El matí de Tarragona Ràdio.
És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber,
junts en aquesta aventura.
Quin amic tots inventarem
més motius
per poder gaudir
de la vida.
Comença l'aventura de la vida
d'aquest divendres.
Divendres 29 de febrer. Bon dia, nois i noies.
Bon dia.
Avui és un dia especial
per alguna cosa? Sí.
Per què? Perquè ho anem a la ràdio.
No, no, però van d'ahir dir 29 de febrer.
Home, sí. Pep, per què és especial?
O Sergi? Jo, per què?
Per què?
Perquè hi ha molts nens que néixen.
Dona'm un, si no,
no us escoltem bé.
Digue, Sergi.
Hi ha molts nens que néixen.
Jo, jo, jo, jo.
Enric.
Perquè cada 4 anys
es fa el 29 de febrer,
i si no,
arriba fins al 28.
I com se'n diu això?
Any de traspàs.
No?
Sí.
A veure,
perquè cada 29
neixen nens,
el món estaria despoblat.
Neixen nens cada dia.
El que passa és que imagineu-se,
fer els anys el 29,
algú li agradaria fer els anys el 29?
No.
A mi no, però...
I què faríeu si el vostre aniversari
fos el 29 de febrer?
Doncs el celebraríem.
El celebraríem cada 1 de març.
Dona'm un, sisplau, Marta.
El celebraríem el 30.
Clar, i tu?
El 30 de febrer.
Sí.
Malament aniríem.
Hola, hola.
C'està 28 dies.
Anna.
El celebraríem el 28.
El 28.
Algú més?
Faria alguna cosa especial, Enric?
Jo tinc una amiga meva
que va néixer el 29 de febrer.
I què fa?
Doncs ho celebra el 28.
Però cada any?
Cada any.
Jo he sentit dir que hi ha qui
ho celebra només el 29,
però aleshores fa unes festasses
i uns regalassos que no veieu.
No està malament l'alternativa, no?
Sí.
Anna.
Que hi ha dos nens de la meva classe
que el celebren el 29.
Qui?
Qui?
El David Muñoz.
Ah, sí.
El David Muñoz avui és el seu aniversari?
Sí.
I qui més?
La Laura, no?
Sí.
Laura, David, moltíssimes felicitats.
Déu-n'hi-do, eh?
I ho celebren avui.
Deuen estar contents.
No estan aquí.
No estan aquí, però ara parlarem
de tots els que no estan aquí.
A veure, dit això,
ja un cop ens hem situat en el calendari,
recordem que és l'aventura de la vida,
que ho fem en col·laboració
amb les àrees de salut i ensenyament,
d'educació de l'Ajuntament de Tarragona
i el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
I jo em repeteixo cada setmana,
però ho faig a consciència.
Fora impossible fer aquest programa
sense la tasca de les escoles.
Els mestres, les mestres,
els alumnes, les alumnes de primària,
dels dos cicles de primària,
avui estan representats els més petits,
no, els més joves, podríem dir,
de la primària, de petits, res,
perquè sou de tercera primària
i avui heu arribat disposats a parlar-nos,
ara ho diré de manera oculta,
d'estratègies per socialitzar-se amb els altres.
Què vol dir?
Això vol dir tot això que heu treballat a classe.
De com dir que no?
De com dir a una altra persona
que alguna cosa et molesta o no t'agrada
sense ofendre-la?
És molt difícil aquest exercici que farem avui.
Jo espero que ens ensenyeu algunes coses
perquè els grans a vegades
estem en situacions compromeses
i fiquem la pota, parlant tècnicament.
Per tant, jo imagino que aprendrem moltíssim,
però primer saludem el Jaume.
Jaume, bon dia.
Bon dia a tots.
El Jaume és un dels veterans
com a mestre de l'aventura de la vida.
Quants anys que vens a la ràdio, Jaume?
No ho sé, des del primer dia que es va fer,
no sé quants anys són.
No veieu que està molt suelto el vostre profe?
Amb això de la ràdio per ella és...
Heu triat aquesta qüestió,
el tema de treballar aquesta manera
de relacionar-se amb els altres,
perquè és una de les grans dificultats
que tenim tots,
però la canalla en particular, no?
Sí, és clar,
i sobretot hi hem de col·laborar les persones,
les persones grans,
perquè sempre diem que són els models, no?
Llavors, la relació amb les persones
ens la trobem a tots els llocs
i, si volem, no només és teoria,
sinó que totes aquestes coses
d'educació, de comportaments,
de medi ambient,
és un reflex molt gran
que vegin que les persones adultes
segueixen allò que al col·legi els diuen
i que és necessari per la bona convivència de tots.
Ho heu treballat a partir d'un dels molts materials
de l'aventura de la vida.
Concretament, heu triat un compte
que ara podrem escoltar?
Sí, hem triat un compte,
però, bueno,
que és el motiu per poder començar a fer el programa,
però, vull dir,
en el dia a dia de la classe
et trobes amb moltíssims motius
i moltíssimes coses
que pots tractar aquests temes.
