Núria Gondolbeu, molt bon dia.
Benvinguda, que tenim novetats, no?
Bé, novetats sempre n'hi ha a la biblioteca pública,
més que novetats, perquè són incorporacions,
en aquest cas, al fons audiovisual,
i aquest seria més visual que àudio,
perquè avui parlem de cinema i no pas de música, no?
Exactament, avui parlarem de cinema.
Us hem portat uns quants títols dels nous que s'han incorporat
i bé, doncs, esperem que us siguin interessants.
El que és prioritària a la biblioteca pública
és anar aixamplant el fons amb clàssics de cinema,
amb pel·lícules d'aquelles que probablement
no estan en circulació comercial, en els videoclubs,
tot i que no renuncieu tampoc a les novetats
i a aquelles pel·lis que són més taquilleres
i que són més populars, oi?
Sí, sí, exactament.
Intentem tenir un fons que reculli el més bàsic
de la història del cinema
i també anar incorporant nous títols
i bé, una miqueta de tot.
El primer que us he portat,
justament exemplificant una mica el que comentes,
és la pel·lícula de Roma de Federico Fellini.
És antiga aquesta, eh?
Aquesta és antiga.
És que realment aquest any hem tingut sort
perquè s'han tornat a editar força pel·lícules
del Federico Fellini
que fins al moment no teníem.
Roma és una, però també s'han incorporat
el del famós Vuit i mig i Casanova.
Llavors, la que us portava avui una mica així,
de forma principal, és la de Roma.
En aquesta pel·lícula Fellini barreix una mica
les seves dades autobiogràfiques,
amb els records, una mica els somnis,
fent una barreja de la seva progressió en la vida
i reflecteix la ciutat de Roma.
Llavors, és molt interessant perquè comença
des de la seva infància,
l'escola del règim feixista,
passant per la seva joventut,
l'inici de la guerra,
i els anys 70, que és l'actualitat de la pel·lícula
quan es va rodar en aquell moment.
Núria, una mica el criteri,
quan aneu incorporant nous títols
al fons de vídeo i de DVD a la biblioteca.
D'una banda, esteu amb atents a les novetats,
a les reedicions de velles pel·lícules que tornen.
També es funciona amb el tema desiderates,
com passa amb els llibres,
a peticions dels usuaris d'escolta.
Teniu aquesta pel·lícula?
I si valoreu que és interessant tenir-la,
també la compreu?
Sí, sí, el servei de desiderates
funciona igual per l'àmbit audiovisual,
i si totes aquelles propostes
que facin els lectors,
que considerem que poden ser d'interès
per la resta d'usuaris,
llavors també s'accepten,
i si tenim a les mans
la possibilitat de comprar-ho,
llavors s'introdueix en el fons.
De moment, qui vulgui veure Roma,
de Fellini, en bones condicions,
que sàpiga que a més és una còpia reeditada,
i estarà, com dèiem, en unes condicions òptimes.
Apuntem un altre títol.
Sí, el següent títol es diu
Cuando passen las tigüenyes,
del Mikhail Kalatozov.
És una pel·lícula de l'any 57.
I bé, potser és més desconegut
aquest director així en general.
Cal dir que l'any 58
va rebre la Palma d'Or
del Festival de Canes.
Per aquesta pel·lícula?
Sí, i en aquest sentit
es va donar a conèixer
a la resta del món.
Aquest realitzador rus
va ser un dels primers
a mostrar una cara, diguem-ne,
més realista o menys idíl·lica
de la que fins llavors
hi havia hagut imposada
per Estàlin allà.
Llavors, bé, va ser vetat
allí a Rússia...
Home, estem parlant
de l'any 58.
Per tant, lògicament,
no crec que agradés molt
al règim de la Unió Soviètica.
Exacte.
Per tant, també és una pel·lícula
interessant des d'aquest punt de vista.
Ens explica,
durant la guerra amb Alemanya
es separen dos joves amants,
la Verònica i el Boris,
que resulta ferit al front.
