Sintonia de Tertúlia, matí de divendres,
a temps per comentar l'actualitat que ens deixa aquest 14 de març.
Avui amb Antoni Bebas,
que és el dega del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Antoni, bon dia.
També ens acompanya un altre advocat,
que va ser també dega del Col·legi en el seu moment,
Antoni Huber, bon dia.
Bon dia.
I a més es diuen igual, Antonis, Antonis.
És que som de la dinastia dels Antonis.
Dels Antonis.
Ja saps que Tarragona és una ciutat romana i imperial.
I per ser dega del Col·legi d'Advocats s'ha de dir...
Tens a dir, Antoni.
Ara és una dinastia d'Antonis.
Molts punts, molts punts a favor.
Molts punts a favor.
Ho tenim en compte, doncs.
Tenim dos Antonis i el tercer no es diu Antoni,
ni tampoc és advocat.
Està vinculat al món de l'ensenyament
i és el president d'Òmnium Cultural del Tarragonés,
és el Joan Andreu Torres.
Joan Andreu, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs amb aquests tres convidats donarem una ollada a l'actualitat,
una actualitat que malauradament ens deixa una notícia
d'aquesta passada nit.
Suposem que els nostres contartulis ja estaran al cas.
Hi ha hagut un altre cas suposadament de violència de gènere
al centre de la ciutat, a ple carrer,
al costat del Mercat Central,
a la cantonada de la Cruïlla del carrer Colom
i al carrer Governador González,
una noia marroquina, una noia molt jove,
que mor apunyalada aquesta passada nit.
Sembla, tots els indicis apunten a que es tracta
d'un nou cas de violència de gènere,
un problema, una problemàtica,
de la que venim parlant bastant sovint desafanys,
i que, malgrat la legislació que s'ha endurit
i molt en els últims temps,
sembla que tampoc sigui una solució.
Avui, que precisament tenim dos advocats,
suposo que em podran confirmar que...
En fi, que a vegades, per moltes normatives
i per moltes lleis que es facin,
tampoc s'acaba amb un problema social com aquest, no?
És un problema greu.
És un problema, jo crec que...
La violència sempre ha existit.
Però potser tan, tan, tan greu com ara,
no, jo penso que també la immigració també és important.
Molt, molt de tema d'aquest de violència domèstica
ve d'immigrants, de gent d'altres cultures,
que realment, traspolades aquí,
doncs, és molt estrident.
Realment és preocupant.
Preocupant que una noia de 21 anys
mori en una cantonada de gabinetades
víctima d'un tema de violència absurd,
perquè realment és un tema totalment absurd i condenable.
I té un factor afegit, jo hi afegiria,
la violència de caràcter passional.
Llavors, front a això,
l'erradicació és pràcticament impossible,
perquè, bueno, doncs, si tota la violència
en si mateixa és un tant irracional,
la que deriva de relacions,
de relacions entre persones de parella,
encara ho és més,
i l'únic que cap és endurir,
endurir, no, més que endurir,
no, és aplicar cada vegada més mesures
en prevenció,
la possibilitat que tinguin ajuda immediata
front al primer símptoma
d'aquí hi ha violència,
les ordres d'allunyament,
tot aquest tipus de mesures
és l'únic que ens pot ajudar una mica
a no erradicar-ho,
perquè, malauradament, no és erradicable,
però sí que disminueixi, per almenys.
Erradicar-ho és una cultura,
jo penso que és una cultura...
És una qüestió cultural, no?
D'educació...
D'educació, d'educació de generacions.
Sí, però, d'acord,
però inclús en les ciutats civilitzades,
la violència d'aquesta de gènere
de caràcter passional aquí està.
Però no està en la vaga.
No està, cert, cert, cert.
Aquí ens esmorzem o dinem cada dia
amb una notícia...
La immigració ho afavorit.
...els mitjans de comunicació,
que és preocupant.
Potser és més el que diuen
els mitjans de comunicació
del que hi ha,
però és preocupant, no?
Cada dia esmorzar amb una víctima
de la violència domèstica,
sigui morta o no estigui morta, no?
Qualsevol violència és condemnable.
D'alguna manera es té d'erradicar.
