Aquesta és la cintúria de la tertúlia,
tertúlia de divendres, matí de Tarragona Ràdio,
temps per comentar alguns aspectes de l'actualitat de la jornada.
Avui bona part de la tertúlia segur que la dedicarem a comentar,
a valorar el debat sobre l'estat de la ciutat
que es va fer ahir al plenari de l'Ajuntament.
Per això hem decidit convidar dos periodistes
i dos exregidors de l'Ajuntament
perquè ens donin la seva opinió.
Els exregidors són Pere Valls,
exregidor del grup municipal socialista.
Pere, bon dia.
L'altre exregidor és de Convergència i Unió,
Carles Sala. Carles, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ell manté encara la seva activitat política com a diputat al Parlament.
Pere Valls també, perquè està a l'executiva local del PSC aquí a Tarragona.
I els dos periodistes, de moment en tenim un,
l'Octavi Saumell, del diari de Tarragona.
Octavi, bon dia.
Hola, bon dia.
Hem convidat a un altre periodista, esperem que s'incorpori,
la Mercè Ribé, la directora del diari El Punt a Tarragona,
també perquè ens ajudi a valorar i a comentar una mica la notícia,
una de les notícies més estacades avui a la premsa,
que ja hem recollit també àmpliament en els espais informatius de Tarragona Ràdio.
Aquest debat sobre l'estat de la ciutat,
el primer del mandat.
Feia 5 o 6 anys que no es feia un debat d'aquestes característiques.
I, en fi, en el debat, els quatre grups,
els dos del govern i els dos partits de l'oposició,
van mantenir les postures ja conegudes de discrepància
sobre, principalment, els grans projectes de futur que té la ciutat de Tarragona,
que, segons alguns, estan en marxa i, segons d'altres, estan aturats.
Començo per l'Octavi, que suposo que va seguir el plenari in situ
des de la sala de plenaris.
Més enllà del titulari de la crònica que hem pogut llegir avui al diari,
quin comentari, quina avaluació faries del debat d'ahir?
Home, va estar molt bé.
Crec que s'hauria de fer bastant més sovint.
No es feia des del 24 de gener del 2003,
o sigui que ja ha plogut.
I, a mi, crec que és molt interessant per...
Més que res, pels periodistes que seguim la informació cada dia,
no va haver cap notícia, no va haver res concret,
no va haver cap novetat destacada.
Però sí que és molt interessant, potser, per la gent més de fora,
que no segueix tan al damunt aquests temes.
I crec que està molt bé per repassar com està l'estat de la ciutat, precisament.
Crec que va ser un debat molt constructiu.
Jo, la crònica ho he qualificat d'empat,
perquè crec que l'oposició va fer un discurs moderat, constructiu,
aportant propostes, va estar molt bé.
I també per part de l'equip de govern,
jo crec que li va sortir molt barata a l'alcalde Ballesteros.
Va sortir bastant indemne d'aquest debat,
perquè, diguem que l'oposició potser va centrar les seves crítiques
més en la portaveu que guanya a Floria,
i, en canvi, es va oblidar de Ballesteros.
Per això l'he qualificat d'empat.
Va ser un debat, la veritat, molt constructiu
i, ojalá, tots els debats anessin en aquesta línia.
L'opinió de dos exregidors,
que no sé si més o menys l'han pogut seguir,
o tenen constància del que va passar?
Una mica per la ràdio,
però depèn de la feina que fas,
hi ha dies que pots estar més al cas de la ràdio,
hi ha dies que no.
Hi va estar una estoneta.
D'entrada, dir que hi hagi debats
i que la gent s'expliqui,
i això jo crec que és bo.
Amb tots els nivells, però en aquest cas encara més.
I potser això s'hauria de fer cada any,
com es fan amb altres institucions.
Com el debat de política general al Parlament
o al Congrés dels Diputats.
És el mateix portat a la ciutat de Tarragona.
Això es va fer com el Carles Sala
va prendre part d'aquells del 2003,
el final d'una legislatura,
llavors un mandat.
Jo crec que és bo que hi hagi això.
I és bo que s'expliquin
i que cadascú, a veure,
sempre quan hi ha debats,
encara que no es vulgui,
sempre hi ha friccions,
però també hi ha punts de trobada.
Encara que a ulls del primer moment
o del que els escolta no n'hi hagi cap allí,
perquè cadascú manté el seu,
però com que hi ha la voluntat de dir, de fer-lo,
doncs en un moment o altre
sempre hi ha algun punt
on si hi ha alguna cosa
que un pot ajudar
o que pot apretar per aquí o per allà,
doncs sempre jo crec que és bo que hi hagi.
Això jo d'entrada,
ho diré així,
de per altra banda,
jo crec que és lògic
que cadascú mantingui les seves posicions,
perquè si no, llavors, què farien, no?
Vull dir, hi hauria una...
A veure, què diríem avui
si allò que fins ahir era blanc
ara és negre?
