Quatre minuts, un cuart d'una, seguim com dèiem des del matí de Tarragona Ràdio,
10 de març, segons dilluns, en de més, per tant, ens encanta rebre i conversar
amb totes aquelles persones que dia a dia han anat construint l'Escola Oficial d'Idiomes.
I no parlo des del punt de vista material, que aquest és un altre tema,
sabut i conegut de tothom.
Parlem del material humà, si em permeten l'expressió.
Professors, professores, personal no docent que treballen dia a dia,
estant d'aniversari, 20è aniversari, tota l'escola ho celebra amb diferents activitats.
Una de les propostes és intentar conèixer o reconèixer a través d'aquest espai
aquesta tasca que queda tancada a les aules i que és molt valuosa.
Avui ens acompanyen la Cecília i la Maribel.
La Maribel és la cap de Departament de Francès, totes dues són professores.
A més, la Cecília també està a la Junta Directiva,
ella és la responsable secretària de la Junta Directiva de l'EOI.
Cecília, Maribel, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingudes al francès.
probablement hagi estat de les llengües que més s'han estudiat en aquest país.
Abans ho comentàvem.
A l'escola, les que pertanyen ja una generació una mica cap enrere,
d'entrada, anglès no s'estudiava.
Més tard sí, però el que era francès,
no sé si per què fèiem més fi aprendre francès,
perquè diguem que França està molt més a prop del nostre país.
No sé quines devien ser les motivacions
perquè només s'aprengués francès a l'escola, aleshores.
No sé si vosaltres ho heu pensat alguna vegada.

més por placer muchas veces, ¿no?,
lo que es muy interesante para nosotros.
Som a vosaltres com a professores molt millor,
perquè a vegades la pressió de treure's un títol a aprendre una llengua
perquè la necessites per una feina,
diguem-ne que l'ambient que es crea a classe i la motivació és molt diferent,
és una motivació cultural, la d'aprendre la llengua.
Sí, aquesta pot ser la diferència entre el francès i l'anglès,
que els alumnes d'anglès, bueno, hi ha de tot,
però la gran majoria venen perquè el necessiten,
adolescents que els obliguen, en certa manera,
als pares o a l'institut.
En canvi, el francès, doncs, és gent una mica
que volen continuar amb això que van aprendre a l'institut
o una mica enamorats de la llengua i la cultura, no?
És que és una llengua, des del punt de vista literari,
des del punt de vista poètic, la pròpia sonoritat de la llengua
i, lògicament, embolcallant una cultura que ens és molt propera
a tots nosaltres, no? D'això no hi ha dubte.
Sí, porque, bueno, estamos muy cerca para poder viajar,
hay mucha gente que viene porque también quiere viajar
a países francófonos, también, también por razones de trabajo
o simplemente porque les gusta el idioma, efectivamente.
Això de la motivació, jo m'imagino que fa que les classes,
lògicament, s'aprèn gramàtica, s'aprèn vocabulari, s'aprèn tot,
però també s'aprèn cultura francesa, no?
Perquè, tenint aquesta motivació, els alumnes
deuen plantejar unes classes així com a molt obertes.
Dic jo, no ho sé.
Home, també és una mica sobtant, no?,
que els alumnes actuals, per exemple,
són alumnes que comencen gairebé de zero, no?,
que no han estudiat a l'institut perquè ja són més joves.
Llavors venen a classe i els hi parles de cantants
o mustaquí o gent així i no saben ni qui són.
No els coneixen.
No els coneixen.
És a dir, la generació dels vint i tants
no coneixen la música francesa de sempre, no?
Ja m'imagino vosaltres, Jacques Brel, no sabem qui és.
No, no sabem qui és.
No pot ser, no pot ser.
Però per això esteu vosaltres, no?
I llavors, sí, el que fem des del departament
és animar molt amb activitats culturals, no?
La Maribel, que és l'organitzadora oficial d'això...
Bé, en guany pel vintè aniversari,
però ja normalment ja organitzeu coses, també.
Exacte, sí, perquè aquest any participem
amb tots els altres idiomes, en totes les activitats,
però tenim la tradició en el departament de francès
de fer moltes activitats.
Hacem almenys tres al any, no?
Para Navidad, després para la Chandeleur, no?
El 2 de febrero, y luego,
ara celebrarem la francofonia,
que és el dia 20 de marzo,
que estarem de vacaciones, però la harem després.
I fem venir conferenciantes,
persones francòfonas,
que ens hablan també de tradicions de altres països,
i així els alumnes, doncs, ho veu de cerca, no?
També intentem ensenyarles películas,
i bé, que participen ells molt en aquestes activitats.
L'aprenentatge del francès,
abans ho dèieu, l'anglès, l'alemany,
també ha sortit ara, el rus, l'arab,
perquè també per qüestions de gent
que vol ampliar la seva cultura,
però també per unes necessitats pràctiques, no?
De dir, a veure, tal com s'està globalitzant
el món de l'economia, sobretot,
convé aprendre aquestes idiomes,
i que cada cop us hi posen més llengües a l'escola, no?
Vosaltres allà, eh?
Sí, però nosaltres no pretendem luchar contra l'anglès, no?
No, és que no és aquest l'objectiu, eh?
No és l'objectiu, i bueno, està molt bé.
Intentamos que la gente sepa más idiomas,
y de hecho, muchos alumnos vienen a clase
después de haber terminado el inglés
o de hacer alemán también, no?
Como un idioma más,
pero yo creo que hoy en día,
cuanto más idiomas, mejor.
Me sé, se me s'ha dit allò.
Els catalans, el francés, l'aprenen molt bé,
l'accent, molt millor que qualsevol altre?
Això em penso que és un tòpic, no?
Això és un tòpic, sí.
Hi ha gent que té facilitat per les llengües,
que sigui català o que sigui...
Per exemple, ara actualment tenim un alumnat molt variat, no?
Tenim molta gent que ve del que era l'antiga Unió Soviètica.
Aquesta gent té una facilitat enorme.
Però per tots els idiomes, sí que és cert, eh?
Si vas a alguna classe d'idiomes,
de seguida, si és una persona que ve d'aquests països,
ho aprenen de seguida.
També tenim molt públic que ve de l'Amèrica del Sud, no?
També.
Llavors, jo penso que els que més facilitat tenen
són aquesta gent que ve de l'antiga Ursch o Bielorrusia.
Des del punt de vista d'estructures gramaticals, sí, no?
Que potser els que tenim aquest origen de llengües grecocollatines...
El català, és clar, de vegades veus estructures que són calcs.
En salva la gramàtica, però després a l'hora de parlar
ja no... És igual que siguis català.
Però saps estudiar igualment, eh?
Sí, no?
Això també és un tòpic.
Això s'assembla molt al català, doncs hi vaig
i només em sentia el professor.
No, no.
Això requereix un esforç molt fort, eh?
De part de l'alumne.
Vosaltres porteu...
Quan jo he dit que éreu veteranes, no ho deia per dir.
Porteu-hi 8 anys amb l'ensenyament del francès,
com a altre tipus de disciplines.
L'altre dia parlàvem de l'ensenyament de música,
que avui dia hi ha moltíssims joves i nens que estudien música
i comparàvem com s'ensenyava el solfets,
que ara se'n diu llenguatge musical.
Ha canviat el nom i tot.
Clar, la pedagogia canvia i evoluciona.
Vosaltres també heu assistit a aquest canvi
en la pedagogia de l'ensenyament de llengües
i en particular el francès?
Sí, bueno, la pedagogia sí que ha evolucionat,
però potser no tant com els mitjans, no?
Los medios audiovisuales, los ordenadores,
que se han integrado, no?
Yo creo que es el cambio más importante.
En cuanto a la pedagogía,
yo creo que siempre hemos tenido una pedagogía muy comunicativa, no?
Y bueno, seguimos en esta línea.
Aviam, s'ha d'estudiar igual, Cecília, el que tu deies,
pot canviar molt la pedagogia,
però la voir y letra s'ha d'aprendre exactament igual,
i estudiar molt, i les excepcions, i tot allò, no?
I l'acord i participi, vull dir, això no ha canviat per molt,
molt d'ordinador que tinc a mi,
però és veritat el que diu ella sobre els mitjans,
realment ens ha facilitat a tots.
Jo me'n recordo abans quan et volies posar una cançó, no?
I estaves allà amb el teu caset, traient la lletra,
i així, si ara vas a internet, busques la lletra de la cançó
i la tens en cinc minuts.
Vull dir que tot és com més fàcil, també.
Més accessible a tothom, a nosaltres i als alumnes.
Com parlàveu que teníeu alumnes
que mai han tingut una presa de contacte amb el francès?
Vull dir que quan arriben a l'escola és la primera vegada.
Diferent a aquells que dèiem que ha fet el batxillerat,
fa l'examen de nivell, entra segon, la primera vegada.
Els sorprèn les possibilitats que té el francès,
si han estudiat altres idiomes, perquè és una llengua molt rica,
en comparació amb d'altres que no direm,
que no cal ofendre ningú.
Però és una llengua molt rica, no?
Amb matisos, amb moltes coses.
Sí, és veritat, és un fenomen nou, no?
Que hi hagi gent que parte de zero ara.
Perquè abans, com havíem comentat,
sí que la gent estudia francès, ara ja no.
I llavors és una altra situació, no?
I, de fet, el que fem al principi és ensenyar-los
que ja venen amb un bagatge,
encara que no hayan estudiado, no?
Porque hay muchas palabras
que están ya en el idioma, no?
O que han oído en películas, etcétera.
Palabras que se parecen.
Y es divertido al final, al principio,
y les, no sé, les da como ánimo, no?
Para que vean que sí que es una lengua muy próxima.
Jo recordo que quan van venir les vostres companyes
del Departament d'Anglés comentàvem alguna altra anècdota
i dèiem allò que a vegades als exàmens
o en una composició o en una redacció
sortien frases literals de cançons, no?
Allò de dir una introducció a una redacció,
de fer una construcció que dius,
això és la tornada d'una cançó dels Beatles.
Jo no sé si a vosaltres a vegades també us poden...
No dic anar al tema de cançons,
perquè ja veig que no coneixen ni Mustaquí ni Brell,
però, en fi, alguna anècdota, alguna cosa
que us hagi quedat retinguda a la memòria
després de tants anys?
Jo ara així recordo, per exemple,
l'alumne de primer que comença a fer una redacció
i va buscant el diccionari, no?
I realment no sap utilitzar el diccionari
i volia posar que alguna cosa era bonic, no?
I... no, no, volia posar bonito, la tonyina, no?
Llavors, va a buscar bonito,
al diccionari i li va sortir l'adjectiu Jolí.
I llavors va posar, en lloc de tonyina,
va posar Jolí com a adjectiu bonic.
Clar, tu com a professora i un entrapà de Jolí,
doncs com que no, eh?
Això sí, quan corregim redaccions, realment,
de vegades és agradable,
perquè és una tasca dura, no?,
de corregir redaccions,
però te fan riure.
Ho pots dir, perquè quan fem una redacció,
quan estudiem llengües i fem una redacció,
tu estàs fent la redacció
i, en paral·lel, estàs pensant el tip de riure
que es farà quan ho llegeixi,
perquè jo soc conscient que això,
en una persona que entengui la llengua que estic escrivint,
es farà un tip de riure, perquè és un desastre,
però s'ha d'aprendre així, no?
S'apren a base d'errols també quan s'estudia idioma.
Jo aquest any començo a estudiar anglès primer,
que no ho havia estudiat mai,
i em sento una mica així,
és com l'alumne que comença a aprendre francès
i per mi és molt divertit.
Penso que és molt divertit i, bueno, m'agrada.
I suposo que als alumnes que venen a l'escola
també els agrada, si no...
Això de l'escola es deu enganxar,
i no només com a profes,
perquè hi ha molts professors
que també són alumnes alhora.
Sí, sí.
No sé si la Maribel ara ha optat
per aprendre algun idioma, també.
També, sí, perquè estudié anglès
durant moltíssimos años,
era el meu primer idioma extranjero
quan estava a Francia.
Y precisamente este año estoy en una clase
para poder hablar y aprovechar.
Sí, sí, y me encanta estar del otro lado, también.
Déu-n'hi-do.
Es muy agradable.
Home, celebrar 20 anys
d'Escola Oficial d'Idiomes
per a les persones que porteu tants anys
en la docència, doncs, home,
ja sabem totes les limitacions
que té l'escola,
el patiment que hi ha
per tirar endavant les classes,
la quantitat de temps que s'està esperant,
que finalment es materialitzi,
el famós projecte...
Malgrat això, que ja és prou conegut,
arribar als 20 anys
i, a més, amb una consideració
que té la ciutat
cap a l'Escola Oficial d'Idiomes,
és important,
perquè és un centre molt valorat
per la ciutat.
O no ho veieu així?
Potser els que hi anem
ho veiem d'aquesta manera,
però els que no hi van, potser sí.
És tal que des de fora es vegi així.
Jo realment no tinc aquesta sensació.
Valorat perquè,
malgrat les mancances,
el nivell d'ensenyament és de qualitat.
En aquest sentit ho deia.
El que no sé si se sap
és tot l'esforç que fem
la gent de dintre,
realment,
per aguantar en aquell edifici,
que de vegades dius,
si és que arribes un dilluns al matí
i veus això,
i segons com estiguis
te cau el món a terra,
però has de continuar,
entres a la classe
i t'oblides de tot això, no?
Llavors, això sí que s'ha de valorar.
I també l'alumnat
que arriba allà al quart pis
o al cinquè pis
per fer la classe caminant
sense suflo, no?
Llavors, això sí.
I aquelles aules
que a vegades estan tan atapaïdes
que et feu alguna cosa a la falda,
però i dius,
bueno, doncs segui, segui.
Si no té allò com seure,
doncs segui, què hi farem, no?
Sí, o que te caen trozos de techo,
porque yo he tenido clases
en que tenía que evitar
pasear por allí
porque caían trozos de pintura
o así.
Com anava,
com les colònies d'estiu dels nens,
l'aprenentatge de llengües
amb l'esport d'aventura.
Una miqueta una combinació curiosa,
quan anàveu a classe.
Com celebreu?
Comentaves ja una de l'activitat
que fareu amb xerrades,
conferències des del Departament de Francès,
aquest, diguem-ne,
que és l'acte central
de la vostra aportació
al 20è aniversari,
o n'hi ha d'altres?
Sí, hay muchos más,
porque, bueno,
como decía antes,
lo hicimos para Navidad,
pero esto dentro
de la costumbre que tenemos,
¿no?
Eso siempre.
Sí, sí,
para Navidad,
pues, organizamos concursos,
por ejemplo,
de pasteles,
con recetas de otros países
donde se habla francés,
pero siempre es el final
de un trabajo
que se ha hecho en clase,
¿no?
Y la participación
de los alumnos
y el aspecto festivo,
¿no?
Hicimos venir también
un grupo de teatro
que tuvo mucho éxito
y, bueno,
en febrero hacemos
les crepes
y somos famosos
en toda la escuela,
¿no?
Porque tenemos
muchos invitados
que se añade él.
¿Qué es exactamente?
Sí, hacemos, pues,
les crepes
es un postre típico
que se hace
para la chanduleur
el 2 de febrero,
¿no?
y, bueno,
tiene tradiciones
porque, bueno,
supongo que sabéis
que son estas pastas redondas
y las feo allá,
¿no?
Sí, sí, sí,
¿y lo amunteo en la cuina?
¿Lo único que os faltaba?
No, nos arreglamos
con los medios que tenemos.
Déu mi Dios,
eso sí que es voluntad, ¿eh?
Y los alumnos participan
y, bueno,
pero siempre hacemos
otro tipo de actividad
al lado,
que este año
ha sido, pues,
juegos de palabras
y otros años
ha habido
les contes,
les fables,
les BD,
siempre hay un tema
que refuerza
y luego la francofonía,
pues sí que ahora lo haremos
y es enseñar
que el francés
se habla en muchos
más países
que Francia,
¿eh?
En los países del ultramar
y, bueno,
en África del Norte,
en América,
etc.
La cançoneta
del Pont de Vinyó
es continua cantant
o ja ha passat a la història?
Això només era a l'escola.
Jo la vaig cantar a l'escola
i ja ho agraeixo molt,
eh?
Us agraeixo molt
perquè si mai,
que llàstima
perquè ens apuntaríem
a tantes coses,
oi?
Que dius,
si em fan cantar
el Pont de Vinyó
potser que m'ho repensaré,
per tant,
us agraeixo molt
que aclariu
que no es canta
aquesta cançoneta.
No es canta,
ara introduïm una mica
de tot,
fins i tot tenim
rap a les classes,
que és molt diferent
del rap espanyol
i, bueno...
Cada cop que veniu
les diferents professors,
dic professores
perquè només venen noies,
sabem que hi ha professors
també a l'escola,
però la majoria
són professores,
ens entren unes ganes
d'aprendre la llengua
que ensenyeu vosaltres
perquè, escolta,
pensem que les classes
han de ser magnífiques,
sens dubte.
Bé, aquest any també
acabant una mica
amb les activitats culturals,
fem un viatge
a veure els castells
de Loira,
que ja el vam fer
el 2002
i aquest any
el tornem a repetir.
Per tant,
que des del departament
també proporcioneu
aquestes sortides
entre vosaltres
i els alumnes.
Molt bé.
Últimament
estem organitzant
un viatge
gairebé cada any,
cada dos anys.
Cecília Maribel,
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio.
Enhorabona
per aquesta tasca
i que continueixi.
Molt bon dia.
Moltes gràcies,