4 minuts, un quart de 12 del migdia, matí de Tarragona Ràdio, dimarts.
Per tant, temps per acostar-nos al món de la llei, del món de la justícia.
Avui, d'alguna manera, no ens situem en l'actualitat estricta,
com intentem fer cada dimarts, sinó que el que fem és mirar una miqueta enrere.
No gaire, tampoc no farem una història excessivament llarga,
sinó que sí que volem parlar d'una carrera, d'una carrera professional,
en particular, com és la de Manel Roca. Manel, molt bon dia.
Bon dia.
Saludem Pepe Noguera, ell és el vice de Gà, del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Pepe, bon dia.
Bon dia.
Laura Picó, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
A veure, el Manel Roca, si vostès se'n recorden, fa un parell de programes
vam parlar del que és la festa del Col·legi d'Advocats de Tarragona,
que té una significació especial, entre altres coses perquè diguem
que es presenten en societat, si em permeten l'expressió, els nous advocats,
però també és un moment, és un dia que serveix per reconèixer la tasca important,
i no només des del punt de vista del que diríem la pràctica jurídica,
sinó també des del punt de vista de com ha evolucionat aquella persona
en sintonia també amb la pròpia ciutat i, en aquest cas, amb la pròpia societat.
Manel Roca, no hi va haver dubte que era mereixedor, no, Pepe,
d'aquesta medalla d'or del Col·legi d'Advocats.
Evidentment, la seva trajectòria professional i també les seves importantíssimes tasques
dintre del que és l'organització del Col·legi d'Advocats de Tarragona
feien un candidat idoni per reconèixer aquests mèrits.
Llavors, es va acordar per unanimitat donar-li la medalla d'or del Col·legi,
junt amb un altre company que avui no ens pot acompanyar,
i després un tercer que la seva salut, ja valgui la redundància,
no l'acompanya per aquestes qüestions.
Manel, farem un llibre tard o d'hora dels 50 anys d'exercici de dret.
Això encara no ha arribat, però no se sap mai.
A veure, diuen que l'ésser humà ha de tindre fills,
plantar un arbre i escriure un llibre.
Bé, fills n'he tingut dos, un d'ells, per cert, col·laborador, company.
Víctor Roca.
Víctor Roca.
Plantar un arbre, doncs tinc un hortet, allí un lloc,
i certament he plantat un taronger, un limoner, a veure si és que viuen.
Tu més d'un, ala, vinga.
I això d'escriure un llibre per la trajectòria professional,
m'ho he de pensar, perquè s'ha de tenir amb molta cura,
ja que, com és lògic, no poden sortir noms, ni cognoms,
ni referències massa explícites, per no donar pistes,
ja que el segret professional l'ha de privar, sobretot.
Però bé, podem fer-ho tipus una oela, no se sap mai,
una cosa referencial, una mica utòpica.
És possible.
T'ho dic perquè, més enllà del terreny personal i professional,
que ens agradi més o menys les feines quan es viuen apassionadament,
sempre va lligat, poc o molt.
És cert.
50 anys d'exercici de l'advocacia,
tenint en compte que és una professió que sempre està molt vinculada
al propi moviment de la societat.
Em val a dir que, clar, estem parlant de 50 anys,
en un període de la història del nostre país,
en el qual tu has vist perfectament tots els canvis que s'han produït,
i a més a més també has estat activista, podríem dir,
des de la teva professió, en aquests canvis.
Va ser un dels fundadors del grup de joves advocats del col·legi.
És cert.
A veure, això per transcurs històric s'ha anat produint
tal com tu acabas d'explicar.
Òbviament, he vist i estic veient, i espero continuar veient,
moltes coses del desenvolupament ciutadà, social, econòmic, polític.
La referència que feies al grup d'advocats joves
és una referència històrica molt interessant,
perquè en aquells moments el grup d'advocats joves
era quelcom més, fins i tot, que el que és ara.
Ara és una agrupació molt interessant, molt maca,
amb moltes inquietuds,
però llavors era, com en deia el company Pepe Noguera,
i la Laura Picó també, era un grup de pressió,
era un grup d'estar allí,
fins i tot no per identificació purament política,
però en aquell moment, en aquella època,
amb la qual aquí a Espanya no hi havia democràcia,
doncs lògicament sí que teníem i manteníem
una actitud, entre cometes, política,
de defensa, lògicament, de l'advocacia,
dels companys, dels represaliats, dels perseguits,
dels que lluitaven contra la dictadura,
en fi, hi havia un panorama molt diferent,
molt diferent, tenia una raó de ser
totalment diferent de la d'ara.
