3 minuts i serà un quart de 12.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Sintonia de l'aventura de la vida,
sintonia que ens arriba cada divendres més o menys a aquesta hora
i que ens porta a obrir la secció que porta el mateix nom,
l'aventura de la vida.
Aquest espai que cada divendres,
durant aproximadament tres quarts d'hora,
ens permet conversar de primera mà
amb diferents nois i noies de la ciutat de Tarragona,
alumnes de diferents col·legis de la ciutat,
parlar de diferents qüestions que els preocupen
i conèixer les seves opinions sempre interessants
i en moltes ocasions, a més a més, sorprenents.
Avui ens acompanyen 11 nois i noies
del col·legi de la Salle,
en concret són alumnes de 5è B,
d'acord, per tant, si no vaig errat,
deveu tenir 11 anys aproximadament.
5è B, sobretot, que en aquests casos
encara hi ha allò de la rivalitat
entre el grup B i el grup A,
es manté?
Sí, una miqueta, això passen els anys
i es continua mantenint.
Avui ens proposen parlar del tema genèric
que es diu afrontar els desafiaments
i nosaltres ho enfocarem bàsicament
de la qüestió monetària,
per què desenganyar-los.
Volem parlar de quin concepte tenen de diners
els més petits,
de si tenen la butxaca foradada,
quina és la seva planificació monetària,
si ja fan algunes feinetes,
si reben setmanada,
com es distribueixen els diners.
Vaja, quina és l'economia d'un nen,
una nena d'11 anys?
Si us sembla,
primer lloc, que sóc molt mal educat,
us he dit bon dia,
Manel, Lalla, Sara, Alba, Alexis,
Fernando, Sílvia, Marina, Carlota, Jan i Marc,
bon dia a tots 11,
benvingut a Tarragona Ràdio.
Bon dia.
Presentacions formals, ara fetes.
Ara a partir d'aquí podem entrar en matèria
i entrem en matèria amb un conte,
perquè com és també habitual,
la gent de la celler s'ha portat un conte,
un conte, a més a més, de producció pròpia,
que s'han fet els propis alumnes,
l'han preparat,
l'ocuten els propis alumnes,
i si us sembla,
anem amb aquest conte.
El títol del conte es titula
La consola d'en Xavi.
Un dia qualsevol,
passejant amb els seus pares,
en Xavi va veure el somni de la seva vida.
Una PlayStation 3.
Papa,
pots comprar-me la Play 3?
No,
guanya tu els diners
i te la compres,
aprens del teu pare
i treballa per tenir allò que desitges.
Ai, Roger,
no sigues tant amb el teu fill,
però, Xavi,
el teu pare té raó,
estalvia un temps i l'aconseguiràs.
I a més a més,
mira quin preu té.
600 euros?
Tu estàs boig o què?
Quan van arribar a casa,
eren ja les 10 de la nit.
Van sopar i en Xavi reflexionava.
I d'on creuré jo els diners?
I mentre donava voltes a aquest pensament,
dins del seu cap es va dormir.
El dia següent era dissabte.
Bon dia,
què hi ha d'esmorzar?
Un colacau amb magdalenes.
Val,
m'ho pots preparar mentre em rento?
Esclar que sí.
Al cap d'una estona,
es va prendre la pati i li va dir
A quina hora puc començar a treballar?
Treballar?
Per què?
De qui parles?
Per allò d'ahir que em va dir el pare i tu.
Ah, sí.
Va dir com si estigués recordant allò de la ple.
Però encara ets un nen,
només tens 11 anys,
tu no pots treballar.
Però és que jo la vull ja,
si no s'esgotarà.
D'acord,
tu ho sabràs,
però fes coses pròpies de la teva edat,
que no siguin perilloses.
Val,
gràcies!
Va anar corrents a la seva habitació
i es va vestir.
Era quasi a la porta per sortir de la casa
i la mare es va acomiadar.
Adeu,
parem compte!
Sí,
mama,
adeu.
Vaig contestar tot tancant la porta.
Sortint al carrer,
va sentir l'aire a la cara,
de tan ràpid com anava,
i va anar en busca d'una feina per tot el barri,
fins que va trobar una anúncia o una tanca.
Es tractava de tallar la gespa d'un veí.
A l'entra dins del jardí
hi va sortir un home vell de la casa.
Bon dia!
Bon dia!
Què vols?
Vinc pel treball.
Ah,
i em dic Xavi.
Ets una mica jove,
tu?
D'acord,
passa i en parlem.
Jo em dic Marc.
Tu ets capaç de fer-ho.
Es tracta de passar la màquina de tallar gespa
i netejar les plantes de mal estat.
Abans ho feia jo,
però ara em canso molt.
Encara t'interessa?
Esclar que sí.
Vinga,
doncs,
posem-hi fila d'agulla.
Li va donar un tallar de gespa
i uns guants que li venien grans.
Va sortir fora de la casa
i, al jardí,
estava tot com abandonat.
Va nascer tot el matí.
Ell li deia el que havia de fer
i en Xavi ho feia.
Quanta feina!
Però va valer la pena
perquè després li va donar 25 euros.
Quina passada!
Els seus primers guanys.
Els avis i els pares
li havien donat diners altres vegades,
però aquests els havia guanyat tot sol.
Després va tornar cap a casa.
Estava esgotat i satisfet.
Pel camí va trobar una veïna,
la Marta,
i la va saludar.
Bon dia, Marta.
Com va tot?
Bon dia.
Què tal, Xavi?
Vinc de tallar la gespa
i arreglar un jardí
i estic bastant cansat.
I com és que treballes?
Vull guanyar uns quants diners.
Vols fer de cangur
dels meus nens?
Després de dinar
has d'anar al centre
i no sé en qui deixar-los.
Els seus fills
tenien uns 5 o 6 anys,
dos bessons molt simpàtics.
