Potser és el seu posat de vestit de negre
o aquesta mena de barbeta fistofèlica que llueix.
Enric Garriga, bon dia.
És que he sentit que parlava del Blake i tot això.
I dic, allà, mira, me'l matematitzo.
Però no enganyis, no t'has tematitzat així de negre i amb aquest posat,
perquè després parlem amb l'Anthony Blake.
T'has posat així perquè des que vam començar la temporada
només portaves notícies boniques, joioses...
Avui portes un panorama de l'actualitat bastant negre, com el teu jersei.
Aquí està, aquí està.
Jo em tematitzo amb la temàtica del programa.
Però què t'ha passat?
L'Anthony Blake és l'excusa del moment,
però com que portàvem un de setmanes de bon rotllo...
Però moltes, eh?
Moltes setmanes de parlar només de coses boniques
i que tot anava bé, tot funcionava bé, i de cop i volta...
No, no és que tot funcionés bé.
Parlàvem de les coses que anaven bé.
Avui parlem de les que no van bé.
Doncs vinga, comencem.
A parlar de les coses que van malament.
Com ara?
El català no serà oficial a l'Aragó.
Bé, això és l'etern tema aquell de la llei de llengües.
No pot estar bé o malament segons qui s'ho miri.
Ah, exacte.
Ah.
Des del nostre punt de vista, això no és bo.
Senzillament.
El resum és el següent.
A l'Aragó fa 25 anys que remenen una hipotètica
que encara no s'ha fet, llei de llengües.
Fa 25 anys que ho remenen.
I sembla que ara ja tenen, definitivament,
tenen un avantprojecte per portar a votacions i tal.
Però, jo durant l'estiu havia anat recopilant
algunes cosetes d'aquestes sobre el català de la franja,
l'oficialitat, la fragmentació, la llengua que molesta.
Hi ha un article important a finals de setembre a l'avui
que explica com està precisament això,
l'apugnent dels diferents partits polítics del govern d'Aragó
per aquest tema.
I com no es posaven d'acord.
I com que no s'hi posaven,
el resultat és el que s'ha dit aquesta setmana,
que tenen un avantprojecte ja redactat
per sotmetre les primeres votacions i tal.
I com que no hi ha consens,
doncs, com que no hi ha consens en aquest tema,
sempre tira la cosa, es consensua a la baixa.
Però mira, Enric, no només en aquest tema, en general.
Això que la llengua, un bé tan preguat
i tant de les persones,
esdevingui constantment armà polític,
arriba un moment que dius,
home, parem una miqueta, no?
La llengua és allò que parlem,
allò que serveix perquè tu i jo ens comuniquem.
Tranquil·litat, és que s'utilitzen sempre
amb aquest tira i a ronsa, no?
Sí, però com que resulta que
en aquest tema sempre hi ha gent discriminada,
doncs, mentre hi hagi gent discriminada
per aquestes qüestions, és un tema polític.
Clar, clar.
És un tema polític.
No, no li que no ho sigui,
però a vegades l'utilització que se'n fa en general...
No, i els que més diuen que no s'han de polititzar,
precisament són els polítics
que són els que haurien de fer la feina
perquè això no calgui polititzar-ho,
i no la fan.
I d'això anirem parlant avui.
Ara i després.
El avantprojecte, senzillament,
l'avantprojecte que han consensuat tots
és que, com a molt,
s'exceptirà que el català i l'aragonès,
perquè, atenció, recordem que a Aragó
hi ha tres llengües, com a mínim,
el castellà, l'aragonès i el català,
i aquesta llei de llengües hauria de servir
per normalitzar o, diguem,
normativitzar políticament
quin sentit i quin grau d'oficialitat
i tot això han de tenir aquestes llengües.
Bé, l'avantprojecte defineix el català i l'aragonès
com a llengües pròpies o històriques,
i punt.
I punt.
Però no obliguen, eh?
No obliguen ni reconeix cap ni oficialitat en territoris
ni cooficialitat en lloc.
I això, doncs, clar, vol dir que senzillament l'únic que...
I, en canvi, la que sí que consta com a llengua oficial
és el castellà.
I ja sabem que a l'estat espanyol
que la llengua tal sigui oficial
ho és tot i ja està.
