En directe des de la plaça de la Font,
asseguts aquí a les escales de l'Ajuntament,
torna a sonar la sintonia que normalment dona la benvinguda
després del punt de les 12.
Jordi Bertran ens acompanya sempre en qualitat de col·laborador
especialista en tradicions i cultura popular,
tot i que ja saben que té la doble vessant.
I aquests dies són els dies que li toca treballar més del compte,
perquè treballar ja treballa de normal, no, Jordi?
Sí, aquests dies tenim els carnavaleros i estem donant suport,
però vaja, avui més que d'organització parlarem d'història, no, una mica?
Hem assegut a l'ombra fa una mica de fresca,
després en tot cas ens passem el sol, no?
Molt bé, molt bé, com vulguis.
Fixa't que avui que s'ha quedat tot això, eh?
Feia un moment, estava això ple, clar,
ministre, cotxes oficials, la bota, ara s'emporten el ninot i la ninota.
Sí, bé, és aquesta part bonica de la festa, no?,
que són els elements aquests més simbòlics, no?,
que aquí els tenim concentrats en pocs metres quadrats, no?,
que són aquesta bota que passa una mica com allò del cafè copa i puro per un duro, no?,
que la gent diu la tradicional bota, no?, ja,
i que realment és molt tradicional el fet de muntar una bota aquí a la plaça de la Font
i és d'aquelles notícies dels carnavals antics, no?,
és a dir, una mica és la icona de la festa
i que ens han copiat en petit comitè arreus,
bé, en petites mides, també,
però, bé, realment era una cosa que tota la façana marítima,
com a mínim des de Sitges fins a Tarragona,
es feia perquè la tradició dels boters era molt important
i estava vinculada al carnaval i a altres festes
com la Setmana Santa o les festes majors.
Jo no he preguntat a la Jordina ni al Pere,
però es podien plantejar no fer-la així com a buida
i omplir-la de vi.
Sí, és una...
Veure'l...
L'origen és aquest, eh?
Això, sí, sí.
Ara no me'n recordaré l'any exacte,
però el que és cert és que en l'edat mitjana,
al segle XIV aproximadament,
segle XV,
les primeres notícies de la bota,
no diu la bota,
sinó el que es diu és que el Consell Municipal,
l'Ajuntament de l'època,
paga repartiments populars de vi aquí a la plaça de l'Ajuntament,
que no era la plaça de l'Ajuntament en aquella època,
era la plaça del Corral.
I això, aquests repartiments populars...
Aquesta era la plaça del Corral?
Sí, sí, sí.
L'Ajuntament, en aquesta època que estem parlant,
no estava ubicat a la plaça de l'Ajuntament.
Estava on és ara l'antic Ajuntament?
Exacte, sí, sí, al carrer...
Com el seu propi nom indica.
Sí, sí, i antigament havia estat a la plaça de les Cols,
vull dir que és un procés d'això.
Aquí no arriba fins a la dècada del 60 del segle XIX,
que és quan s'inaugura l'edifici actual del Palau Municipal
que tenim a la plaça de la Fona.
El que passa és que aquesta era la gran plaça de les celebracions,
no només de Carnaval, sinó de tot tipus de festa,
perquè aquí hi ha representacions de la Setmana Santa,
per exemple, representacions del cicle de l'Assumpció,
perquè era l'antiga...
O sigui, es va substituir l'antiga Arena del CIR
per una plaça de representació pública.
Llavors, aquí, per exemple, el Ministeri de la Selva,
actualment que es fa per l'Assumpció,
també tenia la seva versió aquí a Tarragona,
el Ministeri de l'Assumpció, el 15 d'agost, 14-15 d'agost,
i es feia en aquesta plaça.
Això està superdocumentadíssim, no?
I com dius, què li deien a aquesta plaça?
Del Corral, sí, sí.
Per el Corral que ve del lloc de representació.
Bé, suposo que hi poden haver diferents interpretacions.
S'ha de tenir en compte que també Tarragona
era una ciutat que va estar molts anys abandonada,
i jo aquest detall concret ara no te'l sabria dir,
però vull dir que va ser un procés de construcció...
Reconstrucció progressiva.
Tu, suposo que et refereixes al tema dels corrals de comèdies, no?
Sí, o corrals que aquí fessin fires d'Abiram.
Jo crec que es refereix més a un tema d'Abiram, eh?
O de Ramadé, més que no, a un tema pròpiament.
El que passa és que, clar, fixem-vos que encara avui en dia
manté el fet de ser un espai ampli, no?
Llavors, normalment, una altra de les celebracions
que tenim superdocumentades són les fires.
Les fires eren els mercats extraordinaris.
Normalment, en aquella època, com ara fem els mercats de Nadal,
no? Doncs que hi ha Abiram i hi ha...
O els mercats de tardor, les fires de tardor,
que hi ha molt de bestiari relacionat amb el món de la cavalleria,
doncs les fires d'aquella època també necessitaven un espai ampli
i que pogués entrar tot aquest tipus de bestiar.
