Aquesta és la cintura habitual de la tertúlia.
Temps al matí de Tarragona Ràdio per l'opinió, pel comentari,
per l'anàlisi d'algunes de les notícies destacades a la jornada.
Avui amb tres convidats que han arribat molt puntuals.
Les tenim ja a la taula del matí de Tarragona Ràdio.
Són l'exregidor a l'Ajuntament de Tarragona, Pere Valls.
Pere, bon dia.
També ens acompanya la periodista i professora de la Universitat,
Nani Rodríguez. Bon dia, Nani.
Bon dia, Benora.
I l'advocat Antoni Huber. Bon dia, Ton.
Bon dia.
Amb aquests tres convidats comentarem algunes de les notícies de la jornada.
Ara, abans d'entrar, dèiem parlarem de l'aigua.
Segurament sí, haurem de parlar de l'aigua,
perquè és el tema, és la notícia, no del dia, sinó ja de fa setmanes,
tot i que ja sembla que la solució està presa
després de les decisions del govern espanyol i del govern català
de portar aigua dels excedents de l'Ebre cap a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Però és evident que es manté d'alguna manera la polèmica política
i també una certa contestació a nivell territorial,
sobretot a les terres de l'Ebre.
Recordem que hi ha manifestacions convocades per les properes setmanes,
especial al mes de maig hi haurà una manifestació convocada pel 18 de maig.
I a nivell polític i més estrictament local,
tenim notícies com la compareixença ahir dels carres institucionals del PSC
amb els alcaldes de Tarraón i Reus,
amb el primer secretari i delegat del govern, Javier Sabater,
d'alguna manera comprometent-se que les extraccions per enviar aigua a Barcelona
seran les mínimes imprescindibles.
Però també en clau estrictament local tenim l'anunci de Convergència i Unió
que presentarà una moció al ple de l'Ajuntament de Tarragona
del proper dilluns,
on d'alguna manera suposa atreure aigua dels acuífers,
dels pous de Tarragona,
i també buscarà, suposem, políticament,
que Esquerra Republicana es desmarqui del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Recordem que són ara les dues formacions que configuren el govern municipal.
En fi, amb tot això,
la Nani, que és periodista i professora de la universitat,
i que ho seguís allò, no sé si molt intensament,
quina sensació té de tot plegat.
A veure, com és un tema d'aquells que afecta a tothom.
Vull dir, a classe els hi proposes parlar de l'aigua.
I al començament hi havia molta polèmica,
és un d'aquells temes que tothom aixeca la mà per comentar,
perquè tothom en sap molt d'això.
Però ara ja comencen a dir, oh, és com allò de les eleccions,
que dius, oh, una altra vegada a l'aigua.
Què es pot dir de nou?
Però sí.
Jo penso que tenim un accés d'informació,
però que encara falta informació.
No sé si m'explico gaire bé.
Vull dir, tothom en parla molt,
però hi ha temes que jo no els tinc massa clars
i la gent no en parla.
I diria que és el tema diners.
Vull dir, sempre veus interessos econòmics
darrere de qualsevol problema vinculat a la societat
i jo aquí encara no els he vist.
I això vol dir que algú,
o que hi ha alguna cosa que no acabo de veure clara.
O el tema de les desaladores
o potabilitzadores,
que no sé exactament com s'ha de dir,
si en positiu o negatiu,
que sents comentaris que contaminen molt
i, per altra banda,
jo les petites investigacions que he fet
diuen que no contaminen,
que el problema que tenen
és que hi ha una despesa energètica important
que potser no les fan prou rendibles.
No sé.
Parlem tots una mica de la barra del bar.
Tots arreglem el problema de l'aigua
com el de l'atur.
La decisió presa finalment divendres
pel Consell de Ministres et sembla la correcta?
Em sembla la correcta per un punt d'emergència.
I també entenc
que això que diuen que no serà permanent
no m'ho acabo de creure.
Sóc molt sincera.
M'agradaria que realment fos així,
però no m'ho acabo de creure
que es faci una canalització
per després deixar d'utilitzar-la
o per guardar-la per moments d'emergència,
que és el que diuen ells.
Jo ahir la nit, no sé si ho vau veure,
vam fer un programa a TV3
del Rodríguez Picó
que em va semblar molt aclaridor.
Tomàs Molina.
Perdona.
Ui.
No confonguem els homes del temps
que ja sabem que són molt...
Però llavors fa cara de mapa del temps.
Llavors el cognom se'n ha anat.
Que em va semblar molt aclaridor
però continuava sense explicar-me
els dos temes que jo pregunto.
On estan els diners darrere de tot això?
Per què no els bec?
I si les potabilitzadores
realment contaminen
o només suposen un gas energètic?
Serien les dues meves preguntes
que dins d'aquest entorn mediàtic
tan complicat no acabo de veure.