Potser aquestes mesures són bones,
però jo crec que és un tema d'educació
des de la infància, no?
De respecte a la persona.
Joan Andreu.
No, jo seria més per allà d'aquest.
Evidentment, penso que hi ha en el fons.
En el fons, vull dir,
evidentment que hi ha sentiments
i, per tant, els sentiments,
d'alguna manera també són educables, no?
I, per tant, vull dir,
no naixem ja aprenent els sentiments,
sinó que és un procés en el qual
la família té un paper important,
evidentment, la societat on vivim,
també el tipus de...
I per això anava una mica amb el que dèieu, no?
D'aquest desarrelament d'aquesta gent
que està aquí,
potser sí que també ajuda
una mica aquesta manca de relació afectiva
amb l'entorn, etcètera, no?
Llavors fa que hi hagin com a guetos molt tancats
i, clar, d'aquí no se surt.
I en qualsevol moment
que hi pugui haver un problema afectiu,
ràpidament salta casos d'aquests, no?
Sí, a més jo he pensat...
És a dir, creus que persones d'immigrants
estan en una situació de més risc
que potser altres?
No, jo crec que està...
No, no, jo no enfocaria en els immigrants,
perquè també hi ha molta gent d'aquí,
vull dir, jo vaig estar un any també
de director del col·legi,
bueno, allà al Sant Josep Pobrer,
i, a veure,
jo estic parlant més de famílies desestructurades,
famílies amb una manca d'efectivitat,
clar, això és el problema, no?
I precisament quan ho veiem,
anem veient que es donen,
la majoria en capes socials
en les quals manca aquesta maduresa afectiva
o aquesta relació afectiva
amb les persones, no?
Què anem a dir, Antoni?
No, que jo m'imagino,
no ho sé,
no sóc entès,
jo no em dedico al tema penal,
ni a la vivència domèstica,
però jo m'imagino que aquesta gent,
una altra cultura,
és gent d'una altra cultura,
amb una altra idiosincràcia,
amb una altra relació a nivell de parella,
no hi ha un principi d'igualtat
en la relació del matrimoni,
que potser en una societat occidental li és,
jo crec que traspolar aquestes famílies
en un país occidental com aquí,
que hi ha un terme d'igualtat,
la dona es posa en un nivell d'igualtat,
potser els homes això no ho accepten,
jo m'imagino que,
no sé què hi deve haver darrere d'aquest crim,
però jo m'imagino que hi deve haver
un afant potser d'aquesta noia
de ser ella,
i potser la seva parella no ho ha acceptat,
o no ho sé,
jo no m'explico una reacció
d'aquestes característiques,
però només pot ser una reacció,
com deia el Tom,
passional,
no accepto que tu,
o mi o de nadie,
no sé com diu aquest, no?
El que segurament d'aquest any també
té una connotació més espectacular,
si em permeten aquesta expressió,
perquè no s'ha produït a l'interior
d'un habitatge, d'un pis,
que a vegades aquests crims es produeixen
a l'interior de les cases,
on a vegades les relacions entre parelles
queden molt amagades,
és a dir, no surten a l'exterior,
sinó que fins i tot és un crim
en ple carrer,
quan la noia sortia de treballar
d'un locatori del carrer Cervantes
i anava a buscar el seu germà
que el venia a recollir amb el cotxe,
és a dir, que feia a ganivetades,
en ple carrer,
al centre, al costat del mercat,
és a dir,
encara li dona, no?
És clar que hi ha un rerefons de caràcter cultural
i dins del caràcter cultural ho està en tots els sentits,
des del que comentàveu,
cultures que provenen d'altres àmbits
i d'altres formes de fer,
situades en cultures diferents i més evolucionades,
no són capaços de pair-ho de cop i volta,
també l'educació en tant en quant
les relacions de parella entre les persones,
no hi ha més el respecte amb situació d'igualtat
que no existeix amb la majoria de la població immigrant,
això ho afavoreix.
Però que plantejar-se l'erradicació
jo crec que és l'utopia,
és l'utopia perquè hi ha sempre un component
també de caràcter passional absolut.