Per tant, suposo que té més a veure amb això, eh?
Mira, s'estan emportant el ninot i la ninota.
Ja els han ensenyat, els han carregat en un camió
i se'ls emporten cap a la brigada?
Sí, perquè allà hi ha les carrosses del rei i la reina,
que s'amunten tradicionalment,
i fins dissabte no sortiran aquestes.
El ninot i la ninota no el rei i la reina demà?
No, el rei i la reina ja estan aquí permanentment.
Però vaja, la presència del ninot i la ninota s'assenyeix més
en els moments en què surten damunt de les carrosses,
dissabte i diumenge, i amb l'enterrament del dimarts,
que és un dels altres actes curiosos que tenim aquí a la ciutat.
I a mi és un dels que m'agrada més,
perquè té aquest esperit una mica d'aquestes icones antigues.
L'enterro del dimarts de Carnestoltes realment,
de la ciutat de Tarragona, és una mica el lloc més complex,
i més complex actualment,
perquè té moltes qüestions documentades en llarga tradició.
Per una banda, hi ha tota la part de la pirotècnia,
que podem dir, aquests dies vèiem, per exemple,
ahir l'any s'inaugurava l'exposició de l'agrupació fotogràfica,
i vèiem que encara els pirotècnics que ven avui en dia al dimarts
fan una mica la reconstrucció de pirotècnies antigues.
Hi ha unes imatges, per exemple, de l'any passat,
a la façanada de l'Ajuntament,
no només amb focs aèris, sinó també amb focs fixes,
que se'n diu amb la pirotènia antiga o pirotènia de pals,
aquesta pirotènia més fixa i tal.
Això només es pot veure aquest dia, i és una cosa curiosa.
I després, paral·lelament, hi ha tot aquest carnaval més desorganitzat,
és a dir, estructurat, si vols, també en comparses,
però que té la seva herència en les desfilades de les prostitutes
el dimarts de carnestoltes, no?
I hi ha, bueno, algunes descripcions molt xules.
Això és el carnaval aquest antic, no? Perquè ara, clar, ja no...
No, ara no són prostitutes, no?
Però, vaja, és curiós que, per exemple,
doncs fins i tot sabem qui era la...
qui encapçalava, bueno, molt bona època,
moltes èpoques, vaja, de tombant del 19 al 20,
hi havia una que se'n deia la Fabota, que era la que organitzava
tot el cotarro aquest del dimarts de Carnaval, es veu, i...
Però diguem que sortien des del punt de vista gremial.
Sí, sí, sí, la desfilada...
La desfilada a les prostitutes, deia, és el nostre jo de festa,
sortim al carrer...
I les ploraneres, que avui en dia fan les comparses,
antigament la feien les prostitutes,
i hi havia tota una sèrie de...
Era com una mica el moment de lluïment,
és a dir, era el moment que sortien a desfilar organitzades, no?
I llavors, bueno, hi havia alguns detalls d'aquests concrets, no?
És a dir, per exemple, si la manera de...
Com anaven molt emperifullades, la manera de saber
si eren o no eren més o menys joves o més o menys velles,
hi havia uns colors, no?
Per exemple, si les mitges eren de color blau,
vol dir que la prostituta no passava de 40 anys.
Si eren blanques, vol dir que eren de més de 40 anys.
Però mirant-te a la cara, ja...
No, perquè el dimarts de Carnaval la gent va tapada.
Però això es prestava l'engany, eh?
Ah, bueno, això és un altre tema.
Perquè aviam, és Carnaval, tot s'igual,
i tu et posaves unes mitgetes de joveneta
i després tenia 50 anys.
Bueno, això és el que posaves.
Hi ha icones d'aquesta.
Això s'ha perdut totalment, però estaria bé també...
Jordi, és normal que s'hagi perdut o no.
Per què?
No, no, no.
Els colors podria ser una cosa molt xulo, recuperar-la.
És a dir, que no cal que siguin prostitutes,
però la gent que surt disfressada,
que en funció de l'edat es posés unes mitgetes...
D'un color d'un altre.
Ah, doncs està.
O unes mitgetes, un altre.
Jo què sé, que la Pamela portés uns colors
més marcats d'una banda o l'altra.
No ho sé, jo trobo que estaria bé.
Allò dels anells dels arbres,
que pels anells dels arbres saps l'edat,
aquí ho sabríem pels colors.
A mi m'ha fet gràcia aquesta.
Això són explicacions de l'Adolfo Olegret,
que és un dels historiadors de la ciutat,
no també es va recuperar l'Enric Oliver.
Vull dir, són d'aquestes coses que són curioses, no?
De quin segle deies que parlàvem?
19-20.
Els enterros...
No n'ha passat tant.
Els enterros...
Bé, hem de tenir en compte que els enterros
i les cerimònies de carnaval urbà,
com a ciutats com a Tarragona,
estructurades amb passejades col·lectives,
no són anteriors al segle XIX.
És una...