Em dir, el castellà és oficial,
això ja hi va tot.
Vol dir, se suposa que ho pots fer absolutament tot en castellà.
cosa que, en canvi, quan parlem del català,
que el català és cooficial,
aquí sempre hem d'anar acotant
en quin sentit és cooficial,
on es pot utilitzar, on no,
on s'han de fer traduccions,
on no s'han de fer el castellà.
Això ni s'ho planteja.
No, no, és i és, i ja està.
És obvió, i ja està.
I tot s'ha de fer,
i tot és factible en castellà,
i ningú es pot quejar si es fa en castellà.
Aquest tipus de coses són les que estan aquí.
La situació aquesta del...
I això, tenint en compte que el president d'Aragó
és de Ribagorça,
d'un poble que es diu Bonança,
i que és un dels 17 alcaldes de la Franja de Ponent,
que quan ell era alcalde l'any 84
van fer la declaració de Maquinensa,
en què reclamaven la necessitat d'impatir a les escoles,
de fomentar la literatura catalana a la Franja,
que no se li digués xapurrejat al català,
tot aquest tipus de coses.
I ara, com a president, s'ha d'empassar això,
perquè ell ja és el president, però no pot menar.
Hi ha d'haver, s'han de posar d'acord els partits.
Els que estan a favor de la cooficialitat,
com a mínim, que fos cooficial
a les territoris de Parla Catalana,
són el PSOE, la Junta Aragonèsista i Esquerda Unida.
En canvi, el partit aragonès regionalista i el PP
no volen ni sentir parlar en aquest terreny
de tot això, que sigui cooficial per a res de res.
Per tant, com que no hi ha acord,
s'han de posar d'acord a la baixa.
La situació d'aquestes,
ho ajudo que les pròximes setmanes
deuran anar sortint més novetats sobre això.
De totes maneres, les lleis,
o algunes de les lleis,
no necessàriament s'acompleixen
i tampoc no passa res.
La següent notícia
diu que 151 lleis espanyoles
obliguen a etiquetar en castellà
i en català només una.
Això...
Són lleis.
Sí, i el bo és que a les 151 es compleixen.
Hi ha moltes botigues,
moltes botigues
i algunes marques
que n'hi ha en català naturalment que no,
però ni tampoc en castellà, eh?
Ja, això és possible.
Però bé, aquest no és un programa de consum,
des d'aquest punt de vista, sinó de...
No sé exactament quines són,
però sí que sé que n'hi ha.
Vas a l'Slacr, per exemple,
i trobes productes...
Ja ho he dit.
Com que l'Slacr és a Alemanya,
hi ha productes que estan etiquetats
en unes quantes llengües del nord d'Europa.
Això no es pot fer.
No, no, no, no.
I sí que és veritat
que a l'Slacr hi ha algun producte
que no està etiquetat ni en castellà.
Ni en castellà.
Ni en castellà.
I no, no, no, no es pot fer.
I això suposa que no s'hauria de poder vendre,
segons una d'aquestes 1501 lleis.
Bé, l'assunto de les 1501 lleis
és que els de la plataforma per la llengua
han fet un dels seus estudis,
en aquest cas s'han dedicat a estudiar
la legislació espanyola
sobre el tema de l'etiquetatge
i han fet aquest balanç.
En total hi ha 151 lleis de l'estat espanyol
que d'una manera o d'una altra
obliguen a que l'etiquetatge de les coses
en general i en conjunt sigui en català.
Les tres últimes són dels últims dos mesos.
Els últims reials decrets
que inclouen temes d'aquests d'etiquetatge
són un del juny
que parla sobre l'etiquetatge en castellà
en el mercat de pernils i paletes.
Paletes de pernil, eh?
Atenció, les paletilles de jamón
ja estan regulades.
Com s'han d'etiquetar està regulat.
Un altre és de...
Home, però aquí no parla tant de l'idioma
sinó que és a dir si és paletilla d'hembra
o de macho o de...
No, no, no, la legislació
en quant a l'idioma diu
que això ha d'estar etiquetat en castellà.
Ah, d'acord.
Ha d'estar etiquetat en castellà.