D'acord,
vindré més tard.
Molt bé,
ens veiem després.
En arribar a casa
li va contar a la mare
tot el que li havia passat.
El pare va vindre un xic més tard
i es van posar a dinar.
Li va repetir tot,
emocionat,
i el pare
el va animar
a seguir per aquest camí,
lluitant pel seu somni.
En acabar de menjar
va tornar a casa de la veïna.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, Xavi.
Hola, nanos, com va?
Bé.
Tornarem un parell d'hora.
Si tens algun problema,
tens el meu mòbil
apuntat al costat del telèfon.
No et preocupis, Marta.
Tot anirà bé.
I em vaig acomiadar.
Mentre estàvem amb ells,
van jugar a fer plasterina
fins que es van cansar
i després van jugar
amb un joc de fer construccions
fins que va arribar la seva mare.
Que s'han portat bé.
Sí, són molt bons.
Té, aquí tens la teva paga.
10 euros.
Gràcies, Marta.
I ja saps
que si et faig falta
només m'has d'avisar.
Bé, ja tinc 35 euros.
En anar cap a casa
va pensar en seguir els treballs
el dia següent.
Era diumenge.
Va fer la mateixa rutina d'ahir.
Es va despertar a les 10,
la mare era esmorzant,
va anar a la cuina
i li va dir
Bon dia,
què hi ha d'esmorzar?
Xocolata amb xurros.
Em vaig prendre l'àpet
i li vaig dir
Avui continuaré treballant.
Ja tinc 35 euros.
Ah, sí.
Mira que bé.
Però continua per la tarda
que quan acabi de dutxar-se
el teu pare
marxarem.
D'acord.
Van anar al Mediamag
perquè a la mare
se li havia trencat el mòbil
i en Xavi va veure
la Playstation 3
rebaixada a 400 euros.
Va pensar que era genial
però encara li faltaven
molts diners.
Quan van arribar
a casa
els avis
d'en Xavier
van escoltar
tota la història
i li van dir
que estava molt bé
això d'esforçar-se tant
i li van donar
100 euros.
Però avi,
per què m'adones això?
Perquè et vull ajudar
a que te la compris.
Gràcies avi.
Li vaig donar
10 petons
a cada costat
de la cara
i tu àvia
gràcies per ser tan bona
en tot.
Gràcies a les dues
per això.
Ara ja tinc
135 euros.
Van estar parlant
de més coses
mentre
em vaig a buscar
més feines.
Adéu.
Vine abans que es faci fosc.
D'acord.
Adéu.
Va anar a buscar
a l'autobús
i va trucar
a moltes cases
oferint-se
per fer feines
fins que amb una
li van obrir la porta.
Semblava que fossin rics
pels cotxes,
per la casa,
pel jardí en piscina,
etc.
Una senyora
d'uns 60 anys
li va obrir la porta.
Bon dia,
què pots fer tu
si en tan petit?
Vinc per guanyar diners.
Puc fer moltes coses
com tallar la gespa,
pintar la casseta del gos,
netejar-li el cotxe,
qualsevol cosa
que hi arribi
i no sigui perillosa.
Caram,
quin noi més emprenedor.
D'acord,
passa.
La finca a la casa
eren molt grans.
Van anar cap al gareig
on hi havia tres cotxes.
Un Audi actual i petit,
un Mercedes vell,
d'aquells tan grossos
i un espectacular Ferrari.
Té,
neteja-me l'Audi.
Els altres ni t'hi acostis.
Si et veu el meu marit a prop,
li donarà un infart.
Són molt especials per ell.
D'acord,
tardaré poc.
No em trenquis res, eh?
Sí,
aniré amb compte.
Mentre ell netejava...
Va veure que els cotxes
eren una preciositat.
Es notava que el marit
se'ls estimava,
aquells cotxes.
Va acabar
i quan va venir la senyora
li va dir que la feina
estava molt ben feta
i li va donar 30 euros.
Però senyora,
això és massa
per un sol cotxe.
Potser sí,
però no et dono els diners
només per netejar,
sinó per la teva iniciativa.
La propera vegada
parlarem del preu
abans de fer la feina.
Què et sembla?
Moltes gràcies,
senyora Anna.
Adéu.
Adéu, Xavi.
Sigues bon nen.
Com que ja es feia tard,
va anar a la parada
a l'autobús,
parant la casa.
Mentre es parava,
feia càlculs mentals.
25 del jardí,
més 10 dels nens,
més 100 dels avis,
més 30 del cotxe.
Feien 165 euros.
Encara li faltava molt,
però no es rendiria fàcilment.
La setmana següent
es va buscar
tota mena d'ocupacions.
Arreglar trasters,
passejar gossos,
recollir pilotes
a un poli esportiu,
pintar una tanca de jardí.
Fins que el dissabte al matí
va fer recompte.
Tenia 275 euros,
però encara li faltava
per aconseguir el seu objectiu.
En arribar a casa,
el seu pare li va dir
que s'hi volia guanyar 5 euros més.
Esclar que sí.
Aleshores,
li va proposar
de fer una cursa
per les escales.
I si anava a la porta de baix,
tocava el timbre
i tornava a pujar
en més de 3 minuts,
els hi donaria.
Em va donar la senyal.
3, 2, 1,
comença!
Va anar corrent
escales avall.
Va tocar el timbre
de la porta
i va pujar
corrent cap a dalt.
I llavors,
a l'arribar,
quina sorpresa!
La PlayStation 3
estava damunt de la taula
esperant-lo.
Visca!
Els pares
li havien comprat
durant la setmana
quan van veure
el seu esforç.
Li van dir
que els diners
que havia guanyat
els guardes
com estava al bis.
I el més important,
que havia pres
el valor que tenen els diners
i el que costa guanyar-los.
Una lliçó per sempre.