I que difícilment podrem contestar aquí
perquè cap dels contartulis
és tècnic en la matèria.
Però en fi,
que els hi semblen
les decisions polítiques preses
els últims dies?
Espera i Ton.
A veure,
les plantes aquestes de potabilitzar,
el nom que vulguem dir...
Dessaladores, no?
Sí, dessalitzadores,
deu ser,
però bé, és igual,
com se diguin.
Es veu que jo també soc un...
gens esperen,
això.
El que passa és que
de cop i volta
en aquest país
comencen a sortir
gent a entrada
de moltes coses, no?
Quan no funcionen els trens
tothom hi entén,
quan hi ha una apagada de llum
tothom és tècnic
que no sé què
i ara tothom és tècnic
amb aigua.
Tot això és mentida.
La gent parla
per boca d'altres
i diuen
el que els fan dir
o el que entenen
o el que mal entenem.
M'hi poso jo al mig, també.
Dit això de pas,
sembla que abans
contaminaven més que ara,
això també.
Ara contaminen molt poc,
no ho sé,
jo vaig sentir
que ho explicaven
i tampoc soc un tècnic.
A veure,
l'únic lloc
on hi ha aigües
és a l'Ebre,
sembla, sí.
Suficient
per les emergències.
Jo diria que tampoc
n'hi ha massa d'aigua.
A veure,
i l'aigua que
anirà fins a Barcelona
és la que aquí
encara no gastem.
Més o menys
és explicat així això,
és a dir,
hi ha una concessió d'aigües...
Això és el que diuen.
No, sí, sí,
jo m'ho he de creure,
si no,
doncs ja deixem-ho tot tastar,
no?
L'aigua que encara no es gasta
de la concessió
que nosaltres
puguem,
nosaltres vol dir
es paga un cànon mínim
per aquesta aigua
que encara no el fem servir,
l'estiran fins allà
fins que no tinguin
arreglat aquest tema
en cas que al mes de novembre
o no sé quan,
perquè ara
si va plovent
s'anirà allargant una mica això.
Però vaja,
abans de Nadal,
no?
Per entendre'ns,
doncs els hi farà falta.
Això
es pot explicar
de moltes maneres.
probablement
no s'ha explicat
o no s'ha dit,
no s'ha explicat
bé d'entrada,
jo també
ho dic així de clar,
probablement això
es volia dir,
solti,
si només hi ha aigua allí
probablement havíem d'anar
a parar tots allà,
doncs comencem a no parlar.
Per aquest cas,
resulta que fa més d'un any
que s'estan prenent mesures
perquè podia haver-hi
una sequera important
i aquestes mesures
han comportat
que només a l'àrea de Barcelona
hi hagi un 4% d'estalvi,
penso que això és molt,
és molt aigua això.
I hi explicaven
que amb aquest programa
i després que va parlar
el conseller de Medi Ambient,
creu que aquesta aigua...
Sembla l'esperit sant,
per cert,
perquè està a tot arreu.
És l'1% del total,
tot això que puja per a mi,
és molta aigua,
però és poca,
expliquem-ho com vulguem.
Bé,
això són mesures
per si a cas,
per si fan falta,
perquè pot arribar el dia
que faci falta
i que no s'hagi fet res.
Llavors,
és lògic
que els governs
prenguin decisions
i aquestes decisions
mai agradaran a tothom.
Això ho diguem així,
també, no?
A veure,
Ton,
què et sembla?
Bé,
jo primer,
una qüestió prèvia,
jo estic content de seguret
perquè quan he dit
que parlarem de l'aigua,
apuntant el que deia la Nani,
poder parlar de la façana marítima,
pensava que parlaries,
Nani,
tu començaries parlant
de l'aigua de la Mediterrània,
que és la que ens fa
la façana marítima
i parlaríem de la façana marítima,
per allò que dèiem també prèviament,
el que començava la tardulia,
que difícilment es pot afegir
res de nou
en quant a opinió,
perquè les opinions
són tan variades
que en el propi govern
de la Generalitat,
ja ho heu vist,
per un costat els del PSC,
per un altre costat els del PSOE,
per un altre costat
Esquerra Republicana,
que no concorda
l'opinió
i la decisió del govern
respecte al del partit
i d'Iniciativa per Catalunya
els verds
ni us explico,
no?
Bé,
per tant,
poca novetat
podem afegir,
amb aquest tema.
De totes maneres...
Per la decisió presa...
Sí,
hi ha una qüestió
que és també cap d'albàsica,
si hi ha manca d'aigua de boca
és obvi,
és evident
i si no
fem l'exercici
d'imaginació
a l'inrevés,
imaginem-se
que no cal
imaginar-nos-ho gaire
el que ens va passar aquí a Tarragona
quan no teníem aigua,
que tot ens semblava bé
quan tal ens arribés
una gota d'aigua de boca.
