logo

Arxiu/ARXIU 2008/MATI T.R. 2008/


Transcribed podcasts: 684
Time transcribed: 12d 14h 4m 46s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Comencem ja el temps de la tertúlia.
En aquest matí de dimarts, són dos de desembre,
una tertúlia que avui compartirem amb tres convidats.
El cap de relacions externes de Rapsol i Pef, Josep Artran.
Bon dia, Pep.
Bon dia, Ricard.
També ens acompanya l'exsecretari general de Caixa a Tarragona,
Àngel Conesa.
Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
I també l'advocat tarragoni Antoni Uberton.
Bon dia.
Bon dia.
Amb aquests tres convidats abordarem l'actualitat de la jornada,
que passa en bona part pel Fortí de la Reina.
Ja saben que aquest matí comença el desmuntatge del restaurant.
Abans d'obrir el temps de la tertúlia,
precisament connectem ràpidament de nou amb la unitat mòbil,
que des de les 8 en punt està allà, al peu del canó,
a les portes del restaurant del Fortí,
per veure com evolucionen aquestes tasques de desmuntatge.
Joan Maria Bertran, Laura Casas, bon dia.
Hola, Ricard, bon dia.
Poca novetat us podem explicar respecte a la darrera connexió que feia,
amb a les 9 i 5 minuts aproximadament,
el que sí podem dir, confirmar, és que les tasques s'inicien,
perquè ja veiem que els diferents operaris que hi ha a l'interior
del restaurant del Fortí de la Reina
estan descarregant diferents elements que serien per muntar vestides
o alguns elements per poder accedir a diferents espais
o que seran necessaris per fer les tasques de desmantellament
de l'interior del restaurant del Fortí.
El que també hi ha són, ara són quatre els operaris que hi ha a l'interior,
també hi ha tres tècnics municipals de l'Ajuntament de Tarragona.
Primer, abans de la darrera connexió,
dèiem que vindrien també representants de l'Ajuntament, polítics,
però sembla que finalment el tinent d'alcalde d'Urbanisme,
Xavier Terrés, no vindrà.
El que veiem en aquests moments és que està accedint un camió
a l'interior del pàrquing del Fortí de la Reina,
un camió que conté una petita caseta pels treballadors, suposo,
perquè puguin deixar-hi eines o també com a vestuari
i perquè puguin habilitar-hi un espai personal, diguéssim, pels treballadors.
En aquests moments està arribant aquest camió
que es troba ja a l'interior del pàrquing.
A part d'això, poca novetat més, el que dèiem,
s'inicien els treballs, però, pel que ens han comentat,
seran uns treballs que durant els primers dies
seran bàsicament de coordinació i planificació
de les tasques que hauran de durar aproximadament uns tres mesos, Ricard.
Molta expectació mediàtica, per cert?
Doncs sí, la veritat és que sí.
Ara, a poc a poc, han anat marxant,
perquè els mitjans de comunicació, bàsicament, són els que estem aquí,
perquè, bé, vèiem que en l'hora que portem,
bàsicament, hi ha hagut molt poc moviment.
Ara, hi ha alguns mitjans encara,
i el que s'estan, bàsicament, les televisions gravant,
doncs les diferents imatges que es poden prendre,
poques, perquè no podem accedir ni tan sols al pàrquing del recinte,
perquè està, doncs, tancat amb una tanca de metall.
Laura Casas, amb el suport tècnic de Joan Maria Bertran.
Moltes gràcies per aquesta informació i fins després.
Adéu, fins després.
Gràcies a aquesta companya dels serveis informatius.
Després tornarem a connectar d'aquí una hora.
Anirem amb la unitat mòbil amb el nostre company Jordi Sorinac,
fins i tot amb algun convidat,
recordant que, per exemple, en aquest llarg litigi judicial,
fa uns anys es va crear una plataforma ciutadana,
la plataforma Salvem el Fortí,
que pretenia evitar l'enderrocament d'aquest establiment comercial,
d'aquest restaurant.
Això no ha estat possible, la justícia ha anat avançant,
i, en fi, per moltes resolucions i recursos que s'havien presentat,
doncs, avui que tenim un advocat com el Ton,
ell ja ens havia dit moltes vegades,
ell i molts altres advocats que venen a les tertúlies,
que, en fi, que això segurament no tenia marxa enrere
i avui ha arribat el dia, no, Ton?
Doncs sí, efectivament, efectivament.
Jo penso que avui és un dia trist per Tarragona.
Sí?
Jo penso que avui és un dia trist per Tarragona.
