Aquesta és la sintonia habitual de la Tertúlia,
Tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
Tertúlia de dimarts, 11 de març.
Ara ho recordam en el sumari,
avui fa quatre anys dels atemptats de Madrid
que hi van incidir molt en aquelles eleccions,
les últimes eleccions generals.
Avui no recordarem aquell aniversari,
no recordarem aquells fells.
Avui parlarem de les conseqüències
que ens deixen en el mapa polític
les eleccions el passat diumenge.
Per això hem triat tres periodistes
amb tres perfils molt diferents.
Avui ens acompanya la Nani Rodríguez,
que és periodista i professora
de la Universitat de Rovira i Vergili.
Nani, bon dia.
Bon dia, bon dia.
També ens acompanya el cap del Gabinet de Comunicació
de la Universitat de Rovira i Vergili,
Josep Maria Àries.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia.
I Carles Magrané,
que de moment crec que no està a la universitat,
però sigues el redactor en cap del diari de Tarragona.
Carles, també bon dia.
Bon dia, bon dia.
Tres periodistes, hem triat tres perfils de periodistes
perquè 48 hores després de les eleccions
ens ajudin a analitzar algunes de les claus,
els resultats, el que va passar el passat diumenge
i del que ja ha començat a passar a posteriori,
perquè poques hores després han començat ja a tenir
alguns moviments en algunes de les forces polítiques
que, per bé o per mal,
han tingut resultats més positius
o més negatius en aquests comissos de diumenge.
El més evident, segurament,
és el moviment que hi ha hagut ja a Esquerra Republicana
amb la dimissió de Joan Puigcercós,
dimissió al govern de la Generalitat,
deixa el càrrec de conseller de Governació
per dedicar-se exclusivament a la tasca
de secretari general d'Esquerra Republicana,
tot preparant el Congrés el proper mes de juny,
alegant, argumentant que els resultats han estat dolents
i que s'ha de dedicar al partit.
Aquest, segurament, seria, de moment,
el primer moviment,
el més destacat dels partits polítics.
Si us sembla, comencem comentant això
i després ja podem també comentar
altres temes més generals
o més de resultats de diumenge.
Què us sembla, aquesta decisió de Joan Puigcercós?
A veure, jo crec que donats els resultats,
hi ha d'haver moviments.
Alguna cosa ha de passar,
els partits no es poden cagar com sempre,
però també penso que no és tant culpa
de l'acció pròpia del partit,
sinó de la dinàmica de tota la campanya
que ens ha portat a arrossegar
tot allò que no era d'un color o d'un altre.
El bipartidisme se'ls ha portat a tots per endavant,
que evidentment, potser sí,
que podien haver fet una campanya millor
o podien haver fet una campanya,
perquè tampoc se'ls ha vist gaire,
però considero que no és tant
una mala gestió d'Esquerra Republicana
o d'Iniciativa o dels partits que han quedat arrossegats,
sinó de la pròpia dinàmica
de les turbulències d'aquesta campanya
tan mediàtica, tan de màrqueting,
que el resultat és el que ha donat.
La gent ha comprat el producte que millor li venien.
Josep Maria.
A mi em sembla que en un moment
en què encara hi ha una certa sensació
a l'opinió pública de poca confiança
en la classe política,
la normalitat que ha suposat d'una banda la participació
i d'altra banda la normalitat de la reacció
dels que han guanyat
i la reacció dels que han perdut.
Els que han guanyat estan llançant de moment un missatge
de voluntat, de diàleg,
això em sembla que és força positiu,
i els que han tingut uns resultats adversos
estan fent allò que s'ha de fer,
que és no precipitar-se però actuar amb conseqüència.
És el cas d'Esquerra Republicana,
el que ara apuntaves tu,
és el cas d'Izquerra Unida
i previsiblement pel que s'escolta
a les últimes hores
serà el cas també del Partit Popular.
Per tant, normalitat
i absolutament saludable
que la gent assumeixi les seves responsabilitats
i que també gestioni adequadament,
aquest és un gran interrogant,
el seu bon resultat.
Carles.
Sí, però em sembla important això que dius,
Josep Maria,
en quant a la gestió dels resultats
també quan són dolents
perquè al capdavall
les estructures de partit
és a dir,
quan es presenten en unes eleccions
l'objectiu clar
és treure una determinada representació
i jo a vegades no entenc
per què l'afectació tan absolutament directa
en les estructures de partit.
En el cas d'Esquerra Republicana,
a banda del fet significatiu
que hi ha una guerra interna
des de fa algun temps,
a mi em sembla,
m'ha semblat molt curiós
o en aquest cas m'ha semblat molt curiós
el fet que una força
de gaire absolutament independentista
com aquesta
li determini tant al funcionament intern
una votació
en unes eleccions generals espanyoles.