Bé,
si a Barcelona
falta aigua,
com si falta aigua de boca
no sé on,
s'ha de proveir
el pertinent
com perquè això no manqui.
Això és una qüestió elemental,
no hi ha de solidaritat,
això està per damunt
de la solidaritat,
això és una qüestió
de repartament equitatiu
i per tant
de justícia social
i per tant
absolutament res a dir.
El problema està
en què això
potser s'hagués pogut preveure
i no es va preveure,
això està en què potser
aquesta infraestructura
que ara
de trasbassament,
perquè tot això
de si trasbassament
són qüestions
de caràcter semàntic,
però evidentment
aquí hi ha
un trasbassament d'aigua
i punt,
que sigui reversible,
que sigui realment
per una situació
estrictament d'emergència,
perquè jo no crec
que sigui cert
això que diuen,
que l'aigua
que s'utilitzarà
ara
és l'aigua sobrera.
Home,
potser sí que és l'aigua sobrera
perquè se'n va al mar,
però això,
aquesta aigua...
l'aigua no sobra mai
a l'aigua.
Exactament.
Aquesta aigua
el que està fent
és contenir una mica
la progressió
del mar
cap endins de l'Ebre,
com perquè si ara
l'aigua salada
arriba
no sé on de l'Ebre,
doncs home,
és que acabarà arribant
els pics d'Europa,
és a dir,
home,
no ho minimitzem
d'aquesta manera,
dient no,
és que l'aigua
que enviarem allí
és l'aigua
que encara no es fa servir.
Bueno,
és que si la poguessin
fer servir aquí
la faríem servir.
Ja,
no es fa servir.
la tenim comprada,
vull dir,
entre altres coses,
aquesta aigua la venen.
Per tant,
venen els drets,
no l'aigua.
Per tant,
jo penso que el tema
s'ha d'assumir
i s'ha d'afrontar
dient les realitats,
dient les veritats
i simplificant-ho
de tal manera
com falta aigua a Barcelona,
doncs portem aigua a Barcelona
perquè és una aigua
d'emergència
i que després
el tema
es prevegui.
I es prevegui
de tal manera
que fins i tot
s'arribi
a establir
una cultura de l'aigua,
però una cultura de l'aigua
molt més intensa
de la que hi ha,
perquè en definitiva
ara se'n parla
de la cultura de l'aigua,
és ara
que se'n parla
ara quan hi ha
la necessitat,
em sembla que fa molt de temps
que se'n podia parlar
i el tema
de la sostenibilitat
de les infraestructures
o de camps de golf,
piscines,
recs,
fins a tot...
Però no només això, eh?
Fins a tot agricultura,
perquè no ens començem
a plantejar front
al futur
que es preveu
de sequeres
i cada vegada
més canvis
alternatius del cultiu.
I, finalment,
un últim apunt,
no només aquesta cultura,
sinó que
si falta aigua
s'ha d'anar a buscar
on està l'aigua.
I on està l'aigua?
L'aigua està,
a l'Ebre ja en queda
molt poqueta,
jo crec,
a roïna,
a roïna,
encara que parlem
d'anys vista,
però aquestes infraestructures...
Està molt contaminat, eh?
Ja descontaminarem.
I el mar,
amb plantes
dessalinizadores
que, bueno,
de moment són cares
i contaminants,
doncs intentem
que se'n barateixin
i que cada vegada
es contaminin menys.
Però, bueno,
anem a aplicar solucions
ni que siguin a llarg termini.
Home,
a llarg termini
s'haurà de fer alguna cosa
perquè a més sembla
que el canvi climàtic
ens porta segurament
a èpoques de més sequera
que no pas abans
i bàsicament tenim dues alternatives.
El fill d'això últim
que comentava el Ton Obert,
parlant, insisteixo,
a mig i llarg termini,
que és o plantes dessaladores,
que en altres zones
de l'estat espanyol
se n'han fet més que a Catalunya,
ara recordem que a Catalunya
s'estan fent algunes,
o el trasbassament del roïna,
és a dir,
anar a buscar l'aigua
més lluny a França.
Tu, Mani,
alguna opinió?
A veure,
alguna opinió nomadosa,
com deia el Ton,
no,
perquè està tot més o menys dit.
Però una cosa sí que és curiós,
com a mínim és curiós.
A mi em va semblar un apunt curiós
i és que ara està anunciat
que hi ha el Premi Down
que es dona cada any
per aquestes fetxes.
L'any passat va venir
a fer la xerrada un senyor,
ara no sé si va ser l'any passat
o fa dos anys, eh?
Vull dir,
ara dubto,
però bueno,
fa temps, eh?
Abans de parlar de tot això.
Un personatge de l'empresa americà
que era especialista
o estava especialitzat
en filtres d'aigua,
amb osmosi inversa
i Down,
que és una empresa química
que es relaciona
i s'ha relacionat sempre
amb el món del petroli,
el petroli s'acaba,
on està el negoci?