Perquè, a part de portar,
dediquem un dia a la setmana a fer-ho,
vull dir,
tractem els temes tal com sorgeixen.
Doncs bé,
comencem a l'aventura de la vida.
Aquí a l'estudi
ens acompanyen la Ruth,
l'Andrea,
la Marta,
l'Anna,
la Marina,
la Mònica,
la...
no veig,
l'Alejandra,
la Carmen,
Pep,
Sergi,
Enric i Pablo.
Són una representació,
només,
perquè ens agrada dir-ho
cada setmana també,
que tots no podeu venir a la ràdio,
perquè sí que...
Aquest estudi és gran,
no digueu que no.
Sí.
És enorme,
però, clar,
no hi cabem tots.
Si voleu,
jo marxo
i fem més puestos,
però, vaja,
no hi cabem tots.
Però, de totes maneres,
val a dir que tot el que es digui aquí
és una mica en representació
de tot el que heu treballat a l'aula.
I el que voldríem fer,
primer que tot,
és saludar els companys i companyes
que segur que us estan escoltant
al Col·legi L'Estonac.
Andrea,
fas tu?
Bon dia a tots els que ens escolten.
Som un grup de nens i nenes,
de tercer de primària
del Col·legi L'Estonac
l'Esenyança.
Hem treballat un conte
que es titula
Un bon remell.
Aquest conte forma part
de l'aventura de la vida,
que ens ajuda a viure
cada dia la nostra vida
amb més il·lusió
i d'una manera millor.
Saludem els companys i companyes
de la classe,
que també els hauria agradat estar aquí.
Ells ens han ajudat
en aquest tema
del respecte
i el companyerisme,
que és molt important
en la convivencia diària
de tots nosaltres.
Molt bé.
Saludem, doncs, els companys
i us sembla
que escoltem el conte
i després en parlem?
Sí?
Doncs vinga,
anem a escoltar el conte.
Hola,
em dic Hèctor
i és possible
que us hagi passat una cosa
com la que em va passar a mi.
Poseu-hi molta atenció.
Diu l'aventura
de la vida.
Un bon remei.
La meva amiga Marta
fa uns dies
va tenir una grip terrible.
Tossia com un gos
i el pitjor de tot
era que em tossia a sobre.
sentia que milers
de milions de bacteris
m'atacaven.
Si no hi feia alguna cosa,
acabaria estès al llit.
Aixecaré una paret
entre la seva taula
i la meva.
No!
Li diré que es canviï de lloc?
Tampoc!
Li diré que es quedi a casa
fins que li passi la tos?
Encara menys!
Doncs li prohibiré
que tossi prou.
Cada vegada que la Marta tossia,
el virus guanyava terreny.
I em veia amb el nas vermell,
els ulls vermells,
la tos de gos
i la candela raig.
Aleshores,
vaig agafar aire
i vaig deixar estar les vaginades.
I vaig dir a la Marta
el que havia de fer.
Marta,
podries girar la cara
cap a un altre costat
quan estiguis a punt de tossir?
Ho estàs fent a sobre meu.
Ah, perdona'm, Héctor.
No me n'havia adonat.
Un bon remei.
Amb unes paraules,
n'hi va haver prou per curar-me.
Era més senzill
del que m'imaginava.
Aquesta solució
va ser com un bàsquet de 3 punts.
Et felicito, Héctor.
Un bon remei
és un conte per xerrar
de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat!
Viu l'aventura
de la vida.
Bé, doncs,
xerrem
de l'aventura
de la vida,
xerrem d'aquest conte.
Hi ha moltes situacions
en les que ens podem
trobar cada dia.
Voleu que comencem
amb aquesta?
Heu comentat a classe
si tinguéssiu un company
o una companya
tot el dia tossint.
Marta, per exemple.
Li diria
que se tapés la boca
amb la mà
o que tossis
cap a un altre costat.
I tu com creus
que reaccionaria?
Doncs que ho faria.
Si t'ho diguessin a tu?
Jo ho faria.
Algú més?
Pep?
El mateix del conte.
El mateix del conte.
Prendries
aquesta mateixa actitud.
Clar,
el que passa
que de situacions
amb companys
ja en parlarem.
Però jo m'imagino
que dir-li alguna cosa
a un company,
una companya,
un amic,
una amiga
que tens relació
que és de la teva
mateixa edat,
que pensa segurament
similar a com
penses tu,
és una cosa.
Dir-li alguna cosa
així que no t'acaba
d'agradar
a una persona adulta,
a una persona gran.
És més complicat o no?
Sí.
Què trobeu?
voleu que comentem
algun dels exemples
que heu estat treballant
a classe?
Vale.
Doncs vinga,
fem uns teatrillos.
A veure,
un senyor camina
pel vostre costat,
d'acord?