Vull dir, tampoc seria una cosa
que s'entendria massa.
El que passa és que, bé,
doncs la política i la vida,
doncs té aquest joc, no?
I quan un està al govern,
doncs ha de defensar el que fa
i quan un està a l'oposició,
doncs ha d'apretar
perquè allò que no s'està fent
o el seu criteri s'hauria de fer,
doncs i a més si se'n permet l'expressió,
burxar, no?
Però això ha passat sempre
i passarà sempre
i és la democràcia, no?
Mentre el debat sigui educat i serè
i que es treguin, com a mínim,
que el que l'escolta
tregui a la conclusió
que allí hi ha gent que va per feina
i que tothom vol portar a la seva banda,
jo crec que aquí, vull dir, xapó.
A més o menys, va ser això.
Encara que pugui haver això, no?
Que diguis contra algú, esclar,
perquè és que si no, què passa aquí, no?
Seria molt avorrit, fins i tot.
Carles, serveixen d'alguna cosa
aquests debats, tu creus?
Tu que ara també estàs de diputat al Parlament
i, en fi, també hi ha els debats de política general?
A veure, aquests debats
te situen políticament
i serveixen especialment després
per als mitjans de comunicació,
dir si l'ha guanyat l'un o l'ha guanyat l'altre,
l'oratòria, la retòrica política...
Està molt bé.
Però, en tot cas,
jo no vaig poder pas seguir el debat d'ahir,
però a mi m'ha sorprès
una miqueta escoltant primer
alguns talls de veu d'aquest matí
a Tarragona Ràdio
i ara l'opinió de l'Octavi,
això, no hi ha cap novetat destacada, no?
O sigui, vam acabar un ple
sobre l'estat de la ciutat
que no es celebrava des del 2003
i jo ara no recordo el contingut del 2003,
però estic segur que el 2003
en Joan Miquel Nadal va aprofitar aquell ple
per dir-ne alguna de grossa.
Per anunciar alguna qüestió de grossa.
El que no és normal
és que 16 mesos després de...
Perdona, normal, volem dir habitual.
El que no és normal
és que després de 16 mesos
de nou govern
no s'aprofiti un plenari
que fa 4 anys que no es fa
per donar un cop d'afecte
per part de l'alcalde, no?
Si convoques un plenari d'aquest tipus
se suposa que l'aprofitaràs
per dir, doncs, ben bé
que has desencallat
o que estàs a punt de desencallar
perquè aquest va ser una miqueta
sembla ser el to de l'equip de govern.
algunes de les coses
que segur nosaltres devien fer malament.
Que segur que vam fer malament.
No obstant,
he sentit en el tall
i he aprofitat per apuntar-m'ho
una llistat de qüestions
que va dir l'alcalde
que algunes d'aquestes qüestions
anem amb compte
de posar-les al mateix sac.
Parlar
que vam fer coses malament nosaltres
amb el tema del camp del Nàstic,
del Banc d'Espanya,
de la tabacalera,
del Teatre de Tarragona.
Anem molt en compte
perquè ens sembla
que evidentment nosaltres
no les vam pas encertar totes,
però
tampoc se'ns pot apuntar
certs fracassos
o certes qüestions.
Fins i tot, diria jo,
la façana marítima,
no se'ns pot acusar
que certes qüestions
estiguin en el punt en què estan,
ni molt menys.
Al contrari,
segons com la tabacalera
ara serien unes oficines,
el Banc d'Espanya
seria la seu de la subdelegació
del Govern,
el camp del Nàstic
ja ho veuríem
un que s'hagués ubicat,
etcètera, etcètera.
No vull entrar-hi massa a fons.
Però aquests debats són interessants,
són importants que es facin
i han de servir
no tan sols
perquè sigui un debat polític,
sinó per anunciar, crec jo,
una acció de govern
de cara als propers 12 mesos
per fixar-se uns objectius
i, en tot cas,
avaluar després d'aquests 12 mesos
si aquelles resolucions
que se solen aprovar
en aquest tipus de debat
se'n compleren o no se'n compleren.
Almenys això és el que fem
en el Parlament de Catalunya.
Se fan unes propostes de resolució,
s'aproven o no s'aproven
i al cap d'un any
se comprova si això
s'ha anat endavant
o no ha anat endavant.
Jo no sé quines són
i si n'hi va haver
perquè, insisteixo,
no vaig poder seguir el debat
si hi va haver resolucions
en dialèctica
entre els diferents grups
del govern i de l'oposició.
Va ser un debat
en què tots vam exposar
les seves postures
i la veritat és que
una mica sí que
el fill de tot el debat
va ser si en els grans projectes
de ciutat,
ara Carles se l'anomenava
algun dels que va dir l'alcalde
i, en fi,
que pot anomenar qualsevol
responsable polític de la ciutat,
si s'avança o no s'avança, no?