De fet, el món associatiu en determinades èpoques,
ja sigui des del punt de vista del món sardanista,
passant per les associacions veïnals,
totes elles tenien una certa militància,
era una societat molt polititzada
per part d'aquells que a través d'associacions o entitats
doncs en volien contestar o fer alguna cosa més, no?
Certament. Mira, el grup d'advocats joves,
llavors, en aquells moments,
pràcticament érem 15 companys.
És a dir, imagina't tu.
De quin any estem parlant? Disculpa.
Doncs això pot ser l'any 60 i pico, 70,
aproximadament, no?
70, 69, 71, 68.
Aleshores, en aquests...
Els anys en què jo participava activament
dintre del grup d'advocats joves, no?
Llavors, érem molt pocs,
perquè pocs, pocs exercien l'advocacia,
i que fossin joves encara eren menys.
Aleshores, jo recordo que en aquells moments,
per exemple, jo era president dels advocats joves,
també, quan van matar el Heinz Scherz.
Sí.
És una seqüència en la qual vaig tenir que bellugar-me,
enviar telegrames al ministre,
al cap de l'Estat, al Vaticà...
Bueno, vam fer una sèrie que no van servir de res.
El de Gà era l'Enric Iixart,
i l'advocat defensor d'ofici era en Jordi Salvà.
Jordi Salvà, que jo recordo quan va escaure,
doncs, una efemèride relacionada amb aquest fet,
en vam parlar, perquè coincidien el temps amb Puig Antic,
i bé, tots recordem els fets.
Doncs tu imagina't les vivències que vam tenir i mantenir
en aquells moments, senyor grup, president del grup d'advocats joves,
que, a més, teníem que canalitzar, doncs,
les inquietuds dels companys i de sectors socials
que, a cau d'orella, ens deien que féssim coses, etcètera.
I vas demanir un símbol, en aquell moment,
en la lluita antifranquista, en contra de la pena de mort, naturalment.
Certament, certament.
També vam celebrar aquí a Tarragona
les jornades d'advocats joves de tot Catalunya i Balears,
i recordo que, lògicament,
sempre, cada moment i en tota circumstància,
hi havia algun component o membre de la Brigada Política Social
que assistia, ho vam fer a Làuria, allí a la Rambla,
allí es feien les jornades d'advocats joves, eren molts,
també va tindre una resonància, un ressò social important,
i el membre de la Brigada Política Social, doncs,
escoltava, volia els programes, referències, en fi,
era un control, i teníem que escapulir-nos una mica d'això, no?
També s'actuava en una certa clandestinitat,
tot i que era una entitat jurídicament reconeguda,
però, a veure, parlaves una miqueta cau d'orella, no?
Estàvem, això, protegits pel col·legi d'advocats,
això també és veritat, eh?
És a dir, la nostra professió, poc o molt,
sempre ha tingut un respecte dintre del possible
pel govern que hi existia en aquell moment, no?
Hi havia una espècie de refugi, no?
Estàvem guarits, allí, una miqueta, això és veritat, també, eh?
Però no es relacionava als col·legis professionals
com a entitats una miqueta amb l'estat de les coses,
amb el propi règim, no dic que la gent fos afecte al règim,
ni de bon tros, però tot el que eren col·legis professionals
es vinculaven molt, no?, al poder en l'època.
I, en tot cas, podria...
Jo no sé si la creació d'aquest grup de joves advocats
podia ser, doncs, una miqueta la resposta insorrecte, no?,
a aquesta actitud dels més veterans.
Sí, ho era, sí, ho era.
Intento ser delicada, però jo crec que se m'entén, no?
Sí, ho era una mica, sí, ho era una mica.
Sí, ho era una mica.
I també faig una referència anecdòtica
que, precisament, la Junta, doncs, estava formada
per quatre o cinc companys, en aquells moments, eh?
Parlo de l'època en què jo era el president, no?