Estem a Tarragona Ràdio,
temps de l'aventura
de la vida
i hem gaudit
d'uns minuts
d'un conte
i gairebé
en la medida
de radioteatre,
com aquells
que es feia a la ràdio
fa una bona pila d'anys
perquè aquest grup
d'11 nens i nenes
del Col·legi
de la Salle
de Tarragona
han escrit
un conte
i el van locutar
ara a Fonsies.
Hem escoltat
aquest enregistrament
i felicitats
pel conte,
per la història
i per la manera
com l'heu explicat
i com ens l'heu transmès.
Crec que,
vaja,
hi ha uns artistes,
els locutors actors
podríem dir gairebé
d'aquesta història,
però crec que
qui va escriure,
qui va tenir bona part
de la pensada
va ser l'Alexis.
Tens PlayStation,
Alexis,
primer que tot?
La 2,
però no la 3.
La 2,
però no la 3.
Com se't va acudir
una miqueta
aquesta història?
Doncs estava pensant
en fer un conte
d'algun nen
que treballés
per aconseguir
alguna cosa
i llavors
se'm va ocórrer
la PlayStation 3
perquè estava de moda.
Ja veuen
que avui parlem
de diners,
parlem de com guanyen
nens i nenes
d'11 anys calés,
veurem que
també tenen necessitats
o com a mínim també volen coses
aquests nens i nenes
i veurem
com se les maneguen.
Primer que tot,
a veure,
qui de vosaltres
té setmanada
o rep diners
regularment
per part dels seus pares?
A veure,
Laia, Sara,
per exemple.
A mi no em donen
paga
però
jo tampoc els demano
perquè si quan sigui gran
i vulgui sortir
amb els meus amics
al cine
m'ho pagaran ells
i no caldria
que m'ho pagui jo.
Tu els diràs,
escolta'm,
fa molts anys
que no et dones diners
i ara m'ho compenses
i em pagues
les coses que vull.
Aquesta és la teva pensada.
I els pares,
tu ja els hi has comentat?
No, però sí.
No, però
estàs convençut
que caurà.
Ja en parlarem
d'aquí uns anys
a veure si t'ho donen o no.
Fernando, digues.
A mi no em donen paga
però quan necessito
alguns diners
faig algun treballet
i
i me'ls donen
i si em compro
alguna cosa
i em sobra
li dic
què té
i ja està.
Quan parles de treballets
talles la gespa
dels veïns
també
o què fas?
No,
bueno,
faig coses a casa.
Per exemple,
recolleixo
la taula,
parlo a la taula,
etc.
I per això
a casa teva
et donen uns diners?
Sí,
quan es necessita.
Sílvia,
digue'ns.
A mi no em donen paga
però
al
Nadal
doncs els meus tiets
a vegades
em donen uns quants diners.
Primer parlem
si us sembla
de pagues
i tot plegat
i després parlem
a veure si
pels aniversaris
per Nadal
també cau
alguna cosa.
Marina, digue'ns.
Jo m'ho guanyo
amb controls.
Amb controls?
Amb els exàmens?
Amb les notes?
O sigui,
tu quan presentes
les notes
depèn de si les notes
són bones o no
els pares
tu recompensen
econòmicament
i ets bona estudiant
o no?
Sí.
Sí?
I els pares
tu compensen adequadament?
Sí.
També.
Jan, digue'ns.
Jo a vegades
els pregunto
això
de que
si em podrien
donar paga
i els meus pares
em responen
dient-me
que
si jo compleixo
es compleixen.
I què creus
que et volen dir?
Per exemple,
que si jo
aprovo
ells
em donen
algú de diners.
Laya,
per exemple?
Que a mi
sí que me donen paga
però només
me la donen
si faig
les feines
si faig
algunes feines
a casa.
Diguem-ne que
és una paga
condicionada.
D'acord?
Per poder
rebre els diners
has de portar-te bé.
Carlota, digue'ns.
A mi no me donen
paga
però si faig
algunes coses
que a ells
els agrada
m'ha donat
uns quants diners.
Hi ha gent
que no ha parlat
del Manel,
per exemple?
A mi em donen paga
però
tinc que fer
coses a casa
preparar la taula
i netejar.
Bueno,
tampoc és tan greu.
Home,
ho diu amb una recança.
He de parar la taula
tot plegat.
Fan passar l'aspiradora?
Et fan cuinar el dinar?
No.
Doncs ja t'arribarà,
ja t'arribarà.
Tranquil,
no pateixis.
Em sembla que l'Alba,
per exemple,
no ens havia comentat res,
Alba.
A mi no em donen paga
però quan sigui gran,
sí.
Qui més encara
no ens havia explicat?
Em sembla que tots
ja més o menys
ens havien...
El Marc,
el Marc,
s'estava amagant,
com que el tenim per aquí
al darrere,
s'estava amagant.
A mi no em donen paga
perquè jo sé que ara
no la necessito
i quan la necessito
ja em donen alguna cosa.
Sí,
podríem dir que hi ha
com dos grups,
entre cometes,
hi ha molts més casos,
cada cas particular
és una història,
però podríem dir
que hi ha gent que rebeu diners
de forma més o menys regular,
d'acord,
i després hi ha gent que
quan necessiteu una cosa
pacteu amb els pares,
d'acord,
a veure si us ho paguen
o no us ho paguen.
El grup aquest
de gent que rebeu,
per exemple,
la Lalla que ens ha dit
que rebia setmanada,
com us ho administreu?
Ho teniu apuntat?
Ho teniu tota la guardiola?
Què et gastes?
Tu gastes tot?
Sempre guardes uns estalvis?
Com funciona això,
Lalla?
Digue'ns.
No ho guardo.
Tu ho guardes?
No et gastes res?
Res de res?
No.
No tens cap de...
ni per xutxeries?
Bueno,
a vegades per xutxeries,
però poc.