Tarragona perd un equipament
que era útil per a la ciutat.
Perd un equipament que, a més, comportarà gastos importantíssims.
De moment, l'enderroc ja es parla d'una xifra importantíssima,
em sembla que són 600.000 euros.
Més la indemnització que es tindrà que pagar en el propietari,
per molt que es vingui a dir que es defensarà,
el no tindrà-li que pagar.
Des d'un punt de vista legal,
el propietari de la llicència té un dret a que se l'indemnitzi
com a conseqüència d'haver-se deixat sense efecte aquesta llicència,
fruit del procediment judicial.
I, per tant, penso que avui és un dia, francament,
trist per la història de Tarragona.
No crec que satisfagui absolutament amb ningú,
ni tan sols la recurrent,
la que va instar tot aquest procediment,
perquè, al cap i a la fi, què s'aconsegueix amb això?
Anant contracorrent dels interessos de tot Tarragona,
la sentència que s'executa
és una sentència que s'executa
sobre la base d'una legalitat estrictament formal
que no equival a que s'hagi fet justícia material amb aquesta sentència.
És a dir, aquesta sentència no podia ser d'altra manera,
tant en quant que el planejament urbanístic,
per una qüestió d'un error urbanístic en el seu moment,
en una de les revisions,
es va oblidar de qualificar aquella finca com corresponia.
Doncs, bueno, es va donar aquesta llicència.
Aquesta llicència ha estat anul·lada per aquesta raó,
com dic, de legalitat urbanística,
però que no fa justícia material.
La justícia material ho foren tant en quant que les lleis
el que fan és protegir l'interès social,
l'interès de les majories,
i, efectivament, aquesta sentència, com és públic i notori,
no satisfà potser només que la recorrent.
Per tant, penso que és un dia francament trist.
Una altra qüestió que cal valorar d'aquesta execució
és que definitivament s'ha complert del que no tenia que ser,
que és el no haver deixat l'Ajuntament,
que és el que té la sobirania urbanística
amb el planejament d'esmenar la situació.
És a dir, és l'Ajuntament, precisament,
són les corporacions municipals
les que tenen la capacitat i la funció per llei
d'organitzar el territori.
Doncs bé, com tots sabeu,
va ser una llicència que es va concedir per unanimitat,
pendent, precisament,
de normalitzar aquesta legalitat formal
per substanar l'error,
però bé, la recorrent,
coneguant que la situació era la que era,
es va prevaldre d'aquesta illegalitat formal,
com per impedir que l'Ajuntament es manés la qüestió.
I, per tant, els jutjats, el que han fet,
els tribunals, el que han fet,
ha estat dictar sentència conforme a la legalitat formal,
però que torno a dir que la legalitat formal
no té res a veure amb la justícia material,
que és el que han de...
que és el que la justícia i la jurisdició dels tribunals
han de sempre preservar i buscar.
Com valoren la notícia els altres convidats a la tertúlia?
Pep?
Home, després de l'explicació magistral que ha fet el Ton,
poques coses més, no?
Jo ara recordava alguna cosa que em sembla
que no sé si estudiàvem a Filosofia del Dret
o del que deia que a vegades has de tolerar un mal menor
per tenir un B major, una cosa d'aquestes, no?
Jo crec que més enllà que hi hagi un error formal
i de tot això, el que és evident és que...
és el que ha dit el Ton,
un muy expert expert d'un equipament,
és per la possibilitat de tenir una cosa que,
molt bé, seria un negoci privat i el que es vulgui,
però era un lloc emblemàtic de Tarragona.
Suposo que poder, no ho sé,
ha faltat imaginació en algun moment de tot això
per poder-hi donar-hi alguna altra sortida que no fos.
Doncs, bueno, si es vol enderrocar o eliminar o suprimir el negoci,
doncs almenys mantinguem i salvem el que són les parets
per buscar...
En fi, suposo que s'hi ha pensat,
però, bueno, jo crec que al final...
El que fa pensar és que les coses s'han de fer sempre bé
i els polítics i els no polítics han d'estar sempre al cas del que fan,
doncs perquè qualsevol vedada d'aquestes
o qualsevol error, doncs que segurament tothom era conscient
que estava mal fet i s'esperava el moment d'esmanar-ho,
doncs, bueno, hi ha hagut una persona en aquest cas en concret
o hi ha hagut una circumstància que ha fet que no...
que ja no es pogués tirar enrere, no?
I, en fi, és una llàstima.
S'han anat recorrent sistemàticament
les revisions, les modificacions que feia l'Ajuntament
per adaptar la legalitat formal urbanística a la real.