Si no, no es pot vendre.
Un altre, d'ara de l'octubre,
és sobre les màquines distribuïdores
i diu que totes les màquines distribuïdores
al tradidor espanyol
han de tenir el manual d'instruccions
i totes les informacions i advertiments verbals
que hi hagi al damunt de les màquines
com a mínim en castellà.
Però a veure, tu dius 151 lleis espanyoles
que obliguen etiquetar en castellà
i en català només una.
Potser és que aquestes 151 són petitetes
i la de català és molt grossa.
No.
No?
Ah.
No, és que això...
T'explico el tercer
i llavors fem la reflexió sobre el tema.
Molt bé.
El tercer decret és també del juliol
i és sobre etiquetats i instruccions
en la documentació oficial
per a valer productes veterinaris.
Que escolta, que fan lleis temàtiques?
No, no.
D'etiquetatge?
Un vull anar parades...
Una per pernils, una altra per...
No, la valoració que vull fer d'això
és la següent.
En canvi, en català només n'hi ha una de llei
que ho posin en català també.
La llei de política lingüística
que té alguns articles
que parlen dels productes
de denominació d'origen
i para de comptar.
Això és l'aplicació pràctica
i ben utilitzada
d'allò de...
Para que se note l'efecto
sin que se note el cuidado.
Que és una carta
que enviava Felip Cinqué
als corregidors de les províncies
sobre l'aplicació de la...
La frase...
La frase lapidària.
Pondrà el corregidor
i el mallor cotat
d'introduir la llengua castellana
a cuyo fin darà providències
més templades i dissimulades
para que se note l'efecto
sin que se note el cuidado.
Para que se note l'efecto
sin que se note el cuidado.
Aquesta frase és bona.
La llei de política lingüística
de Catalunya és la que és
i ha tingut totes les impugnacions,
denúncies als tribunals constitucionals
que ha tingut
per part dels partits espanyols,
etcètera,
i de diferents instàncies.
És una i es pot focalitzar.
El govern espanyol
no en fa una llei
de política espanyol.
Simplement, cada vegada
que fa una llei
de qualsevol cosa
introdueix l'apartat corresponent
lingüístic en què diu
això s'ha de fer en castellà.
Punto.
Ja està.
Els catalans,
com que som una mica més rucs,
dient no,
fem una llei
que parli de tot això
de la política lingüística.
Ja sabem com va anar
la del 83,
la del 98
hi va haver renúncies
i rebaixes,
en alguns aspectes
hi va haver avenços,
però en altres
hi va haver rebaixes
respecte a la del 83
i a la llarga
el que hi ha
és que tenim una llei
que ha estat
bastant maltractada
i poc aplicada.
I molt ignorada.
Igual ignorada
i poc aplicada,
perquè a l'informe
de la plataforma
també s'explica
que aquí
per exemple
l'Estatut del Consumidor
de l'any 93
preveu un reglament
per garantir
els drets
de les persones consumidores
de rebre la informació
als productes en català,
però aquest reglament
no s'ha desenvolupat
i la llei
de política lingüística
preveia
el desenvolupament
de la legislació
per equiparar el català
a les 151 disposicions
a favor del castellà,
és a dir,
hi ha una disposició
que diu
tot el que sigui vàlid,
això també ho diu l'Estatut,
tot el que sigui vàlid
per a la llena
ho serà igual
per a la catalana,
doncs això
tampoc s'ha desplegat,
es podria,
la Generalitat té competències
però no s'ha desplegat,
per tant,
continuem així.
Nosaltres tenim una sola llei
que tothom la veu
i tothom la critica,
a Espanya en tenen
i jo només parlo
de l'etiquetatge,
després hi ha totes les altres coses
que també sempre incloen
que s'ha de fer en castellà
que és la llengua oficial
i així està la cosa.
Abans que t'agafi allò
un cobriment,
fem una pausa,
una mica.
Després continuem.
Aquesta frase
és para que se note
l'efecto
sin que se note
l'empenyo.
Atenció!
Si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
També hi haurà
coses positives
quan parlem
de novetats editorials
i informàtiques,
però encara queda
una miqueta de calvari, no?
Sí,
i continuem
amb l'administració
i l'oficialitat
i totes aquestes coses.