Una mica és,
l'oposició diu
que està tot parat
i el govern diu
que tot avança
i no sé, Octavi,
si ens hem de quedar
amb alguna d'aquestes
expressions
o parat
o avança
correctament.
Home, l'alcalde va dir
que ara sabem d'on venim,
sabem on estem
i sabem on anem,
mentre que
tant Alejandro Fernández
com un general
i jo van dir
que tot està paralitzat,
que no s'han pres decisions
i que Tarragona
no viu un bon moment.
A veure,
està clar que ja
s'ha de diferenciar
entre la micropolítica
i la macropolítica, no?
Aquests 16 mesos
que porta
l'actual equip de govern
en micropolítica
jo crec que ha fet una...
De moment s'han fet iniciatives,
s'ha posat en marxa
la brigada d'intervenció ràpida,
s'ha incrementat
el tema de la neteja,
s'ha ampliat la guàrdia urbana,
però el que passa
és que, clar,
potser la signatura pendent
doncs ho deia
en una entrevista
a Tarragona Ràdio
al dia de Tarragona
al Xavier Sabater,
que li posava
un sis i mig
com a ciutadà
a l'alcalde
i un nou com a polític
fent referència
al fet que
potser el ciutadà
en un any i mig
no ha vist cap
cap novetat, no?
Divendres que ve,
per exemple,
aprovam el Pla General
després d'un any i mig
de polèmiques.
Tenim sobre la taula
doncs molts temes,
el tema del Banc d'Espanya,
la tabacalera,
el Pàrquing de l'Obreme
que està parat,
doncs tots aquests temes
estan sobre la taula
i de moment el ciutadà
no veu que es donguin
passes endavant.
I davant d'això,
l'argumentació del govern
és que no hi ha hagut
prou temps
perquè es visualitzi
tot aquestes camis.
També és veritat
que encara que canvia
el poder polític,
tot l'entremat funcionariat
tant de l'Estat
com de la Generalitat
com de l'Ajuntament
segueix sent el mateix.
Hi ha una maquinària
que...
El problema és la maquinària,
jo crec,
ni d'uns ni els altres.
El problema és la maquinària,
per mi.
Pere,
avança la ciutat,
avança el grans projecte...
Reproduir el debat
penso que no toqui.
No, no, només farem...
Jo només,
que no és el moment.
No els he convidat per això.
Això, no?
Bé, més bé, no hi érem.
Jo crec que sí,
el que és...
Jo estic d'acord
amb el que ara estava dient
l'Octavi,
és a dir,
hi ha la maquinària,
la burocràcia...
No sé,
això que no sabem com dir-ho,
no?
És a dir,
hi ha coses
que tothom deu voler
o volem que vagin molt ràpides
i mai hi van ràpides,
pel que sigui.
Pel que sigui,
no, vull dir,
segur que hi ha una raó
o un fet
que fa que jo vagi així.
El que sí que està clar
és que hi ha coses
que estaven d'una manera
i ara estan d'una altra.
El que passa és que
estan al començament.
I jo, clar,
això és igual
que aquell que vol fer una casa,
doncs fins que no hi pots anar a viure,
et penses que no està fet a la casa, no?
No dic així en general.
Jo crec que la ciutat,
esclar que sí que hi ha diferents canvis
i algú pot dir que ha dedicat, no?
També és veritat,
però jo crec que n'hi ha de canvis, no?
Hi ha hagut sobretot canvis d'estil,
canvis de formes.
Vull dir, hi ha propostes signades
que abans no hi eren.
Respecte al Banc d'Espanya,
l'alcalde va treure una carta
que es veu que és l'únic que hi ha a l'Ajuntament
on l'exalcalde, el senyor Nadal,
va dir-li al subdelegat del govern,
el senyor segredor,
jo vull l'edifici del Banc d'Espanya.
I suposo que a Madrid no hi anirà molt bé
perquè el vol vostè, no?
I fins aquí.
No hi ha hagut res més.
Llavors, home,
les coses són així.
El Teo de Tarragona,
l'Ajuntament va comprar els terrenys l'any 95,
si no me'n recordo malament,
que eren de la Caixa Pensions.
Aquests terrenys, des del 95
fins fa pocs anys,
van estar allí,
que primer van tirar a terra,
després hi havia rates,
després hi havia coloms,
els veïns allí es queixaven.
Després resulta que s'aprova un projecte
i quan és l'hora d'executar-lo,
aquell projecte, perdoneu,
fa 15 centímetres més que el forat.
És a dir, jo estava mal comptat.
Això va passar així.
Llavors, s'ha de refer.
Ja està.
I ara ja s'està fent.
Què passa?
El dia que s'ineguli el Teo de Tarragona
estarem tots a mar de contents
i no ens en recordarem
que hem estat 15 anys.
Això a la gent no ens en oblidarem tots
perquè ara la memòria és molt curta.
Però bé, les coses...
I ara explico això
com a gent que va per la ramba
i ho veus que allí s'està construint.
