L'hem saludat abans, però per donar-li una estructura.
Diguem-ne seriós, el tornem a saludar.
Jordi, bon dia de nou.
Gràcies. Tenir una mà innocent així a prop sempre...
Ho has fet bé, no?
Ho has fet molt bé.
No sóc els nens de Sant Ildefonsa, però...
Però tu això ja ho havies fet altres vegades, de fer sortejos i coses?
Una vegada sí.
Sí que et van encolomar alguna tasca d'aquestes extra col·laborador de tradicions i cultura popular.
Los niños de Sant Jordi.
Los niños de Sant Jordi, els nens de Sant Jordi.
Podríem fer cada any, això, no?
Els xiquets de Sant Jordi, no que són a Colla Castellera i no te'n res.
Els briballs de Sant Jordi.
Els briballs, eh? Els briballs, els humanets.
Déu-n'hi-do.
Escolta, és molt meritori el que fas avui.
No s'ho creuran, però jo ho demostraré,
perquè ja saben que amb la cosa onomatopègica, per demostrar i donar solvència al que diem aquí a la ràdio,
fem molts sorolls.
El Jordi ha tingut la valentia, tira, tira, eh?
La gusadia de portar els llibres que ens ha de recomanar.
Com normalment passa, ja saben vostès que els llibres de tradicions de cultura popular
són llibres molt bonics, molt ben editats, amb molta fotografia,
amb molta pàgina, amb molt de volum i molt de cartró.
Doncs aquest bon home els ha portat a pes.
Des de la Rambla, segurament, no?
No, des de casa.
Des de casa.
No visc a la Rambla.
Tampoc no direm on viu.
No, però no des de la Rambla.
A mi d'entrada hi ha un que tens aquí damunt la taula.
No sé per quin vols començar,
però als llibres has decidit que els aniràs acompanyant amb música
que també està vinculat amb tot això de Sant Jordi.
Sí, perquè un dels llibres té CDs incorporats.
Ai, que bonic.
I sonen així.
A veure.
A veure.
Doncs sí, efectivament, l'ha identificat l'estaca.
En una versió d'acordió diatònic, l'admiració i el gust que té el Jordi
pel que Pajunqueira, entre altres coses, no?
I tot i que aquest no és el que Pajunqueira.
No, és un altre.
Però és un deixeble del que Pajunqueira, sí?
Que és el Carles Velda, que és un català que viu a Euskadi en aquest moment.
És que el primer llibre, justament, és un llibre que es diu
50 partitures d'acordió diatònic.
Sí, és un...
Bé, quan fem música, doncs comencem amb la música, no?
És un recull de 50 temes, molt populars, aniran sentint.
Tots tocats només amb un acordió,
i que és per facilitar l'aprenentatge de la gent que s'absolfe,
també, especialment de la gent que no s'absolfe, no?
I hi ha, doncs, aquests 50 temes que són, jo diria,
el hit parade de la música popular del nostre país, eh?
Ja ho veureu que hi ha uns quants que són així com a molt això.
Fins i tot, fins i tot, un dia podríem fer, posar algun tema
i a veure si la gent l'encerta.
Perquè realment, com no tenen lletra, només està amb la tonada...
Ah, clar, doncs podríem fer una mica...
Tant de concursos que som nosaltres podria ser una opció, eh?
Sí, sí, això és una edició de la Generalitat que és bastant recent
i, bueno, ens explica una mica la història d'aquests músics tan populars
que eren el que seria el precedent de les orquestres, no?
És a dir, el diatònic, l'acordió, vaja,
és un instrument, doncs, que té la capacitat de semblar una petita orquestra, no?
A més, tu t'has fixat la quantitat de literatura i cinema
en què l'acordió té sempre aquest paper de nostàlgia, de melangia.
Estàs al cinema Paradiso, tu, ja estàs que...
No, no, o Padre Padrone, te'n recordes?
Aquella criatura que trobava l'acordió d'aquell indigent
que anava pel camp i el que li va salvar la dura vida que tenia aquell noi.