Això és claríssim,
hi ha altres tipus de carnaval,
però el que podríem dir una desfilada
no s'organitza,
o com a mi no es té constància,
sigui fins al segle XIX,
i llavors sabem que fins a la Guerra Civil sortia.
Per exemple, en els anys 30,
hi ha un d'aquests personatges bonics
que ja no surt tampoc,
però que ha passat a la història,
com a tal,
que és això del toca ferro, no?
Que això, algunes vegades,
quan algú pregunta,
jo sempre ho explico,
perquè tocar ferro,
doncs sí,
vol dir anar a dalt al balcó mediterrani
i tocar, no?
Els del món esotèric diuen que,
a més a més,
aquella barana té com tota una sèrie d'impulsos, no?
I tu t'ho creu?
Jo dic els del món esotèric.
Home,
anar a toca ferro
i aturar-te una miqueta davant del mar,
no cal ser esotèric
per saber que això
et dota d'una energia extraordinària.
Diu que allà passen fenòmens paranormals.
Però això del toca ferro que dius
ve també d'alguna cosa puntual del Carnaval, no?
No, al Carnaval hi ha una...
Curiosament,
fins als anys 30 del segle XX,
hi havia un personatge
que era l'home del toca ferro
que portava una ferradura
i anava pel carrer
sortint precisament
durant el Carnaval
i anunciant un ball
que es feia
posteriorment
a la nit,
que era el ball del toca ferro
i aquest ball del toca ferro
portava aquest nom
perquè participava
aquest personatge
i segurament
devia haver-hi una broma
sobre aquest tema.
Això no
amb el toca ferro
o amb altres noms,
hi ha
sortides de personatges característics
encara avui en dia.
a Vilanova, per exemple,
ja tenen un Carnaval
d'aquestos molt històrics,
van recuperar
ja fa uns quants anys
alguns personatges
d'aquest tipus.
No en toca ferro
però sí
amb coses relacionades
amb la pròpia ciutat
en què són
com a
molt simbòliques
en la població, no?
Llavors,
avui surt un personatge
que
té a veure
amb alguna cosa del poble.
Hi ha un
que té molt a veure
amb el gra
perquè
suposo que es va muntar
en una època
que o bé
devia haver
molta abundància
o molta escassetat
de gra
i que té a veure
també amb les batalles
de projectils
per Carnaval
i aquell dia
quan surt aquest personatge
diguéssim
que el ball de la nit
porta el nom d'aquest personatge
que se suposa
que obria
o tancava aquests balls.
Aquí teníem el tocar ferro.
Si et sembla, Jordi,
fem una petita pausa
perquè d'aquí a un moment
arribaran les notícies
després es pots
continuar acompanyant
en directe
des de la plaça de la Font.
Vull fer en plaça de la Font.
Molt bé,
doncs fem una petita pausa
i de tornada
continua el matí
de Tarragona Ràdio
avui des d'un dels escenaris
naturals del Carnaval de Tarragona
a la plaça de la Font
i davant de la Vota.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Castonguedoc.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Universitat de Rubí i Vergili, marxen uns dies a Bèrgam,
a Bèrgamo, això és una ciutat que està a Itàlia,
es perden el Carnaval de Tarragona,
però guanyen l'experiència de viure el Carnaval
en aquesta ciutat italiana.
Un Carnaval, que ara ens ho explicarà el Joan,
no té res a veure amb el concepte de Carnaval
que nosaltres vivim i gaudim aquests dies a la ciutat de Tarragona
i s'ha de remarcar que ells participen en un intercanvi.
De fet, amb el Joan, ho comentàvem abans,
i hem parlat algunes vegades,
la darrera va ser al Parc Infantil de Nadal
perquè ell era el coordinador del grup d'actors de Tarragona
que participen en el Parc Infantil de Nadal,
un parc en què la plaça major va ser una col·laboració
d'aquests actors tarragonins amb una gent d'Itàlia
i precisament la gent d'Itàlia que estava al Parc Infantil de Nadal
són la gent d'Itàlia la qual es va veure ara a Bèrgam
aquest cap de setmana.
Tot plegat una mica enrabassat, però molt interessant.
Home, i això dona l'oportunitat de conèixer altres maneres d'entendre
dins del mateix mar Mediterrani la festa i el carnaval.
Exactament què és el que fareu allà?
Us han passat ja l'agenda, els actes, tot el que heu de fer
i participar, ensenyar i aprendre?
Bé, en primer lloc el que anem a fer exactament allà
no ho sabem ben bé, perquè, com deia el company Jordi,
anem a participar en un carnaval que sembla que és molt diferent.
El d'aquí, el carnaval d'aquesta ciutat,
el carnaval de la ciutat de Bèrgamó,
és un carnaval d'autor, vaja, on hi ha una mena de director escènic
que s'aprèn tota la ciutat com un gran teatre
i el que fa és dur a terme una sèrie de dinàmiques
més aviat que s'apropen més al teatre
que no el que entenem aquí com a carnaval.
Que no és que sigui millor o pitjor, és que és una cosa diferent.