Però ara ja,
atenció,
ara ja anem
allò del frances Puig-Pelat.
Molt bé.
Sí,
el Puig-Pelat
que justament
avui toca
la llengua
de l'administració.
Ui!
I avui,
com a cosa extra,
complementarem això
amb notícies reals
sobre el tema,
amb dades reals
sobre el tema
que han aparegut recentment,
que és aquell famós tema
que el català
és la signatura pendent
de l'administració de l'estat.
Després donarem quatre xifres,
però el resum
de l'article
del Francesc Puig-Pelat
sobre aquest tema,
que és el número 6
de la sèrie
L'ús social de català,
és que
fa la prova
de veure com està
la llengua de l'administració
i se li acudeix
com farà la prova?
Bé, faré veure
que m'he de renomar
el carnet d'identitat
i aniré trucant
a les administracions
a veure com m'ho expliquen
i què tal.
Sí, sí.
I anant per les webs.
Llavors,
primer adopta
la personalitat
del senyor Francisco,
que es fa passar
per un senyor
que viu des de fa
només tres mesos
a Catalunya,
que és un senyor
que és de Burgos,
que es diu Francisco,
i que només fa tres mesos aquí
i s'ha de renomar
el carnet.
Llavors,
amb aquesta posició,
amb aquest rol
que adopta,
primer visita
la web de la Generalitat
i està en català,
però hi ha una pestanya
que teniu en castellà,
la clica
i apareix tota la web
en castellà.
És a dir,
que aquest senyor
de Burgos
que porta tres mesos aquí
no té problema
per conèixer
quins són els passos
perquè també ho té
en castellà
a la web de la Generalitat.
Exacte.
Llavors,
què fa?
Ell truca.
Truca a la Generalitat,
al servei d'atenció ciutadana
i, òbviament,
d'entrada
li contesten en català.
Quan ell fa la primera pregunta
dient que soy el senyor Francisco,
que no sé què,
que quita d'enovar el carnet,
doncs automàticament
la funcionària que la té
ja canvia
i li parla en castellà.
Després,
fa el mateix
amb aquesta senyora
que diu que truqui
al 012,
no sé què,
ell truca al 012,
passa el mateix,
l'operadora que la té
li parla en català,
ell pregunta en castellà
i automàticament
li contesten ja
a partir de llavors
en castellà.
Ara provarem
amb els ajuntaments
i se'n va a buscar
un ajuntament
que és el de Castell Terçol,
no perquè sí,
sinó perquè
l'alcalde d'aquest
ajuntament és un dels promotors
de la campanya
del programa
Decidim.cat
que pretén convocar
un referèndum
que és molt
i catalaní
i es té de patència i tal
i diu,
aquest ajuntament
que l'alcalde és així,
a veure què passa.
Segur que no en parlen
en castellà,
no?
Devia pensar?
Clar,
aquí segur que no,
doncs ell truca,
li contesten en català
i a la que pregunta
com s'ha de fer
per renovar el carnet
d'identitat
allí en aquell ajuntament,
en castellà ho pregunta,
automàticament
li contesten tot en castellà.
Aquesta és la conclusió,
fins aquí.
només tres mesos aquí
no tindràs problema
per renovar-te
el carnet d'identitat.
Aquesta és la conclusió,
eh?
I sempre te contestaran
i tindran en castellà
a tot arreu.
No tindràs cap problema
per entendre't.
Ara farem el contrari,
ara seré el senyor,
ara seré el senyor Francesc
de no sé quin poble,
el senyor Francesc
de Balaguer,
català de la seva,
i vaig aprovar
a veure què passa
amb l'administració de l'Estat.
Molt bé.
L'administració de l'Estat
té la seva representació
a Catalunya.
Sí, sí, a Catalunya.
No se'n va a Madrid
a fer la gestió.
Primer fa el mateix
que he fet abans.
Va a la web
del Ministeri de l'Interior,
està tot en castellà.
Hi ha unes pestanyetes
que ofereixen
quatre llengües oficials,
eh?
Bienvenidos,
benvinguts,
benvenidos a Oñi e Torri.