Front a això, l'únic i cap,
i si s'ha treballant,
i penso que sí que s'ha treballat bastant bé
en l'àmbit de la prevenció penal,
en definitiva,
no es tracta només que la llei s'apliqui
quan ja s'ha produït el crim
i s'apliquin les penes de privació de llibertat
i a més que també,
sinó de preveure el delicte aplicant
en l'àmbit jurisdiccional
mesures de protecció,
mesures d'allunyament que siguin efectives,
un seguiment per part de
Cossos i Forces de Seguret de l'Estat
que vegin, òbviament,
per una majoria de seguretat, etcètera, etcètera.
És l'única manera.
Però moltes vegades són aquestes mesures
que comentes tampoc no poden ser efectives del tot, no?
No poden, no poden, no poden, no poden,
perquè no hi pot haver allò que diu
la policia i la policia i la policia
dius que no pot haver un policia per cada cas.
I que controli les ordres d'allunyament,
per exemple, no?
I qui vol matar a Mata
i la prova està que,
fixa't el poc que li va costar
amb aquesta pobra noia
que sortia de treballar
i estava esperant que la vinguessin a recollir.
Devia saber cada dia
el lloc d'espera,
fixa't tu,
i al mig del carrer,
sense cap inconvenient.
Clar,
pretendre que hi hagi un policia a cada cantonada,
doncs tampoc.
I pretendre que aquesta noia,
fins i tot haver demanat
la protecció i la vigilància
amb aquests aparatents
que ara faciliten,
i de més,
doncs no hi ha tampoc remei, no?
I tu creus, Joan Andreu,
que amb el pas del temps,
noves generacions,
amb una insistència en el tema educatiu,
això pot, si no,
erradicar a millorar aquesta situació?
Això també hi ha un factor social, jo entenc,
que és que hi ha moments
en què la ciutat ajuda
a aquesta tranquil·litat
més pacífica,
més tranquil·la,
i hi ha altres moments
en què la ciutat
ha d'estar més crispada
en aquest aspecte,
i el no poder assumir
problemes socials,
el no poder solucionar
problemes socials,
acaba agreujant,
inclús acaba agreujant
les relacions normals
de ciutadanes,
vull dir,
a veure,
vull dir,
clar,
no és només aquest fet concret,
clar,
això és un fet
que podem ara parlar,
analitzar,
però què hi ha darrere d'això?
Clar,
hi ha actituds,
hi ha una sèrie de problemes,
hi ha uns familiars educatius,
d'integració,
d'estabilitat,
clar,
això no és fàcil,
vull dir,
només amb lleis,
com va dir,
la pena de mort,
ja s'ha de mostrar
que amb moltes penes de mort
que hi hagi,
no rebaixen mai
els delictes,
no?
Ara,
clar,
mesures preventives,
això és el que s'ha de fer,
des d'una educació,
una integració social,
llavors es parla molt també
de començar a treballar
molt amb mediadors socials,
crear noves figures,
també dintre del SAC,
no siguin mesures policials,
sinó que siguin mesures socials
d'integració de tothom,
eh?
Sí,
seguiment social,
no hi ha estadístiques,
jo per almenys no les conec,
però comentaris que he sentit,
el 80% de les denúncies
que es presenten
per violència de gènere
s'intenten retirar,
el qual vol dir
que, bueno,
que darrere d'això
una ordre d'allunyament
amb una família
que es vol reconciliar,
o sigui,
aquí es tenen
que valorar
moltíssimes coses,
no?
Perquè hi ha vegades
que l'entrada
del Codic Penal
per solventar problemes
de la parella
també ha de ser
l'últim recurs,
o sigui,
el Codic Penal
ha de ser
entrar realment
en temes de violència,
en temes de discussió,
de violència,
entre cometes,
home,
potser hi ha
altres mitjans
com podria ser
la mediació
o podria ser,
no ho sé,
el seguiment
a través d'uns serveis socials
que podrien solventar el tema.
No ho sé,
és un tema
molt difícil,
molt difícil
i coincideixo amb tu
que realment
darrere de la violència domèstica
hi ha una sèrie
de factors
que es tenen,
l'educació,
la vivenda,
jo m'imagino
que vivendes
de 40 metres quadrats
en les que viuen
12 persones,
allò és un caldo
de cultiu
de tot tipus
de tensions,
no?