Llavors, ella,
que resta Moscú,
viu somiant una mica
el retorn del seu estimat
i fa una mica la comparació
amb les aus migratòries.
Per això aquest títol,
quan passen les cigüenyes.
Llavors, bé,
la veritat és que ella
es troba en una realitat
molt dura,
amb molta violència,
amb molta solitud
i bé,
doncs,
és una pel·lícula
bastant intensa
en aquest sentit.
No és per alegrar-nos al dia,
però que ho sapiguem,
no?
Sí,
aquesta és una mica dureta.
Canviant,
ara també,
de registre,
una altra pel·lícula,
aquesta més recent,
ja de l'any passat,
del 2007,
que es titula
Caramel,
de Nadine Lavaki.
I bé,
aquest també,
bueno,
ja dic,
canviant molt de registre,
explica la història
de cinc dones
que coincideixen,
doncs,
habitualment,
en un saló de bellesa
a Beirut
i, bé,
doncs,
reflecteix una mica
aquest microcosmos
que es reflecteix aquí
en aquest saló de bellesa
on aquestes cinc dones,
doncs,
en un àmbit,
doncs,
de llibertat
i d'intimitat,
diguem-ne,
comparteixen confidències
arrel,
doncs,
bé,
parlant sobre els homes,
sobre la maternitat,
sobre sexe,
tot plegat.
Curiós és que sigui
en un saló de bellesa
de Beirut,
no?
Sí,
precisament.
És curiós.
Aquesta pel·lícula
cal dir que va rebre
el premi del públic
al festival de Sant Sebastià
de l'any passat.
Molt recomanable,
aquesta pel·lícula.
És una proposta,
sí, sí.
Una altra molt curiosa,
aquesta l'he escollit
perquè crida l'atenció.
A mi el títol
ja el veig de lluny
i no porto les ulleres
i em crida l'atenció, eh?
Sí,
doncs,
és una pel·lícula
d'Uruguai,
fet a Uruguai
i es títula
El banyo del papa.
El banyo del papa.
És divertidíssim el títol.
Si la pel·lícula
respon a les expectatives
del títol,
pot estar bé.
També és força recent,
és de l'any passat,
del 2007,
i està dirigida
per Enrique Fernández
i César Charlón.
Llavors, bé,
és una pel·lícula
que retrat
l'any 1988
en una ciutat d'Uruguai
que espera
la visita del papa,
en aquell cas,
doncs,
Joan Pau II.
Llavors, clar,
pels habitants
d'aquella població
el que representa,
no?,
acollir
tot aquells milers
de peregrins
a nivell,
doncs,
d'economia,
no?,
doncs,
de menjar,
d'assortiment,
doncs,
de records,
de tot aquest...
Tot el merchandagi,
no?
Exacte,
tot el merchandagi.
Llavors,
el protagonista,
però que és un contrabandista,
així una mica
de poca monta
o de passo que tan voli,
se li acut,
doncs,
una idea lluminosa
que és preparar,
doncs,
uns vàters,
uns vàters,
per, doncs,
perquè,
intueix,
doncs,
que tota aquesta gent
necessitarà,
doncs,
de...
I aquí veu el negoci,
i aquesta necessitat
han de cobrir,
no?
Aquesta segur que també
s'ha de cobrir,
no?
I en vez,
doncs,
de posar-se a fregir xorissos
i tota aquesta altra part,
no?,
es dedica,
doncs,
amb això,
només que hi ha un problema
que és que ha de trobar
un lavabo,
doncs,
amb urgència,
per l'avinguda,
doncs,
d'aquest esdeveniment.
I bé,
doncs,
és una pel·lícula diferent
i divertida,
sobretot,
que també fa falta riure,
eh?
Exacte.
Una miqueta.
I després també veiem
producció entre altres països,
no?
A Uruguai,
doncs,
en aquest cas,
doncs,
no...
No,
no és un cinema
que coneguem gaire.
No és un cinema que es coneix.
És veritat,
sí,
sí.
Molt bé,
un altre títol,
Cometes en el cielo.
Aquesta sí que és d'enguany,
del,
si no m'equivoco,
del 2008,
de Mark Forster,
i és la versió cinematogràfica
del bestseller
de Khaled Hosseini,
que té el mateix títol.
Sí,
el llibre ha tingut molt d'èxit,
eh,
també.
Sí,
sí,
no sé si ha tingut més d'èxit,
el llibre que la pel·lícula,
no sé.
Sí,
bé,
no és allò que diem,
no,
que les adaptacions a la pantalla.
Bé,
explica la història de dos nens,
de l'Amir i el Hassan,
que són,
doncs,
amics inseparables d'infantesa,
fins que hi ha un trist esdeveniment
que els separa.
Llavors,
anys després,
l'Amir desembarcarà,
doncs,
en un perillós viatge,
per esmenar els errors del passat
i tractar de redimir-se
mostrant el seu valor
i la lleïtat al seu amic.
Jo crec que hem d'anar combinant,
eh,
aquestes pel·lícules.
Algunes són drames terribles
que ens connecten amb la realitat
i d'altres,
afortunadament,
ens alegran una miqueta més la vida.
Exacte.
Sí.
Ens la continuarà alegrant,
tot i que ens va deixar.
No ens posem de peu la Núria i jo,
perquè estem,
si no,
el micro no arriba,
però ens hauríem de posar de peu
perquè, lògicament,
també incorporeu al fons de la biblioteca
pel·lícules de Paul Newman.
Exacte.
Sí,
jo he volgut acabar aquest recull
fent una mica d'homenatge
al Paul Newman,
que ens va deixar,
malauradament,
el passat mes de setembre.
I la veritat és que volia escollir un títol,
però se m'ha fet molt difícil
perquè la seva carrera cinematogràfica
és tan extensa
que escollir un títol per recomanar aquí
m'ha sigut difícil.
Llavors,
simplement volia acabar
fent-li aquest petit homenatge
i dient que a la biblioteca
trobareu molts dels títols
en què és...
En teniu unes quantes, no?,
de Paul Newman.
És protagonista, sí, sí,
des de Dos homes i un destí,
Èxoda,
El cop,
El golpe, no?,
El color del diner
amb el qual li van donar
el seu únic Òscar,
a part de l'honorífic.
Què veus?
Sí,
va estar moltes vegades nominat,
però només en va rebre un
per aquesta pel·lícula.
Bé,
La gata sobre el tejado de zinc,
Caminó a la perdició,
de les darreres que va fer.
Bé,
doncs,
qualsevol,
qualsevol de Paul Newman
que podeu trobar a la biblioteca,
doncs és interessant.
Doncs això pel que fa al cinema,
però també hem de fer referència
a l'agenda,
perquè aquesta setmana,
després ja de tota aquesta reorganització
que tots portem a la vida
després de les festes de Sant Deteclar,
la biblioteca pública,
tot i les limitacions de l'espai,
continua apostant
per ser un centre,
un centre cultural
i en aquest sentit enseteu
l'agenda d'activitats demà
amb un nom propi,
el de Pau Casals.
Pau Casals.
Pau Casals.
Gràcies.
Una figura i una partitura molt present a les nostres vides, la de Pau Casals.
Sí, sí, exactament. Nosaltres, bé, no és que us presentem a Pau Casals perquè és mundialment conegut i bé, en sabem, sobretot a través de la seva música, moltes coses.
El que passa és que aquest mes d'octubre coincideixen dues commemoracions que vam creure que eren interessants també per acostar una mica més i donar a conèixer més en profunditat a Pau Casals.
Concretament, el 10 d'octubre del 1908, que és divendres, farà 100 anys, Pau Casals va debutar en el Palau de la Música Catalana.
Llavors vam trobar que era un fet destacable.
I el 24 d'octubre farà 50 anys, és a dir, l'any 1958, del famós concert de les Nacions Unides que va dur Pau Casals en la commemoració d'aquest aniversari de la ONU.