Apreta, benvinguts,
però, oh, sorpresa,
només apareixen
alguns títols en català,
la resta de la web
continua sent
totalment en castellà.
Home, però això
és una estafa.
És una estafa,
però la majoria
de webs dels ministeris
funcionen així.
I no ho posis?
I això ja ho sé,
ho he provat.
Moltes de les webs dels ministeris
tenen la pestanyeta lingüística,
però en realitat
només hi ha quatre cosetes.
La Generalitat Valenciana
també ho fan molt, això.
Llavors,
després li demanen,
truca,
mira la web,
mira quin telèfon
ha de trucar,
truca al corresponent telèfon
de l'oficina del DNI
per demanar hora,
li surt una funcionària
que li parla en castellà,
ell continua,
doncs soc el senyor francès,
soc de Balaguer,
de fer això tal i qual,
ell parla en castellà,
però en cap moment
la funcionària fa el canvi
al català,
com l'havien fet en el Casino.
Per tant,
aquí,
la conclusió és aquesta,
diu,
el senyor Francesc
està pel ple,
diu,
tot en castellà,
llavors,
tots els operadors
i tots els telèfons
contesten en castellà
invariablement,
llavors la seva pregunta final
és,
acabo amb una pregunta,
diu,
qui té més ben garantits
els seus drets lingüístics
davant l'administració,
el senyor Francisco
o el senyor Francesc?
És evident.
Aquesta és la conclusió
de la cosa.
Això és unes provatures.
Ara,
fa poc va sortir
un estudi
i aquest és científic
i seriós,
que és el resultat
de l'enquestra
sobre usos lingüístics
de les institucions
a Catalunya
fet l'any passat,
el 2007,
per la Secretaria Política
i Lingüística,
feta a partir
de 1.159 entrevistes
i el resultat
és més o menys
el que ara es resumiré.
Diu,
els organismes
depenents del govern espanyol
són les institucions
que fan menys ús del català.
Si bé tenen gairebé
la meitat
dels rètols
es fixen llengua catalana,
no li van a la meitat.
En quant a documents
de difusió externa
d'un servei o d'un producte,
només el 43%
estan en català,
en castellà de la resta.
I,
en quant a les comunicacions
als usuaris,
als ciutadans
i tot això,
només el 31%
en català,
el 69%
és en castellà.
En el cas de la Generalitat
és al revés,
també està estudiat
a les webs de la Generalitat,
entre el 94
i el 99%
de les webs
i de les oficines
de la Generalitat
funcionen en català.
Després,
amb les comunicacions orals
també s'ha estudiat
en aquestes enquestes,
també s'ha estudiat
com estava la comunicació oral
i doncs passa el mateix.
Les comunicacions orals
amb les persones,
la llengua catalana
és inferior
molt més
que el que havíem dit,
aquestes xifres
que havíem dit
de l'aspecte
de les comunicacions
d'estat,
encara són inferiors
en quant a la comunicació oral.
I algunes xifres
que van sortir per aquí
diuen,
mira, per exemple,
xifres extractades
amb això,
recopilant informació
del diari avui,
del periòdico
i d'alguns altres.
Xifres,
deia,
el 84,4%
dels primers contactes
amb l'usuari
en les institucions
que depenen de l'estat
es fan en castellà.
És a dir,
quan tu truques,
el 84%
t'ho fan en castellà.
És bastant habitual.
Després,
el 84%
de les webs
de l'administració
de l'estat
a Catalunya
usen el castellà
a la pàgina inicial
de la web.
Sí,
sí,
després vas a la pestanyeta
i només et surt
l'embolcall.
I tampoc,
clar,
només els titulets
i prou.
I després,
encara una altra dada,
per exemple,
diu,
el 64,6%
dels formularis
dels webs
de l'administració
de l'estat
de Catalunya
són en castellà.
I això incompleix
la llei de política
lingüística?
Totalment.
Segons la llei de política
lingüística,
i la llei
de política lingüística
el que
estableix
és la cooficialitat
equitativa
en tots els aspectes.
Sí,
igualtat de drets,
clar.
Igual que l'administració
catalana
està obligada
i ho fa
de tenir models
de documents
i està capacitada
per atendre
el ciutadà
en català
on que s'aïn
diferentment,
l'administració
de l'estat
també ho hauria de fer,
però no ho fa.