Incultura,
falta de diners,
problemes econòmics,
alcohol,
drogues,
o sigui,
són caldos de cultiu
que realment
del que es tracta
és d'intentar lluitar
per un món millor
i arreglar-ho
des de totes
les cares
de...
Expliquen,
expliquen,
el tema és complicat,
no?
Perquè,
clar,
la relació afectiva,
tot i que hi hagi
hagut violència
que no arriba
afortunadament
sempre,
ni molt menys,
que va amb la vida
de les persones,
però de violència
de gènere
n'hi ha molta.
I expliquen
als companys
que fan el torn d'ofici,
fan les assistències
en aquests judicis ràpids,
totes aquestes qüestions
de violència de gènere
i de més,
que es produeix
un efecte
molt sovint
pervers,
per ser efectius
els sistemes
judicials,
legals
i penals,
que és que
la pròpia víctima
en el moment
del judici
vol retirar
la denúncia,
fins i tot
amaguen fets,
es desdiuen
de qüestions,
com perquè
no hi hagi
la condemna
o no hi hagi
el judici.
Què vol dir això?
Que està
absolutament
assumit
malauradament
per moltes
parelles
propenses
a que siguin
víctimes
de violència de gènere
que
ho assumeixen
fins i tot
finalment
fins al punt
d'arribar
a perdonar
o a amagar
en el moment
del judici
com han anat les coses
com perquè no els condemnin.
Això encara ho complica més
perquè moltes vegades
la justícia
no pot ser
l'efectiva
que hauria de ser.
És complicat
perquè hi ha aquest
rerefons
i potser sí
que el treball
està
només en la prevenció
sinó
en l'educació
dels mitjadors
de tots aquests
que fan aquest treball
social
educant una mica.
Jo penso que el treball
social
li ha de fer molt.
Perquè jo
per exemple
aquest 80%
que comenta
Eston
que van al jutjat
els caps de setmana
es produeix moltíssim
i el dilluns
la gent es vol reconciliar
quan arriba
al judici ràpid.
Com pots obligar
un que estigui
tres mesos
separat de la dona?
Després viuen junts
amb l'ordre
d'allunyament
amb la qual
és un caldo de cultiu
que és una reincidència
si un altre dia
llavors
és un tema
molt, molt, molt, molt
complicat
que està en la pell
del legislador
és difícil.
Jo crec que sí,
el percentatge
és elevadíssim
m'expliquen a mi
els companys
que fan
aquest torn d'ofici
que és
un alt índex
de
perdó
de
demanar
fins i tot
de retirar la denúncia
etcètera.
Home, i més ara
que donen una ajuda
em sembla
donen ajuda econòmica
que molta gent
va per denunciar
per l'ajuda econòmica
o sigui que
realment
és preocupant
la violència domèstica
i realment
s'ha de buscar
un sistema
que serà molt dificultós
per, bueno,
s'ha de buscar.