Bé, des de l'aula de teatre de la URB
i des d'una comitiva diversa que també està configurada
per un grup de músics, pels saedos concretament,
per dos tècnics, un de l'àrea de cultura i un de l'àrea de joventut
que si bé ens acompanyen una miqueta a fer com d'espies,
van allir a observar i a mirar tot l'organigrama intern
i com se produeix un esdeveniment d'aquesta mena, no?
Doncs anem a col·laborar o a participar d'una manera activa
en aquest carnaval.
Què hi anem a fer? No ho sabem ben bé.
Us han donat, perdó, us han donat unes directrius
que tu, ara, el Joan ens les dirà i ens quedarem a quadros, Jolanda.
Tu i jo...
Més val que no hi anem perquè no sabríem per on agafar-ho o què?
Sí, ara el Joan ens diria, us han manat, entre cometes,
fer una cosa que tu ara ho pots explicar amb les paraules precises
i ens quedarem a quadros.
Ara us ho fem una miqueta el que més sopens anem a fer.
No ho sabem ben bé perquè, com deia,
aquest director és amant de les improvisacions.
Ja hem treballat en diverses ocasions,
també hi ha aquí a Tarragona,
perquè col·laborava amb l'espai i amb el disseny
de la plaça major del Parc Infantil de Nadal
i per experiència ens diu que és un senyor
que li agraden molt les improvisacions,
que et dona una sèrie de pautes,
però alhora t'exigeix una part creativa personal
que ha de ser molt, molt intensa.
Doncs bé, segons paraules textuals,
i anem a fer una dramatització,
una dramatització teatral de carrer per aquesta ciutat
per tal d'aconseguir una atmosfera carnavalesca i de bogeria.
I això que ho veig com una mili de teatre, eh?
És a dir, una prova d'aquelles de firmes, eh?
Sí, home, amb el cap de bai...
Com són els artistes, eh, Joan?
Sí, home, però hi ha bastanta diferència entre fer la mili
i entre fer teatre,
que si m'han de fer fer nou mesos d'una cosa a l'altra,
què m'estimo més, quedar-me molt bé a fer teatre?
I abans eren 13, o sigui...
Per tant, se suposa que arribareu allà
i un cop us impregneu amb l'ambient,
amb aquesta atmosfera teatral carnavalera,
perquè així com bé deies,
el Carnaval de Tarragona té més un caràcter de desfilada,
allò té més caràcter teatral.
Vosaltres, a partir d'aquesta atmosfera,
haureu d'assumir un paper i fer una improvisació.
Sí, suposo que la nostra feina principal serà la de dinamitzar.
Tindrem una sèrie d'eines,
que com a actors i com a muxis,
els actors tenen la seva veu, tenen el seu cos,
i la seva improvisació, no?
I els seus músics tenen els seus instruments.
Però bé, anem a fer una feina de dinamització
pels carrers o com de provocació, no?
Perquè la gent crea aquesta mena com d'ambientació
o mitjançant eines teatrals.
I, en definitiva, anem a una comitiva de,
si no m'equivoco, de 10 actors,
de 3 músics, més els tècnics.
I el que volia destacar una miqueta, no?,
que el que és important,
que de fet d'Itàlia sempre ens ha arribat
al teatre en forma com de mare, no?
Hem de recordar que Itàlia és el que ha exportat sempre a teatre, no?
Aquí ens va arribar en la seva època
al teatre greco-lletí,
després ens van arribar a les formes litúrgiques medievals,
ens ha arribat després a finals, l'edat mitja, la comèdia de l'arte.
No és desinteressant que ara els italiens ens convidin
i s'interessin pel que fem allà,
i col·laborar o tancar el cicle d'aquest intercanvi, no?
Clar, ells jo m'imagino que poc o molt mantenen aquestes formes tradicionals de teatre,
perquè són les arrels de les seves manifestacions populars i culturals.
És interessant veure com s'han instal·lat aquí,
també han evolucionat i han passat pel tamís d'una aula de teatre com la de la URB.
Exacte, sí.
Tot i que aquesta col·laboració neix del fruit d'un contacte.
Durant el Parc Infantil de Nadal, ja hem estat treballant junts,
no en seguís un convidat si no hi hagués hagut una bona entesa
i una companya d'atenció, no?
Clar, jo m'imagino que això ha de tenir continuïtat per les dues parts, no?
Si va bé, clar, com tota la vida, no?
Si no ens ha deixat tornar serà per alguna cosa,
però estic convençut que sí, que la reciprocitat aquesta tornarà.
Això és com un boomerang que va i torna, que va i torna.
Jordi, alguna cosa més?
Perquè, clar, fins que no vagi i no ho facin i després ens ho expliquin,
estem una miqueta a l'expectativa, no?
A Cegues, home, preguntar-li al Joan com van vestits.
Sí que els han demanat una cosa una mica etèria, si se'ns permet l'expressió,
però suposo que, home, una mínima planificació i un mínim guió,
vosaltres des de Tarragona sí que portareu.
