Saludem ja Esteve Massalles des de l'espai,
des d'aquesta presa de contacte setmanal
que fem amb la Biblioteca Pública de Tarragona.
Esteve, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui no portem novetats editorials, eh?
Avui anem una mica de tranquil·litat,
perquè de ben segur, si el rei d'Orient o qui sí,
ja ha estat generós, tenim uns quants llibres
a la tauleta de nit i que anem llegint.
Ara amb l'Esteve estàvem parlant justament
d'un dels llibres que està trasbalsant
el pensament dels lectors,
Les Benignes, de Jonathan Little,
perquè ha coincidit que ell també l'està llegint
i el recomanem, eh?
Sí, sí.
Esteve, el recomanem.
I tant, que el recomanem, sí.
És un llibre que impressiona, no?
Vull dir, que fa trontollar tots els partits presos
que puguis tenir sobre l'exèrcit de la mà.
Trenca estereotips, eh?, de la història.
I tant, sí, sí.
Trenca absolutament la idea i l'imaginari
que t'has creat del període del segle XX.
Sí, sí, i tant.
I és un llibre que jo trobo molt recomanable
i, a més, després acabar aquest i començar l'altre,
que també és el del Basíli Grossman, no?
Sí.
Vida i destí.
Jo l'havia fet abans, el Basíli Grossman.
El Basíli Grossman el vaig fer abans que el Jonathan Little.
Clar, molt bé.
De totes maneres, com que ara parlarem del Club de Lectors,
en qüestió de dos minuts ens hem entusiasmat
amb el comentari del llibre,
ja ho comprendran vostès que són lectors,
que això sempre passa,
perquè és un llibre de moltíssimes pàgines,
però no sé si tard o d'hora us ho hauríeu de plantejar
pel Club de Lectors.
Que passa que és molt gruixut i no ho sé,
per la periodicitat de les reunions...
Sí, vull dir, això doncs...
És que és un llibre que es presta molt al col·loqui.
I tant, i tant.
És un llibre gairebé enciclopèdic, no?
Vull dir que difícilment pots dir...
Bé, és una narració, és ficció,
però doncs vaja, hi ha referències contínues a la música,
hi ha referències a altres llibres,
a altres assajos,
hi ha referències històriques,
i hi ha, doncs, inclús, doncs...
Perdó, un deix així, doncs, diguéssim,
inclús d'assaig, no?, de l'autor,
i és indubtablement una reflexió d'aquestes gruixudes
sobre el que és la condició humana,
vull dir, és un llibre que no pot dir gent diferent.
Jo crec que és d'aquells que quedaran, eh?,
que no seran fa d'un dia,
d'aquells que quedaran d'aquí uns anys,
que continuarà sent un referent.
Sí, sí, sí.
Bé, doncs, vostès mateixos,
si s'animen a Jonathan Little...
Les Benignes.
Les Benignes.
Parlem d'activitats
i centrarem la nostra atenció en particular
al Club de Lectura,
al Club de Lectors,
però hi ha altres coses, no, Esteve?
Sí, hi ha altres coses, sí.
Demà, doncs, hi ha una reunió
que es farà, doncs,
al Museu Nacional Arqueològic,
en el cicle que vam muntar
amb el Museu Nacional Arqueològic,
que és Llegim el Patrimoni.
El llibre, doncs, que es comentarà
és Promenada d'en Rom,
Passejos per Roma,
d'Estendal.
Aleshores, doncs, el que
farem, farem, doncs, una...
Serà, doncs, la sessió de comentari.
Ja la setmana passada hi va haver, doncs,
una sessió introductoria
que va fer un catedràtic
de la Universitat Autònoma de Barcelona,
que, doncs, era Joan Gómez Pallarès,
doncs, que una mica va donar
la seva visió de Roma
i la va una mica
no contraposar, però, doncs,
va establir alguns contrastos
amb la manera que ho havia fet, doncs,
Estendal.
Els lecteurs ja han començat,
la lectura d'Estendal.
Sí, sí, vull dir, en teoria,
doncs, ja se l'haurien d'haver llegit.