Sí, però
que genera
crear mecanismes
de justícia
i d'equitat
i això
la societat
ho podria equilibrar
clar, en aquest moment
això també es dona
suposo
per la diferència
no només social,
sinó aquesta diferència
que hi ha
entre la situació
home i dona
a la societat
grups
uns grups
i uns altres
grups de poder
grups de pressió
grups guetos
etcètera
clar, tot això
creen uns mecanismes
que genera
penso jo
que genera
violència
Sí, si no
és un
és un
un poliedro
i això
té moltíssimes cares
que l'has d'arreglar
si les regles d'una
i no les regles
les altres
no solucions res
Malauradament
tenim avui aquest cas
les estadístiques
a més
són esfereïdores
la dels últims anys
també aquest inici
de l'any
a nivell de Catalunya
i de l'estat espanyol
tenim moltes
víctimes
de violència de gènere
suposem que avui
també hi haurà
algun acte
de record
a aquesta noia morta
segurament
hi haurà
una convocatòria
de silenci
al migdia
a l'Ajuntament
de Tarragona
n'estarem pendents
i us ho explicarem
aquí a la cintoria de Tarragona Ràdio
si els sembla
deixem aquest tema
els hi proposo
comentar una altra qüestió
els hi proposo
comentar
unes declaracions
que va fer ahir
en aquest programa
l'Arquivisbe de Tarragona
el vam convidar
per parlar de la Setmana Santa
per parlar de l'any jubilar
i per parlar també
dels canvis
que hi ha hagut
a la Conferència Episcopal Espanyola
i l'Arquivisbe
Monsenyor Jaume Pujol
va parlar clarament
sobre aquesta qüestió
sobre la designació
de l'Arquivisbe de Madrid
Rauco Varela
com a nou president
de la Conferència Episcopal Espanyola
recordem que ja
ho havia estat
durant sis anys
i ara hi torna
aquest nomenament
ha provocat
en fi
molts recels
sobretot
en sectors
més progressistes
de l'Església
i també
molts sectors
catòlics
de Catalunya
i l'Arquivisbe
Jaume Pujol
va assegurar
ahir
que
l'Església tarragonina
la Conferència Episcopal
tarragonense
no s'ha de sentir
ni coaccionada
ni obligada
per les directrius
que es puguin
fer
des de Madrid
des de la Conferència Episcopal
Espanyola
d'alguna manera
va defensar clarament
la seva autonomia
davant d'aquest nomenament
de Rauco Valera
els hi proposo
comentar aquestes declaracions
que els hi sembla
ho dir perquè
Déu-n'hi-do
la polèmica
que va haver-hi
la setmana abans
de les eleccions
polítiques
de la designació
de Rauco Valera
a mi em sembla
del tot correcte
aquestes declaracions
que va fer
i que no les he sentit
però efectivament
en quant a la labor pastoral
cada bisbe
té la seva autonomia
i no està condicionat
absolutament
per res més
que
per les directives
de l'Església
que no és la conferència
episcopal
que l'orga
de l'Església
Espanya
estigui presidit
per un altre
agradarà més o menys
i l'han escollit
qui tenen dret
a escollir-lo
aquí està
i que ha d'haver
la seva opinió
però des d'un punt de vista
i això té una repercussió
de caràcter institucional
que efectivament
no és
baladí
com diuen
té les seves repercussions
però des d'un punt de vista
diguem
de la labor pastoral
que és el que ens ha d'interessar
en les respectives diòcesis
els bisbes
tenen absoluta autonomia
em sembla correctíssim
que
l'arquivisbe
Jaume Pujol
hagi dit això
que no se sent
ni condicionat
ni obligat
com has dit
coaccionat
ni obligat
em va utilitzar
fins i tot
la paraula
coaccionat
Estupendo
Joan Andreu
Dos coses
pot ser que no estigui coaccionat
perquè està molt d'acord
o pot ser que
no s'hagi coaccionat
i no hi estigui d'acord
no sé si això
ho va explicar
no ho va explicar
si estava molt d'acord
en la línia Rouco
o no
no sé si ho va explicar
però dir que dir
un se pot sentir
Ell va defensar
l'autonomia
de l'església catalana
de la conferència
episcopal tarragonense
i va dir que
no s'havia de sentir
condicionat
per les directrius
que pugui marcar
Rouco Varela
Jo el que sí
com a tarragoní
i com a greina
evidentment
enyoro
un doctor reix
un ponigol
aquí a l'església catalana
i que per tant
penso que
ens estem difuminant
com a església
com a personalitat
d'església
etc
crec que no estem donant
en moments determinats
el cop de puny
damunt la taula
com el s'havia fet
en algun moment
dient
escolti
això no va per aquí
però nosaltres
no hi estem d'acord
etc
una mica de valentia
en aquest aspecte
no marcar per marcar
sinó dir
escolti
la línia d'església
això no és a tot arreu igual
i per tant
això no vol dir
que anem millor
ni anem pitjor
i per tant
jo
bé
la idea
del Rouco
que entri
com a d'allò
em sembla lògic
lògic
pel
no sé
pels cons
cardenalicis
que hi ha
o de visbes
que hi ha
a la conferència
és normal
tu
surt el que surt
va anar d'un
no?