És una llicència que es va otorgar per unanimitat.
La va otorgar un ajendament socialista
del que no cap la sospita, penso jo,
o quan menys sospites,
de que hagi afavorit els interessos privats.
Se sabia que es tenia que fer la modificació puntual,
però amb aquesta...
Però no l'han deixat.
Però no l'han deixat.
És aquest el problema que s'ha produït, eh?
És a dir, s'ha impedit que s'exerciti la facultat
que li corresponden als ajuntaments
d'ordenar el territori urbanísticament, no?
I el resultat és el que és.
Àngel.
A mi, el que em planteja aquest tema,
evidentment, estic d'acord amb els altres dos companys,
que és un dia trist per Tarrona,
perquè, com a mínim, vull dir,
era un lloc emblemàtic tant per la ciutat
com per la gent que venia de fora.
Era un lloc que realment era agradable,
prescindint, com deies tu,
que era un negoci privat,
però doncs era un lloc que era molt agradable
de gaudir de la ciutat i del sol en aquell espai.
Jo el que no sé, vull dir, em pregunto,
és què hi ha d'haver darrere de la insistència, no?
Vull dir, la contumàcia en el fet de dir,
bueno, això s'ha d'anar a terra,
això s'ha d'anar a terra, això s'ha d'anar a terra, no?
Ja la recorrem, vols dir?
Sí, vull dir, és un tema que, vull dir,
quan parlem de tarragonisme i parlem d'aquestes coses de Tarrona i tal,
jo em penso que hi ha qüestions que haurien de prevalar-se,
com són potser el sentit comú o la capacitat de dir,
bueno, però jo no acabo d'entendre aquest tema, no?
I llavors, evidentment,
ara això planteja una qüestió, com ha dit molt bé el Ton,
és a dir, un cost tremendo per la ciutat
i un cost afegit després,
perquè, evidentment, aquest és un espai que s'haurà d'arreglar
o s'haurà de...
Acabarà decidir que s'hi fa, clar.
Amb la curiositat que, segons sembla,
s'hi podria tornar a fer el mateix que hi havia,
vull dir, una vegada estigui aprovat el nou plau de planejament, no?
Òbviament, vull dir...
Sí, si el POUM preveies allà,
doncs, que s'hi pugui ubicar un establiment comercial privat,
doncs, hi podria anar, no?
És que no pot ser d'altra manera,
tant en quant que és una propietat privada o una de dos,
o se li permet un ús,
o s'expropia,
és a dir, el que no pot ser que una propietat privada...
No puguis fer res.
No se li pugui fer absolutament res.
Aquesta era la qüestió, però això deriva d'un error,
però d'un error material, allò, material,
es van oblidar de posar-li la clau no sé quants en aquell espai
i això es va anar arrossegant,
això des de fa molt de temps,
bé, i això s'ha arrossegat fins avui,
que malauradament s'acompleix una sentència
que torno a dir, doncs, bueno,
recull una legalitat de caràcter estrictament formal.
Planejament diu que avui això no pot ser
i com sigui que totes les modificacions estan impugnades,
també, per no deixar fer la modificació,
doncs, els tribunals han hagut de actuar d'aquesta manera.
Tot i així, jo diria que els tribunals,
el que tenen que fer,
i això, doncs, bueno,
és una aplicació d'uns principis doctrinals bàsics,
el que tenen que fer és sempre interpretar les lleis
conforme a les realitats socials, no?
Això és un principi general del dret
amb l'aplicació de la llei, no?
Lleis que són antigues
poden seguir sent bones
sempre i quan s'interpretin
conforme a una realitat
que és la que correspon en aquell moment.
Jo crec que aquí el tribunal
ho hagués pogut fer.
Va estar en aquesta línia,
però finalment, doncs, bueno,
van haver moltes pressions,
de denúncies, fins i tot,
de prevaricacions en els propis tribunals
que no es feien complir la sentència,
i, bueno, doncs, al final, el tribunal
va posar la directa i va dir
que s'executi la sentència.
Per què aquestes pressions tan fortes?
Doncs ho desconec.
Bueno, no, perquè, en definitiva,
el principi de legalitat
comporta...
Preval, no?
Ha de prevaldre sobre altres conceptes.
I torno a dir que la sentència
és ajustada a dret
en quant a la legalitat normal,
però que no fa justícia material.
La justícia material,
a mi de tot començament,
és una altra cosa absolutament diferent.