Però, Enric,
sempre ens quedarà a internet
i en aquest sentit
hi ha novetats
editorials informàtiques,
l'avantguàrdia
i l'esport,
en català
només a internet.
Exacte,
i no per voluntat
de les empreses.
Això és un dels primers
resultats
divertits
i útils
i interessants
i les tres coses
m'assemblen.
És divertit
perquè la manera
com s'ha fet
és una mica
com aquell
que es dedica
a traduir
les coses
del Parlament Europeu
al català.
Ah, sí,
aquell senyor
que ens cau tan bé,
no?
Doncs aquell,
que es diu Miquel Català.
I que sempre
l'estan...
Sí,
des d'Europa
li posen problemes
però ell continua traduint.
Qualsevol dia
traduirà les etiquetes
també de l'Slacr,
com tu deies.
Doncs li podria proposar,
si algú ha traduït
les etiquetes
de l'Slacr
és aquest senyor,
eh?
Sí.
Ja ens posarem
en contacte amb ell.
El buscarem
i el trobarem.
Saps que fa poc
vam parlar
d'allò del Google Translate,
aquelles eines,
aquelles pastames?
Sí, sí que van fer aquí
les proves,
és magnífic.
Doncs alguns informàtics
espavilats
amb aquella eina
han aconseguit
traduir
l'avantguàrdia
i l'esport.
Jo ho he estat provant
i efectivament
et diré els enllaços
perquè val la pena
per si algú
els vol veure, eh?
No sé quant duraran.
A veure,
això és una aposta
empresarial?
No.
No, no, no.
És una aposta particular
com el senyor,
com es deia el senyor...
El Miquel Català.
Això,
el Miquel Català
és un Miquel Català
però que es dedica
al món de la premsa,
a traduir,
és a dir,
entre el Translate
del Google.
No sé qui ho ha fet,
però...
És que és increïble.
Han creat una web
que és
www.esport,
com el títol de l'esport,
sense la E,
esport.encatalà,
sense accent,
.net.
I l'avantguàrdia
és
www.lavanguardia.net.
L'estornem a dir?
www.esport.encatalà.net
i www.lavanguardia.encatalà.net.
Si tu cliques
aquesta adreça,
automàticament
et surt l'avantguàrdia
d'avui,
però en català.
Però que grans són
aquestes forces
que són divertides.
Te n'he portat exemples
perquè ho veigis.
A veure,
hi ha algunes pífies
a causa dels tradutors automàtics.
Perdona,
però és un tema
de Google Translate,
no d'aquests senyors
de la iniciativa.
Però estaves tan bé.
I escolta,
i el senyor Godó
no ha dit res d'això?
Encara no.
Ja dirà.
Ja dirà, ja dirà, ja dirà.
Però llavors,
jo he clicat les notícies
i no és només la portada,
sinó, evidentment...
No és que són les notícies.
Tu cliques la notícia
i la notícia
també està traduïda.
És clar,
els aficionats al Barça
podran imprimir
les seves entrades
des de casa.
Els socis aficionats...
Això és el diari d'esport d'avui, eh?
Clar, clar, és el d'avui.
Avui ho hem llegit en castellà
i la Vanguardia.
Per tant,
a partir d'ara,
i mentre algú no ho talli
o bloquegi
o anuli
o els bombardeixi
o els col·lapsi en el web...
Home, també el que pot fer
el senyor Godó
és dir, potser m'ho plantejo,
que m'han donat una idea.
És que, de fet,
ja hi ha un projecte
del govern de Catalunya,
de la Generalitat,
que es diu
la Vanguardia en català
i això és una cosa
que està preparant el govern.
No ho tinc clar,
això no ho tinc clar.
Com les traduccions
que es fan de programes informàtics
i tot això?
Pot ser, no ho sé.
Però, de moment,
si volem la Vanguardia
i l'esport en català,
per internet
els podem llegir cada dia
amb alguna pífia,
però com que resulta
que estan traduïdes al castellà,
de seguida la notem.
Jo crec que hauríem de fer...