Però ja està bé,
és a dir,
el fet que en unes eleccions
hi ha unes expectatives,
les d'Esquerra,
jo crec que internament
eren bastant més baixes
que les que dèiem públicament,
però tot i així
el resultat
ha estat marcadament
la gent ha decidit
establir un vot útil
o contra algú,
és a dir,
el missatge socialista
de que ve el Llop
ha funcionat força bé
en alguns casos,
tot i l'increment
de votants
que ha aconseguit
el Partit Popular,
és a dir,
que en aquest sentit,
allò que sempre es diu
que tots guanyen,
almenys els dos grans,
en aquest sentit,
sí que poden dir
que han guanyat
d'alguna manera o d'altra,
tot i les repercussions posteriors,
està clar.
Tornant a la d'Esquerra Republicana,
jo no sé si hi vau tenir
ocasió de veure
l'entrevista que li va fer
Mònica Terribas
al Joan Ridau,
que Joan Ridau sí que és professor
de la URB
com ho és la nani,
i em penso que va fer
una descripció
absolutament clara i evident
del que en aquests moments
preocupa Esquerra Republicana,
i és que s'han trobat
amb la Catalunya real,
i la Catalunya real
ha respost
als plantejaments,
diguem-ne,
independentistes
i de projecte de futur
d'Esquerra Republicana
en un escenari
de bipolarització,
fent més cas
a la por
al Partit Popular
i per tant
a favorar
la vota útil
que no pas
mantenir-se ferm
amb un plantejament
d'Esquerra Republicana.
A mi em va semblar
realment
d'una sinceritat,
el senyor Ridau
es caracteritza
per parlar sempre
molt clar,
almenys de les vegades
que jo l'he vist,
i em va semblar
que la discussió
de fons
que tenen
l'Esquerra Republicana
va més enllà
d'una picabaralla
que és evident,
que es ve arrossegant
des de fa molt de temps,
sinó que ja no és més
discutir
quina ha de ser
la direcció de persones,
sinó quina ha de ser
la direcció política
d'Esquerra Republicana,
perquè la patacada
que han tingut
ha estat considerable.
És la topada
entre la teoria
i la pràctica.
La teoria
és el discurs
d'Esquerra Republicana
que molta gent
pot compartir
i la realitat
ha estat l'expressió
absolutament legítima
dels ciutadans
i ciutadanes catalans.
Sí, jo també,
ara ens centrarem
només en Esquerra Republicana,
però ja que ens podem centrar
després en altres partitges,
ja ho anirem desgranant.
Jo volia comentar
un parell de coses.
Una,
que tens raó amb el que dius,
estic totalment de cara amb tu,
aquest ha sigut el vot real,
el vot del 2004
va ser un vot de reacció
que no s'ajustava
a la realitat
del que deia el país
i després,
apuntant a el que comentava
el Carles,
no és tant la pèrdua,
a veure,
també ho és,
evidentment,
és tot,
però per Esquerra Republicana,
igual que per Izquierda Unida,
suposa
un desastre econòmic.
Vull dir,
si perds el grup parlamentari,
te quedes a dos veles
i Esquerra Republicana
estava agafant
o tenia una estructura
de partit
comptant
amb uns ingressos econòmics
que li han desaparegut
i això suposa
que, eh,
hem d'agafar les riendes
i el Puigcercó
es deu dir
que agafem la guardiola
i aniré jo
distribuint els calerons
perquè això pot passar factura
en el millor sentit
de la paraula.
I en el cas d'Esquerra,
crec que personalment,
hi ha una circumstància
que, per exemple,
ja es va produir
en el cas
de l'Ajuntament de Barcelona.
És a dir,
quan tenen la sensació
que el seu missatge
queda diluït
enmig d'un equip de govern
que en aquesta manera
tripartit
a l'Ajuntament de Barcelona,
en Portavella
va decidir
que ja n'hi havia prou
després de la primera
batacada municipal
i se'n va separar,
tot i que ara
sembla que
en Jordi Areutor
intenta que tornin a...
Doncs,
sembla que hagi passat
també una miqueta.
És a dir,
en el 2004,
a banda de,
evidentment,
l'atemptat de Totxa,
també veníem
d'aquesta circumstància
que comentaves,
d'una reacció
a favor d'Esquerra,
però per què?
Perquè Esquerra
estava sent atacada
pel seu posicionament.
Sí, els primers atacs, sí.
És a dir,
en el moment en què Esquerra...