Quan estarà?
Diuen els finals d'any que ve, no ho sé.
És igual.
A la meitat també se les retrasa
perquè al final no sé què passa.
Però la sensació que pot tenir
el fell del que comenta Espera,
la sensació que pot tenir la gent del carrer
és que tot costa molt, no?
Serà per la burocràcia,
serà per la maquinària administrativa,
serà per la voluntat política o no?
Costa molt
i perquè l'època econòmicament
tampoc és la que era fa uns anys.
I això no és cap excusa.
Això és a tot arreu.
A les cases, a les fàbriques
i també a l'administració,
a totes les administracions.
Jo suposo que també se'n ressentiran.
Vull dir, la baixada de...
Això ja s'ha anat explicant, no?
D'ingressos per construccions
o per tot aquest tema,
doncs això ha sigut important.
Llavors, clar, l'alegria que haguéssim tingut
fa quatre o cinc anys o sis o vuit,
ara no hi és.
I governi qui governi no hi és.
En tot cas, podràs dir
que si ho fan més bé o més malament,
però les entrades aquestes que hi havia,
que ja gairebé eren com ordinàries,
que eren extraordinàries,
però durant molts anys eren ordinàries,
no hi són.
I si no hi són, no hi són.
I el que no pot fer qui sigui
és dir no, és que ho hem de fer tot alhora
i tot de pressa i corrents.
Si la gent veu que tothom passa
doncs unes certes restriccions econòmiques,
doncs el que tampoc pot sortir aquí ara
una administració, en aquest cas reajuntament,
és dir que això es farà en quatre dies,
quan tothom sap que no es fa en quatre dies,
i menys ara.
Carles.
Bé, en tot cas,
jo sí que detecto,
i estic d'acord que la maquinària municipal
és la mateixa ara que la d'abans,
però jo no desviaria l'atenció,
en tot cas,
cap a si ho funcionarà,
ho treballa millor,
ho treballa pitjor,
crec que l'altre funcionarà treballa bé,
i el que no detecto...
Això no ho ha dit ningú,
que no treballi bé,
vull dir que hi ha clàtem.
En tot cas,
el que no treballava tan ràpid o més ràpid
o menys de pressa.
És un ritme.
És un ritme.
Potser no són les persones,
sinó els tràmits, no?
En tot cas,
el que detecto,
en tot cas,
si m'ho permeteu,
més com a ciutadà
que com a exregidor,
molt com a ciutadà,
en realitat,
i que moltes hores del dia
som a estar fora de Tarragona actualment.
Doncs no detecti tu
l'entusiasme
de l'accés
a un nou equip de govern
en què hi hagi
moltíssima voluntat
de tirar endavant
un model de ciutat determinat.
Això no ho detecto.
Jo recordo
el 89
quan la moció de censura,
els 18 mesos aquells
primers
de la Gruta de Convergència Unió,
que segurament també hi havia...
Es va deixar l'endeutament
de l'Ajuntament
per dalt de tot
i quan va ser el moment
van sortir un munt
de calaixos
amb factures per pagar.
Segueix, segueix.
Així també es pot fer les coses, sí.
Però els van fer.
Oh, sí, clar.
I s'han pagat.
I estan fetes.
Home, no, estan pagades, no.
I tant, home, Pere.
Clar que està pagat, però...
Em tallis més, sisplau, Pere.
És clar, no.
En tot cas,
estan superpagades.
Perquè, clar,
ara fem referència
i és veritat
a una situació financera nova,
complicada, complexa, difícil.
És veritat?
És cert.
Però jo el que t'ha manat més
és que hi hagi molta sinceritat.
perquè no vull discursos
que encara s'estan pagant
les factures de l'any 89, ara.
Hi haurà una nova situació financera,
complicada,
difícil per tots els ajuntaments,
també els de l'àrea metropolitana de Barcelona
que estan majoritàriament
governats pels socialistes
i enriuten de l'audentament de Tarragona
amb l'endeutament
que tenen molts ajuntaments socialistes
que estan governats
des de l'any 79
pels mateixos,
pel mateix grup,
pel mateix color.
Per tant,
molta sinceritat
perquè jo tinc la impressió
que aquest equip de govern
acabarà la legislatura
i no inaugurarà
cap projecte propi.
Aquesta és la sensació.
I que posin
damunt de la taula
el per què.
Perquè no hi ha diners,
perquè la situació financera
no és la que és.
Però, escolta,
la situació financera,
ho has dit tu, Pere,
és la mateixa per nosaltres
que per molts ajuntaments de Catalunya.
Per molts ajuntaments de Catalunya.
I, per tant,
home,
comparem-ho,
veurem
que s'inaugura
i del que no s'inaugura,
del que tiren endavant els uns
i del que no tiren endavant els altres.
I jo el que detecto
és que no hi ha un entusiasme
en canviar,
en tirar endavant
projectes importants
per a la ciutat.