I hi havia en Víctor Avardia,
que després va ser advocat de l'Estat,
i el tresorer era en Joan Miquel Nadal,
el que va ser alcalde de Tarragona.
O sigui, que hi havia un sector molt variat de gent
que estava dintre.
Bernabé Martí, que és un altre company
que va rebre també, junt amb mi, la medalla d'or.
I el que també hi havia abans era en Francesc Roset,
que és l'altre company,
que ara, malauradament, està molt malalt,
que també va rebre la medalla d'or, va poder venir,
però que, lògicament, doncs, no està en condicions,
lamentablement, repeteixo,
per exemple, per estar aquí avui amb nosaltres.
I en aquella època, a banda d'aquesta militància,
podríem dir, però no dic que amb afiliació política...
Militància d'advocats, ho hem sigut sempre,
i espero continuar sent-ho.
Però, ara, dient que les coses estan polititzades,
sembla que té un component pejoratiu.
Aleshores, està polititzat,
sense afiliació política no calia,
doncs era que eres una persona amb consciència
i amb condicions, des de segons quins punts de vista.
En aquest moment, des del punt de vista professional,
quin tipus de casos feia?
Perquè ara es parla molt de la especialització,
però aleshores, els advocats,
a la dècada dels 70...
Fèieu casos de tota mena?
És a dir, podies fer la oral,
penal, de tot...
Sí, sí, sí.
A banda del torn d'ofici, que és una altra història.
Bé, és que hi ha moltes històries,
i Holanda.
Aleshores, a veure,
per exemple,
el torn d'ofici era obligatori,
i aleshores allò era, bueno,
horrorós, no?
Però ho teníem que fer per obligació,
i ho fèiem.
No hi havia més remei, no?
Amb moltes dificultats,
però ho fèiem.
I, a més, molt mal acceptat
i molt mal remunerat.
Acceptat per qui?
Doncs, per exemple,
pels llocs on havíem d'acudir
a fer la guàrdia o el torn d'ofici, no?
Per exemple, casernes,
per exemple, comissaries i tal,
tu imagina't.
La mina era molt diferent,
el que hi ha de les comissaries.
La primera vegada que vaig fer
una assistència
d'entrada a la democràcia,
pràcticament va ser el dia següent
d'instituir-se el primer govern democràtic.
I recordo que en un lloc determinat,
que no cal fer esment,
però que era un establiment de detenció,
i era jo.
Hi havia, doncs, una senyora,
una clienta, en torn d'ofici.
Recordo que el tema era
sobre falsificació de, com,
targes de crèdit o de bónus de viatge,
coses d'aquestes.
Quasi que era una mica
una màfia internacional, allò.
Però bé,
i recordo que la manca de pràctica
per part dels cossos de seguretat
era evident, no?
Perquè era un canvi de la nit.
al dia.
I aquella pobra dona estava allí
i una de les persones
que feia detencions,
que tinc que anar dissimulant una mica
el context, no?
Li va dir,
si no hablas te arranco el moño.
I un altre li va dir,
tu calla que està l'abogado.
I es van quedar una mica estorats
dient què volia dir
que hi hagués l'advocat, no?
Quina diferència.
Sí, total, total.
I el primer cas que vas representar
al teu client.
Recordes quin va ser?
Una senyora que treballava de criada
i que havia robat el lloc,
el domicili on treballava, no?
I això se va celebrar
on ara hi ha l'antiga audiència,
que ara hi ha aquest centre cultural i social.
Allà va ser on se feien els judicis, no?
I vaig jurar el càrrec jo exclusivament.
No hi havia tota aquesta cerimònia.
Era jo sol, no?
És cert, és cert.
en aquest cas, no?
Sí, sí.
Bé, i abans també em preguntaves
alguna cosa més
a banda dels casos d'ofici, no?
No sé què era,
no sé què era,
ja no recordo què era.
Sí, que l'especialització no hi era,
vull dir que havia de fer de tot.
No, no, fèiem de tot.
Llavors fèiem de tot
per obligació
i per necessitat.
Molt clar.
Però això ha generat
una marca,
una constant,
que ha sigut
que la gent de llavors,
o els que
passem dels 35 anys ja,
llargs,
i fins i tot dels 40
i no tiro més endavant
perquè podem arribar
en un moment ja
una mica impúdic,
doncs
fèiem de tot
i hem adquirit,
o hem continuat
tenint una mica el tarannà
del que jo qualifico
d'advocats de família.