Sí, bé, hem arribat a Bèrgamo, si no recordo malament, el divendres.
Doncs el divendres mateix tenim tot un dia d'assaig intens
que segurament marcaran totes les pautes d'aquesta feina
i que era dir que són improvisacions,
perquè la improvisació està molt bé quan saps el que has de fer,
i aquesta és l'essència de la improvisació.
fer el que vulguis, però tinguent molt clar el que has de fer.
Sobre el teu vestuari, repetirem vestuari que ja vam fer aquí a Tarragona.
Val a dir que el director aquest, l'Antonio Catalano,
a més de teatre, es dedica a les arts plàstiques.
Ens va dissenyar una mena com de monos de treballador
que va pintar amb uns estampats bastant interessants
i molt coloristes, molt mediterranis,
i alhora ell ens va pintar la meitat cap avall d'aquest mono,
d'aquest buzo, que també es coneix,
i la meitat cap amunt va deixar que nosaltres féssim les nostres aportacions,
que ens podíem penjar el que volguéssim.
Jo, per exemple, si no recordo malament,
em vaig penjar una cafetera en un casc que també portava
i una sangenxina sobre...
Imatges inoblidables.
Ah, exacte, sí, unes imatges inoblidables.
Doncs bé, amb el vestuari serà aquest,
una mena de buzo de treball,
que és de fons blanc,
amb un estampat bastant estrafolari en primer pla.
I ja per acabar, Joan,
quan se'ns parla de Carnaval Itàlia,
els profans en la matèria,
la primera i gairebé única imatge que ens ve al cap
és allò del Carnaval de Venècia,
les màscares d'aquests vestits presuntuosos...
Molt senyor aquest Carnaval, molt senyor, no?
Sabem si hi té punts de contacte,
abans d'elles no,
té un fort element teatral aquest Carnaval de Bèrgamo.
Us penseu que aneu a veure una cosa similar,
una cosa diferent?
Pel que heu investigat,
què us trobareu allí?
Bé, com dèieu,
no sabrem ben bé el que ens trobarem
fins que no hi tornem,
però jo dedueixo que Itàlia,
com a estat mediterrani,
té moltes particularitats.
Venècia està a prop de Bèrgamo,
però estic convençut
que no tindrà res a veure al Carnaval
o al plantejament i l'estètica d'una,
amb el que fem a un altre,
com el Carnaval,
sense anar més lluny,
que fem aquí a Tarragona
del que se fa a Vilanova,
o ja no cal dir
del que se fa a qualsevol poble
del País Basc,
o del que se fa a Aragó.
Esclar,
estic convençut
que el prototipus aquest
que ens han exportat
de Carnaval italià,
venecià,
tan sutil i tan
eròtic i misteriós
a la vegada,
no tindrà res a veure
amb el que anem a participar nosaltres.
Crec que el nostre
és més un Carnaval de carrer
i més de disbauxa,
i més en la línia
del que entenem nosaltres.
Joan Rioner,
gràcies,
et perdràs al Carnaval de Tarragona,
veuràs el de Bérgamo
i espero que ens ho expliquis
quan torneu.
Feu-nos que de bé, eh?
Sí,
aquest és un dels problemes
que jo em queixava,
perquè no canvieu les dates
a un poble o a l'altre.
Ai,
no es pot estar dir amb mi
si toquen les campanes.
No,
no pot ser tot.
Gràcies,
Joan,
bon viatge.
Seguim des de la plaça de la Fona
en directe,
Jordi Bertran,
sort que és tan bellíssima persona,
perquè cada cop el deixo aquí,
me'n vaig,
i parlo amb un i parlo amb un altre.
I que em perdonaràs?
Sí,
et prometo que...
Avui és Carnaval.
Al proper programa
et donaré en lloc d'un cafè dos
a la ràdio,
què et sembla?
Sí,
perquè avui me l'he pagat jo,
eh?
Avui te l'has pagat.
A sobre et fem pagar el cafè avui,
eh?
És que aquest home té un mèrit.
Avui toca estar aquí.
Jordi,
tu sabies que antigament
segle XIX
sortia una comparsa de prostitutes,
però no senyores disfressades
de prostitutes,
prostitutes autèntiques
que es posaven les mitges
d'un color
perquè la gent sabés
quina desedat tenia.
Això aquí a Tarragona.
Aquí a Tarragona.
Jo crec que això avui en dia
provocaria un escàndol espectacular.
Vols dir?
Més que al segle XIX?
Uf!
Home,
al segle XIX
un escàndol
considerava-ho,
però jo no sé si avui en dia
seríem preparats
per una cosa com aquesta.
Jo crec que no.
Tu què creus, Jordi?
No ho sé.
No se manifesta.
No es manifesta.
Doncs continuem recuperant
alguns aspectes
dels que anava als passats.
Abans parlaves del senyor aquest
que anava amb la ferradura
tocant ferro pels valls.
Sí,
molt característics
que a vegades
queden en segon terme.