Això com al col·le, eh?
Cada trimestre un llibre.
Cada trimestre un llibre.
És un llibre, doncs, també
bastant llarg.
Què tal? No el conec,
que els podries fer, no res,
cinc cèntims.
Doncs és una...
Això, doncs, està escrit l'any 1829, crec.
Aleshores, doncs, vol ser, doncs, una...
A veure, és una primera guia,
però no acaba de ser una guia.
No és un llibre de viatges, però...
No és un llibre de viatges,
és un llibre que, doncs...
Un dietari, potser?
Sí, té la forma de dietari,
però, doncs, aquí, a Estendal,
hi encabeix, doncs, de tot.
Opinions personals,
opinions, doncs,
moltes referències de la història
de l'art,
moltes referències a la història del papat,
algunes, doncs,
inclús pinzellades costumbristes,
doncs, de que, mira, els anglesos són així,
els francesos són d'aquesta altra manera,
els italians d'aquesta,
els alemanys, doncs, són freds
i no arriben a captar l'ànima de l'art.
Vull dir, té, doncs, una mica...
Té, doncs, això,
doncs, és una barreja
en la qual, doncs,
és un dietari,
un dietari, tal com deia, doncs,
el catedràtic Joan Gómez,
es veu que la gent no menja,
vull dir, no hi ha referències culinàries,
no?
Viuen de les paraules, no?
Viuen de l'aire.
Viuen de les paraules i de l'art.
Són molt espirituals, eh?
Són molt espirituals.
Aleshores, doncs,
és, doncs, bé,
i està farcit,
està farcit de referències,
que arriba un moment
que arriba inclús a marejar,
vull dir, és, no,
Stendhal és el conegut des del 1970,
el 1970 una psiquiatra, doncs,
va, es va empescar això del síndrome d'Stendhal,
no?,
que és la, doncs,
la, doncs,
la, una espècie, doncs,
de síndrome en el qual,
en el qual, doncs,
l'acumulació d'art, doncs,
arriba a provocar...
Pot trastrocar, clar.
Pot trastrocar i tal, no?
Bé, realment aquest llibre ho entén.
És a dir, que arriba un moment que dius, mira...
Sí, n'hi ha moltíssim, no?
Ell, inclús, en un moment determinat,
en un moment, doncs,
dels més brillants del llibre,
doncs, precisament ho diu,
m'agradaria poder oblidar tot el que sé
per poder, doncs,
reviure la primera impressió
que em van fer els monuments, no?
És a dir, una mica diu que, clar,
que arriba un moment,
que és tanta l'erudició,
tantes dades, tantes d'això,
que això amaga, doncs,
el que és l'emoció,
la impressió primera,
que en un moment determinat...
Sense haver-ho llegit prèviament,
dona la impressió que l'interès
de la lectura destenda
a la banda d'aquestes descripcions
per Roma és justament
el plantejament que un es pot fer
de què serveix el coneixement,
si tant per tenir, doncs,
un magatzem de dades enciclopèdiques
o realment per gaudir-ne i valorar
i per això ho has d'aprendre poquet a poquet,
amb calma i gaudint-ho, no?
Sí, sí, no, això també ho recomana,
vull dir, l'interès també d'aquest llibre
és, en primer lloc,
veure el contrast,
penso, de com viatjaven
o què eren els viatgers
a començaments del segle XIX,
la realitat del nostre turisme,
del que fem,
res a veure, clar,
del que fem,
naturalment,
res a veure
i després, doncs,
tot el llibre també està, doncs,
hi ha pinzellades, doncs,
de consells,
els consells que dóna és això,
doncs, anar amb l'antitud,
tot, vull dir,
poquet a poquet,
tornar les coses
a diferents moments del dia,
a diferents estacions,
anar peint a poc a poc i tal,
però això no treu
que ell agafi aquí
i t'aboqui
una quantitat de dades impressionants.
Com es nota que en l'època d'Estèndal
no hi havia cues
per entrar als museus,
per visitar els recintes
i tot plegat, eh?
Com que eren quadres
que ja anaven a veure
els monuments i les pedres, no?