va anar d'un
és que sí
de totes maneres
és veritat
que va anar d'un
només
d'un va anar a l'altre
quan va perdre
aquí va anar a dos
són línies
però jo penso
que la gent
també hem de ser
capaços
de ser-ho relativitzat
i inclús entre vegades
saber passar d'això
crec que hem d'estar
no sé si és per damunt
o per sota
però vull dir
a vegades
d'aquestes coses
penso que hem d'estar
com molt al marge
per la nostra vida
o cristiana
o de fe
o de creences
Antoni
bé jo estic
amb el que s'ha dit
crec que l'arcabisbe
amb la labor pastoral
i evangèlica
no depèn de ningú
no hi ha cap estructura
jeràrquica
que l'obligui
a seguir
una línia
penso que la interpretació
de la iglesia
ha de ser única
i crec que
amb una iglesia
més que local
o nacional
o estatal
amb una iglesia
universal
i en definitiva
a mi aquestes estructures
demando
per marcar
una línia ideològica
no crec que siguin
amb la labor
però es marquen no?
sí però no crec que siguin
no és el mateix
el que diuen uns bisbes
que d'altres
no és el mateix
el que diuen
sí però en principi
cada bisbe
té la seva independència
jo penso que ho pot interpretar
i jo no sé
quina finalitat té
la confederació
episcopal espanyola
no sé si
realment
però em sembla
que no és
la representant del Vaticà
el representant del Vaticà
és el nuncio
jo no sé
tampoc
quina jerarquia
quina autoritat
pot tenir
aquest senyor
ho desconec
ho desconec
quina autoritat té
però jo crec
que amb la independència
de cada arcabisbe
i bueno
i de cada confederació
per
no sé si per sota
amb igualtat de condicions
o per damunt
de la confederació
episcopal espanyola
hi ha la confederació
episcopal catalana
que també té
alguna cosa a dir
o sigui
que en definitiva
bueno
jo crec que això són més
organitzacions
administratives
o de caràcter
polític
que per mi
en principi
no tindrien
que veure
res amb la iglesia
o sigui
que a mi
s'ha molt bé
que l'arcabisbe
reclami
la seva independència
és més l'orga
potser
de gestió
eh
sí
els aferts
de l'església
a Espanya
però
en quant a gestió
de la institució
per dir alguna manera
més que
de caràcter
pastoral
però si recordem
en la passada legislatura
en fi
els actes
les manifestacions
els actes públics
organitzats i convocats
per l'arcabisbe de Madrid
i altres bisbes
però això deia
que no és baladí
perquè evidentment
un moviment
de la conferència episcopal
té reflexe
per això que no sé
si dir-ne que és només
un òrgan de gestió
o administratiu
no, té un reflexe
perquè hi ha un rerefons
que posiciona
que posiciona
fa doctrina
eh
fa doctrina també
jo entenc
que
no
jo crec que la doctrina
no
jo crec que la doctrina
la doctrina
no més ve
del Vaticà
quan dic doctrina
no dic doctrina
quan dic doctrina
és allò
amb el sentit
molt ample
del concepte
que
reflexa un posicionament
que diu el cant
Joan Andreu
posiciona políticament
reflexa un posicionament
reflexa un posicionament
bueno correcte
ho ha de fer
que estic d'acord
que ho hagi de fer
no que no ho hagi de fer
però a mi m'interessa més
sí
aviam
Joan Andreu
d'acord
i és així
però a mi m'interessa
molt més
el que passa
a la meva idea
i el que
quina labor pastoral
fa
en concret
el meu bisbe
a la meva diòcesis
des de
el que
penso que ha de ser
la labor pastoral
que és en definitiva
pels creients
i practicants
anar marcant
dracera
per on
anar al tema
i per com
s'han de fer les coses
etc
llavors
l'altre
és un òrga més polític
que
jo penso que no és
un òrga eclesial
que eclesial
jo entenc
però i aleshores
l'Església s'ha de ficar
en la política
i ha d'opinar políticament
i ha d'organitzar manifestacions
o actes al carrer
a favor
o en contra
de determinades decisions
del determinat govern
que hi hagi
en aquell moment
a veure
pot donar la seva opinió