I de cop i volta,
com que és una mica
marrano,
llança un paper
a terra.
A veure,
aquí tenim
moltes possibilitats.
La primera
és mirar cap a una altra banda
i no fer res
i continuar el nostre camí.
Perfecte.
Per què no?
Després hi ha
moltes més.
Ruth,
comencem per aquí
i anem fent una mica
de ronda.
Va.
Doncs jo acostaria
a la meva mare
i li diria
mira quin carrer
més brut que hi ha
per aquí.
Ho diries en veu alta
perquè et sentís
ei,
això està bé,
no et compromets,
el senyor se sent avergonyit,
eh?
I tu no t'has creat
cap problema
amb aquest senyor.
Una postura molt intel·ligent.
Andrea.
Li diria
que sisplau recollís el paper
i que el tirés a la brossa.
I tu com creus
que reaccionaria?
No ho saps
com reaccionarà?
Tu li dius
i després apretes a córrer
per si de cas,
no?
Sí.
Que mai se sap.
A veure,
algú més,
Marta?
Jo el recolliria.
Recolliries el paper.
Sí.
Davant seu.
Sí.
És a dir,
seria una estratègia
similar a la de la Ruth.
De dir,
no et dic res
però que sàpigues
que ets una mica marrano
i deixadot, eh?
Anna,
tu faries alguna cosa diferent
o estàs en la línia
de les teves companyes?
Jo,
com la Marta.
Com la Marta.
Més opinions tenim per aquí
a Carmen,
Carmen,
que et veig així molt nerviosa
amb ganes de parlar.
Acosta't al micròfon,
sisplau.
Vull dir-li,
ei tu,
recull això.
Així,
d'aquesta manera,
ho diries?
No sé si tindries
molta credibilitat
però bé,
tot és intentar-ho.
Marina,
com ho faries tu?
Jo pensaria
que és un marrano.
Ho pensaries
i faries el teu camí.
I li diria
i li diria
allò de la Carmen.
Sí?
Segur?
Sí.
Això és el que t'agradaria fer
o el que li diries?
Jo li diria
que si n'hi ha una brossa
que ho tiris
o si no que s'ho guardi
a la butxaca
i quan vegi una brossa
que el tiris.
No sé si realment
ho faríem,
perquè a vegades
jo també que ho he vist
les ganes m'han quedat
però no m'he atrevit.
És el que diu el Jaume,
el que fem als grans
és molt important
perquè donem exemple
i s'aprèn tot,
el bo i el dolent segurament.
Mònica.
Li diria
que això no ho té que fer
perquè si no em brotaria
els carrers.
Els xiquets per aquí?
Alguna opinió més diferent?
Digues, Enric.
Jo li diria
i si no em fes cas
el recolliria jo.
I com li diries, Enric?
Li diria...
Com la Carmen.
Eh, el paper!
No.
Li diria
que sisplau
si el pots recollir
perquè si no
si tota la gent
fes el mateix que ell
ja estaria al carrer
inundat de partia.
Però de totes maneres
jo m'imagino
que més d'una vegada
heu vist això
i no heu fet res.
Però a mi també m'ha passat, eh?
És que clar,
és una situació compromesa.
Pep, volies dir alguna cosa, no?
Sí,
doncs jo li diria
que el recollís
perquè si no
els escombraires
o basureros
tenen molta feina.
Bé,
també doncs
que us recolli
una mica en la línia
de la resta de companys.
Tornem al col, eh?
Tornem a...
Després tornarem
amb la gent gran,
amb la...
Bueno,
gent gran,
gent anomenada adulta.
Estem fent fila
per agafar
el dinar al col·le.
Què tal el dinar al col·le?
Bueno,
a vegades està molt dolent.
Escarós.
Depèn del que sigui.
Escarós.
La resta està bo
i el ciutat no.
Escarós.
Bé, bé, bé.
S'ha acabat el debat.
Escarós.
Pregunta inoportuna
però necessària.
A veure,
vinga, va.
Estem fent fila, eh?
Per molt que sigui com sigui el dinar,
hem de dinar.
I estem fent fila.
Estem amb la safata,
nanada.
I de cop i volta
arriba un company,
una company
i se'ns cola.
Ah!
Ruth,
dona'm un.
Jo li diria
que aquí anava jo
i que ella es posés al seu lloc.
I si no et fa cas?
Doncs li diria a una senyoreta.
Molt bé.
Andrea?
Doncs li diria
que sisplau
es fiqués l'últim
o al seu lloc
perquè aquí anava allò.
I si no et fa cas,
a la senyoreta vas.
Sí.
Ves a estar.
Anna?
Jo me tornaria a colar d'ell.
I tu, Marta?
Jo també.
Dones amb caràcter.
No, no.
I si es torna a posar davant?
Doncs jo li diria...
que quan arribi el moment
ja no hi ha menja per vosaltres.
Si no,
m'ha posaria a la primera.
Ah.
Marina,
tu què faries?