No hi és aquest entusiasme,
això és el que detecto jo,
i que ens escuderem
en la situació financera
per no inaugurar res.
Insisteixo,
el Teatre Tarragona,
el projecte 15 centímetres
més amunt o més avall.
Cap dels regidors,
cap dels regidors
de Convergència Unió
era arquitecte.
A veure,
el Banc d'Espanya,
tots sabem qui el demanava
perquè fos seu
de la subdelegació
del govern,
fins que iniciativa va sortir
proposant una altra qüestió
que també deu-n'hi-do,
no cal forgar la ferida.
Al final,
a Tabacalera
hi havia d'anar
a la Generalitat.
El Nàstic,
serà culpa nostra
que el Nàstic
ara no se'n vagi
o no es faci
a camp clar.
Tu saps perfectament
quina és la situació,
fruit de la crisi immobiliària,
el tema acabarà com acabarà
o a veure què passa.
Hi ha altres qüestions
que potser nosaltres
hagués pogut dir més endavant,
per exemple,
el tema de la Sabinosa.
Jo aquí, escolta,
entorno allò,
el mea culpa,
les discrepàncies
d'un mariner,
no sé qui,
escolta,
aquí no vam estar probabils
i per mi la Sabinosa
és un edifici,
un conjunt d'edificis
que fa anys
que haurien d'estar a terra,
molts anys.
Hi ha coses
que no hem fet bé nosaltres,
però no us escudeu,
sisplau,
en allò que hagin pogut
fer o no fer
durant els 18 anys
per dir que ara
el ritme és un altre.
Per mi falta entusiasme,
l'Ajuntament tindrà,
aquest i tots,
tremendes dificultats
per elaborar,
per tancar els pressupostos
des del 2008
i fer pressupostos competitius
i amb projectes
que puguin entusiasmar
la gent
de cara a l'any 2009
i en tot cas
que hi hagi
una racionalització
de la despesa,
perquè quan s'han buscat diners
per contractar
personal de confiança
a l'Ajuntament de Terrenó
amb l'equip de govern actual,
s'han trobat els diners
per contractar
el personal de confiança
que ha calgut
i que s'ha incrementat
amb escreix
amb el personal de confiança
que hi havia
amb anteriors legislatures.
Per tant,
si hi ha diners,
hi ha d'haver diners per tot
i si no n'hi ha,
no n'hi ha per res.
A veure,
Pere i Octavi
i tancaríem amb aquest tema.
Jo no volia ser més dur,
però jo crec que
i aquí has dit coses,
Carles,
que poden sonar molt bé,
que sí, sí,
poden sonar molt bé
i que a més a més
probablement
doncs amb algú
digui això és veritat,
però a veure,
hi ha coses
que si no estan fetes
és perquè se les han trobat
com se les han trobat.
És a dir,
aquí tu has barrejat
a la Tabacalera,
al LAC d'Espanya,
al Camp del Nàstic,
no sé quantes coses.
Vull dir,
la situació és la que és
i moltes coses
no s'han fet tant.
O sigui,
moltes coses
es van dir que es feien
i s'apuntaven
que ja estaven a punt de fer-se
quan això era mentida.
Així era clar.
El Camp del Nàstic
es va adjudicar
uns terrenys
que no eren de l'Ajuntament.
I això també s'ha de dir.
Una part dels terrenys
on tenen el Camp del Nàstic,
el moment que es va adjudicar
no eren de l'Ajuntament.
I això sí que és
una condició política.
Això sí.
I això és així.
I tu també ho saps.
I si no,
ens n'hem entrat després.
I amb el pla general
aquest vaig dir
que t'he d'explicar.
I no parlem-ne més
perquè ara s'aprovarà
i ja està.
És a dir,
hi ha moltes coses,
moltes coses,
que s'han trobat
com s'han trobat.
I aquí hi havia
unes dues maneres de fer.
És a dir,
cada dia sortir
i dir,
mireu com ho han deixat,
mireu això,
mireu,
i fer una lletania
de coses
que si s'han dos mesos
la gent al final
haguéssim estat tots
deprimits
perquè tot estaria...
I l'altre és
escolta,
anem-ho a arreglar
i anem-ho a fer.
I això és el que s'està fent.
I no es pot demanar
en 16 mesos
que es vegi no sé què
quan és impossible.
És impossible.
A més a més
de la situació econòmica,
però és impossible.
Llavors,
és molt bonic
dir aquest discurs,
és que no inauguraran res,
no sé què.
Jo això
un dia li vaig dir
amb un regidor del govern
quan jo estava l'Ajuntament
i aquell sí que no va inaugurar res.
No vull dir el nom
perquè no va durar el cas.
I això és així.
Ell no va inaugurar res,
l'Ajuntament sí.
Llavors,
anem al tanto.
Sí que s'hi inauguraran coses
i hi haurà coses
que estaran començades.