És que l'acordió té molta cosa, no?
Sí, però és un instrument trist, a mi m'ho sembla.
I mira que està relacionat amb la festa i amb música de ball,
però és un instrument, a mi personalment, em dona un punt de tristó.
Home, doncs, mira, no sé per què, però els temes que he posat són temes així com a suaus.
No et diria tristos, perquè, home, destaca trist, trist, no ho és tan poc.
No, al contrari, és un camp de lluita, eh, més aviat.
Però, vaja, aquesta és la primera recomanació, un llibre CD, doble CD,
l'autor és Francesc Marimon, edita la Generalitat,
l'interpreta és el Carles Velda i es diu 50 partitures per acordió diatònic.
I, bueno, encara que no siguin músics ni vulguin tocar l'acordió,
veuran que les musiquetes sonen com a molt bé.
És de la col·lecció Aïnes de Cultura Popular i d'aquestes col·leccions relativament baratetes que té la Generalitat.
Quin llibre més bonic, aquest de Pirotècnia?
València.
Pirotècnia en València. És en castellà, no?
Sí, aquest és un...
És preciós, aquest llibre.
Sí, hem portat un altre, aquest és un altre format.
Avui anem de tema a tema, no?
De la música se n'anem, en aquest cas, al foc,
tot i que per Sant Jordi no és que sigui una jornada especialment de foc,
però ja que els companys de l'Ajuntament de València ens han fet arribar aquest magnífic llibre d'aquestos de regals,
és un llibre que l'he portat per dos motius.
Un, pel fet de Sant Jordi, i l'altre perquè es parla molt, molt bé de la ciutat de Tarragona,
i és d'aquests llibres que l'altre dia els ideals, els bibliotecaris de la biblioteca municipal,
l'heu d'aconseguir perquè n'hem de tenir, diguéssim, d'aquests llibres,
perquè és un llibre que és extraordinàriament interessant,
perquè hi ha moltes referències a la ciutat de Tarragona,
tan, diguéssim, històriques com...
Hi ha el tema del concurs, també.
El concurs de focs, especialment, i, bueno, és allò que està bé, no?
Vull dir, el llibre té diverses parts, ens diu Pirotècnia en València,
no fa justícia el títol, el contingut, perquè realment es podria dir Pirotècnia al món, no?
I parla, doncs, des dels orígens del foc, no?, fins a l'actualitat.
Que aquí n'hem parlat, moltes vegades, jo me'n recordo d'aquells festivals de focs
que explicaves què es feien a França, a Versalles...
Sí, hem fet històries, aquí també hi ha una part d'això,
però potser la part aquesta no és la més interessant, però...
I les fotografies magnífiques, pel que puc veure des d'aquí, no?
Sí, hi ha algunes també de Tarragona molt impressionants, vull dir que...
Ah, sí, mira, sessions de focs d'aquí, del mes de juliol.
Sí, i és una de les coses que penso que és d'aquells llibres que els tarragonins,
que els agrada col·leccionar llibres que es parli de la ciutat,
doncs s'havia d'explicar, perquè a vegades, clar, un llibre editat a València
que parli de la ciutat, doncs tampoc és tan habitual, no?
I en el cas de les comarques de Tarragona, ja diria, no només de Tarragona,
hi ha algunes coses molt curioses, no?,
perquè he estat llegint, i així una mica ràpidament, no?,
i per això acaba de sortir pràcticament d'impremta,
i s'explica, per exemple, hi ha una anècdota de Reus,
que...
Ja sabia jo que aniria a fer alguna cosa així.
A veure, el millor és que tant Jordi com a servidora
no ens fa res dir que estimem moltíssim a la gent de Reus
i que som prorreusens.
Això ho has preguntat a mi, eh?
Però que la gent de Reus és molt maca, eh?
Sí, aquí he explicat una anècdota d'un comerciant de Reus,
firotècnic, que van fer un encarregat a una empresa de València...
Per això és de fa molt temps, la gent d'Urbana és una cosa documentada.
No, no, és real, està documentada, no facis buscar el dia exacte...