altra cosa és que
políticament es posicioni
jo entenc que l'Eglésia
com qualsevol persona
pot donar una opinió
l'opinió et situa
et situa
però
en definitiva
jo entenc que
no poden ser
no poden ser
escèptics
no poden dir
tolerar-ho tot
o sigui
jo puc posicionar-me
que serà una posició
ideològica
política
de creència
del que vulguis
però jo entenc
que es té que posicionar
altra cosa
és si es tenen
que fer manifestacions
o no es tenen
que fer manifestacions
i això és
una altra qüestió
però que
a mi un arcabisbe
es posicioni
davant d'una
qüestió
a mi no em sembla malament
al contrari
crec que es té que posicionar
de totes maneres
la posició
i la presidència
de la conferència episcopal
com deia abans
no és una qüestió
baladí
sinó que per tothom
és un referent
i és una imatge
de què és
l'església
en el teu país
Espanya
independentment
de si fa doctrina
o no fa doctrina
si és una orga
de representació
institucional
si no
si és polític
o no és polític
en definitiva
la percepció
la percepció
de tothom
és
que la conferència episcopal
dona
la imatge
i la percepció
que la conferència
ha tornat
a estar presidida
per un perfil
més conservador
és important
és important
que sigui
un o altre
i llavors aquí va
a gustos
a mi m'ha agradat
més el que hi havia
però bueno
aquí cadascú
amb la seva
tots els modus
jo també
vull trencar
una llança
en favor
de l'arcabista
de Terrona
jo crec que tenim
un arcabisme magnífic
que és un home
d'una categoria
humana
impressionant
i que tenim
un pastor
pel meu gust
boníssim
alguna cosa
Joan Andreu
per acabar el tema
jo comencem
que soc una mica
més crític
per això et convineu
amb les tertúlies
també no?
això és bo
eh
perquè et recordo
que el tren
d'altre us
ja tindríem
problemes
a Tarragona
ja comencem
a tenir
que no tenim
bitllet
per això
vaig dir
que soc
una mica
més crític
home si volent
també podem parlar
de l'arcabisme
passem al tren
de l'AVE
que recordem
les queixes
de les cambres
de comerç
permeti'm
acabar aquests
últims 5 minuts
de Tertúlia
parlant una miqueta
de política
i del panorama
postelectoral
perquè tenim
sobretot
alguna formació
política
els que van perdre
vots
els cons
en les eleccions
normalment
són els partits
que pateixen
entre cometes
crisi
segurament
la més significativa
al nostre país
és el moment
de crisi
que hi ha
a Esquerra Republicana
com la veuen
aquesta pucna
entre líders
entre Garot Rovira
i Puig Sarkós
afectarà el govern
de la Generalitat
creuen això?
Esquerra s'ha resituat
una mica
en el lloc
que li corresponia
potser
a nivell de resultats
sí
potser massa
el tema ha estat
potser molt dur
però
tampoc era normal
que tingués
en el Parlament
d'Espanya
la representació
que tenia
que va ser fruit
d'unes circumstàncies
determinades
tot i així
potser la davallada
va més enllà
del que seria
una representació
lògica
i natural
i bueno
això va bé
perquè
els partits
fan anàlisis
intern
i van adaptant-se
als moments
jo penso que és això
quan un està malalt
té una crisi física
creix
o creix
o s'hi queda
per tant
els partits
pot passar el mateix
quan ets en una crisi
un o dos
o les superes
i creixes
o t'hi quedes
per tant
tot està en funció
amb una malaltia
de la medicina
que et prenguis
o aquest cas
de les mesures
polítiques
que un partit
prengui
per poder créixer
o poder
passar el que passarà
però quan aquesta crisi
té aquest perfil
tan personalista
que sembla que sigui
una discussió
entre poder
entre voler poder
per part de dues persones
sempre han sigut
aquestes crisis
personalistes
o sigui
si vas mirant
la història
amb el Colom
la Pilar Rahola
la Rahola
o sigui
sempre n'hi ha hagut
turmentor
sempre
turmentor
la més crisis
públiques
però hi ha partits
que aquestes crisis
les passes en privat