A veure,
el metge de família
és el metge que feia de tot
i que tenia la confiança
de la família,
de la gent.
I que estableix un vincle personal, no?
I ho feien bastant bé
els metges de família.
Fins i tot ara
hi ha una certa enyorança
envers els metges de família,
que diu que manquen molts,
que no s'estila,
perquè ara bastant el metge
i diu
vostè, aquest especialista,
vostè té això,
vostè té allò.
Llavors se produeix
una dispersió
que no saps amb qui anar, no?
Perquè com deia
Noel Clarassó,
un especialista
és un senyor
que sap molt, molt, molt
sobre quasi res
i sap moltíssim
i pràcticament
no sap res, no?
Perquè l'especialització
cada vegada,
cada vegada.
Avui dia és necessària
i sense voler
al llarg de la vida
professional
te vas especialitzant
pel propi tarannà.
Perquè la societat
és més complexa ara
que no passa
i les lleis més encara
i cada dia
hi ha un, bueno...
I aleshores
sense voler
t'especialitzar.
A banda que el teu tarannà,
el teu caràcter,
la manera de ser de cadascú,
et va dirigint
cap a certs sectors
del dret.
És a dir,
et vas especialitzant
per obligació
i per vocació
i per voluntat
i arriba un moment
que no ho pots cobrir tot.
Quan començàvem a exercir
en aquelles èpoques
ho fèiem de tot
perquè a més
tampoc hi havia
tants casos
i tampoc era
diguem-ne
tan complexa
la qüestió.
A banda que
les lleis que hi havia
doncs com eren
molt limitatives
per dir-ho d'alguna manera
doncs...
A veure...
En aquest sentit
quins moments...
Aviam,
n'hi ha molts, eh?
I a més
amb el de pressa
que s'ha anat
modificant
la pròpia legisladora
doncs fa la seva feina
que és legislar.
Però quins moments
creus que han estat
doncs com a
més destacables
des del punt de vista social
en quant a canvis?
i m'explico
alguna vegada
hem parlat
del tema
del dret de família
amb la Laura
en parlen molt
el tema
de separacions
i divorcis
Jo recordo
que alguna vegada
també hem parlat
amb tu
del que va suposar
la llei del divorci
en aquest país
la famosa llei
Ordóñez
Com aquesta
hi ha hagut
canvis significatius
que hagin tingut
una repercussió
des del punt de vista
social important?
Jo crec que sí
que n'hi ha hagut molts, no?
Per exemple
el principal
és
l'aprovació
i l'institució
de la Constitució Espanyola
això és bàsic
és la columna vertebral
un país sense Constitució
és un desastre
després hi ha hagut
les modificacions
del Còdec Penal
això és constant
la societat ho està veient
jo crec que
normalment
s'afida bé
com per exemple
l'enduriment
ara de les penes
de la gent
que condueix
sense carnet
tot això
és que
són coses
que no es poden permetre
de cap manera
fa 30 anys
fora impensable
el tema
per exemple
jo tenia un client
que no tenia carnet
de conduir
i que se l'inventava
ell mateix
suposo que el falsificava
no?