És el que tenen que preservar,
precisament, els òrgans jurisdiccionals
a l'hora d'aplicar les lleis
i de dictar sentències.
conforme a les necessitats i les realitats socials
que han evolucionat, no?
I, en aquest cas, jo entenc
que ho hauria pogut fer
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
que va estar d'un trist de fer-ho,
però, bueno, al final, com torno a dir,
hi va haver amenaça, entre cometes,
de denúncies per prevaricació
per no fer complir aquesta sentència.
El cas és que la sentència s'ha de complir.
Ara els treballs comencen,
duraran tranquil·lament entre dos i tres mesos,
ja ho deia la nostra companya,
que, en fi, avui el que s'està fent
avui i els propers dies
és una mica planificar com es farà tot això
en les properes setmanes.
Podem córrer el risc, de totes maneres,
que un cop desaparegui, per tant,
el restaurant i es mantinguin
les parets del fortí,
l'estructura del fortí,
allò que di, en fi,
com un solar una mica
o com una zona una mica sense cap ús,
i, per tant, podem córrer el risc
a la ciutat que, si l'Ajuntament
no li dona una utilitat
més o menys immediata,
puguem tenir...
Es quedarà dintre de la llista
de teves pendents.
A 10 metres hi ha un altre fortí
que se li hauria pogut donar un ús,
una utilitat,
i no se li ha donat.
Sí que és un monument
que fa bonic,
però d'utilitat cap ni una.
Què es vol?
Deixar aquell altre fortí
d'igual manera?
I així es podríem parlar
de moltes coses
i de molts edificis
i de molts espais
en què se'ls donen una utilitat
i que ens podríem qüestionar
si no seria millor
però no serien altra cosa.
Vostès els donarien
una utilitat pública?
És a dir,
ho recuperarien per la ciutat?
Igual que hi ha
el fortí Sant Jordi,
el que comentava ara el Ton,
allà al costat.
Àngel?
A veure,
el que és evident
és que fins ara
allà hi havia un moviment
increïble de gent,
el qual facilitava molt més
que la gent anés a passejar,
que la gent s'hi trobés i tal.
Jo penso que ara pot convertir-se
si no s'àrbitra alguna solució,
ja sigui de tipus privat
o ja sigui de recuperació.
El que passa
és que al tema
de recuperació de l'Ajuntament
estem carregant sempre coses
i dient,
s'ha de recuperar,
vull dir,
això vol dir diners
i més diners i més diners,
no?
El que passa
és que teòricament
s'ha de deixar
com estava abans
de la reconstrucció
i no estava,
jo clar...
S'ha de desfer
tot el que es va fer
a l'empar de la llicència
o fins i tot
si es va fer de més,
que en aquest moment
ho desconec,
doncs recusar-ho
a l'estat anterior.
Però l'estructura del furtí
recordem que es mantindrà
tal qual,
això sí,
perquè hi ha la Comissió
de Patrimoni de la Generalitat
que ha supervisat
totes les tasques.
Per tant,
tindrem un altre furtí
com el de Sant Jordi,
això sí,
envoltat d'una zona verda,
un parc,
recordem que hi hagi
una zona de jocs infantils,
en fi,
una zona,
un parc
on es pot utilitzar,
però no sé si,
com deia l'Àngel,
pot quedar massa...
Jo no sé si recordo malament
també,
a les alfores
hi havia una zona de passeig,
diríem,
uns bancs inclús,
vull dir,
la part que tocava
més a les roques de baix
i tal,
i això ja no sé
de qui és propietat,
si és propietat també
del mateix restaurant
no és cosa de l'Ajuntament,
però estic segur
que aquest sà,
un tema que es malmetrà
immediatament
si no hi hagi
una vigilància contínua
o hi ha una activitat
concreta,
vull dir.
Això serà la Sabinosa 2
en què no se li...
potser no es deteriorarà
com s'ha deteriorat
la Sabinosa,
perquè els edificis
són ben diferents,
però amb quanta utilitat,
doncs ara...
A més allò també
ara tothom opinarà,
tothom dirà,
però què es farà?
Doncs no sé,
Ricard,
d'aquí 10 anys
si seguim fent la tertúlia...
Home,
espero que sí,
però espero que abans de 10 anys
puguem tenir
alguna notícia més positiva,
no?
Com el Palau de Justícia.
Això no està també la línia
marítima o terrestre,
potser tampoc es pot fer...
Sí, no, no, sí.
No?
No està afectat
per la...
A partir de la línia
que està marítima o terrestre,
que sigui domini del Ministeri.
No pots fer instruccions.