Era l'època del cascarot,
del viatge a Perpinyà,
del linxament que va patir...
Ara mateix,
dintre d'una acció
de govern,
dintre de,
de la Generalitat,
el seu missatge
ha quedat tan diluït
que ni tan sols
té posició frontal,
per exemple,
del Partit Popular.
És a dir,
hem sentit a parlar
molt poc
d'Esquerra Republicana
des del Partit Popular,
cosa que sí que va passar
abans de les eleccions
del 2004, no?
I, en certa manera,
això també,
amb el que apuntava
la Generalitat
del missatge polític,
que és el que també
està en qüestió
en aquest cas amb Esquerra.
Jo tinc la sensació
que explotant encara més
la imatge
del català
i de la catalana
emprenyats,
jo crec que hi ha hagut
un vot de prou.
És a dir,
els catalans,
tots,
els de diferents opcions polítiques,
ens hem sentit agredits
durant massa temps
i, per tant,
jo tinc la impressió
que hi ha hagut
una manifestació de vot
per aturar-ho, això.
I, per tant,
s'ha decantat cap al vot útil
i jo em penso
que, de la mateixa manera
que el Partit Popular
fa por
per l'assetjament
que ha fet
cap a les institucions
i això,
les hemorotegues
n'estan plenes,
després que et diguin
el que vulguin.
Jo tinc la impressió
que el discurs final
d'Esquerra Republicana
també preocupava
i, per tant,
hi ha hagut una mena
de retirada,
retirada de confiança
de dir,
ara això no toca,
ara això no toca,
ara el que toca
és recuperar
unes relacions,
diguem-ne,
racionals,
raonables
amb la resta
de l'estat espanyol,
perquè és evident
que això no pot continuar així.
Les anècdotes
ja passen
a una categoria superior
amb aquestes relacions
a vegades complicades,
és a dir,
amb pizarros amunt
i pizarros avall.
És que jo crec
que ha sigut
la campanya electoral
de la por,
de la por
pel boc gros,
que és la por
que presenta el PP
i la por
que podríem dir
amb vaselina,
que és la del PSOE
i la dels altres partits,
allò de dir
ojo que vindran
a poc a poc,
jo em trec el barret
després de la campanya
que ha fet el PSC,
una campanya
amb un ritme genial,
però amb tècniques
molt de màrqueting.
Hi ha uns missatges
molt clars,
molt clars
que venen, no?
Si tu no hi vas,
ells tornarà, no?
Una por
que la te l'han presentat
amb bon rotllo,
allò de dir,
eh,
amb un llenguatge
no agressiu,
no?
Et feien
tenir por a la por,
però amb un llenguatge
com a molt suau,
molt moderat
i jo penso
que ha sigut una campanya
que s'ha ajustat moltíssim
a les tècniques
de màrqueting
de qualsevol altre tipus,
més que mai,
jo ho he vist més que mai.
En qualsevol cas,
sembla que el resultat
de les eleccions
a Catalunya de diumenge
demostraien que
ha predominat,
ha prevalgut,
ha guanyat aquesta por
o aquesta reacció
en contra dels missatges
del Partit Popular
que comentava el Josep Maria,
que no pas
altres coses
de les que havíem comentat
molt els últims mesos
i que creien
que podien tenir
una incidència
a les eleccions,
que era el caos ferroviari,
la pagada de Barcelona,
tot el tema de Rodalies,
l'AVE...
Això ja està resolt
i els éssers humans
tenim una...
I no tenim memòria.
No, no, no,
sí que tenim memòria.
És a dir,
el partit que ha gestionat
tot això
és el que ha guanyat
i demò les eleccions.
Jo crec que la gent
té una gran capacitat
per situar les coses
i prioritzar-les
i no és que ens en oblidem,
tenim molta memòria,
però això són problemes
que ja estan resolts
i per tant
això ja està resolt
i el que hi havia
damunt de la taula
era l'expectativa
d'un canvi de govern a l'Estat.
I fixeu-vos com,
a més a més,
els mals resultats
d'Esquerra Republicana
en canvi han anat acompanyats
d'uns resultats
d'estabilitat
per part de Convergència i Unió.
És a dir,
aquí hi ha hagut
una expressió
de vot nacionalista,
però amb un altre to.
I per tant,
continuen enllaçant
amb la reflexió
que feia ahir Joan Ridau.
Ara s'ha expressat
la Catalunya Real
i tots els partits,
els que han fet bons resultats
i els que no els han fet,
suposo que hauran d'ajustar
la seva estratègia,
perquè al final
els que hi manem
som els ciutadans
que ens expressem a les urnes
i amb un percentatge
de participació,
tot i que hi havia
una certa mínima reducció,
molt important.