no el tenia
de client
per aquest tema
però vull dir
ell m'ho confessava
i quan jo el veia
de quan en quan
li deia
què senyor tal
tot aviat
encara anem
d'aquella manera
diu
sí sí
i no m'ha passat
res
vull dir-te
a veure
això era
també una cosa
que no es podia
tolerar de cap forma
ara
tu has fet referència
i vull fer referència
una mica
aquest sector
del que en diem
dret de família
que és un dret civil
jo crec
molt important
molt important
actualment
i que per exemple
la llei del divorci
va ser una de les lleis
més importantíssimes
que jo crec
que hi va haver
en aquest país
i la modificació
posterior
de la llei de divorci
també
separació
divorci
tot això que hi va haver
crec que ha sigut
això molt important
entre altres coses
perquè sense que sigui
fer la pilota
a cap de vosaltres
senyores
que esteu aquí amb mi
avui
doncs la valoració
del paper social
de la dona
cada vegada
ha sigut més important
fins que jo crec
que ha d'arribar un moment
que no hem de valorar
el paper social
de la dona
perquè llavors
discriminem
és a dir
la dona i l'home
són iguals
i per tant
no hem de
tot això que diuen
de paritats
aquí
allà
i tot això
discriminació positiva
que sembla que sigui
un contrasentit
és que té un contrasentit
tot això
vull dir
escolta'm
estem discriminant
sense volguer
i té que haver
el 50%
la llei de divorci
la llei del dret de família
tot això
va ser una cosa
importantíssima
perquè va comportar
un revolució social
molt important
i escolta
Manel
ara que
m'agradaria
que el Pep i la Laura
intervinguessin
jo crec que sí
jo crec que sí
només una qüestió
jo crec que ja he amortitzat
una mica
el protagonisme
que intervinguin també
per preguntar-te coses
però
ara que deies
el tema del dret de família
després de 50 anys
d'exercici
no arriba
no arriba
si estàs estupendo
home
moltes gràcies
si és un pimpollo
sí o no
no
doncs Manel
això que et deia
el tema de la violència
de gènere
es vivia molt diferent
tot i que existia
però d'entrada
a veure
ni es contemplava
però és que a veure
és que
Iolanda
la llei de violència
de gènere
en cert modus
no tindria que existir
perquè també estem discriminant
estem discriminant
els homes
que poden ser maltractats
és que a veure
l'home
jo potser estic equivocat
tinc aquí dos companys
per cert
molt estimats per mi
que ells ho saben
no és fer la pirota
ells ho saben
que espero
que potser
pensin
el mateix que jo penso
és a dir
actualment
l'home
es troba perseguit
nosaltres tenim clients
jo tinc clients
que quan es troben
en una tessitura
en una seqüència
d'aquest caire
de problemàtica
i tal
molts estan espantats
perquè
hi ha moltes acusacions
infondades
cert això?
d'acord
i s'aprofiten
moltes vegades
aquestes situacions
per afavorir
els interessos
personalistes
individualistes
en aquest cas
diguem-ne
entre cometes
del sector femení
de la dona
això és imperdonable
i escolta una cosa Manel
quan es demostra
si és que s'intenta demostrar
que aquella acusació
que fa la dona
per treure uns avantatges
en un procés de separació
o el que sigui
és falsa
no s'actua jurídicament
contra aquesta persona
perquè això
des del punt de vista legal
és un delicte
però és que és quasi impossible
demostrar-ho
per la pressió social
perquè a veure
encara que no es pugui demostrar
doncs sempre queda
la dubte
i queda allò allí
i aleshores
doncs allà està
i tal
jo he tingut clients
i gens
suposo que els companys
s'han trobat en altres coses
semblantes
per exemple
que
un
una vegada
un veí
de determinat
immoble
que era
que estava al costat
d'un altre immoble
on hi havia
una empleada d'hogar
en aquest cas
una dona
empleada d'hogar
en tots els respectes
no té res a veure
podria ser una altra persona
no sé per quin motiu
potser perquè
no va acceptar
el que ella volia
o alguna cosa
el va denunciar
per un suposat
per una suposada violació
això va comportar
d'entrada
que amb aquest ciutadà
van anar
me'l van agafar
i me'l van manillar
i era un ciutadà
normal i corrent
i es va trobar
amb un
follon
que en diem
terrible
fins que es va poder demostrar
que realment
no es podia demostrar
aquesta violació
però el problema
va ser gravíssim
i que amb això
moltes coses
un altre que viatjava
amb un cotxe
anava amb una altra senyora
va saltar del cotxe
ella cridant