Jo li diria
que amb que ell vagi davant
o vagi darrere
arribarem igual.
Molt bé.
Molt bé.
És igual on vagis
perquè arribarem igual.
Però de totes maneres
no té dret a posar-se davant
a esperar el seu torn,
no?
Mònica?
Jo li diria
a l'esta senyoreta
que se m'ha colat.
Algú més?
Vinga, va.
Continuem per aquí.
Sergi?
Jo li diria
que si us plau
que es fiqués al seu lloc.
I tu, Enric?
Jo li diria
que si no li fa res
que em deixés passar
que m'ha ficat al davant meu.
Però que si no vol
doncs que a mi no m'importa
que ja em ficaré al seu redire.
Pablo, tu,
ara et dono la paraula.
Pep, Pablo,
tu què faries
si se't colessin?
Jo, colar-me d'ell.
Colar-te d'ell.
No acabaríem mai.
Pep, què faries tu?
Doncs jo li diria
eh, no et colis.
En la vostra línia
de la Carmen i el Pep.
Molt bé.
Us ha passat alguna vegada?
Moltes.
Moltes.
A tu, Sergi?
Sobretot a Mariel.
Sergi, tu què has fet?
Eh, doncs mira.
Acosta't el micròfon, sisplau.
M'he colat d'ell
i de papà, tot.
I creus que és la manera correcta?
No.
Quina seria la manera correcta?
Sisplau que
s'ha fet el seu lloc.
Mònica.
Jo, a mi m'he da igual
perquè igualment arribaré
al mateix lloc que ell.
Però tu t'has trobat
en aquesta situació
i no has fet res.
No.
I tu, Marta?
Jo me quedaria al seu darrere
i si cas li diria
a la profe,
però no diria.
Home, el que sí que és cert
és que aquella persona
des d'aquell moment
segurament la tindríeu
com una persona
poc solidària,
una mica aprofitada,
no, Anna?
Jo, depèn de quina persona fos,
doncs li diria
li diria
bé,
vés-te'n al teu lloc
i depèn de quina
li diria, sisplau.
Sí, perquè ja es coneixes
el seu caràcter
i depèn com
reaccionen d'una manera
o d'una altra.
L'Alejandra no l'hem sentit encara.
Alejandra,
a tu t'ha passat alguna vegada
això que se t'hagi inculat
al menjador?
Sí.
I què has fet?
M'he tornat a colar d'ell.
T'has tornat a colar.
Ai, senyor,
aquestes cues.
I això és pel menjador,
no vull ni pensar
en una atracció
de Port Aventura.
Pot córrer la sang.
Pot córrer la sang, eh?
Bueno, a mi
a mi se me colen.
Se te colen.
No, mai.
Mai.
Mai, tampoc.
Menudo eres tu
perquè se't colin, eh?
Enric.
Que jo de vegades
no colo d'ells
quan hi ha les baranes
passo per mig de les baranes.
Ah, doncs això està fatal, eh?
Sí, jo també.
Això està fatal.
Vinga, aquí tots a fer penitència.
Això no es fa.
Això no es fa.
Estem aquí
donant el discurs
als oients
per veure que som estupendos
i aquí explicant les misèries
quan anem a les cues
de Port Aventura.
Algú té veïns o veïnes
amb gossos?
No.
Jo tinc un.
Gairebé tots.
Molt bé.
Jo tinc un.
Jo tinc un.
Ja està?
Ja està?
La pregunta ja era.
Teniu veïnes amb gossos?
El gos de la veïna,
no dic que passi, eh?
Estem fent un cas hipotètic.
D'acord?
El gos de la veïna
fa caca
i ho fa
a la porta
de casa vostra.
Com l'hi deu
a la veïna
que, sisplau,
Ruth?
Jo,
si no hi fos a casa,
m'esperaria
que vingués
i li diria
que la recollís.
Però estàs segura
que li podries dir?
Perquè aquesta senyora
té un caràcter, eh?
A veure,
una senyora
que deixa que el seu gos
faci sistemàticament caca
davant de la teva porta
no precisament
deu ser una persona
molt tractable,
et dic jo.
Andrea?
Doncs li diria,
si el veiés,
que li diria
que, sisplau,
recollís la caca
perquè algú
sortiria de la seva casa
i la xafés.
Marta?
Jo li deixaria una nota
dient que,
si no la recollia,
que el denunciaria.
Molt bé.
Anna?
Jo,
quan vaig a la classe
posaria una pancarta
dient
no volem més pastissets.
Ah, mira,
una campanya creativa.
Marina?
Jo em posaria
davant de la casa
de la veïna
i no sortiria
fins que no la recollís.
Per tant,
tu arribes,
tu en plan activista.
Arribes,
a casa teva,
veus allò
el regalet a la porta
i dius
ah sí?
Doncs d'aquí no em mouré
fins que vingui.
Seus a l'escala
i espera que vingui la veïna.
Sí.