Poc.
A veure,
digue'n, Jan.
Que jo tinc diners
a la guardiola,
però com no tinc res
per comprar-me,
quan els meus pares ho necessiten
jo els hi dono
i no em fa res donar-los,
perquè com sé que m'ho tornaran...
feu prèssecs,
aneu fent prèssecs.
El Jan té una caixa
d'estalvis muntada
a casa seva.
Alexis, digue'ns.
A mi tot el que em donen,
ho guardo a una guardiola,
però em donen així,
sense setmanada,
així perquè sí.
I quan vull alguna cosa...
Home, perquè sí, perquè sí.
Sí, així a sorpresa,
més o menys.
A sorpresa.
I quan...
Però alguna cosa
fas bé, no?
Eh?
Home, quan et portes malament
també et donen diners o no?
No.
Has de dir que no et portes
mai malament, Alexis.
No em porto.
I quan vull alguna cosa
m'ho compren en l'instant
i ja està.
Qui més?
Tots teniu guardiola a casa?
Sí.
En forma de porquet
o quina forma?
No, no.
Jo cito.
Jo cito.
Tu no cito.
Caixa forta.
Anna, caixa forta.
Caixa forta i tot,
en combinació.
Déu-n'hi-do, escolteu,
que modern.
A veure, digue'ns, Marina.
Jo com una vaca.
Una vaca, tu i Jan, digue'ns.
Jo una sabata
amb un candau.
Amb un candau.
Sí, sou molt recelosos, eh?
Ho veig, aquí.
Caixes fortes, candaus,
Déu-n'hi-do, digue'ns, Marc.
Jo una cartera amagada.
Tu una cartera amagada.
Escolta'm,
ara, Marc,
que no en sent ningú,
on la tens amagada?
Sota el coixí.
Sota el coixí.
Val, val, perfecte.
Fernando, digue'ns.
Jo tinc una caixa forta
amb contrasenya
que per fora
està com blindada
blindada
d'un paper
que posa 500 euros.
Hola.
No, no, us veig
molt posats, eh?
A veure, digue'ns, Sara.
Jo tinc
dues coses.
Una guardiola
que és pels diners
i un sobre que el tinc amagat
pel meu quarto
amb bitllets.
Sota el coixí, també, Sara?
No.
Sílvia, digue'ns.
Jo tinc una guardiola
on guardo tot
i tinc un monedero
per allà
per als calaixos.
Alexis, digue'ns.
Que jo quan vivia
a l'altre pis
tenia
a sota l'armari
hi havia una fusta trencada
i llavors
en una caixa de torró
guardava tots els diners
que tenia
a mà
i, bueno,
que tenia...
Amagats, sí,
assabiats, sí, sí.
I com estava trencada
ficava hi una caixa
que era una caixa de torró
amb tots els diners
i la ficava
a la fusta trencada.
I ho amagaves,
ho tapaves.
Sí, ficava
a la fusta trencada
i semblava que estigués
nou
i semblava
que no hi havia res.
Això és una mica
pel·liculero, eh, Alexis?
Això de vegades
sota la fusta
i un dubte
la capsa era
de torró de xixona
perquè normalment
són bastant pringosos.
Jo no me'n recordo.
No te'n recordes?
Perfecte.
I també tinc
un munt de guardioles.
Una és un llapis
que són
per les monedes
d'un cèntim i dos.
Després
tinc dues capses
de xocolata
amb una
per monedes
de cinc cèntims
i l'altra
per monedes
de deu.
Vaja, veig que ho tens
organitzat.
Si vam parlar
amb què hi havia
una caixa d'estalvis,
l'Alexis té
al banc d'Espanya
directament
a la seva habitació
amb caixa forta,
fornols,
vaja, el que vulgueu.
Digue'n, Carlota.
Jo tinc una capsa
amagada
a l'armari dels mitjons.
A l'armari dels mitjons.
Veiem, per tant,
que tothom
més o menys
té guardats a casa
els seus estalvis,
els té controlats,
veiem fins i tot
que sou força
recelosos,
d'acord?
Veiem candaus,
veiem coses
amagades als coixins,
veiem fins i tot
caixes fortes
amb contrasenyes.
Tranquil, Marc,
que no t'escolta ningú avui.
Això del coixí
queda entre nosaltres dos,
cap problema.
Només ens ha escoltat
milers de persones,
però tranquil.
No, és, només.
Només.
Tranquil.
En qualsevol cas,
veiem que
el tema aquest us preocupa bastant.
I quines necessitats teniu?
Perquè
aquests diners
en què els invertiu?
Bueno, invertir,
no, home,
no sé,
en parlant segurament
d'anar a borsa,
però abans parlàvem
amb la Laia
que, home,
ella només els gasta
de quan en quan
per alguna txilleria
o coses d'aquestes.
Amb què més
us podeu gastar
aquests diners
que són vostres?
Sara, per exemple.
Jo,
si algun cop
amb la meva mare
i jo
anem de compres
i ella diu
que només,
per exemple,
dos pantalons
i en trobo un
que m'agrada a mi
i li dic
que me'l compri a ella
però després
a casa
li torno els diners,
els diners
que valien
els pantalons
que a mi m'agrada.
O sigui,
que aneu a comprar,
ta mare et diu,
escolta'm,
hi ha pressupost
fins a X diners,
tot el que passi d'aquí
va al teu compte.
Sí.
I llavors tu, Sara,
veus si t'agraden molt
els pantalons,
si val la pena o no
i si els pagues.
Àlexis, digue'ns.
Que jo tots els diners
que tinc que estar al viat
són com diners d'emergència
perquè si es trenca el cotxe
doncs d'aquells diners
s'agafa.
El teu cotxe,
el Ferrari aquell
del compte aquest
és el parc català.
El del pare.