Ara exactament
la situació la desconec,
però penso que no,
perquè precisament,
o pot haver l'autorització,
precisament hi ha hagut
dos, tres modificacions puntuals
que han estat impugnades
per la recurrent
perquè no es pogués modificar
i es mantingués la legalitat,
diguem aquesta il·legalitat.
Sí, sí, sí.
Això volia dir que
es tenia la possibilitat
de...
De moeu...
calificar-ho com a espai
per ús privat
i per serveis, no?
En fi,
veurem com evoluciona
la qüestió,
tot i que avui és evident
que és un dia...
En fi,
per marcar en el calendari,
perquè avui comencen
aquestes tasques
de desmuntatge
del restaurant
del Fortí de la Reina,
n'estarem pendents
al llarg del matí
a través de la unitat mòbil.
Els hi proposo
els convidats
a abordar altres temes
a l'actualitat.
Ara parlarem de seguida
de la crisi
i de les dades a l'atur,
perquè acaben de sortir
les dades al mes de novembre
i ja es poden imaginar
que no són gaire positives,
més aviat tot el contrari,
però abans també
de la plana estrictament local
avui hi ha una notícia
destacada
sobre el nomenament
d'un nou cap
de la Guàrdia Urbana
a partir de l'1 de gener.
Serà un alt càrrec
dels Mossos d'Esquadra.
Es diu Rafael Comas,
és nascut a Tarraona,
de fet està molt vinculat
al barri del Serrallo.
Actualment és intendent
en cap de Seguretat Ciutadana
dels Mossos
i a partir de l'1 de gener
assumirà la direcció
de la Guàrdia Urbana
a Tarraona.
És una direcció
que és una decisió
que ha pres els responsables polítics
de l'Ajuntament de Tarraona.
Què els sembla
que hi hagi
un alt càrrec dels Mossos
dirigint la Guàrdia Urbana
de Tarraona?
Els sembla significatiu,
important,
no és rellevant,
Àngel?
Bé, jo no conec la persona
però suposo que si és una persona
que ve d'un càrrec
dels Mossos d'Esquadra
deu tenir una experiència
i per tant vol dir
que la Guàrdia Urbana
el que intenta
és professionalitzar-se
el qual ho trobo positiu.
Sempre i quan la línia sigui
a veure,
la d'educar
més que la de sancionar
que és una cosa
que com a ciutadans
penso que hem d'esforçar-nos tots
a dir-ho.
Una mica a vegades
la sanció
és que la Guàrdia Urbana
està només per multar
i per posar sancions.
Jo penso que també està molt
per ajudar el ciutadà
i per detectar situacions
d'incivisme, etcètera.
Pep?
Sí, sí, sí.
Jo en aquesta línia
no el conec
però dona la impressió
que si fitxen
algun crec
com han fitxat
doncs deu ser
per donar
més professionalitat
a la Guàrdia Urbana
segurament per coordinar millor
han explicat
que és per coordinar-se
també millor
amb els Mossos.
Al final si tot això serveix
per tenir un millor servei
a la ciutat
i estic molt d'acord
amb ell
segurament podria aprofitar
per continguts
més pedagògics
o formatius
jo crec que està bé.
I el fet que vingui dels Mossos
pot ajudar precisament
a això de la coordinació
entre els cossos policials
que tantes vegades reclamem?
Segur, segur que sí
perquè ell sap perfectament
com funcionen els Mossos
sap quin ha de ser
l'engranatge
més adient
doncs perquè un cos
de policia local
i un cos de policia
diguem-ne
de més àmbit general
doncs funcionin
ni no es perdi
ni no s'aprofitin sinergies
i jo crec que és positiu.
Ton?
No, no,
em coincideixo totalment
el que deia l'Àngel
professionalitzar
la Guàrdia Urbana
com qualsevol
altre sector
això és bo.