La veïna té un caràcter,
Marina,
ja ho hem dit, eh?
Ja.
No és una senyora
encantadora com vosaltres.
Però que vingui el meu pare.
Aquí hi estamos.
I el teu pare, què?
Que vingui el meu pare
i la meva mare
a dir-li
que el gos
s'acagi davant
de la porta d'ella,
no de la nostra.
Que ho reculli senzillament.
Que ho reculli.
Mònica,
tu no tens opinió
d'aquest tema, Carmen?
Doncs jo agafaria
el meu gos
que es diu Yoko
i li faria
caca, caca,
fes així.
I després
picaria una noteta
i la clavaria.
I tu creus
que això és el correcte?
No.
Doncs dona'ns
una alternativa.
Dona'ns una alternativa.
Pep.
Jo
jo li diria
bueno,
jo li trucaria
pel telèfon.
Per si de cas,
perquè ja han dit
que té un caràcter
i una certa força.
És una senyora corpulenta.
que si no,
si em feia
davant de casa meva
que la recollís.
Si era
davant de casa seva
que no passaria res.
Però si fa més
a casa meva
que la denunciaria.
Ahà.
Sergi.
Jo li diria
mira mama,
mira mama,
aquesta noia
amb el seu gos
ha fet un cagarro.
Tècnicament parlant.
Però
fort,
fort, fort.
Sí, sí.
I li dius a la mare
i la mare
que s'espavili.
No?
Que sigui ella
que és gran
que s'arregli amb la veïna.
Enric,
què faríem en aquest cas?
Jo li diria
que
davant de casa meva
que si us plau
no ho fes
i que si no em fes cas
ens li aniria
a dir al meu pare
que ja parlaria amb ella
que a casa seva
sí que em podia fer
tant com volgués.
I tu Pablo?
perquè jo
m'esperaria
a l'escala
i quan vingués
que no
ho faci bé.
Doncs tu amb la Marina
assegudets a l'escala
mentre aneu jugant
a alguna cosa
fins que arriba
la veïna.
Us heu trobat
alguna vegada
en una situació real,
Marta?
Doncs jo
anava acompanyada
de la meva mare
i el meu carrer
està ple de caques
i llavors
Això és un fàstic, eh?
Sí, molt fàstic.
I llavors
ma mare
va pillar un
que deixava
allà, no?
El cagarro.
Ai mira,
trec a passejar el gos,
ala!
I llavors
se va aturar davant seu
i li va dir
com no el recollis
te denuncio
i si no
i si no
la reculls
amb tota la teva vida
m'esperaré aquí
tot
hasta que vinguis
i hasta que no
el recollis
no te deixaré marxar.
I què va fer aquest personatge?
Pues se va
cada ixe amb la boca oberta
i llavors
cada dia
ja ho recull.
Molt bé
per la teva mare, eh?
Molt bé
perquè a vegades
si això ho féssim tots
jo imagino
que les persones
que no són la majoria
hi ha molta gent
que recull
i que ho fa molt bé
però si ho féssim tots
segurament
ja se sentirien
una mica més intimidades
però com que
mirem cap a una altra banda
però en fi
és un tema ja
diferent.
El tema aquest
dels gossos
us preocupa
en un parell
de cops o tres
heu parlat
de denunciar.
Què és denunciar?
Què vol dir
denunciar, Anna?
Denunciar
vol dir
parlar
amb la policia
que aquells senyors
fan una cosa
i no ens volen
escoltar
i no volen
fer el que nosaltres.
Marina?
És queixar-se
d'aquella persona
i anar a la policia
que el posin
a la presó
a la presó
a veure
és de ser marrano
però tant
com anar a la presó
estarien
les presons
encara més plenes
Déu-n'hi-do
Pep
què és denunciar?
és queixar-se
d'una persona
que fa
el que fa
el que fa
malament
per tu
a la policia
i
i que jo
crec
no ho sé
que
que el fiquen
a la presó.
Depèn del que faci
i depèn del que digui
el jutge
digues Enric.
Jo vull dir
que
a bàsquet
tenim un entrenador
que
a una companya
i a mi
no ens agrada gens
i llavors
aquest amic meu
s'ha confadat
amb l'entrenador
i li va dir
si no te callas
te denuncio
a la policia
cabron.
Hola
que lleig
i aquestes experiències
som terribles
som terribles
nois
a veure
vosaltres creieu
que
val la pena
denunciar les coses
quan creiem
que no estan bé?
No.
No?
Sí.
A vegades.
A vegades.
A vegades.
Depèn del cas
no?
Depèn del cas.
de tot el que
observeu
al llarg
de tot el dia
voldríeu
denunciar
alguna cosa?
Marina.
Els robatoris.
Els robatoris.
Tu Enric?