Sí, sí, sí,
esclar,
no podem dir que estigués massificat,
tot i que, doncs,
ja hi havia antecedents i precedents.
La sessió la feu quan?
A les 7 de la tarda
al Museu Nacional Arqueològic.
I què serà de...
Doncs serà de comentari.
Comentari.
Entre els lectors.
Entre els lectors.
Tenim ja el llibre,
tenim també la conferència, doncs,
del...
que es va fer la setmana passada
i després, doncs,
també l'altre punt de referència
és l'exposició que hi ha
al Museu Nacional Arqueològic.
Els Piranesi.
Que és els Piranesi,
que és una visió de Roma.
Que s'acaba aquest mes,
vull dir,
que facin viés si no l'han vist,
perquè és que és una exposició extraordinària,
insistim, eh?
Nosaltres en parlem molt de les agendes
perquè ens sabria greu
que se la perdessin els oients.
Sí, doncs, bé,
doncs, els Piranesi...
Piranesi era un senyor...
Era un gravador,
vull dir que estava,
a més a més,
digue, com ho diríem,
ideològicament creia molt en Roma,
que era amb la originalitat de Roma,
perquè ell,
al contrari de Winkielmann,
deia que els grecs,
doncs, poqueta cosa,
vull dir que...
i que els importants eren els romans,
no?
Aleshores, doncs,
gravava Roma amb un realisme,
no ausent d'alguna visió romàntica,
però, bueno,
doncs,
el Roma per ell era la gran...
un gran què, no?
És curiós,
jo, quan vaig veure els gravats de Piranesi,
que és d'una col·lecció particular de Montserrat,
del Museu de Montserrat,
que està cedida per uns dies,
em feia gràcia perquè,
quan viatges als llocs
i et venen les guies aquestes,
fan aquelles superposicions,
de com se suposa que era abans
i com està ara,
perquè et facis una idea,
allò tan pedagògic,
i, en definitiva,
jo intueixo que bona part
d'aquest coneixement
el podem trobar als Piranesi,
perquè ell ja feia aquesta reconstrucció
a través dels gravats, no?,
de l'època més esplendorosa de Roma.
Sí, bé, ell, doncs,
deixava constància
del que hi havia en aquell moment, no?
I, aleshores, per tancar això
i relacionat amb Piranesi,
el dissabte,
a les 11 del matí,
doncs, també hi haurà
una visita guiada
en aquesta exposició, no?
Però que serà
pels integrants del Club d'Electors.
Sí, però, doncs,
si hi ha alguna persona
que vulgués venir,
doncs, truca a la biblioteca
i, doncs, bueno...
Que no cal que estigui
vinculada al club ni res.
No, no, no.
Em faria gràcia
que m'ho ensenyessin bé, no?
Sí, sí, doncs,
que truqui.
El que sí demanem
és que abans s'avisi.
Clar, perquè això s'ha de fer.
Perquè, doncs,
hi ha més o menys places
no és que siguin limitades,
però no pot ser
que apareixin allí
50 persones
que no estava prevista.
Clar.
Això provoca problemes
a tots, no?
Ja que parles de visites,
teniu alguna que altra proposta?
Aquesta sí que s'emmarca
dins de la biblioteca
com a espai físic, no?
Sí, sí.
Això és el dia 22,
que és, doncs,
és demà,
a les 6 de la tarda,
doncs,
hi haurà, diguéssim,
una formació
de formació
d'usuaris, no?
Els diferents catàlegs
que té la biblioteca,
doncs,
s'explicarà
com fer recerques,
com trobar llibres,
interpretar
el que és un registre,
la informació que ens dona
i, doncs,
com podem moure's
a través, doncs,
de la web
i la relació
que pots tenir
via web,
via internet
amb la biblioteca pública, no?
Això serà demà
a les 6 de la tarda
i torna a ser
imprescindible
que es faci
una reserva prèvia, no?
Que es truqui
al 977-24-03-31
i, doncs, bé,
farem, doncs,
aquesta sessió
de formació, no?