Que vingui
d'un alt càrrec
dels Mossos d'Esquadra
fa presumir
que efectivament
es tracta
d'una persona
amb formació professional
ad hoc
per dir-ho d'alguna manera
no ha entrat
en una oposició
no, diguem-ne
no estan preparats
específicament
per aquesta
tasca
de policia
i el que deia
l'Àngel
fonamental
la policia municipal
la Guàrdia Urbana
que té una tasca
importantíssima
per la immediació
que té
en el ciutadà
quan més professional
millor
i especialment
adreçada
a
sancionar
òbviament
quan no toqui el tremell
perquè no deixi de ser
un mitjà
d'educar
però sí
també
de donar
aquest
aquest apoio
és a dir
aquesta educació
a la ciutadania
de fer les coses
ben fetes
abans de tindre
les que sancionar
en fi
doncs
també estarem pendents
d'aquest anomenament
per cert que
avui
d'aquí uns minuts
parlarem amb l'intendent
en cap dels Mossos d'Esquadra
al camp de Tarragona
perquè recordo
encara que ha fet un mes
de l'arribada dels Mossos
en matèria de seguretat
que no sé si
a nivell de carrer
no s'ha notat
jo crec
ni a favor
ni en contra
suposo que això
també és un signe
de normalitat
que la presència
dels Mossos
als carrers
de Tarragona
ciutat
i d'altres punts
a la demarcació
doncs s'ha fet
amb una
tranquil·litat
i amb molta discreció
això ho troben positiu
o creuen
que s'hauria d'haver notat
més
no no
perquè
no
jo penso que
ja és bo
que hi hagi discreció
precisament amb aquesta implantació
no diré
no descobreixo res
i dic que
en determinats moments
especialment
hi va haver
una idea
que els Mossos d'Esquadra
havien entrat
amb molta prepotència
a assumir les funcions
policials
jo penso que és bo
que normalitza
aquesta idea
que això ja no és així
i que els Mossos
el que estan fent
és la tasca
correcta
però amb la discreció
que correspon
un comentari
respecte a l'anomenament
és un tarragoní
i això és una dada
molt positiva
comentant
la professionalitat
de para pescador
i vinculat al serrador
tarragoní
això vol dir
que no només
sent com a tarragoní
el que farà segur
tindre més estima
a Tarragoní
la funció que fa
sinó que coneixerà
les problemàtiques
específiques
de Tarragoní
de fet
deu conèixer
prou bé
la ciutat
pel que fa
més d'implantació
dels Mossos
Àngel
algun comentari?
jo penso que la seguretat
vull dir
contra més discreta
millor
val la pena sentir-nos segurs
però sense que es noti
i per l'altre costat
vull dir
jo no he tingut ocasió
de fer-lo servir
i millor
però penso que això es nota
quan fas tràmits
i coses d'aquest tipus
vull veure una mica
si l'eficiència millora
o és la mateixa
o no vull dir
no ho sé
parlem de la crisi
acaben de sortir
les dades
de l'atur
a nivell general
de l'estat
en un any
l'atur ha pujat
un 42%
és a dir
la taxa interanual
del novembre del 2007
el 2008
és del 42%
en el conjunt d'Espanya
arriba
atenció
el 60%
a la demarcació
de Tarragona
estem
amb dades
en aquests
en aquests moments
de pràcticament
45.000 aturats
a les comarques tarragonines
prop dels 3 milions
de desocupats
a l'àmbit
al cúmput general
de l'estat espanyol
i diuen
que no ha tocat fons
no?
com ho veuen?
molt preocupant?
està clar
està clar
el que passa
que clar
és el camí que portem
vull dir
aquest dematí
sentia per la ràdio
56% menys
em sembla
de matriculació
de vehicles
de vehicles
si no els matricules
no
és que no es compren
si no es compren
no es fabriquen
i a darrere de tot això
i anem veient
el degutall cada dia
l'amortització
dels postos de treball
empreses de components
automògils
a darrere
hi ha empreses
a darrere hi ha
i a darrere
i això és una cadena
i no parlem del sector
de la construcció
exactament
exactament
jo fa pocs dies
en una conversa informal
amb un senyor
no sé si de Camp Clau de Riu
que m'explicava
que es dedicava
a alicatar cuines
i quartos de bany
i em va explicar
que no feia pas gaire
tenia 50 persones
que treballaven amb ell
i ara eren el fill
i un nebot
i amb problemes
doncs de cobrar coses
clar
i els materials
que es porten
a les vivendes
que venen amb barcos
ahir em deia
en Gabriel Mas
del Port de Terrauna
que també es nota
és el transport
empreses
que abans
doncs feien
tres recorreguts
amb camió i tal
ara doncs en fan un
i és una cadena
no és que sigui imparable
suposo que algun dia
s'aturarà
però vull dir
és lògic
que anem a les xifres aquestes
i més
i més
perquè això també
porta una inèrcia
no?