dient
ai, ai, ai
que me'n cau
una alarma social
terrible
vull dir que
hi ha anècdotes
que no m'agraden gaire
clar, jo quan expliqueu
coses d'aquest tipus
he de dir
no, no, després no es va demostrar
després es va veure
que era innocent
però és allò del canti
si et cau l'aigua del canti
després intenta recollir
aquesta aigua
és impossible
és impossible
impossible no
però queda l'ataca a terra
a veure
a veure què diuen
la Laura i el Pepe
això va passar
parlant d'aquests temes
jo recordo fa uns 15 anys
o alguna cosa així
un descrèdit que va haver
al respecte d'un catedràtic
d'un institut
que va haver una denúncia
i era per un tema
de notes
d'exàmens
i una denúncia
d'aquest estil
que el van sancionar
inicialment
el van apartar del càrrec
i finalment
la noia va reconèixer
que era una qüestió
de tema personal
pel tema de les notes
i que no podia passar
o accedir
a la selectivitat
i inclús
un magistrat
de l'audiència
no diré noms
evidentment
que en petit comitè
comentava
quan va haver
temporades
que s'havia posat
de moda
aquest tipus d'acusacions
ens deia
libre-se usted
senyor Noguera
de subir
junto a una sola senyora
en un ascensor
porque se puede encontrar
con una acusación
como esta
o sea que eran
temes d'aquests
que eran
en aquells moments
ara també es podrien donar
la cosa ja s'ha filtrat
bastant
jo diria
però són situacions
d'aquestes
que
però encara es fa
com a lleig
parlar d'això
és a dir
això que estem parlant
ara avui
per a molta gent
és políticament incorrecta
vull dir
sempre han de posar
bons i dolents
blanco o negre
i els grisos
sembla que els deixem
així de banda
la llei
independentment que estigui ben feta
ser dona no vol dir
que siguis bona
honesta i magnífica
com ser home
no vol dir
que siguis una mala persona
per tant
no simplifiquem tant les coses
no
el que vull dir
és que la llei
independentment que estigui
ben feta o mal feta
que ja tinc la meva valoració personal
el que és
és que
si es pogués aplicar
la llei de violència
contra la dona
es diu així
si es pogués aplicar
igualment amb els homes
el tant percent
seria
o sigui
el tant percent de denúncia
seguiria sent
enorme
a favor de les dones
però es podria aplicar
en igualtat de condicions
a l'home
i aquesta és la diferència
ara
el mateix
acte
està
penat
d'una manera
si ho fa una dona
o d'una manera
si ho fa un home
no és tant la llei
sinó les conseqüències
de la llei
perquè ha de tenir
una pena menor
una dona
que no pas un home
a veure
el problema
que és un greu problema
de la violència de gènere
donaria per tenir
50 xerrades
de molt de temps
és a dir
és matèria
llarga
profunda
difícil
i molt interessant
però jo crec
que bàsicament
entre altres coses
també és un problema
d'educació social
és a dir
aquest machisme
inveterat
que tenim aquí
en aquest país
en aquest estat
prové de molts factors
i si no
abans parlàvem
off the record
fora de micro
de situacions
d'aquest caire
semblantes
d'allò
de dir
bé
tot això
és imperdonable
i l'advocacia
els advocats
el que crec
que hem de fer
és
atemperar les coses
veure
d'intentar
treure l'entrellat
i veure
què és el que hi ha
de veritat
darrere vegada
de denúncies
i coses d'aquestes
i sobretot
procurar sempre
tenir molta confiança
en la justícia
això
es judicialitza
molt la societat
i a la justícia
abans també ho parlàvem
dels temes aquests
que han sortit
a la premsa
i la televisió
això és un altre tema
per tot anem els jutjats
per tot posem una denúncia
i realment hem de defensar
els nostres drets
com a ciutadans
però a vegades
no es busca
justícia
no es busca
defensar els nostres drets
sinó no sé exactament
què es busca
en determinats casos
jo una mica
volia parlar
abans
una mica
per tancar el cercle
tal com hem començat
la conversa
escoltant el Manel
jo sentia
certa enyorança
perquè
clar
la dictadura
una setmana
menys segur
jo també
però vull dir-ho
d'una manera especial
pel Caire
i el Taranà del Manel
i el Manel
podia dir el Manel
podia dir el Pepe
que és una mica més jove
podia dir altres advocats
penso que avui en dia
l'advocacia
igual que altres cercles
de la vida
i d'altres professionals
estem
hi ha gent
que no se'n recorda
d'aquestes coses
i tracta els altres
d'una manera agressiva
no es respecta
el que s'ha de respectar
etc.