Aquests senyors
que han fet això
i el senyor català
haurien de fer
com una mena de col·lectiu
translate al món mundial
i anar traduint.
Vinga, anem a traduir-ho tot.
De fet, ja tenim els del soft català
que tradueixen programes informàtics,
després tenim els que tradueixen webs
i d'això,
hauríem de fer una mega associació.
I encara, dintre d'això,
aquesta ja no és il·legal,
sinó que no és piratilla
o no és no sé com.
Ja, ja, ja.
Aquesta és oficial.
És una revista...
Antisistema alternativa,
li podríem dir, no?
Ara és una que és normal,
que és una revista digital
que es diu motor.cat,
que és una revista.
Quan va néixer fa un any i mig o dos
ja en vam parlar,
que havia nascut.
I ara la novetat
és simplement que han presentat
la versió 2.0,
que és una renovació del web
més funcional,
amb més, per exemple,
permet allò de sindicar-se
amb les RCS,
que de manera que tu
sempre reps ja les titulars,
té una estructura millorada,
noves seccions, etcètera,
per les que els interessa el motor.
Que és molta gent, eh?
Doncs aquest web està molt bé
i a més, doncs ara,
això amb les...
En els últims temps
no apareixen noves webs en general,
però sí que apareixen versions renovades
aplicant-se...
Home, es va millorant.
El tema de la usabilitat,
que siguin fàcil navegar,
aquest tipus de coses.
I va cap aquí.
però que vagi a assolir en qualitat.
Ja he trobat l'adjectiu
per això de l'esport i l'avantguàrdia.
Al·legal.
No il·legal, al·legal.
Exacte, és al·legal.
És al·legal,
perquè delicte, delicte, no sé jo.
No, jo no dic que sigui cap delicte.
Al·legal, al·legal.
I jo,
que no la miro gaire a l'avantguàrdia,
ara en català
potser la miraré una mica més.
Enric, música per acabar el nou disc de l'Exam Busto.
Sí, l'objectiu de la lluna
i com que avui al programa anem així en plan polèmic,
doncs hi ha una cançó que es diu Com gat i gos.
Molt bé, molt pròpia.
Que em trauràs aquest cap de setmana?
Hi ha algun concert que ens hi interessi?
Sí.
Sí?
On em trauràs?
Recomano anar al cau a veure els herois de la Catalunya interior.
És pagant o gratis?
Em sembla que és gratis
i si no, com vols, són 5 euros.
Igual són 5 euros.
Però pagàs-ho.
Aquest és un grup que pròximament el punxarem aquí
perquè és un grup molt curiós.
Molt, molt...
I com es diuen?
Herois de la Catalunya interior.
Herois de la Catalunya interior.
Seran amics del senyor català.
Si no em fas cas de vegades
la vida és una creu
Sense tu
En cor no me'l cap no hem volgut
Saps que
Sense tu
No funciono
No sé com donar-te el que necessites
Jo no vull ser el número més
Surto a fora com un llop
La lluna mira però no entenc res de res
Sense tu
En torno un nen al cap un embolgo
Saps que
Sense tu
No funciono
No funciono bé
Com m'agrada
Viure aquí al teu costat
Com en un conte
Tu sóc com un bòs i tu com un gat
No et creguis que em domines
Ja sé que m'estimes
Ara vull que em deixis tranquil
Però arriba el vespre i sento un buit que només sembla quan et tinc aquí a mi
Sense tu
Sense tu
Em torno un nen al cap un embolgo
Saps que
Sense tu
No funciono
No funciono bé
Com m'agrada
Viure aquí al teu costat
Com en un conte
Tu sóc com un bòs i tu com un gat
Com m'agrada
Viure aquí al teu costat
Com en un conte
Tu sóc com un bòs i tu com un gat
Ja
Sense tu
Tornem al cap d'abuduts, saps que, sense tu, no funciono, no funciono bé.
Com m'agrada viure que el teu costat, com d'encontre, tu sóc com dos i tu com gaire.
Com m'agrada viure que el teu costat, com un guantar, tu sóc com um guantar, com un guantar.
Com un guantar, com un guantar, com un guantar, com un guantar, com un guantar, com un guantar, com un guantar, com un guantar, com un guantar, com un guantar.