Àngel
no ho sé
és complicat
vull dir
sembla ser que tots els indicadors
diuen que
com diu el Tom
que no ha tocat fons
a més a més aquest tema
i és preocupant suposo
perquè suposo que hi ha molta gent
que comença a cobrar de l'atur
però suposo que arribarà un moment
que hi haurà gent
que ni cobrarà de l'atur
no?
vull dir
això és realment preocupant
no?
vull dir
el que passa
que potser
cal ser optimistes
en situacions d'aquest tipus
i intentar
doncs
veure
que
que això s'acabarà
no?
i sobretot
fer-nos una reflexió
que això és una reflexió
de tipus
filosòfic
si vols tu
és a dir
que com pot ser
quina societat estem creant
o quina societat estem creant
que ens ha portat
on s'està portant
aquestes situacions
vull dir
una ciutat en la qual
l'especulació
i el diner fàcil
era
l'habitual
la caiguda
està sent
espectacular
segurament
perquè veníem d'una època
de moltíssima abonança
i en què molta gent
en fi
s'ha enriquit
o ha viscut
o ha viscut molt bé
aquí hi ha un factor afegit
que penso que cal tenir en compte
molt principalment
que és que
les finances de l'Estat
se'n ressentiran
d'una forma brutal
no només
no només
tindrà que assumir
aquests pagaments
dels aturs
conseqüència de la crisi
i de més
sinó que
la capacitat de recaudació
de l'Estat
ha davallat moltíssim
diuen que
actualment
s'està
diguem
en el mercat immobiliari
les operacions
estan per sota
del 50%
del que era
i el sector automòbil
també
com heu dit

gran part dels impostos
es recauden
principalment
de les transmissions
immobiliàries
que a més comporten
cada transmissió immobiliària
cada operació
immobiliària
comporta dos o tres
operacions subjectes
a l'impost
que és
la compra-venta
amb si mateixa
la hipoteca
la cancel·lació
la construcció
porta escriptures
d'obra nova
i tot això
està gravat
en impostos
que recaude l'Estat
les llicències d'obres
els ajuntaments
els ajuntaments
tindran molts menys ingressos
què vol dir això
que les finances de l'Estat
tindran que pagar més
per raons de l'atur
i altres circumstàncies
i per una altra cosa
recaude menys
atenció
i caldria que invertiguessin més
a més a més
a més
de moment
ja s'està deixant
que els municipis
es puguin endeutar més
i això
a la llarga repercuteix
i a més
totes les mesures
aquestes de crisi
que s'estan aprovant
jo no hi entenc massa
però no n'hi ha cap
en el pressupost general
de l'Estat
em sembla que tot va
dèficit
dèficit
dèficit
i això és una pilota
que es va inflant
i davant d'una situació
com aquesta
quin missatge
s'ha de transmetre
per part dels dirigents polítics
ho dic perquè
avui hem sentit
per exemple
el ministre de treball
Celestino Corbacho
conscient que les dades
de l'atur
continuen augmentant
però dient que
segurament a finals
del 2009
ja començarem
a sortir de la crisi
a vegades aquestes declaracions
són oportunes
i inoportunes
cal donar un missatge
de confiança
que suposo que és el que
moltes vegades
volen fer els polítics
encara que això
sigui potser contraproduent
a la llarga
com ho veuen
Àngel
tu que penses
una entitat
financera
quins missatges
s'han de donar
creus tu
a veure
jo penso primer que res
que el missatge
que s'ha de donar
és aquest una mica
que he insinuat jo
és a dir
viure amb una certa
rigorositat
és a dir
no allargar més
el braç de la màniga
i això començant
per un mateix
començant per les entitats
jo que entenc
i començant
per les administracions
és a dir
el primer que s'ha de donar
és exemple
és a dir
el que no es pot fer
en aquest moment
és despilferrar diners
o gastar diners
superfluos
i això ho hem de fer
des del punt de vista personal
jo em penso
és a dir
apretar-nos el cinturó
en el sentit de dir
ja sé que la indústria del cotxe
si no et canvies el cotxe
avui no funciona
però bueno
potser ara compraven cotxes
sense necessitat
de tenir-los a comprar
o no sé
vull dir
aquesta sensació
d'austeritat
jo em penso
que l'hem de donar
tots plegats
això és una qüestió
de model
de model econòmic
és a dir
estar amb aquest model
és qüestionable
és el model
que s'ha de seguir
és el model
que ha de continuar
i té a veure
una revolució
amb el model econòmic
el consum
que és el motor
tot basat en el consum
si no hi ha consum
una altra font de recaudació
que són els Ives
també
la davallada
és un tema de model
acabes de plantejar
un debat
un debat
que seria interessantíssim
és a dir
es pot continuar
amb la refundació
del capitalisme
perquè no serà
más de lo mismo
i encara hi hauria
però sempre
per la menor refundació
és a dir
tothom entén
que alguna cosa
ha de canviar
però refundació
ja no ho sé
hi hauria un altre aspecte
que per mi
penso que és bastant interessant
és a dir
com ajudar
aquelles persones
que estan en una situació
motivada
per la situació
de la crisi
i tenen voluntat
són responsables
i poden tenir capacitat
de solucionar-la
estic parlant
de gent que no pot
pagar la seva hipoteca
de moment
però que té bona voluntat
i ho pot arreglar
i tal
és a dir
situacions d'aquest tipus
és a dir
em penso que s'haurien
de fer uns plantejaments
diferents
i tu saps
molt bé com a abogat
i que la solució
més fàcil
és executar
la solució més fàcil
és no sé què
però potser
les obres socials
en aquest moment
i aquestes coses
potser s'haurien de plantejar
d'una altra manera
i ara que acabem
d'estrenar el mes de desembre
i amb aquest context de crisi
vostès creuen
que es notarà molt això
en el mes comercial
i més consumista
de l'any
sens dubte
com és aquest mes de desembre
previ a les festes de Nadal
creuen
que es notarà?