Aleshores,
el dia 23,
a les 6 de la tarda,
també,
a la secció infantil,
doncs,
hi ha la...
se celebra
l'aniversari
de les tres bessones.
Ah, sí?
Llavors,
doncs,
es farà
una sessió,
doncs,
de contes,
doncs,
titulada
les tres bessones
i el conte de,
és que se cita,
doncs,
a partir dels 4 anys,
doncs,
es farà,
doncs,
la...
Quants anys
deuen fer les bessones,
ja?
No tinc ni idea,
eh?
La veritat.
Perquè, fixa't que...
Ara jo mateix...
Però tampoc no és...
És a dir,
que les tenim tan interioritzades,
no?
I formen tant part
de la canalla
i de...
De l'ambient,
no?
Sí, sí.
Són molt pròpies, no?
Les han exportat a tot arreu,
però continuen sent molt d'aquí.
Doncs bé,
doncs,
es veu que fan anys
i, per tant,
doncs,
ho celebrarem,
no?
Molt bé,
esteu sempre al dia,
com sempre.
Aleshores,
el dia 25,
l'únic que hi ha,
doncs,
és...
Farem,
doncs,
una taula d'exposició
que ten...
Que és...
El dia 27 de gener,
doncs,
és el Dia Internacional
per Recordar l'Urocaust.
Doncs,
el divendres
es farà,
doncs,
una taula,
per l'exposició
de llibres
que tracten
sobre aquest tema.
Jo diria
que per fer aquesta taula
segur que heu tingut
moltíssimes dificultats
per la quantitat
de llibres
que hi ha al voltant del tema,
perquè probablement
sigui un dels àmbits
de la història
que hagi provocat
no només llibres especialitzats,
no,
novel·les,
assajos,
dietaris,
fins i tot.
Sí, sí,
no,
és...
Vaja,
des de...
És que,
de fet...
I continuen sortint.
I continuen.
Sí,
a més a més,
l'Holocaust
també va marcar
un punt de referència,
no?
Vull dir,
hi ha filòsofs
que a partir de l'Holocaust
van començar a dir
a veure com havia sigut possible
aquesta d'això,
no?
I han articulat
la seva reflexió
a partir d'aquí.
No només
teòlegs
també n'han parlat,
com Déu va poder
permetre
que això passés.
Ha marcat,
doncs,
molta reflexió,
vull dir,
hi ha...
Perdó,
hi ha infinitat
de novel·les,
infinitat
d'assajos
que volen explicar
què és el que va passar.
Per tant,
aquest monogràfic
no només contemplarà novel·les,
sinó altres disciplines,
també.
Sinó altres disciplines,
no.
A partir del divendres?
A partir del divendres,
aquí.
Ja ho tindreu a la disposició
dels usuaris.
Molt bé,
Esteve,
no anava a preguntar-te
alguna cosa més,
però és impossible
que hi hagi alguna cosa més,
perquè Déu-n'hi-do,
recordem que la biblioteca
té una tasca molt específica,
que això és a més a més.
A més a més,
sí,
de les funcions,
que és difondre,
d'afavorir el préstec,
d'afavorir la lectura,
d'afavorir,
i en general,
de promoure la cultura.
Recordem que aquestes activitats
les poden trobar
també a la web de la biblioteca,
així com és habitual,
també poden fer pròrrogues de llibres,
d'entrar els catàlegs,
per saber si tenen això
o allò altre.
Això ja suposo
que els usuaris
ho tenen molt per la mà,
però no està de més recordar-ho.
Recordar-ho
i a vegades
s'ha de facilitar les coses,
i per tant,
doncs,
expliquem-ho,
val la pena explicar-ho,
encara que tothom ho sàpiga,
doncs no.
Em sembla un proverbi xinesc,
ho deia,
els savis
parlen-los com a gent normal
i encara t'ho agrairan més.
Veus que bé,
és bonic aquest proverbi,
mira,
no l'havia sentit mai.
Esteve Massalles,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
des de la Biblioteca Pública
de Tarragona
i ens retrobem
en un proper programa.
Gràcies, bon dia.
Gràcies a tu.
Bé.