Els projectes
en 4 anys
no s'acaben.
I tots els polítics
quan entren diuen
4 anys és molt poc,
és veritat.
Perquè el primer any
passa volant,
els dos anys del mig
ja saps on és
i l'últim any
baixar davall.
Jo he estat a l'Ajuntament
i t'ho puc explicar així.
A veure, Octavi,
acabem amb tu aquesta...
No, només dues coses.
Anàlisi del debat d'ahir.
Del tema del camp del Nàstic,
sí que és veritat
que l'adjudicació
del primer camp
es va fer el març del 2007
amb l'anterior equip de govern.
Es va fer una adjudicació,
com deia el Pere Valls,
d'uns terrenys
que no eren propietat
encara municipal.
Llavors,
s'han de fer
unes requalificacions.
El que és cert
és que potser
el sistema de finançament
per permuta
ara sabia
que no era el més adequat
i també es va fer
una adjudicació
que es deixava
d'una sola tribuna
que es deixava oberta
a una futura ampliació.
El tema de la permuta
totes maneres
també en aquell moment
segurament sí que es veia bé.
Però clar,
han passat quatre anys...
També és cert
que es va...
No, perdó, perdó.
No han passat quatre anys.
Han passat un any i mig.
També és cert
que el tipus d'adjudicació
només preveia
cobrir la coberta
i la tribuna
i posteriorment
el nou equip de govern
va demanar
una ampliació
a cobrir tot el...
I un camp diferent.
I un camp diferent.
Però l'adjudicació
era aquell camp
del març del 2007.
I l'altra cosa,
abans parlàvem
de la situació financera
i dels tràmits administratius.
Jo, més en temps de crisi,
jo estic d'acord,
doncs potser som els ciutadans
els que volem que vagi
tot massa ràpid,
jo estic d'acord,
doncs que s'han de fiscalitzar
molt bé els diners públics
perquè són públics,
són de tots
i més en època de crisi,
doncs crec que no es poden fer
inversions que no estiguin previstes
com les 92 milions
que estan previstes
fins al 2011
de l'actual equip de govern
que ja veurem
si es poden dur a terme.
Carles,
què volies afegir?
Simplement,
amb la premsa
que tenim per aquí
de Montdistribuïda,
en Montgratuit
veig una frase
de l'alcalde Ballesteros
que jo no comparteixo
en absolut,
diu
hem millorat la qualitat
de vida dels tarragonins.
Jo, disculpeu,
però per exemple,
si aquest és un resum
del debat
de l'estat de la ciutat,
jo discrepo absolutament
d'aquesta frase
de l'alcalde.
Doncs suposo que el Pere
ja està plenament d'acord.
I ara podríem estar seguint
fent la segona part
del debat, no?
No, no, no ho farem.
Si sembla,
els hi plantejo
una altra qüestió
d'actualitat
que a més,
en fi,
per casualitat o no,
té com a...
Un dels protagonistes
va ser ahir
un dels nostres convidats
a la tertúlia,
el diputat Carles Sala,
perquè ahir al Parlament
es va parlar
del cas de Manel Sant Romà,
aquell tarragoní,
el fundador de Tinet,
contertúlia habitual
d'aquesta casa,
en fi,
una persona molt coneguda,
senador,
des de fa quatre dies,
senador tarragoní,
no senador
dels del Senat de Madrid.
Dels bons.
Dels bons.
Doncs Manel Sant Romà
recordaran
aquella detenció
de pràcticament
28 hores,
més d'un dia
en els calabossos
de la comissaria
dels Mossos d'Esquadra
a Cornellà,
recordaran aquell cas.
Doncs ahir
la consellera de Justícia
a Montserratura
va parlar
a la Comissió de Justícia
del Parlament
i va revelar
que la jutgessa
que va mantenir detingut
per error el tarragoní
Manel Sant Romà
ho va fer
perquè volia contrastar
unes dades informàtiques
amb el titular
del jutjat
que portava
el cas.
En fi,
són unes explicacions
que va fer per cert,
em sembla que preguntes
no, Tebas, Carles?
Abans que intervinguis tu,
la impressió
que pot tenir l'Octavi
del cas aquest
ara que ha tornat
a aparèixer
després de tants mesos,
aparèixer informativament
parlant
després de tants mesos,
què et sembla?
Molt increïble,
lamentable.
Ara,
com a periodista
també m'agradaria contrastar-ho
amb la jutgessa
si aquesta realment
és la seva versió,
només hem sentit
la versió
de la Montserratura
que ja sabem
com les gasta
amb el sistema
judicial,
passa que si
realment són veritat,
i el Carles encara
ho sap millor
que nosaltres,
doncs em sembla
que el sistema judicial
necessita
doncs una entrada
al segle XXI
com toca,
perquè la veritat
és que és lamentable
que et vagin aquestes coses
que és el d'any 2008.
En poques paraules
és que la jutge
se n'esfiava
del sistema informàtic,
sembla que va explicar.