tenen aquesta sensació
pel seu entorn més proper
personal
que això
es notarà
i molt?
Jo penso que sí
Jo crec que sí
Sí, perquè ja està instaurada
a nivell personal
una psicòsis
d'això no va bé
que cal
l'estranyes el cinturon
que encara que tinguis
més val guardar
jo crec que es notarà
És que
gent que treballa amb mi
que té una nòmina cada mes
i que va cobrant la nòmina
sense cap problema
et parlen
que estem en crisi
segurament a casa
d'aquella persona
no hi ha la crisi
perquè
té uns ingressos
però
la mentalitat
que hi ha crisi
i això
jo
mira aquests dies
ho parlava amb un company
estic veient
molta menys gent
que compra butlletes
de
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
en canvi
jo no veig
l'alegria
hi ha d'altres
que diuen que
com que hi ha pocs diners
doncs la gent
prova més la fortuna
no?
això són teories
d'aquelles
que
no d'acord
però
potser jo
provaré la fortuna
i aniré
a una administració
i em gastaré
20 euros
i compraré un
però el que no faig
és
a l'euro del
quiosc
a l'euro de la
tot això
jo no ho estic veient
no ho estic veient
una certa psicosi
personal
jo crec que sí
no la noteu
individualment
però amb aquesta psicosi
hi haurà menys consum
això vol dir que
es pot ser una campanya
d'anedat
i aleshores
la roda encara
s'anirà fent
més grossa
menys consum
en fi
més empreses
que poden anar
a l'atur
per això
als Estats Units
els missatges
que donen
és fomentar el consum
fomentar el consum
és que
a veure
per exemple
ara
l'euro ibo ha baixat
i per tant
les hipoteques
baixaran una mica
això és un signe positiu
per exemple
dintre dels missatges
aquests de psicosis
que tenim
ara això sembla que va millor
perquè aquells que tenen
la possibilitat
que gastin
que consumeixin
consideren que és oportú
o no
en un moment com aquest

jo crec que sí
si poden sí
en fi
recordem les dades
per acabar
44.000 aturats
500
44.500 aturats
tenim en aquests moments
a la demarcació de Tarragona
2.900.000
fregant ja
els 3 milions
d'aturats
de desocupats
en el conjunt
de l'Estat espanyol
la taxa interanual
en el conjunt
de l'Estat
és del 42%
però atenció
perquè la demarcació
de Tarragona
del 60%
18 punts
de diferència
i a Tarragona
l'atur
el percentatge
d'increment
respecte
d'altres demarcacions
de Catalunya
doncs
a Lleida
ha pujat
encara més
la taxa interanual
a Girona
també més
però a Barcelona
és la que trenca
la dinàmica
i està per sota
de la mitjana
catalana
però a Catalunya
estem en el 55%
de taxa interanual
insisteixo
a Tarragona
el 60%
podria un anàlisi
per saber
quina és la raó
que incideix
tan destacadament
a Tarragona
no?
en fi
avui no tenim temps
però segur que ho podrem
parlar en els pròxims dies
en les diferents tertúlies
del matí
de Tarragona Ràdio
acabem aquest temps
d'opinió i de comentari
i d'anàlisi
que avui hem fet
amb el Ton Obert
l'Àngel Cunesa
i el Josep Artrana
tots tres
malgrat la crisi
malgrat tot
gràcies
bon dia
i que vagi molt bé
fins la propera
adeu-siau
bon dia
adeu-siau