Jo
si
jo
diria
jo
de denunciar
molt bé
no
però
jo els diria
jo els diria
a les
del col·le
a les
que fan el menjar
doncs que
si us plau
que els cigrons
els fessin més
per favor
els cigrons
a veure
l'arròs
l'Enric
està perfectament d'acord
que és boníssim
però els cigrons
no els acabem d'encertar
senyores cuineres
que segur que sou
unes bellíssimes persones
i cuinen molt bé
sisplau
posin una mica
més de carinyo
a l'hora de fer els cigrons
us sembla bé aquest missatge?
Sí!
i denunciar no
Enric
que és massa fort
ara
feu una recomanació
que facin millor els cigrons
Marta
Cristóbal
Anyes
no diem noms
sisplau
no diem noms
que us poden denunciar
per fals testimonis
un company meu
no sé
quin menjar
del
del menjador
se va trobar
un cuc
i perd
aquestes són
experiències
de menjador escolar
que tenim tots
són terribles
quan ets gran
tens un trauma
i ho veureu
quin trauma
tindreu
Marina
Jo també
dic que
el menjador
quan te fan l'arròs
que te posen tomàquet
el tomàquet està bé
però l'ou
te'l posen sec
Ah
allò
el rovell
no pot sucar-hi
pa
A veure
senyores cuineres
bellíssimes persones
grans cuineres
cigrons
i l'ou
sisplau
que el rovell
estigui allò més
més
vinga
tancarem tema
menjador
sinó no parlarem
d'altres coses
és per parlar
del menjador
nois
doncs no
deixem-ho córrer
passem a una altra cosa
i ara
atenció
perquè el tema
que tractarem ara
és molt compromès
perquè en aquesta sala
hi ha un mestre
sí
i anem a parlar
dels mestres
però
el Jaume
m'ha promès
que digueu
el que digueu
no us ho tindran
en compte
l'he fet
firmar un paper
abans d'entrar
que diu
jo
Jaume
López
dic que
no tindran en compte
tot el que diguin
aquests nois
de mi
o de la resta
de col·legues
amb aquesta qüestió
d'acord
bé
partim de la base
que no parlem del Jaume
parlem en general
esteu a classe
i els professors
com tothom
tenen dies
i aquell dia
un professor
qualsevol
un professor hipotètic
està alteradíssim
mira per on
que us comença a cridar
i us diu
que no us serveu per res
que sou uns inútils
que us porteu fatal
que no és el Jaume
que estic parlant
d'un professor hipotètic
no me'l mireu així
a veure si l'haureu de pensar jo
total
que us posa
verds
abaixar d'un ruc
i vosaltres
clar
us quedeu
amb una carona
que dius
us ho empasseu tot
perquè és el profe
a mi m'ha passat
però sense dir noms
no volem acabar el jutjat
sempre ho dic a cada programa
no a veure
és una situació difícil
perquè és el profe
està alterat
d'alguna manera
dius
mira callo
i demà estarà
de més bon humor
però també dius
home
el fet que jo sigui
més jovenet
que sigui un nen o una nena
això no treu
que jo no tingui drets
i que m'hagin de respectar
i que no m'hagin
d'escri de sa
ningú
ni que sigui adult
aleshores
com ho fem això
per no crear-nos
una situació difícil
Marta
doncs jo
m'empassaria
i si ho hagués fet jo
doncs
li diria
que he estat jo
que no m'acridis més
que no colpés
els altres
que jo
però fet que cridi
diguem-ne que et transbalça
una mica
i si no ho hagués fet jo
callaria
i m'ho empassaria tot
tu Marina
què faries?
li diria
que no té dret
a enfadar-nos
amb nosaltres
perquè nosaltres
no li hem fet res
i si no em fa cas
li tiraria un got d'aigua
a la cara
doncs mira
mira
no m'ho crec
no m'ho crec
ni jo
no és veritat això
que has dit
no ho faries
no
què et sembla?
ho faries o no?
no no
ni dir-li tampoc
què dius tu?
en el fons
en el fons
Mònica
tu què faries?
si faries alguna cosa
jo parlaria
amb la meva mare
i li diria
que si podria
parlar amb ella
i que no me fes
més això
Anna?
doncs jo
com sé que el Cristóbal
voldria dir això
doncs diria
diria
que
diria
sisplau
parla
parla més bé
i diria
què ha passat?
us ho explicaria
a casa
això segur
sí
segur
Sergi
què faries tu?
posa't el micròfon
si hagués
si hagués fet jo
espera espera
m'ho passaria tot
i si no
si hagués
jo li diria
que he anat
que he anat
a tirar un paper
a la papelera
i tu Pep
què faries?
doncs jo
li faria cas
però el fet
que us cridés
i us digués
de tot
no t'ha afectat
no t'hauria agradat
no t'hauria agradat
clar
Enric
jo a mi
jo com que
sabria
que no és veritat
que he sigut jo
si en renyo
per alguna cosa
d'aquestes
doncs jo
no m'importaria
per això
però per altres coses
sí
faria el mateix
que la Mònica
Pablo?
jo me sabria
i me callaria
callaries
i que passi la tempesta
no?
a vegades
segons quines circumstàncies
no cal fer-se el valent
ni la valenta
i mira
qui dia passa
any empeny
situació molt compromesa
que jo sé que l'heu treballat a classe
per això la trec
per la raó que sigui
el vostre company o companya
doncs fa una olor
molt particular
i no és precisament
una olor agradable
o el vostre company o companya
té alguna cosa
en el seu aspecte
en la seva manera de fer
que us és molt desagradable
que és una bona agenda
té un problema
del que sigui
què fem?
aguantem per no ofendre-la
aquesta persona?
li diem?
com li diem?