I hi havia,
com parlava d'aquests personatges
de Vilanova,
després em acudia
de, bueno,
hi ha aquest del gra
que us deia
que li diuen
el vi de l'hot.
I això era una característica
comuna
amb molts carnavals.
És a dir,
que hi hagi algun personatge
que en algun moment o altre
faci algun tipus
d'obertura
o de tancament
d'alguna activitat.
Me venia al cap,
ja que estava parlant
de carnavals italians,
també,
alguna imatge
de carnavals italians
poc coneguda,
perquè normalment
t'hi quedes
amb les coses
més tòpiques,
però hi ha,
a més,
molt xulos,
per exemple,
el carnaval
de Venècia,
hi ha altres carnavals,
hi ha els vols
dels personatges
que inicien el carnaval,
hi ha una figura
que en el fons
és una ridiculització
d'una figura
de Pasqua
que és el vol
d'un carnestoltes
o d'una figura similar,
d'una figura
important
a la carnaval
que és el que obre
realment,
baixa d'un edifici,
d'una torre,
d'un terrat,
volant a través
d'un cable,
fins al centre.
Aquí,
al País Bàs,
n'hi ha diferència.
És el que t'anava a dir,
que a mi al País Bàs
ens sona molt,
exacte,
el Celedon
per les festes de la Blanca.
O aquí,
el diumenge,
l'empassa
a l'Ajuntament de Tarragona,
evidentment,
no té un campanar,
però té un terrat
i baixa el doctor Mistela,
no també volant
pel centre.
El doctor Mistela,
l'any passat,
em penso que no va poder baixar
o em falla la memòria?
Va ser l'any que va ploure,
el diumenge?
Sí, l'any que va ploure,
exacte.
No sé si va...
Perquè a més són els nostres amics
i col·laboradors
de Neil Tradel,
que són els experts
en alpinisme
i coses d'aquestes,
si no recordo.
No sé si va ser l'empassat
el diumenge.
Va haver-hi un any que,
home,
lògicament,
per qüestions de seguretat
no va baixar
el doctor Mistela.
Però vaja,
és una de les característiques
també a vegades més gràcies.
Això és una ridiculització
d'una figura
que té lloc
el diumenge
o el dilluns de Pasqua,
que són els vols dels àngels.
Els àngels
volaven,
diguéssim,
com a sinònim
de festa cristiana,
com a sinònim
de triomf
de la resurrecció.
Ara no em faré
l'erudita,
que no ho soc pas,
però, clar,
ara penso que
si tot ha de ser transgressió,
s'emmirallen en coses
com, per exemple,
el misteri d'Elche,
que hi havia uns angelets
penjats per allà
i tot això podria ser...
És una ridiculització,
una ridiculització
d'aquests temes religiosos,
que això era molt habitual.
De fet,
el conjunt del Carnaval antic
sempre ridiculitza
coses, no?
Aquí, a Tarragona,
hi havia una...
també una certa...
no, una certa...
una gran sàtira
contra els elements
de festa major,
perquè els elements
de festa major
antigament havien estat
vinculats a la cerimònia religiosa,
estrictament.
I llavors,
per exemple,
esta constància,
no només a Tarragona,
a molts altres poblacions,
del Magí de les Timbales
de Carnaval,
que en deien les trampes
i que, doncs,
ironitzava sobre la figura
aquesta
de la pròpia,
més aviat,
del Corpus,
de Sant Magí Santa Degla.
Això per què té a veure?
Doncs té a veure
perquè,
malgrat que les dues festes
són areves
de rituals
molt antics,
que podríem dir
que queden...
Les dues festes,
refereixo tant al Carnaval
com a les festes majors,
tenen orígens molt antics,
que segur que a l'edat mitjana
van quedar ja molt fixats,
però en el segle XIX,
a principis del segle XIX,
passa una cosa molt curiosa,
que és que
la nova societat burguesa
i el nou règim,
diguéssim,
que s'estableix,
molt basat en una societat civil,
en una societat
menys religiosa
i més laica,
el que fa és ironitzar
sobretot els elements anteriors,
és a dir,
i s'identifica,
en el Carnaval
s'intenta identificar
tots els elements
de l'antic règim
amb una cosa caducada,
no?
L'antic règim
és el sinònim
de les festes religioses,
no?
Les festes patronals.
Per això,
doncs,
surten, per exemple,
els gegants o nans
ridiculitzant
els gegants o nans
de festa major,
no?
És a dir,
enrient-se,
o, per exemple,
s'acceptua
el fet que
algunes d'aquests
entremesos
passen a ser assumits
ja no pels gremis,
sinó per les noves societats,
que hi ha una llarga llista
de societats
de Tarragona
que són societats
no religioses,
no tenen res a veure
amb els gremis,
ni tan sols
en molts casos
són societats laborals,
que eren el que eren
els gremis també,
sinó que són societats
recreatives, no?
I això
va fer, per exemple,
que aquestes societats
es quedessin
els elements de foc,
sobretot el Vall de Diables,
que va passar,
diguéssim,
el van salvar
de la condemna
i van passar
a sortir
per Carnaval.