I a mi les coses
que ja ho he dit
que me la compren en instant.
O sigui que no
ho tinc que agafar
d'aquella guardiola.
Més opinions.
Marina, digue'ns.
Jo vull un mòbil
però ma mare no me deixa.
I què hem de fer, doncs?
No sé.
Insistir fins al final.
Insistir fins al final.
Al final pot ser
que et donin el mòbil
o que no te'l donin.
M'han dit que potser
l'any que ve o l'altre.
Ara parlarem
d'aquestes grans necessitats
de mòbils,
de consoles,
d'ordinadors,
de teles,
perquè suposo que
molts de vosaltres
en voleu
i aquí heu de negociar
moltes vegades
amb els pares.
Carlota, digue'ns.
A mi si em fa molta il·lusió
alguna cosa,
jo els dic,
per exemple,
si anem al cine
i a mi em fa molta il·lusió
veure una pel·lícula,
jo els dic,
si podem anar
i que és igual
que ho pago jo.
Jan, digue'ns.
Jo només me'ls gasto
quan bec un joc
pels anuncis
i que tinc ànsies de jugar,
doncs vaig a la tenda
i si el bec,
doncs me'l compro
amb els estalvis que tinc.
Llocs de consola,
d'ordinadors,
moltes vegades d'ordinador.
Fernando, digue'ns.
Jo de tant en tant
amb llaminadures
o cromos de col·leccions
i també a vegades
li dic a ma mare
que si podem anar a veure
una pel·lícula
i em copro les crispetes jo.
Marc.
Jo només em gasto
el que em trobo per terra.
Et gastes el que trobes per terra
i trobes moltes coses o no?
10 euros.
10 euros?
Has trobat 10 euros?
10 euros.
Déu-n'hi-do.
Tornant del camp del nàstic.
Tornant del camp del nàstic.
I què vas fer quan te'ls vas trobar?
Ràpid ficar-te'ls a la butxaca?
No, el meu pare està vigilant
el meu germà
i jo ràpid,
mius.
Algú ha vist?
Algú ha vist?
Ara,
perdoneu la batalleta personal,
algú ha vist alguna vegada
els bitllets de 5.000 pessetes antics?
No.
Clar, és que ja no saben
ni què són les pessetes gairebé.
Sí, sí.
Les pessetes sí,
però el billet no.
Déu-n'hi-do, eh?
No, no, res.
És que una vegada,
la il·lusió de la meva vida
va ser una vegada
trobar-me un bitllet
d'aquests de 5.000 pessetes pel terra
i mira,
ràpid cap a la butxaca.
Més opinions, Alexis?
Jo, el monopoli antic,
com que encara eren pessetes,
doncs llavors,
com que el monopoli
és semblant als de la veritat,
doncs era així.
Perina, digue'ns.
Jo també,
tot l'hivern
i tot el que és
l'època del col·legi
m'aguarda els diners
per l'estiu.
I a l'estiu,
doncs,
és el moment
en què et gastes més.
Per les coses de la platja
o la piscina.
Sílvia?
Jo,
els diners que em donen
per Nadal
me'ls gasto
en les mals reservo
per les colònies.
Per les colònies,
d'acord?
Per poder anar de colònies
amb els teus companys
i per fer les coses aquí.
No sé si,
una mica per resumir,
no sé si estaríem d'acord,
podríem dir que teniu
unes necessitats,
d'acord?
Doncs,
la compra,
la roba,
el que faci falta,
que això us ho paguen
els pares amb normalitat
i que aquests diners
vostres personals
són pels capricis,
d'acord?
Per les xutxeries,
pels jocs d'ordinadors,
més o menys estaríem d'acord?
Sí,
més o menys.
D'acord?
I parlem d'aquestes grans coses.
Abans la Marina ens deia,
escolta'm,
jo vull un telèfon mòbil
i aquí no hi ha manera
de convèncer els pares.
Com voleu,
una cosa d'aquestes
que a vosaltres amb els diners
que teniu assalviats
no us arriben?
Què fem?
Com ho negociem?
Carlota,
digue'ns.
Jo sempre insisteixo
fins que s'aparten de mi
i a vegades m'ho compren
i a vegades no.
Que pot ser molt pesada.
Em perdó,
pot ser molt pesada?
Sí.
Sí,
admet.
Diu que sí,
gira el cap i diu sí,
per què negar-ho.
Sílvia,
digue'ns.
Jo vull un mòbil
i la meva mare
diu que l'any que ve
i sempre diu l'any que ve.
I quan arriba l'any que ve
torno a dir l'any que ve.
Sí,
digue'ns.
Jo quan em falten dinerets
per comprar-me alguna cosa
pel meu sant
o el meu aniversari,
doncs li dic a ma mare
que m'es doni
i després ja
quan es tingui l'hi dono.
I això també a vegades
ho fa ma mare a mi.
Negocieu terminis,
avançaments i prèstecs
d'aquestes coses.
No, no,
us veig posats, eh?
Bancs, prèstecs...
No, no, molt bé.
Alexis, digue'ns.
Fica una mica cara de pena.
Cara de pena?
Això és ràdio,
la gent no ho pot veure
però me'n pots fer
així un petit comitè,
una...
Com el gat de l'esrec.
Com el gat de l'esrec,
com el gat de la pel·lícula.
Funcionaria,
potser funcionaria.
Alba, digue'ns.
Jo m'imano,
si s'hi diuen que no,
no s'ho pot ser.
M'imano,
o sigui, tu ho proves,
o sigui,
fas una mica cara com l'Alexis,
cara de pena,
actues com a bona nena,
més del que lleis normalment,
d'acord?
Parles la taula
i tot el que fa el Manel
normalment tu ho fas també
i a veure si així hi ha sort, no?
Molt bé.
Funciona normalment, Alba, o no?
No.
No, no funciona.
Ara, veus?