jo sé que si arribo
a un pacte amb el Manel
li dono la mà
i no em calen papers
però això no passa
avui en dia
i una mica
vull reivindicar
que es recuperi
una mica
aquest Taranà
això
tindria que ser així
i fins i tot
a vegades
estic sorprès
que no sigui així
vull dir
que aquests principis
tan elementals
del desenvolupament
de la nostra professió
per mi
sempre han sigut sagrats
m'ha puc haver equivocat
i m'equivoco
moltes vegades
suposo que hi ha gent
que em té mania
degut a que
no
segons ells
no he sapigut
defensar-los
pot ser
però sí que és veritat
que les
diguem-ne
les nostres generacions
han tingut una manera
de fer i de procedir
totalment diferent
de que
del que fan ara
moltes de les generacions
actuals
que és una pena
com
no és solsament
és una pena
és un drama
perquè
s'està generant
per part
dels que
no tindrien
que actuar
com actuen
en perjudici
de molta gent
en perjudici
de la professió
i en perjudici
de moltes coses
i això es tindria
que tallar
es tindria
que modificar
però com?
ja és també
el que dèiem abans
com?
potser a base
d'educació
potser a base
de formació
professional
complexa
potser aquesta
agressivitat
que malauradament
té la societat
avui dia
i que surt
per tot arreu
agressions
violència de gènere
ganivetades
cops de puny
veus per exemple
coses de futbol
que es barallen
com si allò fos
la fi del món
l'altre dia
és una seqüència
l'autocar del Saragossa
pedregat
perquè havien baixat
a segona
però és que
tot això no
és que això no té sentit
aleshores
mireu una cosa
jo vull dir una cosa
que ara
tiré quasi un sacrilegi
i que em perdonin
els que creuen
que això
no tindria que ser així
jo vaig fer l'Emili
com moltíssima gent
en aquest país
per obligació
jo vaig anar a Castillejos
la milícia universitària
bé
les vaig passar canutes
com van passar
molts companys
i molts amics
molt bé
jo no era partidari
que existís
el servei militar obligatori
crec que tinc
que continuar sent partidari
que no existeixi
però en el fons
potser
davant del meu mirall
penso que dic
potser això ha sigut
un error
perquè abans
quan la gent
tenia que fer l'Emili
s'agafaven
totes les lleves
i el primer dia
firmes
i a marcar el pas
i el que es desmarxava
clatellot
que no dic
que tingui que ser
perquè és una mentalitat
quartalera
aquesta
però era una manera
de formar
i de controlar
una mica
a la gent
i avui dia
hi ha un descontrol
no dic
cuidat
ho estic dient
ja dic un sacrilegi
perquè jo soc pacifista
soc ecologista
vaig contra la violència
no m'agraden les armes
ni el servei militar
però el que estic dient
vull dir
que és buscar
uns canals
de formació
que poguessin evitar
o que poguessin
pal·liar
aquestes situacions
que ara estem vivint
de fet
el que podríem anomenar
gurus
de la sociologia
en aquests moments
pocs sospitosos
com tu
de ser
persones molt
conservadores
de pensament
estan reivindicant
que es torni
a la bona educació
al civisme
als valors
a la disciplina
al posar-se límits
individualment
no sé si a través
del servei militar
o a través de què
però realment
aquesta mancança
és la que provoca
determinades situacions
això em penso
que no ho discutiria
ningú
de cap de les maneres
el que ell ve a dir
és el que hem vist
som tres generacions
diferents
d'advocats aquí
i jo recordo la meva generació
que teníem un respecte
cap a els més grans
que naltros
i anaves a veure
els judicis
n'aprenies
d'ells com feien els judicis
feien passanties
als jutjats
que abans ho comentàvem
amb la Laura
ara tot això
ha desaparegut
i aquesta gent
ja no té respecte
no pels que porten
15, 20, 25, 30, 45 anys
d'exercici
els que porten
dos anys
per davant d'ells
van a muerte
que diuen
o sigui
és una cosa d'aquestes
i s'ha perdut
el companyerisme
per part d'aquesta gent
que va arribant
i el respecte
pel company
i pel client
pel propi client
perquè això perjudica
el propi client
i a la llarga
perjudica tot el col·lectiu
això va en detriment
allò que deia el Manel
de sobretot la gent
que confia en la justícia
a veure
jo amb aquesta gent
els fulminaria
a veure
que de portar
50 anys d'exercici
perquè més o menys
pots dir el que penses
tranquil·lament
Manel
això està molt bé
ho he dit sempre
sempre
però diguem
que ara es diu
des de la maduresa
de manera més reposada
ho he dit sempre
el que passa
és que ho he procurat dir
crec que ho he procurat dir
amb respecte
pel contrari
que és una de les tasques
o missions
que hem de fer l'advocat
defensar
en punt de l'acident
el que ens toca defensar
però respectar
el que tenim davant sempre
el qual no vol dir
acceptar
el que tenim davant
però sí respectar-lo
i els advocats
hem de defensar
la llibertat
hem de defensar
la justícia
hem de defensar
l'equilibri
tot això
hem de defensar
i aleshores
ens estimem
aquesta cosa
d'aquesta manera
i quan sento
parlar d'aquestes coses
a vegades
no me les crec
i una de les feines
que em van fer
desenvolupar
aquests estimats
companys de junta
i si no
aquests
eren els anteriors
per exemple
era formar part
de la comissió
de dentologia
durant un cert temps
i el que vaig veure
em va deixar
esgarrifat
no t'ho pensaves?