Marta?
jo li diria
que se dutxés
eh tu dutxa't
no jo li diria
sisplau
tapa els dutxés
que fas una olor
una mica
molt delicada
si tu vas per la carrera diplomàtica
també
Anna
què faries tu?
jo
no m'he trobat en aquesta situació
però m'he trobat en una altra
que és quasi igual
que
que mon germà fa una cosa
que és així
i a mi no m'agrada
et fa ràbia
sí, em fa molt de ràbia
i li dius o no?
sí, li dic
Àngel, que me fa fàstic
bueno, dient ell que fa
quantes anys té el teu germà?
els mateixos que jo
estupendo
doncs el que fa és fer-ho més vegades
no?
sí
clar
el viejo trucó
tu
no li diguis
i veuràs com ho deixa de fer
perquè si li dius
com que sap que et molesta
és el que tenen els germans
tots hem tingut germans
Marina
tu li tiraries el got d'aigua
perquè es dutxés directament
ja t'intueixo jo
digues
i li diria
i li diria que es dutxés
també
però com li diries?
a veure
fem una representació
jo faig molta pudor
sé que al teu costat
i m'has de dir
Yolanda va dutxa
com ho diries?
perquè jo no m'ofengués
perquè jo sóc bona persona
i tu m'estimes molt
i no vols ofendre'm
com ho diries?
o te diria
hola
que
hola bon dia
fas-me l'olor
vinga va
que te diria
que
bueno
que
doncs no sé
a veure
te diria
que
no te volia dir
que facis un pudor
però te diria
que t'adutxessis
una altra
per la carrera diplomàtica
i que
i que te posessis colònia
abans de vindre al col·le
sí
molt bé
Mònica
tu què faries?
que a mi també em passa
el mateix que a l'Anna
igual amb el seu germà
que sempre fa estorullets
en la boca
i li dic
sisplau que pari
i ho fa més
sí
és que
Carmen
doncs jo escriuria una carta
que jo no volia
que
fa molta peste
i que és uxés
i li donaria
és el mateix però per escrit
li donaria i m'apiraria
clar
jo trobo que la Carmen
el Pep i el Sergi
fan servir uns mètodes
molt expeditius sempre
un pim pam
i vinga
Enric
com arreglem això?
doncs jo
va ser un cas
que tenia una nena
que feia
sense diners
que feia fudor
i que cada cop feia
que feia angúnia
no?
xix xix
està parlant el vostre company
i llavors
li vaig demanar
sisplau
i va parar de fer-ho
i què?
doncs
no li va sentar bé
clar és que una cosa és dir-ho
i una altra és rebre
tu per molt bé que ho digui
si l'altra persona
no ho rep tranquil·lament
Déu-n'hi-do
Pablo
tu em vols comentar alguna cosa
o això trobes que ja han dit prou
us heu trobat
en alguna situació
ja sigui però real
ara no fem exemples
fem situacions reals
penseu-hi eh
però penseu-hi abans de dir-ho
perquè realment
serveixi pels oients
situacions d'aquelles
que t'has sentit compromès
que no sabies com fer-ho
però sabies que
que havies de sortir
d'aquell tràngol
amb amics
amb el carrer
amb la família
en un cinema
en una botiga
en la vostra vida normal
Marta
tu t'has trobat alguna situació
d'aquelles que dius
uff
quina mala estona he passat
però mira
ho he arreglat
amb la meva germana
sí
doncs mira
la meva germana
i jo sempre ens barallem
sempre
sempre
és un clàssic
però després sereu amigues
quan sigueu més grans
ja ho veuràs
llavors
els meus pares
ens castiguen
perquè no volen
que ens barallem
clar, normal
i llavors
jo li vaig dir
però no ens barallem més
perquè si no
ens trobem totes les coses
que tenim
i no ens quedarem
sense sopar
un munt de dies
i llavors
ens vam perdre
de barallar
i ja està
vau parlar
i ella va estar d'acord
bueno
encara una mica
però
la que provoca
és ella sempre
segur
no sé per què
ho sospitava
Anna
t'has trobat
amb alguna situació
difícil
de resoldre
sí
bueno
mon germà
un dia
va llançar un paper a terra
a casa meva
i no sabia què dir-li
perquè se n'anava a jugar a play
i quan se'm va jugar a play
se'n fa de molt amb mi
si el molesto
home
està al santuari
per favor
el ritual
no es pot tallar
i li vaig apagar la play
i encara se m'enfada més
però li vaig dir
recull aquest paper
o te lo continuaré apagant
tota l'estona
i el va recollir
però ara és genial
perquè dius
no li vaig voler dir res
perquè se n'anava a la play
no li dic res
però el que faig
és tancar-li la play
sí
és que és fantàstic
Marina
no em tiris gots d'aigua
no
que al col·le tinc un amic
que sempre quan saluda
t'afaixi a l'esquena
i et molesta
i fa mal
i un dia
li vaig dir
que parés
que sense voler
no se n'adona
i fa mal
perquè ho fa massa fort
i llavors ens va parar
és a dir que
segurament ell no ho sabia
em va fer cas
no s'adonava que em feia mal
clar
deu ser una persona forta
i ho feia com un gest efectuós
i
ai doncs molt bé Marina
no?