Mira, ara que s'ha quedat de pena
sí que ho funcionava.
Sara, digue'ns.
Jo,
com que tinc una germana gran,
sempre faig servir a la net
que a ella li van comprar el mòbil
a veure si cola
i si no cola
es comença a mimar
i a fer-los platons
i tot això
per veure si cola, però...
Tu utilitzes la referència
de la germana,
utilitzes el percent.
Escolta'm,
si ma germana
als 10 anys
ja tenia...
Els 12.
Els 12,
ja tenia un mòbil
o ja tenia una televisió,
jo els 12 també vull tenir, no?
Amenaces amb el precedent de germans.
Laia, digue'ns.
Jo, a mi m'adon...
A mi m'acompren les coses
si, per exemple,
si, per exemple,
faig coses
i també li faig mimits,
li fico bullets
o preparo la taula,
faig una miqueta al sopar,
l'ajudo a fer coses
i després ella ja sospita una mica
i ja diu
que si jo arribo a casa
i veig que la Lalla ha fet el sopar
per a taula
vol dir que em demanen alguna cosa.
Me la ment, rei.
Ella diu, què vols?
Ella m'ho diu,
què vols ara?
Això vol dir que ella et té glitzada
que ja ho has fet més d'una
i més de dues vegades.
Digue'ns, Manel.
Jo quan vull alguna cosa
els hi faig petons i coses
a veure si m'ho compren.
I et funciona o no?
Va ser que no anaves a dir.
Va ser que no.
Digue'ns, Marc.
Jo els hi faig ullets.
Els hi fas ullets també.
Veig que el tema aquest de la cara de pena
ho teniu una tàctica bastant comuna.
però veig a més que en línies generals
el resultat és bastant nefast
o sigui que no us funciona.
Tu sí, Marc.
Però per intentar o no.
Per intentar o no és per re.
Molt bé, molt bé.
Digue'ns, Jan.
Que jo hi ha un cas en què vull un gos
perquè se'ns va morir un
i des d'aquell moment
sempre que obren el tema de tenir un gos
és vull un gos, vull un gos, vull un gos, vull un gos.
Una mica el més purà si el Carlota, eh?
D'insistència.
Fins que no...
I si em diuen, deixem-ho ja.
Jo dic, i jo el digue següent torn.
I el gos encara no el tens.
Però tu creus que caurà o no?
Tu creus que arribarà o no?
Jo crec que sí.
Tu creus que sí.
Fa una cara de dir, jo sóc molt pesat.
Alexis, digue'ns.
Que jo l'any passat volia fer negoci
Barenhamsters, no?
Perquè...
Perdona, perdona.
És que clar, si jo em supero.
O sigui, estàvem parlant de bancs,
estàvem parlant de préstecs, de caixes fortes
i tu a Blexis, a més a més de tenir el banc d'Espanya,
fas negocis, tens un esperit emprenedor.
Molt bé, molt bé.
Volia vendre hamsters.
Perdó, dones treus els hamsters.
Ara, ara.
Ah, val, val.
Bueno.
I llavors aquest any, o fa poc,
van comprar un mascle i una femella
i van anar malament al negoci
perquè van començar a criar un munt,
20 o 30 o alguna cosa així
i després...
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
I se'n van escapar entre els barrotes.
Se'n van escapar de la gàbia.
I llavors se'n van escapar tots i no vaig poder negoci.
Jo el que volia era anar amb una garrafa mig tallada
i ficar dintre els hamsters i anar amb un patinet.
La primera experiència empresarial, doncs, no va ser gaire positiva.
D'acord?
Com a conclusió també podríem dir que intenteu,
a banda dels diners que pugueu rebre més o menys regularment,
quan teniu una necessitat més gran, una necessitat extra,
aneu picant pedra, aneu insistint a veure si cau.
Abans la Sara, crec que d'ella, parlava de sa germana,
parlava com a referència.
No sé si quan busqueu, per exemple,
li pregunteu als pares si us donen diners per alguna cosa
i ells us diuen que no.
Teniu recursos?
Busqueu la carta dels germans?
Busqueu la carta dels avis?
Sí.
Com funciona?
L'Alba va dient que sí.
Digue'ns, Alba.
Quines són les terceres vies per buscar fons d'ingressos?
Doncs li vaig anar a l'àvia o al tiet.
I els resultats com són?
Perquè diuen normalment, diuen allà al mite,
que els avis amb aquestes coses s'acosumen a portar força bé.
És veritat o no?
Sí.
Sí.
I després moltes vegades hi ha la segona part,
que és que els avis i els pares es barallen
perquè us han donat calés dels fills.
Però bueno, això és una altra història.
Digue'ns-ho allà.
Que jo, a mi, quan la meva mare no m'ha comprat una cosa,
vaig trucar als meus avis i li dic a veure si m'ho poden comprar.
Així, pel morro.
Així.
Així.
Però jo els dic que...
Però ma mare no m'ha deixat que m'ho comprin.
I llavors ells m'ho compren igual.
Però és que bé.
M'ho compren.
Pica totes les portes, eh?
Veig aquí una capacitat d'insistència realment admirable.
Digue'ns-en.
Que jo, si els meus pares em diuen alguna cosa que no,
doncs jo quan veig als meus avis,
primer a la meva àvia li dic que sí, em pot comprar això,
i la meva àvia diu,
ai, que car, però bueno, igual tu compraré si puc.
I sempre...
Però les poques vegades que els demano,
les coses me les compren.
Que rota, digue'ns.
Jo sempre li demano als meus avis
perquè els meus pares sempre em diuen que no
i això no funciona.
sempre ser pesada,
doncs li dic als meus avis
i sempre em diuen que sí.
És un pla bé que funciona,
ja ho tens assajat,
ja ho tens controlat.
Marina, digue'ns.