Aquest és l'enregistrament original, em penso. Podria ser?
Pot ser, sí.
Aquest que està m'escoltant ara.
Podria ser, sí, sí. Ara exactament no t'ho sabria dir, però sí, sí.
I en el qual va fer aquell famós discurs a favor de la Pau i en contra de la guerra.
Llavors, bé, l'activitat s'entrarà demà dimarts, dia 7 d'octubre, a les 6 de la tarda.
L'hem titulat Pau Casals, un músic més enllà de la música.
i consistirà d'una conferència a càrrec d'Albert Soler Galí i música en directe per Marcel Soler,
que ens tocarà diverses peces al violoncel.
D'Albert Soler Galí cal dir que va ser director de l'Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell
i que ha estat un personatge sempre vinculat al llegat de Pau Casals.
Llavors, es farà aquesta conferència, intercalant també peces musicals a mans de Marcel Soler, que és violoncel.
Són d'entrada lliure, ja ho saben, l'única limitació és el propi aforament de la sala, perquè tothom pot anar-hi.
Exacte, sí, sí, qüestió de ser puntual i esperem que com més gent vingui, doncs millor.
Del racó del cinema teniu algun apunt, no?, també?
Sí, sí, perquè des del passat divendres i durant els propers sis mesos el racó del cinema dedica un espai al cinema de terror.
Llavors, bé, doncs és el que anomenem monogràfic, que fins ara havia estat al cinema de pirates,
i ara, doncs, canviem de registre i ens anem cap al terror.
Doncs tots aquells a qui els agradi, doncs, aquest cinema, penseu, doncs, que ho trobeu una selecció, doncs, dels principals títols,
des del començament de l'expressionisme alemany, per dir-ho així, amb el famós Nosferatu,
passant, doncs, per tots els personatges típics i clàssics del terror, com són Dràcula, Frankenstein,
i acabant per les novetats més del gènere, i a casa nostra, per exemple, amb Jaume Balagueró
i les pel·lícules, doncs, que han anat fent.
Per tant, hi ha una miqueta de tot per triar i remenar.
Perquè facin via, perquè això vola, eh?
Sí, sí, sí, és un gènere que té molta sortida.
Molt bé, Núria, sempre ho diem, que la biblioteca pública no és només un espai ple de prestatges amb llibres, pel·lícules,
és un autèntic motor cultural de la ciutat de Tarragona, i això ho demostra, entre altres coses,
la visita que fan els diferents bibliotecaris i bibliotecàries del centre aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Núria, com sempre, un plaer, però em penso que ens havíem deixat un altre dels actes dedicats a Pau Casals,
hem parlat del de Pau Casals, i a un altre acte divendres.
Exacte, de fet, del divendres, dia de d'octubre, es celebra el centenari del naixement de Mercè Rodoreda,
i llavors, doncs, a la biblioteca fan una activitat que es titula Agonia de llum, la poesia secreta de Mercè Rodoreda,
i consistirà en la selecció d'uns poemes d'aquest llibre de Mercè Rodoreda,
en veu d'Antònia Sabater Bilbeny, que d'aquesta manera ens sumarem als actes del centenari de Mercè Rodoreda.
És una mica estrany que es programi en divendres, perquè normalment divendres no es programen activitats,
però hem volgut fer-ho coincidir amb el naixement, i també que arreu de Catalunya es faran diferents actes.
Clar, és que fixa-t'hi, com que ha estat l'any Rodoreda, portem tants mesos parlant, participant d'activitats,
que hem perdut de vista el que és l'efemèrida que realment donava el tret de sortida i que commemora aquest aniversari.
M'havia descuidat, eh? Per això t'ho deia, justament, eh?
Perquè tot l'any Mercè, l'any Rodoreda, dius, calla, a veure si ens descuidarem aquest acte.
De tota manera, ja saben que la plana web de la biblioteca queda tot reflectit i ho anirem a explicar, només faltaria.
Núria, gràcies per venir i bona setmana.
A vosaltres també.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, bon dia.