Però el 2004
tampoc van ser
unes eleccions
absolutament normals
i el percentatge de vot
va quedar alterat.
Carles,
això que deia
del català empenyat,
no teníem catalans
molt emprenyats?
No,
ni molt menys.
Molestos, nada más.
Teníem una gent
que són treballadors
que tenien molts problemes
per a fer
la seva vida quotidiana,
però és realment això
que m'estàvem comentant ara,
és a dir,
ja està solucionat.
I la gent,
això...
I tampoc no hi ha hagut
un vot de càstiga
a nivell de participació,
és a dir,
la participació ha estat
bastant,
en fi,
podríem dir que molt alta,
una miqueta
per sota dels resultats
del 2004
que van ser extraordinaris.
Per això fins i tot
encara deu ser més dura
la derrota
en el cas dels Partits Populares,
és a dir,
aconseguir un augment
de participació
de vots,
del percentatge
en quant als votants
que han aconseguit
el Partit Popular
a nivell estatal
i que tot i així
acabi sent la força
de l'oposició,
realment ha de ser
un bon cop
que també veurem
a veure quin tipus
de reis
fins que veiem.
que aquests resultats
del PP
no permetran
que aquesta dreta
canviï,
perquè sempre
tenen l'excusa
de dir
que el missatge
que l'estratègia
ha guanyat.
Continua sent vàlid
i perquè hem de modificar
els nostres esquemes.
No sé,
perquè al final,
és a dir,
ells concorreixen
amb la voluntat
de governar,
és a dir,
si no aconsegueixen
governar-ho,
hi ha portat d'UGES.
Però dins del mateix PP
hi ha gallardons,
hi ha ACBs,
hi ha moltes tendències
i el que s'esperava
o com a mínim
el que esperava
a la immensa majoria
de la gent
era que els resultats
electorals
fessin
aquesta dreta
tan absoluta
que deien l'altre dia
quan els veies
a la porta de Genova
Viva Espanya
i Viva Franco
i tu veta
que eres de no sé què.
Aquesta agressivitat
això n'és de cap a caiguda
però això no va enlloc.
Sí,
el que passa
és que jo crec
que també serveix
perquè identifiquin
clarament el seu sostre.
Ja deien
que havia arribat
el seu sostre
i encara van per amunt.
Però el Partit Popular
té captiu vot
on el té
i té altres zones
de l'estat espanyol
que són vitals
o no té vot.
Si vol millorar
el seu posicionament
haurà de canviar
certes estratègies.
Ara estava pensant
per exemple
el plantejament
del presumpte
conflicte lingüístic
jo crec que això
li ha restat
canxa al Partit Popular.
La mobilització
de l'Església Catòlica
estic segur
que també li ha restat
capacitat
de guanyar vots
per la banda
més moderada
més escarrana
diguem-ne
de l'electorat
del Partit Popular.
Això
és el que
les xifres
indicarien.
Després ja veurem
què faran.
ara diu que el maig
o el lluny
potser faran un congrés
per decidir
qui porta
les regnes
del partit.
Ara per ara
la direcció del partit
està contenta
satisfeta
i no es mantindria
allò
mantenir allò
i no amendar allò.
Ara
tornant a topar
amb el sostre
sentia avui
les declaracions
em sembla que és
del segon
de l'Esperanza Aguirre
dient que després
de dues derrotes
consecutives
alguna cosa
ha de canviar.
Això és seriós
és veritat
perquè com deia abans
el Carles
tots els partits
i especialment
un partit d'àmbit estatal
com el Partit Popular
el que volen és governar.
Us imagineu
Josep Maria
una altra campanya
amb el Rajoy
i no pot ser
no té sentit
trigarà més
o trigarà menys
s'ho prendran
amb més calma
o amb més precipitació
serà més traumàtic
o menys.
El dubte és
amb quina orientació
perquè el Gallardón
el té amortitzat
se l'ha encarregat
dillment.
Amb quins líders
i amb quina orientació
el que s'ha demostrat
amb les xifres a la mà
és que sense
uns bons resultats
a Catalunya
cap partit a Espanya
pot governar.