tothom no té
sí
no no
i se teconen en privat
les gavinetades
se les peguen en privat
però aquests ho fan
amb publicitat
amb l'údic
aquí grafos
aquí ara serem
testimonis
de
bueno
ara ja
no sé llegir
els titulars avui
que el Carot
ja ha ratat
públicament
amb un debat
ideològic
el Puig Arcos
bueno
això serà
una novel·la
per entregues
fins al mes de juny
bueno
però jo penso
que també hi ha
certa triatralitat
amb això
també
penso que també
hi pot haver
hi pot haver
jo crec que sigui bo
això
el bo doler
que s'exposi públicament
penso que la democràcia
no és
penso que la democràcia
és treballar
pel benestar
de la gent
llavors a mi
aquestes
aquestes escenes
això són sainetes
que estan molt bé
per distreure un cap de setmana
i purgar-ho
amb la intimitat
la intimitat
molt més intimitat
com si un matrimonis
vinguéssim a discutir
aquí
aquesta taula
doncs diria un ratet
doncs mira et fa gràcia
el segon d'això
dius escolta
miri baix
i casa seva
que els programes
no n'excitats
per la televisió
els que es barallen
i es maten
però això és el que crea
aquest és el caldo de cultiu
de la societat que tenim
la referència
jo penso
que tenim
el que sembrem
o sigui que sí
de les maneres
que s'hagi plantejat
aquest debat
tan personal
que correspon
a ideologies
o formes de fer
tan diferents
i dispars
en els dos
màxims representants
d'un partit polític
que tenia
aquesta alta representació
i que és determinant
el govern
de Catalunya
a mi em sembla
que és un tema
important
i que caldria
potser que
s'ho aclarissin
internament
i no reflectissin
aquesta pica baralla
tan accentuada
això tindrà conseqüències
al govern de la Generalitat
ha sortit un conseller
en posen un altre
segons com vagi
al Congrés d'Esquerra
pot haver canvis
al govern?
jo penso que ja hi ha moguda
i el Partit Popular
ara que ens queda un minut
això que Rajoy continuï
però plega Zaplana
això és el primer
símptoma de canvi?
que menys
que menys
que pot passar
al Partit Popular
que plegui un
un home
convindria potser
una reflexió
ja havíem de plegar més?
jo penso que
uns quants més
uns quants més
uns quants més
Joan Andreu
no no no
jo sempre penso
ja s'ho faran
vull dir
sempre
home
vull dir que n'hi hagi
algun està bé
jo penso
com menys n'hi hagi
per mi millor
Joan Andreu
com dèiem
com la conferència episcopal
no és
val a dir
que sigui un o altre
ni rellevant
ni rellevant
que sigui un o altre
el Partit Popular
potser convindria
que fos un Partit Popular
diferent
de la meva manera
de veure-ho avui
del que hi ha
no radicalitzar
la societat
què vols que et digui?
els representants
què vols que et digui?
els representants
jo encara a Madrid
va tirar la pel·lícula enrere
i que en lloc de guanyar
el CTP
hagués guanyat
el Rajoy
les eleccions en guany
Madrid
a veure qui pot fer
aquesta pel·lícula
de fer una ciència-ficció
del que podia haver passat
tu creus que
fos millor per Catalunya
això?
si hagués passat això?
poso un interrogant
penso que moltes consciències
catalanes
potser es despertarien
dins del dolent
potser és el menys dolent
no?
és una teoria
dins del dolent
és el menys dolent
potser el que ens ha passat
exacte
aquí va
de moment
Eduardo Zaplana
com dèiem
és un dels protagonistes
de l'actualitat del dia
perquè ahir ja va dir
que està a València
ara veiem per la tele
que està a València
Mariano Rajoy
va anar a València
a celebrar les falles
en fi
tant si van a València
com si es queden aquí
si van a fer
a disfrutar
de les falles a València
com si es queden
a gaudir
de la Setmana Santa Tarragona
gràcies als tres convidats
avui de la tertúlia
l'Antoni Vives
el Ton Obert
i el Joan Andreu Torres
gràcies com dèiem
i fins la propera
que vagi molt bé
moltes gràcies
bon dia
bon dia