
a l'educació,
a la cultura,
a dir-li com vulguis,
als estudis
i que ho fa
d'una manera
més coherent.
És a dir,
estudio perquè vull
o perquè considero
mai autoconvençut,
no perquè el papa m'hi porta
i no em queda més remei.
Llavors,
de la mateixa manera
que es donen les xifres
del nombre,
m'agradaria que diguessin
la qualitat,
és a dir,
quins percentatges
treuen
o quines...
Quin fracàs escolar hi ha.
Exacte,
quin marge de fracàs escolar
hi ha en aquesta gent
que estic segura
que no té res a veure
amb les dades del matí,
absolutament.
Llavors,
em sembla que és
treure possibilitats
a gent que realment
s'ho mereix.
Perquè aquesta alternativa
d'estudiar a través d'internet
i de la Universitat Oberta
de Catalunya,
jo diria que no encara.
És l'argumentació del govern?
No,
jo penso que això
potser per cursos
més especialitzats,
per coses més puntuals,
però per seguir
una educació
de batxillerat
crec que no.
Aquesta és l'excusa,
no?
No,
que ho facin per internet,
les noves tecnologies,
això,
el frisme,
això...
És un autèntic
barbaritat,
és que no té cap mena
de sentit,
estic completamente acòria,
és que quan ho vaig sentir
vaig pensar,
ostres,
el tio que fa
el batxillerat nocturn
és aquell
de per ganes,
aquell que va estudiar
un idioma
a partir de les 8
o les 9 del vespre,
aquell ho fa
perquè ho vol fer-ho,
perquè no hi senté.
perquè entreu profit
de la inversió
que l'administració
li ofereix.
Però és que aquí
entraria amb la història,
cada responsable,
cada ministra,
cada conseller que entra,
doncs ha de fer
el seu pla d'estudis,
no?
I si pot estalviar
quatre durets,
millor,
eh?
Jo em sembla
que ni s'ho miren
el pressupost,
ja van a veure
quina la poden fer,
no?
Jo soc el més llest
de tots
i solucionaré
la vida
amb això.
Jo ho tinc molt clar,
perquè si no hagués estat
pel batxillerat nocturn,
jo no hauria pogut estudiar,
no hauria pogut estudiar,
preparar-me pel cou
ni anar a la universitat,
així de senzill,
perquè tenia que treballar
per guanyar-me la vida,
per tant,
no tenia cap altra opció,
o sigui,
el que em proposen ara,
internet,
home,
va,
és com tenir en compte
els d'un professor
un robot,
quan segurament és un col·lectiu
que precisament el que necessita
és molt el suport presencial
dels professors,
no?
Precisament perquè potser
són persones que...
Home,
és molt més que la gent
que va,
el que has deia abans,
l'ensenyament diurn.
És una manera molt respectable,
internet i molt útil,
i que segur que anirem
practicant i que anirem
practicant.
No és una vareta màgica.
No, no.
Un dels arguments
que ha donat el conseller Maragall
per eliminar el batxillerat
és que la rentabilitat
que en trèiem
no és la...
Escolta, tu...
És com el transport públic,
més igual si és rentable.
Exacte.
El servei públic
és el servei públic
i ha de ser deficitari.
Jo pensava que existia
l'estat del benestar,
coses d'aquestes que parlen
de tant en tant, no?
Escolta,
és que la formació
de la persona,
és que això no té preu, home.
Si no té preu això.
Escolta,
que ho treguin
de mil coses
que ho poden treure
als calés.
Escolta,
a mi no m'importa
que em felicitin
al Nadal
amb unes cartonines
que deuen costar un diner.
Al, escolta,
que no em felicitin,
però que no em tanquin
a escola, txec.
Curiós que surtin
aquestes iniciatives
quan es parlen
tant de l'educació
com allò
pal de paier, no?,
del nostre país.
Treuen les hores
de filosofia...
En fi,
acabem la tertúlia
amb el Pitu Rovira,
el Carles Gossalvez
i la Nani Rodríguez.
Avui amb ells
hem compartit
mitja hora del programa.
Gràcies
i fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.