A veure,
Pere.
Jo quan vaig sentir
el...
ho va explicar aquí
i després ho va explicar
un dia per la televisió
i pel diari,
semblava increïble
que passés això
a aquesta persona,
no?
Recordem que la detenció
es va produir de matinada
en un hotel
quan estava a l'habitació
amb la seva dona.
Una cosa que,
si ho expliques,
això és per fer una novel·la,
no?
I que més havia anat
a veure toros,
vull dir que era...
Que vagi un vulgui,
que vagi un vulgui
per la mà de Déu.
És molt aficionat als toros.
Ah, no?
Doncs per això hi va anar.
Tot això,
ostres,
és que aquí
es va ajuntar tot,
no?
Però és que a més a més,
jo em penso
que se'm van adonar
que s'hagi ajuntat tot
i no van fer res
per parar-ho.
És així de clar,
vull dir,
que un...
que detinguin
amb algú per error,
això pot passar.
Després ja veurem
les conseqüències
o qui ha de depurar
responsabilitats
i és que n'hi ha de depurar.
Però que això passi
i no passi res,
perquè jo fa un munt de mesos.
Jo fa un any,
no, encara no.
No, encara no.
Al març.
Al març.
Aviat farà l'any,
és igual.
És clar,
i resulta que
aquí no ha passat res
i jo vaig entendre
que els Mossos d'Esquadra
tenien un error
a la llista,
a la informàtica,
es veu que s'ajuntaven
els bons i els dolents,
diguem-ho així,
no?
I després,
m'assembla que la jutgessa
va dir,
no, és que avui és diumenge,
fins demà no cal parlar-ne d'això,
no?
Mira,
vaig entendre una cosa així
i això no s'ha de mentir.
Clar,
escolta,
en quin món vivim?
Vull dir,
això,
a qualsevol particular,
que,
a veure,
jo sempre poso l'exemple
de l'empresa pública
i l'empresa privada,
vull dir,
a qualsevol particular
que li passa una cosa d'aquestes,
home,
l'endemà va al carrer,
eh?
Vull dir,
així és de clar.
Va al carrer,
i aleshores aquí què quedaria fer?
Com depurem de responsabilitats?
Va al carrer,
perdona,
va al carrer i sense ni cinc,
em penso,
de indemnització,
o al mínim.
Aquí no,
aquí no ha passat res.
Però aleshores aquí
que hauríem de depurar responsabilitats
amb la llutga,
bé,
jo no hi entenc amb això,
però probablement,
això el Carles estarà més al cas,
és a dir,
aquí hi ha,
per una banda,
l'error de la policia,
en aquest cas dels Mossos d'Esquadra,
l'error,
això és un error clar,
flagrant,
no sé d'aquí,
potser no trobaràs aquí,
però és un error,
s'ha de demanar disculpes d'entrada,
això com a mínim,
i després s'ha d'aclarir
perquè això no torni a passar,
això penso que va explicar
el Manuel Sant Romà,
això no pot tornar a passar.
I després,
la manera en què ens va explicar
el Manuel Sant Romà,
com del que havia dit la jutgessa,
que això està el lunes,
que no sé què,
que avui és festa,
que no sé què,
que no sé què,
que aquí estem parlant
de l'atenció d'una persona,
és a dir,
s'ha de ser més sensible,
això és com un metge,
aquí ho són,
hi ha feines
que la gent ha d'estar
més en compte,
perquè si tothom veu
que allò és un error,
doncs és un error fora.
A la secretaria judicial de Cádiz
amb el cas Mariluz
li han posat una sanció,
doncs crec que en aquest cas
també...
No sé aquí,
perquè jo ja m'ho guardaré a prou
de dir com m'ha de anar això,
perquè no ho sé,
però clar,
que no passi res no pot ser,
llavors anem malament.
Carles.
Dos qüestions,
aquí nosaltres tenim presentades
o tenim presentades preguntes,
tenia presentades preguntes
tant a la conselleratura
com al conseller Saura,
ahir se van veure
les de la conselleratura,
esperem que dins de breus setmanes
puguin veure
les del conseller Saura.
Jo vull trencar una llança
en favor de la conselleratura
que ella sí va trucar
a donar-se i a l'assabentar-se
de l'error judicial,
sí va trucar
al Manel Sant Rubà,
li van donar disculpes,
i jo a més a més
vaig voler-ho
que constés en l'acte
de la comissió,
perquè crec que és important
aquests detalls,
és important
que el responsable
màxim polític
de ben bé
l'administració
de la justícia
a casa nostra,
doncs,
truqués al ciutadà
que ha patit un greuge,
que ha patit una humiliació,
que ha patit un suplici
durant 28 hores
a estar tancat
amb uns calabossos
com
sent absolutament innocent.
En canvi,
el conseller Saura
això no tant
fels no ho ha fet,
sinó diria
que no ha implementat
absolutament res
perquè això no torni a passar.