Jo li demano al padrí
i quan a vegades anem a Eivissa
perquè és on viu ell,
doncs normalment m'acompro bastantes coses.
Perquè no hi anem moltes vegades.
Llavors,
ens dius,
una vegada que ve la Marina a casa,
com a mínim mi membla, no?
És una mica el que deu pensar.
Sílvia, digue'ns.
Jo li dic a la meva mare
i si la meva mare no fa cas,
li dic a mon pare.
I si tampoc,
doncs insistir.
Tens una escala, eh?
Té un pla,
un protocol d'actuació
que el va seguir enfilparrant.
Fernando, digue'ns.
Jo directament,
quan la meva mare i el meu pare
no em fan cas,
vaig directament als avis
perquè ells estan per educar
i sobretot per mimar, no?
Ah, sí.
Tu creus que els avis
estan primer per educar
però sobretot per mimar?
Sí.
I estan per cuidar-vos a vosaltres.
Sí, llavors,
acostumen a comprar-m'ho
més o menys tot.
I us poseu a la pell
dels pares o dels avis?
Quan us diuen que no,
us enteneu
que hi ha vegades
que us han de dir que no?
Bueno,
A vegades.
Depèn de quines coses.
Ui, depèn de quines...
Qui deia, això?
Depèn de quines coses.
Marina, digue'ns, depèn.
Depèn de quines coses
perquè, per exemple,
si són molt cares
tampoc te les donaran així per així.
O sigui, tu entens
que, per exemple,
el mòbil no te'l vulguin comprar?
Sí, perquè crec que encara
tampoc és l'edat.
Pregunto, eh?
Ara faig una mica
d'advocat del diable.
Si creus que els pares
no te l'han de comprar,
per què el demanes, doncs?
Perquè el vull.
Per tu el vols.
Si tu saps que de moment
no el necessites,
el vols.
Tu ho has provat.
Molt bé, molt bé.
Carlota, digue'ns.
Jo demano
i jo entenc
que no m'ho compren,
però jo el vull, igualment.
Abans no sé qui deia
per provar no es perd res, no?
Ja, de l'aigua.
Que és la tàctica?
Jo demano
i si cau alguna cosa
millor que millor.
Encara que sàpiga
que no em toca, no?
Sí, encara que diguin que no,
per almenys ho he intentat.
Perquè si no ho intentes,
potser...
Si li preguntes,
potser te'n diuen que sí,
però si no li preguntes
no ho saps
i te diran que sí o que no.
Més opinions.
Em sembla que Fernando
i la Sílvia
teníem mans aixecades?
No?
No.
Ho heu baixat de ràpid.
Però en qualsevol cas
us enteneu
que hi ha vegades
que us han de dir
que no.
D'acord?
Sí.
Però m'ha agradat molt
això de la Maria.
Jo sé que m'han de dir
que no,
però jo insisteixo.
Digue'ns, Marc.
Hombre,
si tu els demanes
per dir a algú
vull un xalet...
que no t'ho compraran.
És el que no t'ho compraran.
I jo en fer ràdio.
Això també.
Fernando, digue'ns.
Que jo a vegades
sí que em poso el peix dels pares
o dels avis
perquè ells ja ho entenen
molt millor que nosaltres,
encara que nosaltres ho volem.
Vosaltres
teniu els vostres estalvis
i els administreu.
I hi ha vegades
que en teniu més
i hi ha vegades
que en teniu menys.
I els pares i els avis
tenen més estalvis
però tenen més coses
d'administrar
i si no s'arriba
no s'arriba
i hi ha d'altres prioritats.
Sara, digue'ns.
I jo també
algun cop
els he dit
que si jo me'l comprés
un mòbil
i a mi m'han dit
que no,
que encara tinc edat
i tot això
i jo
no sé per què...
A vegades m'hi poso
però a vegades
tampoc
perquè
nosaltres
ara començarem
a sortir al cine
i tot això
amb els amics
i llavors...
Tu ho tens molt clar,
eh?
Tu dius...
Això del cine
ja és la segona
que ho dius, eh?
Tu jo crec
que t'esperes
els 12 anys
per tenir el mòbil
i per començar
en el cinema.
Sílvia, digue'ns.
Jo, com que vull
el mòbil
doncs no m'ho compren
i jo dic
que la meva germana
el va tenir
als 9 anys
i llavors
que el meu pare
se'l va comprar
i jo sempre li dic
al meu pare
però el meu pare
no me'l compra.
diu que
ella em compra
el mòbil
i la meva mare
la targeta
i no volen.
I no volen.
Per curiositat, eh?
Ja que el mòbil
és una mica
el producte estrella
qui de vosaltres
té mòbil actualment?
La Laia,
la Marina,
3 de 11.
I els altres 8
el voleu?
L'heu demanat, ja?
Sí.
Un munt de cops.
Sí, sí.
La Sara, bueno...
Indignadíssima.
Sí, però jo vull
el 9
perquè és molt bé.
Digues, un segon,
sisplau,
és que si no
no ens en tenim tots.
Jo algun cop
l'he demanat, però...
Marc.
Jo des dels 7 anys
que l'estic demanant.
Alexis?
Que jo voldria un mòbil
però no així
complir-me un 9
que sigui vell
que algú,
per exemple,
algú que no el vulgui
i que me'l doni a mi
perquè ella no el vol.
Segona mà, eh?
Sí, sí.
La visió empresarial
està de tota raó.
Digue'ns, Anne.
Jo demano un mòbil
però perquè és que
la meva germana
sempre s'està gastant
el saldo
i tot, amb altres coses
i en canvi
jo no m'ho gostaria
i per això
quan la meva mare
arriba tard
algun dia
ens estem allà
i la meva germana
no té saldo
i ens estem allà
esperant
i esperant
i esperant
i per això
li dic a la meva mare
que si em pot comprar un mòbil
perquè no us ha gaudit a esperar.