Vull dir,
era molt curiós
i, bueno,
simplement a nivell de punt
de dir
d'on està el negoci del demà
amb l'aigua,
no?
I de fet,
Down està apostant
per fer una planta,
un projecte de recerca,
que em sembla molt bé.
però vull dir que està molt clar
que la tecnologia
ha d'anar
a fer
potable
l'aigua
que no és potable.
I després,
quan parlem de la cultura
de l'aigua,
a mi m'indigna molt,
no sé quin polític va ser,
més m'estimo no recordar-ho,
que parlava d'aquesta cultura
Happy Flowers,
de la nova cultura de l'aigua,
em sembla indignant,
perquè els estudis
més optimistes
diuen que les canalitzacions
d'aigua
de qualsevol ciutat,
el 50% de l'aigua
es perd.
Les més optimistes,
perquè n'hi ha que en parlen
del 60%
i del 75%
també n'he sentit.
Vull dir,
això sí que em sembla
prou seriós,
això sí que és fer prevenció,
de dir,
anem a vigilar,
anem a controlar,
anem a modificar,
anem a millorar
les estructures
de les canonades
per evitar que es perdi això,
anem a invertir
en tecnologia
per fer potable aigua.
Jo agafo aigua
ni de l'Ebre,
ni del Roina
ni de cap lloc,
no sé,
em sembla que l'aigua
no és nostra,
és del riu
i el riu
té la funció que té
i a mi m'agrada
pensar
que el riu
continuarà a estar
on està,
l'Ebre,
el Roina
i el Volga.
I una política cultural
de contenció
del consum.
Però no només
amb que jo em dutxi
i tanqui l'aixeta abans,
perquè ara ja no em deixa
dutxar tranquil·la.
Anava a dir això
precisament.
Està clar que...
Però segurament
també n'anima
el gastar molta aigua,
no?
Sí, però...
és enllà de l'anèixeta
aquesta de la dutxa.
Escolta, escolta,
però no...
Perdoneu un moment.
Tot això que estem dient
és veritat, eh?
Però el problema...
O sigui,
el gros de l'aigua
no es gasta a les ciutats, eh?
Clar que no, exacte.
El gros de l'aigua
es gasta al camp.
Efectivament.
I a la indústria també, eh?
Per això, perdona,
però a la indústria...
Ara per ara
també es gasta a la indústria.
Si agafen 100 litres d'aigua,
aquests 100 litres
es comparteixen en 1.000.
Perquè a la indústria,
i això un dia ho van explicar
no fa gaires dies,
que ells la reciclen
i la fan servir més vegades.
Pot ser més bona a l'aigua,
més bona,
però ells ho fan.
A veure,
tot això és veritat.
Però també és veritat
que durant molt de temps
ara s'ha posat de moda
i aquí és una cosa que jo...
El que passa és que és
una part molt petita,
tot això, eh?
És a dir,
tothom té,
tothom no,
a veure,
molta gent té
el xalet amb la piscina,
no?
I paguen igual
per l'aigua de la piscina
que per l'aigua de boca.
Perdona.
No, no, un moment,
un moment,
a veure on vaig a parar jo.
És a dir,
això s'ha propiciat
i ara canvieu això, eh?
També ho dic així.
O, per exemple,
només cal que mireu
una fotografia aèria
i veureu quantes piscinetes
petites hi ha.
Quanta aigua hi ha allà dins?
Per dos mesos.
I quan s'acaba l'aigua...
Jo tinc una piscina amb aigua
de fa quatre anys
i no la canvio,
i no la toco,
i no la llenç.
Perdona un moment,
però hi ha molta gent que no.
Home, no ho sé.
Home, ja t'ho dic jo.
Ja t'ho dic jo.
Però això és un petit...
Això ja és el fet
de canviar el xip,
perquè això,
en el conjunt
de tota l'aigua
que es gasta
és molt poca cosa, eh?
Però passa això.
Es llença aquella aigua
i se'n posa de nova.
Si no, cada any,
cada dos anys.
Això és la norma.
I a l'hivern,
aquella aigua
no es tracta per mantenir-la.
Hi ha gent que sí.
Les piscines comunitàries,
al millor sí que es fa.
Però molta gent
no ho fa, això.
I tot això, al final,
és una petitesa.
Tot suma, exacte.
On es gasta molta aigua
és el camp.
I la riquesa...
Això no és d'ara,
això fa molts anys que passa.
Llavors, si resulta
que on es gasta més aigua
és el camp
i el que surt del camp
és un tant,
resulta que on necessitem
més aigua
no és el camp,
sinó que és a les ciutats.
I allí el que es produeix
i és molt gran.
Aquí està descompensat, això.