I això,
jo tinc ganes
en aquestes properes setmanes
que es produeixi
aquesta interpel·lació
a veure si pensen
solventar-ho o no.
Ahir,
la conselleratura,
sorprenentment,
perquè,
insisteixo,
la responsabilitat
de la conselleria
de Justícia
pot arribar a ser
limitada
davant de l'actuació
de la justícia,
que és un poder
absolutament independent,
però sí que va desvetllar
aquesta dada
que almenys
jo desconneixia,
que és que
a un quart d'una
del diuenge
la justícia
sabia per sistemes informàtics
des de Lleida
que no hi havia res
en contra del ciutadà
o cap requisitòria pendent
en contra del ciutadà
Manel Sant Romà.
És a dir,
perdona,
sabia que s'havien equivocat.
Sabia que s'havien equivocat.
Vull dir,
aquí hi ha un problema,
els Mossos d'Esquadra
fan cas de la informàtica,
la jutgessa
no fa cas de la informàtica.
Aquesta és la situació,
és així de clar.
I en tot cas,
jo crec que
aquí el que convé
i en vam parlar
i a l'acabar la comissió
amb la senyora Núria de Gisperi,
vam coincidir
i jo he trucat aquest matí
a Manel Sant Romà
però no he pogut parlar amb ell.
Jo el que li recomanaré
a Manel Sant Romà
però evidentment
ell té els seus advocats
i ell és qui,
que presenti una queixa
i faci una reclamació
davant del Consell General
del Poder Judicial
que és qui ha de prendre
en tot cas
mesures en contra
de la jutgessa
que va actuar,
entenc jo,
o humilment,
incorrectament.
Perdona, Carles,
perquè la gent ens entengui.
La detenció es produeix
de matinada,
al migdia d'aquell dia,
entenc,
és un error,
evidentment,
dels Mossos d'Esquadra
però després la jutge,
la jutgessa
al cap d'una hora
sap que allò és un error
i no es fa res
fins l'endemà.
Exacte,
no es fa res fins l'endemà
i sense,
hi ha una altra qüestió
per aquí al mig
que tampoc no està
autodeclosida,
sense que s'hagi posat
a disposició
del senyor Manel Sant Romà
un advocat d'ofici
per a...
Sí, perquè recordem
que va ser incomunicat,
no?
Va ser incomunicat.
Jo el que vull dir
aquí el Manel
perquè és un personatge
conegut
i que a mi
tots ens n'hem fet ressò.
Sí, això l'ha ajudat molt.
Jo no sé
si hi ha hagut
algun cas semblant
de gent anònima
que no sabem
ni qui són,
no ho sé,
però és possible
que això també passi.
És a dir,
aquí perquè
allò per ser bòs
qui en soy,
vull dir,
tu l'has pogut
preguntar
però no sabem
si algun que passa
pel carrer
li ha fet una cosa semblant,
no ara,
o com fos,
i aquí això,
com que no ens n'hem enterat,
doncs no ens n'hem enterat.
Perquè això és un punt,
això és un exemple.
La part important
és de quina manera
s'ha d'actuar,
com ha de funcionar
el protocol
perquè això no torni a passar
ni al senyor Manel Sant Romà
ni a qualsevol ciutadà
del país.
És increïble,
vull dir això,
va ser increïble.
Octàvia,
o jutgeixar?
Jutgeix, està clar,
perquè si no s'enfia
del sistema informàtic,
el sistema informàtic
s'ha demostrat
que anava bé, no?
Jo el que trobo increïble
és que si això va passar
al febrer o al març,
això sortia al mes de novembre.
Hi ha una pregunta
del diputat, no?
Això és la maquinària
que dèiem abans
de les administracions.
Demostra com el tema
de l'aigua,
que el tema comunicatiu
del govern
va fatal.
Fa unes setmanes
el conseller Nadal
contestava unes preguntes meves
formulades el novembre del 2007
i vaig començar dient
conseller,
si les preguntes caminessin,
avui les veuríem ja
per aquí circular
perquè són del novembre del 2007
i ja tenen casi una nyeta.
Ai, la maquinària política
i la maquinària judicial,
que haurien d'anar més ràpides
en aquest país.
No deu ser nou tot això,
això ha de ser de lluny.
En fi,
acabem avui
aquesta tertúlia,
que per cert
no hem pogut comptar
amb la presència
de la Mercè Ribé,
la directora del diari
El Punt de Tarragona,
esperem que tingui
una bona justificació,
sinó des d'aquí
la nostra simbòlica
targeta groga
que sempre fent
els convidats
de la tertúlia
que no apareixen
sense justificació.
Però, en fi,
una salutació a la Mercè Ribé
i gràcies a l'Octavi Saumell,
al Carles Sala
i al Pere Valls
per haver compartit
aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio.
Gràcies i fins la propera.
Que vagi bé.
Bon dia.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.