I a més
la meva germana
tenia un mòbil
i ja és vell
i me'l podrien donar a mi.
No sé per què no me'l donen.
Fernando, digue'ns.
Jo he estat insistint
en això del mòbil
sobretot aquest últim any, no?
perquè ja comencem
a entrar
en aquesta etapa.
Quina etapa?
La de l'essència
més o menys.
L'etapa aquesta
d'anar al cine
i de tenir mòbil
i tot plegat.
I llavors
més o menys
de l'Alexis
perquè
el mòbil
de la meva mare
just també
l'hi vaig elegir jo
perquè
ja li va molt bé
i jo dic
quan te'l vulguis canviar
que hi ha molt de
molt de mòbil
a les tendes
me'l dones a mi
encara que no tingui
targeta
ni pugui fer trucades
però bueno
és la il·lusió.
Tu vols tenir el parell
després ja farem
alguna cosa.
Marina, digue'ns.
Jo tinc un
però vull tindre un més nou
perquè no té gaire coses
tampoc.
Tu no només vols un mòbil
sinó que vols un mòbil
d'última generació.
No, no
però que tingui més coses.
Com quines?
Infrar rojos
per passar-te
cançons.
Bèstia!
Una mica
de silenci
si us plau
una mica de silenci
el bluetooth
si tu vols un mòbil
amb bluetooth
un mòbil
sense bluetooth
no et serveix.
O amb infrarrojos.
No, no
us veig
molt moderns
ja us dic ara
que
primer que a la nostra edat
de mòbils
no n'hi havia
però que en qualsevol cas
tampoc totes aquestes coses
no les demanàvem.
Ens queden
res poc temps
estem a punt d'acabar
el programa
però
deixeu-me preguntar
ha sortit el tema
el mòbil
quins altres capricis
teniu?
El mòbil és un cap
ui
mans aquí
estem acabats
de tantes mans
ràpidament
Manel digues
la PCP
i la Playstation 3
consoles
podríem dir que hi ha
un grup comú de consoles
hi ha molta gent
que vol consoles
sí
molta gent
la Wii
la Wii
un portàtil
un portàtil
Alba digues
la Wi-Fi
la
videojocs
videojocs
la Wii
la Wii
la Wii
també
l'ordinador
l'ordinador
sí
que la part
Sílvia digues
la Wii
Marc
la Playstation
aquí
tu Carlota
no tens cap caprici
jo
l'ordinador
un ordenador
i tu
jo tinc dos
l'ordinador
i la Play
i la Nintendo
molt
o sigui
podríem dir que
l'apartat
tecnologia
per tant
és el vostre
espacial interès
i amb tot això
que hem estat parlant
quan creieu que
el podreu arribar a tenir
quan el podreu tenir
què haureu de fer
en tindreu
prou amb fer
cara de bona persona
i parar la taula
per tenir-lo
no
més coses
no
moltes més coses
moltes més
hem de fer més coses
moltíssim
també s'ha de tindre temps
és per el temps
és per el temps
abans la Marina
deia
escolta'm
jo sé que no em toca el mòbil
però jo em demano
quant creus que us tocaria
per exemple
tenir un ordinador
l'any que ve o l'altre
l'any que ve o l'altre
en teniu 11
els 12 o 13 anys
ja us tocaria tenir l'ordinador
sols vosaltres
molt ràpidament
que anem fatal de temps
Marc
digue'ns
jo en tinc un per tota
la meva família
un per la família
un compartit
però vosaltres voleu un ordinador
per vosaltres sols
sí
vosaltres voleu fer-lo servir
pel messenger
sí
que us hem
que us hem
molt ràpidament
si us plau
Alexis
que un ordinador
aniria bé
un portàtil
per quan sigui època
de no portar llibres
al col·legi
sinó ordinador
això encara faltarà
una miqueta
això es farà
això es farà
però encara faltarà
Ferrando digue'ns
jo l'ordinador
sí també
d'aquí un any o dos
Jan
jo tinc un ordinador
a la meva habitació
jo
i he trigat molt de temps
a tenir-lo
han sigut com uns dos anys
o tres
demanant-lo
demanant-lo
demanant-lo
fins que el vaig aconseguir
la conclusió del Jan
és que si vas picar en pedra
al final
s'acaben les conciliacions
els meus pares em van dir
aprova curs
i nosaltres te'l donarem
vaig aprovar curs
i me'l van donar
doncs
estem afinat
la curs
el primer pas
ja no per les coses
sinó perquè us toca
i perquè us ho heu de fer
primer preocupeu-vos
per estudiar
què estem a final
a final de curs
el Ramon
el professor
va dient que sí
amb el cap
pinta bé el curs o no
diu que sí
diu que sí
diu que pinta bé
senyors
ho hem de deixar aquí
Manel, Lalla, Sara, Alba, Alexis, Ferrando, Sílvia, Marina, Carlota, Jan, Marc
moltes gràcies per acompanyar-nos
moltes gràcies pel compte
per l'espontaneïtat
per les explicacions que ens heu donat
i si sembla
ens la retrobem en una altra ocasió
d'acord?
acabem parlant de diners
era un clàssic
hem tret del
del joc del record d'una cançó de fa 36 anys
la Isa Miner li cantava
Moni, Moni
Buck or a pound
the mock or a pound
the buck or a pound
the saws
and make so look
go round
the clicking, clanking
sound
the catheten
the world
go round
money, money, money, money, money, money, money, money, money, money, money, money, money, money, money, money, money, money, money, money, money, money, money
money, money, money, money, money, money, money, money
Like a knight's entertainment
you can play for a A escape
D you happen to be rich
and alone
and you need a paman
and you can ring
-ting-a-ling
for a mate
If you happen to be rich
and you find
you are left by your lover
and you moan
Bona nit
Bona nit