Jo com a català
soc bastant pessimista
dubto molt
que el Partit Popular
se la jugui
a la resta
de l'estat espanyol
per caure més simpàtic
i es va encarregar
el Piqué
Carles
No, no
és que
pràcticament
en relació amb això
la situació
és a dir
la importància
del vot català
perquè avui mateix
sentia unes declaracions
no sé exactament
quin càrrec té
de la direcció
del Partit Popular
a Madrid
que literalment
directament
li donava la culpa
al Partit Popular
a Catalunya
de la seva derrota a Espanya
és a dir
que no havien sabut
no havien sabut
t'ho asseguro
tal qual
que no havien sabut
vendre
que el seu missatge
no era anticatalanista
i que
és a dir
s'estaven tenint les culpes
entre ells
en aquest sentit
per dir que
el que havien arribat
a perdre a Barcelona
a Catalunya
que t'ha fet
quan a nivell de vot
tampoc no ha estat
especialment significatiu
doncs estaven
tirant les culpes
és a dir
havien d'haver crescut
molt més a Catalunya
aquest era el missatge
que hauríem aconseguir
però això
pots demanar la lluna
per l'amor de Déu
aquests 18 escons
de totes maneres
de diferència
a Catalunya
entre el PSC i el PP
són els decisius
en bona part
demostren que
en fi
el PSC ha aconseguit
els resultats
també ho és
l'increment importantíssim
que ha aconseguit
el PSC
és a dir
la distància
i l'increment
que ha aconseguit
els solistes
amb resultats
absolutament històrics
i la curiositat
del fet
que el trasbast
de vots
d'Esquerra Republicana
que segurament
era més previsible
que algun
el pesqués
per dir-ho així
Convergència i Unió
en realitat
tampoc no ha estat així
és a dir
que s'ha quedat
com comptava el Josep Maria
absolutament
estancada
en aquest sentit
com a molt
encara està en discussió
aquest diputat
l'11 diputat
encara pot ballar
una miqueta
parlant de l'11 diputat
com analitzeu
una miqueta
el paper
els resultats
de Convergència i Unió
i el paper
què creieu que pot fer
si és que li deixen fer
en aquesta legislatura
espanyola
no, jo crec que s'estan
fregant les mans
és a dir
jo crec que han aconseguit
l'objectiu
de la seva campanya
i és que
ser decisius
dèiem
no, i fer respecte a Catalunya
és a dir
el suport
de Convergència i Unió
al senyor Zapatero
li costarà car
no sé quan car
no ho sé
no sé si la presidència
del Congrés
si una cartera ministerial
si una negociació
de finançament
com Déu mana
si un plus
de generositat
a l'hora de desenvolupar
el nou estatut
les eleccions et dispares
però com queda
Convergència
si pacta a Madrid
com queda
aquí es queda
sense poder fer oposició
quina oposició farà Catalunya
si a Madrid pacta
però amb els resultats
de les generals
tu creus que Convergència
no també ha pres nota
de la Catalunya real
com ha fet Esquerra Republicana
és a dir
probablement
si aquí hi ha el que hi ha
i en canvi
tenen una oportunitat
i una necessitat
de ser decisius
a Madrid
a mi em sembla
que es pot
ho ha fet altres vegades
però què farà
oposició aquí
i a Madrid
dirà un ministre
i estarà de la maneta
però nani
oposició com la que ha fet ara
i a veure les venir
però la pregunta primer
seria si el socialista
si Zapatero
està disposat
a trucar a la porta
de Convergència
ho ha dit
ha establert prioritats
primer parlarà
suposo que
però vols dir
que per una acció
de govern conjunta
o pactarà coses
pactarà els pressupostos
pactarà això
anirà jugant
perquè jo no sé
si amb el PNU
perdona però és que
ahir ho va anunciar
és a dir
va canviar d'idea
en Zapatero
és a dir
a l'any
li va donar una entrevista
en què va modificar
el fet dels acords puntuals
i ja va dir
que estava buscant
un acord
a taula
i va parlar de Convergència
i va parlar de PNV
però això no és un esquer
que posa per Convergència
i depèn del que digui
Convergència
dirà mira
pues sabes qué
que vamos haciendo
poquito a poco
i ara el PNV
i ara...
Tenen altres opcions
i les condicions
de Convergència i Unió
a Catalunya
quines serien?
Avançar les eleccions
catalanes?
Fer caure el govern
d'entesa
de la Generalitat?