Per això,
justament,
ara que has posat
l'exemple
del Vall de Diables,
t'ho pregunto
des del punt de vista
tècnic,
no pretén
cap valoració
ni cap cosa estranya.
Per què quan als 80
es recupera
el Carnaval
de Tarragona
es recuperen
determinats elements
i altres no?
Quins criteris
es feien servir?
Diu, és que no en sabien
prou de recuperació
de la festa,
m'explico.
Hem recuperat la bota,
hem recuperat
tota una sèrie de coses,
però estàs parlant
també d'altres elements
que es podien haver
recuperat o no.
Tot no es podia
recuperar,
lògicament.
Per què?
Perquè en aquell moment
no hi havia prou estudis.
És més tardanament
que comencen
a sortir monografies.
Es va partir
d'uns estudis generals
que el Fausto Sánchez
Cascado Blanco
havia fet,
jo diria que els grans
ideòlegs del Carnaval
de l'època
són els vilanovins,
el Vienbe Moya,
i algunes altres persones
de Vilanova
i clar,
aquella gent
va trobar
el que va trobar.
Per aquí a Tarragona
ens van emmirallar
una miqueta
amb el treball
de recuperació
que van fer allò.
Vam tenir
el nostre propi
procés de recuperació
perquè ens miràvem
molt a les Saturnàlies
i tot allò de...
És que recordo
el Fausto Sánchez
que sobretot
anava a buscar
els orígens a Roma
i a partir d'aquí
s'anaven rescatant
altres elements.
El tema dels ninots
és un tema
d'aquella època,
d'aquest problema
de procés.
Per exemple,
la bota...
Dios Baco,
tot allò.
La bota
ara sembla
de tota la vida,
però la bota
no és dels anys 80.
És que tot sembla
que sigui
de tota la vida,
però clar.
La bota no.
L'any 85
es va recuperar
el dimarts de Carnaval
amb foc,
que és una
de les descripcions
que el Salvat i Bové,
el Joan Salvat i Bové,
investigador de la ciutat,
o el Joan Amades
van descriure
de manera molt àmplia,
però això
no va ser
fins l'any 85,
el Carnaval
de l'any 85.
i es va recuperar
la part, diguéssim,
de foc aèri
i la part dels Diables,
però no es va recuperar
tot el tema
de construir una bota
per posar els ninots
a dins,
tot aquest procés
és molt posterior
i és dels anys 90.
Avui ha de passar
bastant de temps
perquè això es fes.
Jo diria que,
en general,
a diferència
de la festa major,
que hi havia
un corpus bibliogràfic
important
que s'havia anat fent
progressivament,
en els anys 80
quan es va recuperar
el Carnaval de Tarragona
no existia
aquest corpus bibliogràfic
tan a l'abast,
vull dir,
va costar una mica
més que se n'ésgin descobrint.
De fet,
el primer treball
seriós
del Carnaval de Tarragona
sorgeix
i es publica
l'any 2000.
Vull dir que,
us feu una idea,
clar,
moltes de les informacions
que avui
es poden consultar
a la web de Carnaval
del Carnaval de Tarragona
o en llibres
són de l'any 2000,
és a dir,
que tampoc estem parlant
de dos quants anys
però no tants,
i per tant
hi ha una sèrie
de fenòmens
que són molt més recents
i que per tant
no s'han pogut,
no es van portar a terme.
Això tampoc vol dir,
avui fem un programa
igual que el Dia de les Músiques,
no vol dir que a partir d'ara...
No estem obligats
a recuperar-ho tot,
és clar,
és només curiositat.
Fem allò
i una imatge
de com podien ser
els carnavals antics,
i el que està clar
és que eren uns carnavals
en el seu origen
en el segle XIX
molt anticlericals
i molt likes, no?
Aquí a la xuleta
veig que hi havia
Vall de Pinyata.
El Vall de Pinyata
és l'últim vall de Carnaval.
Però es feia a Tarragona, també.
Sí,
el cap de setmana posterior.
Això seria bonic
de recuperar,
mira què et dic, no?
Jordi,
a tu no t'agradaria
el Vall de Pinyata?
De fet es fa
el Vall de Pinyata,
no amb la Pinyata,
però de fet...
Aleshores,
si no hi ha Pinyata
no és el Vall de Pinyata,
Jordi,
per favor.
No, no,
aquí es fa muchachito
bombo inferno
i tal,
que és una cosa
com a més contemporània, no?
Però si no expliquem
què és la Vall de Pinyata,
la majoria de la gent
no deu saber què és.
Va, doncs expliquem
què és la Pinyata.
Una mena d'olla
que es col·loca
en una posició elevada
i que la gent trenca.
Exacte.
Això es feien les societats,
que eren aquesta gent
tan anticlerical, no?
I a dins
i llaminadures
i coses aquestes, no?
Sí,
no sé,
entre els que teníem
en aquella època,
l'amistat,
els círculos de Tarragona,
a l'Ateneu-Tarraconense
a la classe obrera,
l'artesana,
les delícies,
la tertúlia,
l'amistat,
el renaixement,
el centro tarragonense,
l'Empidio,
el foment de Tarragona,
el Romea,
el centre liberal,
la Terpsicore,
el círculo tarragonense,
el casino familiar obrero,
la unió agrícola,
l'àncora,
l'àncora,
l'àncora, sí.
La constància,
l'harmonia,
l'alba,
la primitiva Terpsicore,
la confiança,
el cafè de Clara,
la unió tarragonense,
les quatre barres,
la fusió republicana...
Els noms de les entitats
són al·lucinants, eh?
Sí, són les entitats...
És clar, és una passejada
per la història, eh?
El 1860,
que comencen a tenir
constància la participació...
És el 1860
perquè és quan comencem
a tenir...
Hola,
tenim premsa,
vull dir,
de l'època
que surt
amb aquest tema.
I què veig aquí?
Que hi havia
Vall de Fedrins
o Vall de Casats,
també?
Ui, aquí hi ha moltes...
Això ja seria impossible.
No, però,
això és clar,
explica una mica
com s'estructura...
Ah, clar, vull dir
a l'afiliació de la gent.
Aquestes societats feien dues feines.
Una,
la que fan les comparses actualment,
que sortia a les rues
i als enterros,
i dos,
organitzar balls nocturns.
I els balls nocturns,
que precisament
el dia que van fer
el programa de música
es van posar
alguna d'aquelles tonades
que podien sonar
amb elements
molt rudimentaris
com podien ser
unes gralles, eh?
Vull dir,
no pensem
que era un carnaval
que hi hagués
també tampoc una...
O sigui,
la música,
aquesta amplificació
de tot això
i de tant abundant,
tot això
era molt més rudimentari.
És a dir,
la banda sonora
del carnaval
no devia ser
massa diferent
de la banda sonora
d'una festa major
de les que tenim
avui en dia.
És a dir,
amb bandes de música,
amb grallers
i poca cosa més.
Això de l'amplificació
de les carrosses
és una cosa
realment inventada
en els anys 70,
sobretot
a qui ens arriba
la influència
de Sitges,
no?
Que és brutal,
no?
I que és la que
irradia aquest carnaval
amb poca música en directe
i molta música pregrabada.
De totes maneres,
ara ja estem pràcticament
al final,
ens ho comentaven
el rei i la reina,
que les seves carrosses
enguany
no portaran música
enregistrada
sinó que aniran
amb música pròpia
amb unes batucades,
la qual cosa,
a veure,
és una opinió personal
però jo crec
que és d'agrair,
perquè diferenciarà
a més
el que és
el rei i la reina
i el sèquid de carnaval.
Serà aquest factor
una mica diferent.
Sí,
ja hem volgut
jugar amb aquest tema
de la proximitat
i esperem
que no s'hagin equivocat,
vull dir que
jo crec que
això és un mòbil
que sona.
Sí,
però com que no estem
a l'estudi
tens volant,
no passa res
perquè hagi sonat
un mòbil
que estem al carrer.
Doncs és una aposta
per la proximitat
i per la música indirecta
que volen fer,
jo crec que
està molt bé,
jo diria que
pels que no coneixen
el tema,
l'organització
del carnaval
té una estructura,
podríem dir que hi ha
l'administració del carnaval
que no és municipal
sinó que hi ha
les dos comparses
del rei i la reina
i l'Ajuntament,
llavors el rei i la reina
en aquest cas
manen a l'Ajuntament.
Doncs sí,
manen,
bé,
manen d'aquella manera.
Manen molt,
manen molt.
A veure si comença
a sonar
Muchachito Bombo Inferno
que és de les bandes
estrella en aquest carnaval
2008
a la ciutat de Tarragona.
Jordi,
quasi m'ajonollaria
per donar-te les gràcies
per acompanyar-nos
perquè no ha estat
aquells minuts
que ens dediques
cada dimarts
sinó que íntegrament
ens has acompanyat
des de les 12
i t'agraïm moltíssim
de veritat.
No esperàvem menys, eh?
No, no,
el dimarts que ve
serà dimarts de dol
ja.
Doncs ja anirem plorant
i el que convingui.
Moltíssimes gràcies, Jordi.
I moltíssimes gràcies
a vostès també
per sintonitzar
al llarg del matí
de Tarragona Ràdio
aquestes sis hores i mitja
de ràdio en directe
que han estat possibles
gràcies a la feina
de moltíssimes persones.
A la part de la tècnica
Lluís Coma,
Joan Maria Bertran,
Josep Sunyer,
Jordi Sorinyac,
Enricard Laoz
aquí els parla
i Holanda García.
Tornem demà dimecres
al punt de les 7 del matí.
Fins a les hores.
Moltes gràcies novament
i acabin de passar
un bon dimarts.
Gaudeixin d'aquest
magnífic sol de primavera
que tenim
a finals del mes de gener.