No, no, no, que jo confio en la teva paraula, home.
Però que una gran càrrega de material que anava en direcció a Reus
va tenir un problema d'embalatge
i va explotar en el taller d'una empresa valenciana
just abans de sortir cap a Reus, no?
Sí, sí, hi va haver un accident
en què van morir diverses persones.
Déu n'hi do, no es pot fer, no?
Però hauria pogut passar també a l'arribada a Reus,
va passar al sortir de València,
però em va fer gràcia perquè hi havia aquest comentari, no?
I després hi ha altres coses, no?
Per exemple, doncs, traduiré perquè està en castellà el llibre aquest,
però diu, referent a Tarragona,
diu, potser té a la punta del Miracle,
banyada per la mar Mediterrània,
el millor lloc per muntar i disparar focs a tot l'estat espanyol,
com si fos un escenari natural ad hoc.
És a dir, una frase d'aquestes que diu...
Montilla.
Ad hoc.
Ad hoc, exacte.
Quase Montilla.
A veure, és que Jordi, m'ho has posat a la festa.
Això es va escriure abans que Montilla fes això, em sembla, però bueno.
En tot cas, el que sí que és curiós és una frase que ens deixa millor
que no pas a altres ciutats i penso que és interessant.
En tot cas, és un llibre de divulgació, de fotografia, de regals,
autors són el senyor José Enrique Ferriols,
un històric de la investigació pirotècnica,
un basc, el Miquel Pagola i el Joan Josep Solà,
que és aquest personatge és valencià.
La balenguera.
La balenguera.
Jo no crec que tingui habilitats per aprendre a trucar a l'acordió,
però crec que em compraré aquest llibre per tenir aquest disc del Carles Velda.
que bonica, la balenguera.
Sí, la balenguera, anem de temes avui superconeguts.
Molt bonic.
Fem un altre llibre?
Un altre llibre.
Ara anem als castells, tot i que sé que en vas parlar, però...
Oh, i a més amb els protes, els que ho han fet.
Havíem de posar un llibre editat a Tarragona i sense cap mena de dubte,
per mi aquest llibre, en l'espai de cultura popular, lògicament,
havia de ser el llibre dels castells de Tarragona, imatges i testimonis,
editat pels xiques de Tarragona i coordinat pel Lluís Valar,
l'Àngel Conesa, la Carme Oriol, l'Albert Pallarès i el Joan Josep Pujadas.
Jo crec que és d'aquells llibres que els tarragonins han de tenir,
no perquè hi hagi algunes referències,
sinó perquè és un llibre que ens parla de la nostra ciutat.
I no cal ser casteller per tenir interès per aquest llibre.
És una de les gràcies, de les virtuts que té la lectura d'aquest volum.
Hi ha diverses lectures, una és la lectura de continguts,
jo he llegit alguns fragments que són extraordinaris,
perquè ens expliquen coses d'aquelles que hem vist,
que ens semblen de tota la vida i potser no és de tota la vida,
coses que eren i que ja no són,
surten personatges que alguns hem vist ja de grans
i els veiem com eren de petits,
o els hem conegut de grans i veiem com eren de petits,
gent que ja no està entre nosaltres,
és un llibre molt de ciutat.
Les fotos als carrers, a les places,
són extraordinàriament ben triades.
Hi ha imatges de molts indrets de la nostra ciutat,
dels que actualment són castellers
i d'altres indrets que mai potser hauríem pogut imaginar
que si fessin castell.
N'hi ha una sèrie del carrer Sant Francesc,
que és magnífica.
Si estés imaginant castell al carrer Sant Francesc,
jo no ho imaginava, doncs n'hi ha uns quants.
És un llibre que, a més a més,
suma dos tipus de procedència dels autors,
són uns autors que venen d'una banda de l'àmbit universitari
i, per altra banda, autors que venen de la tradició castellera pròpiament.
i, sincerament, em sembla que l'amalgama que s'ha produït aquí
ha generat un volum que va més enllà de la colla que l'ha dita,
sens dubte, ciutat de rebre.