Marina
que va acabar molt bé
va estar molt bé
que li diguessis
Pep
jo un dia vaig tenir molt mal dia
perquè primer
al pati me vaig fer mal
després en un examen
un nen me va fer
parlar
i el Jaume
el mal
va treure
ai Jaume
com ets
sembla mentida
després
el Pep
que mai ha fet res mal fet
que mai ha trencat un plat
després
a gimnàstica
me vaig descuidar
les sabatilles
un dia horrorós
no Pep?
el menjador
no sé si hi havia coses bones
cigrons segur
i ou sense
Sergi
mala experiència com el Pep
encara més coses
hem d'anar acabant
eh?
me vaig descuidar la flauta
i me vaig descuidar la carpeta
de deures
i tot això com ho vas resoldre?
no ho vas poder resoldre?
vas dir
avui no és el meu dia
directament
Sergi
ahir a la nit
ma germana
com no estava contenta
li vaig obrir la porta
i me'n va
i me'n va
i me'n va
i me'n va
i me'n va
i me'n va
i me'n va
i me'n va
és a dir
quan la teva germana
no està contenta
tu obres la porta
et passiga els dits
i
bé
deixa'm-ho córrer
Enric
que jo
cada dimarts
que vaig ser
el meu germà
i jo
doncs
aleshores
mon germà
em deies
em donava una collega al cap
i em deia
anem eh nano
i llavors
jo
vaig pensar
que
a tu et molestava
que tenia que ficar
filla
això
i ho vaig parlar
aquella nit
amb els meus pares
perquè et molestava
i què va passar
es va solucionar
sí
vas parlar amb els pares
i els pares van parlar
amb el teu germà
no
tots quatre
tots quatre
molt bé
i el teu germà
et va dir per què ho feia
o si no s'adonava
que era un gest carinyós
no se n'adonava
ell no sabia
que et molestava
per això
si ho diem bé
es pot dir tot
no
sí
sempre quan es digui bé
Pablo
acabem amb el Pablo ja
que se'ns ha d'estar acabant el temps
igual que el Pep
vaig tindre molt mal dia
perquè primer
vaig caure per la d'escala
i després
m'han donat
dos pilotes
de bàsquet
a la cara
ostres
això no té solució
fets consumats
a veure nois
noies
heu après moltes coses
en aquest capítol
de l'aventura de la vida
treballat a l'escola
sí
vosaltres creieu
sisplau
vosaltres creieu
que abans de treballar
aquest tema classe
i després
heu canviat una miqueta
l'actitud
a l'hora de resoldre
els problemes
sí
sí
bastant
sí
segur
sí
sí
sabeu que això no és una cosa
per treballar un dia
i ja està
que això ja forma part
de
això va a la motxilla
això ja és per sempre
no
sí
heu trobat una cançoneta
del canto del loco
eh
per unanimitat
sí
la cançó Besos
i si us sembla
la podríem dedicar
als companys de l'escola
sí
sí
i en particular
aquests dos companys
que avui 29 de febrer
fan anys
com es deien
ho recordem els noms
Laura i David Muñoz
Laura i David Muñoz
algú em pot dir alguna cosa
del canto del loco
sabeu alguna cosa
del canto del loco
Sergi
saps alguna cosa
perdona
bueno
doncs és igual
ja tornarà
no et preocupis
algú vol dir alguna cosa
del canto del loco
o directament
ja anem a escoltar-lo
Pep
digues
que són molt bons
cantants
sí
és veritat
i tu Marina
que són molt bons
i que guapo
el cantant o no
això no ens interessa
encara
Pablo
que canten molt bé
molt bé
cantant molt bé
doncs els escoltem
sí
i enviem tots aquests petons
als companys del col
eh
valent
sí
Andrea
Marta
Anna
Marina
Mònica
Alejandra
Carmen
Pep
Sergi
Enric
Pablo
Jaume
moltíssimes gràcies
per venir a la ràdio
molta sort
adeu
adeu
V beautiful
Mònica
By
Roccaya
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit