Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
M'ha costat unes quantes setmanes, què dic?
Setmanes, mesos, però per fi parlem de sants.
No sé si és que hi ha algun sant molt rellevant.
Divendres sí, perquè tenim un sant important,
Sant Antoni de Pàdua,
però em penso que també vols avui afegir
algun altre d'aquests com a potser no tan populars,
però que tenen el seu què.
Sí, perquè diuen que totes les festes tenen cap vuitada
i en aquest cas, ahir al vespre,
doncs tenia lloc una festa dedicada a un sant poc habitual,
i amb un nom poc habitual
i per això crec que no el podíem deixar de tocar.
Què va ser ahir, doncs?
Sant Onofra.
Un Ofra?
Un Ofra.
I com de quan en quan hem d'explicar alguna cosa de santets
així poc habituals, aquest ha semblat un poc conegut.
Mira aquelles sants i setmanes d'Espai de Cultura Popular
i has triat aquest, alguna cosa particular deu tenir, clar.
Bé, és un sant anacureta.
No, mira, molt original també.
Jo diria que un 60% dels sants són anacuretes.
No tants, eh?
40.
De 30 no baixo.
Però fa temps que no en fem cap.
Tens raó.
I llavors tocava un sant anacureta,
però a més a més és un sant que es diu l'anacureta dels cabells llars
o dels llars cabells.
Tampoc no hi ha anacuretes que portin els cabells llars,
no veus que no surten de l'ermita?
És normal.
Home, però per exemple,
la iconografia que tenim en aquesta ciutat de Sant Magí
molt en cabells llars no val.
No, no, era més endreçadet.
Per tant, doncs, en aquest cas és un sant que la seva iconografia,
amb diferent tipus, gojos, rajoles,
doncs, sempre ha estat marcada, doncs, per aquests cabells llargs
i li diuen el dels cabells llars.
Jordi, no posaré més pegues perquè per un dia que t'animes a parlar de sants
no posaré més pegues.
Molt bé, així m'agrada.
Intentaré callar, cosa que és difícil.
Patró de qui és patró, Sant Onofre?
Dels xocolaters.
Ja m'agrada.
I això tenia molta gràcia.
Ja m'agrada aquest home, sí senyor.
Dels xocolaters.
Avui veuràs que parlarem de dos sants que tenen a veure els menjars.
És a dir, que els xocolaters tenen patró?
Sí, bueno, no sé si ho saben tots els xocolaters,
però en tot cas els animem a que tinguin present
que potser per Sant Onofre haurien de convidar-nos a menjar xocolata.
Doncs mira, aquest sany ja m'agrada, ja d'entrada.
Sant Onofre patró dels xocolaters.
I dels torners.
Dels torners, és a dir, els que tenen torn, diguéssim,
fosta podria ser també, no?
Llavors també té una advocació curiosa
compartida amb una santa que sí que hem explicat altres vegades,
que és l'advocat protector contra tronze i ampecs.
Com Santa Llucia era.
No.
No?
Ep, fallo.
Santa Bàrbara.
Ah, Santa Bàrbara bendita, que en el cielo estàs escrita com papel ja ho ha bendita.
És veritat.
No, Santa Llucia és de la vista, és veritat.
Sí, sí.
És Santa Bàrbara.
És un lapsus.
Però oi que tu no sabies l'oració?
No, jo no.
Això sempre em guanyes.
Ah.
Qui té una formació es nota.
Es nota, es nota la cultura general.
Jo ja vaig una mica més enrere i no vaig passar per aquest.
O qui té una edat, perquè això al cap i a la fi ens ho ensenyaven a l'escola,
quan eren petits.
I saps jo per què me'n recordo d'aquest Santa Bàrbara bendita,
que en el cielo estàs escrita com papel ja ho ha bendita?
no per l'escola, sinó per la casa de Bernarda Alba, de García Lorca, que hi ha un moment que hi ha una escena que està a la poncia i les filles,
aquelles escenes dures, i hi ha un tro, hi ha tempesta, i aleshores l'Adeles es fa la senyal de la creu i fa el verset de la patrona, la protectora contra les tempestes.
Bueno, Sant Onofre, nascut en el segle IV,
si fa uns quants anys,
té un munt de llegendes, no?
És bo que a aquest noi ja li van posar feina de ben jove,
i ja només neix el seu pare, que era persa,
un rei persa, és a dir, un senyor...
Ah, era noble?
Descendència noble.
Va ser provocat pel diable, no?
El diable li va dir a son pare que
Onofre era fill...
Per això, diguem-ne, que entra dins de la línia acadèmica o curricular de l'anacureta,
primer has de ser temptat pel diable.
Bueno, aquest senyor li va dir,
miri, vostè, el seu fill, és fruit d'un adulteri.
Ah, el pare, el pare va temptar, no, el fill.
Fruit d'un adulteri.
Llavors, aquest home,
per esborrall o proves i tal,
agafa i el tira dins d'un bracer encès.
Ala!
El nen.
Hola!
I Onofre surt indemne de l'acció del pare.
Per tant, ja estava predestint.
Per tant, és un senyor que ja estava
preparat per ser,
entronitzat com a sant d'una manera molt clara.
Llavors, això, com aquesta visió d'un senyor que ha estirat el foc
i sortim indemne de l'acció,
doncs com es veu?
Doncs es veu en diferents llocs.
Hi ha una població de l'Horta de València, en aquest cas,
quart de poblet,
que fa una desfilada molt singular,
que es diu La Passejà,
La Passejada,
i durant aquest processó que va des de l'Ermita fins a l'Església Patronal,
el sant, doncs, va convidant a participar a la festa, lògicament,
i es van tirant multitud de coets
que d'una manera o altra acompanyen
o rememoren aquesta idea
que el sant va ser intentat cremar per son pare.
Hi ha dos moments en aquesta comitiva
que fan en aquesta població valenciana,
que feien ahir la nit, és a dir, fa unes quantes hores,
encara han de fer holo a pel d'hora.
que s'enterraven a Sant Oral, com és?
Una ofra, una ofra.
Doncs els que són els organitzadors civils de la festa,
que se'n diuen clavaris en aquesta població,
envolten el tabernacle on hi ha la imatge d'aquest sant
i encenen unes bengales molt llargues
amb les quals dansen al voltant del sant
per, d'una manera o altra,
encara fer més èmfasi en aquest fet de triar-lo al braser.
Això passa un parell de vegades.
I després, fins i tot a la nit,
més cap a la nit,
encara torna a sortir una altra vegada aquest sant,
fan dues processons de manera o altra,
és a dir, per repetir aquest ritual
amb les parades i les enceses del foc.
Bé, és una cosa curiosa,
tot això molt acompanyat de música, de banda,
i vinga, festa, és a dir,
rememorar les brases en què vas intentant cremar
Què sabem des que va sortir de les brases?
No sé si va caure en el foc o no.
El fet més llegendari que...
Però vaja, i després jo m'imagino
que el seu pare, rei persa,
si es va sentir traït per la seva dona,
el devia fer fora de casa o el devia abandonar por ahí.
Ja no m'he documentat tant.
Tampoc potser no calia, tens raó.
Però vaja, vull dir, és un personatge curiós.
Ja saps, patro dels xocolaters.
Això m'agrada.
No sé si és per allò de...
Que a mi queda una mica torradet i negre.
Potser, però una mica pillat, això que sigui patro dels xocolaters.
Però bé, ho deixem, jo m'ho crec, no cap problema.
Un ofre ja descartat, hem de passar ja a Sant Antoni de Pàdua?
Sí, és l'altre sant important de la setmana, podríem dir.
I jo crec que té un cert interès.
Entre altres coses, primer començaré també amb la seva relació amb el menjar.
Primer que tot i perdona,
és el dia que sí que hem de felicitar els Antonis, eh?
Allò de sempre.
El 13 de juny.
Sempre allò, ai, Antoni del Ruc, Antoni...
No, el 13 de juny és el sant dels Antonis i els Tonis i Antonius.
Que no se'ns obligeix.
Mentre no hi hagi algú que digui el contrari.
Perquè si algú vol ser felicitat el dia del Sant Antoni dels animals...
Però això és una opció personal, Jordi.
Jo parlo del que diu la norma.
I aquí, doncs, som fidels a la tradició i a la cultura popular.
Si algú vol ser felicitat el dia de l'homenatge als animalets,
doncs a mi jo...
Doncs molt bé, escolta, molt bé.
Jo no m'hi posaré, amb això.
Oh, com estàs avui?
No, jo ja sé que et crispa parlar de sant, però escolta.
Bueno, mira, escolta, hem fet xodolata i ara si anem als abarcocs.
Ubercocs, albercocs, Artà, Mallorca, Sant Antoni de Pàdua, Mallorca, 13 de juny.
És la festa dels abarcocs.
És a dir, Sant Antoni de Pàdua o dels abarcocs.
Sant Antoni dels abarcocs.
Sí, per què? Però és una cosa evident, perquè és un...
És l'època en què surten, clar.
Exacte, exacte.
Saps que té altres denominacions, també, Sant Antoni?
No.
El dels paletes, per exemple.
És patró dels paletes?
Bueno, li diuen dels paletes.
Ah, doncs ja poden resar, ja, tal com està el pati.
Els paletes ara ja no crec ni que tinguin patró,
però sí, és una de les denominacions antigues que s'utilitzava.
Igual que deia Sant Antoni dels rucs, Sant Antoni dels paletes com a contraposició.
És de les moltes que hi ha aquí.
Però en aquest cas ens hem centrat a Mallorca, Artà,
una població que celebra la festa d'aquest Sant Antoni dels abarcocs,
o overcocs, albercocs,
i que entre les seves coses característiques
surten uns cavallets molt famosos en aquesta població,
perquè són d'aquells que...
Bueno, han existit històricament,
però a més van tenir una casualitat bastant important,
que és que van ser fotografiats pels primers homes
que anaven amb les càmeres amb l'agui negre,
i aquestes fotos es van anar immortalitzant
d'una manera curiosíssima, no?
És a dir, les fotografies etnogràfiques dels inicis de la fotografia,
finals del XIX, principis del XX,
al mínim aquest tipus de fotografia etnogràfica,
han sigut un clàssic,
i realment en els llibres d'història de Mallorca
hi ha imatges molt antigues d'aquesta població,
amb els cavallets.
Que coincidien amb aquesta festa, probablement, no?
Sí, a Artà tenen dues festes molt diferenciades,
perquè l'altre Sant Antoni,
el Sant Antoni dels rucs,
diguéssim, també és molt important,
n'hem parlat altres vegades,
o del dimoni, també,
Sant Antoni del dimoni a Mallorca, en aquest cas.
Aquest Sant Antoni està caracteritzat
per la presència de la representació dels dimonis
lluitant contra Sant Antoni i Sant Pau,
i, en canvi,
a la festa de Sant Antoni de Pau
o dels overcocks,
surt la dansa dels cavallets
com a dansa més representativa,
a més d'altres, eh?
Però aquesta és la més...
Bé, és que els habituals historiadors del tema
destacen d'una manera molt clara, no?
És a dir, un municipi marcat
pels tonis, pels sant Antonis, no?
En tot cas, qui era Sant Antoni de Pàdua?
Bé, un senyor que es deia Ferran de Buloés,
nascut a Lisboa,
i de jove...
Però Pàdua està a Itàlia, no?
Bé, aquest senyor va ser nascut a...
A Lisboa, a Lisboa, sí, sí.
Era portugués, doncs?
Sí, sí, jo és el que...
Ai, quina gràcia.
Bé, és que moltes vegades els sants
no se coneixen per la seva...
Sí, pel seu origen de naixement.
Exacte, sinó per allò on ha desenvolupat més la seva...
Però a vegades els noms també et poden guiar una mica, no?
A vegades...
Sí, però per exemple, no sé, Tecla, no?
Santa Tecla.
A Mèlia, clar.
Doncs també té uns viatges entre Orient i...
Amb el viatger a Santa Tecla.
Sí, s'imagino que és més...
No, no era més de casa.
Sí, però vull dir que aquestes coses no passen.
Total.
Bé, total.
Què era l'hi volta?
Aquest senyor de jove ingressa en un or de religiós
que són els Agustins.
I s'embarca, ja de ben aviat,
amb la conversió dels musulmans.
Uf, quin perfil.
Amb els seus viatges pateix tempestes,
està a punt de naufragar,
i al final d'aquests viatges complicats
arriba a terres italianes,
on realment és...
on destaca la seva feina predicadora i tal.
El que feia era convertir, no?
Exacte.
El cristianisme.
Passa dels Agustins als franciscans.
Doncs això és un canvi radical en el seu pensament, eh?
Sí, sí, sí.
No té res a veure anar amb Agustí o amb un franciscan.
I fixa't que durant la seva vida ja va fer tants miracles
que va ser considerat ja en vida sant,
cosa que no sempre passa.
Abans que morís?
Exacte.
Però quina mena de miracles?
Tenim referència d'alguna?
Mira, hi ha una cosa que és molt clara.
La seva funció predicadora és excepcional.
Una de les visites també recordades...
Era un gran orador, doncs.
Era un gran orador,
i una de les seves visites, jo diria,
predilectes que poden fer els oients
si mai van a Itàlia,
és anar a Sant Antoni de Padua, no?
Que és una població, diguéssim,
que cau a la zona oest,
i que, ai, perdó, est,
i que realment val la pena com a ser visitada.
És un gran santuari de peregrinatge
i és molt important.
Diuen que tenia tal capacitat de convèncer
a l'auditori que fins i tot els peixos
sortien del mar per escoltar-lo.
Per tant, hi ha algunes icones
en què aquest Sant Antoni de Padua...
Aquesta imatge sí que la tinc present, eh?
Els caps dels peixos, així, sortint per l'estany.
Sí, és molt característica, no?
I, bueno, és un personatge que mor jove,
no hem dit quin any va néixer,
però aquest personatge neix a finals del...
al 1100 i finals,
i mor als 35 anys,
és a dir, entre finals del segle XII
i inicis del XIII, viu, eh?
És a dir, un piu, 35 anys només, no?
Tot i que l'esperança de vida era curta,
va morir jove, eh?
Sí, sí, sí.
Saps quina és la relíquia que va quedar incorrupta,
així com Santa Tegla queda al braç?
Del seu cos?
Sí.
Santa Tegla és el braç...
Bé, el braç, és un dia el braç.
És que ha de dir...
Un poc habitual, eh?
La llengua.
Ah, la llengua.
Ah, clar, per la capacitat oratòria.
Sí, sí, sí, la llengua.
Quin enfàstic, perdona.
Sí, sí, és curiós, no?
I, escolta, es conserva?
Jo hi he estat allà, però ara no em facis dir.
He vist coses desagradables a la vida,
però ara no me'n recordo d'això.
Per tant, si haguessis vist la llengua de Sant Antoni de Padua,
te'n recordaries.
Si no la van ruir...
No, és que a vegades saps que els reliquaris estan molt amagats.
No ho sé, no...
Però a vegades es veuen...
Mira, en aquesta exposició...
fa una mica d'escrúpol tot això de les relíquies, que vols que et digui.
Relíquies, diguem-ne, de biològiques, eh?
Sí, sí.
El trosset de sotana o d'hàbit, això no, però...
El lignum crucis, no?
Sí, també.
Aquest fa poc fàstig.
Però d'aquests hi ha molts.
Sí.
Hi ha quilos i quilos i tones de relíquies.
A l'exposició del Valentí Canadé hi ha una imatge de quan treuen el rei Jaume I
del seu sepulcre a la catedral de Terreguer,
a l'estranger de Tepulet,
i és d'aquestes que fan una mica de repel·lus, eh?
Ah, sí? Aquesta no m'he fixat.
Sí, sí, és molt bona, aquesta foto.
A més, té un valor doble,
perquè està fet amb unos reials,
cosa que li pertoca,
però, a més a més, per les autoritats franquistes,
cosa surrealista.
i el que per mi té un gran valor aquesta fotografia
és amb les condicions que es va fer de llum,
perquè realment no eren els ideals,
l'interior de la catedral de Terreguer,
en canvi, està com molt ben resolt.
Bé, en tot cas,
la representació que tenim iconogràfica de Sant Antoni de Pàdua,
tu has dit que als peixets això te'n sonava,
la més clàssica és el Jesuset en els braços i un lliri, no?
Aquesta és la més clàssica.
Si vostès mai no saben qui...
Van a un lloc que va a Sant Antoni
i no saben si és el dels porquets
o el dels roquets
o el Sant Antoni dels paletes
o el de Pàdua...
Només cal que mirin què porta el cas.
Exacte.
Porta un lliri,
per tant no porta una palma,
per tant no va patir martiri.
No, en aquest cas,
doncs jo diria que no,
perquè...
No, no,
si no du la palma del martiri,
no?
Si és aquesta la...
Normalment és un altre tipus d'això.
A veure,
és un sant que tradicionalment
té una projecció d'abonomia,
de tendresa...
És un sant que cau simpàtic,
diguem-ne,
a la parròquia, no?
generalment.
Sí, bueno,
és un dels que...
I no és aquest que es resava
per tenir nòvio?
O és un altre?
Ara comencen les advocacions.
Ai, vinga.
A banda de ser patró dels franciscans,
invocat pels obrers
contra les caigudes.
Està malament,
riscos laborals,
importantíssim.
Això és allò dels paletes, eh?
Els viatgers,
els serers,
el gremi dels serers,
de gran tradició,
al país,
bueno,
serers i candelers,
que eren un doble gremi.
els presos
que ens consideren innocents
i
una cosa que també
té molta gràcia,
perquè aquesta setmana
hem d'averiguar
què va passar
amb l'òrbita mundial,
perquè també
és patró dels xocolaters.
També és patró dels xocolaters.
Aquí ha passat alguna cosa.
Ei, ei, ei, ei, ei.
Parin màquines.
A veure,
Sanonofra
i Antoni de Pàdua
es disputen
aferrissadament
el títol
de patrons dels xocolaters.
Aquí hem d'intervenir
perquè no és un patronatge qualsevol.
No ho sé.
No és un patronatge.
Alguna cosa aquí ha de passar.
Si em digues
si és un altre patronatge
jo no m'hi posaria,
però patró de la xocolata...
Alguna cosa havia de passar.
Investigarem.
Vols dir que no has comemorat
aquesta setmana
l'arribada de la xocolata
en aquest país
de terres americanes?
Americana, sí.
Alguna cosa ha de passar
i no ens hem assabentat.
Bueno, escolta, Jordi,
ho mirarem, eh?
Ho mirarem
i la propera setmana
intentarem resoldre aquest enigma.
Bé,
entre altres advocacions,
les que hem dit,
també quan trobes una cosa...
Bé, no trobes una cosa, perdó...
Quan perds una cosa...
Sí, pots invocar
a Sant Antoni de Pàdua...
I què has de fer?
Perquè jo he perdut una cosa
i no...
Suposo que ara
serà una oració al sant, no?
I també hi ha un que es diu
Sant Cucufato
que també és per trobar coses, sí.
Què penses que t'ho dic en broma?
És que és molt bo aquest nom.
Cucufat.
Que en català
deu ser Cucufat.
No ho sé, no ho sé,
no m'ho pregunto.
En català és Cucufato
se li invoca amb una oració
que ara no recordo
per trobar les coses.
Perquè has dit tu també
per trobar nòvio o nòvia.
Ah, nòvia també serveix?
Sí, això és mutu, clar.
Llavors,
per després de les baralles matrimonials
perquè torni la pau a la llar...
Ah, també.
Escolta, és un sant
i perdona l'expressió,
multiussos, eh?
I tant.
És que serveix molt moltíssimes coses.
Això és l'habitual, crec jo.
Bé, llavors tens diverses possibilitats
per aconseguir la invocació.
D'aquí també hi ha un manual, eh?
Diu que tinc un manual
per invocar la seva ajuda
a les relacions amoroses.
A veure, què hem de fer?
Si no s'obté el favor demanat
castigues el sant
i el gires contra la paret.
Per això el primer que hem de fer
és comprar-nos una imatge
ni que sigui petita de Sant Antoni.
Serveixen les postals?
Les estampes?
Ja, perquè serveix tot tipus.
Hi haurà que sigui una estampa.
Coses que fan curioses
en alguns pobles.
Bocairen, això,
és a les terres interiors de l'Acant.
Les piles d'aigua beneïda
de l'ermita
s'omplen d'agulles
el dia de festa,
13 de juny.
D'agulles de cap, digués.
Sí, sí.
En fi.
Qui les tira?
Les xiques
que...
Per trobar nòvio.
Per trobar nòvio.
Oh, quina dèria amb el nòvio.
És una cosa, no?
En fi.
Què més tenim?
Ah, bueno,
i després hi ha una cosa boníssima,
també,
en algunes processons,
això ja és una cosa antiga,
jo crec que no es fa,
però
hi havia una competició
de llançar cigrons secs
a la figura del Jesuset,
a veure qui el tocava.
Si el tocava,
esconseguies el favor.
Això és una mica
poc pietós, eh?
Saps quin era el punt,
diguéssim,
la Diana,
del Jesuset?
No és broma, eh?
De veritat que...
Això està documentat,
això està documentat.
No, no,
això de les agulles
encara hi ha fotografies...
Sí, però dels cigrons també.
Sí, sí, sí,
però quin era el punt
que s'havia de tocar
el Jesuset?
No m'ho facis dir
com la relíquia
de Sant Antoni.
El melic del Jesuset.
Si tocaves el melic...
Mira, doncs
encara és innocent, no?
És curiós, eh?
És a dir,
i és clar que han de donar
amb cigrons secs al melic
i aleshores se t'acomplia
allò que demanava.
Sí, sí, sí.
Està bé.
És curiós, vull dir, mira...
I després, bueno,
ja acabem ja
perquè ja n'hem dit
unes quantes.
Hi ha molts pobles, eh?
Que fan...
i que tenen coses
en casa aquest sant.
No ens estendrem,
però hi ha una
que em fa gràcia
que són els renoms, no?
Que tenen una població
de l'interior de València
en aquest cas també,
però de parla castellana, no?
Deu haver-hi moltes altres, eh?
Però a mi ha fet gràcia
aquesta.
Un poble es diu
Caudete de las Fuentes, no?
Sí, Caudete de las Fuentes,
no?
En sèrio, eh?
Com es coneguda, sí.
Bueno, això...
No, és allò que passa...
Que vas de pas
i et crida l'atenció el nom
i et queda.
No té més.
A Córdoba o Jaén
hi ha una estació
que es diu Espalu
i també diu que és molt coneguda.
També és veritat.
Però són perquè són noms
que et criden l'atenció, clar.
Bueno, en aquesta població
hi ha una contraposició
entre els tonis,
entre els sant Antonis
i li diuen
a Sant Antoni Abat
i li diuen
l'abat goloso
i a Sant Antoni Padua
el curioso.
Vull dir que
no sabem ben bé per què,
però vaja, en fi.
Aquesta és
alguna de les històries
de Sant Antoni Padua.
Recordin,
festa recomanada,
en aquest cas
hem recomanat
la festa d'artar
amb els cavallets
i els abarcocs
de Sant Antoni Padua.
Doncs trobo, Jordi,
que per portar mesos,
mesos,
sense parlar de santets,
no has perdut la pràctica, eh?
No, sí, és divertit.
Molt bé,
de Tarentan dosificat,
com dèiem sempre.
Avui hi havia dos que ja t'ho dic.
Això de la xocolata
tenia que ser esmentat
d'una manera especial.
I jo em comprometo a investigar.
No asseguro que trobi res,
però hem de trobar
l'autèntic patronatge
de la xocolata.
És un fet importantíssim.
A mi jo es compleixen
600 anys o 500 anys
de l'arribada de la xocolata.
Sí, sí, alguna cosa farem, eh?
Jordi Bertran,
moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Ha estat un plaer.
Fins la propera setmana.
Sant Onofre i Sant Antoni
us acompanyin.
Així sigui.