Ens expliquen moltes, moltes coses.
Des de l'any 1926 fins al 2006,
tot i que, evidentment,
hi ha referències, doncs, algunes,
evidentment, anteriors,
perquè a la ciutat s'hi feia en castells,
i hi ha, des de les fotos més antigues que tenim en aquesta ciutat,
fins a moltes imatges inèdites dels castells
que no havíem vist mai ningú, pràcticament.
Tu els vas veure, la passada setmana ens acompanyava
representants de la part de la universitat,
de la colla,
i des de la universitat deien que, de fet,
havien estat uns alumnes avantatjats
en quant a facilitar informació
i que ha sistematitzat tanta informació
com tenia la colla,
que ha estat realment una feina,
doncs, com totes les feines,
que ha requerit el seu temps i el seu esforç,
però que han treballat molt a gust,
i això es nota en el resultat.
Un llibre magníficament editat, a més a més.
També un llibre de regal
i coeditat amb l'editorial Cossetània de Valls,
en aquest cas.
Mira, també hi ha una vanera.
Una vanera.
Per cert, et demano permís
si em deixaràs dir algun refrany de Sant Jordi.
Digues, digues, digues.
Ja, puc, algun.
Tots tenen a veure amb la meteorologia i el camp,
amb la cega, amb el vi, amb l'òrdia,
amb el final del fred,
el començament de la calor.
Per exemple, diu,
bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc
que podràs veure el vi a raig.
Sant Marc és un dels sants importants.
Quan és Sant Marc?
L'abril, el 25.
Diu, aquest no té cap gràcia,
espera que buscaré algun que...
l'òrdia, si per Sant Jordi és espigat,
per Sant Joan és madurat.
La majoria, però no he trobat cap refrany de Sant Jordi
que sigui així molt sentimental, eh?
Tots tenen a veure amb el món del camp i la meteorologia.
Perquè quan comença el bon temps, també.
També hi ha adreçats als pescadors, diu,
per Sant Jordi cal a l'esquell,
si pesques bé i si no també.
Un refrany de resignació.
Continuem parlant de llibres.
Anem al menjar.
Hi ha un llibre també,
aquest que funciona fa un parell de mesos,
però com no l'havíem comentat,
em sembla que és just referenciar-ho.
És una agenda gastronòmica de Catalunya, 2008,
editada pel Departament d'Innovació,
Universitats i Empresa
del Departament de Turisme de Catalunya,
de la Generalitat de Catalunya.
I en aquest cas, jo els hi recomano,
perquè és una publicació d'aquestes
a mig camí entre la senzillesa i el luxe,
però econòmica,
proporciona dades per seguir els principals
esdeveniments del país,
a nivell gastronòmic.
Allò, que si la festa de la calçotada,
que si el tema dels carrerons de Lleida.
Les jornades a tals restaurants,
això ha estat bastant bé,
no està complert,
però està bastant ben fet.
I després hi ha aquests lligams
que apareixen més en les agendes del pagès,
tipus amb les pràctiques agrícoles,
amb els refranys,
que és interessant també.
Hi ha els mercats de tot el país
i després, lògicament, com sempre,
hi ha algunes apunts que ens serveixen per cuinar.
I això també és interessant.
Hi ha explicacions de les agendes aquestes gastronòmiques
i, per tant, a partir d'aquí
es pot també portar a terme
alguna qüestió gastronòmica.
Jo penso que també és una de les bones,
i necessita que sortejàveu pastissos abans,
doncs en aquest cas
està editat per la Generalitat
i és també molt fàcil de trobar.
Era el pastís de Sant Jordi
que ens deia el Josep González
que és una tradició.
Jo pensava que era un invent relativament nou,
però bé,
si ho diuen els pastissers,
és que en deu ser així.
Escolta, podrem triar una peça més alegre per acabar?
Val.
Tu i perquè és molt bonic,
però a mi m'estan sopint, eh?
Per moments, a tu no.
Perquè tu ets un home d'un tarannà tranquil.
És que avui he estat a fer un programa relacionat amb la lectura.
Jo la lectura encara no me la imagino d'una altra manera, no?
Depèn del que llegeixis.
Home.
Ah.
Bueno, però en tot cas,
encara se llegeix en llocs més o menys reposats.
Aquest tipus de llibres que portes tu, sí.
D'altres que ja et diré després,
no cal llegir-los amb aquest ambient reposat.
Més llibres.
Un llibre, en aquest cas també de cultura popular,
acabarem després amb un curiós.
Un de Bèsties, en aquest cas,
que és un llibre que es diu Bèsties de Festa,
que recull 700 figures del bestiari festiu
dels països catalans.
Hi ha fotografies,
una fotografia de cada una de les peces
que estan captades aquí.
Que bonic, no?
Antigues, modernes.
Hi ha peces desaparegudes.
Hi ha de Catalunya, de la Catalunya Nord,
del País Valencià, de les Illes Balears.
És una feina enciclopèdica
dins del món de les bèsties.
L'hem portat aquí també avui
perquè evidentment tots aquests llibres
que els estic comentant
hi ha alguna cosa que té a veure
amb la ciutat de Tarragona
d'alguna manera o altra.
Vull dir, ja sigui alguna tonada,
ja sigui alguna bèstia,
ja sigui alguna referència i tal.
En aquest cas hi ha tot el bestiari
de la ciutat de Tarragona
i hi ha tres persones,
que jo diria alguna d'elles
que són mítiques,
hi ha l'estudi de la festa.
El fotògraf que s'ha passejat
per tot els països catalans
i també fora dels països catalans
és el Ramon Saumell,
nascut a Vilafranca l'any 1938.
És un personatge que amb els seus temps de...
Era viatjant de farmàcia aquest senyor,
bueno, és viatjant de farmàcia,
i amb els seus temps de...
entre viatge i viatge
es dedicava també
a banda de captar clients
doncs a captar bèsties.
A veure, diguem-ne,
que al Saumell li deien,
escolta, has d'anar, jo què sé,
a la Garrotxa
a visitar determinades farmàcies.
Arribava a la Garrotxa
i coincidia que hi havia la festa major.
O si no, averiguava quan era i tornava.
O averiguava quan era.
I per tant,
ell feia la seva visita
a les oficines de farmàcia,
després treia la seva càmera
i feia les fotos.
Sí, o per exemple,
quan les bèsties anaven al magatzem
on estaven guardades,
coses d'aquí.
Ah, molt bé, molt bé.
Això no ho expliquen aquí
en les referències,
però això ho diem nosaltres.
Jo diria que és el malmàter
d'aquest projecte
i mereix una referència especial.
És un llibre editat per CIM Edicions,
també un llibre d'aquestos de regal,
dels que surten per Sant Jordi,
especialment també per poder fer obsequis
i, sens dubte,
em sembla que és una referència indiscutible.
Veus, aquesta vol ser com a més alegre,
però continua mantenint
aquell punt de melangia
que et deia jo
que té l'acordió diatònic.
Els companys del grup Chala
diuen que és la caixa dels botons,
per la xalaparta és com a més contundent.
Però toquen sempre amb acordió.
Clar, si tu poses xalaparta
i acordió diatònic
ja la cosa canvia.
Hi ha una més masculinitat del tema.
Mira, aquí ho has dit, molt bé.
Jo he de força aquí.
Escolta una cosa, Jordi,
diu el Lluís que acaba de trucar amb gent
si podem repetir el títol editorial,
sisplau, del llibre dels Castells.
Sí, Els Castells de Tarragona,
imatges i testimonis
i és un llibre editat conjuntament
per Cossetània, edicions,
de Valls i els Iquets de Tarragona.
Si no m'equivoco,
de màster a la Rambla també.
Sí, el trobaran segur.
És un llibre voluminós, eh?
Sí, hi ha una foto d'un pom de dalt,
és a dir, els d'ossos,
l'acotxador i l'enxaneta,
just davant de la façana principal
de la catedral,
que es veu amb un segon terme
i com a difuminada darrere.
Molt bé.
L'últim llibre que deies
que era curiós o singular, no sé.
Sí, l'últim llibre,
allò per veure d'on ve tot això
de la cultura popular.
Doncs no és un llibre de cultura popular,
però és un llibre que té molt a veure
amb la cultura popular.
Els evangelis apòcrits.
Oh, sí, senyor.
Obre d'un teòleg,
que és el senyor Armand Puig.
Home, per favor,
posem-nos tot de peu, eh?
L'Armand Puig, per favor,
estem parlant d'una autoritat.
Nascut a la selva del camp l'any 53.
De gada a la facultat de teologia.
Un personatge important,
però el que és més interessant
és a dir que són aquests evangelis
que, sobretot, han tornat a saltar la llum
arran de l'efecte da Vinci,
del codi da Vinci,
perquè ens expliquen aquestes històries paral·leles
als quatre evangèlics canònics,
que són els que es llegeixen
en els oficis religiosos,
de Marc, Lluc, Mateu i Joan,
però hi ha tota una sèrie de coses
que una mica com...
Perdonin la comparació,
però això passa amb totes les tradicions religioses.
És a dir, hi ha coses
que realment no han estat mai canònicament acceptades,
però que la tradició afirma
que van anar cap allà, no?
Això, avui en dia,
que s'està tan de moda parlar
del tema de la immigració,
doncs també hi ha coses que diuen
això ho diu l'Alcorà, no, senyors?
No ho diu l'Alcorà.
Això ho diu una sèrie de textos
que potser moltes vegades
no estan ni tan sols reconeguts
oficialment per la religió en qüestió, no?
Sinó que s'han afegit.
L'Armand Puig aquí
fa una reflexió interessant
sobre que els pastorets,
el misteri d'Els o altres festes populars,
doncs tenen el seu veritable origen
i font d'inspiració
en aquests evangelis apòcrifs
que són una mena de lectures,
doncs amenes, jo et diria,
de la part de la tradició religiosa, no?
En tot cas,
és una edició,
en aquest cas,
de la col·lecció
Clàssics del Cristianisme, no?
Que està dins
d'aquesta línia
de treure, doncs,
diferents publicacions relacionades
amb el món del cristianisme,
però en aquest cas, doncs,
molt vinculada
amb tot el que seria
de la cultura popular.
Ja s'anuncia
una versió en català
de l'Evangeli
d'Ajudes
tan polèmic.
Ah, i escolta,
és una novetat editorial,
aquest de l'Armand Puig,
i es titula
Evangelis...
Els Evangelis apòcrifs.
Apòcrifs.
Sí, sí, sí, això és...
Tot i perquè en tenim
un gran respecte
per l'Armand Puig.
Ha passat pel matí
de Tarragona Ròdio
motiu de publicacions
de dues obres
que van tenir
un éxit editorial extraordinari
i, d'una banda,
La Felicitat,
en van parlar,
i també La vida de Jesús,
que fa un parell d'any,
si no recordo malament,
va ser un dels llibres
que més es van vendre.
Els pots tornar a portar,
perquè això és d'ara.
Doncs mira,
l'Armand,
que té una agenda
molt atapeïda sempre,
Armand Puig,
però sempre s'ho convino
per poder venir
quan el convidem.
Una lectura,
té una lectura
i una entrevista,
aquesta novetat.
Jordi,
acabem amb una altra cançó,
n'està triat una més alegre?
Sí, acabem amb el Tío Canya.
El Tío Canya,
perquè no diguessis...
El títol promet
que ha de ser una mica alegre,
però...
Vinga.
Vinga, Jordi.
Bon Sant Jordi.
Gràcies, Bon Sant Jordi.
Gràcies, Bon Sant Jordi.
Gràcies, Bon Sant Jordi.
Gràcies, Bon Sant Jordi.
Gràcies, Bon Sant Jordi.
Gràcies, Bon Sant Jordi.
Gràcies, Bon Sant Jordi.
Gràcies, Bon Sant Jordi.
Gràcies, Bon Sant Jordi.