Clar,
anar contra d'això,
a veure qui és el guapo
que els hi diu
a determinats sectors
de l'agricultura,
vostès no reguin,
vostès no plantin,
perquè és definitiva això.
O els hi subvenciono
un canvi de cultiu
que requereixi
menys aigua.
I potser és més barat
això
i quedar-se a l'aigua.
Aquesta seria una política,
però no dic que aquesta
sigui la solució.
Això és una part.
És que no hi ha cap solució.
Com que no és solució al tema
en res del que hem comentat,
però la suma de petites coses
potser aliviaria el problema
de tal manera que no caldria
el trasbassament que s'ha fet ara,
que és el que ens està generant
la polèmica
i ens genera l'estat d'opinió
amb aquesta pròpia tertúria.
Jo poso un exemple
que a mi em passa cada any.
Jo a l'estiu,
a casa meva fa molts anys
que tenim un apartament a Solou
i allí la piscina i la dutxa
l'estiu, com és natural,
jo va a Dojo
com a tot arreu.
La gent de Tarragona
i de Reus
tenim una cosa al cap
que és cada vegada
que estàs a la dutxa
tancar-la de seguida.
Només els de Tarragona
i els de Reus.
Perquè van patir la...
Molt bé.
Ara ho expliques,
això és de fora,
i potser en guany
els que són més de Barcelona
se'n donaran compte d'això
i no caldà dir-los-hi.
Però estem tips
de dir tancar-la aixeta.
Això és així.
Això és mentalitat.
Dani.
No, a veure,
jo estic d'acord,
però trobo a faltar
el camp,
molt bé,
les persones,
molt bé,
les piscines.
I et dic jo
que jo tinc aigua
de fa quatre anys,
no la canvio,
no li passa res,
absolutament.
Quan arriba el bon temps
la neteges,
li poses el clori a dintre
i després s'aguanta perfectament.
Vale,
però bueno,
deixem això.
Però hi ha altres llocs
on també es gasta aigua
i aquí tenim l'exemple
a qui la indústria química
va ocasionar
el fet de posar-la aquí,
va ocasionar
que ens alintessin
a nosaltres els pous
i jo no ho sento dir això.
A veure,
tampoc vull de dir
que tota la culpa
la té la química,
però a veure,
que cada palo aguanta
i sovela
i la química
ha d'aguantar el seu pal.
Tens raó per aquell moment,
però jo el que em consta
d'última,
jo perquè ho he llegit
i, perdoneu,
no sé si ho he llegit bé,
potser m'he llegit.
No, és veritat.
I està reutilitzat.
Ara es veu que moltíssim,
ara sembla que no és el problema.
Jo no sóc condafant
una cosa d'un any,
l'aigua que es perd.
Has dit abans una cosa,
l'aigua que es perd.
Aquella notícia
de l'aigua que es perdia
a Barcelona,
aquelles famoses canonades.
A Badalona.
Perdó, a Badalona que es perdia,
però que allò era brutal.
És a dir que, clar,
estem parlant
de l'aigua de l'utxa,
de quan ens rentem les dents
de tancar l'aigua,
que tot això
tot va sumant,
tot és cultura.
Genera cultura
i sensibilitat,
estat d'opinió
com perquè les coses
no vagin a més.
Però, al tanto,
el problema
està amb tot això.
Tu n'has apuntat d'un.
Jo crec que
si es pogués mesurar
l'aigua que es perd
amb canonades...
No, però això ho saben
les companyies,
perquè saben l'aigua
que surt del dipòsit
i l'aigua que es fa.
Ens es van a dir.
Per això ho paguen aquí.
Ho estaven de seguida.
Caldria també treballar més
en el manteniment
de les infraestructures, no?
Exacte.
Jo, una qüestió,
jo crec que...
Aquí plana un nom
que no el diem,
que és Agbar.
Sí, sí, m'ho dir.
Això ho preguntava jo abans
per on està el tema dels diners, eh?
Hi ha el tema
de les companyies de serveis,
perquè això ens portaria
al que va passar
amb la pagada elèctrica a Barcelona,
també el comportament
i l'estat
en què estan les lines elèctriques.
Les inversions.
Aquí mateix, moltes vegades,
ens hem queixat
del mal estat
de les lines elèctriques.
També podríem parlar
de les pròpies infraestructures,
de les canonades
dels conductes
per on va l'aigua, no?
Aixequem la vista,
posem un parxe
per solventar el problema
de l'aigua de boca,
que on falti
s'hi ha d'acudir
i després
a anys vista,
perquè aquestes infraestructures
són òbviament
a anys vista
i s'ha de programar
d'aquesta manera,
començarem a pensar
amb el trasplassament
del Roi, no, home.
Allí sí que sobra.
Jo crec que no s'hi ha de pensar
amb això,
però bé, això és una altada.
Allí sí que sobra.