tant no
perquè hi ha coses
que tampoc puc dir
que clamaven
el cel
però com és possible
que un advocat
que un company
a veure
l'advocat
tampoc és
una persona
que sigui el posseïdor
de la veritat absoluta
ni el refugi
de tota l'honradesa
del món
això no ho vull dir
però si cada priori
davant de la societat
té que tindre
una presència
de
que
s'actua
de forma justa
diguem-ho així
em vaig quedar
esgarrifat
de veure
coses
que feien
companys
de professió
però com és possible
que això pugui ser
d'aquesta manera?
perquè repeteixo
fallides
errors
en tenim tots
jo el primer
com és lògic
jo el primer
i m'equivoco
només faltaria
si no m'hagués equivocat
mare de Déu
vull equivocar-me
no ho busco
però sé que m'equivoco
però el que jo veia
com diuen
Pepe Noguera
i la Laura
de lo que
a vegades
no tots
cuidado
no tots
els de les generacions joves
però a veure
molts camins
un noi o una noia
acaba la carrera de dret
i es pensa que això és ja
capa i espasa
vull dir
arrasar
per l'amor de Déu
jo reivindico la passentia
a despatxos
de gent que porti molts anys
treballant
perquè no només s'aprèn molt
de judicis
i de lleis
etcètera
sinó que s'aprèn més
d'alteranar la persona
de respectar el company
i de valorar el client
no tot està perdut
que Laura és jove
no tant
no tant
com ella
segur que hi ha un bon grapat
d'advocats
jo vull dir una cosa
aquí no ens estem passant
la pilota
espero que no
espero que l'acudida a mi
doncs
m'agrada
deixem-ho així
però jo vull dir una cosa
dels dos companys
un
és una persona
excel·lent
perquè és el nostre
visadegà
Pepe Novera
i la Laura Picó
és una joia
de persona
a la qual
jo també aparecció molt
des de fa molts anys
i és una gran advocada
també
les coses com siguin
i va mereixer del col·legi
un reconeixement
ara en la nostra festa
que no volia que ho diguéssim
que no volia que ho diguéssim
però ja ho digui jo
que tu li has dit abans
ja tinc una edat
que no em callo res
molt bé
així m'agrada
gràcies Manel
escolteu
hem de donar pas
per parlar d'una dona
en aquest cas
que des de la seva professió
de periodista
ha sostingut al llarg
de la seva vida
aquests mateixos plantejaments
que dèieu tu Pepe
que deia el Manel
i que deia la Laura
honestitat i ètica
per sobre de tot
a l'hora de fer la seva feina
per cert Manel
que no se m'oblidi
la minyona aquella
que vas defensar
com va acabar el cas
crec
he de reconèixer
que una mica de purgatori
sí que l'hi van posar
sí no
perquè havia
era culpable
havia afanat
no ho sé
jo crec que era innocent
però bé
però bé
el jutge va dir
que era culpable
a veure
sembla que van considerar
que havia afanat alguna cosa
quan facis el llibre
ja ho llegirem
en les teves memòries
a veure si és veritat
no sé si tenim a punt
cal fer una petita pausa
o podem anar cap a la universitat
Manel, Pepe, Laura
gràcies
si voleu quedar-vos a escoltar
ja