No, no, no
jo crec que Convergència i Unió
som prou intel·ligents
com perquè això
sigui una conseqüència
d'un avançament
d'eleccions
quan estem
a tres quartes parts
de la legislatura
autonòmica
però no ara
és a dir
què vol
incidir a Madrid
per provocar
una crisi institucional
a Catalunya
jo em penso
que a Catalunya
el que ens convé
és tranquil·litat
i estic convençut
que aquesta reflexió
l'estan fent
la mateixa gent
de Convergència i Unió
ara el que interessa
crec jo
és jugar a la carta
de la influència
amb el govern
de Zapatero
una influència
de Convergència
que evidentment
tindrà uns efectes
immediats
i molt contundents
sobre el govern
de la Generalitat
és a dir
i això canviaria
la dinàmica
de relació
entre el govern
de la Generalitat
i l'oposició
de Convergència
és obvi
també hem tingut
una relació
bastant civilitzada
més allà
d'algunes
situacions
anecdòtiques
no hi ha hagut
allò
una legislatura
al Parlament
de Catalunya
excessivament agressiva
el resultat
referma
la imatge
política
de Durant Lleida
recordem que és un polític
sempre molt ben valorat
en totes les enquestes
jo crec que
si tinguéssim de buscar
un qualificatiu
per qualificar
a Durant Lleida
diria Convergent
que és com a molt
Convergent
però és d'unió democràtica
recordem-ho
és igual
quan dic Convergència
i Unió
Convergent
i Unionista
que reuneix
tota l'estètica
la moderació
el llenguatge
el saber fer
l'elegància
que té un partit
més o menys
de 100
el càrrec
públic
més important
que ara mateix
té Convergència
a Catalunya
que és l'alcalde
de Sant Cugat
avui ha dit
que no són uns bons resultats
és a dir
perquè
al capdavall
el que hem fet
es repetir
el que hem fet
fa 4 anys
però hem perdut
4 o 5 diputats
respecte
de les anteriors
eleccions
és a dir
està dient
que no és un bon resultat
és a dir
qui no es consoles
per què no vol
en aquest cas
és a dir
però estàs parlant
del càrrec
més important
no però tu veus
algú amb alternativa
de substituir
el Durán i Lleida
jo penso
no no però sí
a veure
que la figura
d'en Durán i Lleida
és que ell preguntava
això si s'havia consolidat
com a representant
de Convergència
o d'aquesta Catalunya
que se suposa
que ha d'anar
a tindre una influència
a Madrid
em sembla perfecte
com a representant
a Madrid
una altra cosa
és que
el que sí que jo crec
que es buscarà
en aquest sentit
tenint la influència
a Madrid
és evidenciar
cada vegada
tant com es pugui
les dificultats
que pugui tindre
el tripartit de Catalunya
almenys que jo crec
que Convergència
ho intentarà
aquesta postura
doblada
de Convergència
no és fàcil
però és que ara
és molt civilitzat
que és el que deia
José María
ara l'oposició
s'ha de gestionar
també el vot
que han tingut
la pèrdua
també s'ha de gestionar
i aquí no ho tenen
fàcil
i no ho tenen
fàcil
imaginau-vos
un paper
destacat
de Convergència
i Unió
en la pròxima
legislatura
al Congrés
això serà
el principal
capital
que rendibilitzarà
a les propers eleccions
autonòmiques
ja ho veurem
no oblidem
quina és la força
que representa
en aquests moments
el Parlament de Catalunya
de Convergència i Unió
els resultats
de la General
han sigut
d'estabilitat
o alguns insuficients
per altres suficients
com per ser estratègics
però jo estic convençut
que ara
s'està jugant
l'estratègia
de mig llarg termini
a curt termini
amb el Zapatero
és obvi
però a mig llarg termini
pel que fa
a la política catalana
i insisteixo
crec que hi ha
una certa coincidència
amb què el que ens convé
a Catalunya
és tranquil·litat
tranquil·litat
El fill d'això últim
que he comentat
el Josep Mariàries
de la presència
dels polítics catalans
a Madrid
i de la feina
que poden fer
en aquesta pròxima legislatura
qui creieu
que pot defensar millor
o defensarà millor
suposadament
els interessos
de Catalunya
els 25 diputats
del PSC
tot i que formen
part del grup parlamentari
del PSOE
els 10 o 11 diputats
de Convergència i Unió
ho dic perquè
el missatge dels socialistes
en les últimes hores
tenint en compte
el resultat
tan excepcional
que han aconseguit
i que han ajudat tant
a donar
el govern a Zapatero
els hi donen una força
en fi
per exemple
la demarcació de Tarragona
4 diputats PSC
1 Convergència i Unió
qui pot fer més
per defensar
aquests interessos
del territori
de Catalunya
i de les comarques
de Tarragona
jo no em mullo
ho sento
però no em mullo
no ho sé
qui pot agafar aquest paper
millor
jo crec sincerament
que la disciplina
de partit pesa més
és a dir
no dubto
que hi hagi primer
el plantejament
maragallà
de tornar a recuperar
un grup parlamentari
jo crec que no es plantejarà
ni ara
és a dir
ara que seria
una oportunitat
havent participat
en la victòria socialista
a nivell estatal
doncs anem a fer
un grup parlamentari
senzillament
per la gran força
que s'ha aconseguit
amb el nombre
de diputats
no crec que es plantegi
però tampoc
Convergència té tant de pesa
no no però
és que quan estem parlant
Ricard estava demanant
qui representarà millor
els interessos de Catalunya
és a dir
també em nego
a situar
qui pot ser
però el que sí que dubto
és que
els socialistes
com a tals
tinguin la voluntat
almenys d'exercir
com a lobby català
és que recordem
que és la legislatura
per desenvolupar
l'Estatut de Catalunya
és la legislatura
en què s'ha de parlar
del nou finançament
però aquests són compromisos
que el futur president
del govern
ja ha assumit
en principi
home jo crec
un desig
en teoria
ho haurien de fer
totes les diputades
i tots els diputats catalans
sí
per qui tindrà més força
qui tindrà més força
jo em ve de gust dir-ho
perquè és el que penso
és el que desitjaria
d'altra banda
les matemàtiques
són tossudes
i la disciplina
de partit també
i per tant
jo tinc la impressió
que el diferencial
de defensa
dels interessos
de Catalunya
en els moments
de dubte
qui l'exercirà
òbviament serà
Convergència i Unió
que tindrà les mans
més lliures
perquè ni governa
Catalunya
és oposició
i a més a més
previsiblement
arribarà a acords puntuals
no crec sincerament
que s'enredin
a tenir un ministeri
per tant
aquest paper
que tu dibuixes
jo crec
que qui l'exercirà
fonamentalment
serà
Convergència i Unió
i residualment
Esquerra Republicana
iniciativa
però tampoc
amb massa efectivitat
home efectivitat
ja en parlarem
home escolta'm tu
que són molt poquets
vull dir
és que tenen molt poquets
no no no
però em refereixo
a l'efectivitat
d'intentar influir
és a dir
en el moment
en què Convergència
que es pugui dir
lobby
per la intenció
i per...
és a dir
amb els resultats actuals
vols dir que
al senyor Estapatés
no li interessa
que els catalans
estem molt contents
perquè vamos
amb 25 diputats
del PSC
amb un resultat
amb el reconeixement explícit
i claríssim
que sense Catalunya
ell no seria
president de la...
però no havíem d'estar
emprenyats
no havíem d'estar
emprenyats
i l'hem acabat votant
sí
però ja ho hem fet
ja l'hem fet
aquest analisi
ja l'hem fet
aquest analisi
és a dir
l'emprenyament
jo no crec
en els emprenyaments
permanents
tu t'has d'emprenyar
i llavors
aconsegueixes un objectiu
el 100%, el 75%, el 25%
o no l'aconsegueixes
l'arxivo
si em busques un altre
perquè la gent
no té memòria
en contra de...
digueu-me
molt pragmàtic
i per tant
jo em penso
que aquesta és una mica
la dinàmica
jo feia tot aquest plantejament
perquè recordem un altre cop
les xifres
el PSC
ha augmentat 4 diputats
en aquestes eleccions
de 21 a 25
recordem que en el conjunt d'Espanya
el PSOE ha augmentat 5 diputats
per tant vol dir
que dels 5
que ha augmentat el PSOE
4 són de Catalunya
i ho dic
perquè les declaracions
dels diputats
d'aquí, de Tarragona
de l'alcalde de Tarragona
ahir en aquests micròfons
dient
s'ha de notar el pes
nosaltres hem ajudat
claríssimament a la victòria
això ha de revertir
en el territori
i d'alguna manera
venen a dir
aquest pes
s'ha de notar
en millors infraestructures
en més inversions
i nosaltres
com a socialistes
deien
aquests dirigents polítics
ens farem valdre
per això jo plantejava
això
la resposta
és una mica
la disciplina de partit
evidentment
que no només Catalunya
sinó Tarragona
ha tingut un pes específic
amb això
ha pujat
potser aquí estàvem menos molestos
menys emprenyats
o tenim més bona mena
no ho sé
però
clar
ves a Madrid
a defensar
que es gastin més diners
a Tarragona
que a Barcelona
però els diputats socialistes
de Tarragona
o l'alcalde de Tarragona
anant ara a Madrid
no pot tenir més pes
no diran
eh
que la directiva
del partit
dice amen
i todos amen
no ho sé
jo crec que sí que coincidim
que sí
que estan en disposició
estan en la millor situació
per a fer-ho
altra cosa és que la disciplina
de partit
els hi permeti
anar més enllà
i llavors jo
t'insisteixo
qui pot anar més enllà
Convergència i Unió
tu Carles
o Esquerra o Iniciativa
que són els que no tindran
diguem-ne les mans tan lligades
sí
però em referia
que em dóna la sensació
que quan dius
pot anar més enllà
i que això pot fer
que per exemple
el govern
agafi unes postures
de molt d'interès
cap a Catalunya
quan en realitat
si vol
prescindirà de Convergència
i pactarà
amb
Coal·lició Canària
amb PNB
per esquivar
aquest tipus
de compromisos
és a dir
que tampoc no
però tu que coneixes
bé Valls
no oblideu
el procés
de sondeig
de la sociovergència
i davant
de la previsible
crisi
d'Esquerra Republicana
estic segur
que hi haurà
algunes jugades
a mig llarg
i a llarguíssim termini
és a dir
ningú ha descartat
hi ha enquestes
que continuen
demanant
o apostant
per un govern
sociovergent
a Catalunya
i per tant
aquí hi haurà
diferents escenaris
diferents claus
ara la defensa
immediata dels interessos
jo continuo
dient el mateix
ho han de fer
els diputats
jo aquesta campanya electoral
vaig sentir
alguns diputats
dient
que els diputats
territorials
havien d'anar
una miqueta de la mà
espero que ho facin
espero que s'enfrontin
una mica
com si més no
a la disciplina de partit
algun comentari
dels resultats
de les eleccions
a la província de Tarragona
4 PSC
1 Convergència
i Unió
1 PP
i cap Esquerra Republicana
a mi em sap molt de greu
sincerament
perquè perdem matisos
perdem pluralitat
que és el que s'ha perdut
també en el Congrés
en general
perquè hi ha menys partits
a mi no m'agrada
l'Estat no és bicolor
ni molt menys
és multicolor
és variat
i no representa
el Parlament
que ha sortit
d'aquestes eleccions
per mi no representa
la realitat
i fins i tot
els resultats
no hi estiria gaire
d'acord
perquè
és el que ha votat
la gent
i a més
amb una participació
el que hi ha és el que hi ha
però bueno
jo crec que no és
el que ha votat la gent
no Carles
o a votar
sigui per les raons
que sigui sociològicament
en contra
però diguem-ho tot
és a dir
buscant allò
un home o una dona
un vot
és a dir
és el que la llei electoral
actual
assigna
en funció
de la distribució
dels vots
Izquierda Unida
ha tingut un milió de vots
un milió de vots
i dos diputats
i Esquerra Republicana
ha tingut 300.000
i en té tres
vull dir que a veure
això
no és el mateix
un diputado en Sòria
que un diputado en Cornellà
amb aquesta caixa
no la volen obrir
però és que
si abren aquesta caixa
la representació
canviaria moltíssim
ja clar
vull dir a veure
però alguna cosa
s'ha de fer
això no és just
és el que de Llamazar
no és just
no és just
mai ha estat just
per Izquierda Unida
però en contra
de Catalunya
canviaria molt
jo no
canviaria tot
canviaria per tot arreu
és a dir
aquesta pluralitat
que defensem
encara canviaria més
és a dir
seria molt més evident
en molts casos
el bipartidisme
tindria molt més
la ciutat
respecte
la participació
la representativitat
territorial
es veuria molt alterada
però
bueno
doncs deixen que em queixi
de que a mi no m'agrada
ja està
només se't queda un minut
ahir jo qualificava
li deia a l'alcalde
Ballesteros
el PSC
és com una mena
de partit hegemònic
deia que no li agradava
aquest adjectiu
com el qualificaríeu
la posició ara mateix
del PSC a Tarragona
en general
i a Catalunya
si no li voleu dir
hegemònic
que et referies a estalinista
o alguna cosa així
perquè no sé per què
no li ha agradat
no sé
amb ell no li va agradar
com qualificaria
la situació del PSC
que guanya a tot arreu
i a més arrasa
pràcticament a tot arreu
és una responsabilitat
vull dir
no podran fer servir cap excusa
si no compleixen
amb els seus compromisos
no podran dir res
és més pressió
ara no sap
per manca de suport
jo vull apuntar molt ràpidament
que també
10 segons
hi ha una certa incidència
dels lideratges
de les últimes municipals
jo crec que s'ha notat
l'efecte Ballesteros
a Tarragona
i que s'ha notat
l'efecte Bel
a Tortosa
tot i que Tortosa
ha guanyat el PSC
però Convergència
a Tortosa ha millorat
això és una curiositat
a vegades
fem una mena d'estanqueïtat
entre les municipals
i les generals
a vegades hi ha filtracions
amb aquest apunt
ens quedem
Josep Maria Arias
Carles Magrané
Nani Rodríguez
gràcies per compartir
la tertúlia
i fins la propera
que vagi bé
bon dia
bon dia