Jo el que crec també
és que a la ciutat de Tarragona
o al camp de Tarragona
tenim aigua bona
i és de l'Ebre.
Bàsicament,
no sé si al 100%
del que bevem,
però vaja,
quasi tot és de l'Ebre
i llavors
nosaltres,
entenc jo,
que hem de ser,
ja que tenim aigua de fora,
ja,
nosaltres des d'aquí,
que doncs és lògic
que un altre
si necessita també ho demani.
I dic que estem aquí.
Deixem-me un punt final
relacionat amb el tema de l'aigua.
Consequences polítiques.
Crec que n'hi haurà,
bàsicament,
a partir d'un parell
de qüestions,
de les diferents posicions
del govern,
dels partits
que donen suport al govern.
Recordem que
les Terres de la Bre,
sobretot els militants
de base d'iniciativa
per Catalunya i Esquerra Republicana,
s'estan mostrant clarament
molt en contra
de la decisió final
adoptada pel govern català
i pel govern espanyol.
Tenim fins i tot
que Esquerra Republicana
anuncia
que participaran
en una manifestació
el 18 de maig
a les Terres de l'Ebre.
Creuen que tot això
pot tenir conseqüències polítiques,
si no de manera immediata,
si d'aquí uns mesos,
pel que fa al govern,
al govern de la Generalitat
que li donen suport a tres partits.
Nani.
Jo,
més que una predicció,
m'agradaria un desig
i és que sí que n'hi haguessin.
A mi m'agradaria
que n'hi haguessin
perquè aquestes contradiccions...
Perquè em sembla que les contradiccions...
I a més es justifiquen
en el fet que
oh, és que gestionar,
manar,
d'alguna manera,
estar al govern,
governar,
implica prendre decisions
i prendre decisions
implica enfrontar-se
amb altres interessos.
Però em sembla
que la postura d'iniciativa
i d'Esquerra Republicana
prèviament a les eleccions,
el dia abans de les eleccions,
antitrasbassista,
de nova cultura de l'aigua,
de la cultura happy flowers,
aquella que parlen malament,
entre cometes,
i a l'endemà
de les eleccions
apuntar.
Perquè és que va ser,
vull dir,
si les eleccions
van ser un diumenge,
el diumenge següent
van començar a parlar
de la situació
de l'aigua a Barcelona,
apostar per aquest tipus
de solucions.
A mi em sembla
absolutament contradictori
i m'agradaria
que alguna cosa
canviés amb tot això.
És a dir,
entens el pensament
de les bases
d'aquests partits polítics?
L'entenc perfectament.
Potser també entenc
les decisions del govern.
també entenc
que prendre decisions
implica mullar-se
i mullar-se
de tant en quant
et mulles el cul.
Però m'agradaria
que passés alguna cosa.
M'agradaria.
Pere,
governar-se a passar-se
a gripaus,
ja ho va dir
fa molts anys.
No sé qui,
això, no?
I això
ha tocat així.
I jo el que,
a veure,
no sé,
jo tampoc soc un entès
amb això,
però a veure,
ens omplim la boca
de solidaritat.
Però això és
quan toca als altres.
Quan me toca a mi,
es veu que no.
fa unes setmanes
vam sentir els de Girona
que deien
que allà
ja en donàvem
prou d'aigua
i que havien de ser
solidaris
els altres.
A Girona
que no volen
que els hi passi
una línia d'atenció
que aquí en tenim
quatre o cinc.
Arribarà un dia
que no tindrem
prou llum.
Això s'està dient
de fa temps.
Llavors no,
cap problema,
Pere,
ens posaran aquí
un altre nucleari
i ens hi passaran
la llum a Girona.
No, no, no,
perdona.
Però aleshores
què han de fer els partits,
Pere?
Els partits
pot ser molt coherent,
un pot dir moltes coses,
però si tens un problema
sobrevingut,
compte,
sobrevingut no,
que fa un any i mig
que el govern
va prenent decisions
perquè si no
ara encara estàvem pitjor.
Això també s'ha de dir.
És a dir,
hi ha hagut una política
des de fa,
em sembla que és
un any i dos mesos
que el govern
va restringint
l'ús de l'aigua
perquè es veia
que anava baixant
el cabal dels embassaments
i no acaba de ploure.
Si no s'hagués fet res,
això hauria passat
fa sis mesos probablement.
Això també s'ha de dir tot.
El problema
és que ara el tens aquí.
Escolta,
si aquí resulta
que un partit polític,
el que sigui,
a Barcelona
diu una cosa
i a Tortosa
en diu una altra...
Hi ha d'haver
alguna conseqüència
per a l'Orlanda,
no dic jo.
Primer que s'ho facin mirar.
Però aleshores
aquests partits
han de sortir del govern,
no han de canviar
de posició política.
Primer que s'ho facin mirar.
Aquí, aquí, aquí.
Quan he dit
la coherència,
quan hi ha apuntat
la coherència
mentre tu estàves comentant
m'estava referint
amb això,
el que no pot ser
és que alguns
vagin per un costat,
els mateixos
vagin per un costat,
el govern per un costat...
Interna del seu partit
que l'han declarat.
I el propi govern.
Ja passarà.
I el propi govern, no?
A veure,
a veure, mira,
no és que coincideixi
masses coses
amb les opinions
de Montilla,
però xiquet,
aquí tenia
tota la roda del món,
diu de l'aigua,
en parlarem
com se m'ha parlat
de Rodalies.
Una vegada
ha passat la tamborinada
i s'ha acabat.
Aquí, una vegada,
hi ha aquestes mobilitzacions,
aquestes postes en escena,
perquè només són postes en escena
d'Esquerra Republicana
i d'Esquerra per Catalunya
al front de les manifestacions
una autèntica aposta
en escena.
El govern per un costat,
els seus representants
fent govern per un costat
i les bases,
que són els que havien
de respectar
precisament els representants
d'aquests partits
en el govern
per en aquestes decisions,
havien de ser coherents
amb les seves postures.
I el que deia,
no sé qui ho ha dit de vosaltres
el dia abans de les eleccions,
dient que no el trasbassament,
i fixa't tu,
fixa't tu...
El que passa,
quan parlem,
la paraula de trasbassament
sona
els 170 actòmetres
que hi ha.
L'any lògico nacional.
I això és una canonada
molt més petita i puntual.
El que jo demano...
Es pot discutir això, eh?
El que jo demano
sempre coherència,
és a dir,
pots discrepar de l'opinió
i estar absolutament
en contra
de la postura política
i ideològica
de les persones,
però que hi hagi
una coherència,
és a dir,
jo si veig una coherència
en la persona
que manté...
La coherència
ha de ser per totes bandes,
perquè tampoc pot ser
que ni hi ha aigua del Segre,
ni hi ha aigua de l'Ebre,
ni hi ha aigua dels Pous,
però els partits polítics
i les persones...
També hi ha...
I pensem una cosa...
No parlen ni de l'Ebre,
ni de la Roina...
Jo vull dir una cosa
de la coherència.
Tens tota la raó
i em penso que
si un no és coherent,
així els van les coses.
També diguem-ho tot, eh?
Així es van les coses.
Estim en el Regalant
a preguntar
si creieu que això
produirà...
Ja ho veurem.
Ja ho desitjaria,
com deia la Nani.
Ja ho veurem.
A nivell de govern, no.
Perquè tothom hi està bé,
el govern, eh?
No en sé ho veurem.
Tothom hi està bé,
el govern, eh?
I a més,
la legislatura...
Encara queden tres anys.
Si estéssim a un any
vista de les eleccions,
ja en parlaríem
del que passaria
amb Esquerra Republicana
i se'n dirà per Catalunya.
Per tant, coherència.
I el que passarà,
malauradament, Ricard,
jo crec que res.
Aquí, Montilla,
té raó.
Se'n parlarà tan poc
com se'n va parlar
o durant...
el temps d'Argodalies.
De totes maneres,
jo també els hi volia preguntar
si els partits polítics
no tenen dret a canviar d'opinió,
perquè parlem molt
de la coherència política,
però, en fi,
també hi ha partits
i aquí mateix,
la setmana passada,
el delegat del govern
de la Generalitat
a Tarragona,
Javier Sabaté,
reconeixia que el seu partit
havia canviat d'opinió
respecte al que opinava
fa un any o dos
els socialistes, no?
Per tant,
també les persones
i els col·lectius
i els partits polítics
poden canviar, no?
D'acord.
És lògic.
És legítim, no?
Fruit d'una evolució,
fruit d'una evolució
intel·lectual
i de...
No, i no tan intel·lectual,
de les circumstàncies.
Hi ha més gent a Catalunya,
hi ha altres necessitats
que no es podien preveure.
Si ho sé si de voler per demà
és raro que canviïn
tan dràsticament, no?
No, a mi el que m'ha posat
els nervis,
jo entenc que s'hagi de canviar.
Vull dir,
tothom,
les circumstàncies,
els avenços tecnològics,
la vida de cada dia
fa que se't presentin
nous problemes
amb els quals no hi comptaves.
que s'ha de fer el govern.
Que s'ha de prendre decisions.
Això és així.
Però no es pot fer política
de paradó,
antitrasbassament
i anar amb el tubo enganxat,
amb el nus enganxat
a la samarreta,
un diumenge
i el diumenge següent
de dir,
no, és que farem
una petita captació.
Que punyetes
i que eufemismes.
Això és el que a mi m'indigna.
I m'indigna
des de la meva postura
més propera
a aquestes ideologies
que no pas a d'altres.
Me sento,
realment,
me sento estafada.
Deixi'm acabar la tertulia
que no parlen de l'aigua.
No fem un monogràfic.
Però és que ens queden
quatre minuts.
Deixi'm parlar
d'un tema
no estrictament local
però que també té
les seves conseqüències
perquè aquí hi ha militants
del Partit Popular
que també han d'elegir
els seus compromissaris
pel Congrés Estatal del PP.
Deixi'm que els hi pregunti
per el tema
Mariano Rajoy
i Esperanza Aguirre
i el xou
de si es presenta
o no es presenta.
L'Enric és periodista
i creu que es presentaran?
A mi em sembla
una tertulia
d'aquelles de dones
de marujas
de la tarda
de dir
no voy a dirigirle más la palabra
a mi vecina
pues me imagino
al Rajoy
i a la Esperanza.
Es presentarà?
No es presentarà?
Perquè ella va donar a entendre
ahir al migdia
i a la nit
en un programa de televisió
que no
però tampoc va tancar
del tot l'espònia.
Jo penso que no
però que estarà jugant
fins a l'últim moment.
Vull dir que el que a ella
li interessa
és que el Rajoy
estigui a la palestra
i que la gent
s'ho plantegi
però que ara per ara
jo penso que no té prou
recolzament
com per presentar-se
i ho sap prou bé.
que no l'ha deixat presentar
per aquest xiquet
si la seva
si això és l'alternativa
si aquesta és l'alternativa
a la vista del programa
d'ahir
els 59 minuts
en el que
segons
59 segons
perdó
que això és el que hauríem de fer
aquí a les tertúlies
fer intervencions
els 59 segons
va ser francament
a la meva manera
de veure-ho
penós
la posició
d'ella
sense
el poc calat
de les seves explicacions
de les seves conviccions
frau
el que és evident
és que quan
un partit
que aspira a governar
anirà pitjor
pèrdues vegades
seguides les eleccions
l'ològic
és que passa alguna cosa
no sé què
alguna cosa
s'ha de passar
perquè per molt
que diguin
que han tret més vots
que abans
això
s'ho ha d'aplicar a tothom
la renovació
ha de passar també
pel líder
o només per
segons càrrecs
ha de començar
pel líder
clar
s'ha de visualitzar això
però aleshores
si el líder no continua
Mariano Rajoy
per això està esperant
aquí res
o Callardón
a veure
jo només un apunt
que és
pensem una cosa
Esperanza Aguirre
va reçar a Madrid
i quin és el gran
cavall de batalla
de l'Esperanza Aguirre
els mitjans de comunicacions
que els domina
perfectíssimament a Madrid
què ha passat a Itàlia
amb el Berlusconi
a veure quan aprendran
els polítics
d'aquells mitjans
de comunicació
què vols dir
que Esperanza Aguirre
ei, ei, ei, ei
perdona
si tot s'ha de basar
amb això que acabes de dir
no, no, no
ho estic dient a Mironia
ho estic dient a Mironia
absolutament
aquí hauríem d'entrar
absolutament
aquí hi ha gent
que fa servir els mitjans
si són teus
és una cosa
públics
si són teus
perdona
si són teus
ja t'aclariràs
els teus negocis
t'aclariràs
la gent no mirarà la tele
però els mitjans públics
no són els mitjans privats
compte
i això és molt seriós
no, no, no
jo ho he dit
absolutament a Mironia
la importància que té
dominar un mitjà de comunicació
simplement ho volia apuntar
és veritat
vull dir
si saps comunicar bé
el que fas
i els que comuniquen
els comunicadors
estan del teu a part
tot i que sembla que no
això no és saber
comunicar bé
això és el que es veu
moltes vegades
hi ha gent
i això és
si tot ha sigut
tal com deien
fa tres mesos
aquest país
les eleccions
haguessin anat
d'una altra manera
és a dir
aquí hi ha hagut gent
interessada
en fer veure una cosa
que al final
a la gent
no els ha interessat
gent el que deia
perquè ha petat
per una altra banda
crec que l'esperança
que li anessin bé
les coses
per la seva vàlua personal
si no
perquè com diu
l'Anita
ni els mitjans
del seu costat
per dir-ho d'alguna manera
i a Madrid
doncs bueno
a Madrid
i a la Comunitat de Madrid
concorren en circumstàncies
que potser eren propícies
a que s'endugués
aquest bon resultat
però vaja
si aquesta és l'alternativa
em sembla que el PP
en té per molts anys
i està bé
sí
ja està bé
acabem
ja seguirem parlant
del Congrés del PP
i d'altres congressos
que els partits polítics
tenen
en aquesta primavera i estiu
que Déu-n'hi-do
serà una temporada
moguda
acabem la tertúlia
Ton Úbert
Pere Valls
Nani Rodríguez
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els ulls de Terraona Ràdio
i fins la propera
que vagi molt bé
bon